165 articles · 20 versions · Text oficial consolidat
La present Llei té per objecte la regulació de l’ordenació del territori i el règim del sòl, l’urbanisme i l’edificació en tot el territori nacional, de conformitat amb els principis reconeguts en l’article 27 de la Constitució.
S’entén per ordenació del territori, als efectes d’aquesta Llei, el conjunt de criteris que hi són expressament formulats, i les normes, els plans i les disposicions sobre el sòl, l’urbanisme i la construcció, amb vista a aconseguir una relació adequada entre territori, població, activitats, serveis i infrastructures.
L’activitat d’ordenació abasta tota la planificació urbanística i la seva gestió, el règim del sòl, l’execució de les obres d’urbanització i d’infrastructures de serveis, la intervenció en l’exercici de les facultats dominicals relatives a l’ús del sòl i la protecció de la legalitat urbanística.
L’activitat d’ordenació, atesos els fins que la justifiquen, comporta les facultats següents:
Les directrius d’ordenació, els projectes d’interès nacional, els plans sectorials amb incidència supracomunal, els reglaments del Govern, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial, els plans parcials, els plans especials, les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària i totes les altres disposicions aprovades de conformitat amb la present Llei, són obligatòries per als administrats i per a l’Administració.
Les limitacions d’aprofitament i d’ús dels terrenys i de les edificacions, derivades de l’ordenació del sòl i l’urbanisme de conformitat amb les previsions d’aquesta Llei, no confereixen drets d’indemnització de cap mena.
Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial, plans parcials, plans especials, programes i catàlegs tenen el caràcter de documents públics, i tothom i en tot moment pot consultar-los.
Tots els administrats tenen el dret d’obtenir de l’Administració, tant del Govern com dels comuns, dins del termini de quinze dies comptats des de la petició i sota forma de certificació facilitada per un funcionari habilitat, informació escrita i concreta en relació amb el règim urbanístic aplicable a una finca o un sector.
Són òrgans de l’ordenació de la planificació, l’urbanisme i la construcció: el Govern, els comuns i la Comissió Tècnica d’Urbanisme.
A l’efecte d’assolir els objectius de política territorial definits en la present Llei i tots els altres establerts pel Consell General, correspon al Govern redactar les directrius d’ordenació, els projectes d’interès nacional, els plans sectorials amb incidència supracomunal, i si escau desenvolupar-los, la reglamentació general urbanística, d’urbanització i de la construcció, de la classificació i protecció de les edificacions incloses en el catàleg del patrimoni nacional i la inspecció de les edificacions, el lliurament de la cèdula d’habitabilitat i l’aprovació prèvia, per a la conformitat amb aquesta Llei, dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial, així com les altres facultats i competències que li reconeix el present text legal.
D’acord amb la present Llei i els instruments d’ordenació del Govern, correspon als comuns redactar, aprovar i publicar llurs plans d’ordenació i urbanisme parroquial, plans especials, ordinacions reguladores de la normativa subsidiària, les de rehabilitació i les dels programes de reforma interior, de protecció i de sanejament, i alhora, assessorar els propietaris i coadjuvar amb ells en la redacció i aprovació dels plans parcials, i atorgar les llicències d’obres segons el previst en l’article 136.
Correspon a la Comissió Tècnica d’Urbanisme exercir les funcions i les competències que li són atorgades al títol VIII d’aquesta Llei.
Sense perjudici del que disposen els articles anteriors i amb relació a la matèria de la present Llei, són competències exclusives i reservades al Govern totes les referides als sistemes nacionals d’infrastructures viàries, de comunicacions i serveis, al subsòl i a l’espai aeri, i totes les actuacions que resulten de l’exercici de les competències que són pròpies de l’Estat.
El contingut urbanístic de la propietat immobiliària és conseqüència directa de la planificació i queda integrat per l’adquisició successiva o, en determinats supòsits i condicions, simultània, del dret a urbanitzar i del dret a edificar.
L’obtenció del dret d’urbanitzar requereix l’aprovació del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i del Pla parcial o Pla especial corresponent.
El dret d’edificar s’obté amb la llicència d’edificació.
La redacció i l’aprovació d’un pla parcial o d’un pla especial, amb les cessions pertinents i lliurament al comú dels terrenys de cessió obligatòria segons les previsions de la present Llei, constitueixen garantia d’aprofitament urbanístic per als propietaris interessats, en les condicions que es regulen als articles 34 a 37, encara que no s’executin els treballs d’urbanització.
Qui alieni terrenys ha de fer constar expressament en el títol d’alienació la seva qualificació i la unitat d’actuació en la qual s’ubiquen dins del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.
Si es tracta de l’alienació de terrenys o de parcel·les en plans parcials o especials o urbanitzacions, ja aprovats, s’han de fer constar en el títol d’alienació la data de l’acte de l’aprovació i totes les clàusules, condicions i compromisos que afectin el propietari i l’adquirent, i si fos el cas, els eventuals recursos pendents.
La infracció de les disposicions dels dos articles anteriors faculta l’adquirent, dins del termini d’un any comptat des de la data de l’atorgament, per instar la rescissió del contracte i poder exigir, a més, indemnització pels danys i perjudicis que hagi sofert.
Constitueixen sòl urbà consolidat, i han de ser qualificats així pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, tots els terrenys que disposin almenys d’accés rodat, conforme el Reglament d’urbanització i dels serveis d’aigua potable, d’evacuació d’aigües residuals o un sistema homologat de depuració, i d’enllumenat públic i subministrament d’energia elèctrica, per servir les necessitats de les edificacions o les instal·lacions previstes pel planejament.
Constitueixen sòl urbà no consolidat els terrenys situats en unitats d’actuació qualificades com a sòl urbà, però encara pendents d’urbanitzar. Aquest sòl urbà es qualificarà com a consolidat quan s’hagin executat els treballs d’urbanització de conformitat amb el Pla parcial o especial d’urbanisme, i disposi efectivament, i com a mínim, de tots els serveis referits a l’article anterior.
Constitueixen sòl urbanitzable tots els terrenys situats en unitats d’actuació que no siguin qualificades de sòl urbà de conformitat amb l’article anterior, ni de sòl no urbanitzable de conformitat amb l’article 38.
També constitueixen sòl urbanitzable els terrenys que requereixin obres d’urbanització que afectin més del seixanta per cent de la superfície de la seva unitat d’actuació, independentment de la qualificació que tinguin en virtut de la zonificació vigent anteriorment.
Quan motivacions tècniques o econòmiques ho aconsellin, el comú pot atorgar la llicència d’edificació simultàniament amb l’aprovació dels treballs d’urbanització, sempre que els interessats prestin aval bancari suficient per garantir l’execució total d’aquests treballs.
El termini màxim per adquirir el dret d’aprofitament urbanístic amb garantia és de 6 anys comptadors des de la data de la publicació al Butlletí Oficial de l’acord d’aprovació definitiva del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.
La garantia d’aprofitament urbanístic suposa la fixació dels paràmetres urbanístics i d’edificació i comporta que, una volta s’hagin realitzat totes les obres i treballs d’urbanització i sempre que el projecte de construcció s’ajusti a les previsions del Pla parcial o del Pla especial que fou aprovat, el comú atorga la llicència d’edificació.
Per als terrenys que no hagin obtingut la garantia d’aprofitament urbanístic dins del termini establert, el dit aprofitament urbanístic queda supeditat a les revisions o modificacions posteriors dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial.
Llevat de les excepcions regulades específicament als articles 51 i 52, cap mena de treball o activitat que comporti modificació de l’estat natural del terreny, moviment de terres, extraccions de pedra, grava o sorra, tala d’arbres, obertura de pistes o camins, construcció o instal·lació de cap mena, no són autoritzats en terrenys qualificats de sòl no urbanitzable.
És prohibit, fora dels llocs expressament destinats a aquests efectes, l’abocament, l’abandó o la crema d’objectes, residus sòlids o líquids i tota altra mena de deixalles que puguin degradar o contaminar la natura, el paisatge, les fonts o els cursos d’aigua.
Les limitacions i prohibicions precedents tenen el caràcter de mínimes. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial poden establir condicions de més protecció per a determinades categories de sòl no urbanitzable, en funció de les característiques particulars dels llocs afectats.
Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial distingeixen i qualifiquen el sòl no urbanitzable en totes o algunes de les divisions següents: sòl forestal, sòl agrícola i ramader, zones de protecció d’aigües, zones de protecció natural, itineraris d’interès, zones exposades a perillositats naturals i sòl sense designació específica.
Es qualifiquen de sòl forestal els terrenys que, per ser suport de masses arbòries, s’han de preservar per tal d’assegurar-ne el manteniment en superfície i qualitat de tal forma que conservin llurs funcions ecològiques, protectores, productores i de creació de paisatge.
Es qualifiquen de sòl agrícola i ramader els terrenys de qualitat agrícola, avalada per llurs característiques edàfiques o pel fet d’haver-hi prats i pastures aprofitables per a la ramaderia.
Sense contingut
Es qualifiquen d’itineraris d’interès els espais ocupats per recs i llurs voreres agençades com a passeig, els camins i senders de muntanya aptes per a l’excursionisme, els camins ramaders i els passos de pescador de les vores dels rius.
Constitueixen sòl sense designació específica els terrenys dels comuns i quarts no inclosos en les subcategories anteriors.
Són actuacions permeses en sòls forestal i agrícola i ramader, sense necessitat d’obtenir autorització prèvia, la crema de vegetació i el desbrossament per aprofitar la llenya que no comporti la tala d’arbres. La crema de vegetació s’ha d’ajustar a les condicions establertes en la reglamentació reguladora de la matèria.
Els instruments d’ordenació del Govern, a proposta del ministeri responsable de l’ordenament territorial, i amb un informe del ministeri responsable del medi ambient quan per competència sigui procedent, són executius a partir del mateix dia de la publicació al Butlletí Oficial, i les disposicions i previsions que hi són contingudes queden integrades a la planificació comunal i la vinculen amb efectes immediats.
Les directrius d’ordenació són disposicions de rang reglamentari que, com a desenvolupament de la present Llei, tenen per funció:
Les directrius d’ordenació són motivades i contenen necessàriament la informació que les justifica i la diagnosi de la causa dels problemes a resoldre i de les necessitats a cobrir, a partir de les anàlisis i els estudis efectuats, dels criteris adoptats i dels eventuals treballs estadístics. Inclouen també, si escau, els documents escrits i els gràfics necessaris per reflectir llur justificació.
Sense perjudici que les ordinacions particulars reguladores de la normativa subsidiària comunal puguin establir condicions més restrictives, els reglaments urbanístic, d’urbanització i de la construcció tenen el caràcter de mínim obligatori d’aplicació general.
El Reglament urbanístic conté el conjunt de disposicions tècniques destinades a definir els criteris de valoració dels terrenys, de la seva reparcel·lació, de la justa compensació, de l’equidistribució de les càrregues urbanístiques i, en general, de tota la normativa necessària per a l’execució de la planificació.
El Reglament d’urbanització conté el conjunt de disposicions tècniques destinades a definir els traçats, els dissenys i les dimensions mínimes de les infrastructures, els serveis i les seves interrelacions.
El Reglament de la construcció conté les condicions generals d’aplicació a qualsevol tipus d’edificació, les normes tecnològiques de construcció i les relatives al procediment de presentació de sol·licituds i a llur autorització.
S’entén per pla sectorial tot projecte d’interès nacional l’execució del qual afecti els termes de dos o més parròquies.
Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial, com a projectes d’ordenació integral, comprenen la totalitat del territori de cadascuna de les parròquies i constitueixen l’instrument essencial de l’activitat comunal d’ordenació i planificació urbanística i de la seva gestió.
Si existeixen projectes d’interès nacional o plans sectorials de competència estatal ja aprovats anteriorment, els plans parroquials han de tenir en compte les previsions que s’hi estableixen.
Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de contenir les determinacions de caràcter general següents:
A més de les determinacions generals establertes a l’article precedent, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de contenir les de caràcter específic següents:
La divisió del sòl urbà en unitats d’actuació té en compte obligatòriament la trama urbana ja consolidada o aprovada, els nuclis de població, els barris i les urbanitzacions existents.
La divisió del sòl urbanitzable en unitats d’actuació té en compte la previsió de zones, sectors o agrupaments de finques de tipologies similars amb disposició de ser urbanitzades.
Les unitats d’actuació, sense perjudici del nombre de plans parcials necessaris perquè es puguin desenvolupar, es constitueixen de forma que permetin el compliment conjunt dels deures i dels drets de cessió, compensació, equidistribució i urbanització de la totalitat de la seva superfície, i es delimiten de tal forma que se’n faciliti el desenvolupament urbanístic o que responguin a objectius d’interès general definits en instruments d’ordenació del Govern o dels comuns.
Dins de cada una de les unitats d’actuació en què es divideixen el sòl urbà i el sòl urbanitzable, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial estableixen les activitats i els usos urbanístics, existents i previsibles, permesos i prohibits, així com la compatibilitat o incompatibilitat entre ells, i les mesures i les condicions de regulació o, si escau, de correcció.
El Pla d’ordenació i urbanisme parroquial preveu el creixement estimat o necessari per completar-ne la trama urbana i resoldre el desenvolupament del sòl urbanitzable segons les especificitats i la vocació intrínseca de cada parròquia.
La planificació ha de preveure, en funció de la piràmide d’edat i la previsió de creixement de la població, les característiques dels sectors d’activitat econòmica i la seva implantació al territori parroquial, i tenint en compte els dèficits existents en l’actualitat, les reserves de sòl següents:
L’execució de l’ordenació urbanística de cada una de les unitats d’actuació en què es divideixen els plans d’ordenació i urbanisme parroquial, llevada la possibilitat de gestió directa prevista a l’article següent, es materialitza mitjançant la redacció i l’aprovació de plans parcials, plans especials i programes de rehabilitació, protecció i sanejament.
Amb l’objecte de simplificar el procés urbanístic, i si es tracta de poblats, urbanitzacions ja existents o aprovades o zones urbanes consolidades, el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial els pot incloure en una sola unitat d’actuació i regular l’ordenació d’aquesta unitat de manera directa, si bé amb la precisió i el detall suficients, de tal forma que faci innecessaris plans parcials d’urbanisme posteriors.
Per tal de desenvolupar i complementar les previsions establertes al Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, el comú aprova i publica les seves ordinacions reguladores de la normativa subsidiària aplicable a cada unitat d’actuació, les de rehabilitació d’edificis i les destinades als programes de reforma interior urbana i als de protecció i sanejament.
Les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària aplicable a cada unitat d’actuació defineixen, amb el grau de precisió necessari perquè es puguin executar, tots els paràmetres relatius a l’ocupació del sòl, percentatges de terreny de cessió obligatòria, superfície mínima de les parcel·les, coeficients d’edificabilitat, alçades i volums màxims dels edificis, voladissos, cobertes i tractaments de façanes.
Les ordinacions de normativa comunal subsidiària i complementària no poden contenir disposicions que, de qualsevol manera, comportin un increment de l’aprofitament urbanístic que en cada cas resulti del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.
El comú de cada parròquia redacta, aprova i publica el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial respectiu.
Sense perjudici del dret a formular recurs, els sol·licitants a qui s’hagi denegat la petició en qualsevol dels dos supòsits previstos a l’article anterior, tenen dret a ser indemnitzats pel comú pel cost de redacció del projecte (taxat pels col·legis professionals corresponent.
Quan disposa dels estudis preliminars i de tota la informació necessària per a la planificació, de conformitat amb les previsions de contingut establertes al títol precedent d’aquesta Llei, el comú redacta el projecte de Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i les seves ordinacions reguladores de la normativa subsidiària i de la rehabilitació.
El comú fa pública tota la documentació que compon el projecte de Pla d’ordenació i urbanisme parroquial durant un termini de seixanta dies. Tots els administrats, en dies i hores hàbils d’oficina, poden consultar la documentació general del Pla i obtenir, per simple petició verbal, qualsevol informació complementària que els sigui d’interès.
Durant el període d’informació pública, i sense cap altre requisit de forma que la identificació de la persona compareixent, tots els administrats poden presentar al comú llurs al·legacions, observacions i propostes respecte al projecte de Pla i a les previsions contingudes.
Un cop exhaurit el termini d’informació pública, el comú analitza totes les al·legacions, les observacions i les propostes presentades, estudia l’oportunitat i l’interès general que poden merèixer, i practica les esmenes que estima pertinents. Si s’acorden modificacions substancials del projecte inicial, el comú obre un segon tràmit d’informació pública durant trenta (30) dies. Un cop efectuat el tràmit d’informació pública corresponent, el comú fa l’aprovació provisional del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, i el remet al Govern per a l’aprovació prèvia prevista a l’article 10.
Una volta obtingut l’informe favorable del Govern, exprés o tàcit, el comú procedeix a l’aprovació definitiva del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i el publica al Butlletí Oficial.
Les actuacions previstes als articles 95, 96 i 97 són constitutives d’actes administratius preparatoris. L’aprovació provisional del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial per part del comú prevista a l’article 98 constitueix un acte administratiu decisori.
Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial i les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària tenen una vigència indefinida. Es poden revisar d’acord amb el procediment previst a l’article següent.
La revisió del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial comporta l’elaboració d’un expedient que ha de contenir tots els estudis i documents que la justifiquen, i el procediment s’ha de subjectar a les mateixes disposicions establertes per a la redacció i l’aprovació inicial.
Els propietaris de terrenys compresos dins d’un Pla parcial queden subjectes a les obligacions següents:
Amb subjecció a les previsions específiques de cada unitat d’actuació, el Pla parcial ha de contenir el grau d’informació amb la precisió suficient per permetre’n l’aprovació i l’execució posterior i, en tot cas, la documentació següent:
Si els propietaris no tenen la intenció de portar a execució immediata, sigui en tot o en part, el Pla parcial, però sí que estan interessats en l’aprovació del projecte a l’efecte d’obtenir la garantia d’aprofitament urbanístic prevista als article 34 a 36, es poden estalviar la presentació dels documents mencionats als apartats 5 i 10 de l’article precedent. Els propietaris han de presentar aquests documents a l’aprovació comunal, sempre condicionats a eventuals revisions del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial d’acord amb l’establert a l’article 8 d’aquesta Llei, quan decideixin l’execució efectiva del Pla.
Amb el contingut documental necessari prescrit en un o altre dels dos articles precedents, els propietaris dels terrenys redacten el projecte de Pla parcial, l’aproven i el signen, i el sotmeten a l’aprovació administrativa del comú.
El comú publica el decret d’aprovació del Pla parcial. El decret ha de contenir la informació suficient que permeti conèixer la ubicació del Pla parcial i la seva unitat d’actuació dins del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, i la identificació dels propietaris interessats.
L’execució d’un pla parcial es pot fer en una sola actuació o bé en fases, mitjançant la presentació i l’aprovació de projectes d’urbanització. La presentació i l’aprovació del projecte d’urbanització pot ser simultània a l’aprovació del pla parcial o especial, en la forma establerta reglamentàriament.
Els propietaris de terrenys compresos dins d’un Pla especial queden subjectes a les obligacions següents:
La participació obligatòria dels propietaris dels terrenys en el procés de redacció i aprovació d’un Pla parcial o d’un Pla especial, segons les disposicions d’aquesta Llei, comporta l’aplicació de les condicions de procediment següents:
Els programes de reforma interior urbana, de protecció i de sanejament són instruments d’actuació urbanística d’iniciativa pública l’abast dels quals es defineix als apartats 2, 3 i 4 de l’article 87.
Més enllà dels terrenys de cessió obligatòria previstos en aquesta Llei i de conformitat amb la Llei d’expropiació vigent, el comú i, si escau, el Govern posa en marxa un procediment d’expropiació pel terreny addicional que sigui necessari quan l’execució d’un Pla especial o d’un programa de reforma interior urbana, de protecció o de sanejament així ho requereixi.
La qualificació de “fora d’ordenació” es fa a partir dels dos supòsits següents:
Es crea la Comissió Tècnica d’Urbanisme com a òrgan consultiu i executiu en matèria d’ordenació del territori, l’urbanisme i la construcció.
Sense perjudici d’altres competències per a les quals la pugui delegar el Govern, la Comissió Tècnica d’Urbanisme té les funcions consultives i d’assessorament i les competències decisòries següents:
Sense perjudici d’altres autoritzacions que siguin necessàries segons es disposa en aquesta Llei i en la resta de la legislació específica aplicable, queden subjectes a llicència prèvia les actuacions següents:
Les obres menors estan subjectes a un procediment simplificat d’autorització, i també a les condicions definides i especificades en el Reglament de construcció. S’entén per obra menor, tots aquells treballs a efectuar en una edificació ja existent, o en part d’aquesta, sempre que aquests treballs:
El procediment d’autorització per a les actuacions i usos d’excepció en sòl no urbanitzable previstos a l’article 51, s’ha d’ajustar als tràmits següents:
Són nul·les de ple dret les llicències per a actuacions urbanístiques o de construcció que hagin estat atorgades amb infracció de les disposicions sobre classificació i règim del sòl previstes al Pla d’ordenació i urbanisme parroquial.
Pel bon seguiment de la política urbanística, l’estudi de les directrius d’ordenació, les estadístiques generals i la inspecció tècnica de les edificacions abans del lliurament de la cèdula d’habitabilitat, els comuns trameten mensualment al Govern una notificació -amb còpies dels decrets- de les llicències atorgades.
Totes les qüestions que es puguin plantejar entre els propietaris i l’Administració derivades de l’aplicació, la interpretació o l’execució dels convenis d’urbanització previstos a l’apartat 9 de l’article 109, una volta el conveni hagi estat inclòs en un Pla parcial o especial aprovat, són de la competència de la jurisdicció administrativa.
Els òrgans de l’ordenació de la planificació, l’urbanisme i la construcció poden revisar d’ofici els seus actes i acords, de conformitat amb les disposicions del Codi de l’Administració pel que fa a la revisió dels actes administratius.
Sense perjudici d’allò previst a l’article 142, els litigis entre particulars que resultin dels convenis d’urbanització previstos a l’apartat 9 de l’article 109, així com les qüestions relatives a la demolició d’obres i instal·lacions que vulnerin les disposicions urbanístiques pel que fa a la distància mínima entre edificacions, pous, cisternes, fosses i elements constructius comunitaris i usos perillosos o insalubres, són competència de la jurisdicció civil.
Les resolucions de la Comissió Tècnica d’Urbanisme, quan comportin decisió sobre recursos d’alçada formulats contra actes dels comuns i sobre recursos de reposició contra actes de la mateixa Comissió, constitueixen actes administratius definitius. Aquestes resolucions exhaureixen la via administrativa i deixen expedita la via jurisdiccional.
La instrucció d’expedients i la imposició de sancions per infracció a les disposicions d’aquesta Llei, s’efectua de conformitat amb el procediment administratiu sancionador vigent.
Si s’executen obres, instal·lacions o activitats sense llicència, el comú en disposa l’aturada immediata i, feta la instrucció de l’expedient pertinent, adopta, segons escaigui, les resolucions següents:
Si s’executen obres, instal·lacions o activitats que contravenen les condicions d’atorgament de la llicència, el comú en disposa l’aturada immediata i requereix de l’interessat que, dins del termini que li assenyali, posi les actuacions de conformitat amb la llicència. Si no ho fa, el comú acorda la no habitabilitat, no explotació o no ús de les obres o instal·lacions fins que s’ajustin a la llicència i, als efectes de la no habitabilitat, en tramet notificació al Govern.
La competència comunal per ordenar l’aturada d’obres, instal·lacions o activitats constitutives d’infracció urbanística, sense perjudici d’allò disposat a l’article 147, l’exerceix el cònsol major.
Les infraccions són sancionades amb les multes següents: