1. L’incompliment d’aquesta Llei dona lloc a infraccions lleus, greus o molt greus.
2. Si en el decurs de la tramitació d’un expedient sancionador es manifesten indicis de conductes que poden constituir una infracció penal, l’òrgan competent per iniciar l’expedient, per indicació de l’instructor, quan escaigui, ho ha de fer saber a l’òrgan jurisdiccional competent, i ha de suspendre, tot seguit, la tramitació de l’expedient esmentat; això interromp el còmput dels terminis de prescripció fins que recaigui una resolució ferma en l’àmbit penal.
3. Quan s’estigui instruint o jutjant un procés penal pels mateixos fets que han originat o han de comportar la incoació d’un expedient sancionador, o per altres fets que hi estiguin estretament vinculats, s’ha d’acordar la suspensió del procediment sancionador fins que recaigui una resolució en la via penal. En el cas que el procediment sancionador encara no hagués estat obert, s’ha d’adoptar l’acord d’incoació i se’n suspèn tot seguit la tramitació fins que recaigui una resolució en la via penal.
4. La declaració de fets provats que pugui fer el tribunal penal és vinculant per als òrgans administratius respecte dels procediments sancionadors que tramitin.
5. Sense perjudici de les responsabilitats administratives o penals en què hagin pogut incórrer, els infractors han de satisfer l’import dels danys i els perjudicis ocasionats.