Llei d'horaris comercials i de dret al descans setmanal

Capítol primer. Horaris comercials

Article 1 — Definicions

Als efectes d’aquesta Llei s’entén per:

a) comerç: establiment comercial l’activitat principal del qual és la venda al detall de productes, amb accés directe des de la via pública o situat en una galeria o centre comercial.

b) comerç de barri: establiment dedicat essencialment a la venda al detall de queviures, productes de pastisseria, de fleca, plats preparats, premsa, flors i plantes i altres productes de necessitat, amb una superfície màxima destinada al públic de cent cinquanta metres quadrats.

c) botiga de conveniència de benzinera: establiment integrat dins del perímetre d’una benzinera dedicat a la venda de queviures, premsa i altres objectes de necessitat, d’una superfície màxima de 150 metres quadrats, de forma que les dos àrees de negoci (carburant i botig.

a) estan gestionades com una sola unitat compartint el mateix espai comercial, el mateix personal i un punt únic de cobrament i que l’espai físic de la botiga de conveniència està integrat per a la gestió d’una benzinera; entenent per gestió:

— Allotja els mitjans per a la gestió de cobrament del combustible- Allotja els mitjans per a la gestió dels mitjans de pagament informàtics: targetes bancàries, targetes privades i targetes de les petroleres- Allotja el centre de control de les cubes: estocs i control de fuites- Allotja els sistemes de seguretat de la benzinera: càmeres de control, quadres elèctrics, aturada d’emergència.

— Allotja els serveis de sanitaris de la benzinera.

d) comerç turístic: establiment dedicat a la venda al detall situat en museus, hotels, centres recreatius i lúdics, i botigues dedicades principalment a l’activitat de lloguer de material d’esport en general.

Article 2 — Horaris d’obertura i de tancament dels comerços

Sentències

1. Els horaris d’obertura i de tancament dels comerços són lliures, sempre que quedin establerts mitjançant un conveni col·lectiu d’empresa o, subsidiàriament, mitjançant un conveni col·lectiu sectorial de treball.

2. Si no es produeix un conveni col·lectiu d’empresa o un conveni col·lectiu sectorial de treball, els comerços, en règim general, poden obrir a partir de les 7 h i mantenir-se oberts fins a les 22 h, amb un màxim de 84 hores per setmana.

3. Tot i el que disposa l’apartat 2, el Govern pot determinar, reglamentàriament i fins a un límit de 10 dies a l’any, les dates en les quals els comerços poden obrir més enllà de les 22 h. En aquests casos, les hores suplementàries d’obertura no computen als efectes del càlcul del límit màxim d’hores d’obertura per setmana previst en l’apartat 2 d’aquest article.

Article 3

Sentències

Com a excepció del que disposa l’apartat 2 de l’article 2, els comerços de barri i les botigues de conveniència de benzineres estan exemptes del compliment del límit màxim d’hores d’obertura per setmana.

Article 4 — Dies de tancament obligat

Sentències

1. Tots els comerços han de tancar els dies següents:

— 1 de gener- 14 de març- 8 de setembre- 25 de desembre.

2. Tot i el que disposa l’apartat anterior, quan el 14 de març s’escau en cap de setmana, en festiu o en període de previsible afluència turística, el Govern, abans de l’1 de gener de cada any, determina reglamentàriament la suspensió del dia de tancament obligat.

3. Cada comú pot determinar, abans de l’1 de gener de cada any, fins a tres dies festius locals de tancament obligat per als comerços.

4. El Govern pot decretar, abans de l’1 de gener de cada any, o per la via d’urgència, sempre de manera justificada, limitacions en els horaris comercials per causes excepcionals.

5. Els establiments definits com a botigues de conveniència de benzinera i comerç turístic a les lletres c) i d) de l’article 1, queden exempts del compliment de les disposicions dels apartats 1, 2 i 3 anteriors.

Article 5 — Impost sobre l’activitat dels comerços que vulguin obrir fins a 24 hores

Sentències

1. Es crea un impost sobre l’activitat de les botigues de conveniència de benzinera que vulguin obrir més enllà dels horaris comercials fixats a l’article 3. Es tracta d’un tribut de naturalesa directa, de caràcter estatal i d’àmbit nacional. Qualsevol altre comerç pot acollir-se a les disposicions d’aquest article un cop s’hagi establert un conveni col·lectiu d’empresa o, subsidiàriament, un conveni col·lectiu sectorial de treball.

2. Prèvia verificació de l’abonament d’aquest impost, el Govern lliura una autorització especial perquè el comerç pugui romandre obert més enllà dels horaris comercials fixats per aquesta Llei, fins a 24 hores al dia.

3. El fet generador de l’impost és la pràctica del comerç realitzada més enllà dels horaris comercials fixats segons els articles 2 i 3.

4. L’obligat tributari és el titular del comerç que romangui obert més enllà dels horaris comercials fixats segons els articles 2 i 3.

5. La quota tributària de l’impost és de vint euros per metre quadrat d’establiment comercial.

6. L’impost sobre l’activitat del comerç que vulgui romandre obert més enllà dels horaris comercials fixats segons els articles 2 i 3 és anyal i es merita el primer dia de l’any natural.

7. La gestió i la liquidació de l’impost sobre l’activitat del comerç que vulgui romandre obert més enllà dels horaris comercials fixats segons els articles 2 i 3 corresponen al Govern.

Article 6

Sentències

1. Sense perjudici de l’horari comercial establert, la persona treballadora del sector del comerç té dret a realitzar part del seu descans setmanal durant un mínim de deu diumenges sencers durant l’any, distribuïts en el calendari de la forma més proporcional possible i planificats amb una antelació mínima d’un mes. Queden excloses d’aquest dret les persones treballadores que únicament presten el seu servei durant els caps de setmana, les contractades a temps parcial i les que tenen un contracte de temporada.

2. El dret a realitzar part del seu descans setmanal durant un mínim de deu diumenges sencers durant l’any establert en l’apartat anterior, s’entén sense perjudici de qualsevol altre descans setmanal, més favorable a la conciliació de la vida laboral i familiar de la persona treballadora, que pugui establir-se per conveni o acord col·lectiu d’empresa o de sector.

Capítol segon. Control administratiu i procediment sancionador

Article 7 — Publicitat dels horaris comercials i control administratiu

Sentències

1. Els establiments comercials han d’exposar l’horari d’obertura i de tancament de tots els dies de la setmana, de manera que la informació sigui visible per al públic fins i tot amb l’establiment tancat. El Govern determina reglamentàriament els requisits i les particularitats dels rètols i el tipus d’informació que han d’incloure.

2. Si els serveis del Govern constaten una infracció en relació amb les disposicions dels articles 2, 3, 4 i 5 o de l’apartat 1 anterior, a més de recollir les dades i la informació necessària per a l’obertura de l’expedient sancionador corresponent, han de requerir a qui correspongui perquè corregeixi immediatament l’incompliment.

Article 8 — Infraccions

Sentències

Constitueix una infracció qualsevol incompliment de les condicions i dels requisits relatius als horaris comercials, del dret al descans setmanal en diumenge dels empleats del comerç, i també de les disposicions relatives a la publicitat dels horaris previstes en aquesta Llei.

Article 9 — Sancions

Sentències

1. El titular del comerç que infringeixi les disposicions dels articles 2, 3, 4, 5 o 7 és sancionat amb una multa de 5 euros per metre quadrat de l’establiment comercial.

2. La primera reincidència en la infracció de les disposicions dels articles 2, 3, 4, 5 o 7 és sancionada amb una multa de 25 euros per metre quadrat de l’establiment comercial.

3. La segona reincidència en la infracció de les disposicions dels articles 2, 3, 4, 5 o 7 és sancionada amb una multa de 50 euros per metre quadrat de l’establiment comercial.

4. Sense perjudici del que disposa la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals, el titular del comerç que infringeixi les disposicions de l’article 6 és sancionat amb una multa de 1.000 euros per cada empleat i diumenge en el qual no hagi respectat el descans establert. La reincidència comporta una sanció econòmica del doble de l’import de la multa.

5. S’entén que hi ha reincidència quan en el moment de cometre una infracció el titular del comerç ha estat objecte de condemna per decisió ferma per una altra infracció en el termini de dos anys immediatament anteriors a la data en què es comet la infracció.

Article 10 — Expedient sancionador

Sentències

La constatació de qualsevol infracció comporta la incoació de l’expedient sancionador corresponent d’acord amb el que es disposa en el Codi de l’Administració, el Decret regulador del procediment sancionador i les altres disposicions d’aplicació.

Article 11 — Òrgans competents

Sentències

1. Els òrgans competents per incoar i resoldre els expedients sancionadors són el ministre titular dels serveis encarregats del comerç pel que fa a les infraccions dels requisits relatius als horaris comercials i a la publicitat d’aquests horaris, i el ministre titular dels serveis encarregats del treball pel que fa a les infraccions del dret al descans setmanal en diumenge dels empleats del comerç.

2. La instrucció dels expedients correspon als tècnics designats pel ministeri encarregat del comerç pel que fa a les infraccions dels requisits relatius als horaris comercials i a la publicitat d’aquests horaris, i als tècnics designats pel ministeri encarregat del treball pel que fa a les infraccions del dret al descans setmanal en diumenge dels empleats del comerç.

Article 12 — Prescripció

Sentències

1. Les infraccions prescriuen al cap d’un any a partir del moment del cessament de l’acció o de l’omissió sancionable.

2. La prescripció s’interromp per la notificació de la incoació d’un expedient sancionador.

Article 13 — Recurs administratiu

Sentències

Contra la resolució dictada pel Govern en l’expedient sancionador es pot interposar recurs d’acord amb el que disposa el Codi de l’Administració.

Capítol primer. Horaris comercials

Article 1 — Definicions

Article 2 — Horaris d’obertura i de tancament dels comerços

Article 3

Article 4 — Dies de tancament obligat

Article 5 — Impost sobre l’activitat dels comerços que vulguin obrir fins a 24 hores

Article 6

Capítol segon. Control administratiu i procediment sancionador

Article 7 — Publicitat dels horaris comercials i control administratiu

Article 8 — Infraccions

Article 9 — Sancions

Article 10 — Expedient sancionador

Article 11 — Òrgans competents

Article 12 — Prescripció

Article 13 — Recurs administratiu

Reglaments que desenvolupen aquesta llei (1)