Llei qualificada de protecció civil

93 articles · 1 versions · Text oficial consolidat

Títol primer. Disposicions generals

Article 1 — Objecte i àmbit d’aplicació de la Llei

1. Aquesta Llei té per objecte regular i ordenar l’acció pública en matèria de protecció civil i gestió d’emergències, en el marc de les competències que el Govern i els comuns tenen atribuïdes en aquesta matèria, destinada a protegir les persones, els béns públics i privats i el medi ambient davant de situacions de risc greu, catàstrofe i calamitat pública.

2. Així mateix, aquesta Llei té per objecte regular els drets i els deures de la ciutadania en les situacions d’emergència no ordinària, i també els drets i els deures de la ciutadania en les fases prèvia i posterior a aquestes situacions.

Article 2 — Definicions

Sentències

Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per:

a) Protecció civil: el conjunt o sistema integrat d’accions d’estudi i prevenció de les situacions de risc greu, catàstrofe i calamitat pública, així com les accions de protecció i socors de les persones, els béns públics i privats i el medi ambient en cas que aquestes situacions es produeixin, i que requereixen una planificació prèvia.

b) Emergència: un esdeveniment o accident que sobrevé de forma imprevista i afecta la integritat física de les persones o els béns, de forma col·lectiva o individual, i que en ocasions implica un risc greu que fa necessària l’adopció de mesures extraordinàries per fer-hi front o constitueix una catàstrofe o una calamitat pública.

c) Emergència ordinària: una situació que no implica un risc greu que faci necessària l’adopció de mesures extraordinàries per fer-hi front ni constitueix una catàstrofe o una calamitat pública, però que requereix la intervenció dels serveis operatius competents per a la protecció i l’auxili a les persones i els béns.

d) Emergència no ordinària: una situació que implica un risc greu per a una pluralitat indeterminada de persones i que fa necessària l’adopció de mesures extraordinàries per fer-hi front. També tenen la consideració d’emergència no ordinària les catàstrofes i calamitats públiques, les emergències que ultrapassen els recursos i els mitjans humans i materials dels serveis operatius competents, o en què s’esgotin o sigui previsible l’esgotament dels recursos i mitjans esmentats com a conseqüència de la durada d’una emergència ordinària. La situació d’emergència no ordinària ha de ser declarada per l’autoritat que correspongui, segons es tracti d’una emergència d’àmbit nacional o d’una emergència d’àmbit comunal. En cas de necessitat aquesta declaració pot fer-se verbalment i ratificar-se per escrit en el termini de 72 hores.

e) Catàstrofe: una pertorbació greu del funcionament de la societat que provoca una afectació real i generalitzada per a la vida o la salut de les persones, per als béns o per al medi ambient, i que té com a origen un accident, un fenomen natural o una activitat humana. Pot tractar-se d’un esdeveniment sobtat o del resultat de processos complexos que es desenvolupen en un període de temps llarg.

f) Calamitat pública: una emergència que produeix moltes víctimes o que afecta moltes persones.

g) Perill: l’eventualitat que es produeixi una situació d’emergència no ordinària, risc greu, catàstrofe o calamitat pública.

h) Risc: qualsevol situació de perill que pugui produir un dany sobre una persona o un bé determinat.

i) Vulnerabilitat: el grau en què les persones o els béns poden ser susceptibles de patir pèrdues, danys, sofriment o la mort, en casos de desastre o sinistre.

j) Resiliència: la capacitat de les persones de sobreposar-se als períodes de dolor emocional i a les situacions adverses. També està relacionada amb la capacitat de les persones o de la comunitat de fer front a les situacions perilloses o nocives, i d’adoptar les mesures adequades per a la protecció pròpia.

k) Amenaça: la situació en què les persones i els béns preservats per la protecció civil estan exposats, en major o menor mesura, a un risc imminent o latent.

l) Serveis essencials: els serveis que són necessaris per al manteniment de les funcions socials bàsiques, com ara la salut, la seguretat, el benestar social i econòmic de la ciutadania o el funcionament eficaç de les institucions de l’Estat i de les administracions públiques.

m) Planificació: la previsió i línies d’actuació per fer front a les situacions d’emergència no ordinària que es puguin presentar.

n) Autoprotecció: el coneixement i l’aplicació en matèria de protecció civil que té cada persona sobre les formes d’actuació adequades a cada situació d’emergència o risc potencial.

Article 3 — Finalitats

Sentències

Les finalitats de l’acció pública en matèria de protecció civil i gestió d’emergències s’han de dur a terme de manera coordinada amb el serveis i departaments competents, i són les següents:

a) La identificació, la localització, l’anàlisi i l’avaluació de tot tipus de riscos que es puguin produir en el territori nacional o que, encara que es produeixin fora del territori nacional, puguin repercutir en les persones i els béns que hi són situats.

b) L’estudi, la promoció i la implantació de mesures i activitats de prevenció adequades, dirigides a disminuir el risc de sinistres i a millorar la gestió d’emergències i la seguretat civil.

c) La planificació de les respostes en situacions d’emergència no ordinària mitjançant l’elaboració i l’aprovació dels instruments establerts en aquesta Llei, que han de procurar una acció pública coordinada, ràpida i eficaç dels diferents actors de la seguretat civil.

d) La intervenció immediata en cas de sinistre per anul·lar les seves causes, corregir i minimitzar els seus efectes, tot prestant una atenció especial als socors dels afectats i a la coordinació dels serveis operatius.

e) El restabliment dels serveis essencials i la recuperació de les zones i els llocs afectats pels sinistres, fins que finalitzi la fase de retorn a la normalitat.

f) La preparació i la formació continuada del personal relacionat amb les activitats de protecció civil i gestió d’emergències.

g) La promoció d’una cultura ciutadana d’autoprotecció i de prevenció que permeti a la població estar en condicions d’adoptar mesures preventives eficaces davant els riscos i de minimitzar-ne les conseqüències danyoses.

h) La informació, formació i sensibilització de les persones i els col·lectius que puguin resultar afectats per les situacions d’emergència no ordinària.

Article 4 — Principis

Sentències

1. L’acció pública en matèria de protecció civil i gestió d’emergències ha d’estar orientada pels principis de responsabilitat, cooperació, col·laboració, complementarietat, subsidiarietat, coordinació interadministrativa, solidaritat territorial, assistència recíproca, auxili mutu i lleialtat.

2. Totes les administracions públiques han d’actuar d’acord amb els principis enunciats a l’apartat 1 anterior, i han de posar els seus recursos i mitjans humans i materials al servei de les finalitats de la protecció civil i la gestió d’emergències.

3. Totes les administracions públiques que disposin de serveis operatius que puguin ser útils en cas d’emergència no ordinària han de posar-los a disposició de les autoritats competents en matèria de protecció civil quan siguin requerides a aquest efecte.

4. Totes les administracions públiques han de fer possible que la ciutadania es conscienciï de les seves responsabilitats en matèria de protecció civil i gestió d’emergències. A aquest efecte, sense perjudici de les accions especials com ara els cursos de formació, les campanyes divulgatives o les pràctiques de simulació, els centres docents han de proporcionar formació i informació suficients sobre la protecció civil, amb especial atenció al principi de solidaritat que hi és subjacent.

Article 5 — Mesures de garantia de la seguretat de la població

Sentències

1. Davant d’una situació d’emergència no ordinària el comandament únic pot adoptar les mesures de garantia de la seguretat de la població següents:

a) Evacuar o allunyar les persones dels llocs de perill, inclòs el desallotjament total o parcial de la població. En el cas que sigui necessària l’entrada a un domicili, es procedirà d’acord amb les lleis aplicables.

b) Controlar i, si escau, restringir l’accés a les zones de perill o intervenció.

c) Confinar les persones als seus domicilis o en llocs segurs o zones de refugi durant un termini màxim de 24 hores. En cas d’extrema urgència i quan la situació ho requereixi, aquestes mesures es poden prendre sense la declaració formal d’emergència no ordinària.

2. A excepció de les mesures que es preveuen a l’apartat següent, les autoritats competents en matèria de protecció civil també poden adoptar altres mesures que prevegin la normativa aplicable o els plans de protecció civil, així com totes les altres mesures que considerin necessàries d’acord amb les circumstàncies que concorrin, a l’efecte de garantir la seguretat de la població.

3. Serà necessària la intervenció del Govern per a l’adopció de les mesures de garantia de la seguretat de la població següents:

a) Confinar les persones als seus domicilis o en llocs segurs o zones de refugi, d’acord amb el que prevegin els plans de protecció civil.

b) Limitar la utilització dels serveis públics i privats i el consum de béns en cas que sigui necessari.

4. Les mesures previstes a l’apartat anterior sempre han de ser proporcionals als objectius buscats i amb la durada mínima imprescindible, que no pot superar el període de quinze dies naturals, sense perjudici que es puguin prorrogar fins a un període màxim de quinze dies naturals més si persisteix la situació que les justifica, amb les mateixes condicions. Abans de la finalització d’aquest període de quinze dies naturals més, en cas que persisteixi la situació que les justifica, el Govern haurà de sol·licitar al Consell General la pròrroga d’aquestes mesures, d’acord el que disposa el Reglament del Consell General per un nou període de trenta dies naturals més, i així successivament en cas que escaigui.

5. En els supòsits de declaració d’emergència no ordinària realitzada pel Consell de Comú de conformitat amb el previst a l’article 24.2, el cònsol major i, en cas d’absència, impossibilitat o delegació, el cònsol menor, podrà adoptar qualsevol de les mesures de garantia de la seguretat de la població previstes als apartats 1 i 2, havent de donar compte d’aquestes mesures al ple del Consell del Comú.

6. En els mateixos supòsits de declaració previstos a l’apartat anterior, el cònsol major i, en cas d’absència, impossibilitat o delegació, el cònsol menor, podrà sol·licitar al Govern l’adopció de les mesures relacionades a l’apartat 3 en la parròquia corresponent, havent de donar compte d’aquesta petició al ple del Consell del Comú.

Article 6 — Emblema

Sentències

1. L’emblema de la Protecció Civil del Principat d’Andorra és el signe distintiu internacional, adoptat a Ginebra (Suïss.

a) el 8 de juny del 1977 mitjançant el Protocol addicional als Convenis de Ginebra del 12 d’agost del 1949, relatius a la protecció de les víctimes dels conflictes armats internacionals (Protocol I del 8 de juny del 1977).

2. Aquest emblema consisteix en un triangle equilàter blau sobre fons de color taronja, que s’utilitza exclusivament per identificar i protegir els organismes de protecció civil, el seu personal, edificis i material.

Títol segon. Drets i deures. Cos de voluntaris de protecció civil. Mitjans de comunicació

Capítol primer. Drets i deures

Article 7

Sentències

1. La ciutadania, directament o a través d’entitats i organitzacions reconegudes degudament, té dret a rebre informació veraç, clara i precisa sobre els riscos que li puguin afectar, les causes i les conseqüències d’aquests riscos, les accions públiques previstes per fer-hi front, els plans de protecció civil vigents i aplicables, les mesures de seguretat que cal adoptar i les conductes que cal seguir. En cas de catàstrofe o calamitat pública consumades, els poders públics han d’assegurar aquest dret en la mesura que la situació ho permeti.

2. La ciutadania té dret a participar en les tasques de protecció civil en els termes que estableix aquesta Llei.

3. D’acord amb el que estableixin les lleis aplicables, la ciutadania té dret a ser rescabalada pels danys i perjudicis en relació amb els seus béns i drets com a conseqüència de les requises, ocupacions i intervencions temporals que es decideixin en aplicació de les disposicions d’aquesta Llei.

Article 8 — Deures generals

Sentències

1. La ciutadania està obligada a obeir les ordres i les instruccions impartides per les autoritats competents en matèria de protecció civil. Pel que fa als menors d’edat o les persones amb la capacitat modificada judicialment, són responsables del compliment d’aquest deure els pares, els titulars de les institucions de protecció o de suport, o les persones que n’ostentin la guarda de fet o de dret.

2. La ciutadania està obligada a portar a terme les pràctiques i les simulacions que les autoritats competents en matèria de protecció civil disposin amb caràcter imperatiu.

3. La ciutadania major d’edat està obligada a adoptar les mesures que disposin les autoritats competents en matèria de protecció civil pel que fa a la prevenció i la protecció de la seva persona i de les persones que estiguin al seu càrrec, així com dels seus béns i drets.

4. La ciutadania major d’edat està obligada a col·laborar en les accions operatives de protecció civil quan siguin requerits a aquest efecte per les autoritats competents en matèria de protecció civil, sense tenir el dret a ser-ne indemnitzats. El requeriment per a les accions operatives ha de valorar, en la mesura que sigui possible, les circumstàncies físiques o de qualsevol altre tipus de les persones requerides, i ha de ser adequat d’acord amb aquestes circumstàncies.

5. La ciutadania major d’edat està obligada a atendre immediatament les ordres de destrucció o requisa dictades per les autoritats competents en matèria de protecció civil, i a facilitar les ocupacions i intervencions temporals d’edificacions, instal·lacions, establiments, dependències, centres de treball i activitats, sense perjudici del que estableix l’apartat 3 de l’article 7.

6. La ciutadania ha de contribuir amb la seva conducta a la prevenció i la protecció civils. En funció de les situacions a les quals cal fer front i en funció de les possibilitats de què, la ciutadania té el deure d’avisar els serveis operatius competents i d’adoptar les primeres mesures necessàries que corresponguin.

7. La presència accidental o temporal al Principat d’Andorra no eximeix del compliment de les obligacions assenyalades en aquest article.

Article 9 — Deures específics

Sentències

1. Les entitats públiques i privades que portin a terme una activitat relacionada amb la seguretat de les persones i els béns; els serveis sanitaris, de prevenció i extinció d’incendis, de circulació, de manteniment i explotació de carreteres i d’obres públiques; de manteniment, conservació i subministrament de telecomunicacions, aigua, gas, electricitat, carburants, combustibles, energia i altres anàlegs, així com les empreses de treballs públics i d’enginyeria del país estan obligats a col·laborar en situacions d’emergència no ordinària a requeriment de les autoritats competents en matèria de protecció civil. També estan obligades a fer-ho les entitats públiques o privades que prestin serveis públics, crítics o essencials per a la comunitat.

2. Les persones, entitats, organismes i empreses que portin a terme activitats que poden generar situacions de risc greu, catàstrofe o calamitat pública, així com els centres i les instal·lacions que puguin resultar especialment afectats per aquestes situacions estan obligats a adoptar les mesures específiques d’autoprotecció que determinin les autoritats competents en matèria de protecció civil, i a mantenir els recursos i els mitjans humans i materials necessaris per fer front amb eficàcia a les situacions esmentades. En particular, han d’elaborar plans d’autoprotecció d’acord amb el que estableixen aquesta Llei i la normativa aplicable restant.

3. Les persones, entitats, organismes i empreses que desenvolupin les seves activitats en serveis públics i sectors que puguin ser considerats com a crítics o essencials per a la comunitat han de disposar de les mesures adequades per assegurar la continuïtat del seu funcionament segons disposa aquesta Llei.

4. El compliment dels deures assenyalats en aquest article no genera el dret a cap mena de compensació, llevat que així ho estableixin les lleis aplicables.

Capítol segon. Cos de voluntaris de protecció civil

Article 10 — Cos de voluntaris de protecció civil

Sentències

1. La col·laboració regular, de manera voluntària i desinteressada, en les tasques de protecció civil es pot dur a terme personalment o a través de les entitats i organitzacions del voluntariat, d’acord amb el que estableixen aquesta Llei, la Llei 90/2010, del 16 de desembre, del voluntariat d’Andorra, i la normativa aplicable restant.

2. Les persones que desitgin col·laborar directament com a voluntàries de protecció civil ho han de sol·licitar al departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències. En aquest cas, el departament esmentat roman sotmès a les disposicions de la Llei 90/2010, del 16 de desembre, del voluntariat d’Andorra.

3. Les entitats i organitzacions que desitgin col·laborar com a voluntàries de protecció civil també ho han de sol·licitar al departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències. Aquestes col·laboracions podran fer l’objecte de convenis de col·laboració entre el Departament de protecció civil i les entitats concernides.

4. Els drets i els deures de les persones voluntàries de protecció civil, de manera directa o a través de les entitats o organitzacions de voluntariat, es regeixen per les disposicions de la Llei 90/2010, del 16 de desembre, del voluntariat d’Andorra, i la normativa aplicable restant.

5. Les persones voluntàries de protecció civil integren el Cos de voluntaris de protecció civil i la seva activitat es porta a terme a través del departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències.

6. Les persones voluntàries de protecció civil han de seguir les formacions establertes pel departament de Protecció Civil, en funció de les activitats que es preveu que puguin desenvolupar.

7. El Govern ha de garantir que les assegurances contractades en mèrits de l’article 15 ofereixin una cobertura suficient pel que fa a totes les persones que integren el Cos de Voluntaris de Protecció Civil, en funció dels riscs assumits i dels danys que l’actuació dels voluntaris podria provocar a tercers.

Article 11 — Grup d’Intervenció i Suport de l’Administració Pública

Sentències

1. Els funcionaris o agents de les administracions públiques que ho sol·licitin, i que per raó de les seves condicions i del lloc de treball que ocupin siguin seleccionats pel departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències per portar a terme les tasques de protecció civil, integren el Grup d’Intervenció i Suport de l’Administració Pública i formen part del Cos de voluntaris de protecció civil. La participació a aquest Grup és voluntària i ha d’estar validada per l’administració afectada.

2. Els membres del Grup d’Intervenció i Suport de l’Administració Pública reben la formació necessària i poden ser mobilitzats amb caràcter immediat per les autoritats competents en matèria de protecció civil, durant la jornada de treball o fora d’aquest horari.

Article 12 — Actuació

Sentències

1. L’actuació del Cos de voluntaris de protecció civil en situacions d’emergència no ordinària es porta a terme sempre sota la dependència funcional de les autoritats competents en matèria de protecció civil les ordres i instruccions de les quals han de ser seguides estrictament per les persones voluntàries.

2. Aquesta actuació se cenyeix a tasques preventives, de reforç, cooperació i col·laboració amb els serveis operatius competents, llevat que de forma excepcional les circumstàncies que concorrin facin imprescindible que supleixin totalment o parcialment aquests serveis.

Article 13 — Foment

Sentències

Les administracions públiques han de fomentar i promoure la vinculació voluntària i desinteressada de la ciutadania en les tasques de protecció civil en els termes establerts en aquesta Llei, la Llei 90/2010, del 16 de desembre, del voluntariat d’Andorra, i la normativa aplicable restant mitjançant campanyes d’informació, divulgació i reconeixement de les activitats que es desenvolupin en l’àmbit de la protecció civil.

Article 14 — Formació

Sentències

El Govern, mitjançant el Departament de Protecció Civil i Gestió d’Emergències, pot sol·licitar a les entitats o organitzacions de voluntariat que acreditin que les persones voluntàries que en formen part i que hagin de col·laborar en les tasques de protecció civil han rebut la formació suficient i necessària per desenvolupar eficaçment aquestes tasques, segons determini el departament esmentat.

Article 15 — Assegurança

Sentències

Les entitats o organitzacions de voluntariat que integrin persones voluntàries que hagin de col·laborar en les tasques de protecció civil, o el departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències, segons el cas, han de contractar assegurances d’accident que cobreixin els riscos en què puguin incórrer els seus integrants en l’execució de les tasques de protecció civil, i han de subscriure també assegurances de responsabilitat civil o altres garanties financeres equivalents per cobrir la responsabilitat civil d’aquests integrants pels danys que puguin causar a tercers d’acord amb el que disposa la Llei 90/2010, del 16 de desembre, del voluntariat d’Andorra.

Capítol tercer. Mitjans de comunicació

Article 16 — Mitjans de comunicació

Sentències

En situacions de emergència no ordinària, tots els mitjans de comunicació públics i privats, els responsables de xarxes socials i la resta de sistemes d’informació a la població estan obligats a transmetre gratuïtament les informacions, avisos i instruccions dirigits a la població que els siguin tramesos per les autoritats competents en matèria de protecció civil. Aquesta transmissió ha de ser fidel, íntegra, prioritària i, en cas que així se sol·liciti, immediata, tot indicant l’autoritat de procedència.

Títol tercer. Centres docents. Campanyes de sensibilització

Capítol primer. Centres docents

Article 17 — Formació en centres docents

Sentències

1. Als centres docents i als diferents cursos acadèmics en què es divideixen els nivells dels sistemes educatius és obligatori portar a terme activitats formatives i informatives i exercicis d’autoprotecció en relació amb les situacions d’emergència no ordinària i en concret les pràctiques i els exercicis periòdics que prevegi el pla d’autoprotecció corresponent.

2. A partir dels deu anys d’edat, els escolars dels centres docents han de rebre obligatòriament formació sobre riscos naturals i primers auxilis.

Article 18 — Capacitació i mitjans

Sentències

El Govern, a través dels diferents ministeris i departaments competents per raó de la matèria, i d’acord amb els directors dels centres docents, vetlla perquè les activitats a què fan referència els apartats 1 i 2 de l’article 17 es facin sota la responsabilitat de persones capacitades degudament i que disposin de la formació adequada, i facilita als centres docents el material informatiu i la documentació que calgui a aquest efecte. La coordinació d’aquestes activitats es farà mitjançant el departament competent en protecció civil.

Capítol segon. Campanyes de sensibilització

Article 19 — Programes d’informació

Sentències

El Govern, a través del departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències, ha d’establir i desenvolupar programes d’informació que assegurin el coneixement de les mesures de prevenció i resposta davant les situacions d’emergència no ordinària per part de la ciutadania en general, les persones que puguin resultar afectades en particular i les persones que visiten el Principat d’Andorra.

Article 20 — Difusió de la informació

Sentències

La informació sobre les mesures de prevenció i resposta davant les situacions d’emergència no ordinària es difon, entre d’altres, mitjançant campanyes de sensibilització, amb atenció especial als menors d’edat, a les persones amb discapacitat, als grups de persones especialment vulnerables i a tots aquells grups que puguin requerir una protecció específica.

Títol quart. Emergències ordinàries

Capítol primer. Definició i disposicions generals

Article 21 — Definició

Sentències

1. Les emergències ordinàries són les situacions que no impliquen un risc greu que faci necessària l’adopció de mesures extraordinàries per fer-hi front, ni suposa una catàstrofe o una calamitat pública, però requereix la intervenció de serveis operatius competents per a la protecció i l’auxili a les persones i els béns.

2. L’atenció de les emergències ordinàries s’efectua a través dels serveis operatius competents i específics en cada cas, sense perjudici de la coordinació necessària que hi ha d’haver entre ells.

Article 22 — Disposicions generals

Sentències

1. Les accions que requereixen la gestió de les emergències ordinàries es porten a terme pels serveis operatius competents a l’efecte, d’acord amb les lleis i la normativa restant aplicable, tot seguint els protocols que s’estableixin.

2. El servei d’atenció de trucades d’emergència que s’estableix a l’article 74 constitueix el centre de recepció de les trucades relacionades amb l’atenció necessària en les situacions d’emergència ordinària.

Capítol segon. Deures de col·laboració

Article 23 — Deures de col·laboració

Sentències

1. Les persones i les entitats públiques o privades radicades al Principat d’Andorra, l’activitat de les quals estigui relacionada amb la prevenció, l’atenció, els socors i la seguretat de les persones i els béns, han de prestar col·laboració i informar els òrgans competents del Govern i dels comuns als efectes de la gestió de les emergències ordinàries.

2. Les persones i les entitats assenyalades a l’apartat 1 anterior han d’informar els òrgans competents del Govern i dels comuns en matèria de protecció civil sobre els recursos i mitjans humans i materials de què disposen i, en general, sobre tots els aspectes relacionats amb la prestació dels seus serveis en situacions d’emergència ordinària. També estan obligades a comunicar de manera immediata al servei d’atenció de trucades d’emergència les situacions d’emergència ordinària de les quals tinguin coneixement, tot proporcionant la informació més completa possible sobre l’origen, les característiques i l’evolució i la finalització previsibles d’aquestes situacions.

Títol cinquè. Emergències no ordinàries. Actuacions en matèria de protecció civil

Capítol primer. Definició i actuacions bàsiques

Article 24 — Definició

Sentències

1. Les emergències no ordinàries són les situacions que impliquen un risc greu per a una pluralitat indeterminada de persones i que fan necessària l’adopció de mesures extraordinàries per fer-hi front. També tenen la consideració d’emergència no ordinària les catàstrofes i calamitats públiques, les emergències que ultrapassen els recursos i els mitjans humans i materials dels serveis operatius competents, o en què s’esgotin o sigui previsible l’esgotament dels recursos i mitjans esmentats com a conseqüència de la durada d’una emergència ordinària.

2. La declaració d’emergència no ordinària es realitza per part del Govern si es tracta d’una emergència d’àmbit nacional i pel Consell de Comú de la parròquia que correspongui si es tracta d’una emergència d’àmbit comunal. Les emergències no ordinàries requereixen la coordinació i el comandament excepcionals dels serveis operatius competents i de les entitats públiques i privades que hagin de col·laborar-hi, i també la coordinació amb els comuns.

3. L’atenció de les emergències no ordinàries s’efectua a través del sistema integrat de protecció civil així com de la coordinació dels mitjans mobilitzats.

Article 25 — Actuacions bàsiques

Sentències

Les actuacions bàsiques de protecció civil que han de realitzar les administracions públiques en l’àmbit de les seves competències són la previsió i la prevenció de les situacions de risc; la planificació; la intervenció una vegada s’han activat els plans de protecció civil; la recuperació i el retorn a la normalitat, i la informació i la formació de la població en general i del personal dels serveis operatius competents.

Capítol segon. Previsió i prevenció

Article 26 — Previsió

Sentències

1. El Govern ha d’elaborar un mapa de riscos en què s’identifiquin i ubiquin els diferents riscos existents en tot el territori del Principat d’Andorra, als únics efectes que estableix aquesta Llei.

2. Correspon al departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències d’impulsar el desenvolupament i la difusió del Mapa de Riscos.

3. El Mapa de Riscos inclou totes les situacions susceptibles de generar riscos greus col·lectius i conté el conjunt dels mapes de riscos temàtics subjectes a plans especials de protecció civil, inclosos els previstos a l’article 33.

4. 4. El Mapa de Riscos forma part del Pla territorial nacional de protecció civil, que regula l’article 31.

5. La Comissió Nacional de Protecció Civil, regulada al capítol tercer del títol sisè, ha d’emetre informes preceptius i no vinculants sobre els projectes de llei i de normes tècniques relatius a les mesures de prevenció de riscs i minimització de l’impacte d’eventuals catàstrofes i calamitats.

Article 27 — Prevenció

Sentències

1. Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències, han de promoure actuacions orientades a reduir els riscos i prevenir les situacions d’emergència no ordinària, amb especial atenció a la capacitació dels serveis operatius i a la formació i la col·laboració de la població per fer front a aquestes situacions. Així mateix, han de vetllar pel compliment de les normes aplicables en aquesta matèria, tot exercint, si escau, les potestats d’inspecció i sanció que tinguin atribuïdes.

2. Els titulars d’edificacions, establiments i activitats que estiguin ubicats en zones incloses dins el Mapa de Riscos a què es refereix l’article 26 estan obligats a adoptar i mantenir mesures d’autoprotecció i a disposar dels recursos i els mitjans materials necessaris per fer front a aquests riscos.

3. Les persones, entitats, organismes i empreses que portin a terme activitats que puguin generar situacions d’emergència no ordinària estan obligades a adoptar i mantenir mesures d’autoprotecció i a disposar dels recursos i els mitjans humans i materials necessaris per fer front a aquestes situacions. Aquestes persones també estan obligades a elaborar, al seu càrrec, el pla d’autoprotecció de les edificacions que estiguin situades dins el perímetre d’afectació d’aquestes activitats amb anterioritat a l’inici de les mateixes. Els titulars i els ocupants de les edificacions situades dins el perímetre d’afectació hauran de cooperar en la realització dels plans d’autoprotecció i fer el necessari per a la seva implantació. Pel que fa als titulars i els ocupants de les edificacions construïdes dins el perímetre d’afectació de les activitats susceptibles de generar risc, amb posterioritat a l’inici de les activitats esmentades, hauran d’elaborar els seus plans d’autoprotecció, els quals aniran a llur càrrec. El Govern estableix reglamentàriament el catàleg d’aquestes activitats i el perímetre d’afectació corresponent.

4. Els responsables de centres de treball administratiu, docent, hospitalari que el Govern determini per la via reglamentària també estan obligats a adoptar i mantenir les mesures d’autoprotecció corresponents i a disposar dels recursos i els mitjans materials per fer front a les situacions d’emergència no ordinària. Caldrà l’emissió d’un informe previ no vinculant dels Comuns.

5. Les persones, entitats, organismes i empreses que estan obligats a adoptar i mantenir mesures d’autoprotecció d’acord amb els apartats 2, 3 i 4 anteriors, ho han de fer mitjançant els plans d’autoprotecció a què es refereixen els articles 37 i 38. Les persones, entitats, organismes i empreses que estan obligats a adoptar i mantenir mesures d’autoprotecció d’acord amb l’apartat 3 anterior han de contractar les assegurances necessàries per cobrir, en una quantia suficient els riscos de responsabilitat civil que puguin generar les activitats que exerceixen.

6. La celebració de qualsevol espectacle o activitat que generi una gran concentració de persones o el desplaçament de persones o equips exigeix l’autorització prèvia del departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències, en els termes establerts a l’article 39, a banda de les altres autoritzacions requerides legalment.

Capítol tercer. Planificació

Secció primera. Disposicions generals

Article 28 — Plans de protecció civil

Sentències

1. Els plans de protecció civil constitueixen l’instrument organitzatiu general mitjançant el qual s’ordena la resposta a situacions d’emergència no ordinària i s’estableixen els mecanismes per mobilitzar, coordinar i dirigir els recursos i els mitjans materials necessaris per a la protecció de les persones, els béns i el medi ambient en aquestes situacions.

2. L’estructura i el contingut dels plans de protecció civil s’han d’ajustar a les disposicions d’aquesta Llei i de la normativa aplicable restant.

3. Els plans de protecció civil són territorials, especials, específics, de continuïtat de serveis públics i d’altres serveis crítics o essencials per a la comunitat, d’autoprotecció i per a activitats i esdeveniments determinats.

4. Els plans territorials, especials i específics de protecció civil es publiquen al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra .

5. Els plans territorials, especials i específics de protecció civil tenen una vigència indefinida, sense perjudici de les revisions o modificacions que siguin necessàries per adaptar-los a l’estat dels coneixements científics i tècnics.

6. El departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències ha de crear i mantenir el Registre de plans de protecció civil, on s’inclouen tots els plans de protecció civil. Les particularitats relatives al Registre de plans de protecció civil es regulen reglamentàriament. Aquest reglament haurà d’incloure quina informació del Registre pot ser consultada per la ciutadania i quina és d’accés restringit per motius estratègics.

Article 29 — Contingut comú dels plans territorials, especials i específics

Sentències

Els plans territorials, especials i específics de protecció civil s’elaboren seguint una estructura homogènia i contenen, com a mínim, informació i previsions sobre:

a) Les característiques del territori, la població i els béns compresos en l’àmbit del pla.

b) La descripció, l’anàlisi i la classificació dels riscos tenint en compte el que estableixi el Mapa de Riscos.

c) Les actuacions per fer front als riscos, tot distingint les mesures preventives i les accions necessàries en cas que es produeixi una emergència no ordinària.

d) L’organització per fer front a l’emergència no ordinària, que està integrada pel director del pla, el consell assessor i el gabinet d’informació.

e) Els serveis operatius, organitzats per grups d’intervenció, de seguretat, sanitaris i de suport tècnic, logístic i social.

f) Els recursos i els mitjans humans i materials disponibles per fer front a les emergències, així com els procediments de mobilització que, en tot cas, han de donar preferència als mitjans i els recursos de titularitat pública.

g) Les infraestructures operatives que han d’incloure, com a mínim, un centre receptor d’alarmes, un centre de coordinació operativa i els llocs de comandament avançat.

h) El procediment d’activació del pla i l’autoritat encarregada de fer-ho.

i) El director del pla, al qual correspon a partir de l’activació de l’emergència la direcció i la coordinació de totes les actuacions per fer-hi front.

j) Els nivells d’aplicació del pla, que es corresponen amb les situacions de prealerta, alerta, emergència i retorn a la normalitat, i les mesures associades a cadascun d’aquests nivells.

k) Les mesures d’informació i protecció de la població que han d’incloure, com a mínim, el control dels accessos, els avisos a la població, el refugi, l’aïllament o el confinament en els domicilis o en un lloc de seguretat, l’evacuació en les seves diferents variants i l’assistència sanitària. En concret, s’ha de garantir l’assistència adequada a les persones amb discapacitat i altres col·lectius vulnerables.

l) La definició de les mesures i les actuacions d’auxili a les persones desaparegudes, sepultades, aïllades, ferides, contaminades o malaltes degut a les condicions del medi ambient i d’higiene, i com a conseqüència de la situació d’emergència no ordinària. S’han de definir, com a mínim, les mesures i les actuacions de recerca, rescat i salvament, primers auxilis, evacuació o transport, classificació, control i evacuació dels afectats amb finalitats d’assistència sanitària i social, assistència sanitària primària, allotjament d’emergència i abastiment.

m) El programa d’implantació i els simulacres.

n) El programa de manteniment, actualització, adaptació i revisió del pla.

Secció segona. Plans territorials

Article 30 — Plans territorials

Sentències

Els plans territorials constitueixen l’instrument organitzatiu previst per fer front a les emergències no ordinàries de caràcter general que es puguin presentar en un àmbit territorial determinat, nacional o parroquial, i tenen com a objecte i finalitat:

a) Identificar els riscos amb l’anàlisi i l’avaluació corresponents.

b) Definir les mesures de prevenció aplicables.

c) Planificar les activitats d’informació i conscienciació de la població sobre els riscos i les mesures de prevenció.

d) Concretar l’organització de la protecció civil de les administracions públiques que hagin d’actuar en l’àmbit territorial de què es tracti, amb la inclusió dels recursos i els mitjans humans i materials susceptibles de ser mobilitzats i dels criteris d’actuació i coordinació d’aquests recursos i mitjans.

e) Establir l’autoritat competent per a l’activació i l’aplicació del pla i els procediments d’intervenció, de restabliment dels serveis i de recuperació de la normalitat.

Article 31 — Pla territorial nacional de protecció civil

Sentències

1. El Pla territorial nacional de protecció civil constitueix l’instrument organitzatiu de resposta genèrica davant les situacions d’emergència no ordinària en l’àmbit territorial nacional que, per la seva naturalesa o extensió, o per necessitat de coordinar més d’una administració, requereixen una direcció nacional.

2. El Pla territorial nacional de protecció civil, en la seva qualitat de pla director, desenvolupa les directrius i els requeriments que cal observar per a l’elaboració, l’aprovació i l’homologació dels plans de protecció civil restants.

3. Correspon al Govern, a proposta del ministre competent en matèria d’interior, amb l’informe previ favorable de la Comissió Nacional de Protecció Civil a què es refereix el capítol tercer del títol sisè, d’aprovar el Pla territorial nacional de protecció civil.

Article 32 — Plans territorials comunals de protecció civil

Sentències

1. Tots els comuns han d’elaborar el Pla territorial comunal de protecció civil corresponent a l’àmbit territorial de la seva parròquia.

2. Els plans territorials comunals de protecció civil són aprovats pels consells de Comú respectius, amb l’informe previ favorable de la Comissió Nacional de Protecció Civil. A aquest efecte, la Comissió Nacional de Protecció Civil en verifica l’adequació a les disposicions d’aquesta Llei i del Pla territorial nacional de protecció civil, que actua com a pla director.

Secció tercera. Plans especials i plans específics

Article 33 — Plans especials

Sentències

1. Els plans especials són l’instrument organitzatiu general de resposta per fer front a riscos concrets, la naturalesa dels quals requereix una metodologia tecnicocientífica específica, per sectors d’activitat, per activitats concretes i per tipus d’emergència.

2. Les disposicions dels plans especials s’han d’adaptar al Pla territorial nacional de protecció civil, que actua com a pla director.

3. Els plans especials són aprovats pel Govern, a proposta del ministre competent en matèria d’interior, amb l’informe previ favorable de la Comissió Nacional de Protecció Civil.

4. En tot cas, han de ser objecte de plans especials els sectors següents d’activitat o activitats concretes, o tipus d’emergència no ordinària, sense perjudici dels restants que el Govern determini, a proposta del ministre competent en matèria d’interior:

a) Inundacions.

b) Sismes.

c) Riscos químics.

d) Transport de mercaderies perilloses.

e) Incendis forestals.

f) Vessaments.

g) Riscos geològics, i en concret les esllavissades superficials, la caiguda de blocs rocosos, els grans moviments i els corrents d’arrossegalls.

h) Allaus.

i) Grans nevades.

j) Riscos industrials.

k) Riscos sanitaris.

Article 34 — Plans específics

Sentències

1. Els plans específics són l’instrument organitzatiu general de resposta per fer front a riscos concrets, localitzats o de transcendència especial.

2. Les disposicions dels plans específics s’han d’adaptar al Pla territorial nacional de protecció civil, que actua com a pla director.

3. Els plans específics són aprovats pel Govern, a proposta del ministre competent en matèria d’interior, amb l’informe previ favorable de la Comissió Nacional de Protecció Civil.

Secció quarta. Plans de continuïtat de serveis públics i d’altres serveis crítics o essencials per a la comunitat

Article 35 — Definició i contingut

Sentències

1. Les entitats, organismes o empreses que presten serveis públics o altres serveis crítics o essencials per a la comunitat han de disposar d’un pla alternatiu per a la continuïtat de la prestació d’aquests serveis en cas que se n’interrompi el funcionament normal per qualsevol causa.

2. Els plans de continuïtat de serveis públics i d’altres serveis crítics o essencials per a la comunitat són aprovats pel departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències, amb l’informe previ favorable de la Comissió Nacional de Protecció Civil.

Article 36 — Entitats, organismes i empreses obligats

Sentències

Queden sotmesos, en tot cas, a l’obligació de disposar d’un pla de continuïtat les entitats, els organismes o les empreses de subministrament d’electricitat, telefonia i aigua potable. El Govern determina per la via reglamentària les entitats, els organismes o les empreses restants de prestació de serveis públics o d’altres serveis crítics o essencials per a la comunitat que hagin de disposar d’un pla de continuïtat.

Secció cinquena. Plans d’autoprotecció

Article 37 — Definició i contingut

Sentències

1. Els plans d’autoprotecció són l’instrument previst per fer front als riscos existents i als riscos que es puguin generar per les edificacions, establiments, activitats, persones, entitats, organismes, empreses i responsables de centres de treball administratiu a què es refereixen els apartats 2, 3 i 4 de l’article 27.

2. El contingut dels plans d’autoprotecció s’haurà d’ajustar a la zona i les característiques de les edificacions, establiments, activitats, persones, entitats, organismes, empreses i responsables de centres de treball administratiu a què es refereixen els apartats 2, 3 i 4 de l’article 27.

Article 38 — Elaboració, implantació, modificació i revisió

Sentències

1. Els plans d’autoprotecció han de ser elaborats per tècnics competents i capacitats degudament per dictaminar sobre tots els aspectes relacionats amb l’autoprotecció davant els riscos, i respondre de la correcció dels mateixos. L’habilitació per tal de poder elaborar plans d’autoprotecció es regularà per la via reglamentària.

2. La implantació, el manteniment i la revisió dels plans d’autoprotecció corresponen als titulars de les edificacions, establiments, activitats, entitats, organismes i empreses i als responsables de centres de treball administratiu a què es refereixen els apartats 2, 3 i 4 de l’article 27.

3. En els casos previstos reglamentàriament, de forma prèvia a la implantació d’un pla d’autoprotecció, la Comissió Nacional de Protecció Civil l’ha d’aprovar mitjançant l’emissió d’un informe vinculant, un cop els titulars esmentats a l’apartat anterior n’hagin presentat una còpia a aquest efecte. No obstant això, una vegada transcorreguts tres mesos des de la data de la presentació de la còpia del pla sense que la Comissió Nacional de Protecció Civil hagi emès l’informe corresponent, el pla d’autoprotecció s’entén aprovat.

4. Un cop aprovat el pla d’autoprotecció, també s’entén implantat i els titulars de les edificacions, instal·lacions, establiments, dependències, centres de treball i activitats li han de donar la publicitat interna adequada i oportuna.

5. L’aprovació del pla d’autoprotecció corresponent constitueix la condició prèvia i necessària per iniciar l’activitat de què es tracti o per modificar l’exercici de l’activitat que ja hagi estat autoritzada anteriorment.

6. Un cop aprovat, el pla d’autoprotecció s’ha d’inscriure al Registre de plans de protecció civil del departament competent en matèria de protecció civil, a instància dels titulars de les edificacions, instal·lacions, establiments, dependències, centres de treball i activitats.

7. El departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències pot requerir els titulars de les edificacions, establiments, activitats, persones, entitats, organismes i empreses i els responsables de centres de treball administratiu a què es refereixen els apartats 2, 3 i 4 de l’article 27 perquè modifiquin, actualitzin o revisin el pla d’autoprotecció corresponent. En aquest cas, un cop transcorregut el termini concedit sense que hagin atès el requeriment, el ministre competent en matèria d’interior, a proposta del director del departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències, pot adoptar motivadament alguna de les mesures següents, sense perjudici de les sancions administratives corresponents:

a) Les mesures de protecció que es considerin necessàries, a càrrec dels titulars o de les altres persones obligades.

b) El tancament o la suspensió cautelar de les edificacions, instal·lacions, establiments, dependències, centres de treball i activitats fins que el requeriment hagi estat atès.

Secció sisena. Plans o programes per a activitats o esdeveniments determinats

Article 39 — Plans o programes per a activitats o esdeveniments determinats

Sentències

1. La celebració de qualsevol activitat o esdeveniment que s’hagi de comunicar prèviament al director del Cos de Policia de conformitat amb l’article 32 de la Llei 31/21, del 22 de novembre de text consolidat, qualificada de seguretat pública també exigeix la comunicació prèvia al departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències.

2. Els organitzadors de l’activitat o esdeveniment han de presentar un pla o programa concret que contingui la relació dels mitjans humans, materials i organitzatius previstos per prevenir el risc que generi i, en el seu cas, per activar l’evacuació corresponent, tot acreditant les assegurances contractades per cobrir en quantia suficient el risc de responsabilitat civil en general. Els organitzadors han de tenir en compte, en especial, les directius emanades del departament competent en matèria de seguretat industrial.

3. El departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències pot coordinar la revisió del pla o programa concret amb les persones i entitats públiques i privades restants, amb la finalitat de definir el nivell de risc i els recursos que s’hi hagin de destinar. També pot emetre els informes que consideri oportuns a aquest efecte i, en cas que ho faci, es considera que tenen caràcter vinculant.

4. Els organitzadors de l’activitat o l’esdeveniment han d’abonar al Govern les taxes o els preus públics que es fixin per la normativa aplicable.

Capítol quart. Intervenció

Secció primera. Plans territorials, especials i específics

Article 40 — Activació

Sentències

1. Quan s’hagi detectat una situació d’emergència no ordinària recollida en un pla territorial, especial o específic, es procedeix a activar formalment el pla corresponent per l’autoritat competent que s’hi prevegi.

2. A partir de l’activació del pla, la direcció i la coordinació de totes les actuacions per fer front al risc greu o l’emergència no ordinària corresponen al director del pla, que ha d’adoptar les mesures que s’hi estableixen, amb les adaptacions que siguin necessàries segons les circumstàncies que concorrin.

3. Els nivells d’activació dels plans territorials, especials i específics són:

a) Prealerta.

b) Alerta.

c) Emergència.

d) Retorn a la normalitat.

Article 41 — Nivells d’actuació

Sentències

1. Quan els plans territorials, especials i específics tinguin dos nivells d’actuació, comunal i nacional, i un cop activat el pla d’àmbit comunal l’emergència no ordinària sigui impossible de combatre, es procedeix a activar el pla d’àmbit nacional.

2. En qualsevol cas, el pas del nivell comunal al nacional determina la integració dels recursos i mitjans humans i materials del primer nivell al segon nivell esmentat, així com la transferència del comandament del pla a l’autoritat competent del segon nivell.

3. L’activació del pla d’àmbit nacional comporta també necessàriament l’activació del pla d’àmbit comunal de la parròquia o les parròquies concernides per l’emergència no ordinària.

Article 42 — Concepte i atribucions del comandament únic

Sentències

1. S’entén per comandament únic l’autoritat a qui correspon activar els plans territorials, especials o específics, supervisar la seva aplicació, dirigir les operacions necessàries per a l’execució del pla de què es tracti i assumir la responsabilitat de la direcció immediata del conjunt de les operacions que cal portar a terme, amb l’assessorament dels tècnics competents.

2. Correspon al comandament únic l’exercici de les potestats i accions de comandament, direcció i coordinació dels serveis operatius per fer front a les situacions d’emergència no ordinària. Un cop declarada la situació d’emergència no ordinària, els serveis operatius i els recursos i mitjans humans i materials corresponents queden sota les ordres del comandament únic.

3. Les atribucions del comandament únic s’entenen sense perjudici de la dependència funcional i orgànica dels serveis operatius que intervinguin, els quals actuen sota la direcció dels seus comandaments habituals.

4. En cas d’activació del Pla territorial nacional de protecció civil i dels plans especials i específics, el comandament únic correspon al ministre competent en matèria d’interior. Els cònsols col·laboren amb el comandament únic en els termes que indiqui el Pla territorial nacional de protecció civil.

5. En cas d’activació dels plans territorials comunals de protecció civil, el comandament únic correspon al cònsol major del comú corresponent o, en cas d’absència, impossibilitat o delegació, al cònsol menor, llevat que el pla corresponent disposi altrament.

Article 43 — Funcions del comandament únic

Sentències

Corresponen al comandament únic les funcions següents:

a) Determinar les actuacions que s’han de portar a terme i els recursos i mitjans humans i materials que s’han d’assignar a cada situació d’emergència no ordinària.

b) Declarar els nivells, fases o situacions d’emergència no ordinària establerts en els plans de protecció civil corresponents.

c) Determinar les mesures de protecció més convenients per a les persones, els béns i el medi ambient, i per al personal dels serveis operatius.

d) Coordinar la informació a la població durant la situació d’emergència no ordinària i el retorn a la normalitat.

e) Declarar la finalització de la situació d’emergència no ordinària en els casos establerts en els plans de protecció civil corresponents.

f) Les altres funcions que li atribueixin aquesta Llei o la normativa aplicable restant.

Article 44 — Mesures d’emergència

Sentències

Un cop activat el pla territorial, especial o específic de què es tracti, el comandament únic pot decidir alguna de les mesures de garantia de la seguretat de la població que relaciona l’article 5 i, a més, pot ordenar l’omissió d’accions i, si escau, la prestació de serveis obligatoris de caràcter personal. Aquesta prestació es realitza de forma proporcional a la situació creada i a les capacitats de la persona de què es tracti.

Article 45 — Mobilització de recursos

Sentències

1. L’ús dels recursos i mitjans humans i materials susceptibles de ser mobilitzats s’efectua de conformitat amb el que disposi el pla territorial, especial o específic corresponent o, si no n’hi ha, segons les instruccions i les ordres de les autoritats competents en matèria de protecció civil.

2. La mobilització de recursos i mitjans humans i materials s’ha d’adequar als principis d’immediatesa en la resposta, proximitat del lloc de l’emergència, disponibilitat dels mitjans, professionalització i especialització dels intervinents, complementarietat dels recursos i mitjans i subsidiarietat.

3. Mentre el pla territorial, especial o específic roman activat, el Centre Nacional d’Emergències a què es refereix l’article 75 constitueix l’instrument a través del qual es canalitza la coordinació entre els diferents intervinents, sense perjudici dels altres mecanismes de coordinació previstos al pla corresponent.

Article 46 — Serveis

Sentències

1. Un cop activat el pla territorial, especial o específic de què es tracti, el comandament únic pot requerir la intervenció immediata de tots els serveis operatius que siguin necessaris per fer front a la situació, els quals estan obligats a prestar l’auxili requerit i a executar les accions ordenades.

2. Si el comandament únic correspon al cònsol major o menor d’una parròquia, el requeriment d’intervenció dels serveis que no depenguin del comú corresponent es fa a través del Centre Nacional d’Emergències.

3. Estan particularment obligats a prestar l’auxili requerit i a executar les accions ordenades, entre altres, d’acord amb les competències que els hi són pròpies:

a) El Cos de Policia.

b) El Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments.

c) El Cos de Banders.

d) Els serveis de circulació dels comuns.

e) Els serveis de manteniment i explotació de carreteres i d’obres públiques.

f) Els serveis sanitaris.

g) Qualsevol altre servei o òrgan vinculat al Govern o als comuns.

h) El Grup d’Intervenció i Suport de l’Administració Pública.

i) El Sometent.

j) El Cos de voluntaris de protecció civil.

k) Els mitjans de comunicació.

4. Les entitats públiques i privades que portin a terme una activitat relacionada amb la seguretat de les persones i els béns; els serveis sanitaris, de prevenció i extinció d’incendis, de manteniment, conservació i subministrament de telecomunicacions, aigua, gas, electricitat, carburants, combustibles, energia i altres anàlegs que pertanyen a entitats públiques i privades del Principat d’Andorra, així com les empreses de treballs públics i d’enginyeria del Principat d’Andorra estan obligats a cooperar amb les autoritats competents en matèria de protecció civil quan siguin requerits a aquest efecte. També estan obligades a fer-ho les entitats públiques i privades que prestin serveis públics i crítics o essencials per a la comunitat.

Article 47 — Desactivació

Sentències

La desactivació dels plans territorials, especials i específics correspon a l’autoritat competent que s’hi prevegi, d’acord amb el procediment que també s’hi estableixi.

Article 48 — Emergència catastròfica

Sentències

1. Quan una situació d’emergència no ordinària, per la seva magnitud o extensió, superi les possibilitats de resposta existents, el Govern, a proposta del ministre competent en matèria d’interior, pot declarar-la com a situació d’emergència catastròfica.

2. La declaració de la situació d’emergència catastròfica suposa que el cap de Govern assumeixi la direcció del Pla territorial nacional de protecció civil, el qual, tanmateix, pot delegar-la en el ministre competent en matèria d’interior.

3. Correspon al Govern establir el contingut i els efectes de la declaració de situació d’emergència catastròfica, així com les mesures especials susceptibles de ser aplicades en cada cas.

4. En declarar la situació d’emergència catastròfica o amb posterioritat, el Govern també pot declarar l’estat d’alarma d’acord amb la normativa aplicable.

Secció segona. Plans d’autoprotecció

Article 49 — Activació, desenvolupament i desactivació

Sentències

1. Els plans d’autoprotecció s’activen de conformitat amb el que s’hi prevegi. La persona responsable ha de posar en coneixement de forma immediata al departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències, a través del Centre Nacional d’Emergències, la intenció d’activar el pla corresponent i d’adoptar les mesures que s’hi contenen i que escaiguin.

2. L’activació d’un pla d’autoprotecció no implica l’activació d’un pla territorial, especial o específic. No obstant això, si les autoritats competents en matèria de protecció civil consideren necessària l’activació d’un pla territorial, especial o específic, poden procedir en aquest sentit en els termes que estableix aquesta Llei.

3. En cas d’activació d’un pla territorial, especial o específic, la direcció i els serveis del pla d’autoprotecció queden sota l’autoritat i han de seguir les instruccions i les ordres del comandament únic competent.

4. Un cop finalitzada la situació d’emergència no ordinària, la persona responsable ha de comunicar aquesta circumstància al departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències, a través del Centre Nacional d’Emergències.

Secció tercera. Plans o programes per a activitats o esdeveniments determinats

Article 50 — Activació, desenvolupament i desactivació

Sentències

Els plans o programes concrets per a activitats o esdeveniments determinats s’activen, es desenvolupen i es desactiven en la forma que s’estableixi reglamentàriament.

Capítol cinquè. Recuperació i retorn a la normalitat

Article 51 — Accions de recuperació i retorn a la normalitat

Sentències

1. Una vegada controlada l’emergència no ordinària, les administracions públiques han de restablir al més aviat possible els serveis essencials per a la comunitat que hagin estat afectats per una catàstrofe o calamitat pública, i han de restaurar les infraestructures públiques danyades. Els expedients de contractació que siguin necessaris es poden tramitar pels procediments d’urgència o emergència que estableixi la normativa aplicable.

2. La direcció de les accions de recuperació i retorn a la normalitat correspon al comandament únic, el qual pot proposar al Govern que aprovi la realització dels treballs necessaris a aquest efecte.

3. En els casos en què s’hagi declarat la situació de catàstrofe, o en els altres casos en què s’estimi necessari, el Govern pot constituir una Comissió de Recuperació amb la participació dels comuns concernits i els representants dels sectors afectats, a fi d’estudiar i proposar programes de recuperació. Aquests programes tenen com a finalitat:

a) Identificar i avaluar els danys i perjudicis produïts.

b) Proposar les mesures que tant les administracions públiques com les altres persones i entitats públiques i privades han de portar a terme.

c) Proposar les ajudes i subvencions que puguin concedir el Govern o els comuns.

d) Impulsar les mesures que siguin necessàries per eliminar o reduir les causes de riscos futurs.

e) Centralitzar el seguiment de les actuacions d’avaluació i recuperació.

Capítol sisè. Informació

Article 52 — Informació

Sentències

El departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències ha d’adoptar les mesures adients perquè la població estigui degudament informada d’acord amb els recursos disponibles, i a aquest efecte pot requerir la col·laboració dels altres departaments del Govern i de les persones i entitats públiques i privades restants.

Article 53 — Recerca

Sentències

El Govern ha de promoure la recerca dels riscs que poden afectar la població, els béns i el medi ambient; la investigació sobre els mitjans i les tècniques de resposta i els estudis sociològics oportuns per a determinar les necessitats formatives de la població. Amb aquesta finalitat, pot concertar convenis amb universitats i centres de recerca relacionats amb aquesta matèria.

Capítol setè. Formació

Article 54 — Personal dels serveis públics i d’autoprotecció i persones voluntàries

Sentències

Els funcionaris, agents i el personal restant dels serveis públics inclosos en els plans de protecció civil, les persones voluntàries de protecció civil —directament o a través de les entitats o organitzacions de voluntariat— i el personal dels serveis d’autoprotecció en l’àmbit privat han de rebre una formació específica en els termes que el Govern estableixi reglamentàriament o d’acord amb el que estableixin els plans de protecció civil corresponents.

Article 55 — Sometent

Sentències

Correspon als comuns concernits, sota l’autoritat dels cònsols major i menor, amb la col·laboració, si escau, del Govern, portar a terme la formació de les persones que formin part del Sometent de cada parròquia, d’acord amb el que estableixin normativament els comuns.

Títol sisè. Organització competencial

Capítol primer. Govern

Article 56 — Govern

Sentències

El Govern és l’òrgan superior de direcció i coordinació de la protecció civil i, com a tal, li corresponen les funcions següents:

a) Aprovar les disposicions reglamentàries i altres de caràcter general en matèria de protecció civil i gestió d’emergències.

b) Aprovar les disposicions reglamentàries i altres de caràcter general en matèria de socorrisme, de formació en aquesta matèria i els requisits per poder impartir-la.

c) Aprovar el Pla territorial nacional de protecció civil i els plans especials i específics.

d) Aprovar el Mapa de Riscos i el Catàleg d’activitats susceptibles de generar riscos.

e) Determinar les entitats, els organismes o les empreses restants de prestació de serveis públics o d’altres serveis crítics o essencials per a la comunitat que hagin de disposar d’un pla de continuïtat.

f) Fixar les directrius a seguir en matèria de protecció civil i gestió d’emergències.

g) Declarar la situació d’emergència catastròfica en els termes establerts en aquesta Llei.

h) Establir les línies de cooperació amb les autoritats competents en matèria de protecció civil dels països veïns.

i) Exercir la potestat sancionadora en els termes establerts en aquesta Llei.

j) Les altres funcions que li atribueixin aquesta Llei o la normativa aplicable restant.

Article 57 — Ministeris

Sentències

La protecció civil incumbeix a tots els ministeris del Govern. En especial i en l’àmbit competencial que els correspongui, cadascun d’ells ha de:

a) Participar en l’elaboració dels mapes de riscos i portar a terme les funcions de previsió, avaluació i prevenció dels riscos susceptibles de generar situacions d’emergència no ordinària o risc greu.

b) Participar en l’elaboració dels plans de protecció civil i integrar-hi els recursos, mitjans i serveis propis.

c) Dur a terme els treballs de rehabilitació que els siguin propis i impulsar, dins el seu àmbit competencial, els treballs que corresponguin a altres persones o entitats públiques o privades.

Article 58 — Ministeri i ministre competents en matèria d’interior

Sentències

1. El ministeri que tingui atribuïdes les competències en matèria d’interior, de conformitat amb els objectius generals establerts pel Govern, és l’òrgan responsable de la política de protecció civil i gestió d’emergències. En conseqüència i sense perjudici de les funcions que tingui atribuïdes d’acord amb el que disposa la Llei del Govern, corresponen al ministeri competent en matèria d’interior les funcions següents:

a) Desenvolupar i coordinar la política i els programes en matèria de protecció civil i gestió d’emergències, d’acord amb les directrius emanades del Govern.

b) Elaborar el Pla territorial nacional de protecció civil, els plans especials i específics i els protocols operatius amb la col·laboració dels altres ministeris, en l’àmbit de les seves competències respectives.

c) Requerir la col·laboració necessària a les altres persones i entitats públiques i privades per acomplir les obligacions establertes en aquesta Llei, en l’àmbit competencial del Govern.

d) Establir els mitjans per fomentar actuacions que contribueixin a prevenir els sinistres, atenuar-ne els efectes i, en general, conscienciar i sensibilitzar la ciutadania en relació amb la importància de la protecció civil i l’augment de la capacitat de resiliència de la població.

e) Gestionar el Centre Nacional d’Emergències.

f) Coordinar les actuacions del Govern amb les altres administracions públiques en matèria de protecció civil i gestió d’emergències.

g) Coordinar els serveis públics o privats que hagin d’intervenir en situacions d’emergència o risc greu.

h) Promoure i donar suport a la vinculació voluntària i desinteressada de la ciutadania en les activitats de protecció civil.

i) Exercir la potestat sancionadora en els termes establerts en aquesta Llei.

j) Les altres funcions que li atribueixin aquesta Llei o la normativa aplicable restant.

2. Corresponen al ministre competent en matèria d’interior les funcions següents:

a) Exercir la direcció i el comandament superiors i coordinar els serveis i els recursos afectats en el marc d’un Pla territorial nacional de protecció civil i dels plans especials i específics, sense perjudici de les funcions atribuïdes al cap de Govern.

b) Proposar al Govern l’aprovació de les disposicions reglamentàries i altres de caràcter general en matèria de protecció civil i gestió d’emergències.

c) Proposar al Govern l’aprovació de les disposicions reglamentàries i altres de caràcter general en matèria de socorrisme, de formació en aquesta matèria i els requisits per poder impartir-la.

d) Proposar al Govern l’aprovació del Pla territorial nacional de protecció civil i dels plans especials i específics.

e) Proposar al Govern la declaració de la situació d’emergència catastròfica en els termes establerts en aquesta Llei.

f) Les altres funcions que li atribueixin aquesta Llei o la normativa aplicable restant.

Article 59 — Departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències

Sentències

1. El departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències és l’òrgan responsable de la programació en matèria de protecció civil i emergències i li corresponen, en aquest sentit, la direcció, la vigilància, la supervisió i la coordinació dels àmbits organitzatius que en depenen.

2. El departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències s’estructura jeràrquicament d’acord amb les necessitats organitzatives escaients, mitjançant llocs de treball adscrits al Cos General i les ocupacions professionals necessàries per acomplir la missió i les funcions que té encomanades.

3. A proposta del ministre competent en matèria d’interior i d’acord amb el que estableix aquesta Llei, el Govern aprova els àmbits organitzatius i d’actuació del departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències, en el marc de l’estructuració orgànica del ministeri on s’adscriu.

Article 60 — Director del departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències

Sentències

1. El departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències té com a responsable un director, que és nomenat i destituït lliurement pel Govern, a proposta del ministre competent en matèria d’interior.

2. La plaça de director del departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències és proveïda d’acord amb el que estableix la Llei de la Funció Pública.

3. El director del departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències té totes les atribucions i competències específiques que corresponen al departament esmentat, i també les que, d’acord amb la normativa vigent, siguin necessàries per al desenvolupament adequat de les seves funcions. En concret, corresponen al director del departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències les funcions següents:

a) Preparar el Pla territorial nacional de protecció civil.

b) Planificar i organitzar la pràctica d’exercicis i simulacres en el marc dels plans de protecció civil.

c) Dirigir el Centre Nacional d’Emergències i exercir les altres competències que li corresponguin derivades de les funcions atribuïdes al Centre Nacional d’Emergències.

d) Impulsar el desenvolupament i la difusió del Mapa de Riscos i del Catàleg d’activitats susceptibles de generar riscos.

e) Organitzar i portar a terme el manteniment de les dades relatives als recursos i als mitjans humans i materials susceptibles de ser mobilitzats en cas d’emergència no ordinària, i les altres dades necessàries d’acord amb la normativa aplicable i els plans de protecció civil.

f) Participar en la Comissió Nacional de Protecció Civil i col·laborar-hi d’acord amb les funcions que hi tingui atribuïdes.

g) Preparar normes i directrius que tinguin per objecte la previsió i la prevenció de riscos, així com la planificació i l’actuació en situacions d’emergència.

h) Aprovar els plans de continuïtat de serveis públics i d’altres serveis crítics o essencials per a la comunitat.

i) Elaborar, executar i fer el seguiment del pressupost del departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències.

j) Supervisar la gestió administrativa necessària per contractar estudis i serveis i adquirir béns en relació amb el departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències.

k) Organitzar la formació teòrica i pràctica en la gestió dels riscos i les emergències.

l) Difondre alertes, desenvolupar programes d’informació a la població i promoure iniciatives per fer possible l’autoprotecció ciutadana i corporativa, i per fomentar la participació social en les activitats de protecció civil.

m) Coordinar i portar a terme la gestió de les relacions amb els òrgans competents en matèria de protecció civil dels comuns.

n) Mantenir relacions tècniques amb els organismes homòlegs d’altres països i gestionar les sol·licituds i aportacions d’ajuda exterior en virtut dels convenis o acords administratius vigents, sense perjudici de les competències atribuïdes al ministre competent en matèria d’interior en aquest àmbit o dels serveis o departaments que disposin d’aquesta competència.

o) Les altres funcions que li atribueixin aquesta Llei o la normativa aplicable restant.

4. En l’exercici de les funcions que té atribuïdes, el director del departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències pot dictar instruccions, circulars o notes internes per dirigir l’activitat i regular l’organització i el bon funcionament del departament que dirigeix.

Capítol segon. Comuns

Article 61 — Comuns

Sentències

1. Els comuns són les entitats bàsiques de protecció civil i disposen de les funcions i la capacitat general d’actuar en aquesta matèria, en el marc de les competències que els reconeix la Constitució, que exerceixen d’acord amb el principi d’autogovern i que estan definides a la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns.

2. Els comuns exerceixen les funcions que els atribueix aquesta Llei i qualsevol altra funció que sense contravenir-la resulti necessària en l’àmbit parroquial per a la bona convivència ciutadana i la protecció de les persones, els béns i el medi ambient davant situacions de risc greu col·lectiu, catàstrofe o calamitat pública. En concret, corresponen als comuns les funcions següents:

a) Aprovar els plans territorials comunals de protecció civil, amb l’informe previ favorable de la Comissió Nacional de Protecció Civil.

b) Establir i mantenir els centres comunals d’emergències.

c) Organitzar, convocar i mobilitzar el Sometent.

d) Exercir les facultats inspectores i sancionadores en els termes establerts per aquesta Llei.

e) Les altres funcions que els atribueixin aquesta Llei o la normativa aplicable restant.

3. En cas d’emergència, el comú de la parròquia on es produeixi ha de tenir especial cura de les mesures necessàries per assegurar el proveïment d’aliments, medicaments i altres subministraments essencials, així com l’allotjament de les persones afectades en albergs provisionals o altres espais preparats a l’efecte.

Article 62 — Cònsols

Sentències

1. El cònsol major i, en cas d’absència, impossibilitat o delegació, el cònsol menor són l’autoritat comunal superior competent en matèria de protecció civil, sense perjudici de les funcions del cap de Govern i del ministre competent en matèria d’interior en l’àmbit nacional.

2. Corresponen al cònsol major i, en el seu cas, al cònsol menor les funcions següents:

a) Elaborar i sotmetre a l’aprovació del Consell de Comú el Pla territorial comunal de protecció civil, amb l’informe previ favorable de la Comissió Nacional de Protecció Civil.

b) Elaborar i proposar l’aprovació al Consell de Comú o a la Junta de Govern, segons escaigui, de les disposicions que en l’àmbit comunal s’hagin de dictar en matèria de protecció civil.

c) Organitzar i portar a terme el manteniment de les dades relatives als recursos i als mitjans humans i materials susceptibles de ser mobilitzats en cas d’emergència en l’àmbit parroquial, i les altres dades necessàries d’acord amb la normativa aplicable i els plans de protecció civil.

d) Activar el Pla territorial comunal de protecció civil davant qualsevol situació de risc greu, catàstrofe o calamitat pública que ho requereixi, desactivar-lo si l’evolució de la situació ho permet i comunicar al ministre competent en matèria d’interior aquestes decisions.

e) Exercir la direcció i el comandament superiors, i coordinar i inspeccionar els serveis i els recursos afectats en el marc del pla d’àmbit comunal activat, i les actuacions que se’n derivin, sense perjudici de les funcions atribuïdes al cap de Govern i al ministre competent en matèria d’interior en cas que s’activi un pla d’àmbit nacional.

f) Efectuar la convocatòria i la mobilització del Sometent en nom del Comú i dirigir la seva acció mitjançant el capità, que actua sota la seva dependència.

g) Exercir la direcció superior del Centre Comunal d’Emergències.

h) Nomenar la persona que porta a terme les funcions de responsable de protecció civil comunal, i que és la persona de contacte amb el departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències.

i) Requerir la col·laboració necessària a les altres persones i entitats públiques i privades per acomplir les obligacions establertes en aquesta Llei, en l’àmbit de les competències dels comuns.

j) Exercir les facultats inspectores i sancionadores en els termes establerts per aquesta Llei.

k) Les altres funcions que li atribueixi aquesta Llei o la normativa aplicable restant.

Article 63 — Sometent, capità i deseners

Sentències

1. El Sometent està constituït per un grup de persones designades pel Comú de cada parròquia, entre els residents inscrits al cens de població que tinguin una edat compresa entre 18 i 60 anys. Els criteris de designació del Sotmetent, així com el nombre de persones designades, el seu nomenament i la seva renovació s’estableix mitjançant la corresponent ordinació comunal.

2. Els membres del Sometent de cada parròquia exerceixen les funcions que ha tingut atribuïdes històricament i segons el costum en l’àmbit de la protecció civil, que consisteixen a donar suport o coadjuvar, de forma altruista i desinteressada, en les necessitats de socors i ajuda mútua que puguin esdevenir-se en situacions d’emergència. El sometent col·labora amb el departament competent en matèria de protecció civil segons els termes pactats amb els comuns en un conveni de col·laboració.

3. Si escau i d’acord amb la tradició, el Consell de Comú de cada parròquia nomena un capità del Sometent i els deseners, que estan sota les ordres del capità, en el nombre que cada comú fixi normativament. El capità i els deseners actuen sota la dependència dels cònsols major i menor.

4. Tots els membres del Sometent han d’estar degudament formats. A aquest efecte, han de dur a terme les pràctiques i els simulacres establerts per cada comú els quals poden fer-se de forma coordinada amb el departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències segons el pactat al conveni de col·laboració.

5. Els membres del Sometent han de disposar d’una assegurança d’accident a càrrec del comú que correspongui que cobreixi els riscos en què puguin incórrer en l’execució de les tasques de protecció civil, així com de les assegurances de responsabilitat civil o altres garanties financeres equivalents per cobrir la seva responsabilitat civil pels danys que puguin causar a terceres persones.

Capítol tercer. Comissió Nacional de Protecció Civil

Article 64 — Naturalesa i funcions

Sentències

1. La Comissió Nacional de Protecció Civil constitueix la Plataforma Nacional de l’Estratègia Internacional de les Nacions Unides per a la Reducció de Desastres, i és l’òrgan col·legiat de caràcter consultiu, deliberant, coordinador i homologador en matèria de prevenció i de protecció civil. La Comissió Nacional de Protecció Civil compta amb un pressupost per acomplir amb les competències que té encomanades dotat pels ministeris competents en les matèries d’interior i d’ordenament territorial.

2. D’acord amb les competències de prevenció que té encomanades, la Comissió Nacional de Protecció Civil assumeix les funcions següents:

a) Emetre informes sobre les disposicions legals i les normes tècniques relacionades amb la protecció civil.

b) Emetre l’informe previ i vinculant sobre el Pla territorial nacional de protecció civil, els plans territorials comunals de protecció civil i els plans especials, específics, de continuïtat de serveis públics i d’altres serveis crítics o essencials per a la comunitat i d’autoprotecció, en els termes establerts en aquesta Llei.

c) Ser informada sobre el funcionament material dels plans i les actuacions de resposta, avaluar-ne els resultats i formular les propostes adequades.

d) Verificar el funcionament dels plans de protecció civil després que es produeixin incidències rellevants, sobre la base de l’informe que hagi emès el departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències.

e) Proposar al Govern i als comuns actuacions i polítiques en matèria de protecció civil.

f) Les altres funcions que li atribueixin aquesta Llei o la normativa aplicable restant.

Article 65 — Composició

Sentències

1. La Comissió Nacional de Protecció Civil es compon de:

a) El ministre competent en matèria d’interior.

b) El ministre competent en matèria d’ordenament territorial.

c) El cònsol major o el cònsol menor de cada comú.

d) El director del departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències.

e) Els directors dels departaments competents en matèria d’ordenament territorial, medi ambient, salut, indústria, educació, policia i prevenció i extinció d’incendis i salvaments, mobilitat i transports.

f) Un membre del gabinet jurídic del Govern.

g) Un jurista designat pels Comuns.

h) Un tècnic amb la titulació d’ensenyament superior en l’àmbit de l’enginyeria de camins, canals i ports, i un tècnic amb la titulació d’ensenyament superior en l’àmbit de la geologia i la geotècnia, designats pel ministre competent en matèria d’ordenament territorial.

i) Una persona de la societat civil entesa en matèria de riscos i emergències, designada pel ministre competent en matèria d’interior.

2. La Comissió Nacional de Protecció Civil pot decidir crear comissions tècniques o grups de treball integrats per membres de la mateixa Comissió i altres tècnics que es considerin convenients per a l’acompliment de les funcions que té encomanades.

3. La Comissió Nacional de Protecció Civil pot sol·licitar informació o demanar la col·laboració de qualsevol persona o entitat pública o privada en l’exercici de les funcions que té encomanades.

Article 66 — Funcionament

Sentències

1. El ministre competent en matèria d’interior i el ministre competent en matèria d’ordenament territorial són el president i el vicepresident, respectivament, de la Comissió Nacional de Protecció Civil. En cas d’absència, impossibilitat o delegació, el vicepresident exerceix les funcions del president.

2. El membre del Gabinet Jurídic de Govern actua com a secretari de la Comissió Nacional de Protecció Civil.

3. La Comissió Nacional de Protecció Civil es reuneix sempre que sigui necessari a criteri del president, i també a petició d’un mínim de cinc dels seus membres. El president convoca les reunions i ordena els debats. El quòrum necessari per reunir-se i adoptar vàlidament acords és de dotze membres.

4. La Comissió Nacional de Protecció Civil adopta els acords per majoria. En cas d’empat, el president té vot de qualitat.

Capítol quart. Inspecció

Article 67 — Inspecció

Sentències

1. El Govern porta a terme les actuacions inspectores escaients per garantir el compliment de les disposicions legals i reglamentàries aplicables en les matèries que són objecte d’aquesta Llei, dels reglaments que la desenvolupin i dels instruments de planificació que en dimanin.

2. Els comuns també porten a terme actuacions d’inspecció quan siguin necessàries en relació amb les disposicions incloses en els plans d’àmbit comunal.

Títol setè. Relacions interadministratives

Article 68 — Deure de col·laboració

Sentències

La protecció civil constitueix una estructura integrada en relació amb la qual totes les administracions públiques tenen el deure de col·laborar, de forma recíproca i lleial, en l’exercici de les competències respectives que tenen atribuïdes.

Article 69 — Intercanvi d’informació

Sentències

1. Totes les administracions públiques han de facilitar-se mútuament la informació que requereixi l’exercici eficaç de les funcions que tenen encomanades en matèria de protecció civil i gestió d’emergències.

2. En especial, cada administració pública ha de comunicar a les altres administracions concernides els plans de protecció civil que aprovi, i l’activació i la desactivació d’aquests plans; els estudis sobre recursos, serveis i tècniques de prevenció i intervenció que porti a terme; els programes i les actuacions que desenvolupi en aquesta matèria, i les previsions i els fets i les incidències que conegui i que puguin causar una situació de risc o emergència. D’altra banda, les administracions concernides també poden sol·licitar aquesta informació.

Article 70 — Assistència i auxili

Sentències

1. El Govern ha de prestar assistència tècnica en matèria de protecció civil i gestió d’emergències als comuns, especialment per:

a) Formar el personal tècnic i el personal de protecció civil.

b) Portar a terme campanyes informatives, de sensibilització i de preparació de la població.

c) Elaborar els plans de protecció civil.

d) Obtenir les dades relatives als recursos i als mitjans humans i materials susceptibles de ser mobilitzats en cas d’emergència en l’àmbit parroquial, i les altres dades necessàries d’acord amb la normativa aplicable i els plans de protecció civil.

2. El Govern ha de prestar, si escau, auxili als comuns en cas que hagin d’intervenir en una situació d’emergència no ordinària. L’auxili es canalitza per mitjà del Centre Nacional d’Emergències i es presta a requeriment de la persona responsable de protecció civil del Comú o per iniciativa pròpia del departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències. Aquest auxili consisteix a posar a la seva disposició els recursos i mitjans humans i materials i a prestar el suport logístic necessari.

Article 71 — Substitució

Sentències

1. Si un comú no du a terme les actuacions a què està obligat en matèria de protecció civil i gestió d’emergències d’acord amb aquesta Llei, el Govern pot substituir-lo, amb el requeriment previ del Govern al comú obligat, a proposta del ministre competent en matèria d’interior.

2. Transcorregut un mes des del requeriment esmentat a l’apartat anterior sense que s’hagi portat a terme l’actuació requerida i sense que se n’hagin justificat suficientment els motius, el Govern, a proposta del ministre competent en matèria d’interior, en declara l’incompliment i adopta la resolució d’execució subsidiària a càrrec del comú obligat. No obstant això, si l’actuació requerida és urgent i, en cas que no es faci, això pugui posar en perill les persones o els béns o agreujar la situació de risc greu existent, no cal deixar transcórrer el termini d’un mes per procedir d’acord amb el que estableix aquest apartat.

3. En particular, s’escau la substitució en els casos en què el comú obligat no porti a terme les actuacions següents:

a) Aprovar els plans de protecció civil preceptius.

b) Modificar els plans de protecció civil aprovats, si la modificació és necessària com a conseqüència de circumstàncies sobrevingudes o arran de la modificació dels plans en què s’integra o dels quals depèn.

c) Activar i desactivar els plans de protecció civil corresponents si se n’acompleixen els pressupòsits o condicions.

Títol vuitè. Atenció i gestió de les emergències

Capítol primer. Sistema públic d’atenció d’emergències

Article 72 — Sistema públic d’atenció d’emergències

Sentències

1. Les entitats públiques i privades l’activitat de les quals està directament o indirectament relacionada amb la prestació material d’assistència en situacions d’emergència formen part del sistema públic d’atenció d’emergències i estan obligades a complir amb les obligacions que estableixen aquesta Llei, les normes que la desenvolupin, els plans de protecció civil i els protocols operatius corresponents.

2. Formen part del sistema públic d’atenció d’emergències:

a) El Cos de Policia.

b) El Cos de Prevenció i Extinció d’Incendis i Salvaments.

c) El Cos de Banders.

d) Els serveis de circulació dels comuns.

e) Els serveis de manteniment i explotació de carreteres i d’obres públiques.

f) Els serveis sanitaris.

g) Qualsevol altre servei o òrgan vinculat al Govern o als comuns.

h) El Grup d’Intervenció i Suport de l’Administració Pública.

i) El Sometent.

j) El Cos de voluntaris de protecció civil.

k) Els mitjans de comunicació.

3. També formen part del sistema públic d’atenció d’emergències les entitats públiques i privades que portin a terme una activitat relacionada amb la seguretat de les persones i els béns; els serveis sanitaris, de prevenció i extinció d’incendis, de circulació, de manteniment i explotació de carreteres i d’obres públiques; de manteniment, conservació i subministrament de telecomunicacions, aigua, gas, electricitat, carburants, combustibles, energia i altres anàlegs; les empreses de treballs públics i d’enginyeria del país, i les entitats públiques i privades que prestin serveis públics o crítics o essencials per a la comunitat.

Article 73 — Col·laboració en la gestió d’emergències

Sentències

1. Les entitats públiques i privades l’activitat de les quals estigui directament o indirectament relacionada amb la prestació material d’assistència en situacions d’emergència han de prestar la seva col·laboració al Centre Nacional d’Emergències.

2. Les entitats públiques i privades esmentades a l’apartat anterior han de facilitar al Centre Nacional d’Emergències i, en les situacions d’emergència d’àmbit parroquial, als centres comunals d’emergències la informació necessària per actuar en l’emergència de què es tracti i fer possible la coordinació de tots els serveis operatius que hagin de ser mobilitzats. En especial, han de proporcionar la informació necessària sobre la localització i la dotació dels mitjans humans i materials de què disposin per participar en l’assistència requerida, així com de les situacions d’emergència de les quals tinguin coneixement, del seguiment que en facin i de la finalització de la seva intervenció.

Capítol segon. Servei d’atenció de trucades d’emergència

Article 74 — Servei d’atenció de trucades d’emergència

Sentències

1. El Govern presta el servei d’atenció de trucades d’emergència a través del número de telèfon 112 o de qualsevol altre número que la normativa europea pugui establir, i mitjançant qualsevol dels serveis públics que són de la seva competència, sota la direcció i el control del departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències.

2. El servei d’atenció de trucades d’emergència comprèn la recepció de les trucades d’auxili de la població en tot el territori nacional i la seva gestió davant els serveis públics competents en matèria de seguretat ciutadana, prevenció i extinció d’incendis i salvaments, atenció sanitària urgent i protecció civil, i en les altres matèries que s’escaiguin en funció de la naturalesa de l’emergència.

3. L’atenció de les trucades d’emergència s’ha de fer, com a mínim, en les llengües catalana, castellana, francesa i anglesa.

Capítol tercer. Centre Nacional d’Emergències

Article 75 — Centre Nacional d’Emergències

Sentències

1. El Govern ha d’establir i mantenir un centre de gestió d’emergències únic i integrat per a tot l’àmbit territorial del Principat d’Andorra, que s’anomena Centre Nacional d’Emergències, i que constitueix una estructura permanent de recepció de les trucades d’emergència i de coordinació dels serveis operatius que hagin d’intervenir en les situacions d’emergència.

2. El Centre Nacional d’Emergències esdevé un centre de coordinació operativa en els casos en què s’activin els plans de protecció civil.

3. El Centre Nacional d’Emergències té la finalitat d’assegurar la coordinació de les persones i entitats públiques i privades que actuïn en les situacions d’emergència, i vetlla per donar una resposta àgil i eficaç a les demandes d’ajut de la ciutadania.

4. El Centre Nacional d’Emergències exerceix les funcions que té encomanades sota la direcció i el control del departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències.

5. El Govern regula per la via reglamentària l’organització i el règim de funcionament del Centre Nacional d’Emergències.

Article 76 — Funcions

Sentències

El Centre Nacional d’Emergències exerceix les funcions següents:

a) Coordinar les actuacions i la intervenció dels serveis operatius implicats en una situació d’emergència, rebre’n informació i informar de l’evolució de l’emergència.

b) Elaborar com a font oficial la informació dirigida a la població i als mitjans de comunicació sobre les mesures i les indicacions d’autoprotecció i sobre l’evolució i el balanç de les situacions d’emergència.

c) Assumir la interlocució i la coordinació en matèria de gestió d’emergències entre les diferents administracions públiques.

d) Identificar, avaluar i donar curs a les trucades rebudes al servei d’atenció de trucades d’emergència segons el tipus d’emergència de què es tracti, d’acord amb els protocols operatius aplicables.

e) Transmetre els requeriments d’assistència als serveis operatius competents i activar la prestació d’auxili més adequada en funció del tipus d’emergència de què es tracti i del lloc on s’esdevingui.

f) Fer el seguiment del desenvolupament de les respostes a les situacions d’emergència i rebre la informació que proporcionin els serveis operatius que hi intervinguin.

g) Qualsevol altra funció que li sigui atribuïda pel Govern.

Article 77 — Protocols operatius nacionals

Sentències

Els protocols operatius nacionals són l’instrument operacional del Centre Nacional d’Emergències en què s’estableixen, d’una banda, la forma de rebre i donar curs a les demandes d’auxili de la població i, de l’altra, els criteris que cal seguir per classificar-les i per assignar les respostes i mobilitzar els recursos segons el tipus d’emergència de què es tracti.

Article 78 — Direcció tècnica i operativa

Sentències

En les situacions d’emergència no ordinària en què es mobilitzin diversos serveis operatius i resulti necessari mantenir la unitat d’acció dels que hi concorrin, la direcció i la coordinació de les actuacions que cal portar a terme als llocs on s’intervingui correspon al comandament únic, el qual podrà designar un director tècnic i un director operatiu.

Capítol quart. Centres comunals d’emergències

Article 79 — Centres comunals d’emergències

Sentències

Cada comú ha d’establir i mantenir un centre comunal d’emergències, que no constitueix una estructura permanent però que es posa en funcionament quan s’activi un pla de protecció civil que afecti el territori corresponent. Els centres comunals d’emergències actuen de forma coordinada amb el Centre Nacional d’Emergències.

Article 80 — Protocols operatius comunals

Sentències

Els protocols operatius comunals són els instruments operacionals dels centres comunals d’emergències en què s’estableixen els criteris que cal seguir per assignar les respostes i mobilitzar els recursos segons el tipus d’emergència de què es tracti, de forma coordinada amb el Centre Nacional d’Emergències.

Títol novè. Distincions i honors

Article 81 — Distincions i honors

Sentències

El Govern ha d’establir per la via reglamentària les distincions i els honors que corresponguin en matèria de protecció civil, amb la finalitat de reconèixer les persones i les entitats públiques i privades que es distingeixin en les tasques de protecció de les persones, els béns i el medi ambient, tant en l’àmbit preventiu com en l’àmbit operatiu.

Títol desè. Finançament

Article 82 — Finançament

Sentències

Les actuacions que es portin a terme en aplicació i execució d’aquesta Llei es financen mitjançant:

a) Les dotacions previstes als pressupostos generals de l’Estat i als pressupostos dels comuns.

b) Les taxes i els preus públics que es fixin en la normativa aplicable.

c) Qualsevol altre recurs admès en dret.

Article 83 — Repercussió de costos i despeses

Sentències

1. Les persones que incompleixin les disposicions d’aquesta Llei han d’abonar els costos i les despeses ocasionats per la mobilització i la intervenció dels serveis operatius i els altres recursos i mitjans derivats d’aquest incompliment, en concepte d’indemnització dels danys i perjudicis.

2. La repercussió de costos i despeses concorre sense perjudici de la responsabilitat administrativa derivada de l’incompliment de les disposicions d’aquesta Llei.

Títol onzè. Règim de responsabilitat

Article 84 — Disposició general

Sentències

1. La responsabilitat derivada de l’incompliment de les disposicions d’aquesta Llei és independent de la responsabilitat civil i penal en què es pugui incórrer pels mateixos fets.

2. En tot allò que no estableixi aquest títol en matèria sancionadora, s’apliquen les disposicions del Codi de l’Administració i del Reglament regulador del procediment sancionador.

Article 85 — Òrgans competents

Sentències

1. És competent per decidir la incoació del procediment administratiu sancionador com a conseqüència de l’incompliment de les disposicions d’aquesta Llei, el director del departament competent en matèria de protecció civil i gestió d’emergències o, si no hi és, el cap d’àrea que correspongui, que pot delegar aquesta competència d’acord amb el Codi de l’Administració.

2. Són competents per resoldre el procediment administratiu sancionador i per declarar, quan escaigui, l’acabament del procediment per una altra causa, el ministre competent en matèria d’interior quan es tracta d’infraccions lleus i greus, que pot delegar aquesta competència d’acord amb el Codi de l’Administració, i el Govern quan es tracta d’infraccions molt greus.

Article 86 — Infraccions molt greus

Sentències

Són infraccions molt greus en matèria de protecció civil i gestió d’emergències:

a) Impedir o obstaculitzar la inspecció dels recursos i els mitjans humans i materials necessaris per a la protecció de les persones, els béns i el medi ambient d’acord amb els plans de protecció civil.

b) Impedir la destrucció, la requisa, l’ocupació o la intervenció temporal dels locals, indústries, establiments o propietats, o l’execució de qualsevol de les mesures de garantia de la seguretat de la població previstes a l’article 5, o de qualsevol altra mesura establerta a la normativa aplicable o als plans de protecció civil, ordenades per l’autoritat competent en matèria de protecció civil, o bé incomplir les ordres que es dictin en relació amb aquestes mesures.

c) Negar-se, els mitjans de comunicació públics i privats, els responsables de xarxes socials i la resta de sistemes d’informació a la població, a transmetre gratuïtament les informacions, avisos i instruccions dirigits a la població que els siguin tramesos per les autoritats competents en matèria de protecció civil.

d) Negar-se reiteradament, les entitats privades l’activitat de les quals estigui relacionada amb la seguretat de les persones i els béns, així com els serveis sanitaris i d’extinció d’incendis i salvaments de tot tipus d’empreses i entitats radicades al Principat d’Andorra, a complir els deures de col·laboració que els imposa l’article 8.

e) No comunicar a les autoritats competents en matèria de protecció civil les previsions i incidents que puguin donar lloc a l’activació dels plans de protecció civil, així com no comunicar l’activació dels plans d’autoprotecció.

f) No mobilitzar o no posar a disposició un recurs o servei afectat a un pla de protecció civil activat i requerit per l’autoritat competent de protecció civil.

g) Realitzar trucades als telèfons d’emergències i urgències comunicant avisos falsos d’emergències que donin lloc a la mobilització de recursos o serveis.

h) Demanar o intentar obtenir contraprestacions, donatius o recompenses econòmiques o materials per la prestació de serveis de protecció civil en els casos en què la Llei no ho permet.

i) La comissió de conductes tipificades com una infracció greu, quan hagin tingut lloc durant la situació d’activació d’un pla de protecció civil i hagin posat en perill la vida o la integritat de les persones, o que hagin augmentat la situació de greu risc col·lectiu o les conseqüències de la catàstrofe o la calamitat pública.

Article 87 — Infraccions greus

Sentències

Són infraccions greus en matèria de protecció civil i gestió d’emergències:

a) No implantar els plans d’autoprotecció preceptius d’acord amb el que disposa aquesta Llei, o no aplicar les mesures previstes en els mateixos plans quan sigui necessari.

b) No modificar, no actualitzar o no revisar els plans d’autoprotecció en els supòsits en què sigui procedent.

c) No obeir les instruccions dictades per les autoritats competents en matèria de protecció civil una vegada activat un pla de protecció civil.

d) Incomplir les obligacions derivades dels plans de protecció civil o les mesures de seguretat i prevenció disposades en els mateixos plans.

e) No realitzar les prestacions personals ordenades per les autoritats competents en matèria de protecció civil en situacions d’activació d’un pla, llevat de causa justificada.

f) Desobeir l’ordre de mobilització impartida als membres del Sometent o a les persones que formen part del Grup d’Intervenció i Suport de l’Administració Pública o del Cos de voluntaris de protecció civil, llevat de causa justificada.

g) No subministrar la informació necessària per a la planificació de la protecció civil que hagi estat requerida per les autoritats competents en matèria de protecció civil.

h) No comunicar al número telefònic comú previst a l’article 75 l’activació d’un pla de protecció civil.

i) No comunicar, els directors o els responsables d’un pla de protecció civil, qualsevol circumstància o incidència que afecti de manera substancial la situació de risc coberta pel pla esmentat.

j) Realitzar trucades abusives, insultants, amenaçadores o jocoses de manera reiterada al número telefònic comú previst en aquesta Llei.

k) Denegar injustificadament, funcionaris i empleats públics, la informació que la ciutadania sol·liciti en matèria de protecció civil.

l) Les accions o omissions constitutives d’infracció molt greu segons estableix l’article 86 quan, per la seva naturalesa, ocasió o circumstància, no hagin de ser qualificades com a molt greus.

m) Les accions constitutives d’infraccions lleus comeses durant l’aplicació d’un pla de protecció civil, quan hagin posat en perill la vida o la integritat de les persones o hagin augmentat la situació de greu risc col·lectiu o les conseqüències de la catàstrofe o la calamitat pública.

Article 88 — Infraccions lleus

Sentències

Són infraccions lleus en matèria de protecció civil i gestió d’emergències:

a) Portar i exhibir insígnies i distintius, per part dels membres del Sometent o de les persones que formen part del Grup d’Intervenció i Suport de l’Administració Pública o del Cos de voluntaris de protecció civil, que en mostri aquesta condició quan no estiguin en l’exercici de llurs funcions.

b) No seguir o no respectar les mesures i instruccions disposades per les autoritats competents en matèria de protecció civil durant els simulacres.

c) No respectar una ordre de mobilització com a conseqüència d’un simulacre per part dels membres del Sometent o de les persones que formen part del Grup d’Intervenció i Suport de l’Administració Pública o del Cos de voluntaris de protecció civil, sense perjudici de la responsabilitat disciplinària, laboral o estatutària que, en el seu cas, sigui procedent.

d) Les accions o omissions constitutives d’una infracció greu segons estableix l’article 87 quan, per la seva naturalesa, ocasió o circumstància, no hagin de ser qualificades com a greus.

Article 89 — Responsabilitat en relació amb el servei d’atenció de trucades d’emergència

Sentències

1. La responsabilitat derivada de les infraccions previstes en aquesta Llei, com a conseqüència de trucades falses, abusives, insultants, amenaçadores o jocoses al servei d’atenció de trucades d’emergència, recau directament sobre l’autor de la trucada.

2. Quan l’autor de la trucada sigui menor d’edat o tingui la capacitat modificada judicialment, responen solidàriament amb ells els pares o representants legals, els titulars de la institució de suport o les persones que n’ostentin la guarda de fet o de dret, sense perjudici que es pugui modular l’import de la sanció imposada d’acord amb els criteris de graduació que estableix l’article 92.

3. Quan l’autor de la trucada sigui una persona amb capacitat plena d’obrar i no sigui el titular de la línia o del terminal mòbil, aquest titular ha d’identificar l’autor de forma veraç quan sigui requerit a aquest efecte. En cas contrari i llevat que concorri una causa justificada, aquesta negativa s’entén com a constitutiva d’una infracció greu d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei.

Article 90 — Prescripció de les infraccions

Sentències

1. Les infraccions molt greus prescriuen al cap de quatre anys, les greus al cap de dos anys i les lleus al cap d’un any. Aquests terminis es computen a partir de la data del fet causant o des de la data en què se n’hagi hagut de tenir coneixement.

2. El termini de prescripció s’interromp per qualsevol actuació de l’Administració realitzada amb coneixement formal de la persona interessada que s’adreci a la iniciació, la tramitació o la resolució del procediment administratiu sancionador. La interrupció deixa de tenir efecte si no s’incoa el procediment o queda paralitzat durant més de sis mesos per causa no imputable a la persona interessada. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en el procediment sancionador.

3. En el cas de suspensió de la tramitació del procediment administratiu sancionador per causa de prejudicialitat penal, el termini de prescripció de la infracció resta suspès fins que l’Administració tingui constància fefaent de la resolució ferma recaiguda en l’àmbit penal.

4. En el supòsit de les infraccions que consisteixen en l’incompliment d’obligacions de caràcter permanent, el termini de prescripció es computa a partir del dia en què es corregeixi o s’esmeni la deficiència de què es tracti.

Article 91 — Sancions

Sentències

1. Les infraccions molt greus són objecte de la sanció de multa no inferior a 10.001 euros i no superior a 50.000 euros.

2. Les infraccions greus són objecte de la sanció de multa no inferior a 3.001 euros i no superior a 10.000 euros.

3. Les infraccions lleus són objecte de la sanció de multa no inferior a 500 euros i no superior a 3.000 euros.

4. En el cas d’infraccions molt greus també es pot imposar, com a sanció complementària, el tancament temporal de les edificacions, instal·lacions, establiments, dependències, centres de treball i activitats de què es tracti.

5. Si la persona que ha comès la infracció n’ha obtingut un guany econòmic, la sanció de multa es pot ampliar fins a l’import del profit obtingut.

6. Les infraccions greus i molt greus comeses per persones que formen part d’entitats o organitzacions de voluntariat poden comportar la seva baixa forçosa de l’entitat o l’organització a la qual pertanyin, i la inhabilitació per formar part d’una altra entitat o organització.

Article 92 — Graduació de les sancions

Sentències

Les sancions es graduen en funció de les circumstàncies que concorren en cada cas, d’acord amb els principis generals establerts en la legislació vigent i, en concret, de conformitat amb els criteris següents:

a) Intencionalitat.

b) Perjudici causat.

c) Quantia del benefici obtingut o que es pretenia obtenir.

d) Capacitat econòmica de la persona infractora.

e) Transcendència econòmica i social.

f) Reiteració o reincidència.

g) Que els mateixos fets hagin estat sancionats en l’àmbit penal.

Article 93 — Prescripció de les sancions

Sentències

1. Les sancions imposades per infraccions molt greus prescriuen al cap de quatre anys, les sancions per infraccions greus al cap de dos anys i les sancions per infraccions lleus al cap de sis mesos.

2. El termini de prescripció de les sancions es comença a comptar a partir de l’endemà del dia en què ha esdevingut ferma la resolució que les imposa.

3. El termini de prescripció s’interromp per l’inici, amb coneixement formal de la persona interessada, de l’execució de la sanció. La interrupció deixa de tenir efecte si l’execució resta aturada durant més d’un any per causa no imputable a la persona sancionada. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció es torna a iniciar de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en l’expedient d’execució.

Jurisprudència.ad·Llei qualificada de protecció civil

93 articles·1 versions·Text oficial consolidat