1. El procediment sancionador s’inicia mitjançant l’atestat de constatació per part dels agents del Cos de Banders de la comissió d’una o més d’una infracció segons el que preveu aquesta Llei. Aquest atestat de constatació, que té la consideració de denúncia, s’ha de notificar a la persona objecte de l’expedient i ha de contenir la data de la presumpta infracció, una descripció detallada dels fets, les disposicions legals infringides, l’import de la sanció que comporta la infracció, una indicació clara del termini per formular al·legacions i, si escau, la sanció accessòria i la mesura cautelar adoptada.
En el cas que en el moment de la constatació de la infracció els agents del Cos de Banders no estiguessin en disposició de determinar les disposicions legals infringides, han de fer un atestat en què ha de constar una descripció detallada dels fets, que s’ha de notificar al presumpte infractor, i, en el més termini breu possible, cal notificar la denúncia al presumpte infractor en què han de constar les indicacions mínimes anteriors.
2. La persona objecte de l’expedient disposa d’un termini improrrogable de deu dies hàbils, a comptar de l’endemà de la notificació de la denúncia, per formular les al·legacions, aportar la documentació i, en el seu cas, proposar la pràctica de les proves que consideri escaients.
3. Si la persona objecte de l’expedient presenta al·legacions durant el termini esmentat a l’apartat anterior, l’expedient sancionador es completa amb aquestes al·legacions i els documents que s’hi acompanyen eventualment, i s’eleva a l’òrgan competent perquè dicti la resolució corresponent.
En cas que es proposi la pràctica de proves, l’instructor pot ordenar la pràctica de les mateixes i totes les que consideri procedents i ha de refusar, de manera motivada, les que resultin improcedents o innecessàries. Un cop practicades, es dona vista a l’expedient a la persona objecte de l’expedient i se li atorga un nou termini de 10 dies hàbils perquè al·legui el que estimi convenient. Un cop transcorregut el dit termini, l’expedient sancionador es completa i s’eleva a l’òrgan competent perquè dicti resolució.
4. Aquesta resolució s’ha de notificar a la persona sancionada. Contra la resolució es pot interposar un recurs administratiu d’acord amb el que està establert a la Llei 14/2023, del 3 de juliol, de text consolidat del Codi de l’Administració.
5. En cas que hagi transcorregut el termini de deu dies hàbils que preveu l’apartat 2 d’aquest article sense que la persona objecte de l’expedient hagi fet al·legacions, l’expedient sancionador es considera resolt de manera ferma i definitiva, i la resolució es considera notificada degudament, d’acord amb les infraccions, la multa i la sanció accessòria que s’hagin fet constar a la denúncia, les quals esdevenen executives. La mesura cautelar de comís adoptada també esdevé definitiva.
6. La persona sancionada disposa del termini d’un mes per fer efectiu l’import de la sanció a comptar de l’endemà del dia en què s’hagi de considerar notificada la resolució, segons els apartats 3 i 5 anteriors. Un cop transcorregut el termini d’un mes sense que la persona sancionada hagi fet efectiu l’import de la sanció i sense que hagi interposat un recurs contra la resolució dictada, s’executa de manera forçosa. En aquest cas, s’aplica automàticament un recàrrec del 20% sobre l’import de la sanció.