jurisprudència.ad

Lleis d'Andorra

Llei de creació de l'Institut Nacional de l'Habitatge

Buscar sentències →

38 articles · 3 versions · Text oficial consolidat

Capítol primer. Disposicions generals

Article 1 — Naturalesa jurídica

L’objecte d’aquesta Llei és la creació de l’Institut Nacional de l’Habitatge. Aquest Institut és un organisme autònom amb personalitat jurídica pròpia, plena capacitat d’obrar i patrimoni propi, amb independència de l’Administració general per desenvolupar les funcions que li són atribuïdes d’acord amb el que està establert en aquesta Llei i en la legislació vigent.

Article 2 — Àmbit territorial

La seu de l’Institut s’estableix al territori del Principat d’Andorra.

Article 3 — Definicions

1. Habitatges de protecció pública: habitatges construïts sobre terrenys de titularitat pública o privada destinats únicament al lloguer i adjudicats en funció de les necessitats socials detectades.

2. Habitatges de preu assequible: habitatges resultants d’actuacions de promoció pública o rehabilitació i destinats al lloguer amb un preu inferior al preu del mercat, amb la finalitat de facilitar l’accés a l’habitatge a les persones i famílies amb una capacitat econòmica limitada però superior al llindar econòmic de cohesió social.

3. Cessió d’ús: la cessió d’ús privatiu de béns immobles que sense afectar el dret de propietat atorga a la persona beneficiària de la cessió el dret d’ús i gaudi del bé immoble per un temps que no pot ultrapassar els noranta-nou anys.

4. Fons d’Habitatge: organisme d’inversió col·lectiva publicoprivat promogut per l’Institut Nacional de l’Habitatge i destinat a la promoció d’habitatge de lloguer a un preu assequible al Principat d’Andorra.

Article 4 — Intercanvi de dades

1. El Govern, els comuns, els organismes autònoms, les entitats parapúbliques i les empreses subministradores de serveis, ja siguin públiques o privades, han de facilitar les dades requerides per l’Institut Nacional de l’Habitatge que siguin estrictament necessàries per exercir les funcions encomanades, en el marc de l’exercici, per part dels poders públics, del deure de promoció de les condicions necessàries per fer efectiu el dret de tothom a gaudir d’un habitatge digne, complint allò establert a la Llei qualificada de protecció de dades personals en vigor.

2. Les dades que poden ser requerides han d’estar vinculades a projectes estratègics de l’Institut Nacional de l’Habitatge i emparades en el compliment d’una missió realitzada en interès públic, d’una obligació legal o d’un contracte, segons correspongui.

Article 4 bis — Habilitació per a l’accés de les dades relatives al parc immobiliari d’habitatge i el tractament d’aquestes dades

1. L’Institut Nacional de l’Habitatge i el ministeri responsable de l’habitatge, conjuntament o separadament, tenen legitimació específica per accedir a dades relatives al parc immobiliari d’ús residencial, turístic i per a oficines i altres usos compatibles amb el d’habitatge, i per tractar aquestes dades. La licitud del tractament d’aquestes dades es basa en el compliment d’una missió realitzada en interès públic establerta a l’article 33 de la Constitució. Aquest tractament és necessari per completar l’estudi de la diagnosi del Pla pel dret a l’habitatge i, concretament, per conèixer amb exactitud la disponibilitat d’habitatge en relació amb les projeccions de creixement demogràfic, inclòs el parc d’habitatges buit, d’acord amb la funció constitucional de vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals dins d’un model de vida sostenible.

2. Les dades objecte de tractament són la identificació dels habitatges sobre plànol per tipologies i usos, amb identificació, també, dels titulars, així com les dades de consum de subministrament i l’estat d’ocupació. Aquestes dades poden ser sol·licitades a altres departaments del Govern, els comuns, els organismes autònoms, les entitats parapúbliques, les entitats subministradores de serveis, públiques o privades, la Cambra de Notaris i els notaris.

3. Es consideren persones interessades afectades les persones físiques o jurídiques propietàries dels habitatges, així com els titulars de dret de superfície, usdefruit o qualsevol altre dret real que atorgui facultats de disposició sobre els habitatges. També són persones interessades afectades les persones que ocupin els habitatges d’ús residencial en virtut d’un contracte d’arrendament.

4. Les finalitats de l’accés a les dades a què fa referència l’apartat anterior i el seu tractament són únicament i exclusiva les següents:

a) La localització dels habitatges buits i la investigació sobre les causes que en motiven la infrautilització en contextos d’alta demanda en el mercat d’habitatge de lloguer.

b) El coneixement del parc immobiliari existent al país, els usos dels habitatges distribuïts per parròquies, l’estat de conservació i rehabilitació del parc, el grau d’accessibilitat dels habitatges d’ús residencial permanent o temporal, així com turístic.

c) L’estat d’ocupació dels habitatges d’ús residencial permanent i temporal i el nombre de persones que componen la llar per identificar situacions d’amuntegament.

d) L’estudi de les necessitats de la població, de les parròquies i dels propietaris juntament amb les projeccions demogràfiques i de creació de llars.

e) Les tipologies de les llars existents al país, unipersonals o d’unitats de convivència, amb dades desagregades per sexe, edat i existència de parentiu dins de la unitat de convivència, per estudiar la taxa d’emancipació, la tipologia de llar i el tipus d’habitatge necessari d’acord amb l’evolució demogràfica, el manteniment de models residencials i els canvis i les necessitats en aquests models.

f) L’acompliment de les obligacions tributàries per part de les persones físiques i jurídiques sotmeses a tributació, així com la inspecció tributària del Govern i dels comuns.

g) La promoció de campanyes informatives sobre les polítiques de rehabilitació i, les obligacions derivades del deure de conservació i manteniment d’edificis, i vetllar per l’acompliment de la normativa d’ordenament territorial i urbanisme i de medi ambient.

h) L’estudi dels preus d’accés i de manteniment de l’habitatge de compra i d’arrendament per oferir indicadors estadístics actualitzats.

i) L’estudi de despesa energètica actual dels habitatges d’ús residencial i turístic per aprovar, si escau, programes que promoguin l’estalvi energètic i un consum responsable i sostenible.

5. L’Institut Nacional de l’Habitatge és el responsable del tractament de les dades obtingudes mitjançant la legitimació de l’accés establert en aquest article. El tractament de les dades obtingudes per l’Institut Nacional de l’Habitatge es pot fer de forma directa o mitjançant la contractació d’una prestació de serveis o la col·laboració amb el Departament d’Estadística del Govern, que assumeixen la condició d’encarregat del tractament. La identificació dels titulars dels habitatges es farà de forma restringida, davant d’indicis que demostrin que l’habitatge no està ocupat, d’acord amb els principis de minimització de dades, exactitud i proporcionalitat. Un cop identificats els habitatges buits, l’Institut Nacional de l’Habitatge sotmet la resta de les dades a un procés de pseudonimització, si escau.

6. L’Institut Nacional de l’Habitatge, previ requeriment, pot comunicar a les administracions públiques corresponents les dades estrictament necessàries per acomplir les obligacions tributàries a què estiguin sotmesos els titulars dels habitatges.

7. Abans d’accedir les dades sol·licitades a les administracions i entitats a que fa referència l’apartat 2 d’aquest article i tractar-les, l’Institut Nacional de l’Habitatge juntament amb el ministeri responsable de l’habitatge han d’encomanar l’avaluació de l’impacte del tractament d’aquestes dades i fer la consulta prèvia a l’Agència Andorrana de Protecció de Dades, en el supòsit que el tractament comporti un risc alt.

8. Les dades s’han de conservar segons la normativa aplicable en matèria de conservació d’arxius i de gestió de documents.

9. Atesa la finalitat d’interès públic que té el tractament d’aquestes dades, no és aplicable el dret d’oposició i de supressió de les dades per part de la persona interessada. No obstant això, la persona interessada té dret a exercir el dret d’accés i rectificació. També té dret a exercir el dret de limitació del tractament sempre que l’objecte de la limitació no impedeixi l’assoliment de les finalitats esmentades. La persona interessada pot adreçar-se mitjançant un escrit a l’Institut Nacional de l’Habitatge, com a responsable del tractament, per exercir els drets d’accés, rectificació i limitació del tractament.

Article 5 — Normes de valoració de béns immobles

1. El Govern ha de desenvolupar reglamentàriament les normes de valoració de béns immobles que continguin el conjunt de disposicions tècniques destinades a definir els criteris i les normes per calcular el valor de taxació de béns immobles i de determinats drets reals.

2. Aquestes normes han d’establir la qualitat tècnica i formal de les valoracions amb l’objectiu últim de protegir els interessos públics i privats.

Capítol segon. Objectius, funcions i competències de l’Institut Nacional de l’Habitatge

Article 6 — Objectius i principis d’actuació

1. Els objectius de l’Institut Nacional de l’Habitatge són l’execució i la gestió de les polítiques d’habitatge d’acord amb el que estableix aquesta Llei, per tal d’identificar les disfuncions existents i millorar l’eficiència del mercat immobiliari.

2. La gestió integrada de les actuacions públiques en matèria d’habitatge ha de desenvolupar-se d’acord amb els principis de coordinació, cooperació i col·laboració amb les administracions comunals, i en concertació, si escau, amb altres ens de caràcter públic o privat.

Article 7 — Funcions

1. Corresponen a l’Institut Nacional de l’Habitatge les funcions següents:

a) En relació amb les polítiques públiques d’habitatge:i. Proposar al Govern la planificació de les polítiques públiques de l’habitatge, inclosa l’elaboració de plans estratègics de l’habitatge.ii. Dissenyar i proposar al Govern les polítiques d’informació i atenció ciutadana en totes les matèries de la seva competència.iii. Redactar i traslladar propostes normatives al Govern.iv. Assessorar el Govern i fer-li recomanacions en matèria d’habitatge.

b) En relació amb l’habitatge de protecció pública:i. Promoure, tant de manera directa com principalment mitjançant la gestió indirecta, habitatges de protecció pública.ii. Promoure operacions de remodelació i rehabilitació d’habitatges que formin part del patrimoni de l’Institut.iii. Tramitar, instruir i gestionar les adjudicacions d’habitatges de protecció pública.iv. Gestionar béns i drets, incloses les aportacions dineràries, d’altres administracions públiques.v. Fer la proposta d’aprovació dels estàndards d’habitatge de protecció pública.vi. Redactar i proposar al Govern l’aprovació del reglament de fixació dels criteris de selecció i accés a l’habitatge de protecció pública.

c) En relació amb el Fons d’Habitatge, l’Institut promou la constitució del Fons d’Habitatge.

d) En relació amb els estudis i el tractament de dades:i. Portar a terme estudis i publicacions en matèria d’habitatge.ii. Definir un sistema d’indicadors que permetin conèixer la situació de l’habitatge en termes quantitatius i qualitatius, així com mesurar la necessitat de promoció d’habitatge de protecció pública.

e) En relació amb les mesures de protecció de les persones usuàries dels habitatges:i. Vetllar pel compliment dels paràmetres de qualitat i accessibilitat dels habitatges i de les mesures per garantir el seu bon ús, conservació i rehabilitació i la transparència del mercat immobiliari.ii. Difondre les ajudes i prestacions destinades al lloguer i a la rehabilitació d’habitatges, en l’àmbit de la seva competència, així com promoure les ajudes destinades a col·lectius amb requeriments específics.iii. Assumir la responsabilitat del registre administratiu del fitxer de dades relatives a les dades dels contractes d’arrendaments d’habitatge.

2. Sense perjudici de les funcions assenyalades a l’apartat 1, corresponen a l’Institut Nacional de l’Habitatge totes les funcions que el Govern li atribueixi o encarregui per mitjà dels instruments jurídics adequats en cada cas en matèria d’habitatge.

3. L’Institut Nacional de l’Habitatge, en el marc de la normativa continguda en el Codi de l’Administració i de la normativa de finances públiques, compleix les funcions que disposen els apartats 1 i 2 i les que se li puguin atribuir o encarregar, de manera directa o indirectament mitjançant els mecanismes establerts en la normativa aplicable, en particular participant en societats, consorcis i entitats públiques i privades l’objecte de les quals sigui la realització d’activitats relacionades amb les funcions de l’Institut.

Article 8 — Competències

En l’exercici de les seves funcions, l’Institut Nacional de l’Habitatge té competència per:

a) Desenvolupar aquestes funcions directament mitjançant l’òrgan o els òrgans que siguin competents.

b) Aprovar les fórmules de gestió indirecta necessàries per al compliment de les funcions que li són encomanades.

c) Crear societats mercantils quan així convingui a la promoció, gestió o execució de les activitats de la seva competència.

d) Participar en altres societats constituïdes qualssevol, amb limitació de la responsabilitat, per ens públics o particulars, per al desenvolupament de finalitats de promoció d’habitatge de protecció pública i rehabilitació.

e) Subscriure documents de caràcter contractual amb altres subjectes públics o privats.

Capítol tercer. Organització de l’Institut Nacional de l’Habitatge

Article 9 — Comitè Director

1. El Comitè Director és l’òrgan directiu col·legiat de l’Institut Nacional de l’Habitatge.

2. El Comitè Director està integrat per tres membres. Dos membres són proposats pel Govern i l’altre membre és proposat, de manera conjunta, entre els set comuns. La designació dels membres es fa entre persones de nacionalitat andorrana amb una titulació acadèmica superior en el camp econòmic, jurídic, financer, social o de l’arquitectura i amb una experiència reconeguda i coneixements acreditats d’un mínim de quatre anys. En tots els casos, la designació d’un membre ha de contenir la motivació suficient que avali la idoneïtat de la persona per al càrrec i ha de procurar-se el respecte al principi de presència equilibrada de dones i homes.

3. El Consell General, prèvia proposta conjunta del Govern i dels comuns, nomena els membres de l’Institut per majoria simple.

4. El mandat s’estableix per a un període de quatre anys renovables.

5. Qualsevol membre del Comitè director ha de cessar en les seves funcions únicament en els casos següents:

a) Per renúncia expressa, feta per escrit, davant del síndic general.

b) Per defunció.

c) Per finalització del termini del seu mandat.

d) Per condemna mitjançant sentència ferma per delicte dolós.

e) Per incórrer en incompatibilitat, segons les previsions de la present Llei.

f) Per manifesta negligència o descuit en l’exercici del seu càrrec.

6. En els cinc primers casos esmentats en l’apartat anterior, el síndic general declara el càrrec vacant, una vegada constata, mitjançant el document corresponent, la causa que l’ocasiona.

7. La negligència o el descuit en l’exercici del càrrec només pot ser declarada pel Ple el Consell General, en sessió pública, per majoria absoluta dels seus membres i després d’audiència amb la persona interessada 8. El president, que ha de ser un dels membres nomenats pel Govern, és la persona que ocupa la Direcció de l’Institut Nacional de l’Habitatge.

9. Les decisions s’acorden per majoria dels presents. El president té vot de qualitat.

10. El Comitè es reuneix de manera ordinària, dos vegades l’any com a mínim. A petició del president o de dos dels membres, es pot reunir en sessió extraordinària.

Article 10 — Funcions del Comitè Director

Són funcions del Comitè Director:

a) Aprovar les dotacions de personal de l’Institut i la seva organització.

b) Aprovar el programa d’activitats, prenent com a base la consecució dels objectius i les funcions previstos en aquesta Llei.

c) Adjudicar els contractes que subscrigui l’Institut quan, pel seu import, i d’acord amb els límits que determini el mateix Comitè Director, no ho pugui fer la persona responsable de la Direcció de l’Institut.

d) Establir les prioritats estratègiques.

e) Designar, si escau, un membre del Comitè Director de l’Institut Nacional de l’Habitatge per representar aquest ens dins l’òrgan d’administració del Fons d’Habitatge.

f) Proposar el projecte de pressupost de l’Institut, d’acord amb l’article 19 d’aquesta Llei, i fer-ne el seguiment i la gestió.

g) Aprovar la memòria d’activitats anual i les liquidacions pressupostàries.

Article 11 — Direcció

1. La direcció de l’Institut Nacional de l’Habitatge recau sobre un dels membres del Comitè Director proposat pel Govern per ocupar aquest lloc. El mandat s’estableix per a un període de quatre anys renovables i el càrrec té el caràcter de dedicació exclusiva amb la possibilitat que la persona designada sigui destituïda en qualsevol moment pel Consell General en aplicació de les disposicions de l’article 9.

2. La persona responsable de la direcció de l’Institut ha de tenir la nacionalitat andorrana i disposar d’una titulació acadèmica en l’àmbit de l’economia, les finances, l’arquitectura, el treball social o el dret, amb prestigi reconegut, formació i experiència acreditada en l’àmbit de l’habitatge.

3. Són facultats de la persona responsable de la direcció de l’Institut:

a) Preparar les sessions del Comitè Director i elaborar la documentació que ha d’examinar.

b) Executar els acords del Comitè Director de l’Institut.

c) Exercir la representació de l’organisme.

d) Proposar al Comitè Director de l’Institut el pla estratègic i d’inversions de l’organisme.

e) Exercir la direcció administrativa de l’organisme i representar-lo en tot tipus d’actes i contractes la quantia dels quals no excedeixi la xifra per a la qual estigui delegat expressament pel Comitè Director.

f) Administrar els recursos de l’Institut, gestionar els ingressos, ordenar els cobraments i els pagaments i retre comptes davant del Comitè Director.

g) Portar a terme la contractació de personal.

h) I, en general, totes les que no estiguin atribuïdes expressament a un altre òrgan.

Article 12 — Comissió Nacional de l’Habitatge

1. Es crea la Comissió Nacional de l’Habitatge, com a òrgan consultiu i de participació en els àmbits d’acció previstos per aquesta Llei.

2. La composició d’aquesta Comissió ha d’integrar representants, com a mínim, de l’Administració general i les administracions comunals, així com les institucions i associacions públiques i privades l’objectiu de les quals es relacioni directament amb les finalitats establertes en aquesta Llei. La participació en aquesta Comissió no és en cap cas remunerada.

3. El Govern regula mitjançant reglament la naturalesa, la composició, l’organització, el funcionament i les funcions de la Comissió Nacional de l’Habitatge.

Article 13 — Personal

1. El personal al servei de l’Institut Nacional de l’Habitatge es regeix per la normativa laboral i pels seus reglaments interns.

2. Els llocs de treball del personal de l’Institut es proveeixen mitjançant convocatòria pública i d’acord amb els principis d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes, mèrit i capacitat.

3. El personal administratiu i tècnic és contractat per la persona responsable de la direcció de l’Institut de Nacional de l’Habitatge.

4. L’estructura organitzativa de l’Institut serà la prevista en el reglament d’organització i funcionament de l’Institut Nacional de l’Habitatge. No obstant això, es preveu que dins el personal tècnic es prioritzin perfils dels àmbits de l’economia, financer, de l’arquitectura, de l’estadística, del treball social i del dret.

Article 14 — Incompatibilitats i obligacions de transparència

En l’exercici de les seves funcions, la persona responsable de la direcció de l’Institut, els membres del Comitè Director i el personal de l’Institut no poden entrar en conflicte d’interessos en relació amb les funcions atribuïdes i tampoc respecte a les que puguin derivar-se de la seva activitat professional ni perjudicar la bona imatge de l’Institut. La persona responsable de la direcció de l’Institut i els membres del Comitè Director queden subjectes a les obligacions establertes a la Llei de transparència vigent.

Capítol quart. Règim jurídic de l’Institut Nacional de l’Habitatge

Article 15 — Règim jurídic

1. L’Institut Nacional de l’Habitatge es regeix pel que determinen aquesta Llei i la normativa reglamentària de desenvolupament, pel Codi de l’Administració en relació amb els organismes autònoms i les entitats parapúbliques, i per l’ordenament jurídic privat, amb les excepcions que estableix aquesta Llei.

2. L’Institut Nacional de l’Habitatge sotmet la seva activitat a les normes de dret civil, mercantil i laboral aplicables, excepte els actes i les funcions que impliquen l’exercici de potestats públiques, que queden sotmesos al dret públic.

3. Correspon a l’Institut Nacional de l’Habitatge, sense perjudici de les potestats reconegudes al capítol novè d’aquesta Llei i allò que estableix el Codi de l’Administració, les potestats següents en relació amb els habitatges de protecció pública:

a) La potestat d’execució forçosa.

b) La potestat de recuperació d’ofici.

c) La potestat de desnonament administratiu

Article 15 bis — Causes de desnonament administratiu

És procedent el desnonament administratiu de les persones adjudicatàries dels habitatges de protecció pública per les causes següents:

a) Si finalitza el contracte per qualsevol de les causes previstes reglamentàriament i no es lliura la possessió de l’habitatge en el termini establert.

b) Si no paguen les rendes fixades en el contracte de cessió administrativa de l’habitatge de protecció pública, els imports que siguin exigibles per serveis o despeses comuns o qualsevol altra aportació dinerària que estableixi la normativa vigent.

c) Si destinen l’habitatge a un ús indegut o no autoritzat.

d) Si no disposen d’un títol legal que els autoritzi a ocupar l’habitatge de protecció pública, les seves zones comunes o els locals i les edificacions complementàries.

e) Si han estat sancionades mitjançant una resolució ferma per qualsevol de les següents infraccions tipificades en aquesta llei:

— No destinar l’habitatge a domicili habitual i permanent sense haver obtingut l’autorització preceptiva.

— Cedir totalment o parcialment l’habitatge per qualsevol títol per part de la persona adjudicatària, sense autorització.

— Falsejar les dades exigibles per accedir a un habitatge de protecció oficial.

Article 15 ter — Procediment de desnonament administratiu

1. El procediment de desnonament administratiu s’ha d’ajustar al que disposa el Codi de l’Administració i, en tot cas, requereix la instrucció prèvia de l’expedient administratiu en el curs del qual la persona adjudicatària té dret d’audiència per fer les al·legacions que estimi convenients.

2. El Govern ha d’aprovar el reglament que reguli el procediment per acordar el desnonament administratiu.

Article 16 — Règim de contractació

L’Institut Nacional de l’Habitatge sotmet la seva contractació al dret privat. Això no obstant, l’Institut ha de vetllar pel respecte dels principis de transparència, publicitat i concurrència en les contractacions.

Capítol cinquè. Patrimoni i recursos econòmics de l’Institut Nacional de l’Habitatge

Article 17 — Patrimoni

1. Per al compliment del seu objecte, l’Institut Nacional de l’Habitatge compta amb el patrimoni i els recursos que té atribuïts en el moment de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, i amb els que obtingui en el futur en l’exercici de la seva activitat.

2. L’Institut Nacional de l’Habitatge també disposa dels béns que li puguin ser cedits per altres administracions públiques o persones privades.

3. Els béns de les persones públiques adscrits a l’Institut Nacional de l’Habitatge tenen la qualificació jurídica de béns patrimonials o de domini públic en funció del seu ús o destí.

4. L’Institut Nacional de l’Habitatge gaudeix de facultats plenes d’administració ordinària i extraordinària dels béns de domini públic que li puguin ser adscrits, però únicament els pot utilitzar per complir les seves finalitats.

Article 18 — Recursos

1. Constitueixen els recursos de l’Institut Nacional de l’Habitatge:

a) Assignacions a càrrec dels pressupostos de l’Estat.

b) Els béns i drets que constitueixen el seu patrimoni.

c) Les rendes obtingudes de la gestió del seu patrimoni, inclòs l’arrendament.

d) Els excedents de gestió que obtingui.

e) Les subvencions, donacions i aportacions voluntàries que li puguin ser atorgades.

f) Qualsevol altre recurs que li pugui ser autoritzat pel Govern.

2. El Govern ha d’aprovar per decret els preus públics amb la finalitat de remunerar la prestació de serveis i funcions de l’Institut que no són de sol·licitud o recepció obligatòria.

Article 19 — Pressupost

El projecte de pressupost ha de ser lliurat per l’Institut Nacional de l’Habitatge al ministeri encarregat de les finances perquè, un cop aprovat per acord del Govern, sigui tramès al Consell General per ser integrat en el Pressupost general de l’Estat.

Article 20 — Gestió i administració

1. L’Institut administra els seus recursos propis amb total independència de l’Administració general, respectant els principis d’eficiència, eficàcia i prudència.

2. L’Institut pot comprar i vendre béns mobiliaris i immobiliaris i concloure contractes que siguin necessaris per a la consecució dels seus objectius.

Article 21 — Control financer i comptable

1. L’Institut està subjecte al control financer d’acord amb el que estableix la Llei general de les finances públiques i amb les adaptacions necessàries per a l’exercici de la seva activitat.

2. L’Institut, així com les societats definides als apartats c) i d) de l’article 8 anterior, estan subjectes a la fiscalització del Tribunal de Comptes.

Capítol sisè. Fons d’Habitatge

Article 22 — Naturalesa, règim jurídic i objectiu

1. És competència de l’Institut Nacional de l’Habitatge promoure la creació d’un organisme d’inversió col·lectiva publicoprivat destinat a la promoció d’habitatge de lloguer a un preu assequible al Principat d’Andorra.

2. El Fons d’Habitatge es regula per les disposicions d’aquesta Llei i la seva normativa de desenvolupament i, amb caràcter supletori, per la normativa aplicable.

3. No és aplicable al Fons d’Habitatge el règim jurídic establert per a les societats públiques mercantils.

Article 23 — Normes d’inversió

1. La política d’inversió del Fons d’Habitatge es regeix pels principis de responsabilitat, transparència i seguretat.

2. Reglamentàriament s’estableixen les normes de funcionament de la política d’inversió, els criteris de valoració dels béns i drets en què inverteixi, i les limitacions a les subscripcions i reemborsaments, així com la fixació del valor liquidatiu.

Article 24 — Regulació del Fons d’Habitatge

1. El Fons d’Habitatge està sotmès a les obligacions aplicables als organismes d’inversió col·lectiva (OIC) de dret andorrà i al règim de supervisió de l’Autoritat Financera Andorrana, amb les excepcions establertes en aquesta Llei.

2. El Fons d’Habitatge està sotmès al control del Tribunal de Comptes.

Capítol setè. Gestió indirecta de les funcions de l’Institut Nacional de l’Habitatge

Article 25 — Principi de subsidiarietat de l’activitat pública

De conformitat amb el Codi de l’Administració, l’Institut ha de respectar el principi del caràcter subsidiari de l’activitat pública respecte a la iniciativa privada. Les administracions públiques han de limitar llur activitat als serveis essencials per a la comunitat, procurant en qualsevol cas que la seva gestió, quan sigui possible i no impliqui l’exercici de funcions d’autoritat, es porti a terme mitjançant fórmules de gestió indirecta.

Article 26 — Règim de concessió de les promocions d’habitatges de protecció pública

1. L’Institut pot establir que la construcció o l’explotació de determinades promocions d’habitatge de protecció pública es duguin a terme en règim de concessió administrativa, i pot regular-ne les condicions.

2. La concessió atorga al seu titular el dret a tenir l’ús privatiu de les obres efectuades per ell durant un període que en tot cas, incloent-hi el període principal més les pròrrogues, no pot superar el límit establert en la Llei de contractació pública per a les concessions d’obres. La concessió no ha d’afectar el dret de propietat i ha de respectar els drets de tercers, i comporta, encara que no sigui explicitat, la facultat de l’Administració de rescatar-la abans del venciment si hi ha raons d’interès públic que ho justifiquin. Els titulars d’aquestes concessions tenen prohibida la cessió de la concessió a tercers, llevat d’autorització expressa de l’òrgan de contractació.

3. Les obligacions que han de complir els titulars de concessions establertes sobre els habitatges de protecció pública s’estableixen per reglament.

4. Correspon al Comitè Director de l’Institut, a proposta del director de l’Institut, atorgar les concessions a què es refereix aquest article i acordar-ne, quan escaigui, les renovacions. Els requisits que han de complir les sol·licituds, així com el procediment i les regles o els criteris per atorgar i per renovar concessions, són els aplicables a la concessió d’obres regulada per la Llei de contractació pública.

5. L’anul·lació o l’extinció d’una concessió, per renúncia o acabament del termini per al qual va ser atorgada, o les eventuals pròrrogues, o per rescat, donen lloc a la seva reversió immediata a l’Institut Nacional de l’Habitatge, que ha de compensar el concessionari en els supòsits i les condicions que es determinin en la Llei de contractació pública.

6. El règim de concessió de les promocions d’habitatge de protecció pública regulat en aquest article també és aplicable a les aportacions al Fons d’Habitatge i els negocis jurídics que aquest ens pugui dur a terme d’acord amb la seva política d’inversió.

Capítol vuitè. Recollida de dades estadístiques en matèria d’habitatge

Article 27 — Creació de fitxers de dades

1. Es crea el fitxer de dades anonimitzades relatives als contractes d’arrendament d’habitatges que alimenta el sistema d’indicadors estadístics del Govern, en el qual han de ser objecte d’inscripció les dades corresponents a contractes subscrits entre la part arrendadora i la part arrendatària referents a immobles destinats a l’ús d’habitatge i situats al Principat d’Andorra.

2. Aquests fitxers han de tenir en compte la finalitat del tractament, les fonts d’obtenció i la tipologia de les dades que estan definides al sistema d’indicadors d’habitatge aprovat pel Govern i les entitats de naturalesa pública amb les quals es preveu intercanviar aquestes dades.

3. El Govern ha d’aprovar un reglament que reguli el fitxer de dades anonimitzades relatives als contractes d’arrendament d’habitatges.

4. El dret d’accés al fitxer queda subjecte al qual s’estableix en la normativa general aplicable i, especialment, a la Llei qualificada de protecció de dades personals vigent.

Article 28 — Obligatorietat d’inscripció

1. Les persones físiques o les persones jurídiques de naturalesa privada que siguin arrendatàries d’habitatges han de facilitar al Comú de residència les dades dels contractes d’arrendaments per habitatge als quals fa referència l’article 12 de la Llei d’arrendaments de finques urbanes, del 30 de juny de 1999.

2. La finalitat d’aquesta recollida de dades és alimentar el sistema d’indicadors estadístics d’habitatge aprovat pel Govern.

3. Els comuns han d’incorporar aquestes dades a la plataforma informàtica vinculada al fitxer de dades.

Capítol novè. Règim sancionador

Article 29 — Potestat inspectora

1. L’Institut pot portar a terme inspeccions amb la finalitat d’analitzar el compliment de la normativa vigent en matèria d’habitatge per mitjà del personal habilitat a aquest efecte.

2. L’activitat inspectora està sotmesa als estrictes requisits del principi de legalitat, a les disposicions del Codi de l’Administració i al Reglament regulador del procediment sancionador.

3. Les persones inspectores tenen la consideració d’autoritat pública en el desenvolupament de llur activitat i estan obligades a mantenir el secret sobre la informació que coneguin en l’exercici de les seves funcions, fins i tot després d’haver cessat en el càrrec.

4. Per a l’exercici de les seves funcions, les persones inspectores estan facultades per:

a) Efectuar visites de comprovació i aixecar les actes corresponents.

b) Examinar la documentació que sigui sol·licitada a altres administracions o a les persones físiques o jurídiques requerides en el marc de les actuacions prèvies incoades o dins de la instrucció de l’expedient sancionador corresponent.

c) Fer les citacions oportunes, per tot mitjà admès en dret, a aquestes persones o a qui les representi, en les quals ha de constar la data, el lloc, l’hora i l’objecte de la compareixença, així com els efectes de no acomplir-les. En el cas que, d’acord amb els resultats d’una inspecció, es constati l’incompliment de les disposicions d’aquesta Llei, s’ha d’incoar l’expedient sancionador corresponent.

Article 30 — Potestat sancionadora

L’Institut Nacional de l’Habitatge disposa de la capacitat d’imposar les sancions que es preveuen en aquest capítol d’aquesta Llei, d’acord amb el procediment establert al Codi de l’Administració i al Reglament regulador del procediment sancionador.

Article 31 — Infraccions

1. L’incompliment de les obligacions contingudes en aquesta Llei, així com en les normes que la complementin o la desenvolupin, constitueix una infracció administrativa en matèria d’habitatge.

2. Les infraccions administratives es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

3. Són infraccions molt greus en matèria d’habitatge les accions o omissions següents:

a) Incomplir la destinació dels béns de les persones públiques a la promoció d’habitatges de protecció pública quan el planejament urbanístic els hagi reservat a aquesta finalitat.

b) La inexactitud o irregularitat en els documents, certificats o informes tècnics quan es posi en risc la seguretat dels habitatges de protecció pública.

c) Incomplir el deure de conservació i rehabilitació dels habitatges de protecció pública, si aquest incompliment suposa un risc per a la seguretat de les persones.

d) No destinar l’habitatge de protecció pública o de preu assequible a residència habitual i permanent dels propietaris o dels titulars de l’obligació d’ocupar-lo, sense autorització.

e) Transmetre, llogar o cedir l’ús de l’habitatge de protecció pública o de preu assequible a terceres persones.

f) La percepció de qualsevol sobrepreu en el lloguer o la venda de l’habitatge de protecció pública.

g) Destinar les ajudes percebudes a finalitats diferents de les que en van motivar l’atorgament.

h) La reincidència consistent en la comissió de dos infraccions greus.

4. Són infraccions greus en matèria d’habitatge les accions o omissions següents:

a) Incomplir les disposicions relatives als procediments establerts en matèria d’habitatge de protecció pública.

b) Subministrar dades inexactes per accedir a un habitatge de protecció pública.

c) Incomplir els terminis establerts per a l’inici i la finalització de les promocions d’habitatge de protecció pública o de preu assequible sobre sòls reservats o qualificats per a aquesta finalitat.

d) La reincidència consistent en la comissió de dos infraccions lleus.

5. Són infraccions lleus totes les que no tinguin el caràcter de molt greu o de greu. En qualsevol cas, constitueix sempre una infracció incomplir l’obligació de declarar les dades d’habitatge establerta a l’article 28.

Article 32 — Procediment sancionador

El procediment sancionador s’ajusta a les prescripcions següents:

a) Normativa aplicable. El procediment s’ha d’ajustar al que estableixen el Codi de l’Administració i la normativa reguladora del procediment sancionador vigents, amb les particularitats establertes en els apartats següents.

b) Òrgans competents. Correspon al Comitè Director de l’Institut incoar l’expedient sancionador, nomenar l’instructor i dictar la resolució corresponent.

c) Incoació i instrucció. El procediment sancionador s’incoa d’ofici o a instància de part. Per iniciar el procediment, el Comitè Director pot decidir efectuar la instrucció prèvia d’una informació reservada per esclarir els fets, en vista de la qual acorda la incoació de l’expedient o, si escau, l’arxivament de les actuacions.

d) Al·legacions i resolució. La incoació de l’expedient sancionador i també el plec de càrrecs amb l’exposició dels fets imputats, la referència dels preceptes legals infringits i la proposta de sanció es notifiquen a la part que presumptament ha comès la infracció en matèria d’habitatge. En el termini de deu dies a comptar de la notificació, la part presumptament infractora pot al·legar tot el que consideri pertinent i proposar la pràctica de les proves oportunes que s’hagin de dur a terme sempre que no es considerin inútils o irrellevants. Una vegada finalitzada la instrucció, l’expedient es trasllada a l’òrgan competent perquè el resolgui.

e) Recurs administratiu. Contra la resolució pot interposar-se recurs administratiu de conformitat amb les previsions del Codi de l’Administració.

Article 33 — Sancions

1. Les infraccions lleus se sancionen amb multes de fins a 600 euros. Les infraccions greus se sancionen amb multes de 601 a 3.000 euros. Les infraccions molt greus se sancionen amb multes de 3.001 a 30.000 euros.

2. Quan l’infractor hagi obtingut un benefici econòmic avaluable i concret mitjançant la comissió de les infraccions esmentades superior al màxim indicat en l’apartat anterior, s’ha de sancionar amb una multa de fins al doble del benefici obtingut.

3. Les quanties de les sancions establertes en els apartats anteriors s’han de graduar tenint en compte en cada cas la gravetat de la infracció, la naturalesa dels danys i perjudicis causats i la conducta anterior dels infractors, llevat que ja hagués estat presa en consideració per qualificar la sanció.

Article 34 — Prescripció de les infraccions

1. Les infraccions lleus prescriuen en el termini d’un any; les greus, en el termini de dos anys, i les molt greus, al cap de tres anys.

2. El termini de prescripció es comença a comptar des del dia en què es comet la infracció.

3. La prescripció s’interromp en el moment en què s’inicia, amb coneixement de la persona interessada, el procediment sancionador.

Article 35 — Prescripció de les sancions

1. Les sancions imposades per infraccions lleus prescriuen en el termini d’un any; les imposades per infraccions greus, en el termini d’un any i mig, i les imposades per infraccions molt greus, al cap de dos anys.

2. El termini de prescripció es comença a comptar des del moment que adquireixi fermesa la resolució per la qual s’imposa la sanció.

3. La prescripció s’interromp en el moment que s’inicia, amb coneixement de la persona interessada, el procediment d’execució.

Jurisprudència.ad·Llei de creació de l'Institut Nacional de l'Habitatge

38 articles·3 versions·Text oficial consolidat

Totes les lleis·© 2026 Jurisprudència.ad