1. En els trams de la via en els quals, per l’amplada, sigui impossible o molt difícil el pas simultani de dos vehicles que circulin en sentit contrari, i on no hi hagi senyalització específica, té preferència de pas el que hi hagi accedit primer. En cas de dubte sobre aquesta circumstància, té prioritat el vehicle que tingui més dificultats de maniobra tenint en compte les dimensions i característiques dels vehicles. Quan es tracti de vehicles del mateix tipus, té preferència de pas el que hagi d’efectuar marxa enrere una distància més gran.
2. En trams de gran pendent en els quals es donin les circumstàncies d’amplada insuficient assenyalades a l’apartat precedent d’aquest article, la preferència de pas la té el vehicle que circula en sentit ascendent. En cas de dubte sobre el grau d’inclinació del pendent, preval el que disposa l’apartat anterior.
S’entén per trams de gran pendent els que tinguin una inclinació mínima del set per cent.