1. L’autoritat judicial podrà acordar que la declaració de la persona menor o amb discapacitat es practiqui a través d’equips psicosocials. En aquest cas, les parts han de traslladar a l’autoritat judicial les preguntes que considerin oportunes que, amb el control previ de la seva pertinència i utilitat, les han de facilitar a les persones expertes. Un cop realitzada la declaració́ del menor o persona amb discapacitat, les parts poden interessar, en els mateixos termes, aclariments al testimoni.
2. Per al supòsit que la persona investigada sigui present a la declaració s’evitarà la seva confrontació visual amb el testimoni, utilitzant per fer-ho, qualsevol mitjà tècnic, inclòs qualsevol mitjà apte per gravar i reproduir el so i la imatge que asseguri, en tot cas, la contradicció de les parts i que permeti que l’autoritat judicial i les parts restin a la Seu de la Justícia, mentre que el testimoni es troba en l’equipament destinat a aquests efectes.
3. La declaració́ sempre serà gravada, i restarà sota custòdia del secretari judicial, adjuntant-se una còpia en autes, en tant que prova preconstituida. La gravació s’acompanyarà d’una acta succinta que recollirà la identitat de les parts i les manifestacions del testimoni de conformitat amb la regulació establerta en la present secció per allò que no contradigui el present article.