1. S’estableixen les normes especials aplicables següents en relació amb les infraccions previstes a les lletres j) i k) de l’article 69, a les lletres n) i o) de l’apartat 1 de l’article 70, i a les lletres d) i e) de l’apartat 1 de l’article 71, relatives al Registre d’Ocupació regulat als articles 48, 49, 50 i 51, sense perjudici de les normes establertes amb caràcter general als capítols novè, desè, onzè i dotzè, que hi són igualment aplicables:
a) La potestat inspectora correspon al Departament de Policia pel que fa a les infraccions assenyalades en aquest apartat.
b) La potestat sancionadora d’aquestes infraccions correspon al ministeri encarregat d’interior.
c) Quan el Departament de Policia constati una infracció, ho ha de comunicar al ministeri responsable d’interior segons el procediment que correspongui, sense perjudici que se n’informi el ministeri responsable de turisme.
d) El ministeri responsable d’interior ha d’informar el ministeri responsable de turisme del contingut i la forma de la resolució adoptada en el marc de l’expedient sancionador tramitat a aquest efecte.
2. La potestat inspectora i sancionadora en relació amb la infracció prevista a la lletra m) de l’article 69 correspon al Departament de Policia. El procediment sancionador en aquest cas se substancia de conformitat amb les regles següents:
a) El procediment sancionador s’incoa amb la denúncia d’un membre del Departament de Policia mitjançant la constatació de la infracció corresponent, que ha de notificar-se a la persona expedientada. Aquesta persona disposa d’un termini de deu dies hàbils, comptats a partir de l’endemà de la notificació, per fer les al·legacions que consideri pertinents.
b) Si la persona expedientada presenta al·legacions durant el termini esmentat a la lletra anterior, l’expedient completat degudament amb els documents que s’hi ressenyen és tramès al director del Departament de Policia perquè el resolgui.
c) La resolució dictada pel director del Departament de Policia es notifica a la persona expedientada, la qual disposa d’un termini d’un mes a comptar de l’endemà de la notificació de la resolució per fer efectiu l’import davant del Departament de Policia. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi fet efectiu l’import de la sanció, es procedeix per la via executiva. En aquest cas, l’import esmentat s’incrementa amb un recàrrec del 20%.
d) Un cop transcorregut el termini de deu dies hàbils sense que la persona expedientada hagi fet les al·legacions oportunes, es considera que l’expedient sancionador ha estat resolt i que la constatació de la infracció s’ha notificat degudament, de forma que l’import de la sanció esdevé ferm. La persona sancionada disposa del termini d’un mes per fer efectiu l’import davant el Departament de Policia, i, en cas contrari, es procedeix per la via executiva. En aquest cas, l’import esmentat s’incrementa amb un recàrrec del 20%.
e) Contra la resolució dictada pel director del Departament de Policia a què fa referència la lletra c anterior es pot interposar recurs, de conformitat amb el que estableix el Codi de l’Administració. La interposició d’aquest recurs suspèn l’execució de la resolució impugnada i és preceptiva per accedir a la via jurisdiccional, en els termes establerts pel Codi de l’Administració.
f) En cas que es faci el pagament voluntari de la sanció en el mateix moment en què s’incoa el procediment sancionador o dins els deu dies hàbils següents, es redueix un 50% l’import de la sanció. Aquest pagament voluntari implica:
i) La renúncia a fer al·legacions. En cas que se’n facin, es tenen per no formulades.i.
i) La finalització del procediment sancionador sense que calgui dictar una resolució expressa.ii.
i) La fermesa de la sanció amb efectes plens a comptar del dia en què es paga.
g) Les persones contra les quals s’incoï l’expedient sancionador que no constin com a residents al Principat d’Andorra han de constituir un dipòsit equivalent a l’import de la sanció aplicable des del mateix moment en què s’emet la constatació de la infracció.
h) Si la persona en qüestió no pot dipositar aquest import, s’autoritza la presentació d’una caució o un aval suficient emès per qualsevol entitat bancària del Principat d’Andorra o per qualsevol altra persona solvent a criteri de l’agent que hi intervingui.
i) En cas contrari, l’agent que hi intervé immobilitza el vehicle.
j) En cas que la persona sancionada vulgui fer ús del règim previst a la lletra f anterior, segons correspongui, ha d’indicar-ho expressament, i pot gaudir -si així ho fa- de la reducció que s’hi regula. En aquest cas, el dipòsit es fa en concepte de la sanció ferma.