Llei de l'exercici de la professió d'advocat

1. L’advocat és un professional lliure i independent que presta un servei a la societat en interès públic.

2. L’advocat exerceix la seva professió aplicant la ciència i la tècnica jurídiques per assolir l’efectivitat dels drets i les llibertats fonamentals, per cercar la solució dels conflictes entre els particulars, entre aquests darrers i les administracions públiques, i entre les mateixes administracions públiques, i també per contribuir a la millora de la justícia. L’advocat desenvolupa la seva activitat per mitjà del consell i la conciliació extrajudicial, o amb l’exercici de les accions pertinents davant els òrgans administratius o jurisdiccionals.

3. Són advocats i els correspon en exclusiva aquesta denominació les persones que consten degudament inscrites com a membres exercents al Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra.

4. En l’exercici de la seva professió, l’advocat està sotmès a la Constitució, a les lleis, als estatuts del Col·legi i a les normes i els usos que conformen la deontologia de la professió. Les normes i els usos esmentats constitueixen el codi de conducta especial i específic d’alta exigència ètica de l’advocat, i estan destinats a garantir la bona execució de les funcions que té encomanades.

1. Amb les limitacions que estableixin les lleis, els estatuts del Col·legi i les normes i els usos deontològics, l’advocat exerceix la seva activitat professional amb plena independència i llibertat de criteri, opinió i decisió, per tal d’acceptar o no un encàrrec, o per desdir-se’n quan ho consideri convenient, tot evitant causar un dany o indefensió al client.

2. L’advocat exerceix la seva professió en règim de lliure i lleial competència amb els altres advocats, i ha d’aplicar en tot moment les regles de respecte, cortesia i consideració degudes, de conformitat amb les lleis, els estatuts del Col·legi i les normes i els usos deontològics.

1. L’advocat exerceix les activitats professionals que té encomanades en exclusiva per les lleis i, en concret, empara els drets i les llibertats com a conseller, assessor jurídic, representant o defensor dels interessos que li han estat confiats pel client. També exerceix les altres funcions o presta els serveis que li són encomanats en la seva condició de cooperador de l’Administració de Justícia.

2. L’advocat exerceix en exclusiva les activitats professionals de consulta, estudi, assessorament en l’àmbit jurídic, emissió d’informes o dictàmens jurídics per a tercers i de direcció, defensa o representació de les parts en qualsevol procediment administratiu o judicial, sense perjudici de les funcions atribuïdes igualment als procuradors en matèria de representació. No s’entenen inclosos en el paràgraf anterior les consultes, i els estudis, assessoraments i informes estrictament tècnics que efectuïn altres professionals degudament autoritzats, sempre que estiguin directament i intrínseca relacionats amb la seva activitat principal, tinguin un caràcter merament accessori en relació amb aquesta activitat, i s’efectuïn dins els límits permesos per la normativa aplicable al professional i en el marc de les competències que li atribueix la seva titulació. Els juristes assalariats d’empreses privades només poden emetre informes jurídics per a l’ús exclusiu de la seva empresa.

3. L’advocat també pot exercir les activitats professionals de tramitació, gestió, administració, representació, negociació, contractació, mediació, promoció, relatives a qualsevol negoci jurídic, operació, transacció, dret o interès, o qualsevol altra activitat relacionada amb la normativa aplicable i la seva interpretació, en tots els àmbits del dret, així com l’emissió de laudes arbitrals.

1. La intervenció professional de l’advocat en qualsevol procediment i davant de qualsevol jurisdicció és preceptiva quan ho prevegin les lleis.

2. La representació concreta amb la qual l’advocat intervé en un procediment s’acredita mitjançant apoderament o designa suficients, atorgats de conformitat amb les disposicions legals.

3. Les relacions entre l’advocat i el client es regeixen per les disposicions contingudes en les lleis, els estatuts del Col·legi, les normes relatives als contractes d’arrendament de serveis i de mandat, i les altres normes i els usos que siguin aplicables.

4. Els advocats poden ser substituïts, en l’exercici de la seva professió, per un altre advocat, amb la simple acceptació del client, llevat dels casos en què cal un nou apoderament o designa suficients, de conformitat amb les lleis.

5. Sense perjudici del que disposin els estatuts del Col·legi i les normes i els usos deontològics en aquesta matèria, l’advocat que cessa la defensa o la representació d’un client està obligat a retornar al client o al nou advocat la documentació que es troba en el seu poder en el termini més breu possible i, en qualsevol cas, en el termini màxim de quinze dies naturals des que sigui requerit formalment a aquest efecte, i també a facilitar al nou advocat la informació necessària per continuar en l’exercici eficaç de la defensa o la representació del client.

6. En cas d’incapacitat d’un advocat per a l’exercici de la seva professió, d’acord amb les circumstàncies previstes a l’article 8, la Junta de Govern, sempre que el mateix advocat o el client no ho disposin altrament, pot designar un o diversos advocats per substituir l’advocat incapacitat per continuar en l’exercici eficaç de la defensa o la representació inajornables dels seus clients. La substitució de l’advocat d’acord amb aquest supòsit no genera cap responsabilitat per al Col·legi Oficial d’Advocats.

1. El Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra és una corporació de dret públic i de caràcter professional al servei de la justícia i dels seus col·legiats, dotada de personalitat jurídica pròpia i capacitat d’obrar plena per al compliment de les seves finalitats.

2. El Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra es regeix per aquesta Llei, els seus estatuts i la normativa interna restant, i s’ha de relacionar amb els ministeris del Govern competents en matèria de justícia, professions titulades i col·legis professionals, així com amb les altres administracions públiques quan escaigui, per a la seves activitats professionals.

3. El funcionament, l’estructura i l’organització del Col·legi es regeixen pels principis d’autonomia i de democràcia interna.

4. El seu àmbit territorial és el Principat d’Andorra.

5. Sense perjudici del que preveu l’apartat següent, el Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra pot adoptar, de conformitat amb aquesta Llei, les normes d’autoregulació de la corporació i de la professió en tots els àmbits de la seva activitat. També està facultat, d’acord amb aquesta Llei, per dotar-se de les normes deontològiques necessàries per preservar la llibertat, la independència, la lliure i lleial competència, la dignitat de la professió i el secret professional, així com per impedir el conflicte d’interessos, l’intrusisme i les actuacions professionals irregulars.

6. Els estatuts aprovats i les seves modificacions s’han de trametre al Govern perquè en qualifiqui l’adequació a la legalitat, en disposi la inscripció en la secció corresponent del Registre de Professionals Titulats, Col·legis i Associacions Professionals, i n’ordeni la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra. Els estatuts i les seves modificacions entren en vigor a partir de la publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

7. Correspon al Govern determinar per la via reglamentària la regulació de l’accés a l’exercici professional, mitjançant l’establiment dels requisits necessaris per obtenir el certificat d’aptitud per a l’exercici de la professió d’advocat.

1. El Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra té com a objecte la regulació i l’ordenació de l’exercici de l’activitat professional dels advocats en qualsevol de les seves modalitats, i també la salvaguarda dels seus principis ètics i deontològics.

2. El Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra agrupa els professionals que exerceixen o poden exercir la professió d’advocat al Principat d’Andorra, amb les finalitats següents:

1. El Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra té dos règims de col·legiació: amb exercici professional com a membre exercent i sense exercici professional com a membre no exercent. En tots dos casos s’és membre de ple dret del Col·legi, sense perjudici dels drets i els deures específics que es derivin de cadascun dels dos règims de col·legiació.

2. Per ser admès al Col·legi és necessari, en tot cas, complir els requisits següents:

3. Les persones que volen exercir la professió d’advocat s’han de col·legiar com a membres exercents. S’entén per exercici professional la prestació, habitualment remunerada, dels serveis d’assistència, consell i defensa jurídica dels drets aliens i, en concret, l’exercici de les activitats assenyalades als apartats 1 i 2 de l’article 3.

4. Per ser admès al Col·legi com a membre exercent i poder continuar exercint la professió cal complir, a més dels requisits establerts en l’apartat 2 d’aquest article, els següents:

5. Sense perjudici del que estableixen els apartats anteriors, l’admissió al Col·legi com a membre exercent no es pot fer efectiva fins que la persona interessada tingui obert un despatx professional o bufet, o bé s’incorpori a un despatx professional o bufet ja obert, que garanteixi la llibertat i la independència en l’exercici de la professió.

1. Són circumstàncies que incapaciten per a l’exercici de la professió d’advocat:

2. La Junta de Govern, per resolució motivada, acorda la inhabilitació en l’exercici de la professió d’un col·legiat en exercici per causa d’impediments físics o psíquics, quan aquests impediments impossibilitin el compliment de les seves funcions d’advocat. La resolució s’ha d’adoptar després de la incoació i la instrucció d’un expedient, en el curs del qual s’ha de concedir un termini de quinze dies hàbils al col·legiat per formular al·legacions, i després que la Junta de Govern hagi sol·licitat, de forma motivada, els informes mèdics pertinents per avaluar l’aptitud per a l’exercici de la professió d’advocat al Servei de Medicina Legal i Forense o, alternativament, a un facultatiu degudament autoritzat, que ha de ser designat per la Junta de Govern. Un cop la resolució ha esdevingut executiva, la Junta de Govern la comunica al Consell Superior de la Justícia i als presidents de la Batllia, del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior de Justícia.

3. La Junta de Govern, a partir d’un informe mèdic que posi en evidència la transcendència dels impediments físics o psíquics per a l’exercici de la professió, pot acordar, en qualsevol moment de la instrucció de l’expedient a partir del mateix moment en què s’incoa, mitjançant resolució motivada i amb audiència prèvia de la persona interessada, la suspensió cautelar en l’exercici de la professió del col·legiat fins que s’acabi l’expedient. Aquesta mesura cautelar es comunica al Consell Superior de la Justícia i als presidents de la Batllia, del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior de Justícia.

4. La Junta de Govern, sol·licitant els informes mèdics pertinents, ha d’efectuar el seguiment de l’evolució de les causes i els impediments que han motivat la inhabilitació i també dels impediments físics o psíquics d’un col·legiat que, encara que no hagi estat inhabilitat, puguin impossibilitar l’exercici de la professió.

5. Les actuacions previstes en els apartats anteriors s’han de fer respectant el dret a la intimitat i la dignitat dels col·legiats i la confidencialitat de la informació relacionada amb els impediments físics o psíquics que presentin.

6. En tot cas, les incapacitats desapareixen quan cessen les causes que les han motivat o quan s’ha extingit la responsabilitat penal o disciplinària corresponent.

1. L’exercici de la professió d’advocat és incompatible:

2. Si l’advocat incorre en alguna de les causes d’incompatibilitat establertes a l’apartat anterior, ho ha de comunicar en el termini més breu possible a la Junta de Govern del Col·legi i ha de cessar immediatament la situació d’incompatibilitat.

3. Si la Junta de Govern del Col·legi té coneixement que un advocat exerceix la professió en una situació d’incompatibilitat, l’ha de requerir per tal que regularitzi la seva situació en el termini de quinze dies naturals, sense perjudici de les responsabilitats disciplinàries que se’n puguin derivar. En cas que no ho faci, la Junta de Govern decideix, mitjançant una resolució motivada, la suspensió de l’advocat en l’exercici de la professió i, un cop la resolució ha esdevingut ferma, ho comunica al Consell Superior de la Justícia i als presidents del Tribunal de Batlles, del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior de Justícia. La Junta de Govern deixa sense efecte la suspensió quan l’advocat acredita que ha cessat la situació d’incompatibilitat.

4. En cas que l’advocat exerceixi de forma simultània altres professions o activitats, ha de respectar el deure d’assistència a la Batllia i als tribunals quan sigui citat a aquest efecte.

1. Correspon a la Junta de Govern del Col·legi resoldre sobre les sol·licituds de col·legiació. La decisió s’ha d’adoptar mitjançant una resolució motivada.

2. La Junta de Govern no pot denegar la col·legiació com a membres no exercents o exercents de les persones que compleixin els requisits que estableixen respectivament els apartats 2 i 4 de l’article 7.

3. El secretari del Col·legi ha de comunicar les altes i baixes que tinguin lloc al Col·legi al ministeri encarregat dels col·legis professionals, al Consell Superior de la Justícia i als presidents del Tribunal de Batlles, del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior de Justícia.

1. La condició de col·legiat es perd, amb la consegüent baixa immediata del Col·legi, en cas de:

2. La persona inhabilitada per a l’exercici de la professió d’advocat, en virtut d’una resolució judicial, administrativa o col·legial ferma, perd la condició de col·legiat exercent, però pot ser inscrita com a membre no exercent del Col·legi si ho sol·licita i segueix complint els requisits que estableix l’apartat 2 de l’article 7.

3. Correspon a la Junta de Govern del Col·legi decidir la pèrdua de la condició de col·legiat, mitjançant una resolució motivada que, un cop ha esdevingut ferma, s’ha de comunicar al ministeri encarregat dels col·legis professionals, al Consell Superior de la Justícia i als presidents del Tribunal de Batlles, del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior de Justícia.

4. Els batlles i els tribunals han de remetre al Col·legi una còpia legalitzada de la resolució judicial ferma en què es decideixi la inhabilitació o la suspensió professional d’un advocat.

1. Els òrgans de govern del Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra són l’Assemblea General i la Junta de Govern, presidida pel degà. El càrrec de degà és retribuït amb la remuneració que acorda l’Assemblea General.

2. La Junta de Govern és l’òrgan col·legiat d’administració i direcció del Col·legi. Els estatuts del Col·legi han de desenvolupar el règim de convocatòria i de constitució i el funcionament i la composició de la Junta de Govern, així com el procediment de designació, destitució i renovació dels seus membres i la durada del seu mandat.

3. Contra les resolucions adoptades per la Junta de Govern es pot recórrer davant de la mateixa Junta de Govern, en el termini d’un mes des de l’endemà del dia en què es notifiquen. La Junta de Govern disposa d’un termini de quinze dies hàbils per resoldre el recurs formulat. Exhaurida aquesta via, es pot interposar un recurs davant de la Secció Administrativa de la Batllia, en els termes que preveu la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.

4. L’Assemblea General és l’òrgan suprem de govern del Col·legi, i es pot reunir en sessió ordinària o extraordinària. En totes les qüestions sotmeses a votació de l’Assemblea General, cada membre exercent té dret a emetre quatre vots, i cada membre no exercent, un vot. Els estatuts del Col·legi han de desenvolupar el règim de convocatòria i de constitució, i també el funcionament i la composició de l’Assemblea General. La modificació dels estatuts requereix l’acord de l’Assemblea General per majoria simple dels vots emesos, sempre que aquesta majoria representi, almenys, un terç dels vots dels membres del Col·legi, tenint en compte la ponderació de vots prevista al paràgraf anterior.

5. Els estatuts del Col·legi també han de regular el règim econòmic col·legial.

1. El deure fonamental de l’advocat és de desenvolupar bé i fidelment la seva funció, aconsellant, conciliant i defensant els interessos que li són confiats en termes de dret. Els advocats han d’actuar en tots els casos amb professionalitat, honradesa, lleialtat, diligència, respecte i fermesa en la defensa d’aquests interessos. També han de cooperar amb els òrgans jurisdiccionals per al bon funcionament de l’Administració de Justícia, i estan obligats a actuar davant els òrgans administratius i jurisdiccionals amb probitat, lleialtat, veracitat en les seves declaracions o manifestacions, i amb respecte i consideració. Igualment estan obligats a respectar els pactes contractuals que hagin convingut amb els clients, i a complir l’encàrrec professional rebut amb la diligència que els és exigible, aplicant les exigències tècniques, ètiques i deontològiques escaients.

2. L’advocat, amb respecte del dret a la defensa dels clients i de la qualitat i la dignitat de la professió, està obligat a respectar el secret professional. S’entén que el secret professional és el principi moral i jurídic que situa l’advocat en l’obligació i en el dret de no revelar cap fet, document o situació dels quals tingui coneixement per raó de l’exercici de la seva professió. Per aquest motiu no pot ser obligat a declarar en relació amb aquests mateixos fets, documents o situacions. Aquesta obligació es fa extensiva als fets que l’advocat conegui en la condició de membre de la Junta de Govern del Col·legi o com a advocat associat o col·laborador d’un altre advocat. El secret professional, que és un deure de l’advocat i un dret del client, només es pot aixecar en els casos establerts legalment, quan l’advocat sigui autoritzat de manera expressa pel client o els seus hereus o, excepcionalment, per una decisió motivada de la Junta de Govern del Col·legi a petició de l’advocat interessat, en els supòsits en què el manteniment del secret pugui perjudicar de forma notòriament injusta i greu el mateix advocat, el procurador, el client o un tercer, i alhora no comporti un perjudici d’entitat equiparable al client. L’advocat té el deure de reserva sobre les converses i la correspondència mantingudes amb els altres advocats i els procuradors, i no pot revelar-les o fer-ne ús, en judici o fora de judici, sense el seu consentiment previ i exprés. Això no obstant, si concorre una causa greu justificada, la Junta de Govern del Col·legi pot autoritzar-ne de forma motivada la revelació o presentació en judici sense el consentiment esmentat.

3. L’advocat no pot implicar de manera directa o indirecta l’advocat de la contrapart en el litigi o els interessos en controvèrsia, i ha d’evitar tota al·lusió personal que s’hi refereixi.

4. Són deures específics dels advocats els que les lleis, els estatuts, les normes i els usos deontològics o els acords dels òrgans col·legials els imposin per a l’exercici adequat dels serveis d’assessorament i consell jurídic, i de direcció, defensa i representació de les parts en qualsevol procediment administratiu o judicial, i els altres serveis i funcions que els encomanen les lleis. En qualsevol cas, tenen les obligacions següents:

5. L’incompliment o la vulneració dels deures i les obligacions assenyalats anteriorment pot comportar la imposició de les sancions disciplinàries corresponents, sense perjudici de les responsabilitats civils o penals que se’n puguin derivar.

6. L’obligació que estableix la lletra c) de l’apartat 4 també és exigible als col·legiats no exercents, en els termes que decideixi el Col·legi.

1. Els advocats tenen dret a:

2. Els col·legiats no exercents també tenen els drets que estableix la lletra c) de l’apartat 1, en els termes que estableixin els estatuts del Col·legi.

1. Els advocats poden exercir la seva professió individualment o associant-se en societats civils professionals d’advocats, sota qualsevol de les formes admeses en dret. En aquest darrer cas, cal que es mantingui com a objecte exclusiu de la societat l’exercici professional de l’advocacia i que la societat estigui participada majoritàriament per advocats. L’exercici individual de la professió d’advocat es pot fer per compte propi, com a titular o associat d’un bufet o despatx individual o col·lectiu, o per compte aliè, com a col·laborador d’un despatx individual o col·lectiu, d’acord amb la legislació laboral aplicable.

2. Els advocats col·laboradors d’un bufet o despatx individual o col·lectiu estan sotmesos als deures i a les obligacions col·legials i són responsables individualment de les actuacions que han realitzat prop dels seus clients, sense perjudici que la responsabilitat pugui recaure també en l’advocat o els advocats titulars o associats del bufet o del despatx.

3. Les associacions d’advocats amb altres professionals aliens a l’exercici de l’advocacia són prohibides si posen o poden posar en risc el secret professional, la independència, la llibertat, la lliure i lleial competència o la dignitat professional.

1. En cas de conflicte d’interessos entre diversos clients o de risc greu que sobrevingui aquest tipus de conflicte, els advocats no poden aconsellar, representar ni defensar més d’un client en el mateix afer.

2. Els advocats s’han d’abstenir d’exercir les seves funcions en els assumptes de tots els clients concernits per un conflicte d’interessos sobrevingut entre ells, quan hi hagi risc de violació del secret professional o quan es posi en perill la seva independència. Tampoc no poden acceptar l’encàrrec d’un nou client si hi ha risc significatiu de violació del secret de les informacions rebudes d’un antic client o si el coneixement dels assumptes de l’antic client pot afavorir el nou client de manera injustificada.

3. Els advocats associats o col·laboradors no poden assumir, en cap cas, la defensa de litigants que tinguin posicions processals contraposades o quan existeixi o pugui existir un conflicte d’interessos entre els seus clients.

1. Els advocats i els despatxos col·lectius d’advocats únicament es poden anunciar i poden comunicar els seus serveis o fer-ne publicitat en la forma i les condicions previstes en aquest article, a condició que la informació sigui lliurada amb respecte a la independència i l’honor de la professió i sigui digna, fidel, veraç, lleial envers els companys i envers els clients, i respectuosa del secret professional i dels altres principis essencials de la professió.

2. Els actes de publicitat només poden tenir per objecte donar a conèixer al públic l’existència i la situació del despatx professional, el nom i la qualificació dels advocats que hi treballen, les seves àrees d’activitat i els serveis que presten.

3. La publicitat i la comunicació que tinguin per objecte incitar directament o indirectament al consum de serveis jurídics o l’exercici d’accions judicials estan prohibides. Únicament el Col·legi pot promoure amb caràcter general els serveis de les persones col·legiades, per mitjà de campanyes de publicitat institucional.

4. La publicitat i la comunicació de l’advocat no poden, en cap cas:

5. El control de la publicitat i la comunicació dels advocats i de la seva correcció deontològica correspon al Col·legi Oficial d’Advocats i és exercit per la Junta de Govern, o per la comissió ad hoc en què aquesta Junta el delegui.

6. Els actes de publicitat i comunicació prohibides, il·lícites o que vulneren les disposicions d’aquest article són sancionables d’acord amb les normes del capítol quart d’aquesta Llei.

1. El Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra ha de designar un advocat, pel torn d’ofici que correspongui, quan d’acord amb la normativa aplicable, l’òrgan jurisdiccional competent decideixi que una persona ha de ser defensada i assistida per un advocat. La defensa i l’assistència tècnica lletrades en virtut dels torns d’ofici tenen caràcter gratuït per a les persones a les quals s’hagi atorgat aquest benefici per part de l’òrgan jurisdiccional competent. En cas contrari, la persona defensada i assistida s’ha de fer càrrec de la suma que el Govern, a través del ministeri encarregat de la justícia, satisfà a l’advocat designat en concepte d’honoraris, d’acord amb les tarifes o els barems aprovats reglamentàriament. En aquest cas, l’advocat designat pot reclamar igualment a la persona defensada i assistida el complement d’honoraris que correspongui, sempre que l’import total dels honoraris s’ajusti a les normes orientadores establertes pel Col·legi. L’advocat designat queda eximit del deure de satisfer les despeses causades, llevat que la persona defensada i assistida li hagi fet lliurament de la provisió de fons suficient.

2. El Col·legi ha d’organitzar els torns de guàrdia necessaris per tal de garantir el dret a la defensa de les persones sospitoses o detingudes que prestin declaració davant el Cos de Policia, o en relació amb les quals s’hagi d’efectuar un registre domiciliari o un reconeixement d’identitat, i de les persones que compareguin davant els batlles i els tribunals en qualitat d’encausades o inculpades prop de la jurisdicció penal, d’acord amb la legislació aplicable, i en els altres supòsits que estableixi la normativa aplicable. En aquests casos, els honoraris no han de ser satisfets per la persona defensada i assistida a l’advocat, sense perjudici que li hagin de ser abonats pel Govern, a través del ministeri encarregat de la justícia, de conformitat amb les tarifes o els barems aprovats reglamentàriament. D’altra banda, llevat que s’hagi atorgat a la persona defensada i assistida el benefici de la defensa i l’assistència tècnica lletrades gratuïtes, el Govern pot reclamar-li el pagament efectuat a l’advocat en concepte d’honoraris, si així ho estableix la normativa aplicable i la resolució judicial corresponent.

3. L’adscripció als torns d’ofici i de guàrdia és obligatòria, llevat que els estatuts del Col·legi ho disposin altrament. Els estatuts poden establir el compliment necessari de determinats requisits per tal que els advocats siguin adscrits a aquests torns. Els estatuts del Col·legi també poden preveure que els membres de la Junta de Govern, durant el seu mandat, quedin alliberats de l’obligació de pertànyer als torns esmentats.

4. El Col·legi ha de garantir la continuïtat i l’eficàcia dels torns d’ofici i de guàrdia.

1. Els advocats, en l’exercici de la seva professió, estan subjectes a responsabilitat civil quan, per dol o negligència, danyin els interessos la defensa o la representació dels quals els ha estat confiada.

2. Els advocats estan subjectes a responsabilitat penal pels delictes i les contravencions penals que cometen en l’exercici de la seva professió.

3. En cas que el degà del Col·legi, o la persona que el substitueixi d’acord amb els estatuts, sigui requerit per l’autoritat judicial o governativa competent per a la pràctica d’un registre al bufet o al despatx professional d’un advocat, s’hi ha de personar i assistir a les diligències que es practiquin, a l’efecte de vetllar per la salvaguarda del secret professional. En qualsevol cas, l’advocat que es trobi en aquesta situació pot sol·licitar la presència del degà o de la persona que el substitueixi.

1. Amb independència de la responsabilitat penal o civil en què hagin pogut incórrer, els col·legiats exercents també estan subjectes a la responsabilitat disciplinària derivada de l’incompliment dels deures i les obligacions professionals que els són específics.

2. En els termes establerts en aquesta Llei i en el estatuts del Col·legi, aquest darrer exerceix a través dels òrgans corresponents la potestat disciplinària en relació amb els col·legiats exercents o no exercents pels actes que realitzin o per les omissions en què incorrin en l’exercici o amb motiu de la professió, o que infringeixin els deures i les obligacions continguts en aquesta Llei, els estatuts del Col·legi o les normes deontològiques aprovades pel Col·legi.

3. La responsabilitat disciplinària és independent de la responsabilitat civil i penal en què puguin incórrer els col·legiats pels mateixos fets.

1. La potestat disciplinària en relació amb els col·legiats és exercida per la Junta Disciplinària, la qual es pot constituir en dues instàncies.

2. Les sancions són imposades per la Junta Disciplinària, per resolució motivada que es pren en votació secreta i amb el vot favorable de la majoria absoluta dels seus membres, excepte quan la sanció que es pugui imposar comporti la inhabilitació professional durant un període superior a tres mesos o l’expulsió del Col·legi, en què la resolució s’ha d’adoptar amb el vot favorable de les dues terceres parts dels membres de la Junta Disciplinària. Tanmateix, les faltes lleus poden ser sancionades per la Junta de Govern del Col·legi i, en el seu nom, pel degà, sense cap altre tràmit que el d’audiència o al·legacions escrites del col·legiat expedientat.

3. Si en el decurs de la tramitació d’un expedient disciplinari es manifesten indicis de conductes que poden constituir una infracció penal, la Junta Disciplinària, després d’adoptar, si ho creu oportú, mesures provisionals d’acord amb l’article 24, ho ha de fer saber a l’òrgan jurisdiccional competent i ha de suspendre, tot seguit, la tramitació de l’expedient esmentat, la qual cosa interromp el còmput dels terminis de prescripció i caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal. D’altra banda, quan s’estigui instruint o jutjant un procés penal pels mateixos fets que han originat o han de comportar la incoació d’un expedient disciplinari, o per altres fets que hi estiguin íntimament vinculats, s’ha d’iniciar la tramitació de l’expedient disciplinari, si no s’ha iniciat amb anterioritat; i la Junta Disciplinària, després d’adoptar, si ho creu oportú, mesures provisionals d’acord amb l’article 24, en suspèn tot seguit la tramitació, la qual cosa interromp el còmput dels terminis de prescripció o caducitat, fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal. En qualsevol cas, la declaració de fets provats que pugui fer el tribunal penal és vinculant per a la Junta Disciplinària.

1. El procediment disciplinari l’inicia la Junta de Govern del Col·legi mitjançant la incoació d’un expedient disciplinari, d’ofici o arran d’una denúncia o una comunicació adreçada al degà o a la Junta de Govern, que es tramita amb respecte dels principis generals del règim sancionador. Si la persona denunciant ho demana, se l’ha d’informar de la incoació de l’expedient, però no és mai part ni té accés a l’expedient sancionador.

2. Abans de l’obertura d’un expedient disciplinari, la Junta de Govern pot acordar la incoació d’un expedient informatiu, amb la finalitat d’esbrinar si concorren les circumstàncies que en justifiquin la iniciació. L’acord d’incoació d’un expedient informatiu comporta la designació d’un instructor d’entre els membres de la Junta. Aquesta decisió s’ha de notificar a la persona col·legiada que n’és l’objecte, a qui s’ha de comunicar la identitat de l’instructor i si l’origen de l’expedient és d’ofici o a conseqüència d’una queixa, i se li ha de concedir també un tràmit d’al·legacions.

3. Quan hagi acordat la incoació d’un expedient informatiu, la Junta de Govern, en vista de la proposta formulada per la persona designada per instruir, decideix començar l’expedient disciplinari o bé arxivar les actuacions.

4. La resolució d’arxivament de les actuacions s’ha de notificar a la persona col·legiada objecte de l’expedient, als efectes escaients. A la persona que ha presentat la queixa se li notifica únicament la decisió definitiva.

5. En cas d’incoar-se un expedient sancionador la Junta de Govern designa un instructor entre els seus membres, al qual ha de trametre totes les actuacions i els documents, per instruir l’expedient i formular, en el termini màxim de tres mesos, el plec de càrrecs corresponent, amb el contingut i les formalitats que preveu l’apartat 9. L’acord d’incoació de l’expedient s’ha de notificar al col·legiat presumptament responsable amb les informacions següents:

6. Quan els fets estiguin recollits amb precisió suficient en els documents i les actuacions prèvies, l’instructor pot redactar immediatament el plec de càrrecs. En aquest cas notifica simultàniament la incoació de l’expedient i el plec de càrrecs al col·legiat que apareix com a presumptament responsable.

7. Altrament, l’instructor notifica l’acord d’incoació de l’expedient al col·legiat presumptament responsable i ordena la pràctica de totes les actuacions que consideri adequades per esclarir els fets i determinar les responsabilitats susceptibles de sanció. Posteriorment ha de formular un plec de càrrecs o bé una proposta d’arxivament de l’expedient.

8. A partir de la notificació de l’acord d’incoació el col·legiat expedientat pot examinar l’expedient i pot defensar-se ell mateix o mitjançant un altre advocat.

9. El plec de càrrecs ha de tenir, com a mínim, el contingut següent:

10. A petició del col·legiat o els col·legiats expedientats, o d’ofici després de rebre les al·legacions, l’instructor pot acordar l’obertura d’un període de prova, per un termini no superior a tres mesos, que pot prorrogar de forma motivada quan les proves que cal practicar ho facin aconsellable. L’instructor ha de refusar les proves proposades que siguin improcedents o innecessàries. El refús s’ha de motivar expressament i ha de constar a la proposta de resolució.

11. En vista de les al·legacions que s’hagin presentat i de les proves practicades, quan sigui el cas, l’instructor, en el termini d’un mes, formula una proposta de resolució, que fixa de forma definitiva els fets, la seva qualificació jurídica i el col·legiat o els col·legiats que en resulten responsables, i proposa la imposició de les sancions que corresponguin o bé l’arxivament de l’expedient.

12. L’instructor notifica la proposta de resolució al col·legiat o als col·legiats expedientats i els concedeix un termini de deu dies per examinar l’expedient i formular al·legacions. Això no obstant, quan la proposta de resolució no modifiqui el plec de càrrecs en relació amb els fets que es consideren provats i la seva qualificació jurídica, i tampoc no modifiqui a l’alça la sanció proposada, l’instructor pot prescindir d’aquest tràmit.

13. L’instructor eleva la proposta de resolució, juntament amb l’expedient, a la Junta de Govern, que es constitueix llavors en Junta Disciplinària de Primera Instància, sota la presidència del degà, i de la qual no pot formar part l’instructor designat.

14. La Junta Disciplinària de Primera Instància ha de dictar en el termini de quinze dies hàbils la resolució corresponent, la qual ha de ser motivada i no pot incloure fets diferents dels que constin en la proposta de resolució de l’instructor sense perjudici de la valoració jurídica que se’n faci. Si la resolució és sancionadora, s’han de determinar amb precisió les infraccions comeses, els preceptes en què estan tipificades i les sancions imposades, que no poden ser superiors a les previstes a la proposta de resolució de l’instructor. En cas que, per motius d’abstenció, recusació o per altres causes d’incompatibilitat, la composició de la Junta Disciplinària de Primera Instància quedi reduïda a un nombre de membres inferior a cinc, la Junta de Govern, pel sistema d’insaculació presidit pel degà o pel vicedegà, ha de designar els advocats inscrits en exercici que siguin necessaris per completar la Junta Disciplinària de Primera Instància fins que tingui cinc membres. La resolució s’adopta amb el vot favorable de la majoria o de les dos terceres parts dels membres de la Junta Disciplinària de Primera Instància, d’acord amb l’apartat 2 de l’article 21, excepte el de l’instructor designat. El degà disposa de vot diriment en cas d’empat. Quan durant la tramitació del procediment s’hagin adoptat mesures cautelars, la resolució s’ha de pronunciar motivadament sobre el manteniment o l’aixecament d’aquestes mesures. La resolució també pot adoptar motivadament mesures cautelars per garantir la seva eficàcia mentre no s’executi, fins i tot si no s’havien previst en la proposta de resolució.

15. Contra la resolució dictada per la Junta Disciplinària de Primera Instància es pot interposar un recurs davant la Junta Disciplinària de Segona Instància, dins el termini d’un mes des de l’endemà del dia de la notificació de la resolució. La Junta Disciplinària de Segona Instància es constitueix amb nou col·legiats exercents, nomenats per la Junta de Govern i que no han format part de la Junta Disciplinària de Primera Instància ni han estat designats instructors de l’expedient. La Junta Disciplinària de Segona Instància, que és presidida pel col·legiat amb més antiguitat en l’exercici de la professió, ha de dictar en el termini de quinze dies hàbils la resolució corresponent, la qual ha de ser motivada. La resolució s’adopta amb el vot favorable de la majoria o de les dos terceres parts dels membres de la Junta Disciplinària de Segona Instància, d’acord amb l’apartat 2 de l’article 21. El president disposa de vot diriment en cas d’empat.

16. Els col·legiats designats com a membres de la Junta Disciplinària no es poden inhibir, llevat de causa justificada que el degà aprecia. La manca d’assistència o de compliment de les funcions per a les quals han estat designats constitueix una infracció col·legial greu. Els membres de la Junta Disciplinària també poden ser recusats i, en cas que així sigui, resol el degà.

17. La resolució de la Junta Disciplinària de Segona Instància exhaureix la via administrativa i pot ser impugnada davant la Secció Administrativa de la Batllia en els termes que preveu la normativa que regula el procediment contenciós administratiu.

1. La Junta Disciplinària pot acordar, mitjançant una resolució motivada i amb l’audiència prèvia de la persona interessada, la suspensió cautelar en l’exercici de la professió del col·legiat exercent contra el qual se segueix un expedient disciplinari, tenint en compte la gravetat dels fets comesos i les circumstàncies que concorrin.

2. La suspensió de l’expedient disciplinari per prejudicialitat penal no impedeix el manteniment de les mesures cautelars adoptades, sempre que no siguin incompatibles amb les que s’adoptin en el procés penal.

3. En tot cas, el termini de suspensió cautelar no pot ser superior al de la sanció que pugui ser imposada per la infracció presumptament comesa, i el temps transcorregut de suspensió cautelar s’ha de computar als efectes de compliment del termini de la sanció d’inhabilitació professional que, eventualment, imposi la resolució que posi fi a l’expedient.

1. Són infraccions professionals les conductes establertes com a tals per aquesta Llei, relacionades amb l’exercici de la professió d’advocat.

2. Les infraccions professionals es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

3. Són infraccions professionals molt greus:

4. Són infraccions professionals greus:

5. Són infraccions professionals lleus:

1. Són infraccions col·legials les conductes previstes com a tals per aquesta Llei que fan referència a la relació de la persona col·legiada amb el Col·legi i amb les altres persones col·legiades, en l’àmbit del funcionament del Col·legi.

2. Les infraccions col·legials es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

3. Són infraccions col·legials molt greus:

4. Són infraccions col·legials greus:

5. Són infraccions col·legials lleus:

1. Les infraccions molt greus prescriuen al cap de quatre anys, les greus al cap de dos anys i les lleus al cap de sis mesos. Aquests terminis es computen a partir de la data del fet causant o des de la data en què se n’hagi hagut de tenir coneixement.

2. El termini de prescripció s’interromp per qualsevol actuació col·legial realitzada amb coneixement formal de la persona interessada que s’adreci a la iniciació, la tramitació o la resolució de l’expedient disciplinari. La interrupció deixa de tenir efecte si no s’incoa l’expedient disciplinari o queda paralitzat durant més de sis mesos per causa no imputable a la persona infractora. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient disciplinari.

3. En el cas de suspensió de la tramitació de l’expedient per causa de prejudicialitat penal, el termini de prescripció de la infracció resta suspès fins que la Junta Disciplinària tingui constància fefaent de la resolució ferma recaiguda en l’àmbit penal.

1. Les infraccions professionals molt greus poden ser objecte de les sancions següents:

2. Les infraccions professionals greus poden ser objecte de les sancions següents:

3. Les infraccions professionals lleus poden ser objecte de les sancions següents:

4. En el cas d’infraccions professionals molt greus i greus també es pot imposar, com a sanció complementària, l’obligació de realitzar activitats de formació professional o deontològica, quan la infracció s’hagi produït a causa de l’incompliment de deures o les obligacions que afectin l’exercici o la deontologia professionals.

5. Si la persona que ha comès la infracció n’ha obtingut un guany econòmic, la sanció de multa es pot ampliar fins a l’import del profit obtingut.

6. Les infraccions col·legials molt greus poden ser objecte de les sancions següents:

7. Les infraccions col·legials greus poden ser objecte de la sanció de multa no inferior a 1.001 euros i no superior a 5.000 euros.

8. Les infraccions col·legials lleus poden ser objecte de les sancions següents:

9. Les sancions d’expulsió del Col·legi, d’inhabilitació professional i d’amonestació escrita com a conseqüència d’una mateixa infracció són compatibles amb la sanció de multa.

10. Les sancions només són executives quan la resolució que les imposa sigui ferma, pel fet de no ser susceptible de recurs administratiu o jurisdiccional.

11. El Col·legi Oficial d’Advocats d’Andorra té competència per executar per si mateix les seves resolucions sancionadores, en els termes del Codi de l’Administració.

1. La sanció d’inhabilitació professional impedeix l’exercici professional durant el temps per al qual ha estat imposada. Quan en una mateixa persona concorrin diverses sancions d’inhabilitació successives, el termini establert en cadascuna de les sancions comença a comptar a partir del compliment definitiu de la sanció anterior.

2. La sanció d’expulsió impedeix a la persona sancionada l’exercici professional fins que hagin transcorregut quatre anys com a mínim.

1. Les sancions imposades per infraccions molt greus prescriuen al cap de quatre anys; les sancions per infraccions greus, al cap de dos anys, i les sancions per infraccions lleus, al cap de sis mesos.

2. Les sancions que donin lloc a la inhabilitació professional per un període superior a quatre anys prescriuen un cop ha transcorregut el termini per al qual va ser imposada la sanció.

3. El termini de prescripció de les sancions es comença a comptar a partir de l’endemà del dia en què ha esdevingut ferma la resolució que les imposa.

4. El termini de prescripció s’interromp per l’inici, amb coneixement formal de la persona interessada, de l’execució de la sanció. La interrupció deixa de tenir efecte si l’execució resta aturada durant més d’un any per causa no imputable a la persona sancionada. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció es torna a iniciar de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient d’execució.

1. La responsabilitat disciplinària s’extingeix pel compliment de la sanció, la defunció de la persona col·legiada, la prescripció de la infracció i la prescripció de la sanció.

2. La baixa del Col·legi no extingeix la responsabilitat disciplinària en què ha incorregut la persona col·legiada durant el període d’alta, però comporta l’arxiu provisional del procediment disciplinari i la suspensió eventual de la sanció imposada, la qual ha de ser complerta si la persona col·legiada es torna a donar d’alta al Col·legi.

1. Les sancions disciplinàries es fan constar en l’expedient personal del col·legiat sancionat i l’anotació pot ser cancel·lada, a l’efecte de rehabilitació, sempre que no hagi incorregut en nova responsabilitat disciplinària, quan hagin transcorregut els terminis de sis mesos en el cas de sancions d’amonestació o multa; un any, en el cas de sancions d’inhabilitació professional no superior a sis mesos; tres anys, en el cas de sancions d’inhabilitació professional superior a sis mesos, i quatre anys, en el cas de sancions d’expulsió.

2. El termini de caducitat per a la rehabilitació es compta a partir de l’endemà del dia en què s’hagi complert definitivament la sanció. La cancel·lació de l’anotació, un cop complerts els terminis indicats, es pot fer d’ofici o a petició de la persona interessada.

3. La Junta de Govern del Col·legi ha de comunicar al ministeri encarregat dels col·legis professionals, al Consell Superior de la Justícia i als presidents de la Batllia, del Tribunal de Corts i del Tribunal Superior de Justícia les sancions fermes d’inhabilitació professional o d’expulsió.