1. Els contractistes establerts a la Unió Europea poden contractar amb el sector públic si en el seu país d’establiment estan habilitats per fer la prestació objecte del contracte.
2. Els empresaris nacionals d’estats membres de la Unió Europea, tant si concorren al contracte de manera aïllada com si hi concorren integrats en una unió temporal d’empreses, tenen l’obligació d’acreditar la seva solvència aportant la documentació necessària. En el cas que en el seu país d’establiment aquell contracte exigeixi la classificació corresponent, han d’acreditar que hi estan classificats.
3. Sens perjudici dels compromisos derivats d’acords internacionals, la contractació pública d’empreses de fora de la Unió Europea se sotmet a la condició de reciprocitat. Aquestes empreses han de justificar mitjançant un informe que l’Estat de procedència de l’empresa estrangera admet, al seu torn, la participació d’empreses andorranes en la contractació amb els ens del seu sector públic assimilables als que enumera l’article 2, en forma significativament similar.
4. A més, per als contractes que ho requereixen, els contractistes han d’estar degudament classificats a Andorra i se’ls pot exigir en el plec de clàusules administratives l’obertura d’un establiment permanent al Principat. En el cas de contractes de concessió d’obres i de concessió de serveis públics, el concessionari s’ha de comprometre a constituir una societat per accions andorrana, per una durada igual a la de la concessió, que tingui per únic objecte l’explotació de l’obra o la gestió del servei concedit, i a obrir l’establiment pertinent a Andorra.
5. Els contractistes estrangers han de respectar totes les condicions que s’estableixen en els plecs de clàusules administratives i, en cas de litigi, queden sotmesos a la jurisdicció dels tribunals andorrans o a instàncies arbitrals.
6. Els contractes i tots els documents necessaris per preparar-los, adjudicar-los i executar-los han de ser en llengua catalana. L’òrgan de contractació, de manera excepcional i justificada i per raó de l’especialitat de l’objecte del contracte, pot acceptar documents en les llengües oficials de la Unió Europea. Les despeses de traducció, si l’Administració ho demana, han de ser assumides pels contractistes estrangers.