1. No poden circular per les vies públiques objecte d’aquesta Llei els conductors de vehicles, de bicicletes o de VMP que hagin ingerit o incorporat al seu organisme estupefaents, psicotròpics, estimulants o substàncies anàlogues, entre les quals s’inclouen, en qualsevol cas, els medicaments o altres substàncies que alteren l’estat físic o mental per conduir sense perill.
2. Les proves s’han de realitzar inicialment mitjançant la utilització d’aparells de detecció indiciaris o definitius, oficialment autoritzats pel ministeri competent en matèria d’interior, que determinen un resultat positiu o negatiu, ja sigui mitjançant l’anàlisi de mostres de saliva o altres que en el futur puguin ser autoritzades pel ministeri competent en matèria d’interior.
3. Tant si la prova ha estat realitzada mitjançant aparells de detecció indiciaris com si es tracta d’aparells definitius, la persona sotmesa al control que hagi donat un resultat positiu té dret a sol·licitar una prova de contrast del resultat obtingut. A aquest efecte, ha de lliurar, prèviament, una autorització per a la pràctica d’una prova sobre el cos humà.
4. La prova de contrast s’efectua, o bé en un centre clínic, o bé en un laboratori privat degudament autoritzat pel ministeri competent en matèria d’interior. Pot fer-se mitjançant l’anàlisi d’una mostra de sang, de saliva o de la forma que en un futur pugui autoritzar el ministeri competent en matèria d’interior amb la finalitat de determinar si la persona es trobava en el moment del control sota els efectes d’estupefaents o de substàncies d’efectes anàlegs.
5. Tota persona que es trobi en una situació anàloga a les enumerades a l’article 80 respecte de les persones obligades a efectuar controls d’alcoholèmia queda obligada a sotmetre’s a les proves assenyalades en aquest article.
6. Tota persona que refusi ser sotmesa a la prova de control de tòxics, d’estupefaents o de substàncies d’efectes anàlegs i que també refusi ser sotmesa a la prova de contrast o no autoritzi expressament la pràctica d’una prova sobre el cos humà, sempre que el seu control estigui motivat d’acord amb els apartats indicats en l’article 80, ha de respondre penalment en aplicació de les normes penals vigents en la matèria.