Salta al contingut
jurisprudència.ad
Plataforma
Lleis Andorra
Reglaments
Eines
Observatori
Recursos
Llista d'espera
  1. Lleis d'Andorra
  2. /
  3. Llei d'ordenació i supervisió d'assegurances i reassegurances
  4. /
  5. Article 46

Article 46: Deures d’informació als prenedors i als assegurats

No vigent
Llei d'ordenació i supervisió d'assegurances i reassegurances·Data de la versió: 14 de gener del 2027
Navegar la lleiBuscar sentències

Versió històrica: no vigent

Esteu consultant una versió derogada d'aquest article. El text que es mostra a continuació ja no és d'aplicació.

Veure versió vigent
Versions (2)

Versions (navegació mòbil)

  1. No vigent14/01/2027Norma modificadora: absent del corpus · Referència BOPA: absent del corpus
  2. Original01/01/2018 → 14/01/2027(derivat)Data final derivada de la versió posterior, no indicada per la font.Norma modificadora: absent del corpus · Referència BOPA: absent del corpus

Versions (navegació d'escriptori)

  1. No vigent14/01/2027Norma modificadora: absent del corpus · Referència BOPA: absent del corpus
  2. Original01/01/2018 → 14/01/2027(derivat)Data final derivada de la versió posterior, no indicada per la font.Norma modificadora: absent del corpus · Referència BOPA: absent del corpus
1. Abans de subscriure un contracte d’assegurança, l’entitat asseguradora ha d’informar el prenedor en termes clars, precisos i comprensibles sobre els punts següents, els quals poden ser completats reglamentàriament:
a) En tots els casos, s’ha d’informar de la llei aplicable al contracte d’assegurança, de la subjecció de l’activitat de l’entitat asseguradora al control i a la supervisió de l’Autoritat Supervisora d’Assegurances i Reassegurances i dels procediments de reclamació a disposició dels prenedors, els assegurats i les persones que siguin titulars de drets i obligacions derivades del contracte.
b) En cas que es tracti d’un contracte d’assegurança en què el prenedor assumeixi el risc de la inversió, s’ha d’informar sobre el fet que el valor del capital que es pagarà va vinculat a les fluctuacions dels mercats financers, aliens al control de l’assegurador i amb uns resultats històrics que no són indicadors de resultats futurs.
c) En cas que es tracti d’un contracte d’assegurança de vida en què el prenedor no assumeixi el risc de la inversió, s’ha d’informar sobre la rendibilitat esperada de l’operació, considerant tots els costos.
d) En cas que es tracti d’un contracte d’assegurança de decessos o de malaltia, s’ha d’informar el prenedor sobre els criteris que cal aplicar per renovar la pòlissa i actualitzar les primes en els períodes successius.
2. Durant la vigència del contracte d’assegurança, l’entitat asseguradora, amb una antelació raonable que s’ha de determinar per reglament, ha d’informar l’assegurat, en termes clars, precisos i comprensibles, sobre els punts següents:
a) Les modificacions que es produeixin respecte de la informació proporcionada en la fase precontractual.
b) Les modificacions que l’entitat proposi aplicar al règim del contracte, les quals requereixen sol·licitar de forma clara i terminant el consentiment del prenedor i de l’assegurat i informar-lo sobre quines serien les conseqüències jurídiques si no donés el consentiment esmentat.
c) Amb periodicitat almenys anual, el valor de la seva aportació en beneficis o posició contractual davant l’entitat en cas que aquesta posició depengui de l’evolució, els índexs o els paràmetres econòmics i financers.
3. Tota la informació s’ha de proporcionar en paper o bé en un suport electrònic durador. En qualsevol cas, s’han de respectar les disposicions legals vigents en matèria de contractació electrònica, certificació i confiança electrònica, protecció del consumidor, protecció de dades personals i, en general, qualsevol altra normativa que pogués ser aplicable. Així mateix, s’han d’utilitzar els formats i els canals que siguin adequats a les necessitats dels prenedors, els assegurats i les persones que tinguin alguna discapacitat i que siguin titulars de drets o obligacions derivats del contracte, de manera que puguin accedir efectivament al seu contingut sense discriminacions i en igualtat de condicions.
4. Tota la documentació i la informació proporcionada al prenedor, així com la resta de documents i comunicacions, han de ser en català, excepte quan les parts convinguin que s’utilitzi una altra llengua de la qual tingui coneixement el prenedor, el qual ho ha de declarar per escrit.

Vols veure les sentències que citen aquest article?

Uneix-te a la llista d'espera

Font: Portal Jurídic d'Andorra

jurisprudència.ad·Article 46: Llei d'ordenació i supervisió d'assegurances i reassegurances
Navegar la llei·Totes les lleis·© 2026 Jurisprudència.ad