Article 1 — Àmbit d’aplicació general
Aquesta Llei regula l’entrada, el sojorn i l’establiment al Principat d’Andorra de les persones que no són de nacionalitat andorrana.
Aquesta Llei regula l’entrada, el sojorn i l’establiment al Principat d’Andorra de les persones que no són de nacionalitat andorrana.
Aquesta Llei s’aplica en tot el que no està previst en els tractats i acords internacionals en virtut dels quals el Principat d’Andorra s’hagi obligat en la matèria.
Les condicions d’entrada, sojorn i establiment al Principat d’Andorra dels estrangers que siguin funcionaris acreditats o membres acreditats del personal administratiu i tècnic o del personal de servei d’una ambaixada, d’una oficina consular, d’una missió permanent, d’una delegació estrangera en un organisme intergovernamental, o d’una organització internacional o intergovernamental, amb seu a Andorra, i/o el nomenament dels quals hagi estat comunicat al Govern d’Andorra, així com dels familiars que convisquin amb ells, queden regulades pels tractats internacionals en virtut dels quals el Principat d’Andorra s’hagi obligat i per la normativa nacional vigent en la matèria.
Els estrangers membres del personal administratiu i tècnic o del personal de servei d’una ambaixada, d’una oficina consular, d’una missió permanent o d’una delegació estrangera en un organisme intergovernamental, o d’una organització internacional o intergovernamental, amb seu a Andorra, així com els familiars que convisquin amb ells queden sotmesos a les disposicions d’aquesta Llei si volen exercir al Principat d’Andorra una altra activitat assalariada o no assalariada de caràcter lucratiu.
El Govern, d’acord amb les previsions establertes a la Llei, determina la política general en matèria d’immigració en funció de les necessitats socials i econòmiques del país. A aquest fi, el Govern es dota dels instruments i serveis oportuns per obtenir, tractar i analitzar totes les dades i informacions útils en la matèria i regular els fluxos migratoris. El Govern estructura, organitza i atribueix competències als serveis administratius que asseguren la gestió administrativa de la immigració.
A més de les competències que aquesta Llei li atribueix de forma expressa, el ministre encarregat d’Interior tutela i coordina el Servei d’Immigració i el Servei Mèdic d’Immigració, així com tots els altres serveis i instruments que puguin ser creats en el futur per col·laborar en la missió de gestió administrativa de la immigració.
Es crea el Registre Central d’Immigració, que centralitza tots els expedients i les dades referents a la situació d’immigració de tots els estrangers al Principat d’Andorra. El Servei d’Immigració és l’únic servei habilitat per gestionar el Registre Central d’Immigració, sota l’autoritat del ministre encarregat d’Interior. El Govern ha de regular per via reglamentària el funcionament del Registre Central d’Immigració.
Correspon al Govern adoptar totes les mesures necessàries per assegurar la protecció i el caràcter confidencial de les dades del Registre Central d’Immigració.
Tot estranger té dret a sol·licitar la comunicació de les dades del Registre Central d’Immigració que l’afecten o que afecten els menors d’edat o els majors incapacitats dels quals és el representant o tutor legal. El Servei d’Immigració és l’òrgan davant del qual s’exerceixen els drets d’informació, accés i rectificació en relació amb el Registre Central d’Immigració, en els termes previstos en la legislació sobre protecció de dades personals. Davant d’aquest Registre no es poden exercir els drets de supressió i oposició. El Servei d’Immigració lliura certificats d’inscripció i de baixa del Registre i certificats que acrediten la situació d’immigració d’un estranger al país. Els membres del Cos de Policia i el personal del Departament de Treball poden sol·licitar la consulta del Registre Central d’Immigració als responsables del dit Registre, d’acord amb les prescripcions de la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals.
Els estrangers que desitgen entrar al Principat d’Andorra no poden representar un risc greu per a la salut pública. El Govern determina reglamentàriament les afeccions i malalties que representen un risc per a la salut pública, atenent les recomanacions i directrius de l’Organització Mundial de la Salut i d’acord amb les previsions establertes a la legislació sanitària.
Els estrangers que desitgen entrar al Principat d’Andorra en règim turístic no poden representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns ni per a l’ordre públic.
Els estrangers que desitgen entrar al Principat d’Andorra en règim turístic han de poder justificar que disposen dels mitjans econòmics suficients per fer front a la durada de l’estada projectada al país. La suficiència de mitjans econòmics es determina reglamentàriament, atenent especialment com a criteri de càlcul el cost dels béns i dels serveis bàsics.
L’estranger en règim turístic no pot sojornar al Principat d’Andorra més de noranta dies a comptar de la data de la seva entrada al país, i dins dels tres-cents seixanta-cinc dies següents a l’entrada.
L’estranger en règim turístic no pot treballar al Principat d’Andorra.
L’estranger que contravé un dels principis establerts als dos articles anteriors es troba en situació irregular i no pot ser considerat en règim turístic.
Tota persona estrangera titular d’una autorització d’immigració de residència i treball, i tota persona resident per raó de reagrupament, tenen l’obligació d’inscriure’s al comú de la parròquia en la qual resideixen en el termini màxim de 3 mesos a comptar de la data de concessió de l’autorització d’immigració i de justificar aquesta inscripció dins del mateix termini prop del Servei d’Immigració.
Tota persona estrangera titular d’una autorització d’immigració de residència i treball, i tota persona resident per raó de reagrupament, tenen l’obligació d’inscriure’s al comú de la parròquia en la qual resideixen en el termini màxim de 3 mesos a comptar de la data de concessió de l’autorització d’immigració i de justificar aquesta inscripció dins del mateix termini prop del Servei d’Immigració.
Als efectes d’aplicació d’aquesta Llei, i excepte per a les autoritzacions d’immigració previstes al títol IX d’aquesta Llei, s’entén per treball tota activitat assalariada o no assalariada, a temps parcial o a temps complet, feta per compte propi o d’altri, de caràcter lucratiu i que no consisteixi en la gestió del patrimoni propi. S’entén per treballador la persona que exerceix alguna d’aquestes activitats.
Amb caràcter excepcional, se suspèn l’aplicació de l’apartat 5 de l’article 26 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, per a les autoritzacions d’immigració temporals presentades l’any 2021 o el 2022, de manera que els seus titulars poden sol·licitar una nova autorització temporal sense que sigui necessari que hagin transcorregut cinc mesos des de la data de venciment de l’autorització anterior. En acabar la temporada d’hivern 2022-2023 queda sense efecte la suspensió de l’aplicació de l’apartat 5 de l’article 26 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració.
A les persones beneficiàries del règim de protecció temporal i transitòria a l’empara de la Llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries, se’ls atorga una autorització de sojorn o de sojorn i treball per una durada de dos anys, prorrogable en els termes que estableix la Llei esmentada. Un cop finalitza la durada de l’autorització o de la seva pròrroga, la persona beneficiària que desitgi romandre al Principat d’Andorra s’ha d’acollir al règim previst a l’article 38 quinquies o a qualsevol altre dels règims previstos en aquesta Llei, o a una altra forma de protecció que estableixi la normativa sobre el dret d’asil o qualsevol altre règim anàleg aplicable.
A les persones beneficiàries del règim de protecció temporal i transitòria a l’empara de la Llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries, se’ls atorga una autorització de sojorn o de sojorn i treball per una durada de dos anys, prorrogable en els termes que estableix la Llei esmentada. Un cop finalitza la durada de l’autorització o de la seva pròrroga, la persona beneficiària que desitgi romandre al Principat d’Andorra s’ha d’acollir al règim previst a l’article 38 quinquies o a qualsevol altre dels règims previstos en aquesta Llei, o a una altra forma de protecció que estableixi la normativa sobre el dret d’asil o qualsevol altre règim anàleg aplicable.
L’estranger que sol·licita i obté una autorització de residència per raons professionals o per raons d’interès científic, cultural i esportiu està autoritzat a residir al Principat d’Andorra d’acord amb les disposicions específiques establertes en els capítols tercer i quart, respectivament, del títol IX d’aquesta Llei. La durada inicial i les renovacions de les autoritzacions de residència per raons professionals o per raons d’interès científic, cultural i esportiu es determinen de conformitat amb les disposicions dels apartats 2 a 5 de l’article 32 d’aquesta Llei.
La condició de persona resident al Principat d’Andorra i els drets que se’n deriven s’atribueixen a tots els estrangers titulars d’una autorització d’immigració vigent, a excepció dels treballadors fronterers i dels estrangers titulars d’una autorització de treball sense residència.
L’estranger que sol·licita i obté una autorització de residència per a persones respecte a les quals el ministeri encarregat de l’economia hagi emès una resolució favorable perquè participin en el programa per a emprenedors estrangers que impulsa aquest ministeri, està autoritzat a residir al Principat d’Andorra, d’acord amb les disposicions específiques establertes en el capítol segon del títol IX ter. L’autorització de residència per als estrangers esmentats al paràgraf anterior s’atorga per un període inicial d’un any, renovable per períodes successius de la mateixa durada.
L’estranger que sol·licita i obté una autorització de residència per a persones respecte a les quals el ministeri encarregat de l’economia hagi emès una resolució favorable perquè participin en el programa per a emprenedors estrangers que impulsa aquest ministeri, està autoritzat a residir al Principat d’Andorra, d’acord amb les disposicions específiques establertes en el capítol segon del títol IX ter. L’autorització de residència per als estrangers esmentats al paràgraf anterior s’atorga per un període inicial d’un any, renovable per períodes successius de la mateixa durada.
L’estranger que sol·licita i obté una autorització de residència per a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia, està autoritzat a residir al Principat d’Andorra i a dur-hi a terme la seva activitat professional, d’acord amb les disposicions específiques establertes en el capítol primer del títol IX ter. La durada inicial i les renovacions de les autoritzacions de residència per a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia es determinen de conformitat amb les disposicions dels apartats 2 a 5 de l’article 32.
L’estranger que sol·licita i obté una autorització de residència per a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia, està autoritzat a residir al Principat d’Andorra i a dur-hi a terme la seva activitat professional, d’acord amb les disposicions específiques establertes en el capítol primer del títol IX ter. La durada inicial i les renovacions de les autoritzacions de residència per a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia es determinen de conformitat amb les disposicions dels apartats 2 a 5 de l’article 32.
El Servei d’Immigració tramita les sol·licituds d’autorització d’immigració i, quan aquestes compleixen els requisits legals, concedeix les autoritzacions d’immigració corresponents, seguint un ordre estricte de prioritat cronològica d’acord amb la data d’entrada de les sol·licituds.
Amb anterioritat a la presentació d’una sol·licitud d’autorització d’immigració, l’empresa sol·licitant ha d’acreditar justificadament que la seva demanda no pot ser satisfeta pel mercat de treball interior i ha d’efectuar, alhora, tots els tràmits requerits per la normativa prop de l’organisme competent en matèria d’ocupació. S’exceptuen d’aquests requisits les autoritzacions d’immigració lliurades per a l’exercici d’una activitat per compte propi i les autoritzacions de treball sense residència.
El Govern pot condicionar la concessió d’autoritzacions d’immigració per estudis, en pràctiques formatives, per entrenaments esportius o per recerca a l’existència d’acords específics o del principi de reciprocitat amb el país d’origen de la persona sol·licitant.
Les autoritzacions d’immigració de residència i treball, temporal, de fronterer, temporal de fronterer, de residència i treball per compte propi, de treball sense residència i de residència sense treball, així com les autoritzacions d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria, es concedeixen en primer lloc als nacionals dels estats que hagin signat i ratificat un conveni amb el Principat d’Andorra, seguidament als nacionals dels estats membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu i finalment als nacionals d’altres estats.
Les autoritzacions d’immigració es concedeixen en el marc del reagrupament familiar de conformitat amb les disposicions del títol X de la present Llei. L’atorgament d’aquestes autoritzacions no queda condicionat a cap criteri de nacionalitat ni es pot denegar per manca de quota disponible.
La persona que sol·licita una autorització d’immigració no pot representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns, ni per a l’ordre públic, i ha d’acreditar que no té antecedents penals arran de la comissió d’infraccions doloses que puguin ser considerades com una amenaça per a l’ordre públic circumscrita a la seva conducta individual, ni al Principat d’Andorra, ni als països on hagi residit amb anterioritat. No obstant això, queden dispensades d’aquesta acreditació les persones beneficiàries de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria a l’empara de la Llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries.
La persona que sol·licita una autorització d’immigració ha de ser declarada apta per residir i/o treballar pel Servei Mèdic d’Immigració, segons els criteris següents:
L’allotjament de la persona sol·licitant ha de complir les condicions legals mínimes d’habitabilitat requerides reglamentàriament, si aquesta persona ha d’acreditar un domicili a Andorra.
Sense perjudici de les condicions més favorables establertes pels convenis internacionals vigents, si l’autorització d’immigració comporta que la persona concernida ha de pernoctar fora d’Andorra, ha d’acreditar que té la residència legal en el país en què estigui domiciliada, de conformitat amb el que s’estableixi reglamentàriament.
La persona sol·licitant ha de ser major de divuit anys, llevat dels supòsits del reagrupament familiar i de les autoritzacions d’immigració per estudis, en pràctiques formatives, per entrenaments esportius o per recerca o d’altres exceptuats expressament per aquesta Llei.
En la concessió d’autoritzacions d’immigració que comporten una autorització de treball, el Govern ha de tenir en compte:
El ministre encarregat d’Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern, pot denegar una sol·licitud d’autorització d’immigració inicial.
Només és motiu de denegació de la sol·licitud inicial d’autorització d’immigració la constatació d’un o més dels supòsits següents:
Quan una sol·licitud d’immigració inicial no es pot concedir perquè no compleix els requisits i criteris exigits per a un tipus determinat, però reuneix els requisits i compleix les condicions per ser concedida per a un altre tipus, el Servei d’Immigració pot atorgar a la persona estrangera una autorització inicial per a aquest segon tipus, si així ho accepten de forma expressa el sol·licitant, en tots els casos, i el patró, quan es tracta d’una autorització d’immigració amb treball, sense perjudici de les prioritats cronològiques establertes en l’article 35 d’aquesta mateixa Llei.
Per obtenir la renovació d’una autorització de treball de fronterer, la persona que n’és titular ha d’haver treballat al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva. El Servei d’Immigració denega la renovació si l’autorització inicial fou obtinguda en frau de llei, si les condicions en virtut de les quals es va acordar no s’han respectat, o si les condicions d’alta especialització o de salari han deixat de ser les que van permetre una excepció al principi de prioritat en la concessió de les autoritzacions, d’acord amb l’article 41.
Per obtenir la renovació d’una autorització de residència per estudis, la persona que n’és titular ha d’haver residit al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva, haver mantingut les condicions en mèrits de les quals se li va acordar l’autorització, i justificar la matriculació en un establiment d’ensenyament radicat al Principiat d’Andorra i reconegut per Govern per al proper curs.
Per obtenir la renovació d’una autorització de residència per estudis, la persona que n’és titular ha d’haver residit al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva, haver mantingut les condicions en mèrits de les quals se li va acordar l’autorització, i justificar la matriculació en un establiment d’ensenyament radicat al Principiat d’Andorra i reconegut per Govern per al proper curs.
Per obtenir la renovació d’una autorització de residència per raons de reagrupament familiar, la persona que n’és titular ha d’haver residit al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva, i la persona que la va reagrupar ha d’haver mantingut les condicions que van permetre el reagrupament familiar.
Per obtenir la renovació d’una autorització de residència i treball concedida en virtut de l’article 38 quinquies, la persona estrangera que n’és titular ha d’haver residit i treballat a Andorra de manera permanent i efectiva. Aquesta nova autorització té una durada de dos anys i es renova pels mateixos períodes fins que la persona beneficiària acumuli set anys de residència i treball; a partir d’aquest moment les renovacions posteriors de l’autorització es fan d’acord amb la normativa aplicable en aquesta matèria.
Per obtenir la renovació d’una autorització de residència i treball concedida en virtut de l’article 38 quinquies, la persona estrangera que n’és titular ha d’haver residit i treballat a Andorra de manera permanent i efectiva. Aquesta nova autorització té una durada de dos anys i es renova pels mateixos períodes fins que la persona beneficiària acumuli set anys de residència i treball; a partir d’aquest moment les renovacions posteriors de l’autorització es fan d’acord amb la normativa aplicable en aquesta matèria.
Per obtenir la renovació d’una autorització de residència i treball, la persona que n’és titular ha d’haver residit i treballat al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva. El Servei d’Immigració denega la renovació si l’autorització inicial fou obtinguda en frau de llei, o si les condicions en mèrits de les quals es va acordar no s’han respectat, o si les condicions d’alta especialització o de salari han deixat de ser les que van permetre una excepció al principi de prioritat en la concessió de les autoritzacions, d’acord amb l’article 41, o si no s’han respectat les condicions de l’article 54 bis quant a l’acreditació dels nivells de català que s’hi preveuen. El reglament de quota corresponent ha de condicionar l’obtenció de la primera renovació a l’acreditació del nivell A1 de català i la segona renovació a l’acreditació del nivell A2 de català.
Per obtenir la renovació d’una autorització de residència i treball concedida en virtut de l’article 38 quater , la persona estrangera que n’és titular ha d’haver residit i treballat a Andorra de manera permanent i efectiva.
Per obtenir la renovació d’una autorització de residència i treball concedida en virtut de l’article 38 quater , la persona estrangera que n’és titular ha d’haver residit i treballat a Andorra de manera permanent i efectiva.
Per obtenir la renovació d’una autorització de treball sense residència, la persona que n’és titular ha d’haver treballat a l’estranger per a una empresa legalment constituïda a Andorra i ha d’haver residit a l’estranger durant tot el període de l’autorització. El Servei d’Immigració denega la renovació si l’autorització inicial va ser obtinguda en frau de llei o si les condicions de salari, d’assegurança o d’altres han deixat de ser les exposades en els articles 28 bis i 38 bis.
Per obtenir la renovació d’una autorització de treball sense residència, la persona que n’és titular ha d’haver treballat a l’estranger per a una empresa legalment constituïda a Andorra i ha d’haver residit a l’estranger durant tot el període de l’autorització. El Servei d’Immigració denega la renovació si l’autorització inicial va ser obtinguda en frau de llei o si les condicions de salari, d’assegurança o d’altres han deixat de ser les exposades en els articles 28 bis i 38 bis.
El titular d’una autorització de residència i treball que es pot acollir al benefici del reagrupament familiar de conformitat amb les disposicions de la present Llei, ha d’haver residit al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva per obtenir la renovació de la seva autorització.
El titular d’una autorització de residència i treball que es jubila i que continua residint de forma permanent i efectiva al Principat d’Andorra, pot renovar la seva autorització.
Quan el fill d’un resident o el fill del seu cònjuge que és titular d’una autorització de residència per raons de reagrupament i estudia a l’estranger, sol·licita la renovació de la seva autorització, es computen com a residència permanent i efectiva al Principat d’Andorra els períodes passats a l’estranger per cursar els estudis fins a l’acabament sempre que els estudis constitueixin l’activitat principal de la persona sol·licitant.
Només és motiu de denegació de la sol·licitud de renovació d’una autorització d’immigració la constatació d’un o més dels supòsits següents:
Quan es constata l’existència d’un dels motius de denegació de renovació establerts a l’article anterior, el responsable del Servei d’Immigració competent a aquest efecte incoa i fa instruir l’expedient administratiu corresponent segons el procediment establert al Codi de l’Administració.
El ministre encarregat d’Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern és competent per valorar els fets que han motivat la incoació de l’expedient i, en funció d’aquesta valoració, per decidir motivadament la denegació de la renovació o per arxivar l’expedient.
El recurs presentat per un estranger que té la condició de resident contra una decisió de denegació de renovació de la seva autorització d’immigració té efectes suspensius fins que recaigui sentència judicial ferma. En cas de desistiment de la part recurrent en qualsevol moment del procediment o en cas de caducitat de l’expedient, la decisió de denegació és immediatament executòria.
És motiu d’anul·lació d’una autorització d’immigració vigent la constatació de qualsevol dels supòsits següents:
Quan es constata l’existència d’un dels motius d’anul·lació d’una autorització d’immigració esmentats en l’article anterior, el responsable del Servei d’Immigració competent a aquest efecte incoa i fa instruir l’expedient administratiu corresponent segons el procediment establert al Codi de l’Administració.
El ministre encarregat d’Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern és competent per valorar els fets que han motivat la incoació de l’expedient i, en funció d’aquesta valoració, per decidir l’anul·lació o per arxivar l’expedient.
El recurs presentat per un estranger que té la condició de resident contra una decisió d’anul·lació de la seva autorització d’immigració té efectes suspensius fins que recaigui sentència judicial ferma. En cas de desistiment de la part recurrent en qualsevol moment del procediment o en cas de caducitat de l’expedient, la decisió d’anul·lació és immediatament executòria.
Després de la data de caducitat de l’autorització, la persona titular pot demanar la regularització de la seva situació si justifica, quan escaigui, que ha residit de manera permanent i efectiva al Principat d’Andorra des de la data en què se li va concedir la darrera autorització i també si compleix tots els altres requisits establerts en aquesta Llei per renovar la seva autorització.
Només és motiu de denegació de la sol·licitud de regularització d’una autorització d’immigració renovable caducada la constatació d’un o més dels supòsits següents:
Quan es constata l’existència d’un dels motius de denegació de regularització d’una autorització d’immigració esmentats en l’article anterior, el responsable del Servei d’Immigració competent a aquest efecte incoa i fa instruir l’expedient administratiu corresponent segons el procediment establert al Codi de l’Administració.
El ministre encarregat d’Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern és competent per valorar els fets que han motivat la incoació de l’expedient i, en funció d’aquesta valoració, per decidir la denegació de la regularització o per arxivar l’expedient.
El recurs presentat per un estranger que té la condició de resident contra una decisió de denegació de regularització de la seva autorització d’immigració renovable caducada des de fa menys d’un any quan en sol·licita la regularització té efectes suspensius fins que recaigui sentència judicial ferma. En cas de desistiment de la part recurrent en qualsevol moment del procediment o en cas de caducitat de l’expedient, la decisió de denegació és immediatament executòria.
Per obtenir les autoritzacions de residència sense activitat lucrativa, per a professionals amb projecció internacional o per raons d’interès científic, cultural i esportiu, la persona sol·licitant, com a titular principal i inicial, ha de reunir els requisits següents:
Tota persona que ostenti una residència sense activitat lucrativa, per a professionals amb projecció internacional o per raons d’interès científic, cultural i esportiu, a càrrec d’un titular principal i deixi d’estar a càrrec d’aquest, haurà de sol·licitar, si vol continuar ostentant aquesta condició, una nova autorització de residència sense activitat lucrativa, per a professionals amb projecció internacional o per raons d’interès científic, cultural i esportiu com a titular principal, d’acord amb els requisits d’aquesta Llei. No obstant, si ho sol·licita en un termini màxim d’un any, el pagament de taxes i el termini de vigència de l’autorització es regirà per les mateixes normes que regulen la renovació d’autorització i sols li seran requerits els documents que no li haguessin estat exigits com a persona a càrrec.
Als efectes d’aquesta Llei no es consideren residents sense activitat lucrativa i, per tant, queden exceptuades de les condicions necessàries per accedir a aquesta condició les persones següents:
La concessió i extinció de les autoritzacions de residència per a professionals amb projecció internacional es regeixen íntegrament pel que s’estableix en el capítol segon del títol IX d’aquesta Llei, amb les especialitats següents:
La concessió i l’extinció de les autoritzacions de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu es regeixen íntegrament pel que s’estableix en el capítol segon del títol IX d’aquesta Llei, amb les especialitats següents:
El matrimoni, la unió estable de parella, la filiació o la tutela invocats per sol·licitar el reagrupament familiar han de ser degudament acreditats. Les condicions per a l’acreditació són fixades per reglament i el Servei d’Immigració pot dur a terme les verificacions oportunes en aquest sentit.
L’estranger a qui s’ha denegat una sol·licitud d’autorització d’immigració inicial en el marc del reagrupament familiar es troba en situació irregular.
Tot estranger que es troba en situació irregular segons les disposicions de la present Llei ha d’abandonar el territori andorrà.
No s’aplica el principi general d’obligació d’abandó del territori andorrà a les persones que es troben en un dels supòsits següents:
A qualsevol persona en situació irregular a qui s’ha notificat que ha d’abandonar el país i que no ho fa en el termini fixat, se li pot aplicar la mesura de policia administrativa corresponent establerta en la present Llei.
Són competents per denegar l’accés al Principat d’Andorra els funcionaris del Cos de Policia d’Andorra.
No poden ser objecte d’una mesura administrativa d’expulsió:
El ministre encarregat d’Interior és competent per decidir l’expulsió i fixar-ne la durada, per substituir aquesta mesura per una advertència d’expulsió o per arxivar l’expedient.
La persona expulsada no pot entrar en el territori andorrà, ni que sigui en règim turístic, durant la vigència de l’expulsió administrativa.
El Cos de Policia deté i posa a disposició judicial tota persona objecte d’una mesura d’expulsió administrativa ferma que infringeix la prohibició esmentada a l’article anterior per la presumpta comissió d’un delicte de desobediència a una ordre d’expulsió administrativa en virtut de les disposicions del Codi penal vigent.
La persona objecte d’una mesura d’expulsió administrativa ferma que ha estat citada a comparèixer a una vista penal o en el decurs d’una instrucció penal, en qualitat d’imputada, de processada, de part perjudicada o com a testimoni, pot entrar i sojornar al Principat d’Andorra durant el temps estrictament necessari per a la compareixença. En aquest cas, la persona expulsada no necessita una autorització prèvia però ha de poder acreditar la seva citació a judici en cas de ser controlada per un funcionari de policia.
Als efectes d’aplicació de la present Llei, s’entén com a patró la persona física o jurídica per a qui l’estranger treballa.
El patró té l’obligació de fer cessar immediatament l’activitat laboral al seu empleat quan el Servei d’Immigració li notifica l’anul·lació, la denegació de la renovació o de la regularització de l’autorització d’immigració o la baixa voluntària del treballador.
La persona titular d’un centre geriàtric privat o d’un centre de cures mèdiques o terapèutiques privat té l’obligació de notificar al Servei d’Immigració qualsevol alta definitiva del centre de qualsevol persona titular d’una autorització d’immigració per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats en el termini màxim de 15 dies naturals a comptar de la data d’alta definitiva de la persona titular de l’autorització d’immigració.
La persona titular d’un centre geriàtric privat o d’un centre de cures mèdiques o terapèutiques privat té l’obligació de notificar al Servei d’Immigració qualsevol alta definitiva del centre de qualsevol persona titular d’una autorització d’immigració per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats en el termini màxim de 15 dies naturals a comptar de la data d’alta definitiva de la persona titular de l’autorització d’immigració.
Comet una infracció lleu:
Comet una infracció greu:
Les infraccions previstes en el present capítol prescriuen al cap de tres anys de la data de comissió.
Per determinar l’import de les sancions es tenen en compte els criteris de graduació següents:
Per determinar l’import de les sancions es tenen en compte els criteris de graduació següents:
Només es pot sancionar la comissió de les infraccions establertes al capítol primer d’aquest títol.
Les sancions previstes en el present capítol prescriuen al cap de tres anys de la data en què esdevenen fermes.
El ministre encarregat de l’Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern és competent per valorar els fets que han motivat la incoació de l’expedient i, en funció d’aquesta valoració, decidir motivadament la sanció i fixar-ne l’import, o per arxivar l’expedient.
En matèria d’immigració, les taxes són tributs fixos que es generen per la prestació d’una de les funcions administratives següents:
Les quotes tributàries de les taxes en matèria d’immigració són les següents: DescripcióEuros1. Lliurament del rebut de sol·licitud5,732. Lliurament del rebut de sol·licitud d’autorització d’immigració de residència sense treball6,793. Lliurament d’autorització d’immigració de fronterer (inicial)190,964. Lliurament d’autorització d’immigració de fronterer (renovació)22,615. Lliurament d’autorització d’immigració temporal de fronterer190,966. Lliurament d’autorització d’immigració temporal190,967. Lliurament d’autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres190,968. Lliurament d’autorització d’immigració per estudis, en pràctiques formatives, per entrenaments esportius o per recerca22,619. Lliurament d’autorització d’immigració de residència i treball (inicial)190,9610. Lliurament d’autorització d’immigració de residència i treball (inicial per reagrupament familiar)22,6111. Lliurament d’autorització d’immigració de residència i treball (renovació)22,6112. Lliurament d’autorització d’immigració de residència sense treball (inicial per reagrupament familiar)22,6113. Lliurament d’autorització d’immigració de residència sense treball (renovació per reagrupament familiar)22,6114. Lliurament d’autorització d’immigració de residència sense treball (inicial)3.00015. Lliurament d’autorització d’immigració de residència sense treball (renovació)50016. Lliurament d’autorització d’immigració de residència per al resident a càrrec (inicial)1.00017. Lliurament de certificat d’inscripció5,7318. Lliurament de certificat d’inscripció d’autorització d’immigració de residència sense treball6,7919. Lliurament de certificat de baixa2,3420. Lliurament de certificat de baixa d’autorització d’immigració de residència sense treball3,4021. Lliurament de duplicat de targeta22,6122. Lliurament de duplicat de targeta d’autorització d’immigració de residència sense treball56,1523. Lliurament d’autorització de treball sense residència (inicial)190,9624. Lliurament d’autorització de treball sense residència (renovació)22,6125. Lliurament d’autorització de residència i treball per compte propi (inicial)190,9626. Lliurament d’autorització de residència i treball per compte propi (inicial per reagrupament familiar)22,6127. Lliurament d’autorització de residència i treball per compte propi (renovació)22,6128. Lliurament d’autorització de residència per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats (inicial)190,9629. Lliurament d’autorització de residència per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats (renovació)22,6130. Taxa per treballs de curta durada190,9631. Lliurament d’autorització d’immigració temporal per a joves amb opció de treball22,6132. Lliurament d’autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria (inicial per reagrupament familiar).22,6133. Lliurament d’autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria (renovació per reagrupament familiar).22,6134. Lliurament d’autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria (inicial).224,6135. Lliurament d’autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria (renovació).56,1536. Lliurament d’autorització d’immigració temporal per contractació en origen190,96 Les quotes tributàries de les taxes en matèria d’immigració es poden actualitzar mitjançant la Llei del pressupost general.
El pagament de les taxes en matèria d’immigració es realitza en el moment en què es meriten. No es lliura el certificat, el rebut o l’autorització d’immigració sense el pagament de la taxa corresponent.
Llevat de les accions que s’exerceixen per recórrer contra les taxes en matèria d’immigració, que es regeixen per la normativa general que els sigui aplicable, totes les altres accions que s’exerceixen per recórrer contra actes i resolucions administratius en matèria d’immigració previstos en aquesta Llei se substancien de conformitat amb les normes del procediment especial abreujat previst en aquest títol.
Els actes o les resolucions de l’Administració en matèria d’immigració són susceptibles de recurs davant del Govern segons les modalitats i els terminis del dret comú aplicable als recursos administratius, excepte pel que fa als terminis següents: El termini per formular recurs de reposició contra un acte desfavorable de l’Administració en matèria d’immigració és de vuit dies hàbils a comptar de la notificació de l’acte contra el qual es recorre. El Govern disposa d’un termini de quinze dies hàbils a comptar de la data d’interposició del recurs de reposició per resoldre’l. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi notificat la resolució corresponent, el recurs es considera desestimat i queda oberta la via jurisdiccional. El termini per presentar demanda jurisdiccional contra la desestimació expressa o tàcita del recurs de reposició és de vuit dies hàbils.
Les demandes contra actes o resolucions de l’Administració en matèria d’immigració se substancien segons les modalitats i els terminis del dret comú aplicables als procediments contenciosos administratius, llevat dels terminis següents:
Contra la sentència de primera instància es pot interposar un recurs d’apel·lació, que es presenta directament davant del batlle ponent, en el termini de vuit dies hàbils a comptar de la data de la notificació de la sentència, mitjançant un escrit d’apel·lació, que inclou tots els fonaments que motiven la pretensió de revocació de la sentència. El mateix batlle ponent trasllada l’escrit d’apel·lació a la part apel·lada en els cinc dies naturals a comptar de la recepció, perquè la part apel·lada pugui al·legar el que estimi pertinent en un termini de vuit dies hàbils. En el termini de cinc dies naturals després de la pràctica de les actuacions esmentades a l’apartat anterior, el batlle ponent eleva els autes a la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia. El magistrat ponent de la Sala Administrativa ha de resoldre en els cinc dies naturals següents sobre l’eventual pràctica de proves, segons les modalitats i les limitacions previstes en el procediment administratiu de dret comú. La pràctica de les proves no pot, però, excedir el termini de quinze dies naturals a comptar de la decisió del ponent. En tots els casos, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia dicta sentència en el termini improrrogable de quinze dies naturals a comptar del tancament de les proves o de la resolució que en denega la pràctica o, si no n’hi ha, de la recepció dels autes.
Per obtenir les autoritzacions de residència per a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia, la persona sol·licitant ha de reunir els requisits següents:
Per obtenir les autoritzacions de residència per a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia, la persona sol·licitant ha de reunir els requisits següents:
Per obtenir les autoritzacions de residència per a persones estrangeres respecte a les quals el ministeri encarregat de l’economia hagi emès una resolució favorable perquè participin en el programa per a emprenedors estrangers que impulsa aquest ministeri, la persona sol·licitant ha de reunir els requisits següents:
Per obtenir les autoritzacions de residència per a persones estrangeres respecte a les quals el ministeri encarregat de l’economia hagi emès una resolució favorable perquè participin en el programa per a emprenedors estrangers que impulsa aquest ministeri, la persona sol·licitant ha de reunir els requisits següents:
Per obtenir una autorització d’immigració de residència per a ingrés en centres geriàtrics privats o per a ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats, la persona sol·licitant ha de reunir els requisits següents:
Per obtenir una autorització d’immigració de residència per a ingrés en centres geriàtrics privats o per a ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats, la persona sol·licitant ha de reunir els requisits següents: