1. Les lleis penals no són aplicables a supòsits que no s’hi comprenen expressament.
2. En el cas que un batlle o un tribunal tingui coneixement d’alguna acció o omissió que no és penada per la llei i consideri que hauria de ser-ho, s’ha d’abstenir de tot procediment sobre aquesta acció o omissió i s’ha d’adreçar per escrit al Consell Superior de la Justícia exposant raonadament els motius del seu convenciment. El Consell Superior ha de donar compte de la petició al Consell General i al Govern i ha d’emetre el seu parer raonat.
3. Quan de l’aplicació de les normes d’aquest Codi resulti penat un fet que el tribunal consideri que no hauria de ser-ho, o quan la pena aplicable resulti desproporcionada al seu judici, el tribunal s’ha d’adreçar al Consell Superior de la Justícia i exposar allò que cregui convenient sobre la derogació o la modificació de la norma. Això ho ha de fer sense perjudici de l’execució immediata de la sentència, excepte en el cas que hagi adreçat una petició d’indult als coprínceps i apreciï raonadament que el compliment de la pena pot vulnerar el dret a un procés sense dilacions indegudes, o convertir en il·lusòria la finalitat de l’indult. El Consell Superior ha de donar compte de la petició al Consell General i al Govern i ha d’emetre el seu parer raonat.