1. Ha de ser castigat amb pena de presó de dos a cinc anys el qui, personalment o com a administrador d’una persona jurídica, conscient d’un increment invencible dels seus deutes, o que per qualsevol altra causa es trobi en la impossibilitat de pagar els seus deutes, davant la inevitable iniciació d’un procediment concursal:
a) Realitzi alguna de les conductes descrites a l’article anterior.
b) Falsegi el balanç a fi de dificultar la comprovació de la situació patrimonial.
c) Distregui, en benefici propi, béns destinats a la massa de creditors.
d) Doni, destrueixi o deteriori béns que haurien pogut incorporar-se a la massa.
e) Contragui obligacions infringint les regles del comportament comercial normal.
f) Alieni béns o valors propis o de l’empresa a preu inferior a l’establert en el seu moment al mercat.
g) Destrueixi, danyi, oculti o falsegi els llibres de comerç a fi d’impossibilitar o dificultar la comprovació dels crèdits pendents de satisfacció.
2. Queda exempt de pena el deutor que restauri el seu patrimoni abans de la conclusió del procés concursal, sense perjudici de les responsabilitats civils en què hagi pogut incórrer.
3. Si la fallida, en qualsevol d’aquelles circumstàncies, ha suposat la pèrdua dels estalvis de grans grups de persones o de persones que hagin confiat en el fallit des d’una situació de penúria econòmica, la pena s’ha d’imposar en la seva meitat superior.
4. No pot ser tingut en consideració per integrar aquest delicte cap dels supòsits indicats si ja han estat objecte d’un procés penal propi i separat.