1. El procediment disciplinari l’inicia la Junta de Govern del Col·legi mitjançant la incoació d’un expedient disciplinari, d’ofici o arran d’una denúncia o una comunicació adreçada al degà o a la Junta de Govern, que es tramita amb respecte dels principis generals del règim sancionador. Si la persona denunciant ho demana, se l’ha d’informar de la incoació de l’expedient, però no és mai part ni té accés a l’expedient sancionador.
2. Abans de l’obertura d’un expedient disciplinari, la Junta de Govern pot acordar la incoació d’un expedient informatiu, amb la finalitat d’esbrinar si concorren les circumstàncies que en justifiquin la iniciació. L’acord d’incoació d’un expedient informatiu comporta la designació d’un instructor d’entre els membres de la Junta. Aquesta decisió s’ha de notificar a la persona col·legiada que n’és l’objecte, a qui s’ha de comunicar la identitat de l’instructor i si l’origen de l’expedient és d’ofici o a conseqüència d’una queixa, i se li ha de concedir també un tràmit d’al·legacions.
3. Quan hagi acordat la incoació d’un expedient informatiu, la Junta de Govern, en vista de la proposta formulada per la persona designada per instruir, decideix començar l’expedient disciplinari o bé arxivar les actuacions.
4. La resolució d’arxivament de les actuacions s’ha de notificar a la persona col·legiada objecte de l’expedient, als efectes escaients. A la persona que ha presentat la queixa se li notifica únicament la decisió definitiva.
5. En cas d’incoar-se un expedient sancionador la Junta de Govern designa un instructor entre els seus membres, al qual ha de trametre totes les actuacions i els documents, per instruir l’expedient i formular, en el termini màxim de tres mesos, el plec de càrrecs corresponent, amb el contingut i les formalitats que preveu l’apartat 9. L’acord d’incoació de l’expedient s’ha de notificar al col·legiat presumptament responsable amb les informacions següents:
a) Una breu referència dels fets objecte de l’expedient.
b) La identitat del col·legiat presumptament responsable.
c) La designació de l’instructor de l’expedient.
L’acord d’incoació, si ho creu convenient l’instructor, també pot concedir un termini de deu dies per formular al·legacions i proposar proves.
6. Quan els fets estiguin recollits amb precisió suficient en els documents i les actuacions prèvies, l’instructor pot redactar immediatament el plec de càrrecs. En aquest cas notifica simultàniament la incoació de l’expedient i el plec de càrrecs al col·legiat que apareix com a presumptament responsable.
7. Altrament, l’instructor notifica l’acord d’incoació de l’expedient al col·legiat presumptament responsable i ordena la pràctica de totes les actuacions que consideri adequades per esclarir els fets i determinar les responsabilitats susceptibles de sanció. Posteriorment ha de formular un plec de càrrecs o bé una proposta d’arxivament de l’expedient.
8. A partir de la notificació de l’acord d’incoació el col·legiat expedientat pot examinar l’expedient i pot defensar-se ell mateix o mitjançant un altre advocat.
9. El plec de càrrecs ha de tenir, com a mínim, el contingut següent:
a) La descripció dels fets.
b) La qualificació jurídica dels fets, amb indicació de les disposicions legals que els tipifiquen com a infracció.
c) El col·legiat presumptament responsable dels fets. En cas que siguin diversos ha de precisar els fets que imputa a cada un d’ells.
d) La sanció concreta que es proposa imposar, amb indicació de la disposició legal que l’estableix. En cas que siguin diversos els col·legiats expedientats, ha de precisar la sanció que proposa per a cada un d’ells.
El plec de càrrecs ha d’informar el col·legiat o els col·legiats expedientats del seu dret d’examinar l’expedient, formular al·legacions, aportar documents i proposar la pràctica de les proves, en el termini de deu dies. El col·legiat expedientat pot defensar-se ell mateix, o mitjançant un altre advocat.
10. A petició del col·legiat o els col·legiats expedientats, o d’ofici després de rebre les al·legacions, l’instructor pot acordar l’obertura d’un període de prova, per un termini no superior a tres mesos, que pot prorrogar de forma motivada quan les proves que cal practicar ho facin aconsellable. L’instructor ha de refusar les proves proposades que siguin improcedents o innecessàries. El refús s’ha de motivar expressament i ha de constar a la proposta de resolució.
11. En vista de les al·legacions que s’hagin presentat i de les proves practicades, quan sigui el cas, l’instructor, en el termini d’un mes, formula una proposta de resolució, que fixa de forma definitiva els fets, la seva qualificació jurídica i el col·legiat o els col·legiats que en resulten responsables, i proposa la imposició de les sancions que corresponguin o bé l’arxivament de l’expedient.
12. L’instructor notifica la proposta de resolució al col·legiat o als col·legiats expedientats i els concedeix un termini de deu dies per examinar l’expedient i formular al·legacions. Això no obstant, quan la proposta de resolució no modifiqui el plec de càrrecs en relació amb els fets que es consideren provats i la seva qualificació jurídica, i tampoc no modifiqui a l’alça la sanció proposada, l’instructor pot prescindir d’aquest tràmit.
13. L’instructor eleva la proposta de resolució, juntament amb l’expedient, a la Junta de Govern, que es constitueix llavors en Junta Disciplinària de Primera Instància, sota la presidència del degà, i de la qual no pot formar part l’instructor designat.
14. La Junta Disciplinària de Primera Instància ha de dictar en el termini de quinze dies hàbils la resolució corresponent, la qual ha de ser motivada i no pot incloure fets diferents dels que constin en la proposta de resolució de l’instructor sense perjudici de la valoració jurídica que se’n faci. Si la resolució és sancionadora, s’han de determinar amb precisió les infraccions comeses, els preceptes en què estan tipificades i les sancions imposades, que no poden ser superiors a les previstes a la proposta de resolució de l’instructor.
En cas que, per motius d’abstenció, recusació o per altres causes d’incompatibilitat, la composició de la Junta Disciplinària de Primera Instància quedi reduïda a un nombre de membres inferior a cinc, la Junta de Govern, pel sistema d’insaculació presidit pel degà o pel vicedegà, ha de designar els advocats inscrits en exercici que siguin necessaris per completar la Junta Disciplinària de Primera Instància fins que tingui cinc membres.
La resolució s’adopta amb el vot favorable de la majoria o de les dos terceres parts dels membres de la Junta Disciplinària de Primera Instància, d’acord amb l’apartat 2 de l’article 21, excepte el de l’instructor designat. El degà disposa de vot diriment en cas d’empat.
Quan durant la tramitació del procediment s’hagin adoptat mesures cautelars, la resolució s’ha de pronunciar motivadament sobre el manteniment o l’aixecament d’aquestes mesures. La resolució també pot adoptar motivadament mesures cautelars per garantir la seva eficàcia mentre no s’executi, fins i tot si no s’havien previst en la proposta de resolució.
15. Contra la resolució dictada per la Junta Disciplinària de Primera Instància es pot interposar un recurs davant la Junta Disciplinària de Segona Instància, dins el termini d’un mes des de l’endemà del dia de la notificació de la resolució.
La Junta Disciplinària de Segona Instància es constitueix amb nou col·legiats exercents, nomenats per la Junta de Govern i que no han format part de la Junta Disciplinària de Primera Instància ni han estat designats instructors de l’expedient.
La Junta Disciplinària de Segona Instància, que és presidida pel col·legiat amb més antiguitat en l’exercici de la professió, ha de dictar en el termini de quinze dies hàbils la resolució corresponent, la qual ha de ser motivada.
La resolució s’adopta amb el vot favorable de la majoria o de les dos terceres parts dels membres de la Junta Disciplinària de Segona Instància, d’acord amb l’apartat 2 de l’article 21. El president disposa de vot diriment en cas d’empat.
16. Els col·legiats designats com a membres de la Junta Disciplinària no es poden inhibir, llevat de causa justificada que el degà aprecia. La manca d’assistència o de compliment de les funcions per a les quals han estat designats constitueix una infracció col·legial greu.
Els membres de la Junta Disciplinària també poden ser recusats i, en cas que així sigui, resol el degà.
17. La resolució de la Junta Disciplinària de Segona Instància exhaureix la via administrativa i pot ser impugnada davant la Secció Administrativa de la Batllia en els termes que preveu la normativa que regula el procediment contenciós administratiu.