1. La llei penal no té efectes retroactius. Això no obstant, tenen efectes retroactius les lleis penals que afavoreixen el reu. En cas de dubte sobre quina és la llei més favorable, ha de ser escoltat el reu.
2. Per determinar la llei aplicable en el temps, les infraccions penals es consideren comeses en el moment en què té lloc l’acció o l’omissió punible, amb independència de quan es produeixi el seu resultat.
3. La pena o la mesura de seguretat deixa de ser executada quan la infracció per la qual va ser imposada ha deixat de ser prevista per la llei com a infracció penal. En aquest cas, s’anul·len d’ofici els antecedents i totes les conseqüències que se’n deriven.
Quan una llei posterior redueix la pena o la mesura de seguretat prevista per a una infracció, el condemnat en aplicació de la llei anterior també es beneficia de la disposició més favorable. El tribunal que ha dictat sentència ha de revisar d’ofici la sentència afectada per la nova llei més favorable.
4. La llei que modifica les regles de prescripció és aplicable retroactivament quan sigui favorable al reu.