47 articles · 1 versió · Text oficial consolidat
La Llei té per objecte crear i regular els elements essencials de l’Impost sobre les estades en allotjaments turístics i del Fons per a l’impuls del turisme, i adaptar la normativa dels allotjaments turístics i de la societat pública Andorra Turisme, SA.
L’Impost sobre les estades en allotjaments turístics és un tribut de naturalesa directa que grava la capacitat econòmica de les persones físiques que es posa de manifest de manera singular amb l’estada en els allotjaments a què fa referència l’article 3.
Constitueixen el fet generador de l’impost les estades, per dies o fraccions, amb pernoctació o sense, que facin els contribuents en qualsevol dels allotjaments turístics previstos en la legislació vigent en matèria d’allotjament turístic, i en els grups d’allotjaments turístics que es puguin establir per Llei, exceptuant les àrees d’acollida d’autocaravanes.
Responen solidàriament de l’ingrés dels deutes tributaris corresponents a les quotes meritades pels contribuents d’aquest impost totes les persones físiques o jurídiques que contracten directament en nom dels contribuents i fan d’intermediàries entre aquests i els allotjaments turístics a què es refereix l’article 3. Aquesta responsabilitat s’ha d’entendre al marge de la possibilitat que les persones físiques o jurídiques intermediàries actuïn com a representants dels contribuents pel que fa al pagament de l’impost, als efectes del que preveu l’article 8, en les condicions que s’estableixin per reglament.
La quota de tributació s’obté de multiplicar el nombre de dies d’estada o fracció pel tipus de gravamen corresponent segons el tipus d’allotjament turístic, d’acord amb les tarifes següents: Categoria de l’allotjament turísticTarifa (euros)Allotjaments turístics de 5 estrelles3,00Allotjaments turístics de 4 estrelles / 4 espigues2,00Habitatges d’ús turístic2,00Allotjaments turístics de 2 o 3 estrelles / 2 o 3 espigues o en procés de classificació1,50Resta d’allotjaments turístics1,00
El substitut del contribuent ha de consignar en la factura que emeti als seus clients, de manera diferenciada de la contraprestació pels seus serveis, l’import de la quota de l’impost amb indicació del nombre de dies d’estada i del tipus de gravamen aplicat.
Els allotjaments a què es refereix l’article 3 s’han d’identificar i registrar al Registre d’Ocupació d’Allotjaments Turístics en els termes i les condicions previstos en el Reglament del Registre d’Ocupació d’Allotjaments Turístics.
Els titulars dels allotjaments a què es refereix l’article 3 estan obligats a proporcionar a l’Administració tributària tota mena de dades, informes, antecedents i justificants amb transcendència tributària, inclosos els que es derivin de les seves relacions econòmiques, professionals o financeres amb altres persones o entitats, i que estiguin relacionats amb el compliment de les obligacions relatives a l’Impost sobre les estades en allotjaments turístics, en els termes i les condicions que s’estableixin reglamentàriament. Aquesta obligació inclou, entre altres, totes les autoritats i les persones que exerceixen funcions públiques, el Govern, els comuns i els òrgans que en depenen, els organismes autònoms i les entitats parapúbliques o de dret públic, qualsevol altra entitat pública, els registres públics i, en especial, el Registre d’Ocupació d’Allotjaments Turístics. La cessió de dades de caràcter personal que s’hagi de fer a l’Administració tributària d’acord amb el que disposa aquest article no requereix el consentiment del subjecte afectat. Les dades, els informes, els antecedents i els justificants obtinguts per l’Administració tributària en el desenvolupament de les seves funcions tenen caràcter reservat i només es poden utilitzar per aplicar els tributs que li correspon gestionar de manera efectiva, per imposar les sancions que siguin procedents, i per portar a terme la resta de les funcions que la Llei li encomana, sense que puguin ser cedides ni comunicades a terceres persones, tret que la cessió estigui regulada per una llei, o d’acord amb el que preveuen els acords d’intercanvi d’informació tributària o els convenis de doble imposició ratificats pel Principat d’Andorra, o la legislació vigent relativa a l’intercanvi d’informació en matèria fiscal, i sempre d’acord amb els límits que s’hi estableixin.
Les dades obtingudes de la gestió de l’Impost sobre les estades en allotjaments turístics poden ser cedides al ministeri encarregat del turisme, en els termes que s’estableixin reglamentàriament i garantint un procés previ de dissociació i anonimització.
La regulació de les infraccions en matèria tributària es regeix, en allò que no s’estableix en la present Llei, pel règim d’infraccions i sancions establert en el títol IV de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.
El Fons per a l’impuls del turisme es configura com a mecanisme destinat a finançar polítiques per potenciar la competitivitat del Principat d’Andorra com a destinació turística i garantir-ne la sostenibilitat. El Govern és competent per gestionar el Fons per a l’impuls del turisme definit en el paràgraf anterior.
Es modifica l’article 15 de la Llei general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent: “ Article 15 . Definició dels establiments de la modalitat de càmping Tenen la consideració d’establiments de càmping els allotjaments turístics constituïts en una unitat empresarial d’explotació, inscrits al Registre de Comerç, dedicats a prestar, amb altres serveis de caràcter complementari o sense, allotjament a les persones en espais de terreny delimitats, dotats i condicionats per a l’ocupació temporal, dedicats a la convivència agrupada de persones, i amb accés directe per una carretera, excepte per al grup de glàmping. Els càmpings han d’estar dividits en unitats d’acampada, que és un espai de terreny destinat a la ubicació d’un vehicle (excepte en el grup de glàmpin.
Es modifica l’article 16 de la Llei general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent: “ Article 16 . Grups dels establiments de càmping Els establiments de càmping, d’acord amb les seves característiques bàsiques, es distribueixen en cinc grups:
Es modifica l’article 17 de la Llei general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent: “ Article 17 . Definició i classificació dels establiments del grup càmpings Són càmpings els establiments que, de conformitat amb la descripció establerta a l’article 15, reuneixen els requisits mínims quant a capacitat, característiques i contingut de les unitats d’acampada, els serveis d’acollida i d’altres que es determinin reglamentàriament. Els elements d’allotjament de les unitats d’acampada del grup càmpings poden ser mòbils, semimòbils o fixos, segons queda definit a l’article 15, amb independència que la seva propietat correspongui als clients o al titular de l’explotació. Els càmpings es classifiquen en cinc categories identificades per estrelles, les quals es poden subdividir en àrees d’avaluació que es definiran reglamentàriament. A aquest efecte, també es considera la capacitat receptiva, la prestació i la qualitat dels serveis, les condicions i l’equipament. Els establiments de càmping poden disposar d’unitats d’acampada que tinguin previst l’aparcament de vehicles en un lloc diferent del de la unitat d’acampada, però sempre dins del recinte del càmping. En aquest cas, de la superfície que correspongui a la unitat d’acampada, segons la categoria del càmping, se’n pot descomptar la superfície que es determini per reglament, i el lloc destinat a aparcament ha de portar el número de la unitat d’acampada a què correspongui. El planejament urbanístic, d’acord amb aquesta Llei, pot determinar la quantia i la distribució del nombre d’unitats d’acampada per a elements fixos o semimòbils, de manera que respecti la naturalesa rústica dels terrenys i es minimitzi l’impacte que provoca la seva implantació, tant en relació amb l’espai que ocupen com amb el volum, els materials i el cromatisme que puguin presentar. La modificació de la categoria d’un establiment del grup dels càmpings es pot produir a petició del titular del Registre de Comerç, sempre que acrediti el compliment dels requisits que permeten el canvi sol·licitat, o bé d’ofici, a conseqüència d’una inspecció efectuada pels serveis tècnics dels ministeris competents, en compliment d’una resolució adoptada en el marc d’un expedient sancionador.”
Es crea l’article 18 bis de la Llei general de l’allotjament turístic amb el redactat següent: “ Article 18 bis . Definició i classificació dels establiments del grup glàmping Són establiments de glàmping els que estan formats per un màxim de tres elements d’allotjament, d’acord amb el que estableix l’article 15, que són propietat del titular de l’establiment, ofereixen serveis de dutxa, vàter i aigua potable i reuneixen els requisits mínims quant a capacitat, característiques i contingut de les unitats d’acampada, els serveis d’acollida, la prestació i la qualitat dels serveis i d’altres que es determinin reglamentàriament. Els establiments de glàmping poden no tenir accés per carretera, ni places d’aparcament. Els establiments de glàmping es classifiquen en una única categoria.”
Es modifica l’article 19 de la Llei general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent: “ Article 19 . Definició i classificació dels establiments del grup àrees d’acollida d’autocaravanes Tenen la consideració d’àrea d’acollida d’autocaravanes els espais de terreny, degudament delimitats, oberts al públic per a l’ocupació exclusiva d’autocaravanes en trànsit, que permeten l’allotjament per l’estada màxima que es defineixi per reglament, que no pot superar les 24 hores, sense dret al desplegament d’elements d’acampada o que excedeixin el perímetre del vehicle. No admeten cap element fix d’allotjament, com ara bungalous o mòduls. Els espais destinats a l’estacionament d’autocaravanes han de quedar definits, en les seves característiques essencials i serveis mínims, capacitat, i en la prestació i la qualitat dels serveis, mitjançant reglament, sense perjudici de la normativa vigent en cada moment en matèria de protecció del medi ambient i d’altres.”
Es modifica l’article 26 de la Llei general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent: “ Article 26 . Definició dels establiments complementaris d’allotjament turístic Són establiments complementaris d’allotjament turístic els allotjaments constituïts en una unitat empresarial d’explotació, de titularitat pública, privada o mixta, dedicats a prestar, amb altres serveis de caràcter complementari o sense, de manera habitual i professional, allotjament temporal, mitjançant contraprestació, d’acord amb els grups detallats a l’article 27. Els establiments complementaris queden radicats en edificis destinats exclusivament a aquest ús. No s’accepta en cap cas l’activitat anomenada bed & breakfast (allotjament en domicilis particulars, amb servei d’esmorzar o sens.
Es modifica l’article 27 de la Llei general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent: “ Article 27 . Grups dels establiments complementaris d’allotjament turístic Els establiments complementaris d’allotjament turístic, d’acord amb les seves característiques bàsiques, es distribueixen en tres grups:
Se suprimeix l’article 31 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic.
Se suprimeix l’article 32 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic.
Es modifica l’article 35 de la Llei general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent: “ Article 35. Autorització prèvia dels habitatges d’ús turístic
Es modifica l’article 37 de la Llei general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent: “ Article 37 . Requisits i marc legal de les EGHUT
Es modifica l’article 38 de la Llei general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent: “ Article 38 . El contracte de gestió o de prestació de serveis En cas que les EGHUT no siguin propietàries ni titulars de drets reals sobre els HUT que gestionen, han de formalitzar un contracte de gestió d’HUT amb els propietaris o titulars de drets reals sobre els mateixos apartaments. El contracte de gestió d’HUT s’ha de formalitzar per escrit i s’ha de signar per duplicat. L’EGHUT ha de lliurar un exemplar signat del contracte al propietari de l’HUT o al titular de drets reals sobre el mateix HUT i ha d’arxivar l’altre. El contracte de gestió d’HUT ha d’indicar, com a mínim, que el propietari o el titular de drets reals sobre l’habitatge faculta l’EGHUT per gestionar de manera integral la unitat immobiliària amb el règim específic i la modalitat d’arrendament turístic d’HUT, o bé per prestar els serveis de consergeria. El contracte de gestió d’HUT també ha de regular els honoraris i la forma de remuneració de l’EGHUT, i ha de preveure expressament un termini de venciment.”
Es modifica l’article 40 de la Llei general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent: “ Article 40 . El Registre d’HUT i d’EGHUT (definició, marc legal i àmbit d’aplicació)
Es modifica l’article 48 de la Llei general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent: “ Article 48 . Obligacions dels allotjaments turístics exceptuant els refugis de muntanya i les àrees d’acollida d’autocaravanes
Es modifica l’article 49 de la Llei general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent: “ Article 49 . Gestió del Registre d’Ocupació d’Allotjaments Turístics exceptuant els refugis de muntanya i les àrees d’acollida d’autocaravanes
Es modifica l’article 50 de la Llei general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent: “ Article 50. Obligacions dels refugis de muntanya guardats i gestió del Registre d’Ocupació d’Allotjaments Turístics pel que fa als refugis de muntanya guardats
Se suprimeix l’article 51 de la Llei 16/2017, del 13 de juliol, general de l’allotjament turístic.
Es modifica l’article 57 de la Llei general de l’allotjament turístic, que queda redactat de la manera següent: “ Article 57. Import de la taxa per a l’obtenció de les plaques o certificats L’import de la taxa per a l’obtenció de les plaques o certificats oficials dels establiments d’allotjament turístic és el següent: ModalitatGrupCategoriaImport taxaHoteleraHotelsPlaca 1 estrella365,15 eurosPlaca 2 estrelles547,70 eurosPlaca 3 estrelles730,26 eurosPlaca 4 estrelles912,86 eurosPlaca 5 estrelles1.095,42 eurosAparthotelsPlaca 1 estrella365,15 eurosPlaca 2 estrelles547,70 eurosPlaca 3 estrelles730,26 eurosPlaca 4 estrelles912,86 eurosPlaca 5 estrelles1.095,42 eurosHostals o residènciesPlaca365,15 eurosPensionsPlaca365,15 eurosApartamentsApartaments turísticsPlaca 1 estrella365,15 eurosPlaca 2 estrelles547,70 eurosPlaca 3 estrelles730,26 eurosPlaca 4 estrelles912,86 eurosPlaca 5 estrelles1.095,42 eurosCàmpingsCàmpingsPlaca 1 estrella365,15 eurosPlaca 2 estrelles547,70 eurosPlaca 3 estrelles730,26 eurosPlaca 4 estrelles912,86 eurosPlaca 5 estrelles1.095,42 eurosZones d’acampadaPlaca365,15 eurosGlàmpingPlaca365,15 eurosÀrees d’acollida d’autocaravanesPlaca365,15 eurosÀrees d’estada d’autocaravanesPlaca547,70 eurosAllotjaments ruralsCasa o borda ruralPlaca365,15 eurosHabitatges d’ús turísticHabitatge d’ús turísticCertificat d’inscripció registre HUT/modificació100,00 eurosHabitatge d’ús turísticCertificat ordinari7,50 eurosEmpresa de gestió d’habitatge d’ús turísticPlaca644,23 eurosEstabliments complementarisAlbergsPlaca365,15 eurosCases de colòniesPlaca365,15 eurosRefugis de muntanyaPlaca de refugi guardat365,15 eurosPlaca de reposicióPlaca50% del cost que correspongui segons grup i categoria Les plaques oficials queden en propietat del Govern d’Andorra, i el ministeri competent en matèria de turisme té en tot moment la potestat de retirar-les dels establiments que incompleixin la normativa, d’acord amb el procediment administratiu que es determina reglamentàriament. En cas de canvi de categoria d’un establiment d’allotjament turístic, aquest establiment queda obligat a retornar de manera immediata al Govern d’Andorra les plaques oficials, sense perjudici de l’obligació de satisfer la taxa per a l’obtenció de la placa corresponent a la nova categoria. S’entén que la placa de reposició només es pot sol·licitar en cas de robatori, presentant el full de denúncia corresponent, o en cas de deteriorament de l’original, que s’ha de retornar a l’Administració.”
Es modifica el títol de la Llei 13/2007, del 20 de setembre, de creació de la societat pública Andorra Turisme, SA, que queda redactat de la manera següent: “ Llei 13/2007, del 20 de setembre, de creació de la societat pública Andorra Turisme, SAU ”
Es modifica l’article 1 de la Llei de creació de la societat pública Andorra Turisme, SA, que queda redactat de la manera següent: “ Article 1 La Llei té per objecte la creació de la societat pública Andorra Turisme, SAU, sota la forma jurídica de societat per accions o anònima, per portar a terme les activitats que constitueixen el seu objecte social.”
Es modifica la denominació dels Estatus de la Llei de creació de la societat pública Andorra Turisme, SA, que queda redactada de la manera següent: “Estatuts de la societat pública Andorra Turisme, SAU”
Es modifica l’article 1 dels Estatus de la Llei de creació de la societat pública Andorra Turisme, SA, que queda redactat de la manera següent: “ Article 1. Denominació Amb la denominació d’Andorra Turisme, SAU es constitueix una societat pública per accions, compresa en l’article 4 de la Llei general de les finances públiques, que es regeix per les normes vigents en matèria de societats mercantils i per aquests estatuts.”
Es modifica l’article 29 dels Estatuts de la Llei de creació de la societat pública Andorra Turisme, SA, que queda redactat de la manera següent: “ Article 29 . Composició
Es modifica l’article 44 dels Estatuts de la Llei de creació de la societat pública Andorra Turisme, SA, que queda redactat de la manera següent: “ Article 44 . Operacions de crèdit El deute de la societat no pot superar el cinquanta per cent (50%) dels seus fons propis consolidats. En qualsevol operació de crèdit Andorra Turisme S.A.U es regirà obligatòriament segons les disposicions de la legislació vigent en matèria de sostenibilitat de les finances públiques i d’estabilitat pressupostària i fiscal.”
Es modifica l’article 45 dels Estatuts de la Llei de creació de la societat pública Andorra Turisme, SA, que queda redactat de la manera següent: “ Article 45. Beneficis socials Els ingressos de la societat, per qualsevol concepte, després de deduir-ne totes les despeses i amortitzacions, constitueixen els beneficis socials, que es distribueixen de la manera següent: