1. El dret de vaga només es pot exercir quan constitueixi una mesura reivindicativa de caràcter laboral que afecti el col·lectiu d’assalariats que la convoca i hi participa.
2. Resten prohibides:
a) Les vagues de caràcter estrictament polític i les de solidaritat, llevat que afectin l’interès professional dels assalariats que les promouen o segueixen. Tenen la consideració de vagues de caràcter estrictament polític les que pretenguin subvertir l’ordre constitucional o obstaculitzar el lliure desenvolupament de l’activitat legislativa, executiva o judicial. Tenen la consideració de vagues de solidaritat les que es convoquen en defensa dels interessos d’altres assalariats amb els que no tenen cap convergència d’interessos laborals.
b) Les vagues que pretenguin l’alteració d’allò pactat en un acord o un conveni col·lectiu vigent, o allò establert en un laude de compliment obligatori, llevat que la motivació de la vaga ragui en la interpretació o el compliment de l’acord o el conveni col·lectiu, o del laude, o en l’alteració de l’acord o el conveni col·lectiu com a conseqüència d’un canvi substancial de les circumstàncies que així ho justifiqui.
3. Tenen la consideració d’abusives les vagues que ocasionin un dany greu, intencionat i desproporcionat a l’empresa o les empreses concernides. Es presumeix que constitueixen un abús del dret de vaga, llevat de prova en contrari, les vagues rotatòries, les de zel o reglament, i, en general, qualsevol forma d’alteració col·lectiva en el règim del treball que sigui diferent de la vaga.