1. Reducció per mínim personal exempt
Els obligats tributaris poden reduir la base de tributació general, en concepte de reducció per mínim personal exempt, en un import de 24.000 euros. Aquest import s’incrementa a 30.000 euros quan l’obligat tributari es troba en situació d’incapacitat.
L’import de la reducció establerta al paràgraf anterior s’incrementa a 40.000 euros quan el cònjuge no separat de l’obligat tributari o la seva parella estable, segons es defineix a la normativa reguladora de les unions estables de parella, que convisqui amb l’obligat tributari no percebi cap tipus de renda que s’hagi d’incloure dins de la base de tributació general.
Quan el cònjuge no separat o la parella de l’obligat tributari obtingui rendes que s’integrin dins de la seva base de tributació general i l’import d’aquesta base de tributació general no li permeti aplicar íntegrament la reducció prevista en el primer paràgraf d’aquest apartat 1, l’import restant de la reducció pot ser aplicat, si escau, pel mateix obligat tributari, sense que l’import conjunt de la reducció aplicable per tots dos cònjuges o membres de la parella pugui excedir la quantitat de 40.000 euros.
2. Reducció per càrregues familiars
Els obligats tributaris poden reduir la base de tributació general en les quantitats següents:
a) 1.000 euros per cada descendent que sigui menor de 25 anys a la data de meritació de l’impost i que convisqui amb l’obligat tributari o en depengui i no percebi rendes anuals superiors al salari mínim interprofessional.
b) 1.000 euros per cada ascendent que sigui major de 65 anys a la data de meritació de l’impost i que convisqui amb l’obligat tributari o en depengui i no percebi rendes anuals superiors al salari mínim interprofessional.
c) 1.000 euros per cada persona que convisqui amb l’obligat tributari o en depengui per raó de tutela o acolliment i no percebi rendes anuals superiors al salari mínim interprofessional.
d) un màxim de 300 euros per les matrícules sufragades per l’obligat tributari per formacions d’ensenyament superior per cada descendent que sigui menor de 25 anys a la data de meritació de l’impost i que convisqui amb l’obligat tributari o en depengui i no percebi rendes anuals superiors al salari mínim interprofessional.
Les reduccions previstes a les lletres a), b) i c) s’incrementen mitjançant l’aplicació d’un coeficient d’1,5 sobre el seu import per cada descendent, ascendent, i persona tutelada o acollida amb discapacitat o en situació de dependència que convisqui amb l’obligat tributari o en depengui. Els ascendents, que no hagin estat valorats amb anterioritat als 65 anys com a persones amb discapacitat, han d’acreditar que es troben en situació de dependència i que conviuen amb l’obligat tributari o en depenen. Per a l’aplicació d’aquesta reducció incrementada no s’exigirà el compliment del requisit d’edat establert a les lletres a) i b) anteriors.
Als efectes d’aquest impost, tenen la consideració de “persones amb discapacitat” a les que se’ls hagi reconegut aquesta condició per la Comissió Nacional de Valoració (CONAVA). La “situació de dependència” de la gent gran ha de ser reconeguda per la Comissió de Valoració Sociosanitària (COVASS).
3. Quan dos o més obligats tributaris tinguin dret a l’aplicació de les reduccions previstes a l’apartat 2 respecte dels mateixos ascendents, descendents o persones tutelades o acollides, l’import de les reduccions es prorrateja entre ells a parts iguals. No obstant això, quan els obligats tributaris tinguin un grau diferent de parentesc amb l’ascendent o el descendent, només tenen dret a la reducció els de grau més pròxim.