1. Les proves de detecció d’alcoholèmia s’han de fer mitjançant la utilització d’aparells de detecció, oficialment autoritzats pel ministeri competent en matèria d’interior, que determinen de forma quantitativa el grau d’impregnació alcohòlica del conductor sotmès a la prova.
2. Si el conductor es mostra disconforme amb el resultat obtingut mitjançant l’aparell de detecció oficialment autoritzat pel ministeri competent en matèria d’interior, o no accepta ser sotmès a la prova esmentada, té dret a sol·licitar que se li efectuï una analítica de sang per detectar el grau d’impregnació alcohòlica, amb l’autorització prèvia expressa de l’interessat, al centre clínic més pròxim. L’analítica ha de ser efectuada pel personal competent. En cas que el resultat de la analítica resulti positiu, les despeses corresponents són a càrrec del conductor.
3. En el cas que el conductor, una vegada al centre mèdic al qual hagi estat traslladat per efectuar les proves de detecció alcohòlica, no permeti l’extracció de sang, el personal mèdic ha d’emetre un informe sobre aquest fet.
4. Tota persona que refusi ser sotmesa a la prova d’alcoholèmia i refusi també o no autoritzi expressament la pràctica d’una prova sobre el cos humà a fi de poder realitzar una analítica de sang amb la finalitat de detectar el grau d’alcohol a la sang, sempre que el seu control estigui motivat d’acord amb els apartats indicats en l’article 80, haurà de respondre penalment en aplicació de les normes penals vigents en la matèria.