Són circumstàncies que atenuen la responsabilitat criminal:
1. Obrar per causes o estímuls que hagin produït arravatament, obcecació o un estat passional d’una importància semblant.
2. Haver contribuït l’ofès en una mesura significativa a la realització del fet típic, amb una acció o omissió, dolosa o culposa.
3. Obrar a causa d’una addicció a drogues tòxiques, substàncies psicotròpiques o begudes alcohòliques.
4. Obrar per motius humanitaris o socialment valuosos.
5. Haver procedit el culpable, abans de conèixer que el procediment penal es dirigeix contra ell, a confessar la infracció a les autoritats.
6. Col·laborar amb les autoritats fins al moment de la vista oral per evitar una altra infracció que tingui caràcter de delicte major, la comissió de la qual sigui racionalment previsible.
7. Haver reparat el dany ocasionat a la víctima, totalment o en una mesura rellevant d’acord amb la pròpia capacitat i la naturalesa del delicte comès, fins al moment de la vista oral, o haver-se esforçat per assolir una compensació a favor de la víctima.
8. Qualsevol altra circumstància que tingui una significació anàloga a les anteriors o a la de parentiu prevista a l’article 31.