Article 1 — Objecte
L’objecte d’aquesta Llei és establir el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer així com diverses disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra.
Lleis d'Andorra
Llei sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer
86 articles · 11 versions · Text oficial consolidat
Capítol primer. Disposicions generals
Article 2 — Definicions
1) Direcció general: són les persones físiques que exerceixen funcions executives en l’entitat i que són responsables de la gestió diària de l’entitat i formen part de l’òrgan superior de direcció de l’entitat, que han de retre comptes de la gestió diària davant l’òrgan d’administració. 2) Experiència professional adequada: es considera que disposen d’experiència professional adequada les persones que han exercit, amb normalitat, durant un termini superior a tres anys funcions d’alta administració, direcció o control d’entitats bancàries, o funcions de responsabilitat similar en altres entitats, públiques o privades, de dimensió significativa. 3) Honorabilitat empresarial i professional: es considera que són persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional les que tenen una bona reputació personal i professional, les persones la imatge pública de les quals correspon a la de bones administradores i, d’una manera específica, les que:
a) no tenen antecedents penals per delictes de falsedat, d’infidelitat en la custòdia de documents, de violació de secrets, de malversació de cabals públics, de descobriment i revelació de secrets o per delictes contra el patrimoni;
b) no tenen antecedents penals per altres delictes dolosos;
c) no estan ni han estat inhabilitades per exercir càrrecs públics o d’administració o direcció en entitats del sistema financer, a Andorra o a l’estranger;
d) no han estat declarades fallides o en situació d’arranjament judicial, i si ho han estat, han estat judicialment rehabilitades.
4) Instruments financers:
s’entén per
instruments financers
l’accepció més àmplia del terme, i especialment els que es detallen a continuació:
a) Valors negociables.
b) Instruments del mercat monetari.
c) Participacions d’OIC.
d) Contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb valors, divises, tipus d’interès o rendiments, drets d’emissió o altres instruments derivats, índexs financers o mesures financeres que puguin liquidar-se en espècie o en efectiu.
e) Contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb matèries primeres que hagin de liquidar-se en efectiu o que puguin liquidar-se en efectiu a petició d’una de les parts per motius diferents de l’incompliment o d’un altre fet que dugui a la rescissió del contracte.
f) Contractes d’opcions, futurs, permutes (swap.
s) i altres contractes de derivats relacionats amb matèries primeres que puguin liquidar-se en espècie, sempre que es negociïn en un mercat regulat o en un sistema de negociació multilateral o un SOC, excepte pel que fa als productes energètics a l’engròs que es negociïn en un SOC i s’hagin de liquidar mitjançant lliurament físic.
g) Contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb matèries primeres que puguin ser liquidats mitjançant lliurament físic, no esmentats en l’apartat anterior i no destinats a fins comercials, que presentin les característiques d’altres instruments financers derivats, tenint en compte, entre altres coses, si es liquiden a través de cambres de compensació reconegudes o són objecte d’ajustaments regulars dels marges de garantia.
h) Instruments derivats per a la transferència del risc de crèdit.
i) Contractes financers per diferències.
j) Contractes d’opcions, futurs, permutes (swaps), acords de tipus d’interès a termini i altres contractes de derivats relacionats amb variables climàtiques, despeses de transport, autoritzacions d’emissió o tipus d’inflació o altres estadístiques econòmiques oficials, que hagin de liquidar-se en efectiu o que puguin liquidar-se en efectiu a elecció d’una de les parts (per motius diferents de l’incompliment o d’un altre succés que dugui a la rescissió del contracte), així com qualsevol altre contracte derivat relacionat amb actius, drets, obligacions, índexs i mesures no esmentats en els apartats anteriors, que presentin les característiques d’altres instruments financers derivats, tenint en compte, entre altres coses, si es negocien en un mercat regulat o en un sistema de negociació multilateral, si es liquiden a través de cambres de compensació reconegudes o són objecte d’ajustaments regulars dels marges de garantia.
k) Drets d’emissió.
5) Fons propis:
és la suma de capital de nivell 1 i capital de nivell 2, segons la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, i les seves normes d’aplicació.
El capital inicial compren només un o més dels elements a què es refereix l’apartat 1 de l’article 28, apartat 1) lletres a) a e) de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
6) Valors negociables:
s’entenen per valors negociables les categories de valors que són negociables en el mercat de capitals, a excepció dels instruments de pagament, com:
— accions de societats i altres valors equiparables a les accions de societats, associacions o altres entitats i certificats de dipòsit representatius d’accions;
— obligacions o altres formes de deute titulitzat, inclosos els certificats de dipòsit representatius d’aquests valors;
— tots els altres valors que atorguen el dret a adquirir o a vendre aquests valors negociables o que donen lloc a una liquidació en efectiu, determinada per referència a valors negociables, divises, tipus d’interès o rendiments, matèries primeres o altres índexs o mesures.
7) Ens del sector financer:
un ens del sector financer tal com es defineix a l’incís 20, apartat 1 de l’article 3 de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
8) Participació qualificada:
és aquella participació que es defineix en l’apartat 14 de l’article 2 de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats.
Article 3 — Composició del sistema financer andorrà
El sistema financer andorrà es defineix com el sistema financer que opera al Principat d’Andorra i que inclou:
a) les activitats financeres regulades i exercides per les entitats operatives del sistema financer andorrà;
b) els mercats financers andorrans;
c) altres activitats en relació amb les entitats operatives del sistema financer i els mercats financers andorrans, incloses les associacions professionals del sector financer.
Les entitats operatives del sistema financer andorrà són les següents:
a) entitats bancàries;
b) entitats financeres d’inversió;
— societats financeres d’inversió;
— agències financeres d’inversió;
— societats gestores de patrimonis;
— assessors financers.
c) societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva;
d) entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat;
e) entitats de pagament;
f) entitats de diner electrònic.
g) societats financeres de cartera, tal com es defineixen en el punt 55 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que estiguin subjectes a autorització prèvia per l’AFA d’acord amb l’apartat 1 de l’article 5 bis;
h) societats financeres mixtes de cartera tal com es defineixen en el punt 57 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que estiguin subjectes a autorització prèvia per l’AFA d’acord amb l’apartat 1 de l’article 5 bis.
Finalment, també forma part del sistema financer andorrà qualsevol agent financer que actuï en nom o per compte d’alguna de les entitats operatives del sistema financer d’acord amb l’establert a l’article 27.
Article 4 — Entitats amb objecte social financer que no formen part del sistema financer
1. No tenen la condició d’entitats financeres, a l’efecte de la present Llei i, per tant, no formen part del sistema financer, les persones jurídiques que, tot i tenir en l’objecte social alguna de les activitats de les relacionades en els articles 20 i 21, no presten els seus serveis a tercers sinó que ho fan exclusivament dins de l’àmbit econòmic dels seus accionistes i no permeten l’oferta pública d’accions (societats instrumentals). Aquestes limitacions han d’estar contemplades en els seus estatuts socials. En concret, les societats de tinença de participacions o gestió patrimonial que actuen per compte propi.
2. Tampoc formen part del sistema financer les societats instrumentals de gestió i inversió financera intragrup tal i com s’estableixen en la legislació vigent.
2
bis
. No tenen la condició d’entitats operatives del sistema financer les societats financeres de cartera o les societats financeres mixtes de cartera que no requereixin autorització administrativa de l’AFA d’acord amb el que estableix l’apartat 2 de l’article 5 bis.
3. Finalment no tenen la condició d’entitats financeres a l’efecte d’aquesta Llei i, per tant, no formen part del sistema financer, les persones jurídiques que, tot i tenir en l’objecte social alguna de les activitats de les relacionades en la lletra a), incisos i) i ii), b) i c) de l’apartat 1 de l’article 49, no presten els seus serveis a tercers sinó que ho fan exclusivament en l’àmbit del seu grup econòmic i no permeten l’oferta pública d’accions (societats instrumentals), i limiten, per tant, les referides activitats de finançament a les vendes i prestacions de serveis efectuades per les societats del seu grup als seus clients. Aquestes limitacions han d’estar previstes en els seus estatuts socials.
4. Així mateix, no tenen la condició d’entitats financeres a l’efecte d’aquesta Llei, i per tant, no formen part del sistema financer les persones jurídiques que, tot i tenir en l’objecte social alguna de les activitats relacionades als articles 8, 19, 20, 21 i 49 de la Llei 7/2013, del 9 de maig, sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer andorrà i altres disposicions que regulen l’exercici de les activitats financeres al Principat d’Andorra, prestin serveis de finançament en el marc de la seva activitat com a empreses de serveis energètics, d’acord amb la definició de la Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic.
Article 4 bis — Activitats en el marc dels serveis de finançament participatiu
No tenen la condició d’activitats pròpies del sistema financer andorrà les activitats que es desenvolupin d’acord amb el capítol V del títol VII de la Llei d’economia digital, emprenedoria i innovació i, en concret:
a) en relació amb els promotors de projectes que, pels préstecs facilitats a un proveïdor de serveis de finançament participatiu, accepten fons dels inversors, i.
b) els préstecs que concedeixen els inversors a promotors de projectes facilitats pels proveïdors de serveis de finançament participatiu.
Article 5 — Prohibició de prestar activitats reservades a les entitats operatives del sistema financer sense autorització
1. Es prohibeix efectuar les activitats bancàries, financeres, de pagament o de diners electrònics sense autorització prèvia de l’AFA previstes en els articles 8, 20, 21, 38, 49 i 61, a excepció de:
— Les activitats previstes a les lletres h) i l) de l’apartat 2 de l’article 8.
— Les activitats previstes a la lletra c) de l’article 21.
— L’arrendament no financer (rèntin.
g) i informes comercials previstos a l’apartat 1 de l’article 49.
2. Cap persona, física o jurídica, no pot, sense haver obtingut la preceptiva autorització i trobar-se inscrita en els registres administratius corresponents, desenvolupar amb caràcter professional o habitual les activitats prohibides en l’apartat anterior.
Article 5 bis — Aprovació de les societats financeres de cartera i societats financeres mixtes de cartera
1. Han de sol·licitar l’autorització com a entitats operatives del sistema financer les societats següents, quan estiguin establertes al Principat d’Andorra i pertanyin a un grup consolidable la supervisió prudencial en base consolidada de la qual correspongui a l’AFA d’acord amb l’article 9 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i empreses d’inversió, i
a) Les societats financeres de cartera matriu i les societats financeres mixtes de cartera matriu al Principat d’Andorra tal com es defineixen en els punts 56 i 58 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial de les entitats bancàries i les empreses d’inversió.
b) Les societats financeres de cartera i les societats financeres mixtes de cartera que en base subconsolidada estiguin subjectes a la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
2. No és necessària l’aprovació de les societats financeres de cartera o de les societats financeres mixtes de cartera quan es compleixin totes les condicions següents:
a) Que l’activitat principal de la societat financera de cartera sigui l’adquisició de participacions en filials o, en el cas de societats financeres mixtes de cartera, que la seva activitat principal respecte de les entitats operatives del sistema financer sigui l’adquisició de participacions en filials.
b) Que no hagin estat designades com a entitats de resolució en cap dels grups de resolució, d’acord amb el que s’estableix a la lletra c) de l’apartat 3 de l’article 14 de la Llei 7/2021, del 29 d’abril, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió.
c) Que una entitat bancària filial al Principat d’Andorra sigui designada com a responsable de garantir el compliment per part del grup al Principat d’Andorra dels requisits prudencials en base consolidada establerts a la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió i rebi tots els mitjans necessaris i l’autoritat jurídica per complir aquestes obligacions de manera eficaç.
d) Que la societat financera de cartera o la societat financera mixta de cartera no participi en la presa de decisions financeres, operatives o de gestió que afectin el grup o les filials del grup que siguin entitats o entitats financeres, tal com es defineixen en els punts 23 i 28 de l’apartat 1 de l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
e) Que no hi hagi cap impediment a la supervisió efectiva del grup en base consolidada.
3. Les societats financeres de cartera o les societats financeres mixtes de cartera que no requereixin aprovació administrativa no queden excloses del perímetre de consolidació prudencial que preveu la secció segona del capítol primer del títol III de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
4. Quan l’AFA, com a supervisor en base consolidada en el Principat d’Andorra, determini que les condicions establertes en l’apartat 2 no es compleixen o han deixat de complir-se, la societat financera de cartera o la societat financera mixta de cartera ha de sol·licitar l’aprovació d’acord amb aquest article.
5. L’AFA supervisa de forma permanent el compliment de les condicions previstes en l’apartat 2 bis de l’article 17 de la Llei 35/2010, de 3 de juny, de règim d’autorització per a la creació de noves entitats operatives del sistema financer andorrà en relació amb els criteris per a l’aprovació de les societats financeres de cartera i les societats financeres mixtes de cartera que requereixin autorització d’acord amb l’apartat 1. Així mateix, l’AFA supervisa de forma permanent el compliment de les condicions establertes en l’apartat 2 en relació amb les societats financeres de cartera i les societats financeres mixtes de cartera que no requereixen autorització.
6. Les societats financeres de cartera i les societats financeres mixtes de cartera han de proporcionar a l’AFA la informació requerida per supervisar de forma permanent l’organització estructural del grup i el compliment de les condicions esmentades en l’apartat 5.
Article 6 — Introducció de noves activitats financeres
1. El Govern, davant la introducció o la constatació de noves activitats de caràcter financer que no siguin tècnicament assimilables a les que preveu la legislació vigent, sotmetrà al Consell General, amb l’informe tècnic de l’Autoritat Financera Andorrana (d’ara en endavant AFA), una proposta legislativa d’integració d’aquestes noves activitats al sistema financer andorrà.
2. Es faculta el Govern perquè, amb l’informe previ de l’AFA, pugui disposar que quedi en suspens, cautelarment, l’eventual introducció o el desenvolupament d’activitats que són objecte del punt anterior, mentre es tramet al Consell General la documentació i la informació necessàries perquè aquest reguli les noves activitats en qüestió.
Article 7 — Prohibició de les entitats no bancàries de rebre del públic dipòsits i altres fons reemborsables
1. Les entitats no bancàries no estan facultades per rebre del públic dipòsits i altres fons reemborsables.
2. A aquests efectes, no constitueixen fons reemborsables del públic els fons rebuts per les entitats financeres d’inversió i les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva en el marc de la prestació del serveis d’inversió definits en la lletra d) de l’article 20 i el servei auxiliar definit en la lletra a) de l’article 21 per dur a terme inversions per compte dels seus clients; els finançaments atorgats per entitats bancàries; els fons lliurats per entitats pertanyents al mateix grup o per socis titulars almenys d’un 5% del capital social i les emissions de valors dutes a terme d’acord amb la normativa vigent.
3. L’apartat 1 no s’ha d’aplicar a la recepció de dipòsits o altres fons reemborsables per part del Govern, l’AFA, o altres entitats u organismes expressament habilitats per Llei.
Capítol segon. Règim jurídic de les entitats bancàries
Secció primera. Disposicions generals
Article 8 — Definició
1. S’entén per entitat bancària una empresa que es dedica a rebre del públic dipòsits i altres fons reemborsables.
2. Les entitats bancàries poden desenvolupar les activitats següents:
a) Préstecs i crèdits, inclosos, en particular, el crèdit al consum, el crèdit hipotecari, elfactoringamb o sense recurs i el finançament de transaccions comercials, inclòs el forfetatge);
b) Arrendament financer amb opció de compra o no;
c) Operacions de pagament en virtut de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic;
d) Emissió i gestió d’altres mitjans de pagament, com per exemple, xecs de viatge i xecs bancaris;
e) Atorgament de garanties i subscripció de compromisos;
f) Transaccions per compte propi de l’entitat o per compte de la seva clientela que tinguin per objecte:
— Instruments de mercat monetari, com xecs, efectes, certificats de dipòsit;
— Divises;
— Futurs financers i opcions;
— Instruments sobre divises o sobre tipus d’interès;
— Valors negociables.
g) Participació en emissions de valors i prestació de serveis relacionats amb aquestes emissions;
h) Assessorament a empreses en matèria d’estructures de capital, estratègia industrial i qüestions afins, així com assessorament sobre serveis relacionats amb la fusió i l’adquisició d’empreses;
i) Intermediació en els mercats interbancaris;
j) Assessorament i gestió de carteres;
k) Custòdia i administració de valors;
l) Informes comercials;
m) Lloguer de caixes fortes;
n) Emissió de diner electrònic en virtut de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
3. Les entitats bancàries que també vulguin realitzar activitats de gestió d’organismes d’inversió col·lectiva i/o activitats de companyies d’assegurances de vida només ho poden fer participant amb caràcter majoritari o minoritari en societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva i/o companyies d’assegurances de vida, que es podran constituir a aquest efecte i que han de ser diferenciades jurídicament i per la seva ubicació.
No obstant això, la contractació d’assegurances de vida es pot realitzar mitjançant les estructures pròpies de l’entitat bancària.
4. Les entitats bancàries no es poden dedicar directament a cap activitat econòmica que no quedi circumscrita a l’àmbit financer amb exclusió de les complementàries a les contemplades a l’apartat 2. S’entén per activitat complementària qualsevol activitat accessòria que suposi la prolongació del negoci sense desvirtuar l’objecte social propi de l’entitat bancària.
5. Les participacions directes o indirectes de les entitats bancàries en entitats no financeres andorranes no poden ser superiors al 25% del capital de l’entitat participada amb l’excepció de les companyies d’assegurances exclusivament de vida, en les quals poden assolir fins al 100% de la seva participació social.
Queden excloses d’aquest límit les participacions en societats instrumentals no financeres, l’objecte de les quals sigui exclusivament prestar un servei a la pròpia entitat o gestionar actius de la pròpia entitat.
En els casos en què, com a derivació d’una operació de crèdit o altres circumstàncies alienes a la voluntat d’una entitat bancària, aquesta s’hagi de fer càrrec d’una participació més gran que la que s’estipula en el primer paràgraf d’aquest apartat en una empresa no financera, ho ha de comunicar a l’AFA i ha de regularitzar la situació dins d’un període de dos anys. Per a un ajornament eventual d’aquest període de regularització requerirà l’autorització prèvia de l’AFA.
6. El valor comptable del conjunt de les participacions qualificades, directes o indirectes, de les entitats bancàries en entitats o empreses diferents d’un ens del sector financer no pot sobrepassar el 60 % del capital admissible de l’entitat bancària, tal com es defineix en l’incís 12, apartat 1 de l’article 3 de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
7. El Consell General estableix els criteris i indica les circumstàncies que es tindran en compte per poder atribuir el caràcter d’interès general a determinades inversions.
Un cop definits per Llei els criteris i les circumstàncies per atribuir el caràcter d’interès general a determinades inversions, el ministeri encarregat de les finances, amb l’informe previ de l’AFA, acorda excepcions als apartats 5 i 6 d’aquest mateix article, per un període definit o indefinit.
A l’efecte de la present Llei, les participacions en societats públiques, segons estan definides en la legislació vigent, queden excloses de l’aplicació dels apartats 5 i 6 anteriors.
Secció segona. Condicions per accedir a l’activitat
Article 9
Les entitats bancàries han de revestir la forma de societat anònima de dret andorrà de durada indefinida.
Article 10 — Denominació
L’ús o el registre com a element de qualsevol signe distintiu (marca, denominació social, nom comercial, rètol d’establiment o adreça d’interne.
t) dels termes “entitat bancària”, “banc”, “banca”, o qualsevol altre que pugui induir a confusió, per altres entitats que una entitat bancària, s’entendrà que és un signe de naturalesa enganyosa o de natura a induir a error el públic i subjecte a les accions de nul·litat i de prohibició d’ús corresponents, excepte en els casos en què la paraula “banc” va acompanyada d’un qualificatiu que evita qualsevol confusió, com per exemple “banc de sang”.
Article 11 — Domicili
El domicili, l’administració i la direcció efectiva de les entitats bancàries ha d’establir-se en territori nacional.
Article 12 — Objecte social
L’objecte social exclusiu de les entitats bancàries ha de determinar-se en els seus estatuts i limitar-se a les activitats que, d’acord amb la legislació vigent, poden integrar-lo.
Article 13 — Capital social
1. Les entitats bancàries han de disposar d’un capital social mínim de 5.000.000 d’euros, totalment subscrit i desemborsat mitjançant aportacions dineràries.
2. El capital social ha d’incloure un o més dels elements a què es refereixen les lletres a) i complementàriament b), de l’apartat 1 de l’article 28,, de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
Article 14 — Consell d’administració
1. Les entitats bancàries han de tenir obligatòriament un consell d’administració format per cinc membres com a mínim.
2. Les persones que componen el consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.
3. Els membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec. El consell d’administració posseirà col·lectivament els coneixements, competències i experiència oportuns per poder entendre les activitats de les entitats bancàries, inclosos els principals riscos.
4. El president nomenat no pot ser el director general de l’entitat.
5. El consell d’administració de les entitats bancàries ha d’aprovar un reglament intern de funcionament que faciliti el compliment de les obligacions i les responsabilitats de tots els seus membres.
6. Els membres del consell d’administració han de complir, en particular, els requisits establerts en els articles 6 bis i 6 quarter de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats. La composició general del consell d’administració ha de reflectir de manera adequada una àmplia gamma d’experiències.
Article 15 — Direcció general
1. La direcció general ha d’estar composta per dues persones com a mínim, una de les quals ha d’assumir explícitament les responsabilitats d’intervenció i control.
2. Les persones que componen la direcció general han de tenir els coneixements idonis i l’experiència professional adequada per exercir la seva funció.
3. Les persones que componen la direcció general han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.
Article 16 — Condicions
Per obtenir i conservar l’autorització administrativa, les entitats bancàries han de complir en tot moment amb les condicions per accedir a l’activitat establertes en els articles anteriors, així com amb les condicions per a l’exercici d’aquesta, inclosos els requisits organitzatius i les condicions de funcionament, establerts a la legislació vigent.
Secció tercera. Condicions per a l’exercici de l’activitat
Article 17 — Obertura d’oficines i contractació de personal
1. Les entitats bancàries han de mantenir oberta almenys una oficina en una parròquia del Principat distinta de la parròquia on han instal·lat l’oficina principal.
2. No menys de la meitat del personal contractat ha de ser andorrà o resident amb una antiguitat no inferior a tres anys i ha de ser suficient en nombre i tenir la formació adequada per desenvolupar les activitats que se li encomanin.
3. Les entitats han de contractar personal amb els coneixements necessaris per desenvolupar les funcions que se’ls assignin. En particular, les entitats bancàries que prestin serveis d’inversió i/o serveis auxiliars han de garantir que les persones competents coneguin els procediments a seguir per tal de complir adequadament les seves responsabilitats.
Article 18 — Normes de solvència i liquiditat
Les entitats bancàries estan sotmeses a les normes de solvència i liquiditat definides a la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
Capítol tercer. Règim jurídic de les entitats financeres d’inversió
Secció primera. Disposicions generals
Article 19 — Definició
1. Són entitats financeres d’inversió les persones, físiques o jurídiques, que, en els termes establerts en aquesta Llei, tenen com a activitat principal prestar professionalment un o diversos serveis d’inversió a tercers sobre instruments financers i, a més, realitzar altres serveis auxiliars.
2. Les entitats financeres d’inversió també poden, amb una autorització prèvia, exercir qualsevol activitat complementària a les mencionades als articles 20 i 21, sempre que els permeti desenvolupar de forma més eficient l’activitat principal per a la qual disposen d’autorització.
S’entén per activitat complementària qualsevol activitat accessòria que suposi la prolongació del negoci sense desvirtuar l’objecte social propi de l’empresa d’inversió. Els ingressos que generi no poden representar més del 25% dels ingressos de l’entitat.
Article 20 bis — Assessorament en matèria d’inversió
1. De conformitat amb la lletra e) de l’article 20, la recomanació ha de ser idònia per a la persona, o ha de basar-se en una consideració de les seves circumstàncies personals, i ha de constituir una recomanació per efectuar alguna de les accions següents:
a) Comprar, vendre, subscriure, bescanviar, reemborsar, mantenir o assegurar un instrument financer específic.
b) Exercir o no exercir qualsevol dret conferit per un instrument financer determinat per comprar, vendre, subscriure, bescanviar o reemborsar un instrument financer.
2. La recomanació no es considera personalitzada si es divulga exclusivament o al públic.
Article 20 — Serveis i activitats d’inversió
D’acord amb aquesta Llei, es consideren serveis i activitats d’inversió els següents:
a) La recepció i la transmissió d’ordres dels clients en relació amb un o més instruments financers.
b) L’execució d’ordres per compte dels clients.
c) La negociació per compte propi.
d) La gestió discrecional i individualitzada de carteres:
i) La gestió discrecional i individualitzada de carteres de conformitat amb el mandat atorgat pels clients.i.
i) La gestió discrecional i individualitzada de carteres de conformitat amb el mandat atorgat pels clients exclusivament en la modalitat de gestió indirecta.
e) L’assessorament en matèria d’inversió.
f) L’assegurament i/o la col·locació d’instruments financers sobre la base d’un compromís ferm.
g) La col·locació d’instruments financers sense la base d’un compromís ferm.
h) La gestió de sistemes multilaterals de negociació.
Article 21 — Serveis auxiliars
D’acord amb aquesta Llei, es consideren serveis auxiliars els següents:
a) l’administració i la custòdia d’instruments financers per compte de clients, inclosos la custòdia i els serveis connexos com la gestió de tresoreria i de garanties;
b) la concessió de crèdits o préstecs a un inversor per permetre-li una operació en un o diversos instruments financers, quan l’entitat financera d’inversió que concedeix el crèdit o el préstec participa en l’operació;
c) l’assessorament a empreses en matèria d’estructura del capital, estratègia industrial i qüestions afins, i l’assessorament i els serveis en relació amb fusions i adquisicions d’empreses;
d) els serveis de canvi de divises quan estiguin relacionats amb la prestació de serveis d’inversió;
e) els informes d’inversions i les anàlisis financeres o altres formes de recomanació general relativa a les operacions en instruments financers;
f) Els serveis relacionats amb l’assegurament.
g) Els serveis i les activitats d’inversió, i els serveis auxiliars referits al subjacent no financer dels instruments financers derivats previstos als apartats e), f), g) i j) de l’apartat 4 de l’article 2, quan estiguin vinculats a la prestació de serveis d’inversió o a serveis auxiliars.
Article 22 — Tipologia
Per a la prestació dels serveis d’inversió i auxiliars previstos als articles 20 i 21, les entitats financeres d’inversió s’han de constituir en algun dels tipus següents:
a) societats financeres d’inversió;
b) agències financeres d’inversió;
c) societats gestores de patrimonis;
d) assessors financers.
Article 23 — Societats financeres d’inversió
Són societats financeres d’inversió les entitats financeres d’inversió que poden realitzar tots els serveis d’inversió i tots els serveis auxiliars previstos als articles 20 i 21 amb caràcter professional, tant per compte propi com aliè.
Article 24 — Agències financeres d’inversió
Són agències financeres d’inversió les entitats financeres d’inversió que poden prestar tots els serveis d’inversió, llevat dels mencionats a les lletres c) i f) de l’article 20, i tots els serveis auxiliars, llevat dels mencionats a la lletra b) de l’article 21, amb caràcter professional i únicament per compte aliè.
Article 25 — Societats gestores de patrimonis
Són societats gestores de patrimonis les entitats financeres d’inversió que només poden prestar els serveis d’inversió mencionats a les lletres d) i e) de l’article 20 i els serveis auxiliars mencionats a les lletres c) i e) de l’article 21. Addicionalment, i exclusivament en relació amb l’activitat de gestió discrecional i individualitzada de carteres en la modalitat de gestió directa, les societats gestores de patrimonis poden prestar el servei auxiliar establert a la lletra a) de l’article 21, amb el benentès que els actius en custòdia han d’estar dipositats d’acord amb les premisses de la legislació vigent.
Article 26 — Assessors financers
Són assessors financers les entitats financeres d’inversió en forma de persona física o jurídica, que només poden prestar el servei d’inversió mencionat a la lletra e) de l’article 20 i els serveis auxiliars mencionats a les lletres c) i e) de l’article 21.
Article 27 — Agents financers
1. Les entitats operatives del sistema financer que presten serveis d’inversió i/o serveis auxiliars d’acord amb la seva autorització administrativa poden designar agents financers vinculats amb la finalitat de promoure aquests serveis, per captar negoci o rebre ordres de clients o possibles clients i transmetre-les, per col·locar instruments financers o prestar assessorament sobre dits instruments i serveis financers.
2. Els agents financers només poden actuar en exclusiva i sota la responsabilitat plena i incondicional de l’entitat que els designa i actuar en nom i per compte seu sempre que aquesta els hagi contractat atorgant-los el poder de representació suficient.
3. Les entitats financeres d’inversió i les entitats bancàries que designen agents financers han d’assegurar-se que aquests informin el client o potencial client de la capacitat amb la qual actuen i de l’entitat a qui representen quan es posin en contacte o abans de negociar amb aquests.
4. Les entitats financeres d’inversió i les entitats bancàries que designen un agent financer han de verificar que aquest agent té reconeguda honorabilitat empresarial i professional i que posseeix els coneixements generals, comercials i professionals apropiats per poder comunicar amb precisió al client o potencial client tota la informació pertinent sobre el servei proposat.
L’agent financer no pot ser inscrit al corresponent registre de l’AFA fins que l’AFA hagi comprovat que té suficient honorabilitat i posseeix els coneixements generals, comercials i professionals apropiats per poder comunicar amb precisió al client o possibles clients la informació relativa al servei prestat.
5. Les entitats financeres d’inversió i les entitats bancàries que designen agents financers han de prendre les mesures adequades per evitar qualsevol repercussió negativa que altres activitats de l’agent financer poguessin tenir respecte a les activitats que l’agent financer realitza en nom i per compte d’aquestes.
5
bis
. Les entitats operatives del sistema financer han de supervisar les activitats dels seus agents financers per assegurar-se que segueixen complint el que disposa aquesta Llei en relació amb la normativa referida als agents financers.
6. Les entitats financeres d’inversió i les entitats bancàries que vulguin designar un agent financer han de presentar la corresponent sol·licitud d’inscripció a l’AFA i obtenir-ne la confirmació amb caràcter previ a l’inici de l’activitat de l’agent financer vinculat.
Secció segona. Condicions per accedir a l’activitat
Article 28
Les entitats financeres d’inversió han de tenir la forma de societat anònima de dret andorrà de durada indefinida. No obstant això, els assessors financers i els agents financers poden ser tant persones físiques com revestir la forma de societats anònimes o de responsabilitat limitada de dret andorrà i de durada indefinida.
Article 29 — Denominació
L’ús o el registre com a element de qualsevol signe distintiu (marca, denominació social, nom comercial, rètol d’establiment o adreça d’interne.
t) dels termes “entitat financera d’inversió”, “societat financera d’inversió”, “agència financera d’inversió”, “societat gestora de patrimonis”, “assessors financers” o qualsevol altra que pugui induir a confusió, com també les seves abreviatures, “EFI”, “SFI”, “AFI”, “SGP”, “ASF”, per altres entitats que aquestes s’entendrà que és un signe de naturalesa enganyosa o de natura a induir a error el públic i subjecte a les accions de nul·litat i de prohibició d’ús corresponents.
Article 30 — Domicili
El domicili, l’administració i la direcció efectives de les entitats financeres d’inversió s’han d’establir en territori nacional.
Article 31 — Objecte social
L’objecte social exclusiu de les entitats financeres d’inversió s’ha de determinar als estatuts i limitar-se a un, alguns o tots els serveis d’inversió i/o auxiliars previstos per a cada tipus als articles 23 a 26.
Article 32 — Capital social
1. Les entitats financeres d’inversió han de comptar amb el capital social mínim següent, totalment subscrit i desemborsat mitjançant aportacions dineràries, en funció del tipus d’entitat financera d’inversió de què es tracti:
a) 730.000 euros, les societats financeres d’inversió;
b) 125.000 euros, les agències financeres d’inversió i les societats gestores de patrimonis en la modalitat de gestió directa;
c) 60.000 euros, les societats gestores de patrimonis en la modalitat de gestió indirecta;
d) 60.000 euros, els assessors financers societat anònima;
e) 50.000 euros, els assessors financers societat limitada o en el seu defecte, una assegurança de responsabilitat civil professional o altra garantia comparable per fer front a la responsabilitat per negligència professional, amb una cobertura mínima d’1.000.000 euros per sinistre, i un total d’1.5000.000 euros anuals per la totalitat dels sinistres.
2. Les persones físiques autoritzades per exercir com a assessors financers han de subscriure una assegurança de responsabilitat civil professional que permeti fer front a la responsabilitat per negligència en l’exercici de la seva activitat professional amb cobertura mínima d’1.000.000 d’euros per reclamació de danys i un total d’1.500.000 d’euros anuals per a totes les reclamacions.
3. Les agències financeres d’inversió i les societats gestores de patrimoni de modalitat directa que executin ordres d’inversors relatives a instruments financers poden mantenir-los per compte propi sempre que es compleixin les condicions següents:
a) Que aquestes posicions derivin únicament de la seva impossibilitat de complir les ordres precises rebudes de clients;
b) Que el valor total de mercat d’aquestes posicions no superi el 15 % del seu capital social;
c) Que compleixin els requisits establerts als articles 46 a 48 de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió;
d) Que aquestes posicions siguin de caràcter fortuït i provisional i estiguin estrictament limitades al temps necessari per realitzar la transacció de què es tracti.
La tinença de posicions en instruments financers aliens a la cartera de negociació, a fi d’invertir els fons propis, no es considera activitat per compte propi en relació amb la prestació dels serveis d’inversió definits en les lletres a), b) i d) de l’article 20.
Article 33 — Òrgan d’administració
1. L’òrgan d’administració de les entitats financeres d’inversió en forma de persona jurídica ha d’adoptar la forma de consell d’administració i ha de disposar almenys de tres membres. No obstant, l’òrgan d’administració dels assessors financers pot comptar amb un administrador únic.
2. Els membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.
3. La majoria dels membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i amb una experiència professional adequada.
4. El president nomenat no pot ser el director general de l’entitat.
5. El consell d’administració de les entitats financeres d’inversió ha d’aprovar un reglament intern de funcionament que faciliti el compliment de les obligacions i les responsabilitats de tots els seus membres.
Article 34 — Direcció general
La direcció general, que necessàriament han de tenir les entitats financeres d’inversió, ha d’estar formada per una o més persones d’honorabilitat empresarial i professional reconeguda i que tinguin coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i una experiència professional adequada. Tanmateix, en el cas de les persones físiques que tinguin la condició d’assessors financers, aquests requisits han de concórrer en aquestes persones.
Article 35 — Condicions
Per obtenir i conservar l’autorització administrativa, les entitats financeres d’inversió han de complir en tot moment amb les condicions per a l’accés a l’activitat establertes als articles anteriors, així com amb les condicions per a l’exercici d’aquesta, inclosos els requisits organitzatius i les condicions de funcionament, establerts a la legislació vigent.
Secció tercera. Condicions per exercir l’activitat
Article 36 — Obertura d’oficines i contractació del personal
Les entitats financeres d’inversió han de mantenir oberta almenys una oficina en una parròquia del Principat i el personal que hi presti serveis ha de ser suficient en nombre i tenir la formació, els coneixements i l’experiència necessaris per desenvolupar les activitats que se li encomanin. En particular, les entitats financeres d’inversió que prestin serveis d’inversió i/o serveis auxiliars han de garantir que les persones competents coneguin els procediments a seguir per tal de complir adequadament les seves responsabilitats. Almenys el 20% del personal que hi presti serveis ha de ser andorrà o resident al Principat amb una antiguitat no inferior a dos anys.
Article 37 — Normes de solvència
1. Les societats financeres d’inversió, les agències financeres d’inversió i les societats gestores de patrimonis en la modalitat de gestió directa estan sotmeses a les normes de solvència i liquiditat definides a la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, en mèrits a l’article 2, apartat 1 de la mateixa Llei.
2. Les societats gestores de patrimonis en la modalitat de gestió indirecta i els assessors financers persones jurídiques han de disposar d’estratègies i procediments sòlids, eficaços i exhaustius per avaluar i mantenir de forma permanent els imports, els tipus i la distribució de capital intern que considerin adequats per cobrir la naturalesa i el nivell de riscos als quals estiguin o puguin estar exposades. Aquestes estratègies i procediments han de ser periòdicament objecte d’examen intern amb la finalitat de garantir que siguin exhaustius i proporcionals a l’índole, l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat financera d’inversió i/o del grup que aquesta encapçala, si escau.
Capítol quart. Règim jurídic de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva
Secció primera. Disposicions generals
Article 38 — Definició
1. Són societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva les societats de dret andorrà que despleguen com a activitat principal les funcions i obligacions previstes als articles 61 a 63 de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà.
2. Tanmateix, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva també poden desplegar les funcions definides a les lletres d) i e) de l’article 20 i les relatives a la custòdia i a l’administració de les participacions dels fons d’inversió i, en el seu cas, de les accions de les societats d’inversió, que gestionen.
Addicionalment, i exclusivament en relació amb l’activitat de gestió discrecional i individualitzada de carteres en la modalitat de gestió directa, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva poden prestar el servei auxiliar establert a la lletra a) de l’article 21 amb el benentès que els actius en custòdia han d’estar dipositats d’acord amb les premisses de la legislació vigent.
Secció segona. Condicions per accedir a l’activitat
Article 39
Les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de tenir la forma de societat anònima de dret andorrà de durada indefinida.
Article 40 — Denominació
L’ús o el registre com a element de qualsevol signe distintiu (marca, denominació social, nom comercial, rètol d’establiment o adreça d’interne.
t) del terme “societat gestora d’organisme d’inversió col·lectiva”, o qualsevol altre que pugui induir a confusió, com també l’abreviatura, “SGOIC”, per altres entitats que aquestes s’entendrà que és un signe de naturalesa enganyosa o de natura a induir a error el públic i subjecte a les accions de nul·litat i de prohibició d’ús corresponents.
Article 41 — Domicili
El domicili, l’administració i la direcció efectives de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva s’han d’establir en territori nacional.
Article 42 — Objecte social
L’objecte social exclusiu i legalment determinat de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva s’ha de determinar als estatuts i s’ha de limitar a les activitats referides al títol VI de la Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà així com a les previstes en aquesta Llei que puguin desenvolupar aquestes entitats.
Article 43 — Capital Social
Les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de comptar amb un capital social mínim de 125.000 euros, totalment subscrit i desemborsat mitjançant aportacions dineràries.
Article 44 — Consell d’administració
1. L’òrgan d’administració de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva ha d’adoptar la forma de consell d’administració i ha de disposar almenys de tres membres.
2. Els membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques al consell, han de ser persones d’honorabilitat empresarial i professional reconeguda.
3. La majoria dels membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques al consell, han de ser persones amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i amb una experiència professional adequada.
4. El president nomenat no pot ser el director general de l’entitat.
5. El consell d’administració de les entitats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva ha d’aprovar un reglament intern de funcionament que faciliti el compliment de les obligacions i les responsabilitats de tots els seus membres.
Article 45 — Direcció general
Les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de tenir necessàriament una direcció general, la qual ha d’estar formada per una o més persones d’honorabilitat empresarial i professional reconeguda que tinguin coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i una experiència professional adequada.
Article 46 — Condicions
Per obtenir i conservar l’autorització administrativa, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de complir en tot moment amb les condicions per a l’accés a l’activitat establertes als articles anteriors d’aquest capítol, així com amb les condicions per a l’exercici d’aquesta, inclosos els requisits organitzatius i les condicions de funcionament, establerts a la legislació vigent.
Secció tercera. Condicions per a l’exercici de l’activitat
Article 47 — Obertura d’oficines i contractació del personal
Les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de mantenir oberta almenys una oficina en una parròquia del Principat i el personal que hi presti serveis ha de ser suficient en nombre i tenir la formació, els coneixements i l’experiència necessaris per desenvolupar les activitats que se li encomanin. En particular, les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva que prestin serveis d’inversió i/o serveis auxiliars han de garantir que les persones competents coneguin els procediments a seguir per tal de complir adequadament les seves responsabilitats. Almenys el 20% del personal que hi presti serveis ha de ser andorrà o resident al Principat amb una antiguitat no inferior a dos anys.
Article 48 — Recursos propis
1. Les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva han de disposar en tot moment d’uns recursos propis que no podran ser inferiors a la major de les quantitats següents:
a) Un capital social i uns recursos propis addicionals d’acord amb el següent:
i) Un capital social mínim totalment subscrit i desemborsat tal com s’estableix a l’article 43;i.
i) A més, aquest capital social mínim ha de complir les condicions següents:
1. Ha de ser incrementat en una proporció del 0,02% del valor efectiu del patrimoni dels OIC, incloses les carteres la gestió de les quals hagi delegat, però no les carteres que estigui administrant i/o gestionant per delegació, en la part que aquest patrimoni excedeixi de 250.000.000 d’euros. En cap cas la suma exigible del capital inicial i de la quantitat addicional ha de sobrepassar els 10.000.000 d’euros;
2. La quantia addicional de recursos propis a què es refereix el paràgraf anterior pot ser coberta fins a un 50 %, amb una garantia pel mateix import d’una entitat bancària o d’una entitat asseguradora. L’entitat bancaria o asseguradora ha de tenir el seu domicili social al Principat d’Andorra o en un país tercer sempre que estigui sotmesa a unes normes prudencials equivalents a les aplicables al Principat d’Andorra.
b) Per tal de cobrir els possibles riscos derivats de la responsabilitat professional en relació amb les activitats que puguin realitzar les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva que gestionin altres OIC, tal com es defineixen a l’article 6 Llei 10/2008, del 12 de juny, de regulació dels organismes d’inversió col·lectiva de dret andorrà, aquestes han de:
1. Disposar de recursos propis addicionals que siguin adequats per cobrir els possibles riscos derivats de la responsabilitat en cas de negligència professional. S’entén per recursos propis addicionals adequats per cobrir els possibles riscos derivats el 0,01 % del patrimoni gestionat corresponent a altres OIC; o bé2. Subscriure una assegurança de responsabilitat civil professional per fer front a la responsabilitat per negligència professional. La cobertura de l’assegurança en relació amb un determinat sinistre ha de ser, com a mínim, igual al 0,7 % del valor de mercat absolut dels actius que integren les carteres dels altres OIC gestionats per la societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva, inclosos els actius adquirits amb recurs al palanquejament. La cobertura de l’assegurança en relació amb els sinistres agregats d’un any ha de ser, com a mínim, igual al 0,9 % del valor de mercat absolut dels actius que integren les carteres dels altres OIC gestionats per la societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva, inclosos els actius adquirits amb recurs al palanquejament.Per calcular els recursos propis exigibles a què es refereixen els paràgrafs anteriors, es dedueix del patrimoni dels altres OIC gestionats, el corresponent a inversions d’aquests en altres OIC que estiguin al seu torn gestionats per la mateixa societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva;
c) El 25 % de les despeses d’estructura carregades en el compte de pèrdues i guanys de l’exercici precedent. Les despeses d’estructura comprendran: les despeses de personal, les despeses generals, les contribucions i impostos, les amortitzacions i altres despeses d’explotació.Les despeses de personal esmentades en el paràgraf anterior es poden minorar en la quantia de les despeses que corresponguin a retribucions variables del personal. L’esmentada reducció es pot realitzar només quan la veritable naturalesa d’aquestes retribucions no presenta, en part o en tot, un component fix de les despeses o compromisos assumits amb el personal. A aquests efectes, l’AFA pot analitzar i determinar, si escau, el caràcter no variable d’aquestes retribucions.La societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva pot minorar aquest import, prèvia autorització de l’AFA, si la seva activitat ha disminuït sensiblement respecte a l’exercici anterior. En aquest supòsit, la nova base de càlcul es comunica a l’AFA, que pot modificar-la en el termini de tres mesos si considera que no s’ajusta al que preveu aquesta Llei. Igualment, la societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva ha d’incrementar aquest import amb caràcter immediat si la seva activitat està augmentant sensiblement respecte a l’exercici anterior.Quan la societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva no ha completat un exercici des de la seva inscripció en el registre de l’AFA, s’ha de prendre com a base de càlcul les despeses d’estructura que preveu el seu pla de negoci.S’entén que el nivell d’activitat ha variat substancialment quan les despeses d’estructura augmenten o disminueixen un 25 % respecte a les despeses totals de l’exercici anterior, calculades en proporció al corresponent període de temps transcorregut en l’exercici corrent.Independentment de l’import que representin aquests requisits, els recursos propis de la societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva no poden ser en cap moment inferiors a l’import estipulat en l’article 50, apartat 1 de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
2. Quan una societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva presenta un nivell de recursos propis inferior al mínim exigible, ha d’informar immediatament a l’AFA i presentar un programa en què concreti els seus plans per retornar al compliment. El programa ha de fer referència a les causes que van motivar l’incompliment; les actuacions dutes a terme, i si s’escau, la definició d’un pla per retornar al compliment, i el termini previst per a això, que no pot ser superior a tres mesos. Aquest programa ha de ser aprovat per l’AFA, que pot fixar mesures addicionals a les proposades per la societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva en el termini de dos mesos des de la seva aprovació.
No es considera incomplerta l’exigència de recursos propis de les societats gestores d’organismes d’inversió col·lectiva quan, com a conseqüència d’alteracions en les cotitzacions dels valors que integrin el patrimoni dels OIC gestionats o el de les carteres individuals gestionades, o del nombre de participacions o accions dels OIC que gestioni, el defecte de recursos propis no excedeix el 20 %. No obstant això, la societat gestora d’organismes d’inversió col·lectiva ha de disposar en els dos mesos naturals següents dels recursos propis exigibles corresponents a l’últim dia de cada mes.
Capítol cinquè. Règim jurídic de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat
Secció primera. Disposicions generals
Article 49 — Definició
1. Són entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat les entitats l’objecte social exclusiu i legalment determinat de les quals l’integren una, diverses o totes les activitats següents:
a) Préstecs i crèdits, inclosos els següents:i. el crèdit al consum,ii. el finançament de transaccions comercials (inclòs elforfaiting), iiii. el crèdit hipotecari.b)Factoringamb recurs o sense, i les activitats complementàries d’investigació i de classificació de la clientela, comptabilització de deutors i, en general, qualsevol altra activitat que afavoreixi l’administració, l’execució, la seguretat i el finançament dels crèdits que els siguin cedits.
Quan les insolvències del deutor (clien.
t) són assumides pel cedent, s’entendrà que ens trobem en un cas de
factoring
amb recurs mentre que, si són assumides per l’empresa de
factoring
, s’entendrà que ens trobem en un cas de
factoring
sense recurs.
En cas de suspensió de pagaments o fallida del deutor (client), els pagaments realitzats per aquest a l’empresa de
factoring
, amb anterioritat a la declaració de la suspensió de pagaments o fallida, no estaran subjectes a rescissió. En cas que s’hagin efectuat pagaments amb venciment posterior a la suspensió de pagaments o fallida o si es demostra que el cedent i l’empresa de factoring coneixien l’estat d’insolvència del deutor (clien.
t) en la data de pagament per l’empresa de
factoring
al cedent, la revocació no afectarà l’empresa de
factoring
, excepte en cas de pacte en contrari entre aquesta i el cedent.
c) Arrendament financer (leasin.
g) i les activitats complementàries de manteniment i de conservació dels béns cedits, atorgament de finançament connectat a una operació d’arrendament financer, actual o futura, intermediació i gestió d’operacions d’arrendament financer, arrendament no financer (rèntin.
g) amb opció de compra o no i assessorament i informes comercials.
d) Emissió i gestió de targetes de crèdit, així com execució d’operacions de pagament mitjançant una targeta de pagament o un dispositiu similar.
e) Concessió d’avals i altres garanties.
f) L’emissió del diner electrònic en virtut de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
2. Qualsevol activitat complementària a les llistades prèviament que permeti a les entitats desenvolupar de forma més eficient l’activitat principal per a la qual disposen d’autorització també pot ser duta a terme prèvia autorització de l’AFA. S’entendrà com a activitat complementària qualsevol activitat accessòria els ingressos generats de la qual no representin més del 25% dels ingressos de l’entitat.
3. Les participacions directes o indirectes, per part de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat, en entitats mercantils andorranes, de caràcter no financer, no poden ser superiors al 25% del capital de l’entitat participada.
4. En els casos en què, com a derivació d’una operació de crèdit o altres operacions alienes a la voluntat d’una entitat financera -no bancària- de crèdit especialitzat, aquesta s’hagi de fer càrrec d’una participació en una entitat, més gran que la que s’estipula al paràgraf precedent, l’entitat ho ha de comunicar a l’AFA i ha de regularitzar la situació dins d’un període de dos anys.
5. Per a un ajornament eventual d’aquest període de regularització, es requerirà l’autorització prèvia de l’AFA.
Secció segona. Condicions per accedir a l’activitat
Article 50
Les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat han de revestir la forma de societat anònima de dret andorrà de durada indefinida.
Article 51 — Denominació
L’ús o el registre com a element de qualsevol signe distintiu (marca, denominació social, nom comercial, rètol d’establiment o adreça d’interne.
t) dels termes “entitat financera -no bancària- de crèdit especialitzat” o una altra que pugui induir a confusió amb aquesta així com les abreviatures “EFCE” “EFNBCE” per altres entitats que aquestes s’entendrà que és un signe de naturalesa enganyosa o de natura a induir a error el públic i subjecte a les accions de nul·litat i de prohibició d’ús corresponents.
Article 52 — Domicili
El domicili, l’administració i la direcció efectiva de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat han d’establir-se en el territori nacional.
Article 53 — Objecte social
L’objecte social exclusiu i legalment determinat de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat ha de determinar-se en els seus estatuts i limitar-se a una, diverses o totes les activitats enumerades a l’article 49.
Article 54 — Capital social
Les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat han de ser constituïdes i mantenir un capital social mínim de 2.000.000 d’euros, totalment subscrit i desemborsat mitjançant aportacions dineràries.
Article 55 — Consell d’administració
1. L’òrgan d’administració de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat determinat en els seus estatuts ha d’adoptar la forma de consell d’administració.
2. Les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat han de tenir obligatòriament un consell d’administració format per tres membres com a mínim.
3. Els membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.
4. La majoria dels membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i amb una experiència professional adequada.
5. El president nomenat en cap cas podrà ser el mateix que el director general de l’entitat.
6. El consell d’administració de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat ha d’aprovar un reglament intern de funcionament que faciliti el compliment de les obligacions i de les responsabilitats de tots els seus membres.
Article 56 — Direcció general
La direcció general, que necessàriament han de tenir les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat, ha d’estar formada per una o més persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional i que tinguin coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec i una experiència professional adequada.
Article 57 — Condicions
Per a l’obtenció i la conservació de l’autorització administrativa, les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat han de complir en tot moment amb les condicions per a l’accés a l’activitat establertes en els articles anteriors, així com amb les condicions per a l’exercici d’aquesta, inclosos els requisits organitzatius i les condicions de funcionament, establerts a la legislació vigent.
Secció tercera. Condicions per exercir l’activitat
Article 58 — Obertura d’oficines i contractació de personal
1. Les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat han de mantenir oberta almenys una oficina al Principat.
2. El personal que hi presti serveis ha de ser suficient en nombre i ha de tenir la formació adequada per al desenvolupament de les activitats que se li encomanin i, almenys, la meitat han de ser persones de nacionalitat andorrana o residents al Principat amb una antiguitat no inferior a tres anys.
Article 59 — Normes de solvència i de liquiditat
1. Les entitats financeres – no bancàries – de crèdit especialitzat estan sotmeses a les mateixes normes de solvència i liquiditat que les pròpies de les entitats bancàries definides a la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, amb les particularitats que es prevegin reglamentàriament.
2. Sense perjudici de les obligacions derivades de la legislació sobre solvència, liquiditat i supervisió prudencial, les entitats financeres – no bancàries – de crèdit especialitzat han de disposar d’estratègies i procediments sòlids, eficaços i exhaustius per avaluar i mantenir de forma permanent els imports, els tipus i la distribució de capital intern que considerin adequats per cobrir la naturalesa i el nivell de riscos als quals estiguin o puguin estar exposades. Aquestes estratègies i procediments han de ser periòdicament objecte d’examen intern amb la finalitat de garantir que siguin exhaustius i proporcionals a l’índole, l’escala i la complexitat de les activitats de l’entitat financera – no bancària – de crèdit especialitzat i/o del grup que aquesta encapçala, si escau.
3. S’entén per recursos propis mínims el nivell de fons propis necessaris per arribar a una ràtio total de capital de les entitats financeres – no bancàries – de crèdit especialitzat del 8 %, tal com es defineix a la lletra c), apartat 1 de l’article 46 de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió. Els recursos propis de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat no poden situar-se per sota d’aquest mínim.
4. Els recursos propis de les entitats financeres -no bancàries- de crèdit especialitzat no poden situar-se per sota del mínim esmentat en el paràgraf anterior, a excepció dels dos primers exercicis d’activitat de l’entitat, en què, únicament a causa de les pèrdues acumulades, els recursos propis poden ser inferiors a la xifra esmentada en un 20%, sempre que la reducció de recursos es trobi fiançada suficientment pels socis de l’entitat.
5. S’habilita l’AFA a prendre les mesures necessàries en cas d’insuficiència de recursos propis. En qualsevol cas, aquesta insuficiència no pot durar més de 24 mesos i els recursos propis no poden ser inferiors a les 4/5 parts de capital social mínim.
6. En particular, no són aplicables a les entitats financeres – no bancàries – de crèdit especialitzat els articles 57 i 58 de la Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, relatius a l’obligació de mantenir un coixí de conservació de capital i un coixí de capital anticíclic, respecte d’aquelles entitats financeres – no bancàries – de crèdit especialitzat.
7. Les entitats financeres – no bancàries – de crèdit especialitzat han de disposar d’una quantitat mínima d’actius líquids adaptada a la naturalesa jurídica i a les especificitats del seu model de negoci per tal de:
a) Fer front a les potencials sortides de fons reemborsables derivades de passius i compromisos, fins i tot en cas d’esdeveniments greus que poguessin afectar la liquiditat; i.
b) Mantenir una estructura adequada de fonts de finançament i de venciments en els seus actius, passius i compromisos, per tal d’evitar potencials desequilibris o tensions de liquiditat que puguin danyar o posar en risc la situació financera de l’entitat.
8. L’AFA, per mitjà de comunicat tècnic, pot aportar els complements adequats i efectuar les adaptacions que siguin oportunes en relació amb els criteris de càlcul relatius a les normes de solvència i de liquiditat.
Capítol sisè. Règim jurídic per a les entitats de pagament i de diner electrònic
Secció primera. Disposicions generals
Article 60 — Regles generals
Les entitats de pagament i de diner electrònic estan sotmeses al règim jurídic previst en aquesta Llei i a la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic i, en aquest sentit, qualsevol concepte no definit específicament en aquest capítol té el significat que estableix l’article 3 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
Article 61 — Definició
1. Les entitats de pagament són persones jurídiques o, en el cas d’entitats que únicament prestin el servei de pagament previst a la lletra h) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, podran ser persones físiques o jurídiques, radicades al Principat d’Andorra i autoritzades per l’AFA per a prestar serveis de pagament.
2. Els serveis de pagament són els esmentats a l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
3. Les entitats de diner electrònic són persones jurídiques radicades al Principat d’Andorra i autoritzades per l’AFA a emetre diner electrònic.
4. El diner electrònic té el significat establert a l’apartat 16 de l’article 3 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
5. Sense perjudici d’allò previst a l’article 4 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, les entitats que pretenen proporcionar serveis de pagament o emetre diner electrònic de forma professional han d’obtenir autorització com a entitat de pagament o entitat de diner electrònic, segons escaigui, abans de començar la prestació dels serveis de pagament o l’emissió de diner electrònic.
6. A part de la prestació dels serveis de pagament, les entitats de pagament estan habilitades per prestar les activitats següents:
a) La prestació de serveis operatius i auxiliars estretament relacionats, com assegurar l’execució d’operacions de pagament, serveis de tipus de canvi, activitats de custòdia i l’emmagatzematge i tractament de dades.
b) L’operació de sistemes de pagament, sense perjudici de l’article 5 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
c) Activitats empresarials diferents de la prestació de serveis de pagament, d’acord amb el que estableix la normativa aplicable.
7. Quan les entitats de pagament es dediquen a la prestació d’un o més dels serveis de pagament, només poden mantenir comptes de pagament per a ús exclusiu d’operacions de pagament. Qualsevol fons rebut per les entitats de pagament dels usuaris de serveis de pagament amb la finalitat de prestar serveis de pagament no constitueix un dipòsit o altres fons reemborsables dins del significat de l’article 7, ni diner electrònic.
8. A més d’emetre diner electrònic, les entitats de diner electrònic estan habilitades per fer qualsevol de les activitats següents:
a) La prestació de serveis de pagament.
b) La prestació de serveis operatius i serveis auxiliars estretament relacionats pel que fa a l’emissió de diner electrònic o per a la prestació dels serveis de pagament indicats en la lletra a).
c) La gestió de sistemes de pagament, sense perjudici del que preveu l’article 5 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
9. Qualsevol fons rebut per les entitats de diner electrònic del titular del diner electrònic s’ha de canviar per diner electrònic sense demora. Aquests fons no constitueixen ni un dipòsit ni cap altre fons reemborsable rebut del públic als efectes previstos a l’article 7.
10. Pel que fa als fons rebuts per a les activitats indicades en l’apartat 8.
a) que no estiguin relacionades amb l’activitat d’emetre diner electrònic, les entitats de diner electrònic poden tenir comptes de pagament utilitzats exclusivament per a operacions de pagament. Qualsevol import rebut per entitats de diner electrònic dels usuaris amb la finalitat de prestar serveis de pagament no constitueix diner electrònic ni cap dipòsit o altres fons reemborsables dins el significat de l’article 7.
11. Les entitats de pagament i de diner electrònic no poden fer activitats de captació de dipòsits o altres fons reemborsables dins del significat de l’article 7.
12. Les entitats de pagament poden concedir crèdits en relació amb els serveis de pagament previstes a les lletres d) o e) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic si es compleixen les condicions següents:
a) Que es tracti d’un crèdit subordinat concedit exclusivament en relació amb l’execució d’una operació de pagament;
b) Que sense perjudici de la normativa en matèria de concessió de crèdits mitjançant targetes de crèdit, el crèdit concedit en relació amb el pagament, ha de ser reemborsat dins un termini que en cap cas podrà ser superior als 12 mesos;
c) Que aquest crèdit no es concedeix amb càrrec als fons rebuts o en possessió a efectes d’execució d’una operació de pagament;
d) Que els fons propis de l’entitat de pagament siguin en tot moment adequats, segons el criteri de l’AFA, tenint en compte la quantia total dels crèdits concedits.
Secció segona. Condicions per a l’autorització
Article 62
1. Les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic han de constituir-se com a societat anònima o com a societat de responsabilitat limitada radicada dins del Principat d’Andorra. No obstant això, les entitats que prestin únicament el servei de pagament previst a la lletra h) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, poden ser tant persones físiques com jurídiques i revestir la forma de societat anònima o de responsabilitat limitada de dret andorrà i de durada indefinida.
2. Així mateix, quan una entitat de pagament o una entitat de diner electrònic proporcioni qualsevol dels serveis previstos a les lletres a) a g) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, i, simultàniament, realitzi una activitat econòmica diferent en els termes previstos a la lletra c) de l’apartat 6 de l’article 61, l’AFA podrà requerir la constitució d’una entitat separada per a la prestació de serveis de pagament en cas que les activitats de l’entitat de pagament o de l’entitat de diner electrònic, segons correspongui, alienes als serveis de pagament perjudiquin o puguin perjudicar a la solidesa financera de l’entitat de pagament o de l’entitat de diner electrònic, segons correspongui, o a la capacitat de l’AFA per supervisar el compliment de les obligacions per part de l’entitat de pagament o per part de l’entitat de diner electrònic, segons correspongui.
Article 63
El nom entitat de pagament o entitat de diner electrònic i les seves abreviatures EP o EDE són d’ús exclusiu per a les entitats degudament autoritzades per l’AFA per a aquestes activitats en virtut d’aquesta Llei i la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic. La utilització o el registre per part de qualsevol entitat en qualsevol dels seus signes distintius (marca, raó social, nom comercial, etiquetes o direcció we.
b) de l’expressió
entitat de pagament
o
entitat de diner electrònic
o les seves abreviatures EP o EDE, o qualsevol altra que pugui dur a confusió, si no s’ha autoritzat en virtut de la Llei 35/2010 com a entitat de pagament o entitat de diner electrònic, respectivament, s’ha de considerar com un signe de caràcter confús o que pot induir el públic general a error i, per tant, està subjecte a accions de nul·litat i prohibicions d’ús.
Article 64 — Domicili
Les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic han de tenir la seu social i el domicili social dins del Principat d’Andorra; així mateix l’administració i la direcció efectiva d’aquestes entitats ha d’establir-se en territori nacional.
Article 65 — Objecte social
L’objecte social de les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic és el previst als seus estatus i es limita a les activitats per a les quals ha obtingut la corresponent autorització de l’AFA, entre les descrites a l’article 61.
Article 66 — Capital social i fons propis
1. Capital social i fons propis de les entitats de pagament
1.
1. Les entitats de pagament que prestin serveis llistats a les lletres a) a g) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, han de justificar per a la seva autorització i en qualsevol moment posterior a l’atorgament de l’autorització, que disposen d’un capital inicial que inclou qualsevol dels elements de capital de nivell 1 ordinari segons el que s’estableix en la legislació de solvència, que no pot ser inferior als imports indicats a continuació, o al capital inicial calculat segons el que disposa l’apartat 1.2 següent, segons quin sigui més alt, o si escau, el capital mínim necessari en funció de la seva forma jurídica en qualsevol moment, quan sigui superior:
a) L’autorització està supeditada a la justificació d’un capital inicial no inferior als 20.000 euros quan l’entitat de pagament pretengui proporcionar només el servei indicat a la lletra f) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic;
b) L’autorització està supeditada a la justificació d’un capital inicial no inferior als 50.000 euros quan l’entitat de pagament pretengui proporcionar el servei indicat a la lletra g) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic;
c) L’autorització està supeditada a la justificació d’un capital inicial no inferior als 125.000 euros quan l’entitat de pagament pretengui proporcionar qualsevol dels serveis indicats a les lletres a) a e) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
En cas que l’entitat de pagament pretengui proporcionar serveis de pagaments que excedeixin l’àmbit dels serveis de pagament indicats a una de les lletres a), b) o c) anteriors, l’autorització està supeditada a la justificació d’un capital inicial que correspongui com a mínim a l’import més elevat entre els indicats a les lletres a), b) o c) anteriors, segons correspongui.
Malgrat les exigències d’aquest apartat, l’AFA queda habilitada per a exigir el manteniment de capitals suficients, en particular quan les activitats alienes a la prestació de serveis de pagament afectin o puguin afectar la solidesa financera de l’entitat de pagament.
1.
2. Sense perjudici de l’apartat 1.3 següent, els fons propis d’una entitat de pagament, excepte les que només proporcionin els serveis referits als apartats (g) o (h) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic, han de ser iguals, com a mínim, a la suma dels elements següents multiplicats per un factor d’escala k, on el volum de pagament (VP) representa una dotzena part de la quantitat total d’operacions de pagament executades per l’entitat de pagament durant l’any anterior:
a) 4,0% del tram de VP fins a 5 milions d’euros,
més
b) 2,5% del tram de VP per sobre de 5 milions d’euros fins a 10 milions d’euros,
més
c) 1% del tram de VP per sobre de 10 milions d’euros fins a arribar a 100 milions d’euros,
més
d) 0,5% del tram de VP per sobre de 100 milions d’euros fins a arribar a 250 milions d’euros,
més
e) 0,25% del tram de VP per sobre de 250 milions d’euros.
El factor d’escala k que s’utilitza és:
i. 0,5 quan l’entitat de pagament només presti el servei de pagament d’enviament de diners indicat a la lletra f) de l’apartat 2 de l’article 2 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic;ii. 1, quan l’entitat de pagament presti qualsevol dels serveis de pagament indicats a les lletres a) a f) de l’article 2 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
1.
3. Basant-se en la situació particular d’una entitat de pagament, amb la finalitat de millorar-ne la solvència, protegir l’interès dels usuaris dels serveis de pagament i el mateix sistema de pagament, així com per facilitar la supervisió efectiva de l’entitat, l’AFA pot, per iniciativa pròpia o de qualsevol part interessada, no aplicar el mètode anterior i decidir que l’entitat de pagament posseeixi un import, com a mínim, igual a un dels mètodes següents:
a) Fons propis per un import, com a mínim, del 10% de les seves despeses fixes de l’any anterior.No obstant això, l’AFA pot ajustar aquest requisit en el cas d’un canvi material en el negoci de l’entitat de pagament des de l’any anterior. Quan una entitat de pagament no hagi completat el negoci de tot un any en la data del càlcul, el requisit serà que els seus fons propis ascendeixin, com a mínim, al 10% de les despeses fixes corresponents tal com es projecti en el seu pla de negocis, tret que l’AFA sol·liciti un ajustament d’aquest pla.
b) Fons propis per a un import, com a mínim, de l’indicador rellevant definit en la secció següent, multiplicat pel factor definit en la secció b i pel factor d’escala K que es defineix a continuació.a. L’indicador rellevant és la suma del següent:
— ingressos per interessos,- despeses per interessos,- comissions i taxes rebudes, i- altres ingressos d’explotació.Cal incloure cada element en la suma amb el seu signe positiu o negatiu. Els ingressos en concepte de partides extraordinàries o irregulars poden no ser utilitzats en el càlcul de l’indicador rellevant. Les despeses relatives a l’externalització de serveis prestats per tercers poden reduir l’indicador rellevant si la despesa es realitza en una empresa subjecta a supervisió en virtut d’aquesta Llei. L’indicador rellevant es calcula sobre la base de l’observació de les dotze últimes observacions mensuals al final del darrer exercici financer. L’indicador rellevant s’ha de calcular al llarg de l’exercici financer anterior. No obstant això, els fons propis calculats segons aquest mètode no poden quedar per sota del 80% de la mitjana dels tres exercicis anteriors per a l’indicador rellevant. Quan no es disposi de les xifres auditades, es poden utilitzar les estimacions de negoci.b. El factor de multiplicació és:
— 10% del tram de l’indicador rellevant fins a 2,5 milions d’euros;
— 8% del tram de l’indicador rellevant des de 2,5 milions d’euros fins a 5 milions d’euros;
— 6% del tram de l’indicador rellevant des de 5 milions d’euros fins a 25 milions d’euros;
— 3% del tram de l’indicador rellevant des de 25 milions d’euros fins a 50 milions d’euros;
— 1,5% per sobre de 50 milions d’euros.
On el factor k utilitzat seria:
i. 0,5 quan l’entitat de pagament proporcioni només el servei de pagament de l’enviament de diners;ii. 0,8 quan l’entitat de pagament proporcioni el servei de pagament de l’execució d’operacions de pagament quan el consentiment de l’ordenant per executar una operació de pagament s’atorga mitjançant qualsevol dispositiu de telecomunicacions, digital o de TI, actuant només com a intermediari entre l’usuari del servei de pagament i el proveïdor dels béns i serveis;iii. 1 quan l’entitat de pagament proporcioni qualsevol de la resta de serveis de pagament enumerats en l’article 2.1 de la Llei dels serveis de pagament i el diner electrònic.
L’AFA té competència per concretar els conceptes que cal considerar per calcular els paràmetres recollits en aquest article.
1.
4. L’AFA pot exigir, sobre la base d’una avaluació dels processos de la gestió del risc, de la base de dades dels riscos de pèrdues i dels mecanismes de control interns de l’entitat, que l’entitat de pagaments tingui una xifra de fons propis fins un 20% superior a la que resultaria de l’aplicació d’un dels mètodes descrits anteriorment en aquest article, o permetre a l’entitat de pagaments tenir un import de fons propis fins a un 20% inferior a l’import que resultaria de l’aplicació del mètode escollit de conformitat amb aquest article.
1.
5. S’habilita l’AFA per a adoptar les mesures necessàries per tal d’impedir l’ús múltiple d’elements que es puguin considerar com a fons propis quan l’entitat de pagament pertanyi al mateix grup d’una altra entitat de pagament, d’una entitat de diner electrònic o d’una entitat bancària. Aquest apartat també resulta d’aplicació respecte de les entitats de pagament que tinguin un caràcter híbrid perquè realitzin addicionalment una activitat econòmica diferent dels serveis de pagament en els termes que preveu la lletra c) de l’apartat 6 de l’article 61.
1.
6. Si es compleixen les condicions establertes en la normativa de solvència per tal d’eximir una entitat del compliment dels requeriments prudencials a nivell individual, l’AFA pot autoritzar l’entitat, prèvia sol·licitud, per no aplicar els requeriments de fons propis establerts en aquest article a les entitats de pagament que s’inclouen en la supervisió consolidada de l’entitat bancària que n’és la seva matriu.
2. Capital social i fons propis d’entitats de diner electrònic
2.
1. Les entitats de diner electrònic han de tenir, en el moment de la seva autorització i en qualsevol moment, un capital social no inferior a 350.000 euros.
2.
2. Respecte a les activitats indicades en l’article 61.8.
a) que no estiguin relacionades amb l’emissió de diner electrònic i per a les quals es pot autoritzar una entitat de diner electrònic, cal calcular els requisits de fons propis d’una entitat de diner electrònic d’acord amb els apartats 1.2 i 1.3 de l’article 66.
1. 2.
3. Respecte a l’activitat d’emissió de diner electrònic, els requisits de fons propis d’una entitat de diner electrònic han de ser iguals, com a mínim, al 2% de la mitjana del diner electrònic en circulació.
2.
4. Quan una entitat de diner electrònic hagi de dur a terme qualsevol de les activitats indicades en l’article 61.8.
a) que no estan vinculades a l’emissió de diner electrònic o a qualsevol de la resta d’activitats indicades en l’article 61.8 i l’import del diner electrònic en circulació no es pugui determinar per avançat, les entitats de diner electrònic poden calcular els seus requisits de fons propis basant-se en una porció representativa que s’assumeix que s’utilitzarà per emetre diner electrònic, sempre que aquesta porció es pugui estimar de manera raonable basant-se en dades històriques a satisfacció de l’AFA.
Quan una entitat de diner electrònic no hagi completat un període suficient de negoci, els seus requisits de fons propis es calculen basant-se en el diner electrònic en circulació previst demostrat pel seu pla de negocis subjecte a qualsevol ajustament a aquest pla sol·licitat per l’AFA.
2.
5. Les entitats de diner electrònic han de tenir en tot moment fons propis que siguin, com a mínim, iguals a la suma dels requisits indicats en els apartats 2.2 i 2.3 anteriors.
2.
6. S’autoritza l’AFA per adoptar les mesures necessàries per impedir l’ús múltiple d’elements que es puguin considerar com a fons propis quan l’entitat de diner electrònic pertanyi al mateix grup d’una entitat de pagament, d’una altra entitat de diner electrònic o d’una entitat bancària.
2.
7. L’AFA pot exigir, sobre la base d’una avaluació dels processos de gestió de riscos, de la base de dades dels riscos de pèrdues i dels mecanismes de control intern de l’entitat, que l’entitat de diner electrònic tingui una xifra de fons propis fins a un 20% superior a la que resultaria de l’aplicació d’un dels mètodes descrits anteriorment en aquest article, o permetre que l’entitat de diner electrònic tingui un import de fons propis fins a un 20% inferior a l’import que resultaria de l’aplicació d’aquests mètodes.
2.
8. Si es compleixen les condicions establertes en la normativa de solvència per eximir una entitat de complir amb els requeriments prudencials a nivell individual, l’AFA pot autoritzar l’entitat, prèvia sol·licitud, per no aplicar els requeriments de fons propis establerts en aquest article a les entitats de diner electrònic que s’inclouen en la supervisió consolidada de l’entitat bancària que n’és la seva matriu.
Article 67 — Consell d’administració
1. Les entitats de pagament i de diner electrònic s’han de regir per un consell d’administració compost per tres membres com a mínim.
2. Els membres del consell d’administració, incloent-hi persones físiques que representen persones jurídiques, han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.
3. La majoria dels membres del consell d’administració, incloent-hi persones físiques que representin persones jurídiques, han de ser persones que posseeixin els coneixements adequats per exercir les funcions inherents al seu càrrec, així com una experiència professional adequada.
4. El president designat no pot ser el director general de l’entitat.
5. El consell d’administració de les entitats de pagament i de diner electrònic ha d’aprovar les normes de funcionament intern per tal de permetre el compliment de les responsabilitats i les obligacions dels seus membres.
Article 68 — Direcció general
1. La direcció general ha de constar d’una o més persones, una de les quals ha d’assumir explícitament les responsabilitats d’intervenció i control.
2. Els membres de la direcció general han de tenir els coneixements i l’experiència professional adequats per al seu càrrec.
3. Els membres de la direcció general han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.
Article 69 — Condicions
Per obtenir i conservar l’autorització administrativa, les entitats de pagament i les entitats de diner electrònic han de complir en tot moment amb les condicions per accedir a l’activitat i amb les condicions per a l’exercici d’aquesta, inclosos els requisits organitzatius i les condicions de funcionament, establerts en aquest capítol i en altres disposicions de la legislació vigent.
Secció tercera. Condicions per exercir l’activitat
Article 70 — Obertura d’oficines i contractació de personal
1. Les entitats de pagament i de diner electrònic han de mantenir oberta, com a mínim, una oficina al Principat d’Andorra.
2. El 20% del personal, com a mínim, ha de ser andorrà o resident al Principat d’Andorra amb una antiguitat mínima de dos anys, i ha de ser, en qualsevol cas, un nombre suficient i tenir la formació adequada per dur a termes les activitats que se li encomanin.
3. Les entitats han de contractar personal amb prou coneixements per dur a terme les funcions que se li assignen.
Article 71 — Normes sobre solvència i liquiditat
1. Sense perjudici dels requisits sobre capital inicial i fons propis establerts a l’article 66, així com de les obligacions derivades de les normes sobre criteris de solvència i liquiditat, les entitats de pagament i entitats de diner electrònic poden establir estratègies sòlides, efectives i exhaustives, i procediments per valorar i mantenir de forma permanent els imports, els tipus i el repartiment de capital intern que es considerin adequats per cobrir la naturalesa i el nivell de riscos als quals estan o poden estar exposades. Altres estratègies i procediments han de ser objecte periòdicament d’un examen intern amb la finalitat de garantir que són exhaustius i proporcionals a la naturalesa, l’escala i la complexitat de les activitats de les entitats o el grup en el qual estan inserides.
2. L’AFA està expressament habilitat per prendre les mesures necessàries en el cas d’insuficiències en el nivell de fons propis i, en aquest sentit, pot establir els criteris tècnics corresponents que, en qualsevol cas, hauran de respectar les entitats afectades. Aquesta insuficiència no pot durar més de 24 mesos en el cas d’entitats de nova creació durant els primers dos exercicis i no pot durar més de 6 mesos en qualsevol altre cas i els fons propis no poden ser inferiors a les quatre cinquenes parts del capital social mínim.
3. L’AFA, mitjançant el comunicat tècnic corresponent, pot dictar les normes complementàries corresponents i dur a terme les esmenes que siguin oportunes en relació amb els criteris de càlcul en virtut de les normes sobre solvència i liquiditat.
Article 72 — Sense contingut
Sense contingut
Capítol setè. Règim jurídic de les societats financeres de cartera i de les societats financeres mixtes de cartera
Secció primera. Disposicions generals
Article 73 — Regles generals
Les societats financeres de cartera i les societats financeres mixtes de cartera estan sotmeses al règim jurídic previst en aquesta Llei i a la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió; en aquest sentit, qualsevol concepte no definit específicament en aquest capítol té el significat que estableix l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
Article 74 — Definició
1. Societat financera de cartera
és una entitat financera, les filials de la qual són exclusivament o principalment entitats o entitats financeres, i almenys una de les filials és andorrana i és una entitat o entitat financera (entenent-se per entitat en aquest cas el definit en l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió), i que no és una societat financera mixta de cartera. Així mateix, més del 50% del capital, dels actius consolidats, dels ingressos, la dotació de personal o altres indicadors considerats rellevants per l’AFA estan associats amb filials que són entitats o entitats financeres.
2. Societat financera mixta de cartera
és una empresa matriu, diferent d’una entitat regulada, que juntament amb les seves filials, de les quals almenys una és una entitat regulada a Andorra, d’acord amb el definit en l’article 3 de la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió, que té el seu domicili social al Principat d’Andorra, i altres entitats, constitueix un conglomerat financer.
3. Les participacions directes o indirectes de les societats financeres de cartera i les societats financeres mixtes de cartera en societats no financeres andorranes no poden ser superiors al 25% del capital de la societat participada, amb l’excepció de les entitat d’assegurances exclusivament de vida, en les quals poden assolir fins al 100% de la seva participació social.
Queden excloses d’aquest límit les participacions en societats instrumentals no financeres l’objecte de les quals sigui exclusivament prestar un servei a la pròpia entitat o al seu grup econòmic o gestionar actius de la pròpia entitat o del seu grup econòmic, i en societats públiques.
Secció segona. Condicions per accedir a l’activitat
Article 75
Les societats financeres de cartera i les societats financeres mixtes de cartera han de revestir la forma de societat anònima de dret andorrà de durada indefinida.
Article 76 — Denominació
L’ús o el registre com a element de qualsevol signe distintiu (marca, denominació social, nom comercial, rètol d’establiment o adreça d’Interne.
t) dels termes societat financera de cartera, societat financera mixta de cartera, SFC, SFMC o qualsevol altre que pugui induir a confusió, per altres entitats que les referides en aquest capítol s’entén que és un signe de naturalesa enganyosa o de natura a induir a error el públic i subjecte a les accions de nul·litat i de prohibició d’ús corresponents.
Article 77 — Domicili
El domicili, l’administració i la direcció efectiva de les societats financeres de cartera o de les societats financeres mixtes de cartera ha d’establir-se en territori nacional.
Article 78 — Objecte social
A més de les activitats pròpies de la seva condició de societat financera de cartera o de societat financera mixta de cartera, les societats financeres de cartera o les societats financeres mixtes de cartera poden efectuar altres activitats no circumscrites a l’àmbit financer, amb les limitacions pròpies de la seva condició o naturalesa.
Article 79 — Capital social
Les societats financeres de cartera i les societats financeres mixtes de cartera han de disposar d’un capital social mínim de 5.000.000 d’euros, en cas que alguna de les seves filials sigui una entitat bancària, o de 730.000 euros en cas que únicament tinguin com a filials financeres empreses d’inversió. El capital ha ser totalment subscrit i desemborsat mitjançant aportacions dineràries.
Article 80 — Consell d’administració
1. Les societats financeres de cartera i les societats financeres mixtes de cartera han de tenir obligatòriament un consell d’administració format per cinc membres com a mínim.
2. Les persones que componen el consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.
3. Els membres del consell d’administració, incloses les persones físiques que representen les persones jurídiques, han de ser persones amb coneixements idonis per exercir les funcions inherents al càrrec. El consell d’administració ha de posseir col·lectivament els coneixements, les competències i l’experiència oportuns per poder entendre les activitats de les entitats financeres participades, inclosos els riscos principals.
4. El president nomenat no pot ser el director general de l’entitat.
5. El consell d’administració ha d’aprovar un reglament intern de funcionament que faciliti el compliment de les obligacions i les responsabilitats de tots els seus membres.
6. Els membres del consell d’administració han de complir, en particular, els requisits establerts en els articles 6 bis i 6 quater de la Llei 7/2024, del 27 de maig, sobre organització i funcionament de les entitats operatives del sistema financer i l’abús de mercats. La composició general del consell d’administració ha de reflectir de manera adequada una àmplia gamma d’experiències.
Article 81 — Direcció general
1. La direcció general ha d’estar composta per dos persones com a mínim.
2. Les persones que componen la direcció general han de tenir els coneixements idonis i l’experiència professional adequada per exercir la seva funció.
3. Les persones que componen la direcció general han de ser persones de reconeguda honorabilitat empresarial i professional.
Article 82 — Condicions
Per obtenir i conservar l’autorització administrativa, les societats financeres de cartera i les societats financeres mixtes de cartera han de complir en tot moment les condicions per accedir a l’activitat establertes en els articles anteriors, així com les condicions per exercicir l’activitat, inclosos els requisits organitzatius i les condicions de funcionament establerts a la legislació vigent.
Secció tercera. Condicions per exercir l’activitat
Article 83 — Normes de solvència i liquiditat
Les societats financeres de cartera i les societats financeres mixtes de cartera estan sotmeses a les normes de solvència i liquiditat definides a la Llei 35/2018, del 20 de desembre, de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió.
Jurisprudència.ad·Llei sobre el règim jurídic de les entitats operatives del sistema financer
86 articles·11 versions·Text oficial consolidat