1. Els plans especials són l’instrument organitzatiu general de resposta per fer front a riscos concrets, la naturalesa dels quals requereix una metodologia tecnicocientífica específica, per sectors d’activitat, per activitats concretes i per tipus d’emergència.
2. Les disposicions dels plans especials s’han d’adaptar al Pla territorial nacional de protecció civil, que actua com a pla director.
3. Els plans especials són aprovats pel Govern, a proposta del ministre competent en matèria d’interior, amb l’informe previ favorable de la Comissió Nacional de Protecció Civil.
4. En tot cas, han de ser objecte de plans especials els sectors següents d’activitat o activitats concretes, o tipus d’emergència no ordinària, sense perjudici dels restants que el Govern determini, a proposta del ministre competent en matèria d’interior:
a) Inundacions.
b) Sismes.
c) Riscos químics.
d) Transport de mercaderies perilloses.
e) Incendis forestals.
f) Vessaments.
g) Riscos geològics, i en concret les esllavissades superficials, la caiguda de blocs rocosos, els grans moviments i els corrents d’arrossegalls.
h) Allaus.
i) Grans nevades.
j) Riscos industrials.
k) Riscos sanitaris.