L’impost sobre societats s’aplica en tot el territori del Principat d’Andorra.
El que estableix aquesta Llei s’entén sense perjudici del que disposen els tractats i els convenis internacionals que han passat a formar part de l’ordenament intern.
Constitueix el fet generador l’obtenció de renda, sigui quina sigui la seva font o origen, incloses les imputacions de renda en règim de transparència fiscal, per part de l’obligat tributari, amb independència del lloc on s’hagi produït i sigui quina sigui la residència fiscal del pagador.
Les cessions de béns i drets en les diverses modalitats es presumeixen retribuïdes pel seu valor normal de mercat, llevat de prova en contrari.
A l’efecte dels articles 16 bis i 16 ter, les expressions següents tenen els significats que s’indiquen a continuació:
Quan un element patrimonial o un servei hagin estat valorats a efectes fiscals per un valor diferent del seu valor comptable, l’entitat adquirent d’aquell element patrimonial o servei integra en la seva base de tributació, amb signe negatiu o positiu, segons correspongui, la diferència entre ambdós valors, de la manera següent:
Els obligats tributaris poden reduir la base de tributació, sempre que sigui positiva, en un import equivalent al 10% dels ingressos procedents de l’arrendament d’habitatges, per a residència habitual i permanent, situats al Principat d’Andorra. No obstant això, la reducció només es pot aplicar als ingressos, exclosa la repercussió de les despeses de subministraments, procedents d’habitatges pels quals s’obtingui una renda inferior a 9 euros metre quadrat i l’import total de la renda no superi els 1.250 euros mensuals. La base de tributació no pot ser negativa com a conseqüència de l’aplicació d’aquesta reducció.
Sense contingut
Sense contingut
En el cas de societats cooperatives, tenen la consideració de despesa deduïble a efectes de determinar la base de tributació, a més de les que determina aquesta Llei per les persones jurídiques, les següents:
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
Sense contingut
L’impost es merita l’últim dia del període impositiu.
S’entén per “quota de tributació” la quantitat resultant d’aplicar a la base de tributació, determinada d’acord amb els articles anteriors, el tipus de gravamen.
La declaració d’interès nacional de projectes que revesteixin una especial rellevància per al Principat d’Andorra podrà contemplar l’aplicació del règim previst en aquest article als obligats tributaris per l’impost sobre societats que realitzin aportacions gratuïtes a aquests projectes o en siguin patrocinadors o espònsors. Aquests projectes poden consistir en esdeveniments ocasionals d’especial transcendència i projecció, com ara esdeveniments esportius, culturals, científics o socials que es duguin a terme al Principat d’Andorra, o bé en intervencions d’especial abast per al Principat d’Andorra i la seva població, per la importància de les seves previsibles conseqüències, per la dimensió de les inversions que requereixin, o per altres circumstàncies que al legislador li resultin significatives i mereixedores d’una singular atenció, i en les quals la invitació a la participació privada resulti oportuna i pugui servir per facilitar la seva consecució, tals com la posada en marxa de museus, espais culturals o esportius o centres d’investigació, iniciatives de rehabilitació patrimonial o investigacions arqueològiques, entre altres actuacions. La iniciativa, gestió i execució dels projectes ha de correspondre a una administració pública o ha d’existir un conveni de col·laboració en el qual una administració pública sigui part. Els obligats tributaris de l’impost sobre societats que, sense participar en els eventuals resultats dels projectes que hagin estat declarats d’interès nacional i que contemplin l’aplicació dels incentius previstos en aquest article, realitzin aportacions gratuïtes per al finançament d’aquests projectes poden minorar de la quota de tributació de l’impost el resultat d’aplicar el 75 per cent del valor d’aquestes aportacions en les condicions assenyalades a continuació:
Els pagaments a compte previstos als articles 45 i 45 bis es dedueixen de la quota de liquidació per obtenir la quota diferencial. Quan, per efecte dels pagaments a compte esmentats, la quota diferencial sigui negativa, el ministeri encarregat de les finances ha de retornar l’excés. Quan es tracti de transmissions amb preu ajornat segons l’apartat 3 de l’article 19, l’import del pagament a compte efectuat d’acord amb l’article 45 bis es dedueix de la quota de liquidació a mesura que la renda s’imputi en la base de tributació.
Els obligats tributaris de l’impost sobre societats s’han d’inscriure en el Registre d’Empresaris i Professionals del Cens d’Obligats Tributaris de l’Administració tributària.
La cancel·lació de la nota marginal inscrita en el Registre de Societats Mercantils exigeix l’acord previ del ministeri encarregat de les finances que n’hagi disposat la pràctica, adoptat d’ofici o a petició de l’entitat interessada, un cop aquesta entitat hagi demostrat estar al corrent del compliment de les seves obligacions tributàries en relació amb aquest impost. El ministeri encarregat de les finances pot rehabilitar el número de registre tributari mitjançant acord, del qual s’ha de fer difusió pública, en els termes que s’estableixin reglamentàriament, un cop s’hagi acordat la cancel·lació de la nota marginal en el Registre de Societats Mercantils.
Els notaris han de remetre via telemàtica al ministeri encarregat de les finances una relació de les entitats la constitució, l’establiment, la modificació o l’extinció de les quals hagin autoritzat durant el trimestre natural immediatament anterior.
Les revaloracions comptables no tenen efectes fiscals independentment de la data en què s’hagin dut o es varen dur a terme. En el cas que l’obligat tributari realitzi revaloracions comptables ha de mencionar en la memòria l’import d’aquestes revaloracions, els elements afectats i el període o els períodes impositius en què es van practicar. Aquestes mencions s’han de fer en totes i cadascuna de les memòries corresponents als exercicis en què els elements revalorats estiguin en el patrimoni de l’obligat tributari. Les revaloritzacions comptables realitzades pels obligats tributaris, s’han d’ajustar de la base de tributació d’acord amb l’establert en aquesta Llei. En el cas d’immobles o accions o participacions socials, adquirits per l’obligat tributari abans de la data d’entrada en aplicació de la present Llei, no s’admet cap revaloració del valor d’adquisició, i a efectes fiscals, aquest serà el consignat en el seu títol notarial d’adquisició. En el supòsit que en el títol notarial d’adquisició no s’estableixi el valor dels béns o drets esmentats, l’obligat tributari ha d’acreditar el valor de mercat dels béns o drets en el moment en el que els va adquirir. Per qualsevol altre element patrimonial adquirit per l’obligat tributari abans de la data d’entrada en aplicació de la present Llei, es valora segons el preu d’adquisició o el cost de producció, determinat d’acord a les regles de valoració establertes en aquesta Llei. El Ministeri de Finances pot comprovar, mitjançant valoració pericial, el valor real dels elements patrimonials.
Els òrgans de gestió tributària podran girar la liquidació provisional que escaigui, d’acord amb el que disposa l’article 87 de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari, sense perjudici de la comprovació i investigació posteriors que puguin efectuar els òrgans d’inspecció tributària.
A l’efecte de determinar la base de tributació, el ministeri encarregat de les finances ha d’aplicar les normes previstes en aquesta Llei.
La regulació de les infraccions en matèria tributària relatives al contingut d’aquesta Llei es regeix, en allò que no s’estableix en aquesta Llei, pel règim d’infraccions i sancions establert en el títol IV de la Llei 21/2014, del 16 d’octubre, de bases de l’ordenament tributari.
La jurisdicció administrativa, amb l’exhauriment previ de la via administrativa en matèria tributària, és l’única competent per dirimir les controvèrsies de fet i dret que se suscitin entre el ministeri encarregat de les finances i els obligats tributaris en relació amb qualsevol de les qüestions a què es refereix aquesta Llei.