Llei general de l'allotjament turístic

Són establiments d’allotjament turístic els locals i les instal·lacions oberts al públic, degudament autoritzats administrativament, on les persones titulars ofereixen als clients allotjament temporal per a una estada turística a les unitats d’allotjament, així com altres serveis turístics d’acord amb la normativa vigent, a canvi d’una contraprestació econòmica o de qualsevol altre tipus. Els establiments d’allotjament turístic han de posar a disposició dels clients les seves instal·lacions i els seus equipaments en les degudes condicions de netedat, higiene, seguretat, comoditat i funcionament. Han d’estar suficientment moblats i dotats dels aparells i estris necessaris per a l’ocupació immediata, amb la finalitat de prestar un servei de qualitat en relació amb la totalitat de places ofertes dins del seu grup i la seva categoria. Els establiments d’allotjament turístic no es poden constituir en habitatges, amb l’única excepció dels establiments d’allotjament rural i els habitatges d’ús turístic. S’entén per titular d’un establiment d’allotjament turístic la persona, física o jurídica, propietària o no dels locals i/o les instal·lacions, que els gestiona o explota comercialment sota els principis d’unitat empresarial d’explotació i responsabilitat del compliment de la normativa turística davant l’Administració. En cas que en un establiment d’allotjament turístic el servei de restauració sigui proporcionat per una tercera persona amb un registre de comerç diferent del de l’allotjament turístic, aquest establiment haurà de complir els requisits següents:

Als efectes d’aquesta Llei, es consideren consumidors i/o clients, de conformitat amb la Llei 13/2013, del 13 de juny, de competència efectiva i protecció del consumidor, les persones físiques o jurídiques que actuen en el marc de les relacions de consum en un àmbit aliè a una activitat empresarial o professional. Com a tals, independentment dels drets que tinguin com a clients, han de gaudir dels drets següents:

Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per: 1.Habitació:unitat d’allotjament dotada del mobiliari i les instal·lacions necessàries per pernoctar-hi.2.Suite: habitació amb bany i saló independent.3.Apartament: unitat d’allotjament dotada de mobiliari i composta com a mínim d’un dormitori, una sala d’estar menjador, una cambra de bany i cuina.4.Estudi: unitat d’allotjament dotada de mobiliari i composta per una sala conjunta d’estar menjador dormitori, una cambra de bany i una cuina.5.Casa o xalet: edifici que acull només una unitat immobiliària d’allotjament.6.Casa adossada: casa que forma part d’un edifici plurifamiliar adossat i/o constituït en règim de propietat horitzontal.7.Borda: unitat immobiliària d’estil rústic dotada de mobiliari, d’una o dos plantes més sotacoberta, construïda de pedra i fusta, amb teulada de pissarra.8.Habitatge: qualsevol tipus de construcció que disposi de certificat o cèdula d’habitabilitat.9.Complex turístic/resort: conjunt d’allotjaments turístics d’igual o diferent grup, amb instal·lacions i serveis comuns situats al mateix recinte, destinats a desenvolupar una activitat comuna. Els serveis de recepció, bar, restaurant, i tots aquells que es tinguin en compte a l’hora de validar la classificació, poden ser compartits entre els allotjaments turístics que constitueixen el complex turístic/resort.

Els establiments d’allotjament turístic es classifiquen dintre d’alguna de les modalitats següents:

Són establiments hotelers els allotjaments situats en edificis constituïts en la seva totalitat per habitacions, estudis o apartaments. Totes les unitats d’allotjament d’un establiment hoteler han d’estar integrades en la totalitat d’un edifici amb entrada comuna i recepció, i han de reunir els requisits mínims que es determinin reglamentàriament quant a les característiques i el contingut de les estances, la capacitat, així com la prestació i la qualitat dels serveis. Els establiments hotelers estan constituïts en una unitat empresarial d’explotació, degudament inscrita al Registre de Comerç, dedicada a prestar, amb altres serveis de caràcter complementari o sense, de manera habitual i professional, allotjament a les persones en estances del tipus habitacions, estudis o apartaments situats en un edifici, i sota un règim de funcionament que inclou la neteja diària de totes les unitats i dependències.

Els establiments hotelers, d’acord amb les seves característiques bàsiques, es distribueixen en quatre grups:

Són hotels els establiments que, de conformitat amb la descripció establerta en els articles 4 i 6, reuneixen els requisits mínims quant a capacitat, característiques i contingut de les habitacions, les cambres de bany dins les habitacions, l’esmorzar, els serveis d’acollida i d’altres que es determinin reglamentàriament. En el cas dels apartaments o estudis ubicats en hotels, estan autoritzats sempre que el nombre i la capacitat conjunta de totes les unitats no superi el percentatge de la capacitat general declarada com a activitat principal de l’establiment que es determini per la via reglamentària, i sempre que compleixin els requisits mínims d’aquests apartaments o estudis.

Són aparthotels els establiments que, de conformitat amb la descripció establerta en els articles 4 i 6, reuneixen els requisits mínims quant a capacitat, característiques i contingut dels apartaments o estudis, l’esmorzar, els serveis d’acollida i d’altres que es determinin reglamentàriament.

Són hostals o residències els establiments que, de conformitat amb la descripció establerta en els articles 4 i 6, reuneixen els requisits mínims quant a capacitat, característiques i contingut de les habitacions, les cambres de bany, els serveis d’acollida i d’altres que es determinin reglamentàriament.

Són pensions els establiments que, de conformitat amb la descripció establerta en els articles 4 i 6, reuneixen els requisits mínims quant a capacitat, característiques i contingut de les habitacions, les cambres de bany, els serveis d’acollida i d’altres que es determinin reglamentàriament.

Són apartaments turístics els allotjaments situats en edificis constituïts en la seva totalitat per apartaments o estudis segons queden definits a l’article 4, amb entrada comuna a l’edifici i serveis de recepció, que reuneixen els requisits mínims quant a capacitat, característiques i contingut de les estances, així com la prestació i la qualitat dels serveis que es determinin reglamentàriament. Els apartaments turístics estan constituïts en una unitat empresarial d’explotació inscrita al Registre de Comerç, dedicada a prestar, de manera habitual i professional, amb altres serveis de caràcter complementari o sense, allotjament en apartaments o estudis dotats de mobiliari, instal·lacions, serveis i equips per a la preparació, conservació i consum d’aliments freds i calents. En els serveis de caràcter complementari s’hi pot incloure la neteja, amb una freqüència regular, de les dites unitats i dependències. Els apartaments turístics regulats en aquesta Llei no estan sotmesos a la normativa que regula l’arrendament de finques urbanes en cada moment vigent, sempre que estiguin inscrits com a allotjament turístic i siguin arrendats a turistes.

Els apartaments turístics es classifiquen en cinc categories que són identificades per estrelles, les quals es podran subdividir en àrees d’avaluació que es definiran reglamentàriament. Per classificar-los, també es considerarà la capacitat receptiva, la prestació i la qualitat dels serveis, i les circumstàncies en què estiguin instal·lats els apartaments i estudis, les condicions i l’equipament. La modificació de la categoria d’un establiment de la modalitat d’apartaments turístics es pot produir a petició del titular del Registre de Comerç, sempre que acrediti el compliment dels requisits que permeten el canvi sol·licitat, o bé d’ofici, a conseqüència d’una inspecció efectuada pels serveis tècnics dels ministeris competents, en compliment d’una resolució adoptada en el marc d’un expedient sancionador obert a aquest efecte.

Tenen la consideració d’establiments de càmping els allotjaments turístics constituïts en una unitat empresarial d’explotació, inscrits al Registre de Comerç, dedicats a prestar, amb altres serveis de caràcter complementari o sense, allotjament a les persones en espais de terreny delimitats, dotats i condicionats per a l’ocupació temporal, dedicats a la convivència agrupada de persones, i amb accés directe per una carretera, excepte per al grup de glàmping. Els càmpings han d’estar dividits en unitats d’acampada, que és un espai de terreny destinat a la ubicació d’un vehicle (excepte en el grup de glàmpin.

Els establiments de càmping, d’acord amb les seves característiques bàsiques, es distribueixen en cinc grups:

Són càmpings els establiments que, de conformitat amb la descripció establerta a l’article 15, reuneixen els requisits mínims quant a capacitat, característiques i contingut de les unitats d’acampada, els serveis d’acollida i d’altres que es determinin reglamentàriament. Els elements d’allotjament de les unitats d’acampada del grup càmpings poden ser mòbils, semimòbils o fixos, segons queda definit a l’article 15, amb independència que la seva propietat correspongui als clients o al titular de l’explotació. Els càmpings es classifiquen en cinc categories identificades per estrelles, les quals es poden subdividir en àrees d’avaluació que es definiran reglamentàriament. A aquest efecte, també es considera la capacitat receptiva, la prestació i la qualitat dels serveis, les condicions i l’equipament. Els establiments de càmping poden disposar d’unitats d’acampada que tinguin previst l’aparcament de vehicles en un lloc diferent del de la unitat d’acampada, però sempre dins del recinte del càmping. En aquest cas, de la superfície que correspongui a la unitat d’acampada, segons la categoria del càmping, se’n pot descomptar la superfície que es determini per reglament, i el lloc destinat a aparcament ha de portar el número de la unitat d’acampada a què correspongui. El planejament urbanístic, d’acord amb aquesta Llei, pot determinar la quantia i la distribució del nombre d’unitats d’acampada per a elements fixos o semimòbils, de manera que respecti la naturalesa rústica dels terrenys i es minimitzi l’impacte que provoca la seva implantació, tant en relació amb l’espai que ocupen com amb el volum, els materials i el cromatisme que puguin presentar. La modificació de la categoria d’un establiment del grup dels càmpings es pot produir a petició del titular del Registre de Comerç, sempre que acrediti el compliment dels requisits que permeten el canvi sol·licitat, o bé d’ofici, a conseqüència d’una inspecció efectuada pels serveis tècnics dels ministeris competents, en compliment d’una resolució adoptada en el marc d’un expedient sancionador.

Són establiments de glàmping els que estan formats per un màxim de tres elements d’allotjament que només poden ser mòbils o semimòbils, d’acord amb el que estableixen els apartats 1 i 2 de l’article 15, que són propietat del titular de l’establiment o bé que aquest últim té en règim de gestió o explotació, i que ofereixen serveis de dutxa, vàter i aigua potable i reuneixen els requisits mínims quant a capacitat, característiques i contingut de les unitats d’acampada, els serveis d’acollida, la prestació i la qualitat dels serveis i d’altres que es determinin reglamentàriament. Als glàmpings s’accepten també com a elements d’allotjament, sempre amb un màxim de tres elements en total per establiment, els bungalous, les bordes existents en la data d’entrada en vigor de la Llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge i les cases geodèsiques, així com altres instal·lacions similars que continguin algun element de fonament fix i que siguin íntegrament desplaçables mitjançant dispositius de rodament o maquinària d’elevació, com per exemple grues, entre d’altres. Els establiments de glàmping poden no tenir accés per carretera ni places d’aparcament. Els establiments de glàmping es classifiquen en una única categoria.

Són zones d’acampada els establiments que reuneixen els requisits mínims quant a capacitat, característiques i contingut de les unitats d’acampada, els serveis d’acollida, la prestació i la qualitat dels serveis i d’altres que es determinin reglamentàriament, de conformitat amb la descripció establerta als articles 15 i 16. Els elements d’allotjament de les unitats d’acampada del grup zones d’acampada només poden ser mòbils, segons queda definit a l’article 15, amb independència que la seva propietat correspongui als clients o al titular de l’explotació. Les zones d’acampada es classifiquen en una única categoria.

Tenen la consideració d’àrea d’acollida d’autocaravanes els espais de terreny, degudament delimitats, oberts al públic per a l’ocupació exclusiva d’autocaravanes en trànsit, que permeten l’estada màxima que es defineixi per reglament, que no pot superar les 24 hores, sense dret a pernoctar o acampar. No admeten cap element fix d’allotjament, com ara bungalous o mòduls. Els espais destinats a l’estacionament d’autocaravanes han de quedar definits, en les seves característiques essencials i serveis mínims i capacitat, i en la prestació i la qualitat dels serveis, mitjançant reglament, sense perjudici de la normativa vigent en cada moment en matèria de protecció del medi ambient i d’altres.

Tenen la consideració d’àrea d’estada d’autocaravanes els espais de terreny, degudament delimitats, oberts al públic per a l’ocupació exclusiva d’autocaravanes. No admeten cap element fix d’allotjament, com ara bungalous o mòduls. Els espais destinats a l’estada d’autocaravanes han de quedar definits, en les seves característiques essencials i serveis mínims, capacitat, i en la prestació i la qualitat dels serveis, mitjançant reglament, sense perjudici de la normativa vigent en cada moment en matèria de protecció del medi ambient i d’altres.

Els allotjaments rurals són establiments que presten servei d’allotjament temporal en edificis, en règim d’habitacions, d’apartaments o de cessió sencera de l’allotjament, segons els grups definits a l’article 22 i que compleixen els requisits determinats per reglament per a cada grup dels definits a l’article 22. Els establiments de turisme rural han d’estar constituïts en una unitat empresarial d’explotació i inscrits al Registre de Comerç i han de complir la legislació vigent. Els edificis destinats a l’allotjament rural queden radicats en edificis destinats exclusivament a aquest ús, sense perjudici que el titular o el responsable de l’allotjament hi pugui instal·lar el seu habitatge habitual.

Els allotjaments rurals han de tenir ús hoteler o ús d’habitatge i es divideixen en tres grups:

Tenen la consideració d’habitatges d’ús turístic (d’ara endavant, “HUT”) els habitatges que són cedits pel seu propietari o titular dels drets reals, directament o indirectament, als clients a canvi de contraprestació econòmica o de qualsevol altre tipus, per a una estada turística. Els HUT han de disposar de la cèdula o del certificat d’habitabilitat i, cumulativament, del butlletí elèctric, i han de reunir els requisits tècnics i d’equipaments establerts reglamentàriament. Els HUT se cedeixen sencers, i no se’n permet la cessió per estances ni la prestació de cap servei de restauració. En un edifici format per 10 o més habitatges, els HUT no poden representar més del 50% de les quotes de participació de l’edifici on estan situats, en relació amb el total de la superfície destinada a habitatge. En cas que se sobrepassi aquest percentatge, l’edifici haurà de ser destinat en la seva totalitat a apartaments turístics, definits en els articles 13 i 14, i haurà de canviar d’ús residencial a ús hoteler. Als efectes d’aquesta modalitat, s’equipara edifici a la comunitat de propietaris corresponent. Els HUT queden definits, pel que fa a la tipologia, mitjançant el Reglament corresponent, que fixa els requisits d’obligat compliment quant a les característiques i el contingut de les estances, la capacitat, així com la prestació i la qualitat dels serveis.

Els HUT, d’acord amb les seves característiques d’edificació, es divideixen en un sol grup:

Els HUT es poden classificar d’una a cinc categories, identificades per estrelles, les quals es poden subdividir en àrees d’avaluació. Els procediments de registre i de classificació queden regulats per la via reglamentària, així com les categories dels mateixos HUT. La decisió de registre i de classificació la lliura el ministeri competent en matèria de turisme, que ha de fer les inspeccions i les comprovacions del compliment dels requisits obligatoris. El propietari de l’HUT o el seu representant legal està obligat a informar immediatament el ministeri competent en matèria de turisme de qualsevol modificació de les característiques de l’HUT que afecti la seva classificació en una categoria. La modificació de la categoria d’un HUT es pot produir a petició del propietari o representant legal, sempre que acrediti el compliment dels requisits que permeten el canvi sol·licitat, o bé d’ofici, en seguiment d’una inspecció efectuada pels serveis tècnics dels ministeris competents, en compliment d’una resolució adoptada en el marc d’un expedient sancionador obert a aquest efecte, o de resultes de qualsevol altra causa prevista a la legislació vigent.

Són establiments complementaris d’allotjament turístic els allotjaments constituïts en una unitat empresarial d’explotació, de titularitat pública, privada o mixta, dedicats a prestar, amb altres serveis de caràcter complementari o sense, de manera habitual i professional, allotjament temporal, mitjançant contraprestació, d’acord amb els grups detallats a l’article 27. Els establiments complementaris queden radicats en edificis destinats exclusivament a aquest ús. No s’accepta en cap cas l’activitat anomenada bed & breakfast (allotjament en domicilis particulars, amb servei d’esmorzar o sens.

Els establiments complementaris d’allotjament turístic, d’acord amb les seves característiques bàsiques, es distribueixen en tres grups:

Són albergs els establiments degudament inscrits al Registre de Comerç que ofereixen allotjament en habitacions individuals o col·lectives, amb llits o lliteres, amb bany o sense dins de l’habitació, i amb serveis de restauració o dret a cuina, d’acord amb les definicions dels articles 4 i 26, i que reuneixen els requisits mínims quant a característiques i contingut de les habitacions, les cambres de bany, els serveis d’acollida, la prestació i la qualitat dels serveis, la capacitat, i d’altres que es determinin reglamentàriament. Els albergs es classifiquen en una única categoria.

Són cases de colònies els establiments degudament inscrits al Registre de Comerç que ofereixen allotjament en habitacions col·lectives, amb llits o lliteres, amb bany col·lectiu i serveis de restauració, d’acord amb la descripció establerta als articles 4 i 26, i que reuneixen els requisits mínims quant a característiques i contingut de les habitacions, les cambres de bany, els serveis d’acollida, la capacitat, la prestació i la qualitat dels serveis, i d’altres que es determinin reglamentàriament. Les cases de colònies es classifiquen en una única categoria.

Són refugis de muntanya els edificis que es troben en zones de muntanya i en sòl de titularitat pública, situats prop de senders de muntanya i que serveixen d’aixopluc o de punt de parada o de pernoctació a senderistes o alpinistes que fan una travessa de muntanya. Els refugis de muntanya es categoritzen en dos subgrups:

Sense contingut

Sense contingut

Tot allotjament turístic, de forma obligatòria, ha de complir els requisits mínims que es determinin reglamentàriament i ser pertinentment classificat d’acord amb el seu grup, motiu pel qual ha d’exhibir les plaques o els certificats identificatius corresponents al seu grup i, si escau, a la seva categoria, segons un sistema definit reglamentàriament orientat a informar adequadament el client. L’empresari ha de sol·licitar la classificació de l’allotjament turístic mitjançant la presentació de la documentació corresponent als requisits a què es refereix el punt anterior. Posteriorment, la unitat competent en matèria d’inspecció verifica la certesa de la informació, i en cas que aquesta informació no s’ajusti a la realitat, denega la classificació o en rebaixa la categoria, sense perjudici de la responsabilitat en què pugui incórrer l’empresari per subministrar dades falses o incorrectes en la declaració responsable. Els establiments d’allotjament turístic poden optar voluntàriament a obtenir identificacions relatives a elements diferenciadors, cursant la petició corresponent al Govern a aquest efecte. Aquestes identificacions són sempre complementàries del grup i la categoria. Els establiments d’allotjament turístic, una vegada homologats, tindran una placa o un certificat atorgat pel Govern que garantirà la certesa de la informació sobre el grup, la categoria i els elements diferenciadors. Els requisits i les particularitats de la classificació, les plaques o certificats identificatius, els grups, les categories i els elements diferenciadors de l’establiment s’han de determinar reglamentàriament.

La classificació d’un establiment d’allotjament turístic i totes les seves altres característiques de categoria, elements diferenciadors i altres elements complementaris, poden ser revisades en qualsevol moment pel Govern, d’ofici o a instància de la part interessada. En cas de modificació o supressió d’alguna de les característiques de la classificació sense l’autorització prèvia corresponent, s’incoarà l’expedient oportú.

Tenen la consideració d’empreses de gestió d’habitatges d’ús turístic (EGHUT) les que, amb la prèvia i preceptiva autorització administrativa, la inscripció al Registre de Comerç i complint la normativa vigent, ofereixen de manera habitual i amb caràcter professional, directament o indirectament, mitjançant contraprestació, allotjament turístic en HUT dels quals són propietaris o titulars de drets reals, o bé la gestió dels quals els ha estat confiada pels propietaris dels habitatges o pels titulars de drets reals sobre els mateixos habitatges.

En cas que les EGHUT no siguin propietàries ni titulars de drets reals sobre els HUT que gestionen, han de formalitzar un contracte de gestió d’HUT amb els propietaris o titulars de drets reals sobre els mateixos apartaments. El contracte de gestió d’HUT s’ha de formalitzar per escrit i s’ha de signar per duplicat. L’EGHUT ha de lliurar un exemplar signat del contracte al propietari de l’HUT o al titular de drets reals sobre el mateix HUT i ha d’arxivar l’altre. El contracte de gestió d’HUT ha d’indicar, com a mínim, que el propietari o el titular de drets reals sobre l’habitatge faculta l’EGHUT per gestionar de manera integral la unitat immobiliària amb el règim específic i la modalitat d’arrendament turístic d’HUT, o bé per prestar els serveis de consergeria. El contracte de gestió d’HUT també ha de regular els honoraris i la forma de remuneració de l’EGHUT, i ha de preveure expressament un termini de venciment.

El parc immobiliari d’una EGHUT que compti amb 11 HUT o més ha d’oferir, com a mínim, un HUT adaptat a les normes d’accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda, de conformitat amb el quadre següent:

Les empreses d’allotjament turístic estan obligades a lliurar als clients, abans d’admetre’ls, la informació dels preus corresponents als serveis acordats inicialment, mitjançant qualsevol suport, on han de constar les dades que es determinin per la via reglamentària. Les empreses d’allotjament turístic estan obligades a disposar, en un lloc visible per als clients, del full de preus per a la deguda informació.

El procediment relatiu a les reserves, a la informació que ha d’incloure la reserva prèvia, a la posada a disposició de les unitats d’allotjament, a la paga i senyal, al manteniment de les reserves, i als horaris d’entrada i sortida de l’allotjament turístic, es determina per la via reglamentària.

Qualsevol client té dret a desistir de la reserva efectuada amb anterioritat a la data d’arribada, d’acord amb les condicions de contractació en el moment de formalitzar la reserva. Sense perjudici d’establir unes condicions de cancel·lació específiques i de forma escrita, les condicions esmentades, així com el retorn del pagament a compte, es determinen per la via reglamentària.

L’establiment d’allotjament turístic i/o l’agent intermediari està obligat a informar el client sobre la normativa de cancel·lació.

Si el client d’un establiment turístic decideix abandonar anticipadament la unitat d’allotjament reservada amb anterioritat a la data de sortida fixada, el titular de l’establiment pot exigir el cobrament d’una penalització sobre el preu total dels serveis contractats que restin per utilitzar, llevat d’un acord específic entre les parts. En els supòsits que el client hagi d’abandonar anticipadament la unitat d’allotjament reservada amb anterioritat a la data de sortida fixada, per una causa major degudament justificada, no està obligat a abonar al titular de l’establiment d’allotjament turístic el preu dels serveis que restin per utilitzar.

Sense contingut

En tot document o suport de tipus informatiu o publicitari respecte de l’allotjament turístic, s’hi ha d’indicar la categoria de l’establiment de manera clara i entenedora, i sense que es pugui induir a error o confusió respecte de la dita categoria. En el cas dels HUT, han d’incloure, a més, el número de registre a què fa referència l’apartat 3 de l’article 40. Als efectes d’aquest article, està prohibit utilitzar com a nom comercial, com a marca o tot altre signe distintiu, qualsevol expressió, sota qualsevol forma que sigui, que pugui induir a error o confusió respecte al grup i la categoria de l’establiment.

Els establiments d’allotjament turístic tenen l’obligació de complir la normativa que regula la protecció al client pel que fa a la publicitat i tinença dels fulls oficials de reclamació. Així mateix, els establiments d’allotjament turístic tenen l’obligació de mantenir, en tot moment, a la disposició dels clients els fulls oficials de reclamació. El detall del procediment de tractament de les reclamacions s’ha de regular per la via reglamentària.

L’import de la taxa per a l’obtenció de les plaques o certificats oficials dels establiments d’allotjament turístic és el següent: ModalitatGrupCategoriaImport taxaHoteleraHotelsPlaca 1 estrella365,15 eurosPlaca 2 estrelles547,70 eurosPlaca 3 estrelles730,26 eurosPlaca 4 estrelles912,86 eurosPlaca 5 estrelles1.095,42 eurosAparthotelsPlaca 1 estrella365,15 eurosPlaca 2 estrelles547,70 eurosPlaca 3 estrelles730,26 eurosPlaca 4 estrelles912,86 eurosPlaca 5 estrelles1.095,42 eurosHostals o residènciesPlaca365,15 eurosPensionsPlaca365,15 eurosApartamentsApartaments turísticsPlaca 1 estrella365,15 eurosPlaca 2 estrelles547,70 eurosPlaca 3 estrelles730,26 eurosPlaca 4 estrelles912,86 eurosPlaca 5 estrelles1.095,42 eurosCàmpingsCàmpingsPlaca 1 estrella365,15 eurosPlaca 2 estrelles547,70 eurosPlaca 3 estrelles730,26 eurosPlaca 4 estrelles912,86 eurosPlaca 5 estrelles1.095,42 eurosZones d’acampadaPlaca365,15 eurosGlàmpingPlaca365,15 eurosÀrees d’acollida d’autocaravanesPlaca365,15 eurosÀrees d’estada d’autocaravanesPlaca547,70 eurosAllotjaments ruralsCasa o borda ruralPlaca365,15 eurosHabitatges d’ús turísticHabitatge d’ús turísticCertificat d’inscripció Registre d’HUT/modificació/renovació100,00 eurosHabitatge d’ús turísticCertificat ordinari7,50 eurosEmpresa de gestió d’habitatge d’ús turísticPlaca644,23 eurosEstabliments complementarisAlbergsPlaca365,15 eurosCases de colòniesPlaca365,15 eurosRefugis de muntanyaPlaca de refugi guardat365,15 eurosPlaca de reposicióPlaca50% del cost que correspongui segons grup i categoria Les plaques oficials queden en propietat del Govern d’Andorra, i el ministeri competent en matèria de turisme té en tot moment la potestat de retirar-les dels establiments que incompleixin la normativa, d’acord amb el procediment administratiu que es determina reglamentàriament. En cas de canvi de categoria d’un establiment d’allotjament turístic, aquest establiment queda obligat a retornar de manera immediata al Govern d’Andorra les plaques oficials, sense perjudici de l’obligació de satisfer la taxa per a l’obtenció de la placa corresponent a la nova categoria. S’entén que la placa de reposició només es pot sol·licitar en cas de robatori, presentant el full de denúncia corresponent, o en cas de deteriorament de l’original, que s’ha de retornar a l’Administració.

El Govern pot desenvolupar per la via reglamentària les normes oportunes per reforçar la protecció i la informació del client, quant a les característiques i les classificacions dels allotjaments turístics.

En el gaudiment dels serveis turístics contractats en un establiment d’allotjament turístic, tot client té l’obligació:

Tots els establiments d’allotjament turístic han de subscriure obligatòriament en una entitat asseguradora autoritzada per operar al Principat d’Andorra una pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers en una quantia suficient per cobrir danys eventuals, d’acord amb la capacitat màxima d’aforament declarada per l’establiment. El ministeri competent en matèria de turisme pot exigir en tot moment la presentació i l’exhibició de la pòlissa i del rebut vigent.

El departament encarregat de l’elaboració d’estadístiques pot tenir accés a dades que respectin l’anonimat provinents del ministeri competent en matèria d’interior en relació amb el Registre d’Ocupació d’Allotjaments Turístics que puguin tenir transcendència com a font d’estadístiques en el marc establert a la normativa que regula la protecció de dades personals i el recull d’estadístiques.

Tota actuació que contradigui el que estableix aquesta Llei o les disposicions reglamentàries que la desenvolupin i totes les complementàries, pot donar lloc a l’adopció de les mesures destinades a restablir l’ordre jurídic infringit o a la imposició de sancions després de la instrucció prèvia de l’expedient oportú, de conformitat amb el procediment establert per la normativa vigent, per part del ministeri competent.

Són responsables de les infraccions en les matèries d’aquesta Llei d’allotjament turístic les persones físiques o jurídiques titulars d’empreses, establiments i activitats d’allotjament turístic a nom de les quals figurin inscrits en el Registre de Comerç i Indústria o en el Registre de Turisme d’HUT. En el cas dels habitatges d’ús turístic, el responsable de l’activitat en cas d’infracció és el propietari o l’empresa EGHUT, o solidàriament tots dos, segons el tipus d’infracció perseguit. En el cas de la infracció prevista a la lletra m) de l’article 69, és responsable el conductor del vehicle i, en cas que no es pugui identificar, es pot declarar la responsabilitat solidària dels ocupants del vehicle.

Les empreses, establiments o instal·lacions on es duguin a terme activitats d’allotjament turístic han de disposar de les autoritzacions administratives pertinents, així com de la inscripció preceptiva en el Registre de Comerç i Indústria, exceptuant els HUT en el cas previst a l’article 35.

Constitueixen infraccions a les matèries regulades per aquesta Llei d’allotjament turístic les accions o omissions tipificades en aquesta mateixa Llei.

Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.

Per determinar les sancions corresponents, es tenen en compte les circumstàncies següents:

Es consideren infraccions lleus: Normes generals a) L’exercici de l’activitat d’allotjament disposant de l’autorització pertinent, però mancada, per causa imputable a l’administrat, d’algun requisit exigible segons les disposicions vigents.

Es consideren infraccions greus:

Constitueixen infraccions molt greus:

Les sancions per infraccions en matèria d’allotjament turístic poden ser:

Les infraccions prescriuen:

Les sancions prescriuen en el termini de tres anys a comptar de la data de notificació de la resolució sancionadora esdevinguda ferma.

El termini de prescripció de les infraccions es computa des del dia que s’hagin comès, i el de les sancions comença a comptar-se des de l’endemà del dia en què adquireixi fermesa la resolució per la qual s’imposi la sanció.

La prescripció de les infraccions previstes en aquesta Llei queda interrompuda amb la incoació de l’expedient sancionador corresponent.

Les sancions que s’imposin a l’empara del que es disposa en aquesta Llei són objecte d’execució immediata, de conformitat amb el Codi de l’Administració.

L’activitat inspectora està sotmesa als estrictes requisits del principi de legalitat, a les disposicions del Codi de l’Administració i al Reglament del procediment sancionador, en cada moment vigent.

Les funcions inspectores són exercides per la corresponent inspecció d’allotjaments turístics, que depèn del ministeri competent en matèria de turisme. El ministeri competent en matèria de turisme pot delegar la tasca inspectora a un organisme privat acreditat a aquest efecte. Els requisits per obtenir l’acreditació ministerial s’han d’establir reglamentàriament.

La inspecció d’allotjaments turístics té per objecte verificar i controlar el compliment de les obligacions imposades per la normativa turística vigent, així com assessorar sobre requisits d’infraestructura i funcionament de les empreses, establiments i activitats.

Són funcions de la inspecció d’allotjaments turístics:

Per a l’exercici de les seves funcions, els inspectors d’allotjaments turístics estan facultats per:

Quan així ho consideren oportú per a l’exercici de les seves funcions, els inspectors d’allotjaments turístics poden sol·licitar la cooperació, l’auxili i la protecció que necessitin de les altres administracions públiques.

L’actuació inspectora es durà a terme:

La inspecció d’allotjaments turístics emet informes d’ofici, a petició dels instructors dels procediments sancionadors o a petició del ministre competent en matèria de turisme o de la persona que ell delegui.

El personal de la inspecció d’allotjaments turístics pot proposar a l’òrgan competent adoptar mesures cautelars, les quals poden consistir en:

Les mesures cautelars s’han d’adoptar en estricte compliment dels principis de legalitat i proporcionalitat, sense que prejutgin l’eventual sanció administrativa que s’adopti en el marc del corresponent expedient sancionador.

El ministeri responsable del turisme és l’òrgan competent per adoptar les mesures cautelars a què es refereix l’article anterior.

La Llei s’aplica a l’activitat d’allotjament turístic que es presta a un consumidor a canvi de contraprestació econòmica o de qualsevol altre tipus, i a les unitats immobiliàries i instal·lacions utilitzades en el marc d’aquesta activitat. Als efectes d’aquesta Llei, qualsevol allotjament que es promocioni o comercialitzi a Internet o en qualsevol altre mitjà es considera turístic.