Llei de caça

52 articles · 1 versions · Text oficial consolidat

Títol I. Disposicions generals

Article 1 — Objecte

Aquesta Llei té per objecte regular l’exercici de la caça de manera que sigui compatible amb la protecció, la conservació i l’ús sostenible del medi natural, de la fauna i de la biodiversitat nacional, respectant els compromisos internacionals adquirits.

Article 2 — Definicions

Sentències

D’acord amb aquesta Llei, s’entén per:

a) Acció de caça: capturar viu o mort un animal o l’activitat exercida per les persones mitjançant l’ús d’arts, armes o mitjans adequats per tal d’atreure, perseguir o aguaitar els animals, amb la finalitat de capturar-los vius o morts.b)Batuda: modalitat de caça que consisteix en el fet que una persona o un grup de persones anomenades batedors, amb l’ajut de gossos o sense, efectuen l’arruix de les peces aixecant-les i forçant-les a aproximar-se cap a les parades on resten les persones caçadores armades per capturar-les.

c) Hàbitat: zona en què es donen les condicions ambientals per a la presència o el desenvolupament d’espècies o poblacions d’espècies, ja siguin de fauna o flora.

d) Unitat de gestió: zona geogràfica en què s’aplica un pla de gestió de les espècies caçables.

e) Pla de gestió: document que estableix els objectius i els mitjans per gestionar les espècies caçables.

f) Pla de caça: document que estableix i regula l’aprofitament i la gestió cinegètica anual de la unitat de gestió. Determina, entre altres aspectes, el nombre i el tipus de captures, el procediment d’adjudicació d’aquestes captures i els procediments de captura de cada espècie.

g) Pla de caça específic: pla de caça que s’aplica en un vedat de caça quan els seus límits territorials corresponen a la unitat de gestió.

h) Arma enfundada: qualsevol tipus d’arma que no és a la vista, coberta totalment per una funda o qualsevol altre element.

i) Períodes hàbils: períodes determinats per a cada espècie caçable en els quals es pot dur a terme l’acció de caça en la unitat de gestió.

j) Dies hàbils: dies, dins dels períodes hàbils, en els quals es pot exercir l’acció de caça.

k) Sistema de marcatge: anella o un altre tipus de sistema definit reglamentàriament que serveixi per marcar la peça caçada.

l) Marcar la peça capturada: col·locar i tancar l’anella o el sistema de marcatge de manera permanent, com es defineixi reglamentàriament en el procediment de captura.

m) Registrar el sistema de marcatge: datar de forma reglamentària la captura.

n) Registrar de manera incompleta: l’omissió d’alguna de les dades referents al registre del sistema de marcatge.

o) Registrar incorrectament: l’error en alguna de les dades referents al registre de marcatge.

Títol II. Espècies caçables

Article 3 — Concepte

Sentències

Només són caçables les espècies d’animals salvatges que es defineixen reglamentàriament, d’acord amb aquesta Llei i els convenis internacionals subscrits pel Principat d’Andorra.

Article 4 — Plans de gestió

Sentències

1. El ministeri responsable de la caça elabora els plans de gestió de les espècies caçables, en funció de la unitat de gestió de cada població.

2. Els plans de gestió s’han de fonamentar en els principis següents:

a) Anàlisi de les característiques del territori.

b) Coneixement de les poblacions faunístiques existents.

c) Definició dels objectius de la gestió.

d) Mitjans necessaris per aconseguir els objectius.

Article 5 — Tipus d’espècies

Sentències

Dins les espècies caçables es poden definir espècies regulables i espècies sotmeses a un pla de caça.

Article 6 — Espècies regulables

Sentències

1. Són espècies regulables:

a) Les que són perilloses per a la salut o per a la seguretat públiques.

b) Les que causen danys a les activitats agrícoles, forestals, als hàbitats, a la fauna o a la flora en general.

2. La qualificació d’espècie regulable i la regulació específica que hagi d’aplicar-se a aquesta espècie es defineixen reglamentàriament, inclòs el contingut, els preceptes i els procediments de l’autorització de regulació.

3. El ministeri responsable de la caça pot autoritzar, durant tot l’any i en tot el territori, operacions de regulació o altres procediments idonis per al control d’espècies regulables.

4. L’incompliment de les autoritzacions esmentades en els apartats anteriors, a excepció dels preceptes, les anul·la.

Article 7 — Espècies sotmeses a un pla de caça

Sentències

1. Són espècies sotmeses a un pla de caça l’isard i altres espècies que es determinin reglamentàriament.

2. La caça d’aquestes espècies es regula mitjançant un pla de gestió.

3. El reglament ha d’incloure com a mínim l’aplicació dels plans de gestió mitjançant els plans de caça i el procediment d’adjudicació de les captures. També ha de definir les obligacions de la persona caçadora en el desenvolupament de la captura de la peça atribuïda i el procediment que cal seguir en relació amb el marcatge, el registre, el control, el transport i el destí de la peça capturada.

Article 8 — Caça de l’isard

Sentències

1. La unitat de gestió per a la caça de l’isard, determinada per la normativa, està composta pel terreny cinegètic comú, pels vedats temporals de caça i pels vedats de caça en què no s’aplica un pla de caça específic.

2. Només és aplicable un pla de caça anual de l’isard quan es compleixin alhora els paràmetres següents:

a) Que l’índex de creixementanual de la població d’isards de la unitat de gestió sigui superior o igual al 14%. S’entén per índex de creixement el percentatge de cabrits d’isard respecte a la població total d’isards de la unitat de gestió.

b) Que la població total en terreny cinegètic comú i vedats temporals de caça sigui superior a 300 isards.

3. L’índex de captura es defineix i es fixa reglamentàriament. Per definir l’índex de captura del pla de caça en la unitat de gestió, es tenen en compte paràmetres poblacionals com ara l’índex de creixement i l’evolució de la població adulta i juvenil, entre d’altres paràmetres.

4. Per ordre ministerial, en els vedats de caça inclosos en la unitat de gestió, es pot establir que s’hi apliqui una part de l’índex de captura del pla de caça.

Article 9 — Espècies d’interès cinegètic

Sentències

1. El Govern pot establir un pla de mesures destinades a la repoblació i al foment de les espècies d’interès cinegètic, a proposta de la comissió de la caça, tenint en compte els criteris establerts en aquest article.

2. Qualsevol repoblació o introducció cinegètica requereix l’autorització prèvia motivada del ministeri responsable del medi ambient, segons s’estableixi reglamentàriament. La denegació ha de ser motivada.

3. Per a les repoblacions no es poden emprar individus de varietats poc adaptades a les condicions fenològiques del territori andorrà, o que puguin provocar pol·lucions genètiques, o risc sanitari entre la població de fauna autòctona existent.

4. Per introduir una espècie no autòctona, és necessària l’elaboració d’un estudi previ en què s’incorpori, entre altres qüestions, l’experiència de casos similars, amb la finalitat d’analitzar-ne la viabilitat i l’impacte sobre el medi natural.

Article 10 — Transport, importació i exportació

Sentències

Les condicions de transport, d’importació i d’exportació de les peces de caça o la seva carn es desenvolupen reglamentàriament. No obstant això, en carreteres obertes a la circulació de vehicles, nuclis urbans i zones habitades, el transport de qualsevol peça de caça s’ha de fer de manera discreta, sense estar a la vista.

Article 11 — Captura o sacrifici d’espècies caçables

Sentències

El ministeri responsable de la caça pot autoritzar, durant tot l’any i en tot el territori:

a) La captura o el sacrifici d’exemplars d’espècies caçables per a finalitats científiques i la utilització de tranquil·litzants o altres mètodes per capturar-los o sacrificar-los.

b) La captura o el sacrifici d’exemplars d’espècies caçables que hagin esdevingut nocius o puguin comportar un perill per a les persones, per als altres animals o per al medi.

Títol III. Terrenys de caça

Article 12 — Classificació

Sentències

Els terrenys de caça es classifiquen en:

a) Zones de terreny cinegètic comú.

b) Vedats de caça.

c) Vedats temporals de caça

Article 13 — Zones de terreny cinegètic comú

Sentències

1. Són zones de terreny cinegètic comú totes les que no han estat definides com a vedats de caça ni com a vedats temporals de caça.

2. A les zones de terreny cinegètic comú, l’exercici de la caça es pot practicar sense altres limitacions que les previstes en aquesta Llei o en les disposicions que la desenvolupen i les normes complementàries.

Article 14 — Vedats de caça

Sentències

1. Els vedats de caça són zones geogràfiques, determinades per llei, en què només està permesa l’acció de caça autoritzada, segons el que determinin els plans de gestió, amb la finalitat d’assegurar la protecció, la conservació i el foment de les espècies de fauna autòctona.

2. En els vedats de caça es permet la caça de l’isard en les condicions que estableix aquesta Llei, la reglamentació que la desenvolupi i les normes complementàries.

Article 15 — Vedats temporals de caça

Sentències

1. Els vedats temporals de caça són zones geogràfiques, determinades per ordre ministerial, en què només està permesa l’acció de caça autoritzada segons el que determinin els plans de gestió, amb la finalitat d’assegurar-ne temporalment la protecció, la conservació i el foment de la fauna autòctona.

2. En els vedats temporals es permet la caça de l’isard en les condicions que estableix aquesta Llei, la reglamentació que la desenvolupi i les normes complementàries.

Article 16 — Disposicions comunes als vedats de caça i als vedats temporals de caça

Sentències

1. Als vedats de caça i als vedats temporals de caça es prohibeix portar qualsevol tipus d’arma excepte en aplicació d’un pla de caça vigent i d’operacions de regulació. Als nuclis urbans o les zones urbanitzades, els llocs habitats, les carreteres generals, les carreteres secundàries i els accessos rodats d’amplada superior a 2,5 metres directes a habitatges inclosos en aquests vedats, només s’autoritza portar armes si estan descarregades i degudament enfundades.

2. El ministeri responsable de la caça pot aprovar plans de caça en aplicació dels plans de gestió dels vedats de caça i dels vedats temporals de caça.

3. El Cos de Banders pot autoritzar, en casos excepcionals, la utilització d’una arma per sacrificar a un animal ferit.

Títol IV. Seguretat en la caça

Article 17 — Zones de seguretat

Sentències

1. Es consideren zones de seguretat:

a) Els nuclis urbans i les zones urbanitzades.

b) Les proximitats als nuclis urbans i a les zones urbanitzades, en una distància igual o inferior a 150 metres.

c) Les carreteres generals i secundàries obertes a la circulació de vehicles.

d) Les proximitats a les carreteres generals i secundàries obertes a la circulació de vehicles, en una distància igual o inferior a 25 metres.

e) L’interior de les bordes o les construccions ocupades per persones i els refugis públics de muntanya.

f) Les proximitats a bordes o construccions ocupades per persones amb accés rodat d’amplada superior a 2,5 metres, en una distància igual o inferior a 25 metres.

g) Les proximitats a bordes o construccions ocupades per persones sense accés rodat o amb accés rodat d’una amplada inferior a 2,5 metres i refugis públics de muntanya, en una distància igual o inferior a 25 metres.

h) Les zones d’activitat humana en què mitjançant ordre ministerial, a petició del comú afectat i d’acord amb el que determini el ministeri, es limita l’activitat de la caça de manera temporal.

i) Les zones d’activitat humana en què mitjançant ordre ministerial, a petició del comú afectat i d’acord amb el que determini el ministeri, es prohibeix l’activitat de la caça de manera temporal.

2. A les zones de seguretat establertes en les lletres a) , c) , e) i i) de l’apartat 1, l’acció de caça queda prohibida.

3. A les zones de seguretat establertes en les lletres b) , d) , f) , g) i h) de l’apartat 1, l’acció de caça resta limitada a buscar, atreure i perseguir els animals.

4. A les zones de seguretat només es permet el transport d’arma, que ha d’estar descarregada i degudament enfundada, a excepció de les zones de la lletra g) de l’apartat 1, en què l’arma ha d’estar descarregada en el perímetre i enfundada a dins dels refugis públics de muntanya.

5. En qualsevol cas, quan es caci en els límits de les zones de seguretat, sempre s’ha de fer d’esquena a aquestes zones.

6. A les zones de seguretat, el Cos de Banders pot autoritzar, en casos excepcionals, la utilització d’una arma per sacrificar a un animal ferit.

Article 18 — Responsabilitat de la persona caçadora

Sentències

1. Totes les persones caçadores estan obligades a indemnitzar pels danys i perjudicis que hagin causat en l’exercici de la caça.

2. Tota persona caçadora té l’obligació de tenir contractada una pòlissa d’assegurances de responsabilitat civil, establerta per una companyia d’assegurances degudament autoritzada per actuar dins del territori nacional, que cobreixi les responsabilitats civils en què puguin incórrer la persona caçadora o els seus gossos, per l’import que s’estableixi reglamentàriament.

Article 19 — Mesures de precaució

Sentències

Totes les persones caçadores han d’adoptar mesures de precaució per garantir la protecció i la seguretat de les persones, els animals i els béns.

Article 20 — Mesures de seguretat

Sentències

Les mesures de seguretat que cal adoptar són, amb caràcter enunciatiu i no limitatiu, les següents:

a) Les persones caçadores que estiguin duent a terme una batuda i les persones acompanyants, segons el que està establert a l’article 29, han de dur posada i a la vista com a mínim una peça de roba d’alta visibilitat de color taronja, que ha de ser una jaqueta o una armilla.

b) A les zones on s’estigui duent a terme una batuda d’espècies regulables se n’ha de senyalitzar degudament els accessos. S’entén peraccessos a la zona de batudales carreteres, les pistes forestals i els camins principals. La senyalització de la batuda es determina reglamentàriament. No obstant això, la senyalització mínima és el rètol indicatiu.

c) En qualsevol vehicle, transport mecànic o giny en desplaçament, les armes han d’anar sempre descarregades i enfundades.

d) El Govern pot establir reglamentàriament altres mesures de seguretat.

Article 21 — Prohibició de caçar sota la influència de begudes alcohòliques, drogues tòxiques o substàncies que alterin la capacitat d’obrar

Sentències

1. La persona caçadora que estigui en acció de caça no pot trobar-se sota la influència de begudes alcohòliques. La taxa d’alcoholèmia no pot ser superior a 0,5 g/l de sang.

2. La persona caçadora que estigui en acció de caça no pot trobar-se sota la influència de cap droga tòxica o substància que alteri la seva capacitat d’obrar.

3. La persona caçadora pot ser sotmesa a controls d’alcoholèmia, de droga tòxica o altres substàncies que alterin la capacitat d’obrar, pel Servei de Policia a petició del Cos de Banders, en els supòsits següents:

a) Quan es vegi implicada en un accident de caça.

b) Quan, amb la constatació prèvia del Cos de Banders, presenti símptomes evidents, manifestacions que denotin o fets que permetin suposar raonablement que està sota la influència de l’alcohol o drogues tòxiques o substàncies que alteren la capacitat d’obrar.

c) Quan sigui requerida per un control preventiu ordenat pel ministeri responsable de la caça d’acord amb el ministeri responsable d’interior.

4. Les proves de detecció d’alcoholèmia s’han de fer mitjançant la utilització d’aparells de detecció, oficialment autoritzats pel ministeri competent en matèria d’interior, que determinen de forma quantitativa el grau d’impregnació alcohòlica de la persona sotmesa a la prova. Les proves de detecció de consum de droga tòxica s’han de fer inicialment mitjançant la utilització d’aparells de detecció indiciaris o definitius, oficialment autoritzats pel ministeri competent en matèria d’interior, que determinen un resultat positiu o negatiu, ja sigui mitjançant l’anàlisi de mostres de saliva o altres que en el futur puguin ser autoritzades pel ministeri competent en matèria d’interior.

5. Si la persona es mostra disconforme amb el resultat obtingut mitjançant els aparells de mesura anteriors, o no accepta ser sotmès a la prova esmentada, té dret a sol·licitar que se li efectuï una analítica de sang per detectar el grau d’impregnació alcohòlica o una prova de contrast per determinar si es troba sota la influència de drogues tòxiques o la prova que determini en el futur el ministeri responsable d’interior. La prova es farà en un centre sanitari autoritzat. En cas que el resultat de la analítica resulti positiu, les despeses corresponents són a càrrec de la persona caçadora. En el cas que la persona caçadora, un cop estigui en un centre sanitari autoritzat, refusi sotmetre’s a l’analítica de sang o a la prova de contrast o la prova que determini en el futur el ministeri responsable d’interior, el personal mèdic ha de deixar constància d’aquest fet.

6. Les persones que incompleixin les prohibicions establertes als apartats 1 i 2 o que refusin sotmetre’s a les proves referides a l’apartat 3 han de respondre penalment en aplicació de les normes penals vigents en la matèria.

Títol V. Requisits d’exercici de la caça, permís i llicència de caça

Article 22 — Requisits generals per a l’exercici de la caça

Sentències

1. Té dret a caçar tota persona major de setze anys que sigui titular d’un permís de caça i del permís d’arma, així com de la llicència de caça corresponent, d’acord amb aquesta Llei, les disposicions que la desenvolupen i les normes complementàries.

2. Per a l’exercici de la caça és obligatori:

a) Portar el permís i la llicència de caça vigents o acreditar que se n’és el titular.

b) Portar la pòlissa d’assegurances de responsabilitat civil vigent o acreditar que se n’és el titular.

c) Portar el permís d’arma vigent corresponent o acreditar que se n’és el titular.

Article 23 — Permís de caça

Sentències

1. El permís de caça és el document personal i intransferible la tinença, el port o l’acreditació del qual són obligatoris per practicar la caça, a excepció dels estrangers que participin en els plans de caça acompanyada. El ministeri responsable de la caça lliura el permís de caça, en les condicions econòmiques, administratives i de validesa establertes per aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen.

2. Per obtenir el permís de caça cal ser titular del permís d’arma vigent.

Article 24 — Sistema d’avaluació

Sentències

1. Les persones que sol·liciten per primera vegada el permís de caça o que el sol·liciten després d’haver estat inhabilitades d’acord amb el que està disposat en l’article 41.

2. b) han de superar una avaluació sobre coneixements de fauna, hàbitats, utilització d’armes i legislació en matèria de protecció del medi, de caça i d’armes.

2. El ministeri responsable de la caça determina cada any el sistema d’avaluació, el contingut i el nombre de convocatòries d’avaluació. S’ha d’efectuar, com a mínim, una convocatòria per any.

Article 25 — Llicència de caça

Sentències

1. La llicència de caça és el document personal i intransferible la tinença, el port o l’acreditació del qual són obligatoris per practicar la caça de determinades espècies caçables. El ministeri responsable de la caça lliura cada llicència de caça en les condicions econòmiques, administratives i de validesa establertes per aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen.

2. Per obtenir qualsevol llicència de caça cal ser titular del permís de caça i del permís d’arma vigent, corresponent a l’arma utilitzada.

3. Tot titular d’una llicència de caça ha de ser persona membre de la federació encarregada de la caça.

Article 26 — Llicències especials de caça

Sentències

1. Són llicències especials de caça les que habiliten per caçar determinades espècies d’acord amb el que està establert en els plans de gestió.

2. La llicència especial de caça és el document personal i intransferible la tinença, el port o l’acreditació del qual són obligatoris per practicar la caça d’una determinada espècie caçable.

3. El ministeri responsable de la caça lliura les llicències especials de caça en les condicions administratives, econòmiques i de validesa establertes per aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupen.

Article 27 — Disposicions comunes al permís i a la llicència de caça

Sentències

No poden obtenir el permís de caça ni cap llicència de caça:

a) Les persones que no reuneixin els requisits i les condicions establerts legalment i reglamentàriament.

b) Les persones inhabilitades o privades del permís o de la llicència mitjançant resolució judicial ferma.

c) Les persones que han estat sancionades per infraccions establertes en aquesta Llei o en les normes que la desenvolupen mentre no acreditin el compliment íntegre de la sanció que els hagi estat imposada.

d) Les persones que hagin estat sancionades per resolució ferma recaiguda en un expedient sancionador, amb la suspensió de la llicència de caça i la inhabilitació del permís de caça, durant el termini de compliment de la sanció.

e) Les persones deutores de l’Administració pública en casos derivats de l’aplicació d’aquesta Llei i la restant normativa relativa a la caça.

Article 28 — Exercici de la caça per part d’una persona menor d’edat

Sentències

1. Les persones majors de setze anys que compleixin els requisits generals per a l’exercici de la caça, previstos a l’article 22, han d’anar sempre acompanyades, fins a assolir la majoria d’edat, d’una persona major d’edat que sigui titular del permís de caça i del permís d’arma de la mateixa categoria que la del permís d’arma de la persona menor d’edat acompanyada, essent tots vigents. A aquest efecte, la persona menor d’edat ha de dur un document acreditatiu de la persona responsable que l’acompanya, que es determina reglamentàriament. En cas de no ser titular d’aquest document, es considera que és una persona menor d’edat no acompanyada.

2. La persona responsable que acompanya el menor d’edat ha de vetllar en tot moment, durant l’exercici de la caça, perquè la persona menor d’edat estigui al seu costat i compleixi la legislació vigent en la matèria, entre altres obligacions establertes en aquesta Llei i la normativa que la desenvolupi.

3. Els incompliments de la persona menor d’edat durant l’exercici de la caça poden ser objecte de responsabilitat per part de la persona responsable que acompanya la persona menor d’edat.

Article 29 — Persones acompanyants

Sentències

1. Les persones que no són titulars d’un permís de caça o d’una llicència de caça poden acompanyar o guiar una persona caçadora major d’edat durant l’exercici de la caça. No obstant això, no poden portar arma ni capturar cap peça, ni incomplir les disposicions establertes a l’article 36, ni incórrer en cap de les prohibicions descrites a l’article 37 d’aquesta Llei.

2. Les persones acompanyants només poden transportar la peça capturada quan estiguin al costat de la persona caçadora que l’hagi capturat.

3. En la modalitat de batuda, les persones acompanyants han d’anar sempre al costat de la persona titular de la llicència de caça i no se n’han de separar mentre estiguin en acció de caça. L’acompanyant pot finalitzar la seva participació a la batuda sempre que ho desitgi.

4. A les persones acompanyants se’ls aplica la Llei de caça en cas d’infracció d’aquest article.

Títol VI. Període de caça

Article 30 — Terminis

Sentències

L’exercici del dret de caça queda sotmès a les dates d’obertura i de tancament dels períodes hàbils per caçar i als dies hàbils per caçar cada espècie, fixats anyalment pel ministeri responsable de la caça.

Article 31 — Jornada de caça

Sentències

La jornada de caça comprèn el temps que va des de l’inici del dia a l’alba i fins al primer foscant.

Article 32 — Prohibició temporal

Sentències

El ministeri responsable de la caça pot prohibir temporalment la caça a les zones afectades per incendis, inundacions, epizoòties o altres circumstàncies especials.

Títol VII. Sistemes de caça

Article 33 — Tipus d’armes

Sentències

1. Únicament està permès l’exercici de la caça amb armes de foc o d’aire comprimit, tipus escopeta o fusell, arc, ballesta i amb arma blanca.

2. L’arma blanca únicament es pot utilitzar per sacrificar a un animal ferit.

Article 34 — Peces capturades

Sentències

Les peces capturades queden en propietat de la persona caçadora, que s’ha de fer càrrec del transport i de la destinació final d’aquestes peces. El destí normal de les peces és el consum o ús personal. Només es permet la comercialització i el consum en establiments públics de la carn d’espècies caçades, sempre que la persona caçadora n’hagi comunicat prèviament al Cos de Banders la captura de la peça, a l’efecte de poder assegurar-ne la traçabilitat sanitària, i que se segueixi el procediment establert reglamentàriament.

Article 35 — Utilització de gossos

Sentències

1. És permesa la utilització de gossos en la pràctica de la caça. El seu ús es defineix i desenvolupa reglamentàriament.

2. La persona caçadora que empri gossos de caça ha d’actuar amb la diligència suficient per evitar que puguin transitar sense cap control i causar danys.

3. La persona caçadora ha de recuperar els gossos utilitzats en la pràctica de la caça en finalitzar la jornada de caça. La persona caçadora que no hagi pogut recuperar tots els gossos emprats ha de comunicar al Cos de Banders aquesta pèrdua en el termini màxim de 24 hores a comptar del final de la jornada de caça.

4. En les espècies i modalitats definides reglamentàriament només és permesa la utilització de gossos per a la recerca d’una peça ferida, prèvia autorització del Cos de Banders.

Article 36 — Reclams, aparells reproductors i altres ginys

Sentències

Les modalitats d’ús de reclams o d’aparells reproductors de sons, de silenciadors, de fonts lluminoses artificials, o d’aparells d’infrarojos o tèrmics en la pràctica de la caça es regulen reglamentàriament.

Article 37 — Prohibicions

Sentències

1. A excepció que s’utilitzin en les operacions de regulació previstes a l’article 6.3, està prohibit portar i utilitzar per caçar els ginys i els mètodes següents:

a) Llaços de tota mena, paranys, xarxes, branques amb lliga, hams, fures o altres mitjans o mètodes similars.

b) Aparells elèctrics capaços de matar o atordir, miralls o altres objectes enlluernadors.

c) Equipaments de visió nocturna no regulats reglamentàriament, aparells d’il·luminació de blancs, dispositius de mira amb convertidor d’imatge electrònica, de raigs làser i de característiques similars, adaptables i no adaptables a les armes i els equipaments que en permetin l’acoblament a l’arma.

d) Explosius, verins, soporífers, esquers emmetzinats o amb tranquil·litzants; gasos o fums; animals vius utilitzats com a reclam.

e) Pistoles d’aire comprimit.

f) Armes semiautomàtiques amb carregador de més de dos cartutxos, sense comptar el de la recambra; és a dir que el màxim permès és de tres trets amb armes semiautomàtiques, fusells i escopetes. La tinença de carregadors de capacitat superior a dos cartutxos també és prohibida.

g) Aeronaus tripulades o no tripulades, i qualsevol mitjà de transport mecànic o giny. No s’entén dins d’aquesta prohibició la utilització de qualsevol vehicle de transport o giny en els desplaçaments.

h) En la caça amb arc o ballesta queden prohibides totes les puntes de fletxa no permeses reglamentàriament.

i) Mètodes contraris a l’art de la caça en general.

2. Resta prohibit destorbar o impedir intencionadament la lliure pràctica de la caça o malmetre o treure les senyalitzacions que delimiten les zones de batuda o altre material emprat per a la caça.

Títol VIII. Comissió de Seguiment de la Caça

Article 38 — Entitats col·laboradores

Sentències

La federació encarregada de la caça, l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra i les associacions protectores d’animals i de defensa de la natura, d’acord amb les finalitats que estableixen els seus estatuts, actuen com a organismes col·laboradors del Govern en el compliment d’aquesta Llei, els reglaments que la desenvolupen i les normes complementàries.

Article 39 — Comissió de Seguiment de la Caça

Sentències

1. La Comissió de Seguiment de la Caça és un òrgan de caràcter consultiu, que està format per les persones membres següents:

a) La persona que encapçala el ministeri encarregat de la caça, que exerceix la presidència de la Comissió.

b) La persona que ostenta la presidència de la federació encarregada de la caça, que exerceix la vicepresidència de la Comissió.

c) La persona que ostenta la direcció o n’és la màxima responsable del departament ministerial encarregat de la caça.

d) La persona que ostenta la direcció o n’és la màxima responsable del departament ministerial encarregat de l’agricultura.

e) La persona que ostenta un càrrec de comandament de l’àrea ministerial responsable de la caça.

f) La persona que ostenta la direcció o un càrrec de comandament del Cos de Banders.

g) Una persona representant de l’àrea ministerial responsable de la caça.

h) La persona que ocupa la plaça de tècnic de l’àrea ministerial responsable de la caça, que exerceix la secretaria de la Comissió.

i) Tres persones designades per la federació encarregada de la caça.

j) Tres persones designades per l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra.

k) Dos persones designades per les associacions protectores d’animals i de defensa de la natura.

2. Els objectius i les funcions de la Comissió de Seguiment de la Caça són, a títol enunciatiu i no exhaustiu, els següents:

a) Anàlisi i seguiment dels plans de gestió de les espècies caçables.

b) Anàlisi i seguiment dels plans de caça de les espècies sotmeses a un pla de caça.

c) Anàlisi de la legislació i de la reglamentació, i proposta de millores.

d) Anàlisi dels paràmetres específics per a cada temporada de caça i per a cada espècie caçable: dates d’obertura i tancament, dies hàbils, tarifes per a les llicències de caça i modalitats de caça.

e) Anàlisi dels plans de repoblació o introducció cinegètica en coherència amb els plans de gestió de les espècies caçables.

3. El funcionament de la Comissió de Seguiment de la Caça es regula reglamentàriament.

Títol IX. Règim sancionador

Article 40 — Disposicions generals

Sentències

1. L’incompliment d’aquesta Llei dona lloc a infraccions lleus, greus o molt greus.

2. Si en el decurs de la tramitació d’un expedient sancionador es manifesten indicis de conductes que poden constituir una infracció penal, l’òrgan competent per iniciar l’expedient, per indicació de l’instructor, quan escaigui, ho ha de fer saber a l’òrgan jurisdiccional competent, i ha de suspendre, tot seguit, la tramitació de l’expedient esmentat; això interromp el còmput dels terminis de prescripció fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal.

3. Quan s’estigui instruint o jutjant un procés penal pels mateixos fets que han originat o han de comportar la incoació d’un expedient sancionador, o per altres fets que hi estiguin estretament vinculats, s’ha d’acordar la suspensió del procediment sancionador fins que recaigui una resolució en la via penal. En el cas que el procediment sancionador encara no hagués estat obert, s’ha d’adoptar l’acord d’incoació i se’n suspèn tot seguit la tramitació fins que recaigui una resolució en la via penal.

4. La declaració de fets provats que pugui fer el tribunal penal és vinculant per als òrgans administratius respecte dels procediments sancionadors que tramitin.

5. Sense perjudici de les responsabilitats administratives o penals en què hagin pogut incórrer, els infractors han de satisfer l’import dels danys i els perjudicis ocasionats.

Article 41 — Sancions

Sentències

1. La sanció principal a les infraccions de les disposicions d’aquesta Llei és la multa.

2. Les sancions accessòries són les següents:

a) La suspensió del permís de caça.

b) La inhabilitació per a l’acció de caça. Aquesta sanció comporta l’anul·lació del permís de caça i la impossibilitat de tornar-lo a sol·licitar durant el termini que estableixi la resolució sancionadora. Un cop finalitzat el termini d’inhabilitació, per obtenir de nou el permís de caça, la persona ha de superar el procés d’avaluació vigent.

c) Comís definitiu i destí de la peça.

3. Tota condemna penal ferma a la privació del permís d’arma o permís de caça comporta la inhabilitació de la persona caçadora i l’anul·lació del permís de caça pel mateix termini que la privació penal. A aquest efecte, l’òrgan judicial que hagi imposat la condemna ha de notificar aquest punt al ministeri responsable de la caça.

4. Tota sanció administrativa ferma d’inhabilitació per a la possessió d’armes comporta la inhabilitació de la persona caçadora i l’anul·lació del permís de caça. L’òrgan que hagi imposat amb caràcter definitiu la dita sanció ha de notificar aquest punt al ministeri responsable de la caça.

5. Finalitzat el termini establert en aquestes resolucions, la persona inhabilitada que desitgi obtenir de nou el permís de caça ha de superar el procés d’avaluació vigent.

Article 42 — Infraccions i sancions lleus

Sentències

1. Són infraccions administratives lleus, sancionades amb multa d’un import de 100 €, les següents:

a) Retornar, fora del període establert reglamentàriament, el sistema de marcatge expedit pel Govern de captura d’espècies sotmeses a un pla de caça.

b) Caçar essent titular del permís i de la llicència de caça, del permís d’arma i l’assegurança i no poder acreditar ser titular d’aquests documents.

c) No respectar els preceptes que estableix l’autorització lliurada pel ministeri per al control d’espècies regulables.

d) Deixar les restes o part de la peça capturada en llocs propers als camins o zones transitades per altres usuaris de la muntanya.

e) No comunicar la captura de les espècies definides reglamentàriament en el temps establert quan sigui preceptiu fer-ho.

f) En relació amb les espècies sotmeses a un pla de caça, no registrar el sistema de marcatge de l’animal o registrar-lo incorrectament o de manera incompleta, havent comunicat la captura al Cos de Banders.

g) Estar en acció de caça i no dur el sistema de marcatge essent adjudicatari d’una peça.

h) Retornar el sistema de marcatge d’espècies sotmeses a pla de caça amb anotacions o altres marques.

i) Utilitzar erròniament el sistema de marcatge d’una altra peça d’un altre pla de caça del qual també s’és adjudicatari.

j) Qualsevol altra acció o omissió que vulneri les disposicions d’aquesta Llei i de les disposicions reglamentàries que la desenvolupen i que no sigui constitutiva d’una infracció i sanció més greu.

2. Són infraccions administratives lleus, sancionades amb una multa d’un import de 200 €, les següents:

a) Emprar gossos sense la diligència deguda per evitar que causin danys.

b) En relació amb les espècies sotmeses a un pla de caça, sense fer diferència de classes d’edat de l’animal, no retornar el sistema de marcatge de l’animal quan està definit reglamentàriament com a intransferible entre persones caçadores.

c) Capturar una peça adjudicada en un pla de caça, fora de la unitat de gestió, essent adjudicatari de la llicència de caça corresponent, havent anellat la captura i havent-ho comunicat al Cos de Banders.

d) Capturar un exemplar de gènere o edat diferent de la peça adjudicada en un pla de caça, havent-ho comunicat al Cos de Banders abans d’anellar la captura.

e) Trossejar una peça o transportar-la trossejada, sense estar autoritzat pel Cos de Banders però havent-ho comunicat.

f) Capturar espècies sotmeses a un pla de caça identificades amb distintius o equipats amb emissors, havent-ho comunicat al Cos de Banders abans de marcar la peça capturada.

g) El transport de qualsevol peça de caça a la vista, en carreteres obertes a la circulació de vehicles, i nuclis urbans i zones urbanitzades.

h) Emprar gossos en la caça d’espècies i modalitats definides reglamentàriament d’acord amb el que està establert a l’article 35.4, sense l’autorització del Cos de Banders, quan aquesta autorització sigui preceptiva.

i) Estar en acció de caça amb el període de vigència del permís de caça vençut.

3. Són infraccions administratives lleus, sancionades amb una multa d’un import de 300 €, les següents:

a) No dur posada i a la vista una peça de roba d’alta visibilitat de color taronja quan s’està en acció de caça en modalitat de batuda, segons correspongui.

b) Infringir les mesures de seguretat, complementàries a la Llei, establertes reglamentàriament.

c) No senyalitzar degudament les zones on s’està duent a terme una batuda.

d) Emprar gossos en la pràctica de la caça de manera no definida reglamentàriament.

e) No comunicar la pèrdua d’un gos en el termini màxim de 24 hores a comptar del moment de finalització de la jornada de caça.

f) Capturar una peça adjudicada sotmesa a pla de caça i no dur el sistema de marcatge, havent-ho comunicat al Cos de Banders.

g) Emprar gossos en la caça d’espècies sotmeses a pla de caça quan no estigui permès.

h) Portar l’arma descarregada i sense enfundar en les zones de seguretat definides a l’article 17.1.b), d), f), h) i i).

i) Estar en acció de caça amb el període de vigència del permís d’arma vençut.

j) Marcar la peça capturada incomplint les disposicions reglamentàries, havent-ho comunicat al Cos de Banders.

Article 43 — Infraccions i sancions greus

Sentències

1. Són infraccions administratives greus, sancionades amb una multa d’un import de 500 €, i la suspensió del permís de caça durant un termini d’un any, les següents:

a) Caçar espècies caçables no sotmeses a pla de caça dins del període hàbil establert i fora dels dies hàbils corresponents. S’aplica un suplement de 50 € per cada espècie capturada.

b) Excedir les limitacions establertes reglamentàriament de captura i transport per dia i per persona caçadora de les espècies caçables no sotmeses a pla de caça. S’aplica un suplement de 50 € per cada espècie capturada en excés.

c) Caçar infringint la normativa en relació amb la utilització d’armes semiautomàtiques establertes a l’article 37.1.f).

d) Infringir el que està establert reglamentàriament en relació amb l’ús de reclams o aparells reproductors de sons.

e) Capturar una peça sotmesa a pla de caça fora del període hàbil essent adjudicatari de la llicència corresponent i havent-ho comunicat al Cos de Banders.

f) Capturar una peça sotmesa a pla de caça essent adjudicatari d’una llicència fora dels dies hàbils i dins del període hàbil corresponent, i havent-ho comunicat al Cos de Banders.

g) Capturar una peça sotmesa a pla de caça excedint el nombre de captures adjudicades i havent-ho comunicat al Cos de Banders en el moment de cometre la infracció. S’aplica un suplement de 300 € per cada espècie capturada en excés.

h) Destruir o malmetre les instal·lacions i els rètols indicadors destinats a la protecció, el foment i la informació de la fauna i de les zones de caça.

i) Destorbar la lliure pràctica de la caça, o malmetre o treure senyalitzacions que delimiten les zones de batuda o altres materials emprats per a la caça.

j) Registrar incorrectament el sistema de marcatge expedit pel Govern, d’espècies sotmeses a un pla de caça, havent anellat la peça.

k) Dur l’arma descarregada i sense enfundar dins de qualsevol vehicle o giny en desplaçament.

2. Són infraccions administratives greus, sancionades amb una multa d’un import de 1.500 € i la suspensió del permís de caça durant un termini de dos anys, les següents:

a) Capturar un espècie sotmesa a pla de caça, essent adjudicatari de la llicència corresponent, fora de la unitat de gestió d’on s’aplica el pla, en terreny cinegètic comú.

b) Capturar un exemplar de gènere diferent de la peça adjudicada d’espècies sotmeses a un pla de caça.

c) Capturar, marcar i registrar amb el sistema de marcatge un exemplar diferent de la peça adjudicada sotmesa a un pla de caça, amb puntuació de trofeu, i havent-ho comunicat al Cos de Banders.

d) Retornar el sistema de marcatge expedit pel Govern de manera no reglamentària.

Article 44 — Infraccions i sancions molt greus

Sentències

1. Són infraccions administratives molt greus, sancionades amb una multa de 2.000 € i la inhabilitació per a l’exercici de la caça durant un termini de tres anys, les següents:

a) Caçar una espècie no caçable.

b) Estar en acció de caça i no ser titular d’una pòlissa d’assegurances de responsabilitat civil vigent.

c) No complir les indicacions de l’agent del Cos de Banders en els supòsits de caça acompanyada.

d) Exercir la caça utilitzant armes no permeses o amb una finalitat diferent de la permesa segons l’article 33.

e) Caçar utilitzant pistoles d’aire comprimit o un fusell d’aire comprimit amb infracció del que està establert reglamentàriament.

f) Caçar amb arc o ballesta utilitzant fletxes o puntes de fletxes no autoritzades.

g) Controlar amb qualsevol sistema o mitjà els moviments dels agents del Cos de Banders amb la finalitat de facilitar la caça fraudulenta.

h) Amagar les peces i els estris de caça, tant si es fa personalment com si s’encomana a altres persones, amb la finalitat de facilitar la caça fraudulenta.

i) Infringir la normativa d’importació i exportació de les peces de caça o de comercialització de la seva carn.

j) Fer qualsevol repoblació amb espècies caçables sense l’autorització prèvia del ministeri responsable del medi ambient.

k) Estar en acció de caça amb l’arma carregada en les zones de seguretat definides en l’article 17 o portar l’arma sense enfundar a les zones de seguretat de l’article 17.1.a), c)ie).

l) Caçar espècies sotmeses a pla de caça dins del període hàbil establert, però fora dels dies hàbils corresponents.

m) No sotmetre a control les peces capturades de les espècies definides reglamentàriament, en el termini establert.

n) No retornar el sistema de marcatge d’espècies sotmeses a pla de caça, definit reglamentàriament com a transferible entre persones caçadores, o com a intransferible, en un pla de caça, fent diferència de classes d’edat de l’animal.

o) Deixar al medi o abandonar en qualsevol lloc les restes o part de la peça capturada de les espècies determinades reglamentàriament, sense obtenir l’autorització corresponent del Cos de Banders.

p) Capturar exemplars sotmesos a pla de caça, identificats amb distintius o equipats d’emissors definits reglamentàriament.

q) Caçar, essent una persona caçadora menor d’edat, sense estar acompanyat d’acord amb el que preveu l’article 22.

r) Registrar de manera incompleta el sistema de marcatge expedit pel Govern de captura d’espècies sotmeses a un pla de caça, havent anellat la peça capturada.

s) Caçar espècies no sotmeses a pla de caça fora del període hàbil sense autorització.

2. Són infraccions administratives molt greus, sancionades amb multa d’un import de 4.000 € i la inhabilitació per a l’exercici de la caça durant un termini de quatre anys, les següents:

a) Estar en acció de caça sense ser titular de la llicència de caça.

b) Estar en acció de caça sense ser titular del permís de caça.

c) Estar en acció de caça i no ser titular del permís d’arma o tenir-lo suspès o en situació de privació.

d) Caçar en els límits de les zones de seguretat sense fer-ho d’esquena a aquestes zones.

e) Estar en acció de caça en zones prohibides temporalment d’acord amb l’article 32.

f) Caçar utilitzant llaços de tota mena, paranys, xarxes, branques amb lliga, hams, fures o altres mitjans o mètodes similars sense autorització.

g) En acció de caça, tenir a l’abast silenciadors o fer-ne ús, infringint les disposicions establertes reglamentàriament.

h) En acció de caça, tenir a l’abast aparells d’infrarojos o tèrmics, equipaments de visió nocturna, fonts lluminoses artificials i/o els equipaments que permetin acoblar-los a l’arma, o fer-ne ús, infringint les disposicions establertes reglamentàriament.

i) Caçar utilitzant equipaments de visió nocturna no regulats reglamentàriament, aparells elèctrics capaços de matar o atordir, miralls o altres objectes enlluernadors, aparells d’il·luminació de blancs, dispositius de mira amb convertidor d’imatge electrònica, de raigs làser i de característiques similars, adaptables i no adaptables a les armes, i els equipaments que permetin acoblar-los a l’arma.

j) Caçar utilitzant explosius, verins, soporífers, esquers emmetzinats o amb tranquil·litzants, gasos o fums i animals vius com a reclam.

k) Caçar utilitzant qualsevol mitjà de transport mecànic, giny o aeronau tripulada o no tripulada.

l) Tenir una arma carregada en qualsevol vehicle, mitjà de transport mecànic o giny, o desplaçar-se amb una arma carregada en qualsevol vehicle, mitjà de transport mecànic o giny.

m) No marcar la peça capturada sotmesa a pla de caça amb el sistema de marcatge o no registrar cap de les dades del sistema de marcatge, segons el que s’estableix reglamentàriament.

n) Capturar una espècie sotmesa a pla de caça amb el sistema de marcatge d’una altra persona caçadora, sempre que la normativa estableixi que aquest sistema és intransferible.

o) Transferir el sistema de marcatge d’una espècie sotmesa a pla de caça a una altra persona caçadora o entre colles, sempre que la normativa estableixi que aquest sistema és intransferible.

p) Manipular, deteriorar o tancar indegudament el sistema de marcatge d’una espècie sotmesa a pla de caça, amb l’objecte de fer-ne un ús fraudulent.

q) Desplaçar o transportar qualsevol peça sotmesa a pla de caça de manera no reglamentària, sense haver-ho comunicat al Cos de banders.

r) No col·laborar, impedir les tasques i obstruir l’exercici de les funcions d’inspecció i control dels agents del Cos de Banders, d’acord amb les competències atribuïdes per la legislació aplicable, incloses les faltes de respecte o desconsideració greus.

s) Caçar espècies sotmeses a pla de caça fora del període hàbil sense autorització.

t) Caçar de nit sense autorització.

u) Fer qualsevol repoblació o introducció amb espècies caçables que pugui provocar o provoqui pol·lució genètica o risc sanitari entre la població de fauna autòctona.

v) Portar armes en vedats de caça sense autorització.

w) Estar en acció de caça en un vedat de caça sense autorització.

x) Portar armes en vedats temporals de caça sense autorització.

y) Estar en acció de caça en un vedat temporal sense autorització.

z) Practicar la caça sense respectar les limitacions per practicar-la quan està autoritzada.a.

a) Capturar una peça d’una espècie sotmesa a pla de caça excedint el nombre de captures adjudicades.

Article 45 — Infraccions de la persona responsable que acompanya la persona menor d’edat

Sentències

Quan la persona caçadora menor d’edat, en acció de caça, hagi comès una infracció tipificada en els articles anteriors, a la persona responsable que l’acompanyi en el moment de la infracció se li imposen les sancions següents, perquè s’entén que no ha vetllat perquè compleixi la legislació de caça:

a) En cas que la persona menor d’edat hagi comès una infracció lleu, una multa d’un import de 100 € i la suspensió del permís de caça a comptar de la notificació de la denúncia i fins al pagament de la sanció.

b) En cas que la persona menor d’edat hagi comès una infracció greu, una multa de 500 € i la suspensió del permís de caça durant un any.

c) En cas que la persona menor d’edat hagi comès una infracció molt greu, una multa de 2.000 € i la inhabilitació per a l’exercici de la caça durant el termini de tres anys.

Article 46 — Reincidència

Sentències

1. Quan la persona caçadora, dins del termini de tres anys, tingui un segon expedient sancionador per infraccions tipificades com a lleus per aquesta Llei, se li incrementa l’import de 100 € a l’import total que es determini en la resolució sancionadora.

2. Quan la persona caçadora, dins del termini de tres anys, tingui un segon expedient sancionador per infraccions tipificades com a greus per aquesta Llei, se li incrementa l’import de 1.000 € a l’import total que es determini en la resolució sancionadora i s’incrementa el termini establert per a la sanció accessòria en un any suplementari.

3. Quan la persona caçadora, dins del termini de tres anys, tingui un segon expedient sancionador per infraccions tipificades com a molt greus per aquesta Llei, se li incrementa l’import de 1.500 € a l’import total que es determini en la resolució sancionadora i s’incrementa el termini establert per a la sanció accessòria d’inhabilitació en dos anys suplementaris.

Article 47 — Prescripció de les infraccions i de les sancions

Sentències

1. Les infraccions previstes en aquesta Llei prescriuen al cap d’un any pel que fa a les infraccions lleus, al cap de dos anys les greus i al cap de tres anys les molt greus. El termini de prescripció es computa des del moment en què l’Administració pública constata la infracció i s’interromp amb la incoació del procediment sancionador corresponent.

2. Les sancions previstes en aquesta Llei prescriuen al cap de dos anys pel que fa a les sancions lleus, al cap de tres anys les greus i al cap de cinc anys les molt greus. El termini de prescripció comença a comptar de l’endemà de la data en què la sanció és ferma. L’inici del procediment d’execució, amb coneixement de la persona interessada, interromp el termini de prescripció de la sanció.

Article 48 — Sanció d’infraccions concurrents

Sentències

Quan diverses infraccions comeses per una mateixa persona siguin o puguin ser objecte d’un mateix procediment, l’import de la multa que se li imposi haurà de ser com a màxim el doble de l’import corresponent a la infracció més greu. En el cas que s’hagi d’imposar una sanció accessòria de suspensió o d’inhabilitació, només se li imposarà la que correspongui a la infracció més greu comesa.

Article 49 — Competència

Sentències

1. La potestat sancionadora arran de la comissió d’infraccions molt greus correspon al ministre competent en matèria de caça, el qual la pot delegar en un alt càrrec del ministeri, segons prevegi l’acord de delegació.

2. La potestat sancionadora arran de la comissió d’infraccions lleus i greus correspon al director del Cos de Banders.

Article 50 — Procediment sancionador simplificat

Sentències

1. El procediment sancionador s’inicia mitjançant l’atestat de constatació per part dels agents del Cos de Banders de la comissió d’una o més d’una infracció segons el que preveu aquesta Llei. Aquest atestat de constatació, que té la consideració de denúncia, s’ha de notificar a la persona objecte de l’expedient i ha de contenir la data de la presumpta infracció, una descripció detallada dels fets, les disposicions legals infringides, l’import de la sanció que comporta la infracció, una indicació clara del termini per formular al·legacions i, si escau, la sanció accessòria i la mesura cautelar adoptada. En el cas que en el moment de la constatació de la infracció els agents del Cos de Banders no estiguessin en disposició de determinar les disposicions legals infringides, han de fer un atestat en què ha de constar una descripció detallada dels fets, que s’ha de notificar al presumpte infractor, i, en el més termini breu possible, cal notificar la denúncia al presumpte infractor en què han de constar les indicacions mínimes anteriors.

2. La persona objecte de l’expedient disposa d’un termini improrrogable de deu dies hàbils, a comptar de l’endemà de la notificació de la denúncia, per formular les al·legacions, aportar la documentació i, en el seu cas, proposar la pràctica de les proves que consideri escaients.

3. Si la persona objecte de l’expedient presenta al·legacions durant el termini esmentat a l’apartat anterior, l’expedient sancionador es completa amb aquestes al·legacions i els documents que s’hi acompanyen eventualment, i s’eleva a l’òrgan competent perquè dicti la resolució corresponent. En cas que es proposi la pràctica de proves, l’instructor pot ordenar la pràctica de les mateixes i totes les que consideri procedents i ha de refusar, de manera motivada, les que resultin improcedents o innecessàries. Un cop practicades, es dona vista a l’expedient a la persona objecte de l’expedient i se li atorga un nou termini de 10 dies hàbils perquè al·legui el que estimi convenient. Un cop transcorregut el dit termini, l’expedient sancionador es completa i s’eleva a l’òrgan competent perquè dicti resolució.

4. Aquesta resolució s’ha de notificar a la persona sancionada. Contra la resolució es pot interposar un recurs administratiu d’acord amb el que està establert a la Llei 14/2023, del 3 de juliol, de text consolidat del Codi de l’Administració.

5. En cas que hagi transcorregut el termini de deu dies hàbils que preveu l’apartat 2 d’aquest article sense que la persona objecte de l’expedient hagi fet al·legacions, l’expedient sancionador es considera resolt de manera ferma i definitiva, i la resolució es considera notificada degudament, d’acord amb les infraccions, la multa i la sanció accessòria que s’hagin fet constar a la denúncia, les quals esdevenen executives. La mesura cautelar de comís adoptada també esdevé definitiva.

6. La persona sancionada disposa del termini d’un mes per fer efectiu l’import de la sanció a comptar de l’endemà del dia en què s’hagi de considerar notificada la resolució, segons els apartats 3 i 5 anteriors. Un cop transcorregut el termini d’un mes sense que la persona sancionada hagi fet efectiu l’import de la sanció i sense que hagi interposat un recurs contra la resolució dictada, s’executa de manera forçosa. En aquest cas, s’aplica automàticament un recàrrec del 20% sobre l’import de la sanció.

Article 51 — Mesures cautelars

Sentències

1. En la denúncia hi han de constar les mesures cautelars següents:

a) Suspensió del permís de caça en cas de comissió d’infracció greu i molt greu.

b) Comís de la peça capturada en cas de comissió de les infraccions dels articles 42.2c), d), f); i en cas de comissió d’infracció greu o molt greu.

c) Comís de l’arma utilitzada en la comissió d’infracció molt greu.

d) Comís d’estris prohibits o il·legals en la comissió d’infracció molt greu.

2. Les mesures cautelars són efectives a comptar de l’endemà de la notificació de la denúncia. El temps de suspensió del permís de caça s’ha de tenir en compte a l’efecte de computar el període de la sanció accessòria de suspensió del permís de caça i de la sanció accessòria d’inhabilitació.

3. En el cas que la persona infractora tingui la condició de no-resident, queda obligada, abans d’abandonar el país, a constituir un dipòsit de la quantia màxima de la possible sanció prevista a la denúncia, a més del comís de la peça capturada, de l’arma i els estris emprats, en tots els supòsits d’infracció lleu, greu i molt greu, amb l’objecte d’assegurar el compliment de la sanció imposada.

4. Els béns comissats queden embargats i en dipòsit a càrrec del Govern, fins a l’abonament de la multa, llevat que per resolució administrativa o judicial ferma es disposi altrament. En els casos de comís de la peça capturada, el Govern pot decidir-ne la comercialització, segons el que està establert reglamentàriament.

5. En el cas que els béns comissats siguin estris prohibits o il·legals, quedaran comissats de manera definitiva i el Govern podrà decidir-ne el seu destí.

Article 52 — Compliment de les sancions

Sentències

1. En cas que la persona sancionada pagui voluntàriament l’import de les sancions per les infraccions tipificades en aquesta Llei com a lleus en el moment en què es notifica la denúncia, o dins del termini dels deu dies hàbils següents, l’import de la multa imposada es redueix en un 40%.

2. El pagament voluntari de les multes imposades comporta:

a) La conformitat i la fermesa de la resolució sancionadora imposada amb efectes plens a comptar del dia en què es fa el pagament.

b) La renúncia a presentar al·legacions i que, en cas que se’n facin, es tinguin per no formulades.

c) La finalització i l’arxivament del procediment sancionador en el mateix moment en què es fa el pagament, sense que calgui dictar una resolució expressa a aquest fi. A aquest efecte, serveix el document acreditatiu de pagament.

3. L’inici del còmput del termini de compliment de les sancions accessòries de suspensió del permís de caça o d’inhabilitació és a comptar de l’endemà de la notificació de la mesura cautelar de suspensió del permís de caça.

Jurisprudència.ad·Llei de caça

52 articles·1 versions·Text oficial consolidat