En els casos de fusió d’empreses en què participi la societat contractista, i en els supòsits d’escissió, aportació o transmissió d’empreses o branques d’activitat de les mateixes empreses, continua el contracte vigent amb l’entitat absorbent o resultant de la fusió o aquella a la qual s’atribueix el contracte, que queda subrogada en tots els drets i obligacions que dimanen del mateix contracte, sempre que reuneixi les condicions de capacitat, absència de prohibició de contractar, la classificació quan es requereix i la solvència exigida en l’acord d’adjudicació. En els casos enumerats en el paràgraf anterior, l’empresa ha de comunicar a l’òrgan de contractació el canvi produït.
A fi de permetre i impulsar la participació de les microempreses i les petites i mitjanes empreses en la contractació pública, els òrgans de contractació han de preveure la realització independent de cada una de les parts del contracte, mitjançant la divisió en lots separats, sempre que l’objecte del contracte no constitueixi una unitat en si mateix o que no sigui convenient la divisió del contracte per raons de caràcter tècnic, funcional o d’interès públic. Els òrgans de contractació fixen la mida i l’objecte d’aquests lots. Poden limitar la participació d’un licitador en un únic lot o en diversos. Cada lot constitueix un contracte, llevat que els plecs estableixin una previsió diferent. El procediment es determina d’acord amb la quantia total del contracte.
Si durant la tramitació d’un procediment i abans de la formalització del contracte es produeix una operació de fusió, escissió o transmissió del patrimoni empresarial o d’una branca de l’activitat, a l’empresa licitadora o candidata la succeeix en el procediment la societat absorbent, la resultant de la fusió, la beneficiària de l’escissió o l’adquirent del patrimoni empresarial o de la branca d’activitat corresponent, sempre que reuneixi les condicions de capacitat i absència de prohibició de contractar, que acrediti la seva solvència i el compliment de les condicions exigides en el plec de clàusules administratives particulars, i que l’òrgan de contractació ho autoritzi expressament.
Si el poder adjudicador decideix la suspensió temporal del contracte, l’adjudicatari té dret a percebre una indemnització pels danys i perjudicis soferts, degudament verificats.
Els contractes s’extingeixen quan es compleixen o per resolució.
La garantia es pot constituir per transferència bancària, per xec bancari, mitjançant un aval d’entitat bancària o una assegurança de caució subscrita amb una entitat asseguradora degudament autoritzades per operar al Principat d’Andorra, aportant el justificatiu bancari de la constitució de la garantia, quan escaigui. L’òrgan de contractació pot admetre, si els plecs de clàusules administratives ho preveuen, i a demanda de l’adjudicatari, que es constitueixi mitjançant la retenció del seu import en el pagament inicial al contractista; en aquest cas, cal fer-ho constar en el contracte en el moment que es formalitzi.
No és necessària la constitució de garantia en els contractes següents:
Per racionalitzar i ordenar l’adjudicació de contractes, els poders adjudicadors poden concloure acords marc, articular sistemes dinàmics o centralitzar la contractació d’obres, serveis i subministraments en serveis especialitzats.
La tramitació de la contractació consta de les fases següents:
Els contractes de concessió d’obres públiques tenen per objecte la realització per part del concessionari de les prestacions regulades en el |capítol primer, relatiu al contracte d’obres. Per mitjà d’aquest contracte, un o més poders adjudicadors confien l’execució d’obres a un o més operadors econòmics i permeten explotar les obres objecte del contracte i percebre la tarifa d’ús i, en alguns casos, rebre a més un pagament del poder o dels poders adjudicadors.
La cessió del contracte de concessió de serveis s’admet en les condicions establertes en l’article 54. Pel que fa a la subcontractació, el poder adjudicador pot demanar al licitador que esmenti en l’oferta la part de la concessió que es proposa subcontractar i els subcontractistes que proposa.
En tot allò que no està previst en aquest capítol s’aplica el que disposa el capítol segon, relatiu a la concessió d’obres, sempre que sigui compatible amb la naturalesa de les concessions de serveis.
A més del que disposa l’article 30, es pot utilitzar la contractació directa en els supòsits següents:
Els béns objecte del subministrament es reben amb l’acta de conformitat corresponent. En el cas de compres directes de subministraments menors, la factura corresponent substitueix el document contractual i l’acta de conformitat.
En tot allò que no està previst en aquest capítol s’aplica el que disposa el capítol primer, relatiu al contracte d’obres, sempre que sigui compatible amb la naturalesa del contracte de subministraments.
En tot allò que no està previst en aquest capítol s’aplica el que disposa el capítol primer, relatiu al contracte d’obres, sempre que sigui compatible amb la naturalesa del contracte de serveis.
Els contractes dels poders adjudicadors que no tenen la condició d’administracions públiques es regeixen per les normes d’aquest capítol.
Les disposicions d’aquest títol regulen les especificitats dels contractes d’obres, de concessió d’obres, de concessió de serveis, de subministraments i de serveis, així com els contractes d’entitats que no tenen la condició d’administracions públiques. Complementen la resta de disposicions de la Llei, que estableixen els aspectes comuns.
Són òrgans de contractació els enumerats en l’article 8.
Els poders adjudicadors estableixen, en l’elaboració dels marcs pressupostaris, criteris i estratègies de planificació de la inversió pública, i consulten les organitzacions representatives dels operadors econòmics del Principat.