1. Les infraccions molt greus prescriuen al cap de quatre anys, les greus al cap de dos anys i les lleus al cap d’un any. Aquests terminis es computen a partir de la data del fet causant o des de la data en què se n’hagi hagut de tenir coneixement.
2. El termini de prescripció s’interromp per qualsevol actuació de l’Administració realitzada amb coneixement formal de la persona interessada que s’adreci a la iniciació, la tramitació o la resolució del procediment administratiu sancionador. La interrupció deixa de tenir efecte si no s’incoa el procediment o queda paralitzat durant més de sis mesos per causa no imputable a la persona interessada. En aquest cas, el còmput del termini de prescripció s’inicia de nou a partir de la data de la darrera actuació que consti en el procediment sancionador.
3. En el cas de suspensió de la tramitació del procediment administratiu sancionador per causa de prejudicialitat penal, el termini de prescripció de la infracció resta suspès fins que l’Administració tingui constància fefaent de la resolució ferma recaiguda en l’àmbit penal.
4. En el supòsit de les infraccions que consisteixen en l’incompliment d’obligacions de caràcter permanent, el termini de prescripció es computa a partir del dia en què es corregeixi o s’esmeni la deficiència de què es tracti.