1. Les entitats públiques i privades que portin a terme una activitat relacionada amb la seguretat de les persones i els béns; els serveis sanitaris, de prevenció i extinció d’incendis, de circulació, de manteniment i explotació de carreteres i d’obres públiques; de manteniment, conservació i subministrament de telecomunicacions, aigua, gas, electricitat, carburants, combustibles, energia i altres anàlegs, així com les empreses de treballs públics i d’enginyeria del país estan obligats a col·laborar en situacions d’emergència no ordinària a requeriment de les autoritats competents en matèria de protecció civil. També estan obligades a fer-ho les entitats públiques o privades que prestin serveis públics, crítics o essencials per a la comunitat.
2. Les persones, entitats, organismes i empreses que portin a terme activitats que poden generar situacions de risc greu, catàstrofe o calamitat pública, així com els centres i les instal·lacions que puguin resultar especialment afectats per aquestes situacions estan obligats a adoptar les mesures específiques d’autoprotecció que determinin les autoritats competents en matèria de protecció civil, i a mantenir els recursos i els mitjans humans i materials necessaris per fer front amb eficàcia a les situacions esmentades. En particular, han d’elaborar plans d’autoprotecció d’acord amb el que estableixen aquesta Llei i la normativa aplicable restant.
3. Les persones, entitats, organismes i empreses que desenvolupin les seves activitats en serveis públics i sectors que puguin ser considerats com a crítics o essencials per a la comunitat han de disposar de les mesures adequades per assegurar la continuïtat del seu funcionament segons disposa aquesta Llei.
4. El compliment dels deures assenyalats en aquest article no genera el dret a cap mena de compensació, llevat que així ho estableixin les lleis aplicables.