Els participants en el mercat de representació digital d’actius als efectes d’aquesta Llei són els següents:
a) Els emissors.
b) Els proveïdors de serveis als emissors.
c) Les plataformes d’intercanvi.
d) Els moneders i els custodis.
e) Els inversors/usuaris.
f) Els serveis de consum.
g) El veedor digital registrat.
h) Els nodes
i. Els emissors (EM)
1. Són emissors aquelles persones jurídiques, organitzacions o institucions que, amb caràcter professional i habitual, emeten un
token
o una representació digital d’un actiu per a l’ús de tercers, per al seu consum o per accedir a un servei.
2. Els emissors emetran els
tokens
de forma pública mitjançant els esdeveniments de generació de
tokens
(EGT), a través dels quals els emissors reben diners o actius digitals a canvi de
tokens
o representacions digitals d’actius.
3. Només les entitats bancàries podran emetre els
tokens
com a mitjà de liquidació o com a representació de divisa paritària.
ii. Els proveïdors de serveis tangencials als emissors (PST)
Són proveïdors de serveis tangencials als emissors aquells actors de mercat que faciliten, processen, verifiquen, validen, afegeixen, mantenen o proveeixen qualsevol infraestructura o servei als emissors d’un
token
d’acord amb unes normes o un protocol de consens preestablerts.
Són també proveïdors de serveis als emissors aquells actors de mercat que donen assessorament als emissors, ja sigui criptogràfic, electrònic, magnètic, econòmic, de disseny del
token
, d’arquitectura tècnica, d’estratègia, de màrqueting i comercial, legal, d’estructuració econòmica o d’auditoria.
L’emissor haurà d’identificar, en l’expedient de llicència prèvia d’activitat així com en el decurs del compliment de les obligacions com a subjecte obligat en tant que emissor, tots els serveis tangencials que hagi contractat per a l’emissió i comercialització dels actius digitals.
iii. Les plataformes d’intercanvi (PI)
Les plataformes d’intercanvi són aquelles que donen serveis de negociació, compra, venda o intercanvi de
tokens
per qualsevol tipus de diner emès per un banc central o d’actius digitals per altres tipus de
tokens
. Poden ésser centralitzades (tenen en dipòsit els actius digitals per compte del clien.
t) o descentralitzades (el client és qui té el custodi dels actius digitals). Les centralitzades podran oferir serveis OTC (mercat no reglamenta.
t) i les descentralitzades podran oferir serveis d’igual a igual a fi que els participants puguin comprar i vendre directament
tokens
entre ells, ja sigui mitjançant contractes intel·ligents en un
pool
de liquiditat o entre ells.
Es considera com a
pool
de liquiditat aquella plataforma descentralitzada en què es dona liquiditat mitjançant
swaps
o intercanvis d’actius digitals en qualsevol moment mitjançant l’aportació de
tokens
a un contracte intel·ligent a canvi d’un incentiu a fi de mantenir invariable la liquiditat o
invariant
(número resultant de multiplicar el nombre d’un
token
al
pool
pel nombre de l’altre
token
(XXXPool * YYYPool = invariant).
iv. Els moneders (MS) i els custodis (CS)
Són plataformes que, amb caràcter professional i habitual, i mitjançant serveis de programari o de maquinari, s’utilitzen per mantenir segurs els actius que contenen, i permeten mitjançant la utilització de claus públiques i privades la seva administració amb el format de comptes comptables d’actius. Els actius digitalitzats poden ésser custodiats per part del propietari dels actius digitals o bé per una tercera entitat, i poden custodiar-se mitjançant un servei basat en la web o mitjançant un USB que emmagatzemi fora de línia o requereixi identificadors personals biomètrics o microxips per desbloquejar-lo.
v. Els inversors/usuaris
Un inversor ho és en tant que adquireix el
token
amb la intencionalitat de mantenir-lo o de canviar-lo per diner fiat o per un actiu digital, i amb la intenció d’obtenir-ne un retorn econòmic.
Un usuari ho és en tant que adquireix el
token
per tenir-lo per al seu consum mitjançant l’intercanvi per béns o serveis.
Els inversors poden ésser classificats com a client professional o com a client minorista.
vi. Els serveis de consum (SC)
Els serveis de consum són aquelles persones o organitzacions que tenen actives les infraestructures i faciliten la sostenibilitat dels actius digitals, com ara els creadors de mercat, els serveis comercials i de pagament, les firmes de recerca i anàlisi i els serveis d’informació, així com altres que es puguin identificar en l’aplicació de la Llei:
a) Els creadors de mercat són els participants de liquiditat i els principals operadors de compra i venda d’actius digitals. Només podran ser creadors de mercat aquelles entitats operatives del sistema financer andorrà.
b) Els serveis comercials i de pagament són els que actuen entre empreses, serveis financers i sistemes o plataformes detokens, a fi de donar-los els serveis de transferències de diners, serveis de pagament P2P (peer-to-pee.
r) o B2B (business-to-business), de donar-los serveis de compra, manteniment i intercanvi de serveis bancaris digitals, o bé de facilitar el pagament al punt de venda (caixers).
c) Els brokers actuen com a serveis d’inversió amb el propòsit de rebre, transmetre i executar per compte dels clients les ordres dels clients en relació amb un o més actius digitals. Reben a canvi una intermediació per l’execució de la compra o la venda.
d) Les firmes de recerca i anàlisi proporcionen informacions fiables i transparents en forma d’opinions imparcials basades en dades dins del mercat criptó.
e) Els serveis d’informació són canals de comunicació mitjançant la difusió de notícies, entreteniment, educació, dades o promoció de missatges.
vii. El veedor digital registrat (VDR)
1. Totes les emissions digitals d’actius hauran de designar un veedor digital registrat, i aquest haurà d’acceptar el càrrec en l’emissió, que tindrà les funcions següents:
a) La interlocució administrativa entre l’emissor i l’Autoritat Financera Andorrana.
b) L’assessorament sobre la idoneïtat dels requisits i el suport necessari a les emissions en relació amb la incorporació d’actius digitals als respectius mercats. Amb aquesta finalitat elaborarà un informe que n’acrediti el compliment, així com posteriors informes sobre les actuacions en el mercat.
c) La informació al mercat mitjançant comunicació a l’AFA quan adverteixi de forma probable que els ingressos o les despeses previsionals o estimacions tingudes en compte en l’emissió poden ser significativament diferents dels previstos o estimats.
d) La vigilància i el seguiment del correcte compliment per part dels emissors de les obligacions establertes per la normativa que resultin d’aplicació.
El veedor registrat estarà subjecte a llicència prèvia d’activitat i serà supervisat per l’AFA, la qual crearà un registre d’altes i baixes dels veedors que es farà públic a la web de l’AFA.
En tot cas, hauran de tenir qualificació i experiència en l’activitat que li és pròpia i hauran d’indicar les relacions i vinculacions que mantinguin amb les companyies que els designin com a veedors, indicant els procediments i mecanismes que hagin aliat a fi de salvaguardar la seva independència respecte a les empreses que assessoren.
2. El veedor digital registrat podrà ser tant persona física com persona jurídica. En aquest darrer cas, s’haurà de registrar a l’Autoritat Financera Andorrana una persona física, com a mínim, en representació d’aquesta com a veedor digital. En tot cas, el veedor digital registrat ha de ser advocat o economista col·legiat, i ha de tenir la nacionalitat o la residència fiscal al Principat d’Andorra.
viii. Els nodes (NS)
1. Els nodes poden realitzar diferents funcions depenent del rol que desenvolupin. Mitjançant la funció de mineria, poden facilitar el consens i protegir i mantenir el llibre registre distribuït. També poden tenir altres funcions com ara les de verificació d’un pagament o verificació d’identitat als efectes de la prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme, així com d’altres que depenen del tipus de
blockchain
que s’utilitzi i del rol que s’assigni a cada node.
2. Si els nodes han de servir per donar suport a la generació de registres amb valor probatori, hauran de garantir totes aquelles mesures tècniques i organitzatives apropiades a les transaccions, incloent-hi els models de governança i consens, la sincronització horària, la seguretat criptogràfica, la certificació de programari, l’ús de programari de font oberta o l’autorització administrativa per fer una bifurcació. En aquest cas, els nodes s’hauran de registrar a l’AFA i els serà d’aplicació l’efecte jurídic sobre les marques de temps electròniques, d’acord amb l’article 17 de la Llei 35/2014, de 27 de novembre, de certificació i confiança electrònica.