Llei qualificada de mesures de conflicte col·lectiu

30 articles · 1 versions · Text oficial consolidat

Capítol primer. El conflicte col·lectiu

Article 1 — Definició

S’entén per conflicte col·lectiu la controvèrsia que sorgeix en el si de les relacions laborals entre un col·lectiu d’assalariats i un o diversos empresaris. L’interès col·lectiu el determina el fet que el conflicte afecti una pluralitat d’assalariats i transcendeixi l’interès individual de cadascun d’ells.

Article 2 — Àmbit d’aplicació

Sentències

1. No es pot fer ús del procediment de conflicte col·lectiu per modificar allò pactat en un acord o un conveni col·lectiu que estigui vigent.

2. El procediment de conflicte col·lectiu no és aplicable quan els assalariats exerceixin el dret de vaga. Tanmateix, un cop declarada la vaga, els assalariats poden desistir-ne i sotmetre’s al procediment del conflicte col·lectiu.

Article 3 — Legitimació

Sentències

1. En l’àmbit de l’empresa poden instar un conflicte col·lectiu els representants dels assalariats que són els delegats dels assalariats o els membres del comitè d’empresa, o els assalariats amb mandat en les empreses de deu o menys assalariats, i també l’empresari.

2. En l’àmbit sectorial o intersectorial poden instar un conflicte col·lectiu les organitzacions sindicals representatives i més representatives, respectivament, i també les organitzacions empresarials representatives i més representatives, respectivament.

Article 4 — Requisits

Sentències

1. El procediment de conflicte col·lectiu s’ha de formalitzar per escrit, datat i signat. Hi ha de constar la legitimació de les persones que el plantegen, l’abast dels assalariats i els empresaris afectats, així com els fets motiu de controvèrsia, les peticions concretes i qualsevol altra dada que es pugui considerar d’interès.

2. Aquest escrit s’ha de lliurar al Departament de Treball, que l’ha de notificar a l’altra part en el termini de dos dies hàbils.

Article 5 — Acte de conciliació

Sentències

1. Les parts en el procediment de conflicte col·lectiu han de comparèixer en un acte de conciliació, convocades pel Departament de Treball, en el termini màxim de cinc dies hàbils a comptar de la data de la notificació esmentada a l’article anterior.

2. Cadascuna de les parts pot estar representada pel nombre màxim de representants següent: cinc representants en les negociacions d’àmbit empresarial, set representants en les negociacions d’àmbit sectorial, i nou representants en les negociacions d’àmbit intersectorial.

3. Els acords s’adopten per majoria simple del total de representants de cadascuna de les delegacions i tenen la mateixa eficàcia que les clàusules pactades en el marc d’un conveni col·lectiu.

Article 6 — Arbitratge

Sentències

1. Si les parts no arriben a un acord, en el termini màxim de tres dies hàbils s’han de sotmetre a un procediment arbitral que finalitzi amb un laude de compliment obligatori, per mitjà de l’àrbitre o els àrbitres designats conjuntament, o per l’àrbitre o els àrbitres que el ministeri competent en matèria de treball nomeni en el cas de manca d’acord de les parts per designar-lo. L’àrbitre o els àrbitres designats pel ministeri competent en matèria de treball han d’acomplir els requisits d’imparcialitat exigibles.

2. Només es poden sotmetre a un procediment arbitral els conflictes col·lectius que pretenguin la modificació de les condicions de treball existents. Quan la controvèrsia es plantegi entorn a la interpretació d’una norma legal o d’un acord o un conveni col·lectiu vigent, el ministeri competent en matèria de treball ha d’emplaçar les parts per tal que traslladin les actuacions a l’òrgan jurisdiccional competent.

3. El procediment arbitral s’inicia amb la citació de les parts perquè compareguin el dia i l’hora que s’assenyalin, als efectes de fer les al·legacions oportunes. Les parts poden presentar un escrit que contingui una relació succinta de les seves pretensions i en què es proposin les proves oportunes per acreditar aquestes pretensions. Durant la compareixença inicial l’àrbitre o els àrbitres poden requerir a les parts perquè aclareixin, ampliïn o rectifiquin les al·legacions formulades. La incompareixença d’alguna de les parts no impedeix que se celebri aquest acte.

4. Un cop ha conclòs la compareixença inicial, l’àrbitre o els àrbitres poden convocar les parts a una nova compareixença en què es practiquen les proves proposades i que es considerin necessàries i pertinents per resoldre el conflicte. Al terme d’aquesta compareixença les parts poden fer les al·legacions oportunes.

5. Entre la citació de les parts per a la compareixença inicial i la finalització de la segona compareixença no poden transcórrer més de tres dies hàbils. Un cop ha acabat la segona compareixença o, en cas que no n’hi hagi, un cop ha acabat la compareixença inicial, l’àrbitre o els àrbitres han de dictar el laude arbitral en el termini màxim dels tres dies hàbils següents. Aquest laude només es pot impugnar en cas d’infracció de les normes de procediment que estableix aquest article.

Capítol segon. El dret de vaga

Article 7 — Definició

Sentències

La vaga és la mesura de conflicte col·lectiu que consisteix en l’aturada temporal de la prestació del treball, sense ocupar el centre de treball, i sense bloquejar els accessos als locals empresarials decidida de manera concertada pels assalariats d’una o de diverses empreses, pels seus representants o per les organitzacions sindicals representatives o més representatives, i que s’exerceix col·lectivament per defensar els seus interessos.

Article 8 — Contingut

Sentències

1. El contingut individual del dret de vaga abasta el dret dels assalariats d’aturar temporalment la prestació del treball, en qualsevol de les seves manifestacions i modalitats, i també l’adhesió a una vaga convocada i la decisió de donar per acabada la participació en aquesta vaga.

2. El contingut col·lectiu del dret de vaga abasta la convocatòria de la vaga, la publicitat i les altres mesures de desenvolupament de la vaga, i també la desconvocatòria de la vaga.

3. La renúncia individual del dret de vaga per part de l’assalariat és nul·la. Tanmateix, es poden pactar clàusules mitjançant un conveni col·lectiu en virtut de les quals les parts es comprometen a no fer vaga durant el seu període de vigència, sempre que el conveni col·lectiu millori, en el seu conjunt, les condicions laborals vigents amb anterioritat.

Article 9 — Àmbit d’aplicació

Sentències

1. El dret de vaga només es pot exercir quan constitueixi una mesura reivindicativa de caràcter laboral que afecti el col·lectiu d’assalariats que la convoca i hi participa.

2. Resten prohibides:

a) Les vagues de caràcter estrictament polític i les de solidaritat, llevat que afectin l’interès professional dels assalariats que les promouen o segueixen. Tenen la consideració de vagues de caràcter estrictament polític les que pretenguin subvertir l’ordre constitucional o obstaculitzar el lliure desenvolupament de l’activitat legislativa, executiva o judicial. Tenen la consideració de vagues de solidaritat les que es convoquen en defensa dels interessos d’altres assalariats amb els que no tenen cap convergència d’interessos laborals.

b) Les vagues que pretenguin l’alteració d’allò pactat en un acord o un conveni col·lectiu vigent, o allò establert en un laude de compliment obligatori, llevat que la motivació de la vaga ragui en la interpretació o el compliment de l’acord o el conveni col·lectiu, o del laude, o en l’alteració de l’acord o el conveni col·lectiu com a conseqüència d’un canvi substancial de les circumstàncies que així ho justifiqui.

3. Tenen la consideració d’abusives les vagues que ocasionin un dany greu, intencionat i desproporcionat a l’empresa o les empreses concernides. Es presumeix que constitueixen un abús del dret de vaga, llevat de prova en contrari, les vagues rotatòries, les de zel o reglament, i, en general, qualsevol forma d’alteració col·lectiva en el règim del treball que sigui diferent de la vaga.

Article 10 — Legitimació

Sentències

Estan legitimats en l’exercici col·lectiu del dret de vaga:

a) Els assalariats de l’empresa o del centre de treball d’una empresa.

b) Els representants dels assalariats en l’empresa, que són els delegats dels assalariats o els membres del comitè d’empresa, o els assalariats amb mandat en les empreses de deu o menys assalariats.

c) Les organitzacions sindicals representatives i més representatives quan la vaga afecti els àmbits sectorial i intersectorial, respectivament.

Article 11 — Aprovació

Sentències

1. Quan la convocatòria de la vaga sigui feta pels assalariats de l’empresa o del centre de treball d’una empresa, s’ha d’aprovar en assemblea mitjançant una votació secreta, per majoria simple dels assalariats de l’empresa o del centre de treball.

2. Quan la convocatòria de la vaga sigui feta pels representants dels assalariats en l’empresa, o per les organitzacions sindicals representatives o més representatives en els àmbits sectorial i intersectorial, respectivament, s’ha d’aprovar en una reunió conjunta dels representants dels assalariats o de les organitzacions esmentats, per majoria simple dels representants presents, i és necessari un quòrum mínim d’assistència del 50% d’aquests representants.

3. En tots els casos s’ha d’estendre una acta on consti l’acord de l’assemblea o la reunió en què es decideixi l’aprovació de la convocatòria de la vaga, la relació d’assistents i els vots emesos.

Article 12 — Notificació

Sentències

1. Un cop aprovada la convocatòria de la vaga, els assalariats o els representants dels assalariats o de les organitzacions sindicals representatives o més representatives ho han de notificar a l’empresari o els empresaris concernits i al Departament de Treball, amb una antelació mínima de cinc dies hàbils respecte a la data de l’inici de la vaga.

2. Si la vaga afecta empreses públiques o empreses privades que realitzen un servei públic o faciliten béns o serveis de primera necessitat, la convocatòria s’ha de notificar amb una antelació mínima de vuit dies hàbils respecte a la data de l’inici de la vaga.

3. La notificació s’ha de fer mitjançant un escrit que inclogui els objectius de la vaga, la data en què s’inicia i la durada prevista, i la composició del comitè de vaga.

Article 13 — Comitè de vaga

Sentències

1. El comitè de vaga és l’òrgan representatiu dels assalariats en vaga que negocia amb l’empresari o els empresaris i promou les actuacions necessàries per assolir una solució del conflicte.

2. En el mateix acte en què s’aprova la convocatòria de la vaga s’han d’elegir els membres del comitè de vaga. Aquests membres han de ser assalariats inclosos en l’àmbit de la vaga.

3. El comitè de vaga es compon d’un màxim de cinc membres si afecta l’àmbit de l’empresa, d’un màxim de set membres si afecta l’àmbit sectorial, i d’un màxim de nou membres si afecta l’àmbit intersectorial. La seva composició s’ha de notificar a l’empresari o els empresaris concernits i al Departament de Treball en el moment de notificar la convocatòria de la vaga.

Article 14 — Funcions del comitè de vaga

Sentències

1. El comitè de vaga resta obligat a garantir, mentre duri la vaga, la prestació dels serveis necessaris per a la seguretat i la integritat de les persones i dels béns, i per al manteniment dels locals, la maquinària, les instal·lacions i les mercaderies de l’empresa o les empreses concernides. També ha d’assegurar l’execució efectiva de tota actuació dirigida a acomplir els serveis i els treballs de manteniment, a fer possible la represa normal de les activitats de l’empresa o les empreses quan finalitzi la vaga, i a garantir el dret al treball de les persones que hagin optat per continuar treballant durant la vaga.

2. El comitè de vaga també participa en totes les actuacions sindicals, administratives o judicials que es duguin a terme per resoldre el conflicte que ha provocat la vaga.

Article 15 — Serveis i treballs de manteniment

Sentències

1. Correspon a l’empresari o els empresaris concernits i al comitè de vaga designar de forma pactada les funcions que s’han d’assegurar i els assalariats que han de garantir la realització dels serveis i els treballs de manteniment necessaris per a la represa normal de les activitats quan finalitzi la vaga.

2. En cas que aquesta designació pactada no sigui possible quan manquin dos dies hàbils per a l’inici de la vaga, correspon a l’empresari o els empresaris concernits la designació de les funcions i els assalariats assenyalats a l’apartat anterior.

3. Aquesta designació pot ser impugnada pel comitè de vaga davant el ministeri competent en matèria de treball, que ha de dictar una resolució motivada en un termini d’un dia hàbil. Aquesta resolució és susceptible de recurs, en els termes que estableix el Codi de l’Administració, però la interposició de recurs no en suspèn l’execució immediata.

4. Sempre que sigui possible, els serveis i els treballs de manteniment han de ser desenvolupats per assalariats que optin per exercir el seu dret de treballar durant la vaga.

Article 16 — Publicitat

Sentències

Si la vaga afecta l’Administració pública o qualsevol empresa de servei públic o d’interès general, un cop se n’ha acordat la convocatòria, el comitè de vaga ha de donar-hi la publicitat necessària podent utilitzar els mitjans de comunicació de l’Administració corresponent, perquè sigui coneguda pels usuaris corresponents.

Article 17 — Desenvolupament

Sentències

1. Els assalariats poden dur a terme totes les activitats i les tasques informatives que decideixin amb l’objecte de fomentar l’adhesió d’altres assalariats a la vaga, amb l’obligació de respectar la lliure decisió dels assalariats que no desitgin participar-hi.

2. Resta prohibida l’ocupació del centre de treball o de qualsevol de les seves dependències mentre duri la situació de vaga, així com dificultar o impedir l’accés al lloc de treball i el desenvolupament normal de les activitats dels assalariats que hagin decidit no participar en la vaga.

3. Els membres del comitè de vaga poden accedir lliurement al centre de treball per dur a terme les funcions que tenen encomanades.

Article 18 — Protecció

Sentències

1. Durant la vaga, resta prohibit per part de l’empresari o els empresaris concernits:

a) Substituir els assalariats que decideixin exercir el dret de vaga per altres assalariats que no es trobin en situació d’alta a l’empresa en el moment en què es convoca la vaga.

b) Substituir els assalariats que decideixin exercir el dret de vaga per altres assalariats que, tot i trobar-se en situació d’alta a l’empresa en el moment en què es convoca la vaga, no desenvolupen una activitat al centre de treball afectat per la convocatòria de la vaga, en els supòsits d’empreses que comptin amb altres centres de treball no afectats per la vaga.

c) Substituir els assalariats que decideixin exercir el dret de vaga per altres assalariats que, tot i trobar-se en situació d’alta a l’empresa en el moment en què es convoca la vaga i desenvolupar una activitat al centre de treball afectat per la convocatòria de la vaga, pertanyen a un altre grup professional.

2. Únicament és possible la substitució dels assalariats que, tenint l’obligació de realitzar els serveis o els treballs de manteniment acordats que garanteixin la represa normal de l’activitat un cop acabada la vaga, no els realitzin.

Article 19 — Arbitratge

Sentències

1. En el supòsit que una vaga es perllongui durant un període de temps que posi en perill l’economia del país o la viabilitat futura de l’empresa o de les empreses concernides, el Govern, mitjançant una resolució motivada, pot acordar l’establiment d’un arbitratge que finalitzi amb un laude de compliment obligatori per resoldre el conflicte que ha provocat la vaga.

2. L’àrbitre o els àrbitres designats pel Govern han d’acomplir els requisits d’imparcialitat exigibles.

3. El procediment arbitral es regeix per les normes de l’article 6, apartats 3, 4 i 5.

Article 20 — Mediació

Sentències

Sense perjudici del que estableix l’article anterior, el ministeri competent en matèria de treball pot nomenar un representant per tal que actuï de mediador en el conflicte i pugui proposar l’adopció de les disposicions necessàries per assegurar els serveis i els treballs de manteniment, i també el respecte dels drets i els deures dels assalariats i els empresaris.

Article 21 — Garantia del funcionament dels serveis essencials

Sentències

1. Als efectes d’aquesta Llei, es consideren serveis essencials, amb independència del règim públic o privat amb què es prestin, els serveis el manteniment dels quals sigui necessari per garantir el contingut essencial dels drets a la vida, a la integritat física i la protecció de la salut, a la llibertat i la seguretat, a la comunicació, a l’educació i a la tutela judicial efectiva, i la lliure circulació i la llibertat d’informació.

2. Si la vaga afecta empreses públiques o empreses privades que realitzen un servei públic o que faciliten serveis o béns de primera necessitat en els àmbits de la sanitat i la higiene pública; la seguretat pública i la protecció civil; el pagament de les prestacions públiques i socials; els serveis socials; la protecció del medi ambient; els serveis funeraris; l’ordenació del tràfic i els transports públics terrestres de viatges, regulars i col·lectius; el transport i la distribució de mercaderies; els serveis públics de comunicació; els serveis informatius de la ràdio i la televisió; els subministraments d’energia elèctrica, aigua, gas i combustibles per a l’ús domèstic, de locomoció o per a altres activitats compreses en aquest apartat; l’educació en tots els seus nivells reconeguts oficialment; l’Administració de justícia pel que fa a l’assenyalament de judicis i actuacions que concerneixen la llibertat o la seguretat de les persones; les institucions penitenciàries, les duanes i l’execució per part de les administracions públiques d’altres activitats no assenyalades en aquest apartat però la prestació de les quals sigui indispensable i inajornable per atendre els ciutadans, el Govern ha d’adoptar els acords necessaris per conciliar en cada cas l’exercici del dret de vaga amb la garantia del funcionament essencial dels serveis.

3. L’acord del Govern ha de ser motivat, ha de respectar el principi de proporcionalitat en la imposició de restriccions al dret de vaga, d’acord amb l’extensió de la vaga, la duració prevista i les necessitats existents, i, excepte en situacions d’urgència, requereix la consulta prèvia de l’empresari o els empresaris concernits i del comitè de vaga. Aquest acord és susceptible de recurs, en els termes que estableix el Codi de l’Administració, però la interposició de recurs no en suspèn l’execució immediata.

Article 22 — Finalització

Sentències

La vaga finalitza:

a) Per iniciativa pròpia dels assalariats, els representants dels assalariats o les organitzacions sindicals representatives o més representatives que l’han convocada.

b) Per acord de les parts en conflicte, que té la mateixa eficàcia que un conveni col·lectiu si reuneix el requisits necessaris a aquest efecte, d’acord amb la Llei de relacions laborals.

c) Per resolució del conflicte mitjançant l’arbitratge que regula l’article 19.

Article 23 — Efectes

Sentències

1. L’exercici del dret de vaga no extingeix la relació laboral, sinó que en comporta únicament la suspensió en relació amb la prestació del treball i el pagament del salari mentre l’assalariat no s’hagi reincorporat de forma efectiva al treball.

2. L’exercici del dret de vaga només pot comportar la sanció o el comiat de l’assalariat si en el desenvolupament de la vaga comet alguna de les faltes que motiven la sanció o el comiat, d’acord amb les infraccions relatives a les situacions de vaga tipificades a la Llei de relacions laborals. En qualsevol modalitat de comiat que sigui declarat per la jurisdicció competent com un acte de discriminació per raó de l’exercici del dret de vaga, l’assalariat pot optar per la indemnització que correspongui d’acord amb la Llei de relacions laborals, o bé exigir el reintegrament a l’empresa amb la reparació de l’acte discriminatori i la indemnització del perjudici ocasionat, que fixa la jurisdicció competent.

3. Durant la vaga l’assalariat manté la situació d’alta a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, amb suspensió de l’obligació de cotització tant per part de l’empresari com de l’assalariat, i en què s’ha de fer constar la situació de vaga.

4. Mentre dura la vaga, l’assalariat que hi participa no té dret a la prestació econòmica de la seguretat social per baixa mèdica si la data d’inici d’aquesta situació es produeix en el període comprès entre l’inici i el final de la vaga, llevat del cas d’accident de treball.

5. Els incompliments comesos en el desenvolupament de la vaga poden donar lloc a les responsabilitats establertes en l’ordenament jurídic.

Capítol tercer. El dret de tancament patronal

Article 24 — Definició

Sentències

El tancament patronal és la mesura de conflicte col·lectiu que, decidida unilateralment per una empresa o per un conjunt d’empreses, n’implica el tancament temporal.

Article 25 — Àmbit d’aplicació

Sentències

1. El dret de tancament patronal només es pot exercir en cas de vaga o de qualsevol forma irregular de conflicte col·lectiu, quan concorri algun dels supòsits següents:

a) L’existència d’un perill evident per a la seguretat o la integritat de les persones o dels béns i, en concret, dels locals, la maquinària, les instal·lacions i les mercaderies de l’empresa o les empreses concernides.

b) L’ocupació il·legal del centre de treball o el perill evident que es produeixi.

c) Que el volum d’inassistència d’assalariats no faci possible la prestació dels serveis o els treballs de manteniment necessaris per a la represa normal de les activitats quan finalitzi la vaga, o que l’existència d’irregularitats en la prestació del treball impedeixin de manera evident el funcionament normal de l’empresa.

2. En qualsevol cas, el tancament dels locals de l’empresa es limita al temps estrictament necessari per garantir-ne la represa normal de les activitats.

Article 26 — Prohibicions

Sentències

No es pot exercir el dret de tancament patronal per impedir o limitar l’efectivitat d’una vaga que s’estigui realitzant o que estigui anunciada, o per sancionar una vaga ja realitzada.

Article 27 — Notificació

Sentències

1. L’empresari o els empresaris que vulguin fer efectiu el tancament patronal han de notificar-ho als assalariats afectats i als seus representants en l’àmbit de l’empresa, a les organitzacions sindicals representatives i més representatives en cas de conflicte en els àmbits sectorial o intersectorial, respectivament, i al Departament de Treball, en el termini màxim d’un dia hàbil a comptar de la presa de la decisió i, com a mínim, dos dies hàbils abans de fer efectiu el tancament.

2. La notificació s’ha de fer mitjançant un escrit que inclogui una exposició raonada de les causes del tancament patronal i la data en què s’inicia.

Article 28 — Autorització

Sentències

1. Si el ministeri competent en matèria de treball considera que no es donen les causes que justifiquen el tancament patronal, ho comunica per escrit a l’empresari o els empresaris concernits mitjançant una resolució motivada, en el termini màxim d’un dia hàbil des de la recepció de la comunicació assenyalada a l’article anterior.

2. Aquesta resolució és de compliment obligatori per a l’empresa o les empreses concernides. La interposició de recurs contra aquesta resolució, en els termes que estableix el Codi de l’Administració, no en suspèn l’execució immediata.

3. En cas contrari, s’entén que el tancament patronal roman autoritzat pel ministeri competent en matèria de treball.

Article 29 — Finalització

Sentències

El tancament patronal finalitza:

a) Per iniciativa pròpia de l’empresa o les empreses concernides.

b) A instància dels assalariats, els representants dels assalariats o les organitzacions sindicals representatives o més representatives, quan garanteixin fefaentment que han deixat de concórrer les causes que han motivat el tancament patronal.

c) Per resolució motivada del ministeri competent en matèria de treball, d’acord amb el que estableix l’article anterior.

Article 30 — Efectes

Sentències

1. L’exercici del dret de tancament patronal no extingeix la relació laboral, sinó que en comporta únicament la seva suspensió i la suspensió del pagament del salari mentre l’assalariat no es pugui reincorporar de forma efectiva al treball.

2. Durant el tancament patronal l’assalariat manté la situació d’alta a la Caixa Andorrana de Seguretat Social, amb suspensió de l’obligació de cotització tant per part de l’empresari com de l’assalariat, i en què s’ha de fer constar la situació de tancament patronal.

3. Mentre dura el tancament patronal, l’assalariat no té dret a la prestació econòmica de la seguretat social per baixa mèdica si la data d’inici d’aquesta situació es produeix en el període comprès entre l’inici i el final del tancament, llevat del cas d’accident de treball.

4. L’empresari està obligat a retribuir els havers laborals i les cotitzacions socials meritats pels assalariats durant el tancament patronal en els supòsits següents:

a) Quan el ministeri competent en matèria de treball resolgui que no s’han donat les causes que justifiquen el tancament patronal i aquesta resolució esdevingui ferma.

b) Quan l’empresa no notifiqui el tancament patronal en els termes i els terminis establerts a l’article 27.

Jurisprudència.ad·Llei qualificada de mesures de conflicte col·lectiu

30 articles·1 versions·Text oficial consolidat