1. El prestador de serveis de pagament intermediari estableix procediments eficaços, basats en el risc, per determinar quan ha d’executar-se, rebutjar-se o suspendre’s una transferència de fons que no contingui la informació requerida sobre l’ordenant i el beneficiari, així com per prendre les mesures que hagin d’adoptar-se.
Quan, en rebre una transferència de fons, el prestador de serveis de pagament intermediari constati que la informació a què es refereix l’article 30, apartats 1 i 2, d’aquesta Llei manca o no s’ha emplenat emprant els caràcters o entrades admissibles en el marc dels protocols del sistema de missatgeria o de pagaments i liquidació, conforme al que és disposa en l’article 31, apartat 1, d’aquesta Llei, rebutja la transferència o demana la informació requerida sobre l’ordenant i el beneficiari, abans o després de la transmissió de la transferència de fons, en funció d’una anàlisi de riscs.
2. Quan, de forma reiterada, un prestador de serveis de pagament no faciliti la informació requerida sobre l’ordenant o el beneficiari, el prestador de serveis de pagament intermediari pren mesures que poden anar des de, inicialment, emetre una advertència i fixar uns terminis, abans de o bé rebutjar qualsevol futura transferència de fons d’aquest prestador de serveis de pagament, o bé restringir o posar fi a la seva relació comercial amb aquest prestador de serveis de pagament.
El prestador de serveis de pagament intermediari informa la UIFAND d’aquest incompliment i de les mesures adoptades.
3. El prestador de serveis de pagament intermediari ha de considerar la manca d’informació sobre l’ordenant o el beneficiari, o el fet que aquesta sigui incompleta, per avaluar si la transferència de fons, o qualsevol operació relacionada amb ella, resulta sospitosa, i si ha d’informar la UIFAND.