1. Els auditors de comptes i les societats d’auditoria han de ser independents de l’entitat auditada.
2. Si la independència de l’auditor de comptes o de la societat d’auditoria es veu compromesa per amenaces o factors com interès propi, autorevisió, advocacia, familiaritat o confiança, o intimidació, l’auditor de comptes o la societat d’auditoria han d’aplicar les salvaguardes precises per atenuar-los. Si la importància d’aquests factors en relació amb les salvaguardes aplicades és tal que en compromet la independència, l’auditor de comptes o la societat d’auditoria s’han d’abstenir de fer l’auditoria. Aquests factors i amenaces són els següents:
a) Amenaça d’interès propi: amenaça que un interès, financer o altre, influeixi de manera inadequada en el judici o en el comportament de l’auditor.
b) Amenaça d’autorevisió: amenaça que l’auditor no avaluï adequadament els resultats d’un judici efectuat o d’un servei prestat amb anterioritat per l’auditor o per una altra persona de la firma a la qual pertany, que l’auditor utilitzarà com a base per arribar a una conclusió com a part d’un servei actual.
c) Amenaça d’advocacia: amenaça que un auditor promogui la posició d’un client o de l’entitat per a la qual treballa fins al punt de posar en perill la seva objectivitat.
d) Amenaça de familiaritat: amenaça que, degut a una relació perllongada o estreta amb un client o amb l’entitat per a la qual treballa, l’auditor es mostri massa afí als seus interessos o accepti amb massa facilitat el seu treball, i.
e) Amenaça d’intimidació: amenaça que pressions reals o percebudes, inclosos els intents d’exercir una influència indeguda sobre l’auditor, el dissuadeixin d’actuar amb objectivitat.
3. Els auditors identifiquen les amenaces en relació amb la independència, avaluen la importància de les amenaces que s’han identificat i, quan sigui necessari, apliquen salvaguardes per eliminar les amenaces o reduir-les a un nivell acceptable. Quan l’auditor determini que no es disposa de salvaguardes adequades o que no es poden aplicar per eliminar les amenaces o reduir-les a un nivell acceptable, l’auditor elimina la circumstància o la relació que origina les amenaces o refusa l’encàrrec d’auditoria o hi posa fi.
4. L’auditor de comptes o la societat d’auditoria documenten el procés d’anàlisi descrit a l’apartat 3 anterior juntament amb les conclusions a què han arribat. A la dita documentació s’apliquen els terminis de custòdia establerts en termes generals per als papers de treball.
5. El període de còmput per considerar les amenaces a la independència de l’auditor comprèn des del primer dia de l’exercici que s’audita fins a la data en què l’auditor acaba completament el seu encàrrec i emet l’últim dels informes que tingui encomanats. No obstant això, en el supòsit que la data d’acceptació del nomenament com a auditor sigui anterior al primer dia de l’exercici que s’ha d’auditar, la data en què s’inicia el període de còmput és l’esmentada data d’acceptació del nomenament.
En qualsevol cas, n’hi ha prou que les amenaces derivades dels paràgrafs b) i h) de l’article següent es resolguin amb anterioritat a l’acceptació del nomenament com a auditor.
6. Durant l’any següent al cessament en les seves funcions, els auditors de comptes, o, tractant-se d’una societat d’auditoria, el soci signant de l’informe d’auditoria, no poden formar part dels òrgans d’administració, gestió o direcció de l’entitat auditada. Els administradors de l’entitat auditada són responsables del compliment d’aquesta obligació. Aquesta durada és de dos anys en el cas que es tracti d’una entitat d’interès públic.
7. Perquè la independència de l’auditor no es vegi afectada per motiu de l’existència d’honoraris pendents de cobrament, abans d’emetre el seu informe ha d’haver cobrat íntegrament els honoraris corresponents a l’exercici anterior, quan escaigui, així com almenys el 50% dels honoraris de l’auditoria en curs.