1. Els obligats tributaris poden reduir la base de tributació en un import equivalent al 50% de les quantitats satisfetes en el període impositiu per a l’adquisició de l’immoble que constitueixi o hagi de constituir el seu habitatge habitual, incloent-hi les despeses originades per l’adquisició a càrrec de l’adquirent i, en cas de finançament per tercers, l’amortització, els interessos i les restants despeses associades al préstec.
La quantia màxima de la reducció és de 5.000 euros anuals.
2. Quan la transmissió d’un habitatge habitual hagi generat un guany de capital que hagi gaudit de l’exempció per reinversió prevista a la lletra r) de l’article 5, la base de la reducció per l’adquisició del nou habitatge es minora en l’import del guany de capital a què s’apliqui l’exempció per reinversió. En aquest cas, no es pot practicar reducció per l’adquisició del nou habitatge mentre les quantitats invertides en el mateix habitatge no superin el guany de capital exempt per reinversió.
3. S’inclou dins el concepte d’habitatge el bé immoble que constitueix l’habitatge habitual i permanent, els aparcaments, els trasters i els annexos accessoris a aquests últims si s’adquireixen de forma conjunta.
4. Perquè l’habitatge constitueixi la seva residència habitual, l’obligat tributari ha d’estar donat d’alta en el cens de la parròquia corresponent al lloc de situació de l’immoble dins el termini de dotze mesos comptats des de la data d’adquisició de l’habitatge.
En cas d’incompliment d’aquest requisit, l’obligat tributari ha d’ingressar l’import de la reducció aplicada, juntament amb els interessos de demora, en el període impositiu en què es produeixi l’incompliment.