Aquesta Llei té per objecte regular l’exercici de la caça de manera que sigui compatible amb la protecció, la conservació i l’ús sostenible del medi natural, de la fauna i de la biodiversitat nacional, respectant els compromisos internacionals adquirits.
D’acord amb aquesta Llei, s’entén per:
Només són caçables les espècies d’animals salvatges que es defineixen reglamentàriament, d’acord amb aquesta Llei i els convenis internacionals subscrits pel Principat d’Andorra.
Dins les espècies caçables es poden definir espècies regulables i espècies sotmeses a un pla de caça.
Les condicions de transport, d’importació i d’exportació de les peces de caça o la seva carn es desenvolupen reglamentàriament. No obstant això, en carreteres obertes a la circulació de vehicles, nuclis urbans i zones habitades, el transport de qualsevol peça de caça s’ha de fer de manera discreta, sense estar a la vista.
El ministeri responsable de la caça pot autoritzar, durant tot l’any i en tot el territori:
Els terrenys de caça es classifiquen en:
Totes les persones caçadores han d’adoptar mesures de precaució per garantir la protecció i la seguretat de les persones, els animals i els béns.
Les mesures de seguretat que cal adoptar són, amb caràcter enunciatiu i no limitatiu, les següents:
No poden obtenir el permís de caça ni cap llicència de caça:
L’exercici del dret de caça queda sotmès a les dates d’obertura i de tancament dels períodes hàbils per caçar i als dies hàbils per caçar cada espècie, fixats anyalment pel ministeri responsable de la caça.
La jornada de caça comprèn el temps que va des de l’inici del dia a l’alba i fins al primer foscant.
El ministeri responsable de la caça pot prohibir temporalment la caça a les zones afectades per incendis, inundacions, epizoòties o altres circumstàncies especials.
Les peces capturades queden en propietat de la persona caçadora, que s’ha de fer càrrec del transport i de la destinació final d’aquestes peces. El destí normal de les peces és el consum o ús personal. Només es permet la comercialització i el consum en establiments públics de la carn d’espècies caçades, sempre que la persona caçadora n’hagi comunicat prèviament al Cos de Banders la captura de la peça, a l’efecte de poder assegurar-ne la traçabilitat sanitària, i que se segueixi el procediment establert reglamentàriament.
Les modalitats d’ús de reclams o d’aparells reproductors de sons, de silenciadors, de fonts lluminoses artificials, o d’aparells d’infrarojos o tèrmics en la pràctica de la caça es regulen reglamentàriament.
La federació encarregada de la caça, l’Associació de Pagesos i Ramaders d’Andorra i les associacions protectores d’animals i de defensa de la natura, d’acord amb les finalitats que estableixen els seus estatuts, actuen com a organismes col·laboradors del Govern en el compliment d’aquesta Llei, els reglaments que la desenvolupen i les normes complementàries.
Quan la persona caçadora menor d’edat, en acció de caça, hagi comès una infracció tipificada en els articles anteriors, a la persona responsable que l’acompanyi en el moment de la infracció se li imposen les sancions següents, perquè s’entén que no ha vetllat perquè compleixi la legislació de caça:
Quan diverses infraccions comeses per una mateixa persona siguin o puguin ser objecte d’un mateix procediment, l’import de la multa que se li imposi haurà de ser com a màxim el doble de l’import corresponent a la infracció més greu. En el cas que s’hagi d’imposar una sanció accessòria de suspensió o d’inhabilitació, només se li imposarà la que correspongui a la infracció més greu comesa.