59 articles · 2 versions · Text oficial consolidat
La present Llei té per objecte regular l’exercici de la pesca, fomentar, protegir i conservar els recursos piscícoles en qualsevol curs o massa d’aigua del Principat per assegurar la preservació de la fauna i la flora aquàtiques i dels seus hàbitats naturals.
Als efectes d’aquesta Llei s’entén per acció de pesca el conjunt de tècniques i activitats autoritzades relacionades amb la captura de peixos i altres éssers aquàtics, vius o morts.
El dret de pescar correspon a tota persona que tingui la llicència de pesca i compleixi els requisits de la present Llei i altres disposicions que la desenvolupin o la complementin.
Les disposicions d’aquesta Llei s’apliquen a tots els pescadors que exerceixen el dret de pesca en qualsevol curs o massa d’aigua del Principat i a totes aquelles persones que, sense exercir el dret de pesca, realitzen actuacions que afecten els recursos piscícoles i els ecosistemes aquàtics.
Reglamentàriament el Govern estableix els peixos i les espècies aquàtiques que poden ser pescats. El reglament que defineixi les espècies pescables ha de tenir en compte l’annex II del Conveni de Berna.
Als efectes de la present Llei, els cursos i les masses d’aigua es classifiquen en:
Són aigües lliures per a la pesca aquelles en què aquesta activitat pot exercir-se sense altres limitacions que les establertes en la present Llei i les disposicions que la desenvolupen o complementen, sense que estiguin sotmeses a cap règim especial.
Són aigües sotmeses a règim especial:
Els vedats de pesca són trams de rius o masses d’aigua declarats com a tals, en els quals de forma temporal està prohibida la pesca de totes o algunes espècies de peixos i éssers aquàtics per raons d’ordre biològic, científic o educatiu.
La protecció dels hàbitats aquàtics consisteix especialment a protegir els marges i llits dels cursos i masses d’aigua, i garantir uns cabals ecològics mínims. Amb aquest objectiu es regula la realització d’obres que modifiquin els cursos d’aigua o alterin els llits i marges dels cursos i masses d’aigua, i s’apliquen mesures de protecció especials per tal d’assegurar la reproducció de les espècies.
Per tal de facilitar la circulació dels peixos en els cursos d’aigua si els obstacles resultants d’esdeveniments naturals no ho permeten, el ministeri responsable de la pesca pot suprimir o modificar aquests obstacles o, si fos impossible, emprar altres mitjans substitutius i així assegurar la riquesa piscícola en qualsevol curs o massa d’aigua.
Pels cursos d’aigua del Principat d’Andorra ha de circular el cabal mínim necessari per garantir l’evolució biològica natural de les poblacions de la flora i la fauna aquàtiques. El Govern estableix reglamentàriament els cabals ecològics mínims per a la protecció de la flora i la fauna aquàtiques. El cabal ecològic mínim no pot ser inferior a una dècima part del cabal mitjà interanual avaluat a partir de les informacions disponibles recollides, com a mínim, durant els cinc darrers anys. Quan el càlcul directe no és possible, per mancança de dades hidrològiques vàlides o per la brevetat de la seqüència de les dades, es procedeix a estimar el cabal mitjà interanual mitjançant la correlació de les conques hidrològiques i la relació entre les precipitacions i el cabal. En el supòsit que el cabal natural sigui inferior al cabal ecològic resta completament prohibit realitzar qualsevol tipus de captació o desviació de les aigües, excepte quan la captació es realitzi amb la finalitat de garantir l’aigua per al consum humà i no sigui possible el subministrament per altres fonts.
Queda prohibit dipositar en el llit dels cursos i masses d’aigua materials o runes i alterar la condició de les aigües amb residus domèstics i industrials o altres substàncies nocives per a l’hàbitat aquàtic.
Queda igualment prohibida la modificació dels cursos naturals dels rius, salvat que les obres puguin aportar una millora al llit del riu i s’obtingui l’autorització administrativa corresponent d’acord amb l’article 14.
Ultra el que disposen els articles precedents i en casos justificats, el Govern pot autoritzar o adoptar en qualsevol moment les mesures que siguin necessàries per a la conservació i la preservació del medi aquàtic.
En el cas d’empobriment extrem de les aigües el Govern, després de l’informe previ del ministeri responsable de la pesca, pot acordar la veda absoluta de cursos o masses d’aigua afectats durant el termini que consideri oportú.
La Federació Andorrana de Pesca, d’acord amb les finalitats que estableixen els seus estatuts, actua com a organisme assessor i col·laborador del ministeri responsable de la pesca en compliment d’aquesta Llei, els reglaments que la desenvolupin i les normes complementàries.
Els exemplars pescats en aigües públiques no poden ser objecte de venda ni de compra.
Està prohibit:
La pesca d’espècies aquàtiques altres que els peixos, autoritzada segons l’article 5 de la present Llei, solament es pot fer a mà.
Ultra el que disposen els articles precedents, el ministeri responsable de la pesca, amb finalitats científiques o de gestió, pot autoritzar o utilitzar els procediments que consideri adequats per a la captura de peixos i altres espècies aquàtiques.
Tota persona que vulgui obtenir la llicència de pesca ha de ser membre de la Federació Andorrana de Pesca.
La llicència de pesca és lliurada anyalment pel ministeri responsable de la pesca. Anyalment, el Govern fixa per via reglamentària els diferents tipus de llicències de pesca.
No poden obtenir la llicència de pesca:
Quan la llicència de pesca hagi estat anul·lada o suspesa per un temps determinat en virtut de sentència judicial o resolució administrativa, el titular l’ha de retornar al ministeri responsable de la pesca.
Els règims d’obtenció de les llicències de pesca i dels permisos d’acotat, tant d’aigües lliures com de règim especial, els determina reglamentàriament el Govern.
Sense perjudici del que disposa el Reglament de la seva creació, el Cos de Banders té, dins l’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei i de les normes que n’emanen, les atribucions següents:
Les infraccions a les disposicions que regulen la pesca es classifiquen en faltes lleus, menys greus, greus i molt greus.
Són faltes lleus:
Són faltes menys greus:
Són faltes greus:
Són faltes molt greus:
Les infraccions comeses contra aquesta Llei se sancionen amb multes de 30 euros a 3.000 euros segons la classificació següent:
Les infraccions menys greus, greus i molt greus es poden sancionar a més, accessòriament, amb les sancions següents:
En la imposició de les sancions s’han de tenir en compte, per graduar la quantia de les multes i la imposició de les sancions accessòries, els criteris següents:
En cas de reincidència s’imposa la sanció màxima del nivell que correspongui. Als efectes d’aquesta Llei s’entén per reincidència l’existència de dues resolucions fermes per la mateixa infracció en el període de tres anys o de dues resolucions fermes per infraccions de naturalesa diferent en el període de dos anys.
La imposició de qualsevol sanció prevista per aquesta Llei no exclou la responsabilitat civil o penal i l’eventual indemnització per danys i perjudicis que puguin correspondre a la persona sancionada. Si existeix un procés penal en curs se suspèn la tramitació del procediment administratiu fins que es dicti sentència ferma en la via penal.
Les infraccions a les quals fa referència aquesta Llei prescriuen al cap d’un any. El termini de prescripció de les infraccions es computa des del dia en què s’hagin comès i s’interromp amb la incoació de l’expedient sancionador corresponent.
D’acord amb les disposicions de la present Llei, els agents del Cos de Banders, en el moment de constatar la infracció, procedeixen al comís cautelar dels peixos i els éssers aquàtics conservats, així com al comís cautelar dels instruments utilitzats per cometre la infracció. Si es tracta de peixos o éssers aquàtics vius, l’agent adopta les mesures oportunes per dipositar-los al lloc idoni o els retorna a l’aigua en cas que consideri que poden continuar amb vida. Si es tracta de peixos o éssers aquàtics morts es remeten al lloc que determini el ministeri responsable en matèria de pesca.
A més del comís especificat en l’article 52, si l’infractor és una persona no resident al Principat, qualsevol atestat d’infracció comporta l’obligatorietat per part de l’infractor, abans d’abandonar el país, de deixar un dipòsit, fiança o aval bancari equivalent a la quantia màxima de la sanció prevista a l’atestat d’infracció.
En el moment de constatar-se la infracció, la persona expedientada ha de comunicar el seu domicili al Principat d’Andorra o a l’estranger per a la notificació de les resolucions que recaiguin en l’expedient sancionador. Les notificacions s’efectuen al Principat d’Andorra en la forma legalment establerta o per carta certificada amb acusament de recepció o un altre sistema que acrediti de forma fefaent la notificació en cas que la persona expedientada tingui el seu domicili a l’estranger. Si la persona expedientada no es troba al domicili indicat les resolucions es notifiquen mitjançant publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra .
El procediment sancionador per imposar sancions per infraccions greus i molt greus que estableix aquesta Llei se subjecta a les disposicions del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989 i dels reglaments que la desenvolupen.