Article 1 — Àmbit d’aplicació general
Aquesta Llei regula l’entrada, el sojorn i l’establiment al Principat d’Andorra de les persones que no són de nacionalitat andorrana.
Títol I. De l’àmbit d’aplicació de la Llei
Article 2 — Tractats i acords internacionals
Aquesta Llei s’aplica en tot el que no està previst en els tractats i acords internacionals en virtut dels quals el Principat d’Andorra s’hagi obligat en la matèria.
Article 3 — Normes generals d’aplicació al personal d’una ambaixada, d’una oficina consular, d’una missió permanent o d’una delegació estrangera en un organisme intergovernamental, o d’una organització internacional o intergovernamental, amb seu a Andorra
Les condicions d’entrada, sojorn i establiment al Principat d’Andorra dels estrangers que siguin funcionaris acreditats o membres acreditats del personal administratiu i tècnic o del personal de servei d’una ambaixada, d’una oficina consular, d’una missió permanent, d’una delegació estrangera en un organisme intergovernamental, o d’una organització internacional o intergovernamental, amb seu a Andorra, i/o el nomenament dels quals hagi estat comunicat al Govern d’Andorra, així com dels familiars que convisquin amb ells, queden regulades pels tractats internacionals en virtut dels quals el Principat d’Andorra s’hagi obligat i per la normativa nacional vigent en la matèria.
Article 4 — Personal d’una ambaixada, d’una oficina consular, d’una missió permanent o d’una delegació estrangera en un organisme intergovernamental, o d’una organització internacional o intergovernamental, amb seu a Andorra, que no hi treballa de forma exclusiva
Els estrangers membres del personal administratiu i tècnic o del personal de servei d’una ambaixada, d’una oficina consular, d’una missió permanent o d’una delegació estrangera en un organisme intergovernamental, o d’una organització internacional o intergovernamental, amb seu a Andorra, així com els familiars que convisquin amb ells queden sotmesos a les disposicions d’aquesta Llei si volen exercir al Principat d’Andorra una altra activitat assalariada o no assalariada de caràcter lucratiu.
Títol II. Dels òrgans competents en matèria d’immigració i de llurs atribucions
Article 5 — Competències del Govern
El Govern, d’acord amb les previsions establertes a la Llei, determina la política general en matèria d’immigració en funció de les necessitats socials i econòmiques del país. A aquest fi, el Govern es dota dels instruments i serveis oportuns per obtenir, tractar i analitzar totes les dades i informacions útils en la matèria i regular els fluxos migratoris. El Govern estructura, organitza i atribueix competències als serveis administratius que asseguren la gestió administrativa de la immigració.
Article 6 — Competències del ministre encarregat d’Interior
A més de les competències que aquesta Llei li atribueix de forma expressa, el ministre encarregat d’Interior tutela i coordina el Servei d’Immigració i el Servei Mèdic d’Immigració, així com tots els altres serveis i instruments que puguin ser creats en el futur per col·laborar en la missió de gestió administrativa de la immigració.
Títol III. Del Registre Central d’Immigració
Article 7 — Creació del Registre Central d’Immigració
Es crea el Registre Central d’Immigració, que centralitza tots els expedients i les dades referents a la situació d’immigració de tots els estrangers al Principat d’Andorra. El Servei d’Immigració és l’únic servei habilitat per gestionar el Registre Central d’Immigració, sota l’autoritat del ministre encarregat d’Interior. El Govern ha de regular per via reglamentària el funcionament del Registre Central d’Immigració.
Article 8 — Inscripció al Registre Central d’Immigració
1. El Servei d’Immigració ha d’inscriure al Registre Central d’Immigració tots els estrangers, llevat dels que sojornin al Principat d’Andorra en situació de règim turístic.
2. La situació d’immigració d’un estranger al Principat d’Andorra s’acredita únicament i exclusiva per la informació que figura al Registre Central d’Immigració.
La inscripció en altres registres administratius que depenen de l’Administració general, d’una corporació local o d’un organisme públic o parapúblic no acredita la situació d’immigració d’un estranger.
3. Quan la inscripció en algun registre administratiu pressuposa una situació d’immigració diferent del règim turístic, l’administració o l’organisme concernit no pot registrar l’estranger sense verificar-ne la inscripció prèvia al Registre Central d’Immigració.
4. El Govern ha de vetllar per assegurar la coordinació entre el Registre Central d’Immigració i la resta de registres administratius.
5. El document acreditatiu de la situació d’immigració és la targeta que el Servei d’Immigració lliura en el moment de concedir o renovar una autorització. D’aquest document només se’n pot lliurar una còpia al titular, o al seu representant legal, en cas de pèrdua, robatori o destrucció, degudament acreditats en la forma que s’estableixi per reglament.
Article 9 — Protecció de les dades del Registre Central d’Immigració
Correspon al Govern adoptar totes les mesures necessàries per assegurar la protecció i el caràcter confidencial de les dades del Registre Central d’Immigració.
Article 10 — Accés a les dades del Registre Central d’Immigració
Tot estranger té dret a sol·licitar la comunicació de les dades del Registre Central d’Immigració que l’afecten o que afecten els menors d’edat o els majors incapacitats dels quals és el representant o tutor legal. El Servei d’Immigració és l’òrgan davant del qual s’exerceixen els drets d’informació, accés i rectificació en relació amb el Registre Central d’Immigració, en els termes previstos en la legislació sobre protecció de dades personals. Davant d’aquest Registre no es poden exercir els drets de supressió i oposició. El Servei d’Immigració lliura certificats d’inscripció i de baixa del Registre i certificats que acrediten la situació d’immigració d’un estranger al país. Els membres del Cos de Policia i el personal del Departament de Treball poden sol·licitar la consulta del Registre Central d’Immigració als responsables del dit Registre, d’acord amb les prescripcions de la Llei 15/2003, del 18 de desembre, qualificada de protecció de dades personals.
Títol IV. De l’entrada al Principat d’Andorra
Article 11 — Documents i visats
1. Llevat de disposició especial prevista per un conveni internacional aprovat pel Consell General i vigent al Principat d’Andorra, per entrar en territori andorrà, un estranger ha d’estar en possessió d’un passaport o d’un document de viatge, reconegut internacionalment, vàlidament expedit pel seu estat d’origen o de procedència o per una organització internacional habilitada a aquest efecte en dret internacional, que acrediti la seva identitat i nacionalitat i que estigui vigent.
2. Un nacional d’un estat membre de la Unió Europea i de l’Espai Econòmic Europeu pot entrar en territori andorrà si posseeix un document nacional d’identitat en vigor.
3. Els documents referits no han de presentar cap indici d’haver estat manipulats, alterats o falsificats. Les fotografies que continguin han de correspondre a la semblança de la persona que declara ser-ne titular.
Article 12 — Salut pública
Els estrangers que desitgen entrar al Principat d’Andorra no poden representar un risc greu per a la salut pública. El Govern determina reglamentàriament les afeccions i malalties que representen un risc per a la salut pública, atenent les recomanacions i directrius de l’Organització Mundial de la Salut i d’acord amb les previsions establertes a la legislació sanitària.
Article 13 — Seguretat i ordre públic
Els estrangers que desitgen entrar al Principat d’Andorra en règim turístic no poden representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns ni per a l’ordre públic.
Article 14 — Mitjans econòmics
Els estrangers que desitgen entrar al Principat d’Andorra en règim turístic han de poder justificar que disposen dels mitjans econòmics suficients per fer front a la durada de l’estada projectada al país. La suficiència de mitjans econòmics es determina reglamentàriament, atenent especialment com a criteri de càlcul el cost dels béns i dels serveis bàsics.
Títol V. Del règim turístic
Article 15 — Principi de lliure circulació
1. L’estranger en règim turístic no necessita cap tipus d’autorització d’immigració.
2. L’estranger en règim turístic circula i elegeix lliurement el seu domicili dins el Principat d’Andorra.
Article 16 — Durada de l’estada
L’estranger en règim turístic no pot sojornar al Principat d’Andorra més de noranta dies a comptar de la data de la seva entrada al país, i dins dels tres-cents seixanta-cinc dies següents a l’entrada.
Article 17 — Prohibició de treballar
L’estranger en règim turístic no pot treballar al Principat d’Andorra.
Article 18 — Ruptura del règim turístic
L’estranger que contravé un dels principis establerts als dos articles anteriors es troba en situació irregular i no pot ser considerat en règim turístic.
Títol VI. De les autoritzacions d’immigració i de la seva concessió inicial
Capítol primer. Principis generals
Article 19 — Caràcter obligatori de l’autorització d’immigració
1. D’acord amb l’expressat en l’article 16 anterior, cap estranger no pot sojornar més de noranta dies al Principat d’Andorra sense disposar d’una autorització d’immigració adequada a la seva situació.
2. Cap estranger no pot treballar al Principat d’Andorra sense disposar d’una autorització d’immigració adequada a la seva situació.
3. L’estranger que vol sojornar més de noranta dies i/o treballar al Principat d’Andorra ha de sol·licitar i obtenir prop del Servei d’Immigració una autorització d’immigració d’un dels tipus establerts en aquesta Llei.
Article 20 — Principi d’unicitat
1. L’estranger no pot ser titular simultàniament de dues o més autoritzacions d’immigració.
2. Si l’estranger titular d’una autorització d’immigració sol·licita i obté, durant la vigència d’aquesta, una nova autorització d’immigració d’un altre tipus, el Servei d’Immigració anul·la la primera, sense necessitat d’expedient.
Article 21 — Principi d’adequació
1. Les autoritzacions d’immigració només es poden concedir de conformitat amb les normes i seguint els procediments establerts en aquesta Llei, especialment a l’article 23.
2. El tipus de l’autorització concedida ha de ser determinat d’acord amb els criteris establerts al capítol quart del títol VI d’aquesta Llei.
3. Llevat de disposició particular derogatòria prevista de forma expressa en aquesta Llei, el règim jurídic aplicable al titular d’una autorització d’immigració i la situació real d’estada i/o de treball al Principat d’Andorra d’aquesta persona s’han d’adequar sempre als supòsits i han de ser conformes a les normes del capítol tercer del títol VI d’aquesta Llei aplicables al tipus concret de la seva autorització.
Article 22 — Definició dels conceptes de treball i de treballador
Als efectes d’aplicació d’aquesta Llei, i excepte per a les autoritzacions d’immigració previstes al títol IX d’aquesta Llei, s’entén per treball tota activitat assalariada o no assalariada, a temps parcial o a temps complet, feta per compte propi o d’altri, de caràcter lucratiu i que no consisteixi en la gestió del patrimoni propi. S’entén per treballador la persona que exerceix alguna d’aquestes activitats.
Article 22bis
Tota persona estrangera titular d’una autorització d’immigració de residència i treball, i tota persona resident per raó de reagrupament, tenen l’obligació d’inscriure’s al comú de la parròquia en la qual resideixen en el termini màxim de 3 mesos a comptar de la data de concessió de l’autorització d’immigració i de justificar aquesta inscripció dins del mateix termini prop del Servei d’Immigració.
Article 22 bis — Obligació d’inscripció al comú
Tota persona estrangera titular d’una autorització d’immigració de residència i treball, i tota persona resident per raó de reagrupament, tenen l’obligació d’inscriure’s al comú de la parròquia en la qual resideixen en el termini màxim de 3 mesos a comptar de la data de concessió de l’autorització d’immigració i de justificar aquesta inscripció dins del mateix termini prop del Servei d’Immigració.
Capítol segon. Criteris econòmics i socials orientadors de la política del Govern en matèria d’immigració
Article 23 — Política general en matèria d’immigració
1. El Govern analitza les necessitats quantitatives i qualitatives de l’economia i de la societat andorranes en matèria d’immigració, així com la situació nacional del treball. Utilitza a aquest efecte les dades i anàlisis aportades per l’organisme competent en matèria d’ocupació, així com tots els altres instruments d’observació i d’estudi al seu abast.
2. El Govern completa aquesta anàlisi efectuant totes les consultes que considera oportunes prop de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, de les organitzacions empresarials i sindicals i del Consell de Col·legis Professionals, i prop de les associacions d’àmbit nacional que tenen un interès en matèria d’immigració.
3. A partir d’aquesta anàlisi el Govern defineix la política general en matèria d’immigració, privilegiant l’accés als llocs de treball dels andorrans i dels estrangers legalment residents, amb l’objectiu d’afavorir la cohesió social.
4. Quan considera necessari obrir globalment o sectorialment el mercat del treball interior a nous immigrants, el Govern adopta totes les normes i promou totes les mesures necessàries perquè les autoritzacions d’immigració que comporten el dret a treballar es concedeixin seguint els criteris de prioritat establerts a l’article 40 de la present Llei.
5. Així mateix, el Govern, a partir d’aquesta anàlisi, determina la conveniència de donar entrada al territori andorrà a persones estrangeres que, sense integrar-se en el mercat de treball del Principat, es considera que el fet que hi resideixin representa un interès per al país, en funció de les activitats que desenvolupen o del seu compromís d’invertir en actius andorrans, per donar així satisfacció a les necessitats quantitatives i qualitatives de l’economia i la societat andorranes.
5
bis
. Altrament, el Govern, a partir d’aquesta anàlisi, determina la conveniència de donar entrada al territori andorrà a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia. Aquestes persones poden correspondre a qualsevol de les tipologies següents de treballadors per compte aliè o per compte propi:
a) Treballador per compte aliè contractat per un patró establert en un altre país.
b) Treballador per compte propi que presta serveis que tenen com a destinataris persones o entitats no residents al Principat d’Andorra.Així, aquests professionals només poden desenvolupar activitats lucratives des del territori andorrà en els termes indicats al paràgraf anterior. Qualsevol altra activitat, assalariada o no, a temps parcial o a temps complet, feta per compte propi o d’altri i de caràcter lucratiu al Principat d’Andorra requereix l’obtenció de la corresponent autorització d’immigració en els termes d’aquesta Llei.
c) Treballador per compte propi que du a terme una activitat professional en benefici d’una societat mercantil o una altra tipologia d’entitat establerta en un altre país, en la que hi té una participació o forma part del seu òrgan d’administració.
5
ter
. Tanmateix, el Govern, a partir d’aquesta anàlisi, determina la conveniència de donar entrada al territori andorrà a persones estrangeres respecte a les quals el ministeri encarregat de l’economia hagi emès una resolució favorable perquè participin en el programa per a emprenedors estrangers que impulsa aquest ministeri.
6. El Govern pren en consideració les anàlisis efectuades i les prioritats establertes en aquest capítol per fixar periòdicament per via reglamentària, a partir de la política d’immigració definida, les quotes d’autoritzacions d’immigració.
7. El Govern, de conformitat amb l’anàlisi definida als apartats anteriors del present article, fixa per via reglamentària, i per un període limitat, una quota especial d’autoritzacions destinades a cobrir les necessitats de mà d’obra que no han estat satisfetes pel mercat del treball interior i corresponen a activitats laborals que, per les seves pròpies característiques, només poden ser exercides a Andorra durant una temporada determinada de l’any.
8. El Govern, de conformitat amb l’anàlisi definida als apartats anteriors del present article, fixa, per via reglamentària i per un període limitat, una quota especial d’autoritzacions per a una activitat professional determinada si constata un dèficit de mà d’obra per aquesta activitat professional en un sector econòmic concret. Aquest dèficit ha de correspondre a un augment conjuntural de l’activitat i no ha de poder ser satisfet pel mercat del treball interior.
9. Les autoritzacions temporals per a treballadors d’empreses estrangeres poden ser concedides en funció de les sol·licituds presentades, sempre i que s’ajustin als supòsits legals definits a l’article 27 de la present Llei i als criteris econòmics determinats prèviament pel Govern per via reglamentària per a la concessió d’aquest tipus d’autoritzacions.
10. El nombre d’autoritzacions de residència sense activitat lucrativa per a professionals amb projecció internacional i per raons d’interès científic, cultural i esportiu i per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats que es poden concedir en un temps determinat es fixa periòdicament d’acord amb les circumstàncies econòmiques i socials del Principat d’Andorra. La determinació del nombre màxim d’autoritzacions es fa per via reglamentària en la mateixa norma que fixi les quotes d’autoritzacions d’immigració general o en una altra de la mateixa jerarquia. Totes aquestes autoritzacions de residència es computen dins de la quota aprovada, amb l’excepció de les relatives a les persones que accedeixin a la condició de resident sense activitat lucrativa, d’acord amb les disposicions dels articles 91, 93 i 94. Tampoc no computen les persones que es troben en una de les situacions esmentades a l’article 97.
10
bis
. El nombre d’autoritzacions de residència per a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia, i per a persones estrangeres respecte a les quals el ministeri encarregat de l’economia hagi emès una resolució favorable perquè participin en el programa per a emprenedors estrangers que impulsa aquest ministeri, es fixa periòdicament per via reglamentària, a partir de la política d’immigració definida i d’acord amb les circumstàncies econòmiques i socials del Principat d’Andorra. La determinació del nombre màxim d’autoritzacions es fa per via reglamentària en la mateixa norma que fixi les quotes d’autoritzacions d’immigració general o en una altra de la mateixa jerarquia. Totes aquestes autoritzacions de residència es computen dins de la quota aprovada, amb l’excepció de les relatives a les persones que accedeixin a la condició de resident sota aquestes tipologies d’autorització, d’acord amb les disposicions dels articles 91, 93 i 94. Tampoc no computen les persones que es troben en una de les situacions esmentades a l’article 97.
11. El nombre d’autoritzacions d’immigració de treball sense residència es fixa periòdicament per via reglamentària, a partir de la política d’immigració definida i d’acord amb les circumstàncies econòmiques i socials del Principat d’Andorra.
12. El nombre d’autoritzacions d’immigració de residència i treball per compte propi es fixa periòdicament per via reglamentària, a partir de la política d’immigració definida i d’acord amb les circumstàncies econòmiques i socials del Principat d’Andorra. El Govern ha d’establir un nombre d’autoritzacions d’immigració de residència i treball per compte propi diferenciat en funció de si es tracta de professionals titulats o dels altres supòsits de residència i treball per compte propi. No obstant això, el Govern pot determinar que si s’esgota una de les dos modalitats d’autoritzacions, es pot concedir a la persona sol·licitant l’autorització que demana sempre que no s’hagi exhaurit el nombre global d’autoritzacions de residència i treball per compte propi fixat reglamentàriament. Així mateix, el Govern pot establir un nombre d’autoritzacions d’immigració de residència i treball per compte propi per als professionals titulats diferenciat en funció dels grups professionals.
En cas que el nombre total d’autoritzacions d’immigració de residència i treball per compte propi divergeixi en relació amb el resultat de les consultes efectuades en el marc de l’apartat 2 d’aquest article, el Govern ha d’adreçar una comunicació a les entitats concernides en què motivi la decisió adoptada.
Capítol tercer. Tipus d’autoritzacions d’immigració i condició de resident
Secció primera. Autoritzacions de treball per als treballadors fronterers
Article 24 — Autorització de treball de fronterer
1. L’estranger que sol·licita i obté una autorització de treball de fronterer està autoritzat a treballar al país però ha de pernoctar de forma habitual fora del territori andorrà.
2. L’autorització de treball de fronterer es lliura per una durada inicial d’un any i es renova per períodes de tres anys.
Article 25 — Autorització de treball temporal de fronterer
1. L’estranger que sol·licita i obté una autorització de treball temporal de fronterer ha de pernoctar de forma habitual fora del territori andorrà i està autoritzat a treballar mentre estigui vigent la seva autorització.
2. La durada de l’autorització de treball temporal de fronterer s’ajusta a una temporada de l’any prèviament determinada quan es concedeix en el marc d’una quota especial fixada pel Govern de conformitat amb l’article 23.
7. 3. La durada de l’autorització de treball temporal de fronterer no pot excedir el termini de dotze mesos seguits quan es concedeix en el marc d’una quota especial fixada pel Govern de conformitat amb l’article 23.
8. 4. L’autorització de treball temporal de fronterer comporta condicions particulars que limiten les possibilitats de treball a una activitat laboral determinada en un sector econòmic concret, de conformitat amb els criteris legals i els convenis internacionals vigents.
5. L’autorització de treball temporal de fronterer té caràcter improrrogable, i el seu titular, una vegada esgotat el termini de vigència, no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització d’immigració temporal fins que hagi transcorregut el termini que s’estableixi reglamentàriament.
6. El titular d’una autorització de treball temporal de fronterer no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització d’immigració temporal si la temporada anterior s’ha constatat qualsevol incompliment de la normativa vigent en matèria d’immigració al Principat d’Andorra.
Secció segona. Autoritzacions d’immigració per als actius residents
Article 26 bis — Autorització d’immigració temporal per a joves amb opció de treball
1. L’estranger que sol·licita i obté una autorització d’immigració temporal per a joves amb opció de treball està autoritzat a treballar i residir temporalment al Principat d’Andorra mentre la seva autorització estigui vigent.
2. La durada de l’autorització d’immigració temporal per a joves amb opció de treball és de dotze mesos, prorrogable sempre que existeixi reciprocitat amb el país que signa un acord amb el Principat d’Andorra per establir programes de viatges formatius o de lleure per a joves amb la possibilitat de treballar. La renovació es concedeix per un únic període de dotze mesos.
3. L’autorització d’immigració temporal per a joves amb opció de treball només es pot concedir a joves d’entre 18 i 30 anys d’edat que siguin nacionals o residents legals de països que han signat un acord amb el Principat d’Andorra per establir programes de viatges formatius o de lleure per a joves amb la possibilitat de treballar.
Article 26ter
1. L’autorització d’immigració temporal per contractació en origen comporta la tramitació col·lectiva dels contractes en el país d’origen de la persona que en sigui beneficiària, i es basa en la gestió simultània d’una pluralitat d’autoritzacions d’immigració temporal, presentades per un o diversos ocupadors, respecte de treballadors seleccionats en els seus països, amb la participació, si escau, de les autoritats competents.
En el cas que l’empresa formi part d’un grup empresarial o estigui formada per diversos centres de treball, la persona titular de l’autorització d’immigració pot desenvolupar la seva activitat laboral en qualsevol dels centres, establiments, obres o unitats productives que formin part de l’empresa o del grup empresarial, sense quedar vinculada a un lloc concret. Aquesta mobilitat interna és possible sempre que totes les entitats integrants del grup empresarial estiguin degudament identificades en la sol·licitud d’autorització i que les tasques encomanades s’ajustin a les condicions de l’autorització d’immigració temporal concedida.
2. Reglamentàriament, el Govern ha d’establir procediments per a la contractació en origen de persones estrangeres, a l’efecte que obtinguin una autorització per treballar i residir temporalment al Principat d’Andorra. Aquests procediments es poden establir per a períodes determinats i també per a determinades ocupacions.
3. Així mateix, reglamentàriament el Govern pot establir un règim diferenciat per a aquest tipus d’autorització, així com criteris i requisits específics per concedir-la.
4. En tot el que no estigui previst per la via reglamentària, s’aplica supletòriament el règim establert en aquesta Llei i en la seva normativa de desenvolupament per a les autoritzacions d’immigració temporal.
Article 26 ter — Amb caràcter excepcional, se suspèn l’aplicació de l’apartat 5 de l’article 26 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificad
Amb caràcter excepcional, se suspèn l’aplicació de l’apartat 5 de l’article 26 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració, per a les autoritzacions d’immigració temporals presentades l’any 2021 o el 2022, de manera que els seus titulars poden sol·licitar una nova autorització temporal sense que sigui necessari que hagin transcorregut cinc mesos des de la data de venciment de l’autorització anterior. En acabar la temporada d’hivern 2022-2023 queda sense efecte la suspensió de l’aplicació de l’apartat 5 de l’article 26 de la Llei 9/2012, del 31 de maig, de modificació de la Llei qualificada d’immigració.
Article 26bis
1. L’estranger que sol·licita i obté una autorització d’immigració temporal per a joves amb opció de treball està autoritzat a treballar i residir temporalment al Principat d’Andorra mentre la seva autorització estigui vigent.
2. La durada de l’autorització d’immigració temporal per a joves amb opció de treball és de dotze mesos, prorrogable sempre que existeixi reciprocitat amb el país que signa un acord amb el Principat d’Andorra per establir programes de viatges formatius o de lleure per a joves amb la possibilitat de treballar. La renovació es concedeix per un únic període de dotze mesos.
3. L’autorització d’immigració temporal per a joves amb opció de treball només es pot concedir a joves d’entre 18 i 30 anys d’edat que siguin nacionals o residents legals de països que han signat un acord amb el Principat d’Andorra per establir programes de viatges formatius o de lleure per a joves amb la possibilitat de treballar.
Article 26 — Autorització d’immigració temporal
1. L’estranger que sol·licita i obté una autorització d’immigració temporal està autoritzat a treballar i residir temporalment al Principat d’Andorra mentre estigui vigent la seva autorització.
2. La durada de l’autorització d’immigració temporal s’ajusta a una temporada de l’any prèviament determinada quan es concedeix en el marc d’una quota especial fixada pel Govern de conformitat amb l’article 23.
7. 3. La durada de l’autorització d’immigració temporal no pot excedir el termini de dotze mesos seguits quan es concedeix en el marc d’una quota especial fixada pel Govern de conformitat amb l’article 23.
8. 4. L’autorització d’immigració temporal comporta condicions particulars que limiten les possibilitats de treball a una activitat laboral determinada en un sector econòmic concret, de conformitat amb els criteris legals i els convenis internacionals vigents.
5. L’autorització d’immigració temporal té caràcter improrrogable, i el seu titular, una vegada esgotat el termini de vigència, no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització d’immigració temporal fins que hagi transcorregut el termini que s’estableixi reglamentàriament.
6. El titular d’una autorització de treball temporal no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització d’immigració temporal si la temporada anterior s’ha constatat qualsevol incompliment de la normativa en matèria de reagrupament i que un o diversos dels seus familiars es trobaven en situació irregular al Principat d’Andorra, o qualsevol altre incompliment de la normativa vigent en matèria d’immigració al Principat d’Andorra.
Article 27 — Autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres
1. La persona que desitja contractar els serveis d’una empresa estrangera per executar un treball concret a Andorra ha de sol·licitar i obtenir una autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres. Aquest tipus d’autorització d’immigració únicament és possible per a treballadors d’empreses legalment constituïdes i registrades en un estat membre de la Unió Europea, de l’Associació Europea de Lliure Comerç o del G7, a l’excepció dels treballadors d’empreses estrangeres que venen a realitzar uns treballs d’interès general a càrrec d’una administració pública o per compte d’una empresa pública. En aquest supòsit queda prohibit el desenvolupament d’una activitat laboral incomplint les condicions essencials del contracte de treball.
2. Els treballadors estrangers dependents de l’empresa estrangera o el treballador autònom estranger que són titulars d’aquest tipus d’autorització han de disposar d’una assegurança que cobreixi de forma suficient i vàlida per al Principat d’Andorra, durant el període d’execució dels treballs, qualsevol tipus de despesa mèdica o sanitària així com la invalidesa derivada d’un accident de treball. La suficiència de l’assegurança es determina reglamentàriament.
3. La concessió d’aquest tipus d’autorització permet al seu titular únicament d’executar els treballs autoritzats i de residir al Principat d’Andorra mentre durin els treballs per als quals ha rebut aquesta autorització.
4. Aquesta autorització pot ser prorrogada excepcionalment fins a l’acabament efectiu dels treballs que l’han motivada, però sense que la durada total de l’autorització inicial i de les seves pròrrogues pugui excedir dotze mesos, sense perjudici que un conveni internacional atorgat pel Principat d’Andorra pugui establir una durada diferent. Esgotat el període màxim, no es pot tornar a demanar una autorització per a la mateixa persona fins que hagin transcorregut cinc mesos més, com a mínim, des de la data de venciment de l’autorització anterior.
5. En el supòsit particular de les autoritzacions d’immigració temporals per a treballadors d’empreses estrangeres atorgades per realitzar uns treballs d’interès general a càrrec d’una administració pública o per compte d’una empresa pública, de manera excepcional i justificada i per raó de l’especialitat de l’objecte del contracte, la durada de l’autorització s’adequa a la durada dels treballs que s’hagin de realitzar, encara que aquesta sigui superior a dotze mesos, sens perjudici que la durada de l’autorització inicial és de dotze mesos i les seves pròrrogues són de la mateixa durada.
6. Una persona o empresa que desitgi contractar els serveis d’una empresa estrangera o d’un professional autònom estranger per una durada curta, és a dir, que en cap cas no excedeixi trenta dies naturals per any natural, no ha de sol·licitar cap autorització d’Immigració, tot i que ha de cursar una comunicació prèvia per escrit al Servei d’Immigració, i si la contractació és igual o superior a cinc dies hàbils, ha de satisfer la taxa corresponent, la forma de pagament de la qual es fixa per via reglamentària. Aquesta comunicació únicament és possible per a treballadors d’empreses o treballadors autònoms legalment registrats en els països de la Unió Europea, de l’Associació Europea de Lliure Comerç o del G7, excepte per a treballs d’interès general a càrrec d’una administració pública o per compte d’una empresa pública.
En el cas dels professionals autònoms estrangers que exerceixin amb conveni amb la CASS, desenvolupin la seva activitat al Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), o treballin en virtut d’un conveni subscrit entre el SAAS i una institució sanitària estrangera, el període previst al paràgraf anterior s’amplia fins a noranta (90) dies per any natural, sempre que es compleixin les condicions previstes a la Llei reguladora de les professions titulades de la salut.
7. L’empresa o la persona andorrana beneficiària dels serveis prestats per treballadors estrangers dependents d’una empresa estrangera i que en el marc d’aquestes autoritzacions d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres o de notificacions de treballs de curta durada ha estat sancionada per incompliments molt greus de la normativa laboral vigent o de seguretat i salut en el treball en els darrers dotze mesos, no pot sol·licitar ni obtenir una autorització d’aquest tipus, ni efectuar cap notificació de treballs de curta durada fins que hagin transcorregut com a mínim dotze mesos a comptar de la data de la notificació de la resolució ferma de l’expedient sancionador.
L’empresa estrangera que desplaça treballadors al Principat d’Andorra per prestar un servei en els termes d’aquest article i que en el marc d’aquestes autoritzacions d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres o de notificacions de treballs de curta durada ha estat sancionada per incompliments molt greus de la normativa laboral vigent o de seguretat i salut en el treball en els darrers dotze mesos no pot tornar a desplaçar treballadors al Principat d’Andorra durant un termini de mínim dotze mesos.
8. Les condicions laborals i de seguretat social dels treballadors d’empreses estrangeres que presten serveis al Principat d’Andorra es regulen per la legislació laboral andorrana vigent.
Article 28quinquies — quinquies
A les persones beneficiàries del règim de protecció temporal i transitòria a l’empara de la Llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries, se’ls atorga una autorització de sojorn o de sojorn i treball per una durada de dos anys, prorrogable en els termes que estableix la Llei esmentada. Un cop finalitza la durada de l’autorització o de la seva pròrroga, la persona beneficiària que desitgi romandre al Principat d’Andorra s’ha d’acollir al règim previst a l’article 38 quinquies o a qualsevol altre dels règims previstos en aquesta Llei, o a una altra forma de protecció que estableixi la normativa sobre el dret d’asil o qualsevol altre règim anàleg aplicable.
Article 28 quater — Autorització de residència i treball posterior al període de reflexió i de recuperació previst a l’article 115 bis
1. Un cop s’hagi esgotat el període de reflexió i de recuperació previst a l’article 115
bis
, la persona estrangera que ho sol·licita pot obtenir una autorització de residència i treball, en les condicions que determina l’article 38
quater
.
2. L’autorització de residència i treball es lliura per una durada inicial d’un any i es renova tres vegades per períodes successius de dos anys.
3. Un cop hagi transcorregut el període de set anys a comptar de la data de la concessió inicial de l’autorització, les renovacions es fan per períodes successius de deu anys.
Article 28ter
1. La persona estrangera que sol·licita i obté una autorització de residència i treball per compte propi està autoritzada a residir i treballar al Principat d’Andorra, en les condicions que determina la Llei.
2. L’autorització de residència i treball per compte propi es lliura per una durada inicial d’un any i es renova tres vegades per períodes de dos anys.
3. Una vegada transcorreguts set anys a comptar de la data de concessió inicial de l’autorització, les renovacions successives es lliuren per períodes d’una durada de deu anys.
4. S’habilita els metges i metgesses titulars d’una autorització de residència i treball per compte propi que constin inscrits al Registre de professionals sanitaris a dur a terme, de forma accessòria a la seva activitat principal, en règim de compte propi guàrdies en règim laboral dins del sistema de salut pública, exclusivament per compte del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària.
Article 28 bis — Autorització de treball sense residència
1. La persona estrangera que sol·licita i obté una autorització de treball sense residència està autoritzada a treballar a l’estranger per a una empresa legalment constituïda a Andorra, i ha de residir igualment a l’estranger, en les condicions que determina la Llei.
2. L’autorització de treball sense residència es lliura per una durada inicial d’un any i es renova tres vegades per períodes de dos anys.
3. Transcorreguts set anys a comptar de la data de concessió inicial de l’autorització, les renovacions successives es lliuren per períodes d’una durada de deu anys.
Article 28bis
1. La persona estrangera que sol·licita i obté una autorització de treball sense residència està autoritzada a treballar a l’estranger per a una empresa legalment constituïda a Andorra, i ha de residir igualment a l’estranger, en les condicions que determina la Llei.
2. L’autorització de treball sense residència es lliura per una durada inicial d’un any i es renova tres vegades per períodes de dos anys.
3. Transcorreguts set anys a comptar de la data de concessió inicial de l’autorització, les renovacions successives es lliuren per períodes d’una durada de deu anys.
Article 28 ter — Autorització de residència i treball per compte propi
1. La persona estrangera que sol·licita i obté una autorització de residència i treball per compte propi està autoritzada a residir i treballar al Principat d’Andorra, en les condicions que determina la Llei.
2. L’autorització de residència i treball per compte propi es lliura per una durada inicial d’un any i es renova tres vegades per períodes de dos anys.
3. Una vegada transcorreguts set anys a comptar de la data de concessió inicial de l’autorització, les renovacions successives es lliuren per períodes d’una durada de deu anys.
4. S’habilita els metges i metgesses titulars d’una autorització de residència i treball per compte propi que constin inscrits al Registre de professionals sanitaris a dur a terme, de forma accessòria a la seva activitat principal, en règim de compte propi guàrdies en règim laboral dins del sistema de salut pública, exclusivament per compte del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària.
Article 28 quinquies — Autorització de sojorn o de sojorn i treball per a les persones beneficiàries del règim de protecció temporal i transitòria
A les persones beneficiàries del règim de protecció temporal i transitòria a l’empara de la Llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries, se’ls atorga una autorització de sojorn o de sojorn i treball per una durada de dos anys, prorrogable en els termes que estableix la Llei esmentada. Un cop finalitza la durada de l’autorització o de la seva pròrroga, la persona beneficiària que desitgi romandre al Principat d’Andorra s’ha d’acollir al règim previst a l’article 38 quinquies o a qualsevol altre dels règims previstos en aquesta Llei, o a una altra forma de protecció que estableixi la normativa sobre el dret d’asil o qualsevol altre règim anàleg aplicable.
Article 28quater — quater
1. Un cop s’hagi esgotat el període de reflexió i de recuperació previst a l’article 115
bis
, la persona estrangera que ho sol·licita pot obtenir una autorització de residència i treball, en les condicions que determina l’article 38
quater
.
2. L’autorització de residència i treball es lliura per una durada inicial d’un any i es renova tres vegades per períodes successius de dos anys.
3. Un cop hagi transcorregut el període de set anys a comptar de la data de la concessió inicial de l’autorització, les renovacions es fan per períodes successius de deu anys.
Article 28 — Autorització de residència i treball
1. La persona estrangera que sol·licita i obté una autorització de residència i treball està autoritzada a residir i a treballar al Principat d’Andorra, en les condicions que determina la Llei.
2. L’autorització de residència i treball es lliura per una durada inicial d’un any i es renova tres vegades per períodes de dos anys. Durant el primer any, el titular de l’autorització ha de mantenir les condicions en mèrits de les quals se li ha atorgat l’autorització i no pot canviar del sector econòmic per al qual ha demanat i obtingut l’autorització, ni treballar per compte propi. Els sectors econòmics agrupats amb aquesta finalitat es determinen reglamentàriament. Això no obstant, es permet, prèvia autorització administrativa, el canvi de sector econòmic o treballar per compte propi durant el primer any de l’autorització de residència i treball quan concorri una necessitat urgent de personal en els sectors sanitari o educatiu, i que aquest fet estigui avalat prèviament mitjançant el corresponent informe del ministeri d’educació o de salut, segons el cas, i sempre que el perfil professional del titular de l’autorització es correspongui a les necessitats del sector en qüestió.
3. Transcorreguts set anys a comptar de la data de concessió inicial de l’autorització, les renovacions successives es lliuren per períodes d’una durada de deu anys.
Article 29 — Autorització de residència i treball del personal dels centres d’ensenyament
1. L’estranger membre del personal docent o no docent d’un centre d’ensenyament radicat al Principat d’Andorra concernit per un tractat internacional en virtut del qual el Principat d’Andorra s’hagi obligat, obté, a comptar del seu nomenament, després d’acreditar la seva qualitat, i després de sol·licitar-la, una autorització de residència i treball per la durada del seu nomenament a Andorra.
2. Quan aquest estranger sigui nomenat per una durada indeterminada, obté una autorització de residència i treball d’una durada de deu anys.
3. Aquesta autorització és renovable seguint els mateixos criteris mentre es mantenen les condicions inicials de concessió.
4. Si el titular d’aquesta autorització es jubila i continua residint de forma permanent i efectiva al Principat d’Andorra, pot renovar la seva autorització; en aquest cas, la durada de la renovació és la mateixa que la durada de l’autorització inicial, o de la darrera renovació si havia estat renovada. Les renovacions successives es lliuren per períodes d’una durada de deu anys.
Secció tercera. Autoritzacions d’immigració de residència sense treball
Article 30 bis — Autorització de residència per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats
1. La persona estrangera que sol·licita i obté una autorització de residència per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats està autoritzada a residir al Principat d’Andorra, d’acord amb les disposicions específiques establertes en el títol IX bis d’aquesta Llei.
2. L’autorització inicial de residència per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats s’atorga per un període d’un any prorrogable. Les renovacions es concedeixen per períodes d’un any.
Article 30 — Autorització d’immigració per estudis, en pràctiques formatives, per entrenaments esportius d’alt nivell o per recerca
1. La persona estrangera que sol·licita i obté una autorització d’immigració per estudis està autoritzada a estudiar i a residir al país únicament mentre durin els estudis. Per obtenir aquesta autorització, els estudis que es volen cursar han de requerir la presència de la persona interessada al Principat d’Andorra, de conformitat amb el que s’estableixi reglamentàriament. També s’han d’establir per la via reglamentària les condicions quant al nombre de crèdits acadèmics que s’han de cursar i les condicions quant a assistència mínima als cursos de formació.
S’ha d’adjuntar a la sol·licitud el pla d’estudis i el calendari acadèmic. Aquesta autorització té una durada inicial d’un any renovable per períodes d’un any mentre acrediti continuar cursant els estudis pels quals s’exigeix la presència al Principat d’Andorra. En el cas que els estudis siguin inferiors a un any, la durada de l’autorització és la mateixa que la durada dels estudis.
1
bis
. La persona estrangera que sol·licita i obté una autorització d’immigració en pràctiques formatives, per entrenaments esportius d’alt nivell o per recerca està autoritzada a realitzar pràctiques formatives, a realitzar entrenaments esportius d’alt nivell o a efectuar recerques de caràcter científic o similar, i a residir al país únicament mentre durin les pràctiques, els entrenaments o les recerques per als quals ha rebut aquesta autorització. S’ha d’adjuntar a la sol·licitud un calendari de les pràctiques, els entrenaments o les activitats de recerca que es pretengui efectuar, amb una previsió concreta de la data de finalització.
2. Pel que fa a l’apartat anterior d’aquest article, s’entén per pràctiques formatives, entrenaments esportius d’alt nivell o recerca, l’activitat no remunerada, o remunerada dins el marc d’un conveni atorgat entre el ministeri encarregat de l’educació o de l’esport i el centre docent o esportiu reconegut estranger, segons s’escaigui, desenvolupada per una empresa o centre situat a Andorra i amb una finalitat exclusivament formativa, esportiva o de recerca. També s’inclouen en el concepte de pràctiques formatives les estades efectuades en un centre hospitalari del país en el marc d’una formació mèdica especialitzada, prèvia autorització del centre docent reconegut estranger.
En tot cas, pel que fa a les autoritzacions per pràctiques formatives o per recerca, cal que les persones sol·licitants disposin de la titulació acadèmica o professional corresponent, o estiguin fent tràmits per obtenir-la, però no s’hagin integrat en el mercat laboral. Pel que fa a les autoritzacions per entrenaments esportius d’alt nivell, cal l’informe previ del ministeri encarregat de l’esport que reconegui l’alt nivell esportiu de les persones sol·licitants.
3. L’autorització d’immigració per estudis en un establiment d’ensenyament radicat al Principat d’Andorra i reconegut pel Govern, que imparteixi formacions destinades a obtenir titulacions oficials o formacions pròpies que tinguin el vistiplau del ministeri encarregat de l’educació, o l’autorització d’immigració en pràctiques formatives per entrenaments esportius d’alt nivell o per recerca, pressuposa en tots els casos la justificació d’una assegurança que cobreixi de forma suficient i vàlida per al Principat d’Andorra qualsevol tipus de despesa mèdica o sanitària. La suficiència de l’assegurança es determina reglamentàriament.
4. L’autorització d’immigració per estudis, en pràctiques formatives, per entrenaments esportius d’alt nivell o per recerca a un menor d’edat requereix l’autorització expressa de la persona que en sigui representant o tutora legal, així com l’acreditació que a Andorra estarà sota la guarda d’una institució o entitat legalment constituïda o d’una persona major d’edat. Si la guarda del menor recau en una institució o entitat legalment constituïda, aquesta institució o entitat ha de ser andorrana, i si recau en una persona, ha de ser de nacionalitat andorrana o resident al Principat d’Andorra i ser titular d’una autorització d’immigració vigent almenys per al període de duració dels estudis, de les pràctiques formatives, dels entrenaments esportius d’alt nivell o de la recerca projectats.
5. L’autorització d’immigració per estudis, en pràctiques formatives, per entrenaments esportius d’alt nivell o per recerca es pot prorrogar únicament si s’acredita que n’ha estat impossible l’execució dins les previsions i els límits temporals màxims indicats en el calendari adjuntat a la sol·licitud.
6. L’autorització d’immigració per estudis, en pràctiques formatives, per entrenaments esportius d’alt nivell o per recerca requereix justificar que es disposa dels mitjans econòmics suficients per viure al Principat d’Andorra durant el temps dels estudis, les pràctiques formatives, els entrenaments esportius d’alt nivell o la recerca, i també d’un habitatge adequat. La suficiència dels mitjans econòmics i l’adequació de l’habitatge es determinen reglamentàriament.
7. La persona estrangera titular d’una autorització d’immigració per estudis en un establiment d’ensenyament radicat al Principat d’Andorra i reconegut pel Govern pot treballar al Principat d’Andorra mentre sigui vigent l’autorització, si concorren els requisits següents:
a) Que treballi com a màxim durant vint hores en còmput setmanal. En el cas de treballs en el sector sanitari o sociosanitari que requereixin guàrdies d’atenció continuada, es pot treballar com a màxim durant vint-i-quatre hores en còmput setmanal. No queden subjectes a aquesta limitació les persones que efectuïn estades de formació mèdica especialitzada, segons previstes al primer paràgraf de l’apartat 2.
b) Que el treball que desenvolupa estigui relacionat amb els estudis que cursa al Principat d’Andorra o formi part d’un sector d’activitat declarat per la via reglamentària com a estratègic o prioritari pel Govern, d’acord amb les necessitats quantitatives o qualitatives de l’economia i de la societat andorranes en matèria d’immigració, així com la situació nacional del treball.
c) Que la persona interessada justifiqui la conformitat del centre d’ensenyament on està cursant els estudis en relació amb el treball que vol desenvolupar.
d) Que el treball es desenvolupi amb respecte de la normativa laboral vigent.
8. No obstant el que disposa l’apartat 1, les autoritzacions previstes en aquest article poden ser atorgades a persones que no resideixin al territori andorrà, sempre que compleixin amb la resta de condicions establertes en aquesta Llei i en la seva normativa de desenvolupament.
Article 30bis
1. La persona estrangera que sol·licita i obté una autorització de residència per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats està autoritzada a residir al Principat d’Andorra, d’acord amb les disposicions específiques establertes en el títol IX bis d’aquesta Llei.
2. L’autorització inicial de residència per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats s’atorga per un període d’un any prorrogable. Les renovacions es concedeixen per períodes d’un any.
Article 31 bis — Autorització de residència per raons de reagrupament amb els caps de les missions diplomàtiques, els agents diplomàtics i el personal de l’Administració que està en actiu a l’exterior
1. Una persona de nacionalitat andorrana que exerceixi les funcions de cap de missió diplomàtica o agent diplomàtic, o que sigui personal de l’Administració, i que estigui en actiu a l’exterior, pot sol·licitar el reagrupament familiar amb:
a) El cònjuge o el membre de la unió estable de parella.
b) Els seus fills menors d’edat, i els fills menors d’edat del cònjuge dels quals en tingui la guàrdia i custòdia legals.
2. La persona estrangera que sol·licita una autorització de residència per raons de reagrupament amb els caps de les missions diplomàtiques o els agents diplomàtics, o el personal de l’Administració, i que estiguin en actiu a l’exterior, obté una autorització de residència, d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei.
3. L’autorització inicial de residència per raons de reagrupament amb els caps de les missions diplomàtiques o els agents diplomàtics, o el personal de l’Administració, i que estiguin en actiu a l’exterior, s’atorga per un període inicial de deu anys. La seva vigència es manté sempre que la persona sol·licitant del reagrupament segueixi estant en actiu a l’exterior i se segueixin complint els altres requisits que van motivar l’atorgament del reagrupament. Les renovacions es concedeixen per períodes de deu anys sota les mateixes condicions.
4. Si el cap de missió diplomàtica o l’agent diplomàtic, o el personal de l’Administració, retorna al Principat d’Andorra, s’ha de regularitzar la situació de les persones estrangeres a què fa referència l’apartat 1 anterior i sol·licitar una autorització de residència per raons de reagrupament a l’empara de l’article 31 d’aquesta Llei.
Article 31bis
1. Una persona de nacionalitat andorrana que exerceixi les funcions de cap de missió diplomàtica o agent diplomàtic, o que sigui personal de l’Administració, i que estigui en actiu a l’exterior, pot sol·licitar el reagrupament familiar amb:
a) El cònjuge o el membre de la unió estable de parella.
b) Els seus fills menors d’edat, i els fills menors d’edat del cònjuge dels quals en tingui la guàrdia i custòdia legals.
2. La persona estrangera que sol·licita una autorització de residència per raons de reagrupament amb els caps de les missions diplomàtiques o els agents diplomàtics, o el personal de l’Administració, i que estiguin en actiu a l’exterior, obté una autorització de residència, d’acord amb les disposicions d’aquesta Llei.
3. L’autorització inicial de residència per raons de reagrupament amb els caps de les missions diplomàtiques o els agents diplomàtics, o el personal de l’Administració, i que estiguin en actiu a l’exterior, s’atorga per un període inicial de deu anys. La seva vigència es manté sempre que la persona sol·licitant del reagrupament segueixi estant en actiu a l’exterior i se segueixin complint els altres requisits que van motivar l’atorgament del reagrupament. Les renovacions es concedeixen per períodes de deu anys sota les mateixes condicions.
4. Si el cap de missió diplomàtica o l’agent diplomàtic, o el personal de l’Administració, retorna al Principat d’Andorra, s’ha de regularitzar la situació de les persones estrangeres a què fa referència l’apartat 1 anterior i sol·licitar una autorització de residència per raons de reagrupament a l’empara de l’article 31 d’aquesta Llei.
Article 31 — Autorització de residència per raons de reagrupament
1. L’estranger que sol·licita i obté una autorització de residència per raons de reagrupament està autoritzat a residir al Principat d’Andorra amb una persona de nacionalitat andorrana o amb el titular d’una autorització de residència i treball, en el marc del reagrupament familiar, segons les disposicions específiques de la present Llei.
2. La durada inicial d’una autorització de residència per raons de reagrupament es determina de conformitat amb les disposicions dels articles 107 a 111 de la present Llei.
3. L’autorització de residència per raons de reagrupament pot ser renovada. En aquest cas, la durada de les renovacions successives es determina de conformitat amb les disposicions de l’article 28 de la present Llei, tenint en compte la durada de l’autorització de residència per raons de reagrupament inicial concedida.
Article 32 — Autorització de residència sense activitat lucrativa
1. L’estranger que sol·licita i obté una autorització de residència sense activitat lucrativa està autoritzat a residir al Principat d’Andorra, d’acord amb les disposicions específiques establertes en el capítol segon del títol IX de la present Llei.
2. L’autorització inicial de residència sense activitat lucrativa s’atorga per un període de dos anys prorrogable. La primera renovació es concedeix per un període de dos anys, i la segona i successives, per un període de tres anys.
3. La persona estrangera titular des de fa almenys set anys d’una autorització de residència sense activitat lucrativa obté, en cas de sol·licitar-la i complir els requisits fixats per aquesta Llei, la renovació d’aquesta autorització per una durada de deu anys. El mateix termini s’aplica a les renovacions successives.
4. Els nacionals espanyols, francesos i portuguesos obtenen l’autorització inicial de residència sense activitat lucrativa per dos anys prorrogables. La renovació és per un període de tres anys.
5. Els nacionals espanyols, francesos i portuguesos titulars des de fa almenys cinc anys d’una autorització de residència sense activitat lucrativa obtenen, en cas de sol·licitar-la i complir els requisits fixats per aquesta Llei, la renovació d’aquesta autorització per una durada de deu anys. El mateix termini s’aplica a les renovacions successives.
Article 33 — Autorització de residència per raons professionals i autorització de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu
L’estranger que sol·licita i obté una autorització de residència per raons professionals o per raons d’interès científic, cultural i esportiu està autoritzat a residir al Principat d’Andorra d’acord amb les disposicions específiques establertes en els capítols tercer i quart, respectivament, del títol IX d’aquesta Llei. La durada inicial i les renovacions de les autoritzacions de residència per raons professionals o per raons d’interès científic, cultural i esportiu es determinen de conformitat amb les disposicions dels apartats 2 a 5 de l’article 32 d’aquesta Llei.
Secció quarta. Condició de resident
Article 34 — Definició
La condició de persona resident al Principat d’Andorra i els drets que se’n deriven s’atribueixen a tots els estrangers titulars d’una autorització d’immigració vigent, a excepció dels treballadors fronterers i dels estrangers titulars d’una autorització de treball sense residència.
Secció tercerabis. Autorització de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria
Article 33ter
L’estranger que sol·licita i obté una autorització de residència per a persones respecte a les quals el ministeri encarregat de l’economia hagi emès una resolució favorable perquè participin en el programa per a emprenedors estrangers que impulsa aquest ministeri, està autoritzat a residir al Principat d’Andorra, d’acord amb les disposicions específiques establertes en el capítol segon del títol IX ter. L’autorització de residència per als estrangers esmentats al paràgraf anterior s’atorga per un període inicial d’un any, renovable per períodes successius de la mateixa durada.
Secció tercera bis. Autorització de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria
Article 33 ter — Autorització de residència per a persones estrangeres respecte a les quals el ministeri encarregat de l’economia hagi emès una resolució favorable perquè participin en el programa per a emprenedors estrangers que impulsa aquest ministeri
L’estranger que sol·licita i obté una autorització de residència per a persones respecte a les quals el ministeri encarregat de l’economia hagi emès una resolució favorable perquè participin en el programa per a emprenedors estrangers que impulsa aquest ministeri, està autoritzat a residir al Principat d’Andorra, d’acord amb les disposicions específiques establertes en el capítol segon del títol IX ter. L’autorització de residència per als estrangers esmentats al paràgraf anterior s’atorga per un període inicial d’un any, renovable per períodes successius de la mateixa durada.
Article 33 bis — Autorització de residència per a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia
L’estranger que sol·licita i obté una autorització de residència per a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia, està autoritzat a residir al Principat d’Andorra i a dur-hi a terme la seva activitat professional, d’acord amb les disposicions específiques establertes en el capítol primer del títol IX ter. La durada inicial i les renovacions de les autoritzacions de residència per a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia es determinen de conformitat amb les disposicions dels apartats 2 a 5 de l’article 32.
Secció tercerabis. Autorització de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria
Article 33bis
L’estranger que sol·licita i obté una autorització de residència per a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia, està autoritzat a residir al Principat d’Andorra i a dur-hi a terme la seva activitat professional, d’acord amb les disposicions específiques establertes en el capítol primer del títol IX ter. La durada inicial i les renovacions de les autoritzacions de residència per a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia es determinen de conformitat amb les disposicions dels apartats 2 a 5 de l’article 32.
Capítol quart. Criteris de concessió de les autoritzacions d’immigració
Secció primera. Criteris de concessió generals
Article 35 — Principi general de concessió per ordre cronològic
El Servei d’Immigració tramita les sol·licituds d’autorització d’immigració i, quan aquestes compleixen els requisits legals, concedeix les autoritzacions d’immigració corresponents, seguint un ordre estricte de prioritat cronològica d’acord amb la data d’entrada de les sol·licituds.
Article 36 — Criteris de cohesió social
Amb anterioritat a la presentació d’una sol·licitud d’autorització d’immigració, l’empresa sol·licitant ha d’acreditar justificadament que la seva demanda no pot ser satisfeta pel mercat de treball interior i ha d’efectuar, alhora, tots els tràmits requerits per la normativa prop de l’organisme competent en matèria d’ocupació. S’exceptuen d’aquests requisits les autoritzacions d’immigració lliurades per a l’exercici d’una activitat per compte propi i les autoritzacions de treball sense residència.
Article 37 — Criteris per a la concessió de les autoritzacions d’immigració de tipus temporal
1. L’estranger que sol·licita exercir una activitat laboral objecte d’una quota especial vigent i prèviament determinada pel Govern de conformitat amb l’article 23.7 de la present Llei, pot obtenir, en els límits d’aquesta quota, les autoritzacions d’immigració següents:
a) Una autorització d’immigració temporal si sol·licita treballar per a una empresa andorrana i residir al Principat d’Andorra.
b) Una autorització de treball temporal de fronterer si sol·licita treballar per a una empresa andorrana i pernocta fora del territori andorrà.
2. L’estranger que sol·licita exercir una activitat laboral objecte d’una quota especial vigent i prèviament determinada pel Govern de conformitat amb l’article 23.8 de la present Llei, pot obtenir, en els límits d’aquesta quota, les autoritzacions d’immigració següents:
a) Una autorització d’immigració temporal si sol·licita treballar per a una empresa andorrana i residir al Principat d’Andorra.
b) Una autorització de treball temporal de fronterer si sol·licita treballar per a una empresa andorrana i pernocta fora del territori andorrà.
3. La persona que sol·licita contractar els serveis d’una empresa estrangera o d’un treballador autònom estranger per realitzar uns treballs determinats a Andorra, pot obtenir una autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres per als estrangers que han de realitzar aquests treballs, seguint les disposicions dels articles 23.9 i 27 de la present Llei.
Article 38 — Criteris per a la concessió de les autoritzacions d’immigració de residència i treball o de fronterer
1. L’estranger que sol·licita residir de forma permanent al Principat d’Andorra i exercir-hi una activitat laboral no afectada per una quota especial vigent pot obtenir una autorització d’immigració de residència i treball en els límits de la quota general vigent per a aquest tipus d’autoritzacions.
2. Si aquesta mateixa persona pernocta fora del territori andorrà, pot sol·licitar i obtenir una autorització d’immigració de fronterer en els límits de la quota general vigent per a aquest tipus d’autoritzacions.
3. L’estranger que sol·licita una autorització d’immigració d’aquest tipus no pot ostentar una participació social superior al 5% del capital social en l’empresa que el contracta.
4. L’estranger que obté una autorització d’immigració de residència i treball en el marc d’un reagrupament familiar pot exercir qualsevol tipus d’activitat laboral, encara que aquesta activitat estigui afectada per una quota especial vigent.
Article 38 ter — Criteris per a la concessió de les autoritzacions d’immigració de residència i treball per compte propi
1. La persona estrangera que sol·licita residir al Principat d’Andorra i exercir-hi una activitat per compte propi pot obtenir una autorització d’immigració de residència i treball per compte propi, segons el que disposa l’article 23.12 de la Llei.
2. En la concessió d’autoritzacions d’immigració per exercir una activitat per compte propi, cal que la persona estrangera que sol·licita compleixi les condicions següents:
A) En el cas d’un professional titulat:
a) Acreditar, en el termini màxim de tres mesos a comptar de la data d’entrada de la sol·licitud d’autorització d’immigració, que ha obtingut l’autorització d’exercici de la professió liberal per part del Govern.
b) Acreditar, en el termini màxim de tres mesos a comptar de la data d’entrada de la sol·licitud d’autorització d’immigració, que ha obtingut la col·legiació prop del col·legi professional corresponent quan escaigui.
c) Complir les altres condicions establertes per aquesta Llei.
Mentre no s’acreditin les condicions establertes a les lletres a) i b), l’autorització d’immigració queda en suspens.
B) En tots els altres casos:
a) Previ a la concessió de l’autorització, ha d’efectuar una reserva d’aquesta i disposa d’un termini de 6 mesos per acreditar els següents extrems presentant els corresponents justificants al Servei d’Immigració:
i) Haver obtingut l’autorització d’inversió estrangera corresponent per constituir una societat andorrana en la qual tingui una participació superior al 34%, i haver constituït legalment la societat esmentada.i.
i) Exercir un càrrec en l’òrgan d’administració de la societat esmentada a la lletra i) anterior, i exercir-hi també una funció de direcció efectiva i de control de la gestió de l’activitat.ii.
i) Fer efectiu i dipositar a l’Autoritat Financera Andorrana, en el mateix moment en què es presenta la sol·licitud d’autorització d’immigració, l’import de cinquanta mil euros (50.000 €) no remunerats. En cas que el titular de l’autorització es doni de baixa, o en cas que s’anul·li o no es renovi l’autorització, es restitueix el dipòsit, descomptades les taxes aplicades per l’Autoritat Financera Andorrana, amb la reserva de les retencions que es puguin produir per incompliment de les obligacions contretes al Principat d’Andorra.En cas que la societat andorrana constituïda en virtut de la qual se sol·licita l’autorització d’immigració ho hagi estat amb la finalitat de portar a terme un projecte empresarial seleccionat per part d’una de les entitats reconegudes prèviament pel Govern a aquest efecte, o ho hagi estat amb la finalitat de promoure l’economia digital, l’emprenedoria o la innovació al Principat d’Andorra segons els criteris establerts reglamentàriament, no és necessari que el titular de l’autorització esmentada faci efectiu ni dipositi l’import a què fa referència el paràgraf anterior.A efectes de l’establert en aquest apartat, s’entén per:“Economia digital”: aquella part de la producció econòmica derivada únicament o principalment de tecnologies digitals amb models de negoci basats en béns o serveis digitals.“Emprenedoria”: l’acte de crear una empresa assumint la majoria dels riscos i gaudint de la majoria dels retorns, habitualment innovant en nous béns o serveis.“Innovació”: la implementació en la pràctica d’idees que resulten en la introducció de nous béns o serveis o en la millora de l’oferta de béns o serveis existents.En cas de no acreditar en el termini de 6 mesos els requisits enunciats en aquesta lletra a), la reserva de sol·licitud d’autorització de residència i treball per compte propi queda sense efecte.
b) Un cop demostrat el compliment de les condicions previstes a la lletra a), ha de:
i) Acreditar, en el termini màxim de tres mesos a comptar de la data del registre d’entrada de la sol·licitud d’autorització d’immigració, que la societat esmentada a la lletra i) anterior és titular d’un comerç registrat degudament i en activitat al Principat d’Andorra. Aquesta activitat s’ha de demostrar, en el moment de la renovació de l’autorització, mitjançant els ingressos que hagi generat la societat i el comerç dels quals és titular.i.
i) Complir les altres condicions establertes en aquesta Llei.La concessió i el lliurament de l’autorització d’immigració no és efectiu fins al compliment de totes les condicions enumerades a l’apartat 2.B d’aquest article a l’excepció de la prevista a l’apartat 2.B.b).i).
3. En cas de desestimació dues vegades consecutives, de la renovació de l’autorització d’immigració de residència i treball per compte propi, per manca d’activitat o residència, la persona sol·licitant no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització de residència i treball per compte propi fins que hagin transcorregut com a mínim dotze mesos a comptar de la data de notificació de la resolució ferma de desestimació de renovació de l’autorització. Així mateix, en cas de desistiment d’una sol·licitud d’autorització de residència i treball per compte propi presentada, la persona sol·licitant no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització de residència i treball per compte propi fins que hagin transcorregut com a mínim dotze mesos a comptar de la data del desistiment.
4. En cas que el titular d’una autorització de residència i treball per compte propi sol·liciti la baixa voluntària del Principat d’Andorra, no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització de residència i treball per compte propi fins que hagin transcorregut com a mínim dotze mesos a comptar de la data del certificat de baixa voluntària del país.
Article 38ter
1. La persona estrangera que sol·licita residir al Principat d’Andorra i exercir-hi una activitat per compte propi pot obtenir una autorització d’immigració de residència i treball per compte propi, segons el que disposa l’article 23.
12. 2. En la concessió d’autoritzacions d’immigració per exercir una activitat per compte propi, cal que la persona estrangera sol·licitant compleixi les condicions següents:
A) En el cas d’un professional titulat, prèviament a la concessió de l’autorització ha d’efectuar una reserva d’aquesta autorització i disposa d’un termini de tres mesos per acreditar els requisits següents presentant els justificants corresponents al Servei d’Immigració:
a) Que ha obtingut l’autorització d’exercici de la professió titulada per part del Govern.
b) Que ha obtingut la col·legiació prop del col·legi professional corresponent quan escaigui.
c) Que compleix les altres condicions establertes per aquesta Llei.En cas de no acreditar en el termini de tres mesos els requisits enunciats en aquesta lletra A, la reserva de sol·licitud d’autorització de residència i treball per compte propi queda sense efecte.
B) En tots els altres casos:
a) Prèviament a la concessió de l’autorització, ha d’efectuar una reserva d’aquesta autorització i disposa d’un termini de sis mesos per acreditar els requisits següents presentant els justificants corresponents al Servei d’Immigració:i. Haver obtingut l’autorització d’inversió estrangera corresponent per constituir una societat andorrana en la qual tingui una participació superior al 34%, i haver constituït legalment la societat esmentada.ii. Exercir un càrrec en l’òrgan d’administració de la societat esmentada a l’incís i anterior, i exercir-hi també una funció de direcció efectiva i de control de la gestió de l’activitat.iii. Efectuar un ingrés, a favor de l’Autoritat Financera Andorrana, en el mateix moment en què es presenta la sol·licitud d’autorització d’immigració, d’un import de cinquanta mil euros (50.000 €), el qual s’ingressa amb caràcter definitiu i no és reemborsable, llevat que l’autorització d’immigració inicial sigui denegada.Un cop el Servei d’Immigració hagi comunicat l’atorgament de l’autorització corresponent, l’Autoritat Financera Andorrana ha de transferir al ministeri competent en matèria de finances l’import ingressat amb caràcter definitiu, el qual resta a benefici de l’Estat.En cas que la societat andorrana constituïda en virtut de la qual se sol·licita l’autorització d’immigració s’hagi establert amb la finalitat de portar a terme un projecte empresarial seleccionat per part d’una de les entitats reconegudes prèviament pel Govern a aquest efecte, o s’hagi establert amb la finalitat de promoure l’economia digital, l’emprenedoria o la innovació al Principat d’Andorra, sempre que es tracti d’una activitat empresarial d’alt valor afegit tecnològic i segons els criteris establerts reglamentàriament, no és necessari que el titular de l’autorització esmentada faci efectiu ni dipositi l’import a què fa referència el paràgraf anterior.
A efectes del que està establert en aquest apartat, s’entén per:
Economia digital: aquella part de la producció econòmica derivada únicament o principalment de tecnologies digitals amb models de negoci basats en béns o serveis digitals.
Emprenedoria: l’acte de crear una empresa assumint la majoria dels riscos i gaudint de la majoria dels retorns, habitualment innovant en nous béns o serveis.
Innovació: la implementació en la pràctica d’idees que resulten en la introducció de nous béns o serveis o en la millora de l’oferta de béns o serveis existents.
Activitat d’alt valor afegit tecnològic: aquella que es fonamenta en el desenvolupament o la integració de tecnologia avançada pròpia, que genera coneixement o innovació substancial respecte de l’estat de la tècnica i que produeix un impacte econòmic i productiu significatiu, especialment mitjançant la creació de llocs de treball altament qualificats i la contribució a cadenes de valor estratègiques.
En cas de no acreditar en el termini de sis mesos els requisits enunciats en aquesta lletra
a
), la reserva de sol·licitud d’autorització de residència i treball per compte propi queda sense efecte.
b) Un cop demostrat el compliment de les condicions previstes a la lletraa), ha de:i. Acreditar, en el termini màxim de tres mesos a comptar de la data del registre d’entrada de la sol·licitud d’autorització d’immigració, que la societat esmentada a l’incís i. anterior és titular d’un comerç registrat degudament i en activitat al Principat d’Andorra. Aquesta activitat s’ha de demostrar, en el moment de la renovació de l’autorització, mitjançant els ingressos que hagi generat la societat i el comerç dels quals és titular.ii. Complir les altres condicions establertes en aquesta Llei.
La concessió i el lliurament de l’autorització d’immigració no són efectius fins al compliment de totes les condicions enumerades a l’apartat 2.B d’aquest article, a excepció de la prevista a l’apartat 2.B.b)i.
3. En cas que es desestimi dos vegades consecutives la renovació de l’autorització d’immigració de residència i treball per compte propi, per manca d’activitat o residència, la persona sol·licitant no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització de residència i treball per compte propi fins que hagin transcorregut com a mínim dotze mesos a comptar de la data en què s’hagi notificat la resolució ferma que desestima la renovació de l’autorització. Així mateix, en cas de desistiment d’una sol·licitud d’autorització de residència i treball per compte propi presentada, la persona sol·licitant no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització de residència i treball per compte propi fins que hagin transcorregut com a mínim dotze mesos a comptar de la data del desistiment.
4. En cas que el titular d’una autorització de residència i treball per compte propi sol·liciti la baixa voluntària del Principat d’Andorra, no pot sol·licitar ni obtenir una altra autorització de residència i treball per compte propi fins que hagin transcorregut com a mínim dotze mesos a comptar de la data del certificat de baixa voluntària del país.
Article 38bis
1. La persona estrangera que sol·licita obtenir una autorització d’immigració de treball sense residència per treballar a l’estranger per compte d’una empresa legalment constituïda a Andorra, tot i residir a l’estranger, pot obtenir una autorització d’immigració de treball sense residència, segons el que exposa l’article 23.11 de la Llei.
2. En la concessió d’autoritzacions d’immigració de treball sense residència, cal que la persona estrangera que ho sol·licita compleixi les condicions següents:
a) Acreditar documentalment haver estat contractada per una empresa legalment constituïda al Principat d’Andorra amb un salari fix superior a tres vegades el salari mínim vigent en cada moment al Principat d’Andorra durant tot el termini de la relació laboral. Això no obstant, en cas que l’empresa andorrana tingui per finalitat promoure l’ensenyament i la docència, l’economia digital, l’emprenedoria o la innovació al Principat d’Andorra o altres activitats que el Govern fixi reglamentàriament sempre que responguin a criteris estratègics o d’interès general, el dit salari fix pot ser inferior d’acord amb allò que el Govern estableixi reglamentàriament.A efectes de l’establert en aquest apartat, s’entén per:“Economia digital”: aquella part de la producció econòmica derivada únicament o principalment de tecnologies digitals amb models de negoci basats en béns o serveis digitals.“Emprenedoria”: l’acte de crear una empresa assumint la majoria dels riscos i gaudint de la majoria dels retorns, habitualment innovant en nous béns o serveis.“Innovació”: la implementació en la pràctica d’idees que resulten en la introducció de nous béns o serveis o en la millora de l’oferta de béns o serveis existents.“Ensenyament”: el procés d’impartir coneixements, habilitats i valors a una persona o a un grup, amb l’objectiu de facilitar el seu aprenentatge i desenvolupament. Aquest procés implica planificar, organitzar i presentar continguts de manera estructurada per ajudar els estudiants a comprendre i assimilar la informació.“Docència”: l'activitat professional que realitza una persona -generalment un professor o docent- per transmetre coneixements i guiar l’aprenentatge dels seus alumnes. La docència no només implica la comunicació de continguts, sinó també l’adaptació de les estratègies pedagògiques a les necessitats dels estudiants, la motivació i l’avaluació del seu progrés acadèmic.
b) Justificar i tenir en vigència que l’empresa hagi contractat cobertura i assegurança privada per malaltia, per a la persona sol·licitant per tot el temps de vigència de l’autorització d’immigració, així com per als seus familiars a càrrec, cas que el país en què es presti efectivament el treball no gaudeixi d’un conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
c) Complir les altres condicions establertes per aquesta Llei.
Article 38quater — quater
1. Un cop s’hagi esgotat el període de reflexió i de recuperació previst a l’article 115
bis
, la persona estrangera que ho sol·licita pot obtenir una autorització de residència i treball en cas que resulti necessari amb motiu de la seva situació personal, derivada de la condició de víctima de tràfic d’éssers humans, o pel fet que ha de cooperar en l’enquesta o en el procés penal derivats del delicte relacionat amb el tràfic d’éssers humans.
2. Per obtenir l’autorització de residència i treball a què fa referència l’apartat anterior, la persona estrangera ha d’acreditar documentalment que se li ha atorgat el període de reflexió i de recuperació corresponent, com també que ha estat contractada per una empresa legalment constituïda a Andorra, amb un salari fix igual o superior al salari mínim vigent en cada moment a Andorra, durant tota la vigència de la relació laboral.
3. Les autoritzacions de residència i treball per a les persones a les quals s’ha atorgat el període de reflexió i de recuperació previst a l’article 115
bis
no estan subjectes a cap condició de quota, ni als criteris de cohesió social, ni a les normes que regeixen el principi de prioritat que estableix l’article 40.
Article 38 quinquies — Criteris per a la concessió de l’autorització de residència i treball en extingir-se l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria
1. En arribar a la fi de la durada de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria a què fa referència l’article 28 quinquies, la persona beneficiària d’aquesta protecció que ho sol·liciti pot obtenir una autorització de residència i treball.
2. Per obtenir l’autorització de residència i treball a què fa referència l’apartat anterior, la persona beneficiària de la protecció temporal i transitòria ha de:
a) Aportar un informe redactat pel representant de la protecció temporal i transitòria que certifiqui el compliment de les obligacions per part de la persona beneficiària durant la vigència de la seva autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria.
b) Acreditar documentalment l’existència i la vigència d’un contracte de treball subscrit amb una empresa constituïda legalment a Andorra, amb un salari fix igual o superior al salari mínim vigent en cada moment a Andorra, durant tota la vigència de la relació laboral.
3. Les autoritzacions de residència i treball a què fa referència l’apartat 1 anterior no estan subjectes a cap condició de quota, ni als criteris de cohesió social, ni a les normes que regeixen el principi de prioritat que estableix l’article 40, ni a les normes referides a les excepcions al principi de prioritat previstes a l’article 41, ni a les disposicions de l’article 46.
4. La persona per a la qual se li acorda una autorització de residència i treball a l’empara de l’apartat 1 anterior pot reagrupar les persones descrites a l’article 103 d’aquesta Llei i no està subjecta a acreditar que disposa dels mitjans econòmics suficients previstos a l’article 106.
5. En arribar a la fi de la durada de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria a què fa referència l’article 28
quinquies
, la persona beneficiària d’aquesta protecció que està en edat de jubilació al Principat d’Andorra o al seu país, o la persona en edat laboral que ha vingut al Principat d’Andorra i que no pot retornar al seu país, i que ho sol·liciti, pot obtenir una autorització de residència per raons humanitàries mentre duri el motiu que li va permetre beneficar-se de la protecció, però ha de residir de manera fixa i permanent al Principat d’Andorra. Aquesta persona pot reagrupar les persones descrites a l’article 103 d’aquesta Llei i no està subjecta a acreditar que disposa dels mitjans econòmics suficients previstos a l’article 106.
Article 38 quater — Criteris per a la concessió de les autoritzacions de residència i treball posteriors al període de reflexió i de recuperació previst a l’article 115 bis
1. Un cop s’hagi esgotat el període de reflexió i de recuperació previst a l’article 115
bis
, la persona estrangera que ho sol·licita pot obtenir una autorització de residència i treball en cas que resulti necessari amb motiu de la seva situació personal, derivada de la condició de víctima de tràfic d’éssers humans, o pel fet que ha de cooperar en l’enquesta o en el procés penal derivats del delicte relacionat amb el tràfic d’éssers humans.
2. Per obtenir l’autorització de residència i treball a què fa referència l’apartat anterior, la persona estrangera ha d’acreditar documentalment que se li ha atorgat el període de reflexió i de recuperació corresponent, com també que ha estat contractada per una empresa legalment constituïda a Andorra, amb un salari fix igual o superior al salari mínim vigent en cada moment a Andorra, durant tota la vigència de la relació laboral.
3. Les autoritzacions de residència i treball per a les persones a les quals s’ha atorgat el període de reflexió i de recuperació previst a l’article 115
bis
no estan subjectes a cap condició de quota, ni als criteris de cohesió social, ni a les normes que regeixen el principi de prioritat que estableix l’article 40.
Article 38quinquies — quinquies
1. En arribar a la fi de la durada de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria a què fa referència l’article 28 quinquies, la persona beneficiària d’aquesta protecció que ho sol·liciti pot obtenir una autorització de residència i treball.
2. Per obtenir l’autorització de residència i treball a què fa referència l’apartat anterior, la persona beneficiària de la protecció temporal i transitòria ha de:
a) Aportar un informe redactat pel representant de la protecció temporal i transitòria que certifiqui el compliment de les obligacions per part de la persona beneficiària durant la vigència de la seva autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria.
b) Acreditar documentalment l’existència i la vigència d’un contracte de treball subscrit amb una empresa constituïda legalment a Andorra, amb un salari fix igual o superior al salari mínim vigent en cada moment a Andorra, durant tota la vigència de la relació laboral.
3. Les autoritzacions de residència i treball a què fa referència l’apartat 1 anterior no estan subjectes a cap condició de quota, ni als criteris de cohesió social, ni a les normes que regeixen el principi de prioritat que estableix l’article 40, ni a les normes referides a les excepcions al principi de prioritat previstes a l’article 41, ni a les disposicions de l’article 46.
4. La persona per a la qual se li acorda una autorització de residència i treball a l’empara de l’apartat 1 anterior pot reagrupar les persones descrites a l’article 103 d’aquesta Llei i no està subjecta a acreditar que disposa dels mitjans econòmics suficients previstos a l’article 106.
5. En arribar a la fi de la durada de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria a què fa referència l’article 28
quinquies
, la persona beneficiària d’aquesta protecció que està en edat de jubilació al Principat d’Andorra o al seu país, o la persona en edat laboral que ha vingut al Principat d’Andorra i que no pot retornar al seu país, i que ho sol·liciti, pot obtenir una autorització de residència per raons humanitàries mentre duri el motiu que li va permetre beneficar-se de la protecció, però ha de residir de manera fixa i permanent al Principat d’Andorra. Aquesta persona pot reagrupar les persones descrites a l’article 103 d’aquesta Llei i no està subjecta a acreditar que disposa dels mitjans econòmics suficients previstos a l’article 106.
Article 38 bis — Criteris per a la concessió de les autoritzacions d’immigració de treball sense residència
1. La persona estrangera que sol·licita obtenir una autorització d’immigració de treball sense residència per treballar a l’estranger per compte d’una empresa legalment constituïda a Andorra, tot i residir a l’estranger, pot obtenir una autorització d’immigració de treball sense residència, segons el que exposa l’article 23.11 de la Llei.
2. En la concessió d’autoritzacions d’immigració de treball sense residència, cal que la persona estrangera que ho sol·licita compleixi les condicions següents:
a) Acreditar documentalment haver estat contractada per una empresa legalment constituïda al Principat d’Andorra amb un salari fix superior a tres vegades el salari mínim vigent en cada moment al Principat d’Andorra durant tot el termini de la relació laboral. Això no obstant, en cas que l’empresa andorrana tingui per finalitat promoure l’ensenyament i la docència, l’economia digital, l’emprenedoria o la innovació al Principat d’Andorra o altres activitats que el Govern fixi reglamentàriament sempre que responguin a criteris estratègics o d’interès general, el dit salari fix pot ser inferior d’acord amb allò que el Govern estableixi reglamentàriament.A efectes de l’establert en aquest apartat, s’entén per:“Economia digital”: aquella part de la producció econòmica derivada únicament o principalment de tecnologies digitals amb models de negoci basats en béns o serveis digitals.“Emprenedoria”: l’acte de crear una empresa assumint la majoria dels riscos i gaudint de la majoria dels retorns, habitualment innovant en nous béns o serveis.“Innovació”: la implementació en la pràctica d’idees que resulten en la introducció de nous béns o serveis o en la millora de l’oferta de béns o serveis existents.“Ensenyament”: el procés d’impartir coneixements, habilitats i valors a una persona o a un grup, amb l’objectiu de facilitar el seu aprenentatge i desenvolupament. Aquest procés implica planificar, organitzar i presentar continguts de manera estructurada per ajudar els estudiants a comprendre i assimilar la informació.“Docència”: l'activitat professional que realitza una persona -generalment un professor o docent- per transmetre coneixements i guiar l’aprenentatge dels seus alumnes. La docència no només implica la comunicació de continguts, sinó també l’adaptació de les estratègies pedagògiques a les necessitats dels estudiants, la motivació i l’avaluació del seu progrés acadèmic.
b) Justificar i tenir en vigència que l’empresa hagi contractat cobertura i assegurança privada per malaltia, per a la persona sol·licitant per tot el temps de vigència de l’autorització d’immigració, així com per als seus familiars a càrrec, cas que el país en què es presti efectivament el treball no gaudeixi d’un conveni amb la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
c) Complir les altres condicions establertes per aquesta Llei.
Article 39 — Condicions per a la concessió d’autoritzacions d’immigració per estudis, en pràctiques formatives, per entrenaments esportius o per recerca
El Govern pot condicionar la concessió d’autoritzacions d’immigració per estudis, en pràctiques formatives, per entrenaments esportius o per recerca a l’existència d’acords específics o del principi de reciprocitat amb el país d’origen de la persona sol·licitant.
Article 40 — Principi de prioritat en la concessió de les autoritzacions
Les autoritzacions d’immigració de residència i treball, temporal, de fronterer, temporal de fronterer, de residència i treball per compte propi, de treball sense residència i de residència sense treball, així com les autoritzacions d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria, es concedeixen en primer lloc als nacionals dels estats que hagin signat i ratificat un conveni amb el Principat d’Andorra, seguidament als nacionals dels estats membres de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu i finalment als nacionals d’altres estats.
Article 41 — Excepcions al principi de prioritat en la concessió de les autoritzacions
1. No obstant el que preveu l’article anterior, el Govern pot establir per reglament, i quota per quota, un nombre d’autoritzacions que poden ser atorgades a nacionals d’altres estats que no es puguin acollir a les seves disposicions, quan concorrin tots els requisits previstos a l’apartat següent i es justifiqui per les necessitats del mercat de treball.
2. En el supòsit previst a l’apartat anterior, el Servei d’Immigració no lliura cap autorització si la persona sol·licitant no acredita la seva alta especialització i/o experiència professional per al lloc de treball que desitja ocupar i si no percep un salari en relació amb la qualificació acreditada.
Article 42 — Derogació per reagrupament familiar
Les autoritzacions d’immigració es concedeixen en el marc del reagrupament familiar de conformitat amb les disposicions del títol X de la present Llei. L’atorgament d’aquestes autoritzacions no queda condicionat a cap criteri de nacionalitat ni es pot denegar per manca de quota disponible.
Secció segona. Criteris personals
Article 43 — Seguretat i ordre públic
La persona que sol·licita una autorització d’immigració no pot representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns, ni per a l’ordre públic, i ha d’acreditar que no té antecedents penals arran de la comissió d’infraccions doloses que puguin ser considerades com una amenaça per a l’ordre públic circumscrita a la seva conducta individual, ni al Principat d’Andorra, ni als països on hagi residit amb anterioritat. No obstant això, queden dispensades d’aquesta acreditació les persones beneficiàries de l’autorització de sojorn o de sojorn i treball en règim de protecció temporal i transitòria a l’empara de la Llei de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries.
Article 44 — Aptitud per residir i/o treballar
La persona que sol·licita una autorització d’immigració ha de ser declarada apta per residir i/o treballar pel Servei Mèdic d’Immigració, segons els criteris següents:
a) No pot representar un risc greu per a la salut pública segons les previsions establertes per la legislació sanitària i les recomanacions i directrius de l’Organització Mundial de la Salut.
b) L’estat de salut de la persona ha de ser adequat al treball que ha de desenvolupar.
c) No pot representar una càrrega excessiva per al sistema sanitari públic andorrà que pugui posar en perill la seva viabilitat econòmica o hi pugui introduir desequilibris greus.
Article 45 — Allotjament
L’allotjament de la persona sol·licitant ha de complir les condicions legals mínimes d’habitabilitat requerides reglamentàriament, si aquesta persona ha d’acreditar un domicili a Andorra.
Article 45bis
Sense perjudici de les condicions més favorables establertes pels convenis internacionals vigents, si l’autorització d’immigració comporta que la persona concernida ha de pernoctar fora d’Andorra, ha d’acreditar que té la residència legal en el país en què estigui domiciliada, de conformitat amb el que s’estableixi reglamentàriament.
Article 46
La persona sol·licitant ha de ser major de divuit anys, llevat dels supòsits del reagrupament familiar i de les autoritzacions d’immigració per estudis, en pràctiques formatives, per entrenaments esportius o per recerca o d’altres exceptuats expressament per aquesta Llei.
Secció tercera. Criteris laborals
Article 47 — Reglament de treball i salari
En la concessió d’autoritzacions d’immigració que comporten una autorització de treball, el Govern ha de tenir en compte:
a) les condicions en què l’empresari que contracta els serveis laborals aplica la reglamentació del treball.
b) les condicions de treball i de remuneració ofertes al treballador estranger, que en cap cas poden ser de natura inferior a les que gaudeixen els nacionals i els residents.
Capítol cinquè. Denegació d’una autorització d’immigració inicial
Article 48 — Autoritat competent
El ministre encarregat d’Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern, pot denegar una sol·licitud d’autorització d’immigració inicial.
Article 49 — Motius
Només és motiu de denegació de la sol·licitud inicial d’autorització d’immigració la constatació d’un o més dels supòsits següents:
a) L’incompliment de qualsevol dels requisits i criteris de concessió inicial establerts per la present Llei i els reglaments que la desenvolupin.
b) El falsejament o l’omissió de dades, de documents o d’informació en l’expedient de sol·licitud inicial, o la simulació de relacions familiars, contractuals o de qualsevol altra naturalesa, així com de qualsevol negoci jurídic, sigui quin en sigui el contingut o la forma, i sense perjudici de la responsabilitat penal en què pugui incórrer la persona sol·licitant.
c) El fet de representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per a l’ordre públic.
d) El fet d’haver estat declarat no apte per residir o treballar pel Servei Mèdic d’Immigració.
e) La manca de quota disponible.
f) El fet de sol·licitar un tipus d’autorització d’immigració en frau de llei.
Article 50 — Autorització d’immigració de substitució
Quan una sol·licitud d’immigració inicial no es pot concedir perquè no compleix els requisits i criteris exigits per a un tipus determinat, però reuneix els requisits i compleix les condicions per ser concedida per a un altre tipus, el Servei d’Immigració pot atorgar a la persona estrangera una autorització inicial per a aquest segon tipus, si així ho accepten de forma expressa el sol·licitant, en tots els casos, i el patró, quan es tracta d’una autorització d’immigració amb treball, sense perjudici de les prioritats cronològiques establertes en l’article 35 d’aquesta mateixa Llei.
Article 51 — Efectes de la denegació
1. L’estranger a qui s’ha denegat una sol·licitud d’autorització d’immigració inicial es troba en situació irregular.
2. Quan la denegació afecta una sol·licitud d’autorització d’immigració que comporta una demanda de treball, el Servei d’Immigració també ha de notificar aquesta resolució al patró.
Títol VII. De la renovació de les autoritzacions d’immigració
Capítol primer. Criteris de renovació de les autoritzacions d’immigració
Secció primera. Criteris generals
Article 52 — Treball permanent i efectiu
1. Llevat de disposició especial de la present Llei, per obtenir la renovació d’una autorització d’immigració que autoritza a treballar, la persona que n’és titular ha d’haver exercit una activitat professional de manera permanent i efectiva a comptar de la data d’inici si es tracta d’una autorització inicial, o de la data de la darrera renovació en els altres casos.
2. S’assimila a l’exercici permanent i efectiu d’una activitat professional aquella que es desenvolupa a l’estranger, si la persona que és titular de l’autorització d’immigració que autoritza a treballar resideix de forma permanent i efectiva al Principat d’Andorra, en les condicions definides en l’article 53.
3. Es computen en l’exercici permanent i efectiu de l’activitat professional:
a) les vacances i les baixes temporals per malaltia, accident de treball, maternitat o adopció ocorregudes durant una relació laboral, així com les baixes definitives per invalidesa.
b) els cicles de formació professional a l’estranger que s’efectuïn per decisió del patró, per temps limitat, i que s’acreditin degudament.
4. També es computen en l’exercici permanent i efectiu de l’activitat professional els períodes durant els quals el titular d’una autorització d’immigració que autoritza a treballar no acredita que ocupa un lloc de treball amb un màxim de seixanta dies seguits i de noranta dies per any natural, sempre i quant durant aquests períodes la persona interessada s’hagi inscrit en les condicions previstes reglamentàriament prop del servei administratiu encarregat de proposar i gestionar les polítiques d’ocupació i de mediació en el mercat del treball.
5. També es computa en l’exercici permanent i efectiu de l’activitat professional el desenvolupament d’una activitat professional a l’estranger, en les condicions previstes a l’article 28 bis.
Article 53 — Residència permanent i efectiva
1. Llevat que aquesta Llei estableixi un període de temps diferent, per obtenir la renovació de qualsevol autorització d’immigració la persona que n’és titular ha d’haver residit de forma permanent i efectiva al Principat Andorra a comptar de la data d’inici si es tracta d’una autorització inicial, o de la data de la darrera renovació en els altres casos. Queden exceptuats d’aquesta norma els titulars d’una autorització d’immigració de fronterer i els titulars d’una autorització de treball sense residència.
2. Es computen en el període de residència permanent i efectiva al Principat d’Andorra les absències causades per vacances, per un tractament mèdic a l’estranger conseqüència d’una malaltia o d’un accident, per un cicle de formació a l’estranger en les condicions definides a l’article 52.3, o per un desplaçament laboral a l’estranger acordat pel patró en el marc de la realització de treballs determinats amb una durada no superior a 12 mesos prorrogables per causa justificada pel patró i amb una autorització del Servei d’Immigració.
Article 54ter
1. Els titulars de les autoritzacions d’immigració han de complir en tot moment les limitacions i condicions aplicables en matèria de reagrupament.
2. El Servei d’Immigració denega la renovació de l’autorització d’immigració de la persona que n’és titular si es constata que ha incomplert la normativa en matèria de reagrupament i que un o diversos dels seus familiars es troben en situació irregular al Principat d’Andorra.
Article 54 — Integració, seguretat i ordre públic
1. L’estranger titular d’una autorització de residència i treball que demostri un bon nivell de coneixement de la llengua, les institucions, la cultura, la història i el medi natural del país pot obtenir la renovació de la seva autorització de residència i treball, seguint els requisits establerts per la Llei, però la durada de la renovació de residència i treball és la immediatament següent a la que li correspondria.
2. Per obtenir la renovació de qualsevol autorització d’immigració, la persona que n’és titular no ha de representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns ni per a l’ordre públic.
Article 54 bis — Coneixement de l’idioma oficial
1. El coneixement de l’idioma oficial és un element important per a la integració de les persones que arriben a Andorra i necessari per poder treballar al país i donar compliment als drets lingüístics.
2. El reglament de quota corresponent ha d’establir els termes d’obtenció del nivell A1 de català en la primera renovació i del nivell A2 en la segona renovació per poder treballar al país.
3. L’acreditació del nivell de català s’ha d’efectuar a través de la possessió d’un diploma oficial de llengua catalana emès pel Govern d’Andorra, o d’un títol, diploma o certificat equivalent degudament reconegut pel Govern d’Andorra.
Article 54 ter — Compliment de la normativa en matèria de reagrupament
1. Els titulars de les autoritzacions d’immigració han de complir en tot moment les limitacions i condicions aplicables en matèria de reagrupament.
2. El Servei d’Immigració denega la renovació de l’autorització d’immigració de la persona que n’és titular si es constata que ha incomplert la normativa en matèria de reagrupament i que un o diversos dels seus familiars es troben en situació irregular al Principat d’Andorra.
Article 54bis
1. El coneixement de l’idioma oficial és un element important per a la integració de les persones que arriben a Andorra i necessari per poder treballar al país i donar compliment als drets lingüístics.
2. El reglament de quota corresponent ha d’establir els termes d’obtenció del nivell A1 de català en la primera renovació i del nivell A2 en la segona renovació per poder treballar al país.
3. L’acreditació del nivell de català s’ha d’efectuar a través de la possessió d’un diploma oficial de llengua catalana emès pel Govern d’Andorra, o d’un títol, diploma o certificat equivalent degudament reconegut pel Govern d’Andorra.
Article 55 — Obligació de sol·licitar la renovació d’acord amb la situació del sol·licitant i abans del venciment de l’autorització
1. D’acord amb l’apartat 3 de l’article 21 de la present Llei, el titular d’una autorització d’immigració renovable només pot obtenir la renovació d’aquesta autorització, si aquesta s’adequa a la seva situació efectiva de residència i de treball a la data de presentació de la sol·licitud de renovació.
2. El titular d’una autorització d’immigració renovable n’ha de sol·licitar la renovació abans del venciment.
3. Tanmateix, si el titular d’una autorització d’immigració renovable que autoritza a treballar no pot acreditar l’exercici d’una activitat professional concreta quan en sol·licita la renovació, pot adequar la seva situació efectiva de treball fins a la data de venciment de la seva autorització.
Secció segona. Criteris de renovació segons el tipus d’autorització d’immigració
Article 56 — Renovació de l’autorització de treball de fronterer
Per obtenir la renovació d’una autorització de treball de fronterer, la persona que n’és titular ha d’haver treballat al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva. El Servei d’Immigració denega la renovació si l’autorització inicial fou obtinguda en frau de llei, si les condicions en virtut de les quals es va acordar no s’han respectat, o si les condicions d’alta especialització o de salari han deixat de ser les que van permetre una excepció al principi de prioritat en la concessió de les autoritzacions, d’acord amb l’article 41.
Article 57 bis — Renovació de l’autorització d’immigració per estudis
Per obtenir la renovació d’una autorització de residència per estudis, la persona que n’és titular ha d’haver residit al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva, haver mantingut les condicions en mèrits de les quals se li va acordar l’autorització, i justificar la matriculació en un establiment d’ensenyament radicat al Principiat d’Andorra i reconegut per Govern per al proper curs.
Article 57 — Renovació de l’autorització d’immigració per raons de reagrupament familiar
Per obtenir la renovació d’una autorització de residència per raons de reagrupament familiar, la persona que n’és titular ha d’haver residit al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva, i la persona que la va reagrupar ha d’haver mantingut les condicions que van permetre el reagrupament familiar.
Article 57bis
Per obtenir la renovació d’una autorització de residència per estudis, la persona que n’és titular ha d’haver residit al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva, haver mantingut les condicions en mèrits de les quals se li va acordar l’autorització, i justificar la matriculació en un establiment d’ensenyament radicat al Principiat d’Andorra i reconegut per Govern per al proper curs.
Article 58 quater — Renovació de l’autorització de residència i treball concedida en virtut de l’article 38 quater
Per obtenir la renovació d’una autorització de residència i treball concedida en virtut de l’article 38 quater , la persona estrangera que n’és titular ha d’haver residit i treballat a Andorra de manera permanent i efectiva.
Article 58 quinquies — Renovació de l’autorització de residència i treball concedida en virtut de l’article 38 quinquies
Per obtenir la renovació d’una autorització de residència i treball concedida en virtut de l’article 38 quinquies, la persona estrangera que n’és titular ha d’haver residit i treballat a Andorra de manera permanent i efectiva. Aquesta nova autorització té una durada de dos anys i es renova pels mateixos períodes fins que la persona beneficiària acumuli set anys de residència i treball; a partir d’aquest moment les renovacions posteriors de l’autorització es fan d’acord amb la normativa aplicable en aquesta matèria.
Article 58 — Renovació de l’autorització de residència i treball
Per obtenir la renovació d’una autorització de residència i treball, la persona que n’és titular ha d’haver residit i treballat al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva. El Servei d’Immigració denega la renovació si l’autorització inicial fou obtinguda en frau de llei, o si les condicions en mèrits de les quals es va acordar no s’han respectat, o si les condicions d’alta especialització o de salari han deixat de ser les que van permetre una excepció al principi de prioritat en la concessió de les autoritzacions, d’acord amb l’article 41, o si no s’han respectat les condicions de l’article 54 bis quant a l’acreditació dels nivells de català que s’hi preveuen. El reglament de quota corresponent ha de condicionar l’obtenció de la primera renovació a l’acreditació del nivell A1 de català i la segona renovació a l’acreditació del nivell A2 de català.
Article 58ter
1. Per obtenir la renovació d’una autorització de residència i treball per compte propi, la persona que n’és titular ha d’haver residit i treballat al Principat d’Andorra de forma permanent i efectiva en el cas d’una persona professional titulat, o com a mínim durant 183 dies l’any en tots els altres casos. Així mateix, en el supòsit d’una persona professional titulat, cal que hagi complert durant la vigència de l’autorització i continuï complint els requisits establerts a l’article 38 ter.2.A de la Llei, i, en els altres casos, cal que la persona interessada hagi complert durant la vigència de l’autorització i continuï complint els requisits establerts a l’article 38 ter.2.B de la Llei.
2. El Servei d’Immigració denega la renovació de l’autorització de residència i treball per compte propi si l’autorització inicial va ser obtinguda en frau de llei, o si no es compleixen les condicions establertes als articles 28 ter i 38 ter de la Llei.
3. El Servei d’Immigració acorda excepcionalment la renovació de l’autorització de residència i treball per compte propi a la persona que l’ha obtingut d’acord amb les disposicions de l’article 38 ter.2.B), si aquesta té dret a una renovació per un període de 10 anys, si ha acreditat haver tingut activitat econòmica real durant les vigències de les autoritzacions anteriors, i si va obtenir la seva autorització inicial de residència i treball per compte propi abans d’haver complert 60 anys.
Article 58quater — quater
Per obtenir la renovació d’una autorització de residència i treball concedida en virtut de l’article 38 quater , la persona estrangera que n’és titular ha d’haver residit i treballat a Andorra de manera permanent i efectiva.
Article 58quinquies — quinquies
Per obtenir la renovació d’una autorització de residència i treball concedida en virtut de l’article 38 quinquies, la persona estrangera que n’és titular ha d’haver residit i treballat a Andorra de manera permanent i efectiva. Aquesta nova autorització té una durada de dos anys i es renova pels mateixos períodes fins que la persona beneficiària acumuli set anys de residència i treball; a partir d’aquest moment les renovacions posteriors de l’autorització es fan d’acord amb la normativa aplicable en aquesta matèria.
Article 58 ter — Renovació de l’autorització de residència i treball per compte propi
1. Per obtenir la renovació d’una autorització de residència i treball per compte propi, la persona que n’és titular ha d’haver residit i treballat al Principat d’Andorra de forma permanent i efectiva en el cas d’una persona professional titulat, o com a mínim durant 183 dies l’any en tots els altres casos. Així mateix, en el supòsit d’una persona professional titulat, cal que hagi complert durant la vigència de l’autorització i continuï complint els requisits establerts a l’article 38 ter.2.A de la Llei, i, en els altres casos, cal que la persona interessada hagi complert durant la vigència de l’autorització i continuï complint els requisits establerts a l’article 38 ter.2.B de la Llei.
2. El Servei d’Immigració denega la renovació de l’autorització de residència i treball per compte propi si l’autorització inicial va ser obtinguda en frau de llei, o si no es compleixen les condicions establertes als articles 28 ter i 38 ter de la Llei.
3. El Servei d’Immigració acorda excepcionalment la renovació de l’autorització de residència i treball per compte propi a la persona que l’ha obtingut d’acord amb les disposicions de l’article 38 ter.2.B), si aquesta té dret a una renovació per un període de 10 anys, si ha acreditat haver tingut activitat econòmica real durant les vigències de les autoritzacions anteriors, i si va obtenir la seva autorització inicial de residència i treball per compte propi abans d’haver complert 60 anys.
Article 58bis
Per obtenir la renovació d’una autorització de treball sense residència, la persona que n’és titular ha d’haver treballat a l’estranger per a una empresa legalment constituïda a Andorra i ha d’haver residit a l’estranger durant tot el període de l’autorització. El Servei d’Immigració denega la renovació si l’autorització inicial va ser obtinguda en frau de llei o si les condicions de salari, d’assegurança o d’altres han deixat de ser les exposades en els articles 28 bis i 38 bis.
Article 58 bis — Renovació de l’autorització de treball sense residència
Per obtenir la renovació d’una autorització de treball sense residència, la persona que n’és titular ha d’haver treballat a l’estranger per a una empresa legalment constituïda a Andorra i ha d’haver residit a l’estranger durant tot el període de l’autorització. El Servei d’Immigració denega la renovació si l’autorització inicial va ser obtinguda en frau de llei o si les condicions de salari, d’assegurança o d’altres han deixat de ser les exposades en els articles 28 bis i 38 bis.
Secció tercera. Disposicions particulars
Article 59 — Disposicions particulars per al titular d’una autorització de residència i treball que es pot acollir al benefici del reagrupament familiar
El titular d’una autorització de residència i treball que es pot acollir al benefici del reagrupament familiar de conformitat amb les disposicions de la present Llei, ha d’haver residit al Principat d’Andorra de manera permanent i efectiva per obtenir la renovació de la seva autorització.
Article 60 — Disposicions particulars per al titular d’una autorització de residència i treball que es jubila
El titular d’una autorització de residència i treball que es jubila i que continua residint de forma permanent i efectiva al Principat d’Andorra, pot renovar la seva autorització.
Article 61 — Disposicions particulars per al titular d’una autorització per raons de reagrupament que estudia a l’estranger
Quan el fill d’un resident o el fill del seu cònjuge que és titular d’una autorització de residència per raons de reagrupament i estudia a l’estranger, sol·licita la renovació de la seva autorització, es computen com a residència permanent i efectiva al Principat d’Andorra els períodes passats a l’estranger per cursar els estudis fins a l’acabament sempre que els estudis constitueixin l’activitat principal de la persona sol·licitant.
Capítol segon. Renovació d’una autorització de residència i treball o de residència per raons de reagrupament concedida des de fa almenys set anys
Article 62 ter — Renovació de l’autorització de residència i treball prevista a l’article 38 quinquies i concedida des de fa almenys set anys
1. La persona estrangera titular, des de fa set anys com a mínim, d’una autorització de residència i treball concedida en virtut de l’article 38 quinquies, i que ha residit i treballat de manera permanent i efectiva a Andorra durant el darrer període de la renovació de l’autorització, pot sol·licitar i obtenir la renovació d’aquesta autorització per un període de deu anys.
2. Les renovacions posteriors de l’autorització a què fa referència l’apartat anterior es concedeixen per períodes successius de deu anys, i només es poden denegar per motius d’ordre públic o si es constata la interrupció de la residència a Andorra de la persona estrangera que n’és titular.
Article 62ter
1. La persona estrangera titular, des de fa set anys com a mínim, d’una autorització de residència i treball concedida en virtut de l’article 38 quinquies, i que ha residit i treballat de manera permanent i efectiva a Andorra durant el darrer període de la renovació de l’autorització, pot sol·licitar i obtenir la renovació d’aquesta autorització per un període de deu anys.
2. Les renovacions posteriors de l’autorització a què fa referència l’apartat anterior es concedeixen per períodes successius de deu anys, i només es poden denegar per motius d’ordre públic o si es constata la interrupció de la residència a Andorra de la persona estrangera que n’és titular.
Article 62bis
1. La persona estrangera titular, des de fa set anys com a mínim, d’una autorització de residència i treball concedida en virtut de l’article 38
quater
, i que ha residit i treballat de manera permanent i efectiva a Andorra durant el darrer període de la renovació de l’autorització, pot sol·licitar i obtenir la renovació d’aquesta autorització per un període de deu anys.
2. Les renovacions posteriors de l’autorització a què fa referència l’apartat anterior es concedeixen per períodes successius de deu anys, i només es poden denegar per motius d’ordre públic o si es constata la interrupció de la residència a Andorra de la persona estrangera que n’és titular.
Article 62 bis — Renovació de l’autorització de residència i treball prevista a l’article 38 quater i concedida fa almenys set anys
1. La persona estrangera titular, des de fa set anys com a mínim, d’una autorització de residència i treball concedida en virtut de l’article 38
quater
, i que ha residit i treballat de manera permanent i efectiva a Andorra durant el darrer període de la renovació de l’autorització, pot sol·licitar i obtenir la renovació d’aquesta autorització per un període de deu anys.
2. Les renovacions posteriors de l’autorització a què fa referència l’apartat anterior es concedeixen per períodes successius de deu anys, i només es poden denegar per motius d’ordre públic o si es constata la interrupció de la residència a Andorra de la persona estrangera que n’és titular.
Article 62 — Renovació de l’autorització de residència i treball concedida fa almenys set anys
1. L’estranger titular des de fa almenys set anys d’una autorització de residència i treball que ha residit i treballat de manera permanent i efectiva al Principat d’Andorra durant el darrer període de renovació de la seva autorització obté, després de sol·licitar-la, la renovació d’aquesta autorització de residència i treball per una durada de deu anys.
2. Les renovacions ulteriors d’aquesta autorització es concedeixen per una durada de deu anys i només poden ser denegades per motius d’ordre públic o si es constata la interrupció de la residència del titular al Principat d’Andorra.
Article 63 — Renovació de l’autorització de residència i treball, concedida fa almenys set anys, a una persona jubilada
1. L’estranger titular des de fa almenys set anys d’una autorització de residència i treball que s’ha jubilat i que continua residint al país obté, després de sol·licitar-la, la renovació de la seva autorització de residència i treball per una durada de deu anys.
2. Les renovacions ulteriors de l’autorització esmentada en l’apartat anterior es concedeixen per una durada de deu anys i només poden ser denegades per motius d’ordre públic o si es constata la interrupció de la residència del titular al Principat d’Andorra.
Article 64 — Renovació de l’autorització de residència i treball concedida a una persona que resideix legalment a Andorra fa almenys set anys i que es pot acollir al benefici del reagrupament familiar
1. L’estranger titular des de fa almenys set anys d’una autorització de residència i treball que no pot acreditar que ha treballat de manera permanent i efectiva a Andorra però que es pot acollir al benefici del reagrupament familiar de conformitat amb les disposicions de la present Llei, i que ha residit de manera permanent i efectiva al Principat durant el darrer període de renovació de la seva autorització, obté, després de sol·licitar-la, la renovació d’aquesta autorització de residència i treball per una durada de deu anys.
2. Les renovacions ulteriors de l’autorització esmentada a l’apartat anterior es concedeixen per una durada de deu anys i només poden ser denegades per motius d’ordre públic o si es constata la interrupció de la residència del titular al Principat d’Andorra.
Article 65 — Renovació de l’autorització de residència i treball concedida després d’una autorització de residència per raons de reagrupament si el titular ha residit a Andorra fa almenys set anys
1. En el cas de l’autorització de residència i treball concedida després d’una autorització de residència per raons de reagrupament amb el titular d’una autorització de residència i treball, la renovació s’obté per una durada de deu anys quan el sol·licitant ha residit de manera permanent i efectiva al Principat d’Andorra durant set anys sota el règim successiu d’ambdues autoritzacions.
2. Les renovacions ulteriors de l’autorització esmentada a l’apartat anterior es concedeixen per una durada de deu anys i només poden ser denegades per motius d’ordre públic o si es constata la interrupció de la residència del titular al Principat d’Andorra.
Article 66 — Renovació d’una autorització de residència per raons de reagrupament concedida fa almenys set anys
1. L’estranger titular des de fa almenys set anys d’una autorització de residència per raons de reagrupament que ha residit de manera permanent i efectiva al Principat d’Andorra durant el darrer període de renovació de la seva autorització obté, després de sol·licitar-la, la renovació d’aquesta autorització per una durada de deu anys.
2. Les renovacions ulteriors de l’autorització esmentada a l’apartat anterior es concedeixen per una durada de deu anys i només poden ser denegades per motius d’ordre públic o si es constata la interrupció de la residència del titular al Principat d’Andorra.
Capítol tercer. Denegació de renovació d’una autorització d’immigració
Secció primera. Motius de denegació de renovació
Article 67 — Supòsits
Només és motiu de denegació de la sol·licitud de renovació d’una autorització d’immigració la constatació d’un o més dels supòsits següents:
a) L’incompliment de qualsevol dels requisits i criteris de renovació de les autoritzacions d’immigració establerts per aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupin.
b) El falsejament o l’omissió de dades, de documents o d’informació en l’expedient de sol·licitud de renovació, sense perjudici de la responsabilitat penal en la qual pugui incórrer la persona sol·licitant.
c) El fet de canviar de sector econòmic durant el primer any de l’autorització, quan aquesta Llei ho prohibeixi.
d) El fet de representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns i per a l’ordre públic en general.
Secció segona. Procediment de denegació de renovació
Article 68 — Procediment d’instrucció
Quan es constata l’existència d’un dels motius de denegació de renovació establerts a l’article anterior, el responsable del Servei d’Immigració competent a aquest efecte incoa i fa instruir l’expedient administratiu corresponent segons el procediment establert al Codi de l’Administració.
Article 69 — Resolució
El ministre encarregat d’Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern és competent per valorar els fets que han motivat la incoació de l’expedient i, en funció d’aquesta valoració, per decidir motivadament la denegació de la renovació o per arxivar l’expedient.
Article 70 — Principi de l’efecte suspensiu del recurs per a l’estranger resident
El recurs presentat per un estranger que té la condició de resident contra una decisió de denegació de renovació de la seva autorització d’immigració té efectes suspensius fins que recaigui sentència judicial ferma. En cas de desistiment de la part recurrent en qualsevol moment del procediment o en cas de caducitat de l’expedient, la decisió de denegació és immediatament executòria.
Article 71 — Excepció al principi de l’efecte suspensiu per al titular d’una autorització de treball de fronterer
1. El recurs presentat per un estranger titular d’una autorització de treball de fronterer contra una decisió de denegació de renovació de la seva autorització no té efectes suspensius i la mesura és immediatament executòria.
2. Tanmateix, tenint en compte la situació de la persona interessada, el ministre encarregat d’Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern pot atorgar-li un termini màxim de trenta dies naturals a comptar de l’endemà de la data de la notificació per abandonar el territori.
Secció tercera. Efectes de la denegació de renovació
Article 72 — Situació irregular i notificació al patró
1. L’estranger que té la condició de resident es troba en situació irregular quan ha estat objecte d’una decisió ferma de denegació de renovació de la seva autorització d’immigració de conformitat amb les disposicions de l’article 70 de la present Llei.
2. L’estranger titular d’una autorització de treball de fronterer es troba en situació irregular quan ha estat objecte d’una decisió administrativa de denegació de renovació.
3. Quan la denegació de renovació afecta una autorització d’immigració que comporta el dret a treballar, el Servei d’Immigració ha de notificar també aquesta resolució al patró.
Títol VIII. De l’anul·lació i de la caducitat de les autoritzacions d’immigració
Capítol primer. Anul·lació d’una autorització d’immigració
Secció primera. Anul·lació per via d’expedient
Article 73 — Motius
És motiu d’anul·lació d’una autorització d’immigració vigent la constatació de qualsevol dels supòsits següents:
a) Que la persona titular d’una autorització d’immigració vigent no resideixi al Principat d’Andorra de forma permanent i efectiva, o hi resideixi durant un període de temps inferior al que estableix expressament aquesta Llei, excepte per als titulars d’autoritzacions de treball sense residència i de fronterer i per a les persones titulars de les autoritzacions referides a l’article 30.8.
b) Que la persona titular de l’autorització d’immigració vigent que l’autoritza a treballar no treballi de forma permanent i efectiva al Principat d’Andorra i que no estigui en una de les situacions particulars previstes als articles 28bis, 59, 60, 62.2, 63, 64 i 65.
c) Que es constati el falsejament o l’omissió de dades, de documents o d’informació en l’expedient que va motivar l’atorgament o la renovació de l’autorització, o la simulació de relacions familiars, contractuals o de qualsevol altra naturalesa, així com de qualsevol negoci jurídic, sigui quin en sigui el contingut o la forma, i sense perjudici de la responsabilitat penal en què pugui incórrer la persona titular.
d) Que la persona titular de l’autorització hagi canviat de sector econòmic durant el primer any de l’autorització, quan la Llei ho prohibeix.
e) Que es constati que la persona titular d’una autorització inicial obtinguda en aplicació de les disposicions de l’article 41 ha deixat de tenir dret a l’excepció del principi de prioritat, abans de la tercera renovació, pel fet de no complir les condicions d’especialització o de salari.
f) Que es constati que la persona titular de l’autorització ha obtingut l’autorització en frau de llei.
g) Que es constati que la persona titular de l’autorització representa un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per a l’ordre públic.
h) Que es constati que la persona titular d’una autorització inicial obtinguda en aplicació de les disposicions de l’article 28bisresideix al Principat d’Andorra.
i) Que es constati que la persona titular d’una autorització de residència i treball per compte propi no ha complert o no compleix qualsevol dels requisits previstos a l’article 38teraplicables en cada cas.
j) Que es constati que la persona titular d’una autorització per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en un centre de cures mèdiques o terapèutiques privats, no consti efectivament ingressada en un centre d’aquestes característiques.
k) Que s’anul·li l’autorització d’immigració o es constati la manca de residència efectiva i permanent de les persones que sol·liciten el reagrupament familiar d’acord amb l’article 102, o que s’anul·li l’autorització d’immigració de residència sense treball de la persona titular principal descrita al títol IX o l’autorització d’immigració de la persona titular principal descrita al títol IXter, per a les persones que han estat objecte del reagrupament previstes a l’article 103, així com per a les persones a càrrec incloses a l’article 91.
l) Que es constati que el titular d’una autorització d’immigració per estudis en un establiment d’ensenyament radicat al Principat d’Andorra i reconegut pel Govern ha treballat més de 20 hores en còmput setmanal, o més de 24 hores en còmput setmanal en el cas de treballs en el sector sanitari o sociosanitari que requereixin guàrdies d’atenció continuada.
m) Que es constati que el titular d’una autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria no ha complert o no compleix qualsevol dels requisits previstos al títol IXteraplicables en cada cas.
n) Que es constati que el titular de l’autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres està prestant els seus serveis en un lloc diferent d’aquell per al qual se li va atorgar l’autorització, excepte en el supòsit previst a l’article 139.2, o que no se li respecten les condicions en virtut de les quals se li va atorgar l’autorització d’immigració temporal.
o) Que es constati que el titular d’una autorització inicial obtinguda en aplicació de les disposicions de l’article 28 ha treballat pel seu propi compte durant el primer any.
p) Que es constati que la persona que ha sol·licitat el reagrupament familiar no ha mantingut qualsevol de les condicions o dels requisits legals i reglamentaris que li van permetre obtenir el reagrupament al llarg de tota la durada de la vigència de l’autorització del reagrupament familiar acordat. L’anul·lació de l’autorització de la persona que va sol·licitar el reagrupament comporta l’anul·lació de les autoritzacions d’immigració de les persones que va reagrupar.
q) Que es constati que el titular d’una autorització d’immigració ha incomplert la normativa en matèria de reagrupament o que un o diversos dels familiars del titular d’una autorització d’immigració es troben en situació irregular al Principat d’Andorra.
r) Que es constati que la persona titular d’una autorització d’immigració temporal ha treballat de manera global més de 52 hores setmanals, o, alternativament, més de 12 hores setmanals en una ocupació o en un sector d’activitat econòmica diferents dels que van motivar l’atorgament de l’autorització.
s) Que es constati que la persona titular d’una autorització d’immigració temporal no ha complert o no compleix qualsevol dels requisits aplicables previstos en aquesta Llei.
t) Que es constati que la persona titular d’una autorització d’immigració per estudis no ha complert amb les condicions establertes reglamentàriament, pel que fa al seguiment dels cursos de formació i a l’assistència a aquests cursos.
Article 74 — Procediment d’instrucció
Quan es constata l’existència d’un dels motius d’anul·lació d’una autorització d’immigració esmentats en l’article anterior, el responsable del Servei d’Immigració competent a aquest efecte incoa i fa instruir l’expedient administratiu corresponent segons el procediment establert al Codi de l’Administració.
Article 75 — Resolució
El ministre encarregat d’Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern és competent per valorar els fets que han motivat la incoació de l’expedient i, en funció d’aquesta valoració, per decidir l’anul·lació o per arxivar l’expedient.
Article 76 — Principi de l’efecte suspensiu del recurs per a l’estranger resident
El recurs presentat per un estranger que té la condició de resident contra una decisió d’anul·lació de la seva autorització d’immigració té efectes suspensius fins que recaigui sentència judicial ferma. En cas de desistiment de la part recurrent en qualsevol moment del procediment o en cas de caducitat de l’expedient, la decisió d’anul·lació és immediatament executòria.
Article 77 — Excepció al principi de l’efecte suspensiu per al titular d’una autorització de treball de fronterer o de temporal de fronterer
1. El recurs presentat per un estranger titular d’una autorització de treball de fronterer o de temporal de fronterer contra una decisió d’anul·lació de la seva autorització no té efectes suspensius i la mesura és immediatament executòria.
2. Tenint en compte la situació de la persona afectada, el ministre encarregat d’Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern, pot atorgar-li un termini màxim de trenta dies naturals a comptar de l’endemà de la data de la notificació per abandonar el territori.
Article 78 — Efectes de l’anul·lació per via d’expedient
1. L’estranger que té la condició de resident es troba en situació irregular quan ha estat objecte d’una decisió ferma d’anul·lació de la seva autorització d’immigració de conformitat amb les disposicions de l’article 76 de la present Llei.
2. L’estranger titular d’una autorització de treball de fronterer o de temporal de fronterer es troba en situació irregular quan ha estat objecte d’una decisió administrativa d’anul·lació de la seva autorització.
3. Quan l’anul·lació afecta una autorització d’immigració que comporta el dret a treballar, el Servei d’Immigració ha de notificar també aquesta resolució al patró.
Secció segona. Anul·lació sense necessitat d’expedient
Article 79 — Motius i inscripció de l’anul·lació
1. És motiu d’anul·lació d’una autorització d’immigració, sense necessitat d’obrir cap expedient, la constatació de qualsevol dels supòsits següents:
a) La baixa voluntària del titular, degudament notificada al Servei d’Immigració.
b) L’obtenció, per part del titular d’una autorització d’immigració vigent, d’una autorització d’immigració d’una altra categoria.
c) L’expulsió administrativa ferma del titular.
d) La condemna ferma a una pena accessòria d’expulsió pronunciada per un tribunal penal.
e) L’adquisició de la nacionalitat andorrana per part del titular.
f) El transcurs d’un any des de la data en què caduqui qualsevol autorització d’immigració.
g) La manca de justificació de la inscripció al comú on resideix la persona titular d’una autorització de residència sense activitat lucrativa, d’una autorització de residència per raons professionals, d’una autorització de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu, d’una autorització d’immigració de residència i treball o d’una autorització per raó de reagrupament, un cop transcorreguts tres mesos des de l’obtenció de la mateixa autorització.
h) La manca de justificació de la inversió en actius andorrans en les condicions que es preveuen en l’apartat tercer de l’article 96 d’aquesta Llei.
2. La defunció del titular d’una autorització d’immigració s’anotarà igualment en el Registre Central d’Immigració.
Article 80 — Pèrdua de drets derivada de la baixa voluntària, de l’expulsió administrativa ferma o de la condemna ferma a una pena accessòria d’expulsió pronunciada per un tribunal penal
1. El titular d’una autorització d’immigració anul·lada per baixa voluntària, expulsió administrativa ferma o condemna ferma a una pena accessòria d’expulsió pronunciada per un tribunal penal perd tots els drets que es deriven de l’autorització d’immigració que ha quedat anul·lada. Aquesta persona es troba en situació irregular si no abandona el Principat d’Andorra, sense perjudici de la responsabilitat penal en la qual pot incórrer si es troba en una de les situacions esmentades als apartats c) i d) de l’article precedent.
Capítol segon. Caducitat de l’autorització d’immigració
Article 81 — Regularització d’una autorització renovable caducada
Després de la data de caducitat de l’autorització, la persona titular pot demanar la regularització de la seva situació si justifica, quan escaigui, que ha residit de manera permanent i efectiva al Principat d’Andorra des de la data en què se li va concedir la darrera autorització i també si compleix tots els altres requisits establerts en aquesta Llei per renovar la seva autorització.
Article 82 — Situació de l’estranger
1. El titular d’una autorització que en sol·licita la renovació dins del seu termini de vigència pot residir al Principat d’Andorra i/o pot treballar dins els límits dels drets que li atorgava l’autorització, encara que la renovació sigui efectiva després del termini de caducitat.
2. El titular d’una autorització renovable caducada de fa menys d’un any, que en sol·liciti la regularització, pot residir al Principat d’Andorra i/o pot treballar dins els límits dels drets que li atorgava l’autorització caducada, fins que recaigui una resolució ferma referent a la seva sol·licitud de regularització.
Article 83 — Motius de denegació de la regularització
Només és motiu de denegació de la sol·licitud de regularització d’una autorització d’immigració renovable caducada la constatació d’un o més dels supòsits següents:
a) L’incompliment de qualsevol dels requisits i criteris de renovació de les autoritzacions d’immigració establerts per aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupin.
b) El falsejament o l’omissió de dades, de documents o d’informació en l’expedient de sol·licitud de regularització, sense perjudici de la responsabilitat penal en la qual pugui incórrer el sol·licitant.
c) El fet de representar un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns i per a l’ordre públic en general.
Article 84 — Procediment d’instrucció
Quan es constata l’existència d’un dels motius de denegació de regularització d’una autorització d’immigració esmentats en l’article anterior, el responsable del Servei d’Immigració competent a aquest efecte incoa i fa instruir l’expedient administratiu corresponent segons el procediment establert al Codi de l’Administració.
Article 85 — Resolució
El ministre encarregat d’Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern és competent per valorar els fets que han motivat la incoació de l’expedient i, en funció d’aquesta valoració, per decidir la denegació de la regularització o per arxivar l’expedient.
Article 86 — Principi de l’efecte suspensiu del recurs per a l’estranger resident
El recurs presentat per un estranger que té la condició de resident contra una decisió de denegació de regularització de la seva autorització d’immigració renovable caducada des de fa menys d’un any quan en sol·licita la regularització té efectes suspensius fins que recaigui sentència judicial ferma. En cas de desistiment de la part recurrent en qualsevol moment del procediment o en cas de caducitat de l’expedient, la decisió de denegació és immediatament executòria.
Article 87 — Excepcions al principi de l’efecte suspensiu
1. El recurs presentat contra una decisió de denegació de regularització d’una autorització d’immigració de treball de fronterer i d’una autorització d’immigració renovable caducada des d’almenys un any quan en sol·licita la regularització no té efectes suspensius i la mesura és immediatament executòria.
2. Tenint en compte la situació de la persona afectada, el ministre encarregat d’Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern, pot atorgar-li un termini màxim de trenta dies naturals a comptar de l’endemà de la data de la notificació per abandonar el territori.
Article 88 — Efectes de la denegació de regularització
1. L’estranger que té la condició de resident i és titular d’una autorització d’immigració renovable caducada des de fa menys d’un any quan en sol·licita la regularització es troba en situació irregular quan ha estat objecte d’una decisió ferma de denegació de regularització de la seva autorització de conformitat amb les disposicions de l’article 86 de la present Llei.
2. L’estranger titular d’una autorització de treball de fronterer o titular d’un altre tipus d’autorització d’immigració renovable caducada des d’almenys un any quan en sol·licita la regularització es troba en situació irregular quan ha estat objecte d’una decisió administrativa de denegació de regularització de la seva autorització.
3. Quan la denegació de regularització afecta una autorització d’immigració que comporta el dret a treballar, el Servei d’Immigració ha de notificar també aquesta resolució al patró.
Títol IX. De les autoritzacions d’immigració de residència sense treball
Capítol primer. Disposicions comunes
Secció primera. Regles generals
Article 89 — Àmbit d’aplicació
1. Les disposicions d’aquest títol resulten aplicables a la concessió i l’extinció de les autoritzacions d’immigració de residència sense treball esmentades en els articles 32 i 33 d’aquesta Llei.
2. En tot el que no està específicament previst en aquest títol resultaran d’aplicació subsidiària les restants disposicions d’aquesta Llei.
Article 90 — Requisits generals
Per obtenir les autoritzacions de residència sense activitat lucrativa, per a professionals amb projecció internacional o per raons d’interès científic, cultural i esportiu, la persona sol·licitant, com a titular principal i inicial, ha de reunir els requisits següents:
a) Ésser major d’edat o menor emancipat, i no estar incapacitat per resolució judicial ferma.
b) Acreditar que es disposa de mitjans econòmics suficients, d’acord amb els requisits que s’estableixin reglamentàriament, que permetin a la persona sol·licitant i a les persones al seu càrrec, o a càrrec del seu cònjuge o parella estable, residir al Principat d’Andorra per tot el temps de vigència de la residència.
c) Justificar i tenir en vigència per a Andorra una cobertura i assegurança per malaltia, incapacitat i vellesa per a la persona sol·licitant i per a les persones al seu càrrec o a càrrec del seu cònjuge o parella estable per tot el temps de vigència de la mateixa, a excepció dels menors d’edat i els majors de seixanta anys, els quals han de justificar i tenir en vigència per a Andorra una cobertura i assegurança per malaltia.
d) Demostrar documentalment que és propietari o llogater d’un habitatge que reuneix les condicions mínimes d’habitabilitat requerides reglamentàriament, o que ha iniciat els tràmits per adquirir un habitatge al Principat en les mateixes condicions, els quals hauran de concloure en el termini d’un any a comptar de la presentació de la sol·licitud de residència. En el supòsit que existeixi una relació de parentesc en línia recta o col·lateral, fins al tercer grau inclòs, entre el sol·licitant i un resident sense activitat lucrativa, un resident en concepte de professional amb projecció internacional o un resident per raons d’interès científic, cultural i esportiu, també principal, és suficient acreditar que té dret a residir en el mateix habitatge d’aquest últim, sempre que les condicions de l’habitatge ho permetin d’acord amb la legislació vigent.
e) La signatura del sol·licitant i de les persones en nom de qui sol·licita l’autorització de residència, d’un compromís de fixar la seva residència principal i efectiva al Principat d’Andorra i de mantenir en vigor el contracte d’assegurança esmentat en l’apartat c).
Secció segona. Autorització de residència de persones a càrrec
Article 91 — Condició de resident a càrrec
1. Poden accedir a la condició legal de resident sense activitat lucrativa, en concepte de professional amb projecció internacional o per raons d’interès científic, cultural i esportiu, a més de la persona que la sol·liciti per a ella mateixa com a titular principal i inicial i amb les mateixes condicions i terminis que aquesta:
a) El consort del resident, sempre que no estigui separat judicialment o de fet en el moment de sol·licitar la condició de resident, sense que es pugui agrupar més d’un cònjuge, encara que la llei personal de l’estranger permeti aquesta modalitat de matrimoni.
b) La persona que hagi format una unió estable de parella amb el resident, sempre que s’hagi constituït d’acord amb els requisits establerts per la llei que la reguli i que no s’hagi extingit per qualsevol de les causes previstes legalment.
c) Els ascendents del resident o del seu cònjuge o parella estable sempre que estiguin al seu càrrec.
d) Els fills menors d’edat no emancipats del resident i els del seu cònjuge o parella estable en les mateixes condicions. En el cas de fills adoptius serà necessari acreditar que la constitució de l’adopció s’ha fet d’acord amb els requisits necessaris per ser reconeguda al Principat d’Andorra.
e) Els fills majors d’edat incapacitats d’acord amb les prescripcions de la seva llei personal, dels que el resident o el seu cònjuge o parella estable sigui representant legal, o que es considerin discapacitats d’acord amb les disposicions de la Llei de garantia dels drets de les persones amb discapacitat, del 17 d’octubre del 2002, i estiguin a càrrec del resident o del seu cònjuge o parella estable, o que tinguin legalment dret a rebre aliments de qualsevol d’ells d’acord amb la seva llei personal.
f) Els fills majors d’edat, però menors de 25 anys, del resident o del seu cònjuge o parella estable que tinguin com activitat principal o única cursar o ampliar estudis.
g) Els altres descendents del resident o del seu cònjuge o parella estable, en les mateixes condicions que els fills, quan estiguin a càrrec de qualsevol d’ells.
h) Els tutelats legalment o que estiguin sota la protecció d’un resident sense activitat lucrativa, en concepte de professional amb projecció internacional o per raons d’interès científic, cultural i esportiu, del seu cònjuge o parella estable en el marc d’una institució similar a la reconeguda en l’ordenament andorrà i no contrària a l’ordre públic nacional.
2. Als efectes de la present Llei s’entén com persona a càrrec aquella que depèn econòmicament o personalment del sol·licitant de residència sense activitat lucrativa, en concepte de professional amb projecció internacional o per raons d’interès científic, cultural i esportiu o del resident sense activitat lucrativa, en concepte de professional amb projecció internacional o per raons d’interès científic, cultural i esportiu, d’acord amb la seva llei personal.
Article 92 — Concessió per reagrupament
1. Les persones esmentades en l’article anterior poden accedir a la condició de resident sense activitat lucrativa, de resident en concepte de professional amb projecció internacional o de resident per raons d’interès científic, cultural i esportiu en el moment que el titular principal sol·liciti la residència o, posteriorment, per reagrupament familiar, sempre que el titular de la residència acrediti que disposa dels mitjans suficients per fer-se càrrec d’aquestes persones i que disposa d’un allotjament amb les condicions legals d’habitabilitat suficients, i que la persona que vol adquirir la condició de resident no representa un risc per a la seguretat de l’Estat, les persones, els béns o l’ordre públic, disposa d’una assegurança que cobreixi de forma suficient i vàlida per al Principat d’Andorra qualsevol tipus de despesa mèdica o sanitària, i no suposa un risc per a la salut pública. El compliment d’aquest darrer requisit s’acredita mitjançant un certificat mèdic expedit pel Servei de Medicina Legal i Forense, en el cas de menors fins 14 anys, o pel fet d’haver estat declarat apte per residir pel Servei Mèdic d’Immigració, en el cas de majors d’aquesta edat.
2. Als efectes d’aplicació de l’article anterior les unions estables de parella s’equiparen al matrimoni, amb les salvetats següents:
a) La persona que hagi donat dret al reagrupament familiar de la seva parella no pot donar dret al reagrupament familiar d’una nova parella fins que hagin transcorregut almenys cinc anys des de l’anterior inscripció al Registre d’unions estables de parella.
b) Si s’extingeix la unió estable de parella d’una persona que hagi obtingut una autorització d’immigració de residència sense activitat lucrativa, per a professionals amb projecció internacional o per raons d’interès científic, cultural i esportiu en el marc del reagrupament familiar, l’eventual nova unió estable de parella d’aquesta persona no pot donar lloc al reagrupament familiar de la nova parella fins que hagin transcorregut almenys cinc anys des de la cancel·lació, al Registre d’unions estables de parella, de la unió estable anterior.
Article 93 — Extinció de l’autorització principal
1. En cas de defunció del titular principal, si una de les persones al seu càrrec vol optar a la titularitat de la residència sense activitat lucrativa, per a professionals amb projecció internacional o per raons d’interès científic, cultural i esportiu que ostentava el difunt pot sol·licitar que se li mantingui la mateixa autorització d’aquest sempre que reuneixi els requisits que aquesta Llei exigeix per als titulars principals i aporti els documents que no li haguessin estat exigits com a persona a càrrec.
2. L’esmentada sol·licitud, que comportarà el pagament de la taxa corresponent a una renovació, s’haurà de presentar en el termini d’un any a comptar de la defunció del titular principal. El termini de vigència de l’autorització es regirà per les mateixes normes que regulen la renovació d’autorització.
Article 94 — Extinció de la situació de dependència
Tota persona que ostenti una residència sense activitat lucrativa, per a professionals amb projecció internacional o per raons d’interès científic, cultural i esportiu, a càrrec d’un titular principal i deixi d’estar a càrrec d’aquest, haurà de sol·licitar, si vol continuar ostentant aquesta condició, una nova autorització de residència sense activitat lucrativa, per a professionals amb projecció internacional o per raons d’interès científic, cultural i esportiu com a titular principal, d’acord amb els requisits d’aquesta Llei. No obstant, si ho sol·licita en un termini màxim d’un any, el pagament de taxes i el termini de vigència de l’autorització es regirà per les mateixes normes que regulen la renovació d’autorització i sols li seran requerits els documents que no li haguessin estat exigits com a persona a càrrec.
Capítol segon. De les autoritzacions de residència sense activitat lucrativa
Article 95 — Concepte de resident sense activitat lucrativa
1. Es considera resident sense activitat lucrativa als efectes d’aquesta Llei la persona física que no té la nacionalitat andorrana i que estableix la seva residència principal i efectiva al Principat d’Andorra durant almenys 90 dies per any natural sense exercir-hi cap activitat laboral o professional.
2. No obstant això, el resident sense activitat lucrativa pot desenvolupar les activitats necessàries per a la gestió del seu propi patrimoni i, en particular, les funcions que li corresponguin com a administrador de les entitats en el capital o en els fons propis de les quals tingui una participació igual o superior al cinquanta per cent, i sempre que el càrrec d’administrador no sigui remunerat.
Article 96 — Inversió en actius andorrans
1. El titular principal d’una residència sense activitat lucrativa ha d’invertir de forma permanent i efectiva una quantitat d’almenys un milió d’euros (1.000.000 €) en alguna o diverses de les tipologies d’actius que s’indiquen a continuació:
a) Béns immobles situats en el territori del Principat d’Andorra.
b) Participacions en el capital social o en els fons propis de societats residents en el Principat d’Andorra.
c) Instruments de deute o financers emesos per entitats residents en el Principat d’Andorra, així com fons d’inversió col·lectiva de dret andorrà, durant un màxim de 36 mesos. Transcorregut aquest termini, el titular de la inversió ha de destinar la quantitat invertida a alguna de les altres tipologies d’actius andorrans perquè la inversió continuï computant com a inversió als efectes d’aquest article. El nou destí de la inversió s’ha d’acreditar en les condicions que es determinen reglamentàriament.
d) Instruments de deute emesos per qualsevol Administració pública del Principat d’Andorra.
e) Productes d’assegurança de vida contractats amb entitats residents en el Principat d’Andorra.
f) Dipòsits no remunerats en l’Autoritat Financera Andorrana.
No obstant això, aquesta quantitat queda reduïda a l’import de quatre-cents mil euros (400.000 €) sempre que la inversió es faci directament o indirectament i de forma permanent i efectiva en el Fons d’Habitatge, de conformitat amb la normativa aplicable.
En cas que la inversió en actius andorrans referida al primer paràgraf s’efectuï parcialment o totalment en béns immobles, s’ha de destinar un import superior a vuit-cents mil euros (800.000 €) a cada unitat immobiliària que s’adquireixi.
2. En qualsevol cas, el titular principal d’una residència sense activitat lucrativa ha d’efectuar un ingrés, a favor de l’Autoritat Financera Andorrana, d’un import de cinquanta mil euros (50.000 €). A més, el titular principal també ha de fer un ingrés d’un import addicional de dotze mil euros (12.000 €) per a cadascuna de les persones al seu càrrec que adquireixin la condició de resident sense activitat lucrativa. Aquests ingressos queden subjectes al règim següent:
— L’import de cinquanta mil euros (50.000 €), corresponent a l’autorització del titular principal, i l’import de dotze mil euros (12.000 €), per a cada persona a càrrec, s’ingressen amb caràcter definitiu i no són reemborsables, llevat que l’autorització d’immigració inicial sigui denegada.
Un cop el Servei d’Immigració hagi comunicat l’atorgament de l’autorització corresponent, l’Autoritat Financera Andorrana ha de transferir al ministeri competent en matèria de finances els imports ingressats amb caràcter definitiu, els quals resten a benefici de l’Estat.
3. El sol·licitant d’una autorització de residència sense activitat lucrativa ha de manifestar, en el moment de formalitzar la sol·licitud, el seu compromís de fer efectiva la inversió esmentada a l’apartat 1 en un termini màxim de sis mesos. Aquest termini es pot prorrogar uns sis mesos més sempre que s’acrediti que la inversió esmentada a l’apartat 1 no s’ha pogut formalitzar per causa de força major o per culpa d’un tercer. Un cop transcorregut aquest període de temps, el resident ha d’aportar, en les condicions que es determinin reglamentàriament, els documents acreditatius de la inversió descrita a l’apartat 1.
En el supòsit que el resident sense activitat lucrativa no aporti, en els termes establerts reglamentàriament, els documents justificatius de la seva inversió, o del nou destí de la inversió de conformitat amb l’apartat 1.
c
), l’autorització de residència sense activitat lucrativa queda anul·lada.
Article 97 — Persones exemptes
Als efectes d’aquesta Llei no es consideren residents sense activitat lucrativa i, per tant, queden exceptuades de les condicions necessàries per accedir a aquesta condició les persones següents:
a) La persona que estableixi la seva residència al Principat d’Andorra per reagrupament familiar, com a persona a càrrec del titular d’una autorització de residència i treball o d’una persona de nacionalitat andorrana.
b) La persona titular d’una autorització de residència i treball que es jubila, el seu cònjuge o parella estable i les persones a càrrec.
c) La persona que sol·liciti i obtingui una autorització d’immigració per cursar o ampliar estudis o realitzar treballs d’investigació o de formació o entrenaments esportius, en qualsevol centre públic o privat andorrà, sempre que compleixi els requisits que exigeix aquesta Llei.
d) La persona que resideixi temporalment i per una durada inferior a 90 dies al Principat d’Andorra per seguir tractaments mèdics, sempre que acrediti aquest fet i limiti la seva estada a la durada del tractament.
e) La persona que sol·liciti i obtingui una autorització d’immigració per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats, sempre que compleixi els requisits que exigeix aquesta Llei, i que se sotmeti concretament a les especificitats del títol IX bis de la Llei.
Capítol tercer. De les autoritzacions de residència per a professionals amb projecció internacional
Article 98 — Concepte de professional amb projecció internacional
1. Es considera professional amb projecció internacional la persona física que no té la nacionalitat andorrana i que estableix la seva residència principal i efectiva en el Principat d’Andorra durant almenys 90 dies per any natural, per desenvolupar una activitat professional en els termes següents:
a) La seu o base des de la qual es desenvolupa l’activitat professional està situada en el territori del Principat d’Andorra.
b) En el desenvolupament de la seva activitat professional en el Principat d’Andorra, el professional amb projecció internacional compta com a màxim amb una persona contractada en règim laboral.
c) Els serveis prestats pel professional amb projecció internacional tenen com a destinataris principalment persones o entitats no residents en el Principat d’Andorra. S’entén complert aquest requisit sempre que almenys el 85% dels serveis prestats pel professional amb projecció internacional siguin utilitzats en qualsevol altre país o territori diferent de l’andorrà.
2. Els professionals amb projecció internacional només poden desenvolupar activitats lucratives en el territori andorrà en els termes indicats a l’apartat anterior d’aquest article. Qualsevol altra activitat, assalariada o no, a temps parcial o a temps complet, feta per compte propi o d’altri i de caràcter lucratiu, requereix l’obtenció de la corresponent autorització d’immigració en els termes d’aquesta Llei.
Article 99 — Règim aplicable
La concessió i extinció de les autoritzacions de residència per a professionals amb projecció internacional es regeixen íntegrament pel que s’estableix en el capítol segon del títol IX d’aquesta Llei, amb les especialitats següents:
a) A l’efecte d’acomplir el requisit previst a l’apartat b) de l’article 90, el sol·licitant ha d’acreditar la viabilitat econòmica del projecte que pretén iniciar i demostrar que aquest projecte generarà els recursos econòmics suficients que li permetin, tant a ell com a les persones a càrrec seu, residir al Principat d’Andorra per tot el temps de vigència de la residència per raons professionals.
El Govern determina reglamentàriament els requisits que s’han de complir per a l’acreditació de l’existència de mitjans econòmics suficients en els termes indicats.
b) L’activitat professional que desenvolupi la persona sol·licitant s’ha d’emmarcar en algun dels sectors on el Govern, atesa la seva anàlisi de la situació i de les necessitats quantitatives i qualitatives de l’economia andorrana, consideri convenient donar entrada en el territori andorrà a professionals que permetin satisfer les necessitats esmentades.
El Govern determina reglamentàriament, en el marc de la fixació de la quota d’autoritzacions prevista a l’article 23, apartat 10 d’aquesta Llei, els sectors professionals que, d’acord amb l’anàlisi indicada en el paràgraf anterior, requereixen l’entrada en el Principat d’Andorra de professionals de nacionalitat estrangera.
c) L’òrgan competent concedeix les autoritzacions per a professionals amb projecció internacional, tenint en compte, a més de les circumstàncies indicades en els apartats a) i b) anteriors, el nivell de qualificació i d’experiència professional del sol·licitant en el sector en el qual s’emmarqui l’activitat que desenvolupi, de manera que es puguin satisfer les necessitats quantitatives i qualitatives de l’economia andorrana, d’acord amb el que disposa l’apartat b) anterior.
El Govern determina reglamentàriament els requisits de qualificació i experiència professional que han de satisfer els sol·licitants per obtenir l’autorització de residència per a professionals amb projecció internacional.
d) El titular principal d’una autorització de residència per professionals amb projecció internacional ha de fer efectiu i dipositar a l’Autoritat Financera Andorrana l’import de quaranta-set mil cinc-cents euros (47.500 euro.
s) no remunerats. A més, el titular principal també ha de dipositar l’import de nou mil cinc-cents euros (9.500 euro.
s) no remunerats per a cadascuna de les persones al seu càrrec que adquireixin la condició de resident en concepte de professional amb projecció internacional. En cas que el titular de l’autorització es doni de baixa, o en cas que s’anul·li o no es renovi l’autorització, es restitueix el dipòsit, descomptades les taxes aplicades per l’Autoritat Financera Andorrana, amb la reserva de les retencions que es puguin produir per incompliment de les obligacions contretes al Principat d’Andorra.
Capítol quart. De les autoritzacions de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu
Article 100 — Concepte de resident per raons d’interès científic, cultural o esportiu
1. Es considera resident per raons d’interès científic, cultural i esportiu la persona física estrangera que gaudeix del reconeixement internacional pel seu talent en el món de la ciència, la cultura o els esports, i que estableix la seva residència principal i efectiva al Principat d’Andorra durant almenys 90 dies per any natural.
2. Les persones que obtinguin l’autorització de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu poden desenvolupar les activitats necessàries per gestionar el seu propi patrimoni i, en particular, les funcions que els corresponguin com a administradors de les entitats en el capital o en els fons propis dels quals tinguin una participació igual o superior al cinquanta per cent, sempre que el càrrec d’administrador no sigui remunerat. També poden continuar desenvolupant les activitats professionals que els siguin pròpies, sempre que tinguin com a destinataris principals persones o entitats no residents al Principat d’Andorra. S’entén complert aquest requisit si almenys el 85% dels serveis prestats pel resident per raons d’interès científic, cultural i esportiu són utilitzats en qualsevol altre país o territori diferent de l’andorrà.
3. Sense perjudici del compliment dels requisits esmentats a l’article següent d’aquesta Llei, el Govern concedeix les autoritzacions de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu valorant les necessitats i la situació del Principat d’Andorra en l’àmbit en el qual s’inscrigui l’activitat de la persona sol·licitant. A aquests efectes, el Govern té plena discrecionalitat per apreciar si la persona sol·licitant de l’autorització de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu compleix les condicions per entendre que gaudeix del reconeixement internacional pel seu talent en el món de la ciència, la cultura o els esports.
Article 101 — Règim aplicable
La concessió i l’extinció de les autoritzacions de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu es regeixen íntegrament pel que s’estableix en el capítol segon del títol IX d’aquesta Llei, amb les especialitats següents:
a) A l’efecte d’acomplir el requisit previst a l’apartat b) de l’article 90, el sol·licitant ha d’acreditar que l’activitat que desenvolupa en el camp de la ciència, la cultura o l’esport li permet generar els recursos econòmics suficients perquè tant ell com les persones a càrrec seu puguin residir al Principat d’Andorra durant tot el temps de vigència de la residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu. El Govern determina reglamentàriament els requisits que han de complir-se per a l’acreditació de l’existència de mitjans econòmics suficients en els termes indicats.
b) El titular principal d’una autorització de residència per raons d’interès científic, cultural i esportiu ha de fer efectiu i dipositar a l’Autoritat Financera Andorrana l’import de quaranta-set mil cinc-cents euros (47.500 euro.
s) no remunerats. A més, el titular principal també ha de dipositar l’import de nou mil cinc-cents euros (9.500 euro.
s) no remunerats per a cadascuna de les persones al seu càrrec que adquireixin la condició de resident per raons d’interès científic, cultural i esportiu. En cas que el titular de l’autorització es doni de baixa, o en cas que s’anul·li o no es renovi l’autorització, es restitueix el dipòsit, descomptades les taxes aplicades per l’Autoritat Financera Andorrana, amb la reserva de les retencions que es puguin produir per incompliment de les obligacions contretes al Principat d’Andorra.
Títol X. Del reagrupament familiar
Capítol primer. Principis generals
Article 102 — Persones que poden sol·licitar el reagrupament familiar
1. Poden sol·licitar el reagrupament familiar segons les especificacions de la present Llei, la persona de nacionalitat andorrana que resideix al Principat d’Andorra o l’estranger titular d’una autorització d’immigració de residència i treball que hagi residit legalment i de manera efectiva i permanent a Andorra en els darrers tres mesos.
2. La persona estrangera titular d’una autorització d’immigració de residència sense treball sol·licita el reagrupament familiar d’acord amb les disposicions establertes en el títol IX de la present Llei.
3. La persona estrangera titular d’una autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria sol·licita el reagrupament familiar d’acord amb les disposicions establertes en el títol IX de la present Llei.
Article 103 — Persones que es poden reagrupar
1. Una persona de nacionalitat andorrana que resideixi al Principat d’Andorra o una persona estrangera titular d’una autorització d’immigració de residència i treball que resideixi al Principat d’Andorra i que hi hagi residit legalment i de manera efectiva i permanent els darrers tres mesos, pot sol·licitar el reagrupament familiar amb:
a) El cònjuge o el membre de la unió estable de parella.
b) Els seus fills menors d’edat, i els fills menors d’edat del cònjuge dels quals tinguin la guàrdia i custòdia legals.
c) Els seus fills majors d’edat, i els fills majors d’edat del cònjuge, a càrrec i dels quals exerceixin la tutela legal o que tinguin sota la seva protecció en el marc d’una institució similar.
d) Els ascendents a càrrec que tinguin com a mínim 65 anys o que estiguin jubilats.
e) Altres persones que les esmentades en les lletres anteriors quan el sol·licitant n’exerceixi la tutela legal o les tingui sota la seva protecció en el marc d’una altra institució similar reconeguda per l’ordenament jurídic andorrà i no contrària a l’ordre públic nacional, sempre que ambdós progenitors hagin perdut o els hagi quedat extingida la pàtria potestat.
2. Quan es tracti dels fills referits als apartats b) i c) anteriors, el reagrupament serà immediat, si el cònjuge que podia reagrupar-se amb l’altre obté, al seu torn, una autorització de residència i treball, tot complint els altres requisits.
3. Als efectes d’aquest títol, es considera persona a càrrec la que no disposa de mitjans personals suficients per viure i que depèn econòmicament de la persona sol·licitant del reagrupament familiar. La suficiència de mitjans econòmics es determina reglamentàriament, atenent especialment com a criteris de càlcul el cost dels béns i dels serveis bàsics i l’avaluació objectiva de les necessitats econòmiques de totes les persones a càrrec.
Article 104 — Requisits generals de seguretat i d’ordre públic per a l’atorgament de l’autorització
1. La sol·licitud de reagrupament familiar pot ser denegada si la persona que es vol reagrupar amb un andorrà o amb el titular d’una autorització de residència i treball representa un risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per a l’ordre públic.
2. Es prohibeix qualsevol tipus de reagrupament familiar assimilat a una pràctica poligàmica o equivalent. Les autoritzacions lliurades són anul·lades per a tot el nucli familiar en cas de constatació d’una de les pràctiques esmentades.
Article 105 — Requisits per acreditar el matrimoni, la unió estable de parella, la filiació o la tutela
El matrimoni, la unió estable de parella, la filiació o la tutela invocats per sol·licitar el reagrupament familiar han de ser degudament acreditats. Les condicions per a l’acreditació són fixades per reglament i el Servei d’Immigració pot dur a terme les verificacions oportunes en aquest sentit.
Article 106 — Requisits per al reagrupament
1. El resident que sol·licita el reagrupament familiar amb una de les persones descrites a l’article 103 d’aquesta Llei ha d’acreditar que disposa dels mitjans econòmics suficients per assegurar-los un nivell de vida digne i un allotjament adequat. L’allotjament ha de complir les condicions mínimes d’habitabilitat. La suficiència de mitjans econòmics es determina reglamentàriament, atenent especialment com a criteris de càlcul el cost dels béns i dels serveis bàsics i l’avaluació objectiva de les necessitats econòmiques de totes les persones a càrrec. Aquests mitjans econòmics s’han de mantenir al llarg de tota la durada de la vigència de l’autorització del reagrupament acordat.
2. La persona a càrrec o que es troba sota la tutela del sol·licitant ha de disposar d’una assegurança que cobreixi de forma suficient i vàlida per al Principat d’Andorra qualsevol tipus de despesa mèdica o sanitària. La suficiència de l’assegurança es determina reglamentàriament.
3. L’allotjament del cònjuge i dels fills menors de 16 anys a càrrec de la persona sol·licitant és únicament la llar del mateix sol·licitant. La suficiència de la llar familiar es determina reglamentàriament. Si la situació de convivència de la parella canvia després de l’obtenció del dret al reagrupament, el domicili de cada cònjuge pot ser diferent, sempre que també sigui suficient, d’acord amb les disposicions reglamentàries.
Capítol segon. Autoritzacions d’immigració concedides en el marc del reagrupament familiar
Secció primera. Reagrupament familiar amb una persona de nacionalitat andorrana
Article 107 — Reagrupament familiar i accés al treball del cònjuge i dels fills estrangers d’una persona de nacionalitat andorrana i dels fills del seu cònjuge
1. Quan reuneixen els requisits exigits per al reagrupament familiar en la present Llei, el cònjuge, els fills estrangers i els fills estrangers del cònjuge d’una persona de nacionalitat andorrana obtenen una autorització de residència per raons de reagrupament. Obtenen una autorització de residència i treball si també acrediten una contractació laboral.
2. Aquestes autoritzacions es concedeixen per una durada de deu anys.
Article 108 — Reagrupament familiar i accés al treball d’altres persones que es reagrupen amb una persona de nacionalitat andorrana
1. Quan reuneix els requisits exigits per al reagrupament familiar amb una persona de nacionalitat andorrana, tota persona altra que les esmentades en l’article precedent obté una autorització de residència per raons de reagrupament d’una durada de deu anys.
2. Si desitja treballar, aquesta persona ha de sol·licitar una autorització d’immigració d’un tipus que permeti treballar. Aquesta sol·licitud es tramita i queda sotmesa als criteris i les condicions de concessió d’una autorització inicial i no s’hi apliquen les derogacions per reagrupament familiar previstes als articles 42 i 112.2 de la present Llei. Si es concedeix, la nova autorització queda sotmesa a les disposicions legals i reglamentàries que regulen una autorització d’immigració inicial.
Secció segona. Reagrupament familiar amb el titular d’una autorització de residència i treball
Article 109 — Principi general de concessió d’una autorització d’immigració per raons de reagrupament
1. La persona que reuneix els requisits exigits per al reagrupament familiar amb el titular d’una autorització de residència i treball obté una autorització de residència per raons de reagrupament. L’autorització de residència per raons de reagrupament es lliura per una durada inicial màxima d’un any, i es renova tres vegades per períodes de dos anys. Transcorreguts set anys a comptar de la data de la concessió inicial de l’autorització, les renovacions successives es lliuren per períodes de deu anys.
2. No obstant el que estableix l’apartat anterior, la vigència de l’autorització de residència per raons de reagrupament queda supeditada a la vigència de l’autorització de residència i treball de la persona que ha sol·licitat el reagrupament familiar.
Article 110 — Reagrupament familiar i accés al treball del cònjuge i dels fills estrangers del titular d’una autorització de residència i treball i dels fills del seu cònjuge
1. Quan reuneixen els requisits exigits per al reagrupament familiar en aquesta Llei i acrediten una contractació laboral, el cònjuge, els fills, i els fills del cònjuge del titular d’una autorització de residència i treball obtenen una autorització de residència i treball.
2. La durada d’aquestes autoritzacions és la mateixa que preveu l’article anterior.
Article 111 — Reagrupament familiar i accés al treball d’altres persones que es reagrupen amb el titular d’una autorització de residència i treball
1. Quan reuneix els requisits exigits per al reagrupament familiar amb el titular d’una autorització de residència i treball, tota persona altra que les esmentades en l’article precedent obté una autorització de residència per raons de reagrupament. El període de la durada d’aquesta autorització és el previst en l’article 109.
2. Si desitja treballar, aquesta persona ha de sol·licitar una autorització d’immigració d’un tipus que permeti treballar. Aquesta sol·licitud es tramita i queda sotmesa als criteris i les condicions de concessió d’una autorització inicial i no s’hi apliquen les derogacions per reagrupament familiar previstes als articles 42 i 112.
2. Si es concedeix, la nova autorització queda sotmesa a les disposicions legals i reglamentàries que regulen una autorització d’immigració inicial.
Capítol tercer. Denegació de concessió d’una autorització d’immigració inicial en el marc del reagrupament familiar
Article 112 — Condicions i motius de denegació
1. La sol·licitud d’autorització d’immigració inicial en el marc del reagrupament familiar només pot ser denegada en les mateixes condicions i pels mateixos motius que qualsevol altra sol·licitud d’autorització d’immigració inicial, o per manca d’un dels requisits específics previstos per al reagrupament familiar en el present títol.
2. Tanmateix, aquesta sol·licitud no pot ser denegada per motius de salut pública o d’ineptitud al treball o a la residència per causes mèdiques.
Article 113 — Efectes de la denegació
L’estranger a qui s’ha denegat una sol·licitud d’autorització d’immigració inicial en el marc del reagrupament familiar es troba en situació irregular.
Títol XI. De la situació irregular en matèria d’immigració
Article 114 — Principi general d’abandó del territori
Tot estranger que es troba en situació irregular segons les disposicions de la present Llei ha d’abandonar el territori andorrà.
Article 115 — Excepcions al principi general d’abandó del territori
No s’aplica el principi general d’obligació d’abandó del territori andorrà a les persones que es troben en un dels supòsits següents:
a) L’estranger que sojorna al Principat d’Andorra més de noranta dies i per al qual s’ha presentat una sol·licitud d’autorització d’immigració en el marc del reagrupament familiar amb un andorrà o amb el titular d’una autorització de residència i treball. Aquesta persona pot sojornar al país fins que recaigui resolució administrativa referent a la seva sol·licitud de reagrupament.
b) El titular d’una autorització d’immigració que li permet exclusivament residir al Principat d’Andorra i hi treballa sense disposar de l’autorització corresponent. Si aquesta persona cessa immediatament de treballar, pot continuar residint-hi sense perjudici de les sancions que puguin ser-li imposades.
c) El titular d’una autorització de fronterer que pernocta de forma habitual al Principat d’Andorra. Si aquesta persona torna a pernoctar fora del territori andorrà, pot continuar treballant-hi d’acord amb les modalitats que li permet la seva autorització, sense perjudici de les sancions que puguin ser-li imposades.
d) El titular d’una autorització d’immigració temporal o d’una autorització d’immigració temporal de fronterer que li permet treballar en certes modalitats o amb determinades limitacions i que treballa sense respectar-les. Si aquesta persona cessa immediatament de treballar en la modalitat no autoritzada i respecta les limitacions imposades, pot continuar treballant, sense perjudici de les sancions que puguin ser-li imposades.
e) La persona titular d’una autorització de treball sense residència que resideix de forma habitual al Principat d’Andorra. Si aquesta persona torna a residir fora del territori andorrà, pot continuar treballant a l’estranger, en els termes de la seva autorització, sense perjudici de les sancions que se li puguin imposar.
f) Les víctimes del tràfic d’éssers humans, segons estableix l’article 115bis.
Article 115bis
1. Quan hi hagi motius raonables per pensar que una persona, major o menor d’edat, és víctima del tràfic d’éssers humans, se li pot atorgar un període de reflexió i de recuperació, d’acord amb el procediment previst reglamentàriament. Durant aquest període, la persona interessada està autoritzada a residir a Andorra per un període de tres mesos, per poder escapar-se de la influència dels traficants, recuperar-se i decidir si desitja cooperar amb les autoritats en la investigació del delicte que se’n derivi.
2. El període de reflexió i de recuperació a què fa referència l’apartat anterior es pot prorrogar una vegada, per un altre període de tres mesos, en cas que sigui necessari.
3. Durant el període de reflexió i de recuperació, i també mentre duri la fase d’identificació de la víctima, la persona interessada no pot ser objecte de cap mesura de policia administrativa de les que estableix el títol XII.
4. El període de reflexió i de recuperació es pot denegar o pot ser revocat per motius d’ordre públic o quan es tingui coneixement que la condició de víctima del tràfic d’éssers humans s’ha invocat de manera indeguda. La resolució mitjançant la qual es denega o revoca el període de reflexió o de recuperació ha de ser motivada, i en cas que s’interposi un recurs contra la resolució denegatòria, la persona interessada no pot ser objecte de cap mesura de policia administrativa de les que estableix el títol XII fins que la resolució esmentada esdevingui ferma.
Article 115 bis — Període de reflexió i de recuperació
1. Quan hi hagi motius raonables per pensar que una persona, major o menor d’edat, és víctima del tràfic d’éssers humans, se li pot atorgar un període de reflexió i de recuperació, d’acord amb el procediment previst reglamentàriament. Durant aquest període, la persona interessada està autoritzada a residir a Andorra per un període de tres mesos, per poder escapar-se de la influència dels traficants, recuperar-se i decidir si desitja cooperar amb les autoritats en la investigació del delicte que se’n derivi.
2. El període de reflexió i de recuperació a què fa referència l’apartat anterior es pot prorrogar una vegada, per un altre període de tres mesos, en cas que sigui necessari.
3. Durant el període de reflexió i de recuperació, i també mentre duri la fase d’identificació de la víctima, la persona interessada no pot ser objecte de cap mesura de policia administrativa de les que estableix el títol XII.
4. El període de reflexió i de recuperació es pot denegar o pot ser revocat per motius d’ordre públic o quan es tingui coneixement que la condició de víctima del tràfic d’éssers humans s’ha invocat de manera indeguda. La resolució mitjançant la qual es denega o revoca el període de reflexió o de recuperació ha de ser motivada, i en cas que s’interposi un recurs contra la resolució denegatòria, la persona interessada no pot ser objecte de cap mesura de policia administrativa de les que estableix el títol XII fins que la resolució esmentada esdevingui ferma.
Article 116 — Desobediència a l’ordre d’abandó del territori
A qualsevol persona en situació irregular a qui s’ha notificat que ha d’abandonar el país i que no ho fa en el termini fixat, se li pot aplicar la mesura de policia administrativa corresponent establerta en la present Llei.
Títol XII. De les mesures de policia administrativa destinades a fer cessar una situació irregular i dels seus procediments
Capítol primer. Denegació d’accés
Article 117 — Definició de la denegació d’accés
1. La denegació d’accés és una mesura de policia administrativa destinada a prohibir l’entrada al territori andorrà de l’estranger que no compleix almenys un dels requisits establerts per entrar al Principat d’Andorra.
2. L’estranger titular d’una autorització d’immigració vigent no pot ésser objecte de denegació d’accés per motius de salut pública, de seguretat i d’ordre públic o per insuficiència de mitjans econòmics suficients.
3. La denegació d’accés no és incompatible amb la incoació d’un expedient d’expulsió administrativa.
Article 118 — Competència en matèria de denegació d’accés
Són competents per denegar l’accés al Principat d’Andorra els funcionaris del Cos de Policia d’Andorra.
Capítol segon. Foragitament
Article 119 — Definició del foragitament
1. El foragitament és una mesura de policia administrativa destinada a conduir a la frontera i a fer sortir del territori nacional l’estranger que ha entrat de forma irregular en territori andorrà, o que es troba en règim turístic i en una de les situacions detallades a continuació:
a) No posseeix els documents ni, si escau, els visats establerts legalment per entrar al Principat d’Andorra.
b) Representa un risc greu per a la salut pública. Aquest risc s’avalua seguint els criteris definits a l’article 12.
c) Representa un risc greu i constatat per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns, o per a l’ordre públic.
d) No disposa notòriament dels mitjans econòmics suficients per continuar sojornant a Andorra.
e) Se li ha notificat o advertit que es troba en una de les situacions previstes en els apartats a) a d) i no ha abandonat el Principat d’Andorra en el termini fixat.
2. S’entén per entrada irregular la de l’estranger que ha entrat en territori andorrà per un pas fronterer no habilitat, o bé que hi ha entrat tot i haver estat objecte d’una denegació d’accés.
3. El foragitament no és incompatible amb la incoació d’un expedient d’expulsió administrativa.
Article 120 — Competència en matèria de foragitament
1. Respectant estrictament les instruccions i les directrius generals rebudes del ministre encarregat d’Interior, el director o un comissari del Cos de Policia poden decidir foragitar un estranger que es troba en una de les situacions previstes a l’article anterior.
2. El director del Cos de Policia notifica al ministre encarregat d’Interior, en el termini més breu possible, qualsevol decisió de foragitament i precisa de manera detallada els motius que l’han fonamentada.
Capítol tercer. Expulsió administrativa
Secció primera. Principis generals
Article 121 — Definició general de l’expulsió administrativa
1. L’expulsió administrativa és una mesura destinada a interrompre l’estada i/o a prohibir l’accés d’un estranger al territori andorrà.
2. L’expulsió administrativa no s’ha de confondre en cap cas amb la pena accessòria d’expulsió que pot pronunciar un tribunal penal.
Article 122 — Expulsió administrativa com a mesura de prevenció d’ordre públic
1. Com a mesura de prevenció, l’expulsió administrativa dimana de la constatació, a partir d’elements contrastats, del risc per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per a l’ordre públic que representa l’entrada o la presència, al Principat d’Andorra, de la persona objecte de la mesura.
2. L’expulsió administrativa ha de ser obligatòriament motivada. La motivació ha de comportar l’enunciat precís de les consideracions de dret i de fet que constitueixen el fonament de la decisió.
3. La durada de la mesura d’expulsió com a mesura de prevenció s’estableix en funció de la importància del risc que representa la persona objecte de la mesura i no pot excedir un termini màxim de deu anys.
Article 123 — Expulsió administrativa com a mesura d’execució forçosa
1. Com a mesura d’execució forçosa, l’expulsió administrativa s’aplica a l’estranger al qual s’ha notificat que es trobava en situació irregular i que no ha abandonat el Principat d’Andorra en el termini fixat.
2. En aquest cas, la durada de l’expulsió administrativa no pot excedir un termini màxim de dos anys.
Article 124 — Limitacions a la mesura d’expulsió administrativa
No poden ser objecte d’una mesura administrativa d’expulsió:
a) L’estranger menor d’edat.
b) L’estranger major d’edat que ha nascut a Andorra i que hi resideix des del seu naixement de manera ininterrompuda excepte per necessitat imperiosa per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per raons d’ordre públic.
c) L’estranger que resideix legalment a Andorra de manera ininterrompuda des de fa almenys vint anys, excepte en cas de necessitat imperiosa per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per a l’ordre públic.
Secció segona. Procediment d’expulsió administrativa
Article 125 — Instrucció de l’expedient
1. Seguint instruccions del ministre encarregat d’Interior o a iniciativa pròpia, el director del Cos de Policia incoa i fa instruir pels seus serveis l’expedient d’expulsió administrativa.
2. Un cop instruït l’expedient, el director del Cos de Policia fa notificar pels seus serveis a la persona afectada la proposta d’expulsió administrativa així com els motius que la justifiquen.
3. La persona afectada disposa d’un termini improrrogable de deu dies hàbils a comptar de l’endemà de la notificació per formular les al·legacions que consideri oportunes prop del Cos de Policia.
4. El director del Cos de Policia pot arxivar l’expedient o trametre la proposta d’expulsió administrativa al ministre encarregat d’Interior.
Article 126 — Competència en matèria d’expulsió administrativa
El ministre encarregat d’Interior és competent per decidir l’expulsió i fixar-ne la durada, per substituir aquesta mesura per una advertència d’expulsió o per arxivar l’expedient.
Article 127 — Principi de l’efecte suspensiu del recurs per a l’estranger resident
1. El recurs presentat per un estranger resident contra una mesura d’expulsió administrativa que l’afecta té efectes suspensius fins que recaigui sentència judicial ferma. En cas de desistiment de la part recurrent en qualsevol moment del procediment o en cas de caducitat de l’expedient, la mesura d’expulsió esdevé immediatament executòria.
2. No obstant això, l’estranger que, prèviament al recurs, ha perdut la seva condició de resident, no pot invocar els efectes suspensius previstos en l’apartat anterior.
Article 128 — Excepció al principi de l’efecte suspensiu per a l’estranger no resident
1. El recurs contra una decisió d’expulsió administrativa presentat per un estranger no resident no té efectes suspensius i la mesura és immediatament executòria.
2. Tenint en compte la situació de la persona afectada, el ministre encarregat d’Interior pot atorgar-li un termini màxim de trenta dies naturals per abandonar el territori a comptar de l’endemà de la data de la notificació de la resolució.
Secció tercera. Efectes de la decisió d’expulsió administrativa
Article 129 — Prohibició d’entrada al territori
La persona expulsada no pot entrar en el territori andorrà, ni que sigui en règim turístic, durant la vigència de l’expulsió administrativa.
Article 130 — Desobediència a una mesura d’expulsió administrativa
El Cos de Policia deté i posa a disposició judicial tota persona objecte d’una mesura d’expulsió administrativa ferma que infringeix la prohibició esmentada a l’article anterior per la presumpta comissió d’un delicte de desobediència a una ordre d’expulsió administrativa en virtut de les disposicions del Codi penal vigent.
Secció quarta. Suspensió temporal i revocació de l’expulsió
Article 131 — Suspensió temporal sense necessitat d’autorització prèvia
La persona objecte d’una mesura d’expulsió administrativa ferma que ha estat citada a comparèixer a una vista penal o en el decurs d’una instrucció penal, en qualitat d’imputada, de processada, de part perjudicada o com a testimoni, pot entrar i sojornar al Principat d’Andorra durant el temps estrictament necessari per a la compareixença. En aquest cas, la persona expulsada no necessita una autorització prèvia però ha de poder acreditar la seva citació a judici en cas de ser controlada per un funcionari de policia.
Article 132 — Autorització administrativa de suspensió temporal
1. Llevat del cas previst en l’article anterior, la persona objecte d’una mesura d’expulsió administrativa ferma que desitja entrar i/o sojornar al Principat d’Andorra per motius justificats ha d’adreçar, amb caràcter previ, una sol·licitud motivada al ministre encarregat d’Interior.
2. El ministre encarregat d’Interior, o la persona delegada a aquest efecte pel Govern, pot atorgar una suspensió temporal de la mesura d’expulsió.
Article 133 — Revocació de l’expulsió administrativa
1. La persona objecte d’una expulsió administrativa pot sol·licitar al ministre encarregat d’Interior la revocació d’aquesta mesura mitjançant un escrit motivat.
2. El ministre encarregat d’Interior, si ho considera oportú, pot decidir la revocació sol·licitada o, de forma alternativa, reduir la durada de l’expulsió inicialment prevista o suspendre-la de forma condicional per un període determinat.
Secció cinquena. Advertència d’expulsió
Article 134 — Definició, procediment i efectes
1. L’advertència d’expulsió és una mesura destinada a advertir un estranger del fet que, si la seva conducta s’agreugés, comportaria un risc per a l’ordre públic o la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns.
2. L’advertència d’expulsió segueix els mateixos tràmits d’instrucció, d’al·legacions i de proposta que l’expulsió.
3. El ministre encarregat d’Interior és competent per decidir l’advertència d’expulsió.
4. L’advertència d’expulsió no afecta la situació d’immigració ni els drets de la persona objecte de la mesura.
5. L’advertència d’expulsió és un requisit necessari previ a la incoació d’un expedient d’expulsió administrativa contra un estranger que té la condició de resident excepte quan s’aplica com a mesura d’execució forçosa o en cas de risc greu per a la seguretat de l’Estat, de les persones o dels béns o per a l’ordre públic.
Títol XIII. Les obligacions del patró o de la persona beneficiària de la prestació de serveis o de la persona titular del centre geriàtric o del centre de cures mèdiques o terapèutiques privats
Capítol primer. Obligacions del patró
Article 135 — Definició del concepte de patró
Als efectes d’aplicació de la present Llei, s’entén com a patró la persona física o jurídica per a qui l’estranger treballa.
Article 136 — Obligacions del patró en el moment de la contractació laboral
1. Qualsevol patró que desitgi contractar els serveis laborals d’una persona estrangera ha de comprovar que aquesta persona disposa d’una autorització d’immigració vigent adequada al lloc de treball objecte de la contractació. El patró té l’obligació de comunicar al Servei d’Immigració la contractació del treballador i la finalització de la relació laboral.
2. Si un patró desitja contractar els serveis laborals d’una persona estrangera que no disposa d’una autorització d’immigració adequada, ha de signar conjuntament amb aquesta persona la sol·licitud d’autorització prop del Servei d’Immigració.
3. El Govern fixa per la via reglamentària les situacions en les quals el patró que signa una sol·licitud d’autorització d’immigració temporal, o d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres, ha de garantir el pagament de les despeses de repatriació del treballador estranger al seu país d’origen.
4. El patró té prohibit fer treballar una persona estrangera fins a l’obtenció efectiva d’una autorització d’immigració adequada.
Article 137 — Obligacions del patró durant la relació laboral
El patró té l’obligació de fer cessar immediatament l’activitat laboral al seu empleat quan el Servei d’Immigració li notifica l’anul·lació, la denegació de la renovació o de la regularització de l’autorització d’immigració o la baixa voluntària del treballador.
Article 138 — Obligacions del patró al venciment d’una autorització temporal
1. El patró que contracta els serveis d’un estranger titular d’una autorització d’immigració temporal té l’obligació de fer cessar immediatament l’activitat laboral del treballador al venciment de la seva autorització.
2. El patró que contracta els serveis d’una persona estrangera titular d’una autorització d’immigració temporal té l’obligació de notificar al Servei d’Immigració la cessació de l’activitat laboral del treballador.
Capítol segon. Obligacions del beneficiari de serveis prestats pel titular d’una autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres
Article 139 — Detall de les obligacions
1. La persona que desitja contractar els serveis de treballadors dependents d’una empresa estrangera o d’un treballador autònom estranger, té les obligacions següents:
a) Ha de sol·licitar una autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres.
b) No pot deixar treballar aquests estrangers fins a l’obtenció efectiva de l’autorització.
c) Ha de deixar treballar els estrangers únicament per realitzar els treballs per als quals han estat degudament autoritzats.
d) Ha de fer cessar immediatament l’activitat dels estrangers al venciment de l’autorització.
2. En cas que per causes justificades sigui necessari reubicar els treballadors estrangers, la persona que contracta els serveis ha de notificar-ho prèviament al Servei d’Immigració, amb indicació dels motius que justifiquen la reubicació.
Capítol tercer. Obligacions de la persona titular del centre geriàtric privat o del centre de cures mèdiques o terapèutiques privats
Article 139bis
La persona titular d’un centre geriàtric privat o d’un centre de cures mèdiques o terapèutiques privat té l’obligació de notificar al Servei d’Immigració qualsevol alta definitiva del centre de qualsevol persona titular d’una autorització d’immigració per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats en el termini màxim de 15 dies naturals a comptar de la data d’alta definitiva de la persona titular de l’autorització d’immigració.
Article 139 bis — Detall de les obligacions
La persona titular d’un centre geriàtric privat o d’un centre de cures mèdiques o terapèutiques privat té l’obligació de notificar al Servei d’Immigració qualsevol alta definitiva del centre de qualsevol persona titular d’una autorització d’immigració per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats en el termini màxim de 15 dies naturals a comptar de la data d’alta definitiva de la persona titular de l’autorització d’immigració.
Títol XIV. De les infraccions i de les sancions
Capítol primer. Infraccions
Article 140 — Infraccions lleus
Comet una infracció lleu:
a) Qui treballi al Principat d’Andorra sense ser titular de cap autorització d’immigració.
b) Qui treballi al Principat d’Andorra amb unes modalitats i condicions altres que les que queden especificades en l’autorització d’immigració.
c) Qui treballi al Principat d’Andorra després del venciment d’una autorització temporal.
d) Qui treballi al Principat d’Andorra malgrat haver-se donat de baixa voluntària prop del Registre Central d’Immigració.
e) Qui pernocti de forma habitual al Principat d’Andorra sent titular d’una autorització de fronterer.
f) Qui pernocti de forma habitual al Principat d’Andorra sent titular d’una autorització temporal de fronterer.
g) Qui sigui titular d’una autorització d’immigració renovable caducada.
h) El patró que incompleixi l’obligació de comunicar la contractació d’un treballador i/o l’acabament de l’activitat laboral d’aquest, d’acord amb els articles 136 i 138.
i) Qui pernocti o resideixi de forma habitual o treballi al Principat d’Andorra sent titular d’una autorització de treball sense residència.
j) Qui consti com a persona ingressada en un centre geriàtric privat o en un centre de cures mèdiques o terapèutiques privat al Principat d’Andorra després del venciment de la seva autorització d’immigració.
k) La persona titular d’un centre geriàtric privat o d’un centre de cures mèdiques o terapèutiques privat que incompleixi l’obligació de notificar en el termini fixat al Servei d’Immigració qualsevol alta definitiva del centre de qualsevol titular d’una autorització d’immigració per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats, d’acord amb l’article 139 bis.
l) Qui hagi complert amb retard l’obligació d’inscriure’s al comú de la parròquia en la qual resideix.
Article 141 — Infraccions greus
Comet una infracció greu:
a) El patró que fa treballar al Principat d’Andorra una persona estrangera titular d’una autorització d’immigració de residència sense treball o de residència per raons de reagrupament o d’una autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria.
b) El patró que fa treballar al Principat d’Andorra una persona estrangera en unes condicions i modalitats inadequades a la seva autorització d’immigració.Queda comprès en aquest supòsit el del patró que paga al treballador un salari inferior o modifica la jornada de treball que consta en la sol·licitud d’autorització d’immigració presentada al Servei d’Immigració, i també el patró que fa treballar més de vint hores en còmput setmanal o més de vint-i-quatre hores en còmput setmanal en el cas de treballs en el sector sanitari o sociosanitari que requereixin guàrdies d’atenció continuada, una persona estrangera titular d’una autorització d’immigració per estudis en un establiment d’ensenyament radicat al Principat d’Andorra i reconegut pel Govern.
c) El patró que fa treballar al Principat d’Andorra una persona estrangera després del venciment de la seva autorització temporal.
d) El patró que es rescabali d’un treballador estranger, de qualsevol classe de despesa que hagi satisfet pel seu desplaçament a Andorra, i també el que efectuï retencions sobre el salari per qualsevol despesa de trasllat de la persona treballadora o de la seva família o pels conceptes o les taxes que li correspongui satisfer com a patró.
e) La persona beneficiària dels serveis prestats per treballadors estrangers dependents d’una empresa estrangera, o per treballadors autònoms estrangers, que deixi fer els treballs abans d’obtenir l’autorització d’immigració temporal per als treballadors d’empreses estrangeres o que deixi fer els treballs de curta durada sense haver efectuat la comunicació prèvia al Servei d’Immigració o sense haver satisfet la taxa prevista a l’article 27.6.
f) La persona beneficiària dels serveis prestats per treballadors estrangers dependents d’una empresa estrangera, o per treballadors autònoms estrangers, que deixa efectuar treballs que no han estat autoritzats, excepte en el supòsit previst a l’article 139.2.
g) La persona beneficiària dels serveis prestats per treballadors estrangers dependents d’una empresa estrangera, o per treballadors autònoms estrangers, que deixa continuar l’execució dels treballs després del venciment de l’autorització sense haver obtingut la pròrroga corresponent o després de l’expiració del període comunicat en la notificació de treballs de curta durada.
h) Qui treballi al Principat d’Andorra després que li hagin denegat la renovació de l’autorització que li permetia treballar.
i) Qui treballi al Principat d’Andorra després que li hagin denegat la regularització de l’autorització caducada que li permetia treballar.
j) Qui treballi al Principat d’Andorra amb una autorització d’una categoria que permetia treballar però que ha estat anul·lada.
k) Qui treballi al Principat d’Andorra sent titular d’una autorització de residència per raons de reagrupament.
l) Qui treballi al Principat d’Andorra sent titular d’una autorització d’immigració de residència sense treball o de treball sense residència.
Article 142 — Infraccions molt greus
1. Comet una infracció molt greu:
a) El patró que fa treballar al Principat d’Andorra una persona estrangera sense autorització d’immigració.
b) El patró que fa treballar al Principat d’Andorra una persona estrangera que es troba en situació irregular en els supòsits previstos als articles 72, 78, 79 a), c) i d), 80 i 82, a partir de la notificació del Servei d’Immigració al patró.
c) Qualsevol persona que indueixi, promogui, afavoreixi o faciliti, directament o indirectament, de forma individual o pertanyent a una organització, la immigració clandestina o l’estada irregular de persones al Principat d’Andorra, sempre que el fet no constitueixi un delicte.
d) La persona que contragui matrimoni o constitueixi una unió estable de parella amb la finalitat d’obtenir indegudament un dret de residència, de treball o de qualsevol altre dret previst en aquesta Llei, o amb la finalitat de facilitar a l’obtenció indeguda de qualsevol dels drets referits.
e) La persona que, fora dels supòsits previstos a la lletrad), simuli relacions familiars, contractuals o de qualsevol altra naturalesa, així com qualsevol negoci jurídic, sigui quin en sigui el contingut o la forma, amb la finalitat d’obtenir indegudament un dret de residència, de treball o qualsevol altre dret previst en aquesta Llei, o amb la finalitat de facilitar l’obtenció indeguda de qualsevol dels drets referits.
2. Als efectes del que estableixen les lletres d) i e) de l’apartat 1, s’entén per obtenció indeguda el fet de no complir algun dels requisits previstos en aquesta Llei o de sol·licitar un tipus d’autorització de residència o de treball que no s’ajusti a les circumstàncies reals de la persona interessada, amb la voluntat d’evitar l’aplicació de qualsevol dels requisits exigibles i, en particular, d’eludir l’obligació d’efectuar els ingressos previstos als articles 38
ter
2.B i 96.
3. A l’efecte de l’apartat 1.
e
), també s’entén per simulació l’establiment d’una relació o negoci jurídic merament aparent, i, en particular, entre altres, quan concorri alguna de les circumstàncies següents:
a) Que no existeixi una prestació real i efectiva de serveis o d’activitat econòmica, o que aquesta sigui insignificant o esporàdica en relació amb les condicions declarades.
b) Que qualsevol de les parts de la relació contractual o del negoci jurídic manqui dels mitjans materials o personals mínims per desenvolupar l’activitat declarada.
c) Que el contracte, nomenament, alta a la Seguretat Social o document equivalent s’hagi instrumentat exclusivament per a l’obtenció del dret de residència, de treball o de qualsevol altre dret previst en aquesta Llei, sense que existeixi una activitat econòmica o prestació de serveis real.
4. En el cas de les infraccions previstes a les lletres d) i e) de l’apartat 1, es consideren persones responsables totes les persones que hagin participat, de manera directa o indirecta, en la relació contractual, laboral o familiar, o negoci jurídic simulat, incloses aquelles que n’hagin dissenyat, promogut o facilitat la simulació.
Article 143 — Prescripció de les infraccions
Les infraccions previstes en el present capítol prescriuen al cap de tres anys de la data de comissió.
Capítol segon. Sancions
Article 144 — Principi general
Només es pot sancionar la comissió de les infraccions establertes al capítol primer d’aquest títol.
Article 144 bis — Graduació de les sancions
Per determinar l’import de les sancions es tenen en compte els criteris de graduació següents:
a) La negligència i la intencionalitat de la persona infractora.
b) El frau o la connivència.
c) L’incompliment de les advertències prèvies i dels requeriments del Servei d’Immigració.
d) El perjudici causat.
e) La quantitat defraudada.
Article 144bis
Per determinar l’import de les sancions es tenen en compte els criteris de graduació següents:
a) La negligència i la intencionalitat de la persona infractora.
b) El frau o la connivència.
c) L’incompliment de les advertències prèvies i dels requeriments del Servei d’Immigració.
d) El perjudici causat.
e) La quantitat defraudada.
Article 145 — Sancions corresponents a les infraccions lleus
1. Les infraccions tipificades a l’article 140 donen lloc a la imposició d’una sanció d’un import de 50 a 200 euros.
2. L’import de la sanció es fixa en funció del nombre d’infraccions constatades i es té en compte una reincidència eventual.
Article 146 — Sancions corresponents a les infraccions greus
1. Les infraccions tipificades als apartats a), b), c), d), f), g), h), i), j), k) i l) de l’article 141 donen lloc a la imposició d’una sanció d’un import de 1.000 a 3.000 euros. La infracció tipificada a l’apartat e) de l’article 141 dóna lloc a la imposició d’una sanció d’un import de 300 a 1.000 euros.
2. L’import de la sanció es fixa en funció del nombre d’infraccions constatades i es té en compte una reincidència eventual.
Article 147 — Sancions corresponents a les infraccions molt greus
1. Les infraccions tipificades a l’article 142 donen lloc a la imposició d’una sanció d’un import de 3.000 a 6.000 euros.
No obstant això, en el cas de la infracció tipificada a l’article 142.1.e), la sanció ha de ser de fins al doble de l’import deixat d’ingressar quan la infracció s’hagi comès per eludir l’obligació d’efectuar els ingressos previstos als articles 38
ter
2.B o 96.
2. L’import de la sanció es fixa en funció del nombre d’infraccions constatades i es té en compte una reincidència eventual.
Article 148 — Prescripció de les sancions
Les sancions previstes en el present capítol prescriuen al cap de tres anys de la data en què esdevenen fermes.
Article 149 — Reincidència
1. Als efectes de les disposicions contingudes en aquest capítol, es considera que hi ha reincidència si una mateixa persona ha estat sancionada pel mateix tipus d’infracció en un període de dos anys.
2. En el cas que existeixi reincidència la sanció a imposar és del doble que la vegada anterior, sense poder excedir en cap cas el doble de l’import màxim establert per al tipus d’infracció.
Capítol tercer. Procediment sancionador
Article 150 — Instrucció de l’expedient
1. Quan es constata l’existència d’una de les infraccions establertes al capítol primer d’aquest títol, el responsable del Servei d’Immigració competent a aquest efecte incoa i fa instruir l’expedient de sanció administrativa, tenint en compte que:
a) S’incoa un expedient sancionador contra el patró en el qual es detalla de manera individualitzada la comissió de cadascuna de les infraccions previstes als articles 140, 141 o 142, treballador per treballador.
b) S’incoa un expedient sancionador contra el beneficiari de la prestació de serveis feta en el marc d’una autorització temporal per a treballadors d’empreses estrangeres en el qual es detalla de manera individualitzada la comissió de cadascuna de les infraccions previstes a l’article 141.
c) S’incoa un expedient sancionador contra cada persona que hagi comès una infracció molt greu, de les tipificades en l’article 142.1.c), en el qual es detalla de manera individualitzada la comissió de cadascuna de les infraccions comeses.
d) S’incoa un expedient sancionador contra la persona titular d’una autorització d’immigració renovable caducada que hagi comès la infracció lleu tipificada en l’article 140.g).
2. Un cop instruït l’expedient, el responsable del Servei d’Immigració competent a aquest efecte fa notificar a la persona afectada la proposta de sanció administrativa, així com els motius que la justifiquen.
3. La persona afectada disposa d’un termini improrrogable de deu dies hàbils a comptar de l’endemà de la notificació per formular les al·legacions que consideri oportunes prop del responsable del Servei d’Immigració competent a aquest efecte.
4. El responsable del Servei d’Immigració competent a aquest efecte pot arxivar l’expedient o trametre la proposta de sanció administrativa al ministre encarregat de l’Interior.
Article 151 — Competència en matèria de sanció administrativa
El ministre encarregat de l’Interior o la persona expressament delegada a aquest efecte pel Govern és competent per valorar els fets que han motivat la incoació de l’expedient i, en funció d’aquesta valoració, decidir motivadament la sanció i fixar-ne l’import, o per arxivar l’expedient.
Títol XV. De les taxes en matèria d’immigració
Article 152 — Concepte i fet generador de les taxes
En matèria d’immigració, les taxes són tributs fixos que es generen per la prestació d’una de les funcions administratives següents:
1. Lliurament del rebut de sol·licitud.
2. Lliurament del rebut de sol·licitud d’autorització d’immigració de residència sense treball.
3. Lliurament d’autorització d’immigració de fronterer (inicial).
4. Lliurament d’autorització d’immigració de fronterer (renovació).
5. Lliurament d’autorització d’immigració temporal de fronterer.
6. Lliurament d’autorització d’immigració temporal.
7. Lliurament d’autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres.
8. Lliurament d’autorització d’immigració per estudis, en pràctiques formatives, per entrenaments esportius o per recerca.
9. Lliurament d’autorització d’immigració de residència i treball (inicial).
10. Lliurament d’autorització d’immigració de residència i treball (inicial per reagrupament familiar).
11. Lliurament d’autorització d’immigració de residència i treball (renovació).
12. Lliurament d’autorització d’immigració de residència sense treball (inicial per reagrupament familiar).
13. Lliurament d’autorització d’immigració de residència sense treball (renovació per reagrupament familiar).
14. Lliurament d’autorització d’immigració de residència sense treball (inicial).
15. Lliurament d’autorització d’immigració de residència sense treball (renovació).
16. Lliurament d’autorització d’immigració de residència per al resident a càrrec (inicial).
17. Lliurament de certificat d’inscripció.
18. Lliurament de certificat d’inscripció d’autorització d’immigració de residència sense treball.
19. Lliurament de certificat de baixa.
20. Lliurament de certificat de baixa d’autorització d’immigració de residència sense treball.
21. Lliurament de duplicat de targeta.
22. Lliurament de duplicat de targeta d’autorització d’immigració de residència sense treball.
23. Lliurament d’autorització de treball sense residència (inicial).
24. Lliurament d’autorització de treball sense residència (renovació).
25. Lliurament d’autorització de residència i treball per compte propi (inicial).
26. Lliurament d’autorització de residència i treball per compte propi (inicial per reagrupament familiar).
27. Lliurament d’autorització de residència i treball per compte propi (renovació).
28. Lliurament d’autorització de residència per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats (inicial).
29. Lliurament d’autorització de residència per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats (renovació).
30. Taxa per treballs de curta durada.
31. Lliurament d’autorització d’immigració temporal per a joves amb opció de treball.
32. Lliurament d’autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria (inicial per reagrupament familiar).
33. Lliurament d’autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria (renovació per reagrupament familiar).
34. Lliurament d’autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria (inicial).
35. Lliurament d’autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria (renovació).
36. Lliurament d’autorització d’immigració temporal per contractació en origen.
Article 153 — Obligats tributaris
1. El patró és obligat tributari de la taxa generada per la prestació d’un dels serveis administratius esmentats als apartats 3, 5, 6, 7, 9, 23 i 36 de l’article 152.
No obstant això, en cas que la persona estrangera per la contractació de la qual ha satisfet la taxa desisteixi unilateralment del seu lloc de treball dins el termini de tres mesos des de l’inici de la relació laboral, el patró pot compensar l’import de la taxa amb les quantitats degudes per ell en concepte de quitança. Si el patró efectua aquesta compensació, no pot fer ús de la facultat establerta al seu favor per l’article 156.
2. 2. La persona que sol·licita el reagrupament familiar és obligada tributària per als serveis administratius enunciats als apartats 10, 12, 13, 16 i 26 de l’article 152.
3. La persona estrangera que sol·licita una autorització de treball per compte propi és obligada tributària per als serveis administratius enunciats a l’apartat 25 de l’article 152.
4. La persona estrangera que sol·licita una autorització de treball de residència per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats és obligada tributària per als serveis administratius enunciats a l’apartat 28 de l’article 152.
5. La persona o empresa que desitja contractar els serveis d’una empresa estrangera o d’un professional autònom estranger per curta durada és l’obligada tributària de la taxa generada per la prestació del servei administratiu esmentat en l’apartat 30 de l’article 152.
6. La persona física de nacionalitat estrangera que sol·licita la prestació del servei administratiu és obligada tributària de la taxa generada per la prestació d’un dels altres serveis administratius esmentats a l’article 152.
Article 154 — Quota tributària i deute tributari
Les quotes tributàries de les taxes en matèria d’immigració són les següents: DescripcióEuros1. Lliurament del rebut de sol·licitud5,732. Lliurament del rebut de sol·licitud d’autorització d’immigració de residència sense treball6,793. Lliurament d’autorització d’immigració de fronterer (inicial)190,964. Lliurament d’autorització d’immigració de fronterer (renovació)22,615. Lliurament d’autorització d’immigració temporal de fronterer190,966. Lliurament d’autorització d’immigració temporal190,967. Lliurament d’autorització d’immigració temporal per a treballadors d’empreses estrangeres190,968. Lliurament d’autorització d’immigració per estudis, en pràctiques formatives, per entrenaments esportius o per recerca22,619. Lliurament d’autorització d’immigració de residència i treball (inicial)190,9610. Lliurament d’autorització d’immigració de residència i treball (inicial per reagrupament familiar)22,6111. Lliurament d’autorització d’immigració de residència i treball (renovació)22,6112. Lliurament d’autorització d’immigració de residència sense treball (inicial per reagrupament familiar)22,6113. Lliurament d’autorització d’immigració de residència sense treball (renovació per reagrupament familiar)22,6114. Lliurament d’autorització d’immigració de residència sense treball (inicial)3.00015. Lliurament d’autorització d’immigració de residència sense treball (renovació)50016. Lliurament d’autorització d’immigració de residència per al resident a càrrec (inicial)1.00017. Lliurament de certificat d’inscripció5,7318. Lliurament de certificat d’inscripció d’autorització d’immigració de residència sense treball6,7919. Lliurament de certificat de baixa2,3420. Lliurament de certificat de baixa d’autorització d’immigració de residència sense treball3,4021. Lliurament de duplicat de targeta22,6122. Lliurament de duplicat de targeta d’autorització d’immigració de residència sense treball56,1523. Lliurament d’autorització de treball sense residència (inicial)190,9624. Lliurament d’autorització de treball sense residència (renovació)22,6125. Lliurament d’autorització de residència i treball per compte propi (inicial)190,9626. Lliurament d’autorització de residència i treball per compte propi (inicial per reagrupament familiar)22,6127. Lliurament d’autorització de residència i treball per compte propi (renovació)22,6128. Lliurament d’autorització de residència per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats (inicial)190,9629. Lliurament d’autorització de residència per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats (renovació)22,6130. Taxa per treballs de curta durada190,9631. Lliurament d’autorització d’immigració temporal per a joves amb opció de treball22,6132. Lliurament d’autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria (inicial per reagrupament familiar).22,6133. Lliurament d’autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria (renovació per reagrupament familiar).22,6134. Lliurament d’autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria (inicial).224,6135. Lliurament d’autorització d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria (renovació).56,1536. Lliurament d’autorització d’immigració temporal per contractació en origen190,96 Les quotes tributàries de les taxes en matèria d’immigració es poden actualitzar mitjançant la Llei del pressupost general.
Article 155 — Meritament
1. Les taxes en matèria d’immigració es meriten el dia de la presentació de la sol·licitud o bé el dia del lliurament del certificat, del rebut o de l’autorització d’immigració.
2. En el cas que la persona obligada tributària de la taxa generada per la prestació d’un dels serveis administratius esmentats als apartats 3, 5, 6, 7, 9 i 23 de l’article 152 pagui la taxa i, en un termini màxim d’un mes, acrediti en la forma prevista reglamentàriament que la persona estrangera per la contractació de la qual ha satisfet la taxa ha desistit unilateralment del seu lloc de treball, pot sol·licitar una segona i única autorització d’immigració de les mateixes característiques que l’anterior, sense haver de tornar a abonar la taxa, i ha de respectar, però, els criteris de cohesió social previstos a l’article 36, així com els demés requisits que fixi la llei i els reglaments vigents.
Article 156 — Temps de pagament
El pagament de les taxes en matèria d’immigració es realitza en el moment en què es meriten. No es lliura el certificat, el rebut o l’autorització d’immigració sense el pagament de la taxa corresponent.
Títol XVI. Del procediment especial abreujat en matèria d’immigració
Article 157 — Àmbit d’aplicació del procediment especial abreujat
Llevat de les accions que s’exerceixen per recórrer contra les taxes en matèria d’immigració, que es regeixen per la normativa general que els sigui aplicable, totes les altres accions que s’exerceixen per recórrer contra actes i resolucions administratius en matèria d’immigració previstos en aquesta Llei se substancien de conformitat amb les normes del procediment especial abreujat previst en aquest títol.
Article 158 — Recursos administratius
Els actes o les resolucions de l’Administració en matèria d’immigració són susceptibles de recurs davant del Govern segons les modalitats i els terminis del dret comú aplicable als recursos administratius, excepte pel que fa als terminis següents: El termini per formular recurs de reposició contra un acte desfavorable de l’Administració en matèria d’immigració és de vuit dies hàbils a comptar de la notificació de l’acte contra el qual es recorre. El Govern disposa d’un termini de quinze dies hàbils a comptar de la data d’interposició del recurs de reposició per resoldre’l. Transcorregut aquest termini sense que s’hagi notificat la resolució corresponent, el recurs es considera desestimat i queda oberta la via jurisdiccional. El termini per presentar demanda jurisdiccional contra la desestimació expressa o tàcita del recurs de reposició és de vuit dies hàbils.
Article 159 — Procediment en primera instància
Les demandes contra actes o resolucions de l’Administració en matèria d’immigració se substancien segons les modalitats i els terminis del dret comú aplicables als procediments contenciosos administratius, llevat dels terminis següents:
— Si la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles accepta la demanda, el batlle ponent cita la part demandada perquè contesti a la demanda i proposi la pràctica de les proves que estimi pertinents en un termini de vuit dies hàbils.
— Contestada la demanda o transcorregut el termini de vuit dies hàbils previst a l’apartat anterior, el batlle ponent disposa d’un termini de 30 dies naturals per decidir sobre l’admissió o el refús de cada una de les proves proposades i per a la pràctica de les proves admeses.
— Acabada la pràctica de les proves, el batlle ponent atorga a les parts un termini de vuit dies hàbils per examinar els autes, demanar-ne còpies, si escau, i formular els escrits de conclusions respectius. Es pot prescindir del tràmit de conclusions si en els autes hi figuren solament els escrits de demanda i de contesta o si les parts renuncien expressament a aquest tràmit.
— Quan s’hagin presentat les conclusions o s’hagi prescindit del tràmit o exhaurit el termini per fer-ho, el Tribunal de Batlles dicta sentència en el termini improrrogable de vuit dies hàbils.
Article 160 — Procediment en segona instància
Contra la sentència de primera instància es pot interposar un recurs d’apel·lació, que es presenta directament davant del batlle ponent, en el termini de vuit dies hàbils a comptar de la data de la notificació de la sentència, mitjançant un escrit d’apel·lació, que inclou tots els fonaments que motiven la pretensió de revocació de la sentència. El mateix batlle ponent trasllada l’escrit d’apel·lació a la part apel·lada en els cinc dies naturals a comptar de la recepció, perquè la part apel·lada pugui al·legar el que estimi pertinent en un termini de vuit dies hàbils. En el termini de cinc dies naturals després de la pràctica de les actuacions esmentades a l’apartat anterior, el batlle ponent eleva els autes a la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia. El magistrat ponent de la Sala Administrativa ha de resoldre en els cinc dies naturals següents sobre l’eventual pràctica de proves, segons les modalitats i les limitacions previstes en el procediment administratiu de dret comú. La pràctica de les proves no pot, però, excedir el termini de quinze dies naturals a comptar de la decisió del ponent. En tots els casos, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia dicta sentència en el termini improrrogable de quinze dies naturals a comptar del tancament de les proves o de la resolució que en denega la pràctica o, si no n’hi ha, de la recepció dels autes.
Títol IX ter. De les autoritzacions d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria
Capítol primer. De les autoritzacions d’immigració de residència per a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia
Article 101 quater — Àmbit d’aplicació
1. Les disposicions d’aquest títol resulten aplicables a la concessió i l’extinció de les autoritzacions d’immigració de residència per a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia, esmentades a l’article 33 bis.
2. En tot el que no està específicament previst en aquest títol resultaran d’aplicació subsidiària les disposicions del títol IX d’aquesta Llei.
Títol IXter. De les autoritzacions d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria
Capítol primer. De les autoritzacions d’immigració de residència per a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia
Article 101quater — quater
1. Les disposicions d’aquest títol resulten aplicables a la concessió i l’extinció de les autoritzacions d’immigració de residència per a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia, esmentades a l’article 33 bis.
2. En tot el que no està específicament previst en aquest títol resultaran d’aplicació subsidiària les disposicions del títol IX d’aquesta Llei.
Títol IX ter. De les autoritzacions d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria
Capítol primer. De les autoritzacions d’immigració de residència per a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia
Article 101 quinquies — Requisits generals
Per obtenir les autoritzacions de residència per a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia, la persona sol·licitant ha de reunir els requisits següents:
a) Haver obtingut una resolució favorable del ministeri encarregat de l’economia per ser considerada una persona que per dur a terme el seu treball no requereix disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitza les telecomunicacions i la tecnologia, de conformitat amb allò que s’estableixi reglamentàriament.
b) Acreditar que es disposa de mitjans econòmics suficients, d’acord amb els requisits que s’estableixin reglamentàriament, que permetin a la persona sol·licitant i a les persones al seu càrrec, o a càrrec del seu cònjuge o parella estable, residir al Principat d’Andorra per tot el temps de vigència de la residència.
c) Justificar i tenir en vigència per a Andorra una cobertura i assegurança per malaltia i incapacitat per a la persona sol·licitant i per a les persones al seu càrrec o a càrrec del seu cònjuge o parella estable per tot el temps de vigència de la residència, a excepció dels menors d’edat i els majors de seixanta anys, els quals han de justificar i tenir en vigència per a Andorra una cobertura i assegurança per malaltia.
d) Demostrar documentalment que és propietari o llogater d’un habitatge o assimilable que reuneix les condicions mínimes d’habitabilitat requerides reglamentàriament, o que ha iniciat els tràmits per adquirir un habitatge al Principat d’Andorra en les mateixes condicions, els quals hauran de concloure en el termini d’un any a comptar de la presentació de la sol·licitud de residència. En el supòsit que existeixi una relació de parentesc en línia recta o col·lateral, fins al tercer grau inclòs, entre el sol·licitant i un resident titular principal d’alguna de les autoritzacions previstes en aquest capítol, també principal, és suficient acreditar que té dret a residir en el mateix habitatge d’aquest últim, sempre que les condicions de l’habitatge ho permetin d’acord amb la legislació vigent.
e) La signatura del sol·licitant i de les persones en nom de qui sol·licita l’autorització de residència d’un compromís de fixar la seva residència principal i efectiva al Principat d’Andorra durant almenys 90 dies per any natural i de mantenir en vigor el contracte d’assegurança esmentat en l’apartat c).
f) Complir les altres condicions establertes per aquesta Llei.
Títol IXter. De les autoritzacions d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria
Capítol primer. De les autoritzacions d’immigració de residència per a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia
Article 101quinquies — quinquies
Per obtenir les autoritzacions de residència per a persones estrangeres que per dur a terme el seu treball no requereixen disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitzen les telecomunicacions i la tecnologia, la persona sol·licitant ha de reunir els requisits següents:
a) Haver obtingut una resolució favorable del ministeri encarregat de l’economia per ser considerada una persona que per dur a terme el seu treball no requereix disposar d’una ubicació geogràfica concreta i utilitza les telecomunicacions i la tecnologia, de conformitat amb allò que s’estableixi reglamentàriament.
b) Acreditar que es disposa de mitjans econòmics suficients, d’acord amb els requisits que s’estableixin reglamentàriament, que permetin a la persona sol·licitant i a les persones al seu càrrec, o a càrrec del seu cònjuge o parella estable, residir al Principat d’Andorra per tot el temps de vigència de la residència.
c) Justificar i tenir en vigència per a Andorra una cobertura i assegurança per malaltia i incapacitat per a la persona sol·licitant i per a les persones al seu càrrec o a càrrec del seu cònjuge o parella estable per tot el temps de vigència de la residència, a excepció dels menors d’edat i els majors de seixanta anys, els quals han de justificar i tenir en vigència per a Andorra una cobertura i assegurança per malaltia.
d) Demostrar documentalment que és propietari o llogater d’un habitatge o assimilable que reuneix les condicions mínimes d’habitabilitat requerides reglamentàriament, o que ha iniciat els tràmits per adquirir un habitatge al Principat d’Andorra en les mateixes condicions, els quals hauran de concloure en el termini d’un any a comptar de la presentació de la sol·licitud de residència. En el supòsit que existeixi una relació de parentesc en línia recta o col·lateral, fins al tercer grau inclòs, entre el sol·licitant i un resident titular principal d’alguna de les autoritzacions previstes en aquest capítol, també principal, és suficient acreditar que té dret a residir en el mateix habitatge d’aquest últim, sempre que les condicions de l’habitatge ho permetin d’acord amb la legislació vigent.
e) La signatura del sol·licitant i de les persones en nom de qui sol·licita l’autorització de residència d’un compromís de fixar la seva residència principal i efectiva al Principat d’Andorra durant almenys 90 dies per any natural i de mantenir en vigor el contracte d’assegurança esmentat en l’apartat c).
f) Complir les altres condicions establertes per aquesta Llei.
Títol IX ter. De les autoritzacions d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria
Capítol segon. De les autoritzacions d’immigració de residència per a persones estrangeres respecte a les quals el ministeri encarregat de l’economia hagi emès una resolució favorable perquè participin en el programa per a emprenedors estrangers que impulsa aquest ministeri
Article 101 sexies — Àmbit d’aplicació
1. Les disposicions d’aquest títol resulten aplicables a la concessió i l’extinció de les autoritzacions d’immigració de residència per a persones estrangeres respecte a les quals el ministeri encarregat de l’economia hagi emès una resolució favorable perquè participin en el programa per a emprenedors estrangers que impulsa aquest ministeri, esmentades a l’article 33 ter.
2. En tot el que no està específicament previst en aquest títol resultaran d’aplicació subsidiària les disposicions del títol IX d’aquesta Llei.
Títol IXter. De les autoritzacions d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria
Capítol segon. De les autoritzacions d’immigració de residència per a persones estrangeres respecte a les quals el ministeri encarregat de l’economia hagi emès una resolució favorable perquè participin en el programa per a emprenedors estrangers que impulsa aquest ministeri
Article 101sexies — sexies
1. Les disposicions d’aquest títol resulten aplicables a la concessió i l’extinció de les autoritzacions d’immigració de residència per a persones estrangeres respecte a les quals el ministeri encarregat de l’economia hagi emès una resolució favorable perquè participin en el programa per a emprenedors estrangers que impulsa aquest ministeri, esmentades a l’article 33 ter.
2. En tot el que no està específicament previst en aquest títol resultaran d’aplicació subsidiària les disposicions del títol IX d’aquesta Llei.
Títol IX ter. De les autoritzacions d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria
Capítol segon. De les autoritzacions d’immigració de residència per a persones estrangeres respecte a les quals el ministeri encarregat de l’economia hagi emès una resolució favorable perquè participin en el programa per a emprenedors estrangers que impulsa aquest ministeri
Article 101 septies — Requisits generals
Per obtenir les autoritzacions de residència per a persones estrangeres respecte a les quals el ministeri encarregat de l’economia hagi emès una resolució favorable perquè participin en el programa per a emprenedors estrangers que impulsa aquest ministeri, la persona sol·licitant ha de reunir els requisits següents:
a) Haver obtingut una resolució favorable del ministeri encarregat de l’economia per participar en el programa per a emprenedors estrangers que impulsa aquest ministeri, de conformitat amb allò que s’estableixi reglamentàriament.
b) Acreditar que es disposa de mitjans econòmics suficients, d’acord amb els requisits que s’estableixin reglamentàriament, que permetin a la persona sol·licitant i a les persones al seu càrrec, o a càrrec del seu cònjuge o parella estable, residir al Principat d’Andorra per tot el temps de vigència de la residència.
c) Justificar i tenir en vigència per a Andorra una cobertura i assegurança per malaltia i incapacitat per a la persona sol·licitant i per a les persones al seu càrrec o a càrrec del seu cònjuge o parella estable per tot el temps de vigència de la residència, a excepció dels menors d’edat i els majors de seixanta anys, els quals han de justificar i tenir en vigència per a Andorra una cobertura i assegurança per malaltia.
d) Demostrar documentalment que és propietari o llogater d’un habitatge o assimilable que reuneix les condicions mínimes d’habitabilitat requerides reglamentàriament, o que ha iniciat els tràmits per adquirir un habitatge al Principat d’Andorra en les mateixes condicions, els quals hauran de concloure en el termini d’un any a comptar de la presentació de la sol·licitud de residència. En el supòsit que existeixi una relació de parentesc en línia recta o col·lateral, fins al tercer grau inclòs, entre el sol·licitant i un resident titular principal d’alguna de les autoritzacions previstes en aquest capítol, també principal, és suficient acreditar que té dret a residir en el mateix habitatge d’aquest últim, sempre que les condicions de l’habitatge ho permetin d’acord amb la legislació vigent.
e) La signatura del sol·licitant i de les persones en nom de qui sol·licita l’autorització de residència d’un compromís de fixar la seva residència principal i efectiva al Principat d’Andorra durant almenys 90 dies per any natural i de mantenir en vigor el contracte d’assegurança esmentat en l’apartat c).
f) Complir les altres condicions establertes per aquesta Llei.
Títol IXter. De les autoritzacions d’immigració de residència per a persones estrangeres que contribueixen al desenvolupament de l’economia digital i l’emprenedoria
Capítol segon. De les autoritzacions d’immigració de residència per a persones estrangeres respecte a les quals el ministeri encarregat de l’economia hagi emès una resolució favorable perquè participin en el programa per a emprenedors estrangers que impulsa aquest ministeri
Article 101septies — septies
Per obtenir les autoritzacions de residència per a persones estrangeres respecte a les quals el ministeri encarregat de l’economia hagi emès una resolució favorable perquè participin en el programa per a emprenedors estrangers que impulsa aquest ministeri, la persona sol·licitant ha de reunir els requisits següents:
a) Haver obtingut una resolució favorable del ministeri encarregat de l’economia per participar en el programa per a emprenedors estrangers que impulsa aquest ministeri, de conformitat amb allò que s’estableixi reglamentàriament.
b) Acreditar que es disposa de mitjans econòmics suficients, d’acord amb els requisits que s’estableixin reglamentàriament, que permetin a la persona sol·licitant i a les persones al seu càrrec, o a càrrec del seu cònjuge o parella estable, residir al Principat d’Andorra per tot el temps de vigència de la residència.
c) Justificar i tenir en vigència per a Andorra una cobertura i assegurança per malaltia i incapacitat per a la persona sol·licitant i per a les persones al seu càrrec o a càrrec del seu cònjuge o parella estable per tot el temps de vigència de la residència, a excepció dels menors d’edat i els majors de seixanta anys, els quals han de justificar i tenir en vigència per a Andorra una cobertura i assegurança per malaltia.
d) Demostrar documentalment que és propietari o llogater d’un habitatge o assimilable que reuneix les condicions mínimes d’habitabilitat requerides reglamentàriament, o que ha iniciat els tràmits per adquirir un habitatge al Principat d’Andorra en les mateixes condicions, els quals hauran de concloure en el termini d’un any a comptar de la presentació de la sol·licitud de residència. En el supòsit que existeixi una relació de parentesc en línia recta o col·lateral, fins al tercer grau inclòs, entre el sol·licitant i un resident titular principal d’alguna de les autoritzacions previstes en aquest capítol, també principal, és suficient acreditar que té dret a residir en el mateix habitatge d’aquest últim, sempre que les condicions de l’habitatge ho permetin d’acord amb la legislació vigent.
e) La signatura del sol·licitant i de les persones en nom de qui sol·licita l’autorització de residència d’un compromís de fixar la seva residència principal i efectiva al Principat d’Andorra durant almenys 90 dies per any natural i de mantenir en vigor el contracte d’assegurança esmentat en l’apartat c).
f) Complir les altres condicions establertes per aquesta Llei.
Títol IX bis. Autoritzacions d’immigració de residència per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats
Article 101 ter — Règim aplicable
Per obtenir una autorització d’immigració de residència per a ingrés en centres geriàtrics privats o per a ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats, la persona sol·licitant ha de reunir els requisits següents:
a) Ser major d’edat o menor emancipat, o menor o incapacitat amb l’autorització expressa de qui en sigui representant o tutor legal.
b) Acreditar que es disposa de mitjans econòmics suficients, d’acord amb els requisits que s’estableixin reglamentàriament, que permetin a la persona sol·licitant residir al Principat d’Andorra per tot el temps de vigència de la residència.
c) Justificar i tenir en vigència per al Principat d’Andorra una cobertura i assegurança per malaltia, incapacitat i vellesa per a la persona sol·licitant per tot el temps de vigència de l’autorització, a excepció dels menors d’edat i els majors de seixanta anys, els quals han de justificar i tenir en vigència per al Principat d’Andorra una cobertura i assegurança per malaltia.
d) Demostrar documentalment que ha estat admesa per ingressar en un centre geriàtric o per ingressar en un centre de cures mèdiques o terapèutiques privat.
e) La signatura de la persona sol·licitant d’un compromís d’estar ingressada de forma permanent i efectiva en un centre geriàtric privat o en un centre de cures mèdiques o terapèutiques privat.
Article 101 bis — Concepte de persona resident per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats
1. Es considera persona resident per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats, d’acord amb aquesta Llei, la persona física que no té la nacionalitat andorrana i que estableix la seva residència permanent i efectiva al Principat d’Andorra en un centre geriàtric privat o en un centre de cures mèdiques o terapèutiques privat durant almenys 90 dies per any natural, sense exercir-hi cap activitat laboral o professional.
2. No obstant això, la persona resident per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats pot desenvolupar les activitats necessàries per a la gestió del seu propi patrimoni i, en particular, les funcions que li corresponguin com a administradora de les entitats en el capital o en els fons propis de les quals tingui una participació igual o superior al cinquanta per cent, i sempre que el càrrec d’administrador no sigui remunerat.
Títol IXbis. Autoritzacions d’immigració de residència per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats
Article 101bis
1. Es considera persona resident per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats, d’acord amb aquesta Llei, la persona física que no té la nacionalitat andorrana i que estableix la seva residència permanent i efectiva al Principat d’Andorra en un centre geriàtric privat o en un centre de cures mèdiques o terapèutiques privat durant almenys 90 dies per any natural, sense exercir-hi cap activitat laboral o professional.
2. No obstant això, la persona resident per ingrés en centres geriàtrics privats o per ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats pot desenvolupar les activitats necessàries per a la gestió del seu propi patrimoni i, en particular, les funcions que li corresponguin com a administradora de les entitats en el capital o en els fons propis de les quals tingui una participació igual o superior al cinquanta per cent, i sempre que el càrrec d’administrador no sigui remunerat.
Article 101ter
Per obtenir una autorització d’immigració de residència per a ingrés en centres geriàtrics privats o per a ingrés en centres de cures mèdiques o terapèutiques privats, la persona sol·licitant ha de reunir els requisits següents:
a) Ser major d’edat o menor emancipat, o menor o incapacitat amb l’autorització expressa de qui en sigui representant o tutor legal.
b) Acreditar que es disposa de mitjans econòmics suficients, d’acord amb els requisits que s’estableixin reglamentàriament, que permetin a la persona sol·licitant residir al Principat d’Andorra per tot el temps de vigència de la residència.
c) Justificar i tenir en vigència per al Principat d’Andorra una cobertura i assegurança per malaltia, incapacitat i vellesa per a la persona sol·licitant per tot el temps de vigència de l’autorització, a excepció dels menors d’edat i els majors de seixanta anys, els quals han de justificar i tenir en vigència per al Principat d’Andorra una cobertura i assegurança per malaltia.
d) Demostrar documentalment que ha estat admesa per ingressar en un centre geriàtric o per ingressar en un centre de cures mèdiques o terapèutiques privat.
e) La signatura de la persona sol·licitant d’un compromís d’estar ingressada de forma permanent i efectiva en un centre geriàtric privat o en un centre de cures mèdiques o terapèutiques privat.
Jurisprudència.ad·Llei qualificada d'immigració
227 articles·18 versions·Text oficial consolidat