1. La persona caçadora que estigui en acció de caça no pot trobar-se sota la influència de begudes alcohòliques. La taxa d’alcoholèmia no pot ser superior a 0,5 g/l de sang.
2. La persona caçadora que estigui en acció de caça no pot trobar-se sota la influència de cap droga tòxica o substància que alteri la seva capacitat d’obrar.
3. La persona caçadora pot ser sotmesa a controls d’alcoholèmia, de droga tòxica o altres substàncies que alterin la capacitat d’obrar, pel Servei de Policia a petició del Cos de Banders, en els supòsits següents:
a) Quan es vegi implicada en un accident de caça.
b) Quan, amb la constatació prèvia del Cos de Banders, presenti símptomes evidents, manifestacions que denotin o fets que permetin suposar raonablement que està sota la influència de l’alcohol o drogues tòxiques o substàncies que alteren la capacitat d’obrar.
c) Quan sigui requerida per un control preventiu ordenat pel ministeri responsable de la caça d’acord amb el ministeri responsable d’interior.
4. Les proves de detecció d’alcoholèmia s’han de fer mitjançant la utilització d’aparells de detecció, oficialment autoritzats pel ministeri competent en matèria d’interior, que determinen de forma quantitativa el grau d’impregnació alcohòlica de la persona sotmesa a la prova.
Les proves de detecció de consum de droga tòxica s’han de fer inicialment mitjançant la utilització d’aparells de detecció indiciaris o definitius, oficialment autoritzats pel ministeri competent en matèria d’interior, que determinen un resultat positiu o negatiu, ja sigui mitjançant l’anàlisi de mostres de saliva o altres que en el futur puguin ser autoritzades pel ministeri competent en matèria d’interior.
5. Si la persona es mostra disconforme amb el resultat obtingut mitjançant els aparells de mesura anteriors, o no accepta ser sotmès a la prova esmentada, té dret a sol·licitar que se li efectuï una analítica de sang per detectar el grau d’impregnació alcohòlica o una prova de contrast per determinar si es troba sota la influència de drogues tòxiques o la prova que determini en el futur el ministeri responsable d’interior. La prova es farà en un centre sanitari autoritzat. En cas que el resultat de la analítica resulti positiu, les despeses corresponents són a càrrec de la persona caçadora.
En el cas que la persona caçadora, un cop estigui en un centre sanitari autoritzat, refusi sotmetre’s a l’analítica de sang o a la prova de contrast o la prova que determini en el futur el ministeri responsable d’interior, el personal mèdic ha de deixar constància d’aquest fet.
6. Les persones que incompleixin les prohibicions establertes als apartats 1 i 2 o que refusin sotmetre’s a les proves referides a l’apartat 3 han de respondre penalment en aplicació de les normes penals vigents en la matèria.