1. El delicte d’estafa ha de ser castigat amb pena de presó d’un a cinc anys en els casos següents:
a) Que tingui com a objecte l’habitatge o altres béns de primera necessitat o d’utilitat social reconeguda.
b) Que es faci amb simulació de plet o ús d’un altre frau processal.
c) Que es faci mitjançant xec, targeta de crèdit o de dèbit, altres mitjans de pagament materials o immaterials diferents de l’efectiu, pagaré, lletra de canvi en blanc o negoci canviari fictici.
d) Que es realitzi demanant fons amb finalitats humanitàries o caritatives.
e) Que el perjudici tingui un valor superior a 6.000 euros.
f) Que la defraudació posi la víctima en una situació econòmica difícil per atendre les seves necessitats i les de la seva família.
2. El tribunal pot imposar a més en aquests supòsits, tenint en compte les circumstàncies del fet i del culpable, una pena de multa fins al quàdruple del perjudici patrimonial causat.
3. La temptativa és punible.