jurisprudència.ad
Lleis d'Andorra

Llei de tinença i de protecció d'animals

Buscar sentències →

46 articles · 4 versions · Text oficial consolidat

Títol I. Disposicions generals

Article 1 — Objecte

Sentències
1. Aquesta Llei té per objecte establir normes per a la protecció dels animals, la tinença, el tracte, el maneig, el comerç i l’aprofitament dels animals domèstics, i dels animals salvatges, tant si són de fauna autòctona com de fauna no autòctona, incloses les espècies caçables i de pesca, així com els seus productes o parts derivades, a excepció del transport de les peces obtingudes mitjançant les activitats de caça i pesca, regulades per les disposicions particulars d’acord amb l’article 1.
2. Als efectes d’aquesta Llei, s’inclouen dins la categoria d’animals de companyia els animals d’assistència i de teràpia.
2. L’àmbit d’aplicació d’aquesta Llei no s’estén a les activitats de caça i pesca i la seva gestió, que es regulen per disposicions particulars.

Article 2 — Finalitat i principis

Sentències
1. La finalitat d’aquesta Llei és assolir el nivell màxim de protecció i benestar dels animals i afavorir una responsabilitat més elevada i una conducta més cívica de la ciutadania en la defensa i la preservació dels animals.
2. Els animals són éssers vius dotats de sensibilitat física i psíquica, i també de moviment voluntari. Han de rebre el tracte que, atenent-ne bàsicament les necessitats etològiques, en procuri el benestar.
3. Ningú no pot provocar patiments ni maltractaments als animals.
4. Els animals de companyia no poden ser objecte d’embargament en cap procediment judicial.

Article 3 — Definicions

Sentències

D’acord amb aquesta Llei, s’entén per:

a) Animals de companyia: tots els animals domèstics que conviuen amb les persones i que habitualment no tenen congèneres de la mateixa espècie en estat salvatge. Compleixen la funció de ser útils a les persones en qualsevol aspecte que no sigui obtenir-ne productes, sinó qualsevol servei relacionat amb el lleure.
b) Animals de renda: tots els animals domèstics que es produeixen, reprodueixen, engreixen i en general es crien per obtenir productes o per prestar serveis, ja sigui per a l’autoconsum o per a la comercialització.
c) Animals domèstics: els animals de companyia i els animals de renda.
d) Fauna salvatge autòctona: es defineixen com a espècies de la fauna autòctona el conjunt d’espècies, de subespècies, de poblacions i d’individus animals que són originaris d’Andorra o bé s’hi han introduït i actualment viuen i es reprodueixen de forma natural en estat salvatge, inclosos els que hi hibernen o hi són de pas.
e) Fauna no autòctona: comprèn el conjunt d’espècies, de subespècies, de poblacions i d’individus animals originaris de fora de l’Estat andorrà que viuen en règim de llibertat o que es mantenen en captivitat en col·leccions zoològiques o en règim de domesticació a la llar com a mascotes, ja siguin exemplars individuals o en lots. Se n’exclouen els animals de companyia i els animals de renda definits en aquest article.
f) Animal salvatge en captivitat: exemplar de la fauna salvatge autòctona o no autòctona que de manera individual depèn dels humans, hi conviu i ha assumit el costum del captiveri, independentment que es trobi en règim de domesticació a la llar o en instal·lacions específiques.
g) Animal ensalvatgit: animal de companyia que perd les condicions que el fan apte per a la convivència amb les persones.
h) Animal abandonat: animal de companyia que no va acompanyat de cap persona ni duu cap identificació del seu origen o de la persona que n’és propietària, una vegada transcorregut el termini establert a la normativa vigent per ser recuperat.
i) Animal salvatge urbà: animal salvatge que viu compartint territori geogràfic amb les persones, referit al nucli urbà de ciutats i pobles, i que pertany a les espècies que s’han de determinar per via reglamentària.
j) Nucli zoològic: agrupacions zoològiques per exhibir animals, les instal·lacions per mantenir animals, els establiments de venda i cria d’animals, els centres de recollida d’animals, el domicili dels particulars on es fan vendes o altres transaccions amb animals i els de característiques similars que es determinin per via reglamentària.
k) Gos d’assistència: gos que ha estat ensinistrat, en un centre especialitzat i legalment establert, per donar servei i assistència a persones amb alguna discapacitat visual, auditiva o física, o que pateixen trastorns de l’espectre autista, diabetis, epilèpsia o altres malalties en què el suport d’un gos ensinistrat ha assolit resultats positius de forma demostrable.
l) Gos de teràpia: gos que ha estat ensinistrat, en un centre especialitzat i legalment establert, per intervenir en sessions d’interacció assistida amb animals, amb persones a qui aporta un benefici en el procés terapèutic o educatiu.
m) Associació de protecció i defensa dels animals: entitat sense afany de lucre legalment constituïda que té entre els seus objectius o finalitats emparar i protegir els animals.
n) Patiment físic: estat en el qual hi ha dolor, entès com l’experiència sensorial aversiva que produeix accions motores protectores i que donen com a resultat l’aprenentatge per evitar-lo, cosa que pot modificar trets de conducta específics de l’espècie, com ara la conducta social, o bé estat en el qual s’evidencien lesions físiques, com ara talls, cremades, hematomes, fractures o altres ferides, la consideració de les quals pot provocar una pèrdua de l’estat de salut, de la integritat física o, fins i tot, la mort.
o) Patiment psíquic: estat en el qual es produeixen signes d’ansietat i temor, com són vocalitzacions d’angoixa, lluita, intents de fuga, agressions defensives o redirigides, respostes de paralització o immobilització, salivació, panteix, micció, defecació, buidament dels sacs anals, dilatació de pupil·les, taquicàrdia o contraccions reflexes de la musculatura esquelètica que originen tremolor i altres espasmes musculars.
p) Maltractament: acció mitjançant la qual, de forma voluntària o inclús per negligència, es provoca un patiment físic o psíquic a un animal.
q) Tinença d’animals: la possessió, de forma temporal o permanent, d’animals de qualsevol tipus amb ànim de lucre o sense.

Article 4 — Obligacions dels propietaris i dels posseïdors

Sentències
1. Qualsevol persona que sigui propietària o posseïdora d’un animal té l’obligació de proporcionar-li l’alimentació i les cures adequades, tant en el tractament preventiu de malalties com en el guariment, d’aplicar les mesures sanitàries i de transport establertes reglamentàriament i de facilitar-li un allotjament d’acord amb les exigències de la seva espècie.
2. Qualsevol persona que sigui propietària o posseïdora d’un animal és responsable dels danys, els perjudicis i les molèsties que l’animal pugui ocasionar a les persones i als béns públics o privats.
3. Els propietaris d’animals inclosos a la llista d’espècies que, a aquest efecte, s’estableixi reglamentàriament, han de contractar i mantenir en vigor una pòlissa d’assegurances amb una companyia legalment establerta al Principat que cobreixi la responsabilitat civil pels danys i els perjudicis que l’animal pugui ocasionar a tercers.
4. Qualsevol persona que sigui propietària o posseïdora d’un animal té l’obligació d’adoptar les mesures necessàries perquè l’animal no embruti les vies i els espais públics i les propietats de titularitat privada i de retirar-ne immediatament les matèries fecals.
5. Qualsevol persona que sigui posseïdora d’un animal té l’obligació de declarar-ne les cadellades o les cries al registre corresponent.

Article 5 — Transport, importació i exportació

Sentències
1. El transport, la importació i l’exportació d’animals domèstics vius i pel que fa a les espècies de fauna salvatge autòctona i no autòctona, dels animals vius o morts i dels productes o parts derivats, a excepció del transport de les peces obtingudes mitjançant les activitats de caça i pesca, regulades per les disposicions particulars d’acord amb l’article 1.2, queden subjectes al que s’estableix en els punts següents.
2. Tota importació requereix l’autorització d’entrada per mitjà del departament del Govern que tingui les competències assignades. L’autorització d’entrada es lliura després de presentar la documentació corresponent, que s’estableix reglamentàriament i un cop efectuat el pagament de l’import corresponent.
3. Tota exportació requereix l’autorització de sortida per mitjà del departament del Govern que tingui les competències assignades. L’autorització de sortida es lliura després de presentar la documentació corresponent, que s’estableix reglamentàriament i un cop efectuat el pagament de l’import corresponent.
4. Durant el transport dins del territori andorrà, els animals han de disposar d’un espai adaptat a les condicions de l’espècie. Els mitjans de transport o els embalatges han de ser concebuts per protegir els animals de la intempèrie i de les diferències climàtiques fortes. En la càrrega i la descàrrega dels animals s’ha d’utilitzar un equip adequat per evitar-los danys o patiments.

Article 6 — Actuacions prohibides

Sentències

Estan prohibides les actuacions següents:

1. Maltractar o agredir físicament els animals, utilitzar estris o elements de càstig o sotmetre’ls a qualsevol altra pràctica que els provoqui patiments físics o psíquics.
2. Abandonar un animal.
3. Mantenir-los en instal·lacions indegudes des del punt de vista higiènic i sanitari, de benestar i de seguretat de l’animal.
4. Mantenir-los en vehicles, caixes de transport o remolcs com a allotjament habitual.
5. Mantenir-los sense menjar i/o beure sense disposar d’una prescripció facultativa que indiqui les condicions del tractament.
6. Mantenir-los durant la major part del dia en jardins, terrasses, patis o balcons sense que disposin d’un indret accessible on protegir-se de la intempèrie i de les diferències climàtiques fortes, i sense disponibilitat d’aigua i menjar, d’acord amb les seves necessitats.
7. Les intervencions quirúrgiques destinades a modificar l’aparença d’un animal de companyia o amb altres finalitats no curatives i, en particular, l’amputació de la cua, l’amputació de les orelles, la secció de les cordes vocals, l’ablació de les ungles i de les dents i qualsevol intervenció de caire estètic sense prescripció facultativa.
8. Donar-los com a premi o en compensació d’altres adquisicions.
9. Vendre’ls o cedir-los en adopció a menors d’edat no emancipats sense l’autorització del pare, la mare o el tutor i a persones incapacitades sense l’autorització del seu representant legal.
10. La venda ambulant d’animals fora de les fires i els mercats legalitzats.
11. Obligar-los a treballar o a produir en cas de malaltia o desnutrició o en desacord amb les característiques dels animals, o sobreexplotar-los fins a posar-ne en perill la salut.
12. Subministrar-los o aplicar-los substàncies no permeses amb la finalitat d’augmentar-ne el rendiment, la producció o canviar-ne l’aparença física.
13. Alienar a títol onerós o gratuït animals amb una destinació diferent del sacrifici sense la diligència oportuna en la seva documentació sanitària si pateixen malalties parasitàries o infectocontagioses en període d’incubació.
14. Exhibir-los de forma ambulant com a reclam.
15. Mantenir-los lligats durant la major part del dia o limitar-los de forma duradora el moviment necessari per a ells, d’acord amb el que estableix el reglament corresponent.
16. Mantenir-los en locals públics o privats en condicions de qualitat ambiental, lluminositat, soroll, fum i similars que els puguin afectar tant físicament com psicològicament.
17. Matar-los per joc o perversitat o torturar-los.
18. L’accés dels animals a les propietats públiques o privades que en prohibeixin l’accés mitjançant la senyalització corresponent.
19. L’accés d’animals a tota mena de cultius agrícoles, exceptuant els animals de renda definits reglamentàriament.

Article 7 — Activitats prohibides

Sentències
1. Es prohibeix l’ús d’animals en espectacles i altres activitats si els poden ocasionar patiment.
2. Es prohibeix el tir al gall, el tir al colom, la lluita de galls i la de gossos, les curses de braus i altres pràctiques similars.
3. Es prohibeixen els sacrificis d’animals en espais públics.

Article 8 — Estada d’animals en espais públics, en establiments de concurrència pública i en transports d’ús públic

Sentències

Els gestors d’edificis o espais públics i els propietaris d’establiments de concurrència pública com hotels, pensions, restaurants, residències, bars, cafeteries, caves, magatzems, botigues, així com el transport públic, taxis i similars, hi poden prohibir l’accés i la permanència d’animals, excepte si es tracta d’animals que procurin una assistència a persones discapacitades o bé assistència personal acreditada o assistència terapèutica o als serveis públics. Aquesta excepció s’aplica a animals que es trobin en actiu i acompanyats per l’usuari, així com a animals en procés d’ensinistrament acompanyats per l’instructor. Tant l’usuari com l’instructor han de poder justificar mitjançant la documentació oportuna l’ús de l’animal en el procés d’assistència. L’accés d’animals a tota mena de locals destinats a qualsevol activitat alimentària es regula mitjançant les normes vigents en matèria de seguretat alimentària. Es prohibeix la circulació i la permanència d’animals a les piscines públiques, exceptuant els gossos d’assistència o de teràpia definits en l’article 3.

Article 9 — Sacrifici dels animals i controls especials

Sentències
1. Si un animal s’ha de sacrificar, s’han d’utilitzar els mètodes que impliquin el patiment mínim.
2. El sacrifici s’ha de fer sota el control d’un veterinari legalment establert.
3. Correspon al Govern establir reglamentàriament les normes de sacrifici.
4. Sense perjudici del que disposen els apartats 1 i 2, quan es tracti d’animals de renda criats a casa, per a l’autoconsum, es poden sacrificar pels sistemes tradicionals.
5. En casos especials en què s’hagi de controlar la població d’una espècie o bé un individu d’aquesta espècie que hagi esdevingut perjudicial per a altres poblacions animals, l’agricultura, la ramaderia, l’ecosistema, així com per raons de sanitat animal o de salut i de seguretat pública, el Govern estableix reglamentàriament les condicions quant a zones, períodes, mètodes i persones autoritzades per fer-ne el control i eventualment el sacrifici.
6. Es prohibeix sacrificar animals de companyia a les instal·lacions per al manteniment d’animals de companyia, i als nuclis zoològics en general, excepte per motius humanitaris, sanitaris o comportamentals, amb el diagnòstic previ d’un veterinari, assistit d’un equip professional legalment establert.

Article 10 — Nuclis zoològics

Sentències
1. Amb la finalitat d’assegurar el manteniment de les condicions d’habitabilitat, higièniques i sanitàries i de protecció adequades a les diferents espècies, els centres i els establiments que alberguin, comerciïn, tractin o on es reprodueixin animals, tant domèstics com salvatges, s’han de registrar com a nuclis zoològics.
2. Queden exclosos, pel que fa a l’apartat anterior, els animals de renda, tal com es defineixen a l’article 3.b), i que queden previstos al capítol segon del títol III.
3. A l’efecte d’aplicar els apartats anteriors, es crea el Registre de Nuclis Zoològics, que depèn dels ministeris responsables de l’agricultura i de la fauna. En aquest Registre s’han d’inscriure els centres i els establiments d’animals següents, la ubicació dels quals ha de ser degudament autoritzada pel comú corresponent:
a) Nuclis que alberguin animals domèstics.
b) Nuclis que alberguin animals salvatges de fauna autòctona.
c) Nuclis que alberguin animals salvatges de fauna no autòctona.
4. Per reglament, el Govern ha de classificar i establir les condicions d’atorgament de l’autorització de nucli zoològic, segons els punts 1 i 2, les obligacions de funcionament, així com el tipus d’instal·lacions i les condicions que han de complir.
5. Cada nucli zoològic ha de portar un registre amb les dades de cadascun dels animals que hi entren i en surten; es crea, doncs, el llibre de registre, que ha d’estar a disposició de les autoritats competents sempre que ho requereixin. La dades contingudes al llibre de registre vindran determinades reglamentàriament.

Article 11 — Comís i aïllament

Sentències
1. Els ministeris responsables de l’agricultura i de la fauna i les persones legalment autoritzades poden comissar els animals si hi ha indicis manifestos de maltractaments o tortures, si presenten símptomes d’agressió física o desnutrició o si es troben en instal·lacions inadequades.
2. Els ministeris responsables de l’agricultura i de la fauna poden ordenar l’aïllament o el comís dels animals si s’ha diagnosticat una malaltia transmissible a les persones o a altres animals, ja sigui per sotmetre’ls a un tractament curatiu adequat o bé per sacrificar-los si és necessari. Excepte que ho prevegin normes particulars, el sacrifici d’aquests animals no comporta cap indemnització ni pagament al propietari.
3. Els animals que hagin causat lesions a persones o a altres animals, així com els que siguin sospitosos de patir la ràbia, han de ser sotmesos a control veterinari durant catorze dies. El període d’observació té lloc a la gossera oficial o, en el cas d’exemplars de la fauna salvatge, a les instal·lacions que indiqui el ministeri responsable de la fauna. L’observació d’un animal agressor pot fer-se també al domicili del propietari sota la seva responsabilitat i amb un informe previ dels serveis veterinaris.
4. Les despeses ocasionades per la retenció, el control i el transport dels animals mencionats són a càrrec dels propietaris.

Article 12 — Associacions de protecció i defensa dels animals

Sentències
1. Són associacions de protecció i defensa dels animals les associacions sense finalitat de lucre, legalment constituïdes i que tinguin com a finalitat principal la defensa i la protecció dels animals.
2. Les associacions que compleixin els requisits legals vigents han de ser inscrites en un registre creat a aquest efecte. El Govern pot atorgar-los el títol d’entitats col·laboradores i pot convenir-hi la realització d’activitats encaminades a la protecció i la defensa dels animals.
3. Aquestes associacions poden instar que es duguin a terme inspeccions en els casos concrets en què hi hagi indicis d’irregularitats. Les associacions tenen la consideració d’interessades en els procediments sancionadors establerts per aquesta Llei en els casos en què hagin formulat la denúncia corresponent o hagin formalitzat la compareixença en l’expedient sancionador, sens perjudici de la privacitat de les dades de caràcter personal.
4. El Govern pot establir ajuts per a les associacions que han obtingut el títol d’entitats col·laboradores, destinats a les activitats que duguin a terme amb relació a la protecció i la defensa dels animals, especialment per a l’execució de programes d’adopció d’animals de companyia en famílies qualificades, en la promoció de campanyes i programes d’esterilització d’animals de companyia, i també la promoció de campanyes de sensibilització de la ciutadania.

Títol II. Sanitat

Article 13 — Control sanitari

Sentències
1. El Govern ha de vetllar especialment pel control de les malalties infectocontagioses i parasitàries en tot tipus d’animals que puguin comportar un perjudici per a les persones i per a les poblacions animals, i està facultat per adoptar les mesures necessàries per preservar la salut pública i la salut animal.
2. El control sanitari de tota mena d’animals correspon als serveis veterinaris oficials.

Article 14 — Epizoòties i zoonosis

Sentències
1. El Govern, mitjançant un reglament, ha d’establir la llista de les malalties de declaració obligatòria específiques dels animals que siguin molt difusibles o difícils de combatre (epizoòtie.
s) i les malalties dels animals que constitueixen perill per a la població humana (zoonosis).
2. El ministeri responsable de l’agricultura i el ministeri responsable de la sanitat han de proposar al Govern l’actualització periòdica de la qualificació d’aquestes malalties i establir-ne les revisions i les inspeccions que cal fer com a mesura preventiva.
3. S’han d’establir reglamentàriament les mesures pertinents per combatre i controlar tant les epizoòties com les zoonosis.
4. El ministeri encarregat de la sanitat ha de comunicar al ministeri encarregat de l’agricultura qualsevol cas de zoonosi detectat en persones perquè s’instaurin al més aviat possible les mesures de prevenció i de control.
5. El ministeri encarregat de l’agricultura ha de comunicar al ministeri encarregat de la sanitat qualsevol cas de zoonosi detectat en animals perquè s’instaurin tan aviat com sigui possible les mesures de prevenció i de control.

Article 15 — Comunicació de malalties

Sentències
1. Els veterinaris legalment establerts han de comunicar tan ràpidament com sigui possible al Departament d’Agricultura l’existència de qualsevol de les malalties de declaració obligatòria i atenir-se en tot moment al que ordeni l’autoritat pertinent.
2. Els propietaris d’animals, i qualsevol ciutadà, si sospiten que un animal està infectat per les zoonosis o epizoòties que hagin estat determinades de declaració obligatòria, tenen l’obligació de fer-ho saber als serveis veterinaris oficials.

Article 16 — Experimentació

Sentències

Els aspectes relacionats amb la tinença i la protecció dels animals utilitzats en procediments d’experimentació són regulats per la legislació específica en la matèria. Aquesta legislació ha de complir, com a mínim, els principis de benestar animal previstos en aquesta Llei. Es prohibeix qualsevol procediment d’experimentació animal en altres camps que no siguin la investigació mèdica i les proves de seguretat dels fàrmacs. Mentre no es disposi d’aquesta legislació específica, en cas que es duguin a terme procediments d’experimentació animal, hauran de complir els principis i les condicions que s’estableixen a continuació:

1. La utilització d’animals en procediments d’experimentació haurà de complir els principis de benestar animal que recull aquesta Llei i, especialment, els següents:
a) Principi d’exclusivitat: només es poden utilitzar animals per a l’experimentació en els camps de la investigació mèdica i les proves de seguretat dels fàrmacs.
b) Principi de necessitat: únicament es poden utilitzar animals en un projecte de recerca quan no sigui possible desenvolupar-lo sense la seva participació.
c) Principi de minimització del nombre: el nombre d’animals utilitzats es reduirà al mínim sempre que això no comprometi els objectius del projecte.
d) Principi de minimització del dany: les activitats relacionades amb la cria, l’allotjament i les cures, així com els mètodes utilitzats en procediments es refinaran tant com sigui possible per eliminar o reduir al mínim qualsevol possible dolor, patiment, angoixa o dany durador als animals.
e) Principi de no reutilització: un animal que ja hagi estat utilitzat en un o diversos procediments, no s’ha de reutilitzar en un de nou quan en el seu lloc pugui ser usat un altre animal amb què no s’hagi dut a terme prèviament cap procediment, a menys que la severitat real dels anteriors sigui lleu o moderada, que s’hagi demostrat la recuperació total de l’estat de salut general i de benestar de l’animal i que tingui assessorament veterinari favorable tenint en compte les experiències de l’animal al llarg de tota la vida.
2. Els centres o establiments destinats a la cria, subministrament o ús d’animals per a experimentació amb el límit establert a l’apartat 1.
a) d’aquest article, han d’estar autoritzats i inscrits al registre administratiu corresponent, previst en l’article 10 d’aquesta Llei, amb caràcter previ a l’inici de la seva activitat i complir els requisits que s’estableixin habilitant-se el Govern als efectes de dictar el corresponent desplegament reglamentari.

Article 17 — Exposicions, concursos i qualsevol manifestació amb presència d’animals

Sentències
1. Tota exposició, concurs i qualsevol altra manifestació amb presència d’animals necessita les autoritzacions del Comú concernit per a l’acte organitzat, com la del ministeri o els ministeris concernits. Les fires tradicionals de caràcter parroquial se segueixen organitzant segons el costum, amb una comunicació prèvia al ministeri o als ministeris concernits perquè posin a disposició dels comuns els serveis necessaris per al compliment d’aquesta Llei.
2. La persona o entitat organitzadora d’una exposició, concurs o qualsevol altra manifestació amb presència d’animals ha de disposar dels mitjans i recursos suficients per al compliment d’aquesta Llei així com de les condicions específiques que s’estableixen en les autoritzacions oficials.
3. En tota exposició, concurs i qualsevol altra manifestació amb presència d’animals, el propietari o la persona responsable dels animals ha d’assegurar-ne el benestar i la seguretat.

Títol III. Condicions de tinença

Capítol primer. Condicions de tinença dels animals de companyia i dels animals salvatges en captivitat

Article 18 — Identificació i registre dels animals de companyia i dels animals salvatges en captivitat

Sentències
1. Tot animal de companyia o animal salvatge en captivitat que es comercialitzi, se cedeixi o es doni en adopció s’ha de lliurar identificat.
2. La identificació s’efectua pels sistemes i amb les característiques de l’animal que s’estableixin reglamentàriament i l’ha de fer un veterinari legalment establert.
3. Tot animal de companyia o animal salvatge en captivitat s’ha d’identificar segons els terminis que es fixen reglamentàriament.
4. Qualsevol veterinari ha de comunicar al propietari d’un animal no identificat l’obligació d’identificar-lo. En cas de refús, el veterinari ha de notificar el fet al registre corresponent.
5. Els propietaris o els posseïdors d’animals de companyia estan obligats a registrar els seus animals al registre corresponent en els terminis que es fixen reglamentàriament.
6. Es crea el Registre d’Animals de Companyia sota la tutela del Departament d’Agricultura. El seu funcionament es desenvolupa reglamentàriament.
7. Es crea el Registre d’Animals Salvatges en Captivitat sota la tutela del ministeri responsable de la fauna. El seu funcionament es desenvolupa reglamentàriament.
8. L’adquisició, el reconeixement, la suspensió i pèrdua de la condició de gos d’assistència, l’acreditació i la identificació s’estableixen reglamentàriament.

Article 19 — Estada d’animals en establiments públics, en transports d’ús públic i la seva circulació per espais públics

Sentències
1. L’accés i la permanència d’animals en establiments i transports d’ús públic definits a l’article 8, sense perjudici del que disposa aquest article, i la seva circulació per espais públics comporten el compliment dels requisits següents: portar collar i anar subjectes amb una corretja o cadena o disposar d’un mitjà de contenció específic per a l’espècie considerada.
2. Han de portar morrió els gossos la perillositat dels quals sigui raonablement previsible ateses la seva natura i les seves característiques determinades a l’article 20, i no podran ser conduits per menors de 18 anys.

Article 20 — Gos perillós o potencialment perillós

Sentències
1. D’acord amb aquesta Llei, un gos es considera perillós quan, sense cap tipus de provocació ni malícia, mossega o ataca una persona que es comporta pacíficament i d’acord amb la llei, o bé un altre animal el posseïdor del qual respecta la llei, i els causa una lesió que comporti una intervenció mèdica o veterinària. També es considera perillós quan, a l’exterior de l’habitatge o del vehicle del seu posseïdor, o bé a l’exterior d’una propietat privada degudament tancada, mossega o ataca una persona o un altre animal, o bé manifesta d’una forma evident agressivitat vers una persona que es comporta pacíficament i segons la llei.
2. Un gos es considerat potencialment perillós quan ha estat ensinistrat per l’atac i la defensa o que pertany a alguna de les races reconegudes o llur encreuament.
3. El procediment per determinar si un gos és perillós o potencialment perillós i l’aplicació de les mesures de control dels gossos perillosos es fixen reglamentàriament, així com les races reconegudes.
4. Sense perjudici del que disposen els apartats 1 i 2, el Govern estableix una reglamentació específica pel que fa als gossos d’atac i els gossos de guarda o defensa.
5. Qualsevol persona que vulgui ser propietària o posseïdora d’un gos perillós o d’un gos potencialment perillós ha de seguir prèviament la formació obligatòria i complir els altres requisits que el Govern estableix per via reglamentària.
6. El Govern pot prohibir o limitar, per reglament, la importació, la venda, la cria i la cessió de determinades races de gossos potencialment perillosos establertes per reglament.

Article 21 — Condicions sanitàries obligatòries

Sentències

Els propietaris o els posseïdors d’animals de companyia o d’animals salvatges en captivitat estan obligats a complir les mesures sanitàries que estableixi el Govern.

Article 22 — Concursos i exposicions

Sentències
1. Els locals destinats a concursos o exposicions han de disposar d’un local d’infermeria amb el material suficient per al veterinari i en el qual es puguin atendre els animals que necessitin assistència.
2. És obligatori, per a tots els animals que participin en concursos o exposicions, presentar la documentació que es deriva del desenvolupament d’aquesta Llei.

Article 23 — Venda i exhibició pública

Sentències
1. Els establiments dedicats a la venda d’animals, així com els particulars que efectuïn venda directa d’animals, han de complir, sense perjudici de les altres disposicions que els són aplicables, les normes següents:
a) Han de ser declarats nuclis zoològics als ministeris corresponents.
b) Han de dur un registre, a disposició dels organismes esmentats, en el qual constin les dades a les quals fa referència l’article 10.5.
c) Els animals s’han de vendre desparasitats, lliures de tota malaltia i identificats.
2. L’existència d’un servei veterinari dependent de l’establiment que atorga certificats de salut per a la venda dels animals no eximeix el venedor de responsabilitat davant malalties en fase d’incubació no detectades en el moment de la venda.
3. La venda en establiments comercials, la tinença i l’exhibició pública d’animals que provenen d’instal·lacions de cria en captivitat, amb finalitats comercials i degudament legalitzades, requereix, per cada animal, la possessió del certificat acreditatiu de l’origen, a més de la documentació que es pot estipular per via reglamentària.

Article 24 — Abandonament

Sentències
1. A fi d’evitar situacions degradants i per raons de salut i de seguretat pública, està prohibit abandonar els animals.
2. Es considera que un animal està abandonat quan no està identificat d’acord amb el que estableix l’article 18 d’aquesta Llei ni va acompanyat de cap persona. En aquest cas l’Administració s’ha de fer càrrec de l’animal i l’ha de retenir fins que sigui recuperat, cedit o sacrificat, tal com estableix l’article 9.
6. 3. El termini per recuperar un animal sense identificació és de vuit dies naturals.
4. Si l’animal porta identificació, se n’ha d’avisar el propietari, que té un termini de deu dies per recuperar-lo, després d’abonar les despeses que ha originat el seu manteniment. Un cop transcorregut aquest temps, si el propietari no l’ha recuperat, l’animal es considera abandonat. En el cas de no ser localitzat el propietari en el termini de quinze dies naturals, el Govern publica l’avís corresponent al BOPA i un cop transcorregut el termini de quinze dies naturals des de l’endemà de la data de publicació, l’animal se sacrifica segons el que estableix l’article 9.6 o es dóna en adopció.
5. En el cas dels animals de la fauna salvatge en captivitat, el ministeri responsable de la fauna en decideix el destí en funció de les característiques individuals i d’espècie.
6. Els gossos que circulin lliurement fora dels nuclis habitats no es consideren animals abandonats i per a aquests casos s’aplica l’article 9.5.

Article 25 — Servei de recollida, gossera oficial i gatera oficial

Sentències
1. Correspon a l’Administració recollir els animals abandonats que circulin per les vies i els espais públics i transportar-los a la gossera o gatera oficials o, quan es tracti d’exemplars de la fauna salvatge, a les instal·lacions que designi el ministeri responsable de la fauna.
2. D’acord amb l’apartat anterior, correspon al Govern disposar de dependències d’acolliment temporal degudament condicionades segons el que estableix aquesta Llei.
3. El sacrifici, l’esterilització, la desparasitació i la vacunació d’aquests animals s’han de fer sota el control d’un veterinari oficial.
4. Els propietaris d’animals de companyia poden lliurar-los a la gossera o gatera oficials perquè siguin donats a terceres persones o sacrificats en les condicions establertes a l’article 9.
6. Les despeses ocasionades pels animals mencionats són a càrrec del propietari.
5. El Govern pot cedir la gestió de la gossera oficial i de la gatera oficial, de forma conjunta o separada, d’acord amb la normativa vigent.
6. El funcionament de la recollida d’animals i la gestió de la gossera i la gatera es desenvolupen reglamentàriament.

Article 26 — Residències i refugis per al manteniment temporal d’animals

Sentències
1. Les residències d’animals de companyia, les escoles d’ensinistrament i les altres instal·lacions que alberguin animals domèstics de companyia s’han d’inscriure al Registre de Nuclis Zoològics corresponent com a requisit imprescindible per funcionar.
2. Les residències d’animals de companyia i les altres instal·lacions d’aquesta mena han de disposar del servei d’un veterinari legalment establert, encarregat de vigilar l’estat físic i sanitari dels animals residents. L’ingrés d’un animal en aquests centres únicament es pot fer després de verificar els documents d’identificació i els documents de vacunació corresponents.
3. Si un animal es posa malalt, el centre ho ha de comunicar immediatament al propietari o al responsable, el qual pot donar l’autorització per a un tractament veterinari o pot recollir l’animal.
4. Els titulars de residències d’animals o instal·lacions similars han de prendre les mesures necessàries per evitar contagis entre els animals residents i els del seu entorn, i comunicar als serveis veterinaris de l’Administració les malalties que siguin de declaració obligatòria.

Capítol segon. Condicions de tinença dels animals de renda

Article 27 — Maneig

Sentències
1. Les disposicions del títol I i del títol II d’aquesta Llei que fan referència a les condicions higièniques i sanitàries i de tracte s’apliquen al maneig d’animals de renda. Pel que fa a la sanitat, els animals de renda queden sotmesos a les disposicions i els reglaments vigents i als que es puguin aprovar en el futur.
2. Per poder acollir i allotjar animals, les corts, els estables i els altres allotjaments han de:
a) tenir una zona protegida del medi exterior;
b) estar ben ventilats;
c) reunir les condicions higièniques establertes reglamentàriament;
d) tenir les dimensions mínimes per animal, tant en superfície com en alçada, que es determinin reglamentàriament i que en tot cas permetin una permanència còmoda de l’animal;
e) disposar de tanques o altres mitjans que, sense ocasionar danys o molèsties físiques, evitin les fugues;
f) disposar de sistemes de proveïment d’aigua potable i de subministrament d’aigua a pressió i en quantitat suficient per a la neteja i l’evacuació de líquids residuals per a les espècies que ho requereixin.

Article 28 — Padral

Sentències
1. El Padral és el registre d’animals de renda que es crien a les explotacions que es troben dins el territori del Principat d’Andorra. S’adscriu al Departament d’Agricultura, sense perjudici del Padral dels comuns respectius.
2. Tot animal de renda s’ha de registrar al Padral del Departament d’Agricultura, sense perjudici del Padral dels comuns respectius.
3. El ministeri responsable de l’agricultura estableix reglamentàriament les normes que regeixen el Padral.

Títol IV. Fauna salvatge

Article 29 — Fauna autòctona

Sentències
1. Es prohibeix molestar intencionalment la fauna salvatge, especialment durant el període de reproducció, de dependència i d’hibernació.
2. Es prohibeix capturar, prendre, transportar, vendre i comprar nius, ous i cries d’espècies de la fauna autòctona.
3. Es prohibeix capturar exemplars de la fauna autòctona amb finalitat comercial, per a exhibició pública i amb finalitat de cria en captivitat, exceptuant els casos previstos en l’article 30.
6. 4. Amb la finalitat de minimitzar les molèsties a la fauna salvatge, especialment durant el període de reproducció, de dependència i d’hibernació, s’estableix que les activitats audiovisuals, científiques, esportives i de lleure que puguin afectar la fauna salvatge autòctona requereixen l’autorització del ministeri responsable de la fauna. S’estableix per reglament les condicions en què s’autoritzen aquestes activitats basant-se en el grau d’amenaça de les espècies afectades especificat segons l’article 30.1 d’aquesta Llei i en la classificació de la sensibilitat de les zones en què es troben aquestes espècies. El ministeri responsable de la fauna classifica les zones en poc sensibles, sensibles i molt sensibles i les publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra .

Article 30 — Espècies protegides

Sentències
1. La qualificació d’espècie protegida s’aplica a tota espècie animal de la fauna autòctona que requereixi una protecció especial. Les espècies protegides s’especifiquen reglamentàriament i se n’estableix el grau d’amenaça segons la classificació següent: espècie extingida, espècie en perill d’extinció, espècie amenaçada i espècie protegida.
2. La captura, la compra i la venda d’animals morts o vius pertanyents a espècies protegides, de parts o de productes obtinguts a partir d’aquestes espècies, estan prohibides.
3. El ministeri responsable de la fauna pot autoritzar, amb finalitats culturals i de difusió de les campanyes de protecció i conservació de la fauna, l’exhibició d’exemplars vius o morts pertanyents a espècies protegides, de parts o de productes obtinguts a partir d’exemplars d’aquestes espècies.
4. El ministeri responsable de la fauna pot comissar els exemplars vius o morts pertanyents a espècies protegides que estan en possessió de particulars o que són exposats per a la venda o l’exhibició pública que infringeixin aquesta Llei.
5. Es prohibeix la destrucció dels hàbitats de reproducció de les espècies protegides que presentin un grau d’amenaça igual o superior al definit com a “espècie amenaçada” segons la reglamentació corresponent.
6. En condicions estrictament controlades, el ministeri responsable de la fauna pot autoritzar la captura en viu amb finalitats científiques no experimentals, culturals, de reproducció en captivitat, de repoblació o de reintroducció en altres zones, d’exemplars adults d’algunes de les espècies protegides vinculades a projectes de conservació. En casos excepcionals i amb els mateixos fins, es pot autoritzar també la recollida d’ous i de cries.
7. En cas d’animals morts o d’animals ferits que s’han de sacrificar perquè no s’aconsegueix que es recuperin, el ministeri responsable de la fauna en pot autoritzar la taxidèrmia i la permanència posterior en centres de caràcter científic, cultural i educatiu.
8. Només es permet la taxidèrmia als particulars si es demostra l’origen legal de l’animal i es disposa de l’autorització prèvia del ministeri responsable de la fauna. En cap cas no s’autoritza la comercialització dels animals naturalitzats.
9. Correspon al ministeri responsable de la fauna realitzar el seguiment dels danys produïts en béns privats i en territori andorrà, per espècies protegides que presentin un grau d’amenaça igual o superior al definit com a “espècie en perill d’extinció” segons la reglamentació que especifica les espècies protegides i estableix els graus d’amenaça segons l’article 30.
1. El ministeri responsable de la fauna regula mitjançant reglament els procediments de compensació de danys i perjudicis causats a l’agricultura i la ramaderia per les espècies animals protegides especificades abans.

Article 31 — Fauna no autòctona

Sentències
1. La protecció de la fauna no autòctona es regeix pel que estableixen aquesta Llei i els tractats i els convenis internacionals signats per l’Estat andorrà.
2. La cria en captivitat de fauna no autòctona destinada a la comercialització està prohibida.

Títol V. Inspecció i control

Article 32 — Competències

Sentències
1. És competència del Cos de Banders i del ministeri responsable de l’agricultura vetllar pel compliment de la normativa vigent, pel que fa als animals domèstics de companyia i de renda, tal com es defineixen en aquesta llei.
2. És competència del ministeri responsable de la fauna vetllar pel compliment de la normativa vigent pel que fa als animals salvatges, tant els de fauna autòctona com els de fauna no autòctona.
3. Els comuns estan facultats per a la inspecció i el control de la Llei a l’efecte de prevenir i sancionar les infraccions lleus previstes a l’article 38.1, lletres a), b), i h). Tant els comuns, com el ministeri responsable de l’agricultura estan facultats per a la inspecció i el control de la Llei a l’efecte de prevenir i sancionar la infracció lleu prevista a l’article 38.1, lletra q) i les infraccions greus previstes a l’article 38.2, lletres c) i v).
4. Correspon als comuns controlar els animals salvatges urbans.
5. Correspon al ministeri responsable de l’agricultura vigilar i inspeccionar els nuclis zoològics amb animals de companyia, especialment els establiments de venda, guarda, recollida i cria, i, si escau, comissar els animals de companyia.
6. Correspon al ministeri responsable de la fauna vigilar i inspeccionar els nuclis zoològics amb animals salvatges, especialment els establiments de venda, guarda, recollida i cria, i, si escau, comissar els animals salvatges 7. Correspon al ministeri responsable de la seguretat alimentaria vetllar pel compliment de la normativa vigent pel que fa al benestar dels animals de renda destinats al consum humà en el moment del sacrifici.
8. Quan el comú no disposi dels mitjans equivalents, o quan aquests mitjans hagin de ser complementats, es poden establir convenis de col·laboració entre el ministeri responsable de l’agricultura i el comú o entre comuns i acordar les actuacions de vigilància i inspecció que corresponen a cada administració.

Títol VI. Taxa pels serveis d’emissió d’autoritzacions i certificats oficials

Article 33 — Objecte i àmbit d’aplicació de la taxa

Sentències

La taxa grava la tramitació administrativa, l’emissió d’autoritzacions i certificacions oficials d’acompanyament en el transport, la importació i l’exportació d’acord amb el que estableix l’article 5 i la inscripció al Registre de Nuclis Zoològics segons el que estableix l’article 10.

Article 34 — Fet generador

Sentències
1. Constitueix el fet generador d’aquesta taxa la tramitació i l’emissió d’autoritzacions i certificacions oficials.
2. A l’efecte de l’exacció de la taxa, les activitats d’inspecció i control que componen el fet generador a què fa referència l’apartat 1 són les següents:
a) Les inspeccions i els controls escaients.
b) El control documental de les operacions realitzades.
c) L’emissió de les autoritzacions i els certificats oficials.

Article 35 — Obligats tributaris

Sentències

Són obligats tributaris d’aquesta taxa les persones físiques o jurídiques que sol·liciten l’emissió de les autoritzacions i els certificats oficials corresponents o que resulten afectades o beneficiades personalment pel servei prestat o l’activitat duta a terme que constitueix el fet generador.

Article 36 — Acreditació de la taxa

Sentències

La taxa s’acredita, i neix l’obligació de contribuir, en el moment de recollir l’autorització o la certificació original a les dependències de l’òrgan o el servei competent oficial, sense perjudici que l’Administració pugui exigir-ne el pagament a la bestreta, segons es determini en cada cas concret.

Article 37 — Quota tributària

Sentències

Per cada expedició de l’autorització o certificat, així com per cada còpia, o diligències en la autorització o certificat, s’estableixen les quotes següents:

1. Per cada original amb inspecció o control físic: 18,00 €.
2. Per cada original sense inspecció o control físic: 7,00 €.
3. Per cada còpia: 3,00 €.

Títol VII. Infraccions i sancions

Article 38 — Infraccions

Sentències

Les infraccions a les disposicions que regulen la tinença d’animals es classifiquen en faltes lleus, greus i molt greus.

1. Són infraccions lleus:
a) La possessió d’un animal de companyia no identificat o no registrat d’acord amb l’article 18.
b) La presència d’animals en espais públics, en establiments de concurrència pública o en transports públics quan els gestors d’edificis o espais públics o el propietari ho hagin prohibit d’acord amb els articles 8 i 19.
c) L’incompliment, per part dels gestors d’edificis o espais públics, o dels propietaris d’establiments de concurrència pública o de vehicles d’ús públic, de les excepcions previstes a l’article 8, amb referència als gossos utilitzats pels serveis públics.
d) No notificar, un veterinari, el supòsit establert a l’apartat 18.4.
e) La venda d’animals als menors d’edat no emancipats o a persones incapacitades sense l’autorització del pare, la mare o el representant legal.
f) L’incompliment de l’article 6.8 i de l’article 6.14.
g) El transport d’animals amb vulneració dels requisits establerts reglamentàriament segons l’article 5.
h) Embrutar les vies i els espais públics.
i) L’incompliment de l’article 4.3 i de l’article 4.5.
j) L’incompliment de l’article 28.2.
k) L’incompliment de l’article 6.15 així com el manteniment dels animals en instal·lacions inadequades des del punt de vista del seu benestar, si no els comporta un risc greu per a la salut.
l) No evitar la fugida d’animals.
m) Maltractar animals si els comporta conseqüències lleus per a la salut.
n) Subministrar a un animal substàncies que li causin alteracions lleus de la salut.
o) Subministrar a un animal substàncies que li causin alteracions lleus del comportament, en els casos en què no hagin estat prescrites per un veterinari.
p) No donar als animals l’atenció veterinària necessària per garantir-ne la salut, si això no els causa perjudicis greus.
q) L’accés dels animals a les propietats públiques o privades que en prohibeixin l’accés mitjançant la senyalització corresponent.
r) No dur, tot i ser-ne posseïdor, l’autorització per efectuar una activitat de les establertes a l’article 29.4.
s) Qualsevol altra infracció de les disposicions d’aquesta Llei o de les normes que la desenvolupin que no estigui qualificada de greu o molt greu.
2. Són infraccions greus:
a) Maltractar animals si els comporta conseqüències greus per a la salut.
b) El manteniment d’animals sense l’alimentació necessària, en estat de desnutrició, assedegats, o sense proporcionar-los les cures necessàries amb infracció dels articles 4.1 i 6.5.
c) El manteniment d’animals en instal·lacions inadequades des del punt de vista higiènic o sanitari.
d) La circulació i la permanència d’animals a les piscines públiques exceptuant els gossos d’assistència o de teràpia definits en l’article 3.
e) No enregistrar-se com a nucli zoològic d’acord amb l’article 10.1 i no posseir o tenir incomplet el llibre de registre establert segons l’article 10.5.
f) L’incompliment de les mesures sanitàries establertes a l’article 15.2 i a l’article 21.
g) L’acolliment i l’allotjament d’animals de renda amb incompliment dels requisits establerts a l’article 27.2.
h) La venda ambulant d’animals fora de mercats i fires legalitzats.
i) La importació i l’exportació d’animals sense tenir en compte els requisits previstos en aquesta Llei.
j) Obligar els animals a treballar o a produir en cas de malaltia o desnutrició o sobreexplotar-los de manera que se’n faci perillar la salut.
k) L’incompliment del que disposa l’article 23.
l) L’alienació d’animals amb malalties, tret que es demostri que en el moment de la venda la malaltia no podia ser detectada.
m) L’incompliment de l’article 17.
n) L’incompliment de l’article 26.
o) Incomplir, els nuclis zoològics, qualsevol de les condicions i els requisits establerts a l’article 10.
p) Vendre animals o fer-ne donació si no han estat declarats o registrats.
q) Maltractar o agredir físicament els animals si els comporta conseqüències greus per a la salut o els provoca sofriments.
r) Fer matances públiques d’animals.
s) Subministrar substàncies a un animal que li causin alteracions greus de la salut.
t) Subministrar substàncies a un animal que li causin alteracions greus del comportament en casos en què no hagin estat prescrites per un veterinari.
u) Abandonar animals, si s’ha fet en unes circumstàncies que no els comporten cap risc.
v) L’accés d’animals a tota mena de cultius agrícoles, exceptuant els animals de renda definits reglamentàriament.
w) L’incompliment dels requisits establerts a l’article 20, referit a la tinença de gossos perillosos, d’atac o de defensa, o de les disposicions reglamentàries que s’estableixin.
x) Efectuar una activitat de les establertes a l’article 29.4 susceptible d’afectar espècies de fauna salvatge autòctona classificades com amenaçades i/o protegides o en una zona classificada com a sensible sense autorització o, disposar de l’autorització i fer cas omís dels preceptes.
y) La possessió d’un animal si existeix incompliment d’una resolució ferma de suspensió de tinença segons estableix l’article 39.2.
z) L’incompliment, per part dels gestors d’edificis o espais públics o dels propietaris d’establiments de concurrència pública o de vehicles d’ús públic, de les excepcions previstes en l’article 8 amb referència als gossos d’assistència o de teràpia.a.
a) Reincidir en la comissió d’infraccions lleus.a.
b) Fer cas omís a les indicacions, així com no col·laborar, obstruir o impedir les tasques de control i inspecció del Cos de Banders i dels agents de les administracions públiques d’acord amb les facultats respectives que tenen atribuïdes segons el que s’estableix a l’article 32 d’aquesta Llei.a.
c) Ser posseïdor o propietari d’un gos perillós o potencialment perillós i no haver seguit la formació obligatòria i altres requisits que s’estableixin reglamentàriament d’acord amb el que s’estableix a l’article 20.
5. 3. Són infraccions molt greus:
a) L’incompliment del que disposa l’article 7.
b) Maltractar animals si les conseqüències en comprometen la vida.
c) No comunicar al Departament d’Agricultura, un veterinari, l’existència de qualsevol epizoòtia o zoonosi catalogada de declaració obligatòria segons l’article 15.1.
d) L’incompliment del que disposa l’article 16.
e) Les pràctiques quirúrgiques, la pràctica de mutilacions i el sacrifici, en contra de les condicions i dels requisits establerts per aquesta Llei.
f) La utilització de mètodes de sacrifici dels animals que contravinguin les disposicions d’aquesta Llei.
g) El subministrament de substàncies no permeses als animals amb la finalitat d’augmentar-ne el rendiment o la producció.
h) L’incompliment del que disposen els articles 29.1, 29.2 i 29.3.
i) L’incompliment dels requisits establerts als articles 30.2, 30.5, 30.6, 30.7 i 30.8.
j) L’incompliment del article 31.2k) Abandonar animals, si s’ha fet en unes circumstàncies que els puguin comportar danys greus.
l) Capturar gossos i gats amb l’ús d’armes de foc en contra de les condicions i dels requisits establerts a l’article 9.
m) Organitzar baralles de gossos, de galls o d’altres animals, i també participar en aquest tipus d’actes.
n) Mantenir els animals sense l’alimentació necessària o en instal·lacions inadequades des del punt de vista higienicosanitari i de benestar, si els perjudicis als animals són molt greus.
o) La fabricació no autoritzada, la falsificació, la manipulació o la utilització fraudulenta de les marques o els sistemes i els documents oficials d’identificació i registre.
p) Efectuar una activitat de les establertes a l’article 29.4 susceptible d’afectar espècies de fauna salvatge autòctona classificades com a extingides i/o en perill d’extinció o en una zona classificada com a molt sensible sense autorització o, disposar de l’autorització i fer cas omís dels preceptes.
q) Reincidir en la comissió d’infraccions greus.

Article 39 — Sancions

Sentències
1. Les infraccions comeses contra aquesta Llei se sancionen amb multes de 60 € a 9.000 €.
2. Les persones que hagin estat sancionades per raó de maltractament no poden ser titulars d’un animal davant del registre corresponent i se’ls suspèn la tinença per un període de tres anys en cas d’una infracció greu i de sis anys en cas de tractar-se d’una infracció molt greu. Davant d’un supòsit d’infracció al contingut de l’article 10, hi ha responsabilitat subsidiària del propietari del terreny on es tinguin els animals, sempre que no es pugui identificar el responsable d’aquests animals. La imposició d’una sanció per infraccions de caràcter greu i molt greu pot comportar el comís dels animals afectats. De la mateixa manera, pot comportar la baixa de l’establiment del Registre de Nuclis Zoològics i el tancament definitiu o la clausura temporal de l’establiment durant un període màxim de dos anys.
3. Segons la seva classificació, les infraccions se sancionen de la manera següent:
a) Infraccions lleus: multa de 60 € a 300 €.
b) Infraccions greus: multa de 300,01 € a 3.000 €.
c) Infraccions molt greus: multa de 3.000,01 € a 9.000 €.
4. En la imposició de les sancions s’ha de tenir en compte, per graduar la quantia de les multes i la imposició de les sancions accessòries, els criteris següents:
a) La transcendència social i el perjudici causat per la infracció comesa.
b) L’ànim de lucre il·lícit i la quantia del benefici obtingut en la comissió de la infracció.
c) La reiteració o la reincidència en la comissió d’infraccions.
d) La irreparabilitat dels danys causats als hàbitats i a la fauna o l’elevat cost de reparació.
e) El grau d’intencionalitat en la comissió de la infracció.

Article 40 — Reincidència

Sentències

D’acord amb aquesta Llei, s’entén per “reincidència” quan hi ha dos resolucions fermes per la mateixa infracció o per les infraccions de naturalesa diferent tipificades en aquesta Llei en el termini de cinc anys.

Article 41 — Altres responsabilitats

Sentències

La imposició de qualsevol sanció prevista per aquesta Llei no exclou la responsabilitat civil o penal i la indemnització eventual per danys i perjudicis que puguin correspondre a la persona sancionada. Si hi ha un procés penal en curs se suspèn la tramitació del procediment administratiu fins que es dicti una sentència ferma en la via penal.

Article 42 — Competències en matèria de sanció

Sentències
1. Correspon als ministeris responsables de l’agricultura, la fauna, la seguretat alimentària i als comuns, segons les competències respectives d’inspecció i control establertes a l’article 32, la incoació, la tramitació i la resolució dels expedients per infraccions lleus i greus, llevat de les infraccions lleus previstes a l’article 38.1, lletres a) i s) quan aquestes es refereixin a gossos perillosos i de les infraccions greus segons el que es preveu a l’article 38.2, lletra w) que s’incoen, tramiten i resolen pel Cos de Banders. En qualsevol cas, la resolució de les sancions per infraccions molts greus correspon al Govern. No obstant això, els comuns, els ministeris competents i el Cos de Banders es comuniquen recíprocament que iniciïn un procediment sancionador. La notificació corresponent comporta la inhibició de l’òrgan al qual s’hagi notificat per no incoar dos procediments sancionadors pels mateixos fets.
2. També li correspon al Cos de Banders la incoació, tramitació i resolució d’expedients per les faltes greus previstes a l’article 38.2, lletres a.
b) i ac), quan les infraccions que s’hi estableixen siguin constatades per algun dels seus membres en el marc de les actuacions d’inspecció i control d’un gos perillós o d’un gos potencialment perillós.
3. Mitjançant els seus agents, l’Administració pot comissar animals quan hi hagi indicis racionals d’haver-se comès una infracció tipificada en aquesta Llei com a greu o molt greu i s’obri un procediment sancionador. El comís té caràcter preventiu fins a la resolució definitiva de l’expedient sancionador, que pot transformar la mesura preventiva de comís en sanció complementària o deixar-la sense efecte i retornar l’animal al propietari. En cas d’acordar-se el comís, l’òrgan que resol l’expedient en decideix el destí més adient en funció de les característiques de l’espècie. En tot cas les despeses ocasionades per l’aplicació d’aquest article són a càrrec dels propietaris infractors.

Article 43 bis — Procediment sancionador simplificat

Sentències
1. El procediment sancionador a l’empara d’aquest article l’inicia l’òrgan administratiu competent d’acord amb el que s’estableix a l’article 42, mitjançant l’atestat de constatació per part d’un dels seus membres de la comissió d’una o més d’una infracció lleu segons el que es preveu a l’article 38.1, lletres a), b), h), q) i s), i una o més d’una infracció greu segons el que es preveu a l’article 38.2, lletres c), v), w), a.
b) i a.
c) d’aquesta llei. Aquest atestat de constatació, que té la consideració de denúncia, s’ha de notificar a la persona expedientada i ha de contenir la data de la presumpta infracció, una descripció detallada dels fets, les disposicions legals infringides, l’import de la sanció que comporta la infracció i una indicació clara del termini per formular al·legacions.
2. La persona expedientada disposa d’un termini improrrogable de deu dies hàbils, a partir de l’endemà de la notificació a què fa referència l’apartat anterior, per contestar la denúncia, fer les al·legacions que consideri oportunes al respecte i aportar la documentació que consideri escaient.
3. Si la persona expedientada fa al·legacions durant el termini esmentat a l’apartat anterior, l’expedient sancionador es completa amb aquestes al·legacions i els documents que s’hi acompanyen eventualment, i s’eleva a l’òrgan administratiu competent, perquè dicti la resolució corresponent. Aquesta resolució s’ha de notificar a la persona sancionada i contra la mateixa es pot interposar recurs d’acord amb el Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989.
4. En cas que hagi transcorregut el termini de deu dies hàbils que preveu l’apartat 2 d’aquest article sense que la persona expedientada hagi fet al·legacions, l’expedient sancionador es considera resolt de manera ferma i definitiva, i la resolució es considera notificada degudament, d’acord amb les infraccions i la sanció que s’hagin fet constar a la denúncia, les quals esdevenen executives.
5. La persona sancionada disposa del termini d’un mes per fer efectiu l’import de la sanció pels mitjans de pagament acceptats per l’Administració, a comptar de l’endemà del dia en què s’hagi de considerar notificada la resolució, segons els apartats 3 i 4 anteriors.
6. Un cop transcorregut el termini d’un mes que estableix l’apartat 5 anterior sense que la persona sancionada hagi fet efectiu l’import de la sanció i sense que hagi interposat un recurs contra la resolució dictada, es cobra aquest import per la via de l’execució forçosa. En aquest cas, s’aplica automàticament un recàrrec del 20 % sobre l’import de les sancions.

Article 43 — Procediment sancionador

Sentències

Els procediment sancionador per imposar sancions per infraccions lleus, (excloses les infraccions lleus previstes a l’article 38.1, lletres a), b), h), q) i s), greus (excloses les infraccions greus previstes a l’article 38, 2, lletres c), v) i w), a.

b) i a.
c) i per infraccions molt greus se subjecta a les disposicions del Codi de l’Administració, del 29 de març de 1989 i dels reglaments que el desenvolupen.

Article 43 ter — Reducció per conformitat

Sentències
1. En cas que la persona sancionada pagui voluntàriament l’import de la sanció que s’hagi imposat en virtut del que s’estableix a l’article 43 bis, o dins del termini dels deu dies hàbils següents, l’import de la sanció es redueix en un 40 %.
2. El pagament voluntari previst a l’apartat 1 comporta:
a) La renúncia a fer al·legacions i que, en cas que se’n facin, es tinguin per no formulades.
b) La finalització i arxivament del procediment sancionador en el mateix moment en què es fa el pagament, sense que calgui dictar una resolució expressa a aquest efecte, servint a tal efecte el document acreditatiu del pagament.
c) La fermesa de la sanció imposada amb efectes plens a comptar del dia en què es fa el pagament.

Article 44 — Prescripció

Sentències

Les infraccions a les quals fa referència aquesta Llei prescriuen al cap d’un any pel que fa a les infraccions lleus, al cap de dos anys les greus i al cap de tres anys les molt greus. El termini de la prescripció es comença a comptar el dia que s’hagi comès la infracció i s’interromp des del moment en què el procediment s’adreci contra l’infractor.

Jurisprudència.ad
Totes les lleis