jurisprudència.ad
Lleis d'Andorra

Llei de l'esport del Principat d'Andorra

Buscar sentències →

97 articles · 5 versions · Text oficial consolidat

Títol I. Organització de l’esport

Article 1 — Objecte de la Llei

Sentències
1. L’objecte d’aquesta Llei és l’ordenació de l’activitat física i de l’esport al territori del Principat d’Andorra amb l’establiment d’un sistema que garanteixi el dret de tots els ciutadans a desenvolupar les facultats físiques, intel·lectuals i morals mitjançant l’accés lliure a una formació física adequada i a la pràctica de l’esport professional, competitiu, privat, educatiu, formatiu, de lleure o de qualsevol altra mena.
2. Correspon als poders públics establir els instruments necessaris per tal de garantir i promoure l’accés a l’activitat física, a l’educació física i a la pràctica de l’esport de totes les persones sense cap tipus de distinció per raó de sexe, gènere, raça, religió, nacionalitat o de qualsevol altra índole.
3. Especialment, correspon als poders públics establir els instruments necessaris per garantir i promoure l’accés a l’activitat física, a l’educació física i a la pràctica de l’esport de les persones amb discapacitat i l’eliminació de barreres que puguin comportar exclusió o discriminació.
4. Correspon als poders públics vetllar perquè qualsevol pràctica esportiva es dugui a terme en condicions respectuoses amb el medi ambient.

Article 2 — Principis de la política esportiva

Sentències
1. L’organització institucional de l’esport segueix els principis de coordinació, cooperació, transparència i eficàcia.
2. L’actuació de les entitats esportives i dels agents implicats en el món de l’esport es regeix pel principi de coordinació, transparència, eficàcia i cooperació lleial i efectiva.
3. La política esportiva s’inspira en els següents principis:
a) La integració efectiva de l’educació física i de l’esport en el sistema educatiu.
b) La contribució a la cohesió social dins el nostre país.
c) La difusió de la cultura de l’esforç i de la disciplina així com dels valors de l’esport, com el respecte, la tolerància, el compromís, el treball en equip, la solidaritat, entre altres.
d) La difusió de l’activitat física i l’esport com a hàbit de salut a tots els àmbits, facilitant els mitjans que permetin de practicar-lo a fi d’assolir una millor qualitat de vida i més benestar social.
e) El foment, la protecció i la regulació de l’associacionisme esportiu.
f) L’elaboració i el desenvolupament de programes per al foment i la pràctica de l’esport en el conjunt de la societat, i en particular per a la promoció de l’activitat física i esportiva entre les persones amb discapacitat com a forma d’integració social i de teràpia, amb la facilitació de les condicions necessàries d’accés a les instal·lacions esportives.
g) La promoció i la planificació de l’esport de competició i d’alt nivell en col·laboració amb les federacions esportives i altres autoritats competents en la matèria, vetllant perquè es practiqui d’acord amb els principis de la Carta europea de l’esport i el Codi europeu d’ètica esportiva.
h) El manteniment, el desenvolupament i la recuperació de les modalitats esportives autòctones.
i) La formació adequada i competent del personal tècnic professional necessari per aconseguir augmentar la qualitat tècnica de l’esport en general amb una actualització i un perfeccionament constants en els seus coneixements en tots els nivells, vessants i especialitats, així com assegurar que aquestes titulacions compleixin els protocols i processos establerts per les organitzacions internacionals.
j) L’erradicació de la violència en l’esport i de tota pràctica que pugui alterar per vies extra esportives els resultats de les competicions, així com la lluita contra la utilització de mètodes i fàrmacs prohibits, drogues i estimulants.
k) L’adopció de les mesures necessàries per protegir l’esport i les persones esportistes de tota explotació abusiva amb finalitats polítiques, comercials o econòmiques i de les pràctiques atemptatòries a la persona.
l) La defensa al dret a la igualtat de tracte i la no discriminació en el món de l’esport.
m) La planificació i la programació d’una xarxa d’infraestructures esportives, suficient, racionalment distribuïda i eficaçment gestionada, procurant una utilització òptima de totes les instal·lacions, els equips i els materials afectes a l’educació física i esportiva, i també el control tècnic i sanitari adequat de les instal·lacions per garantir l’estat físic i la salut dels practicants, dels espectadors i altres persones implicades en l’organització de l’activitat esportiva.
n) La cooperació de l’Administració pública en la difusió i en la protecció de l’esport.
o) La conciliació en els conflictes que es puguin produir en l’àmbit esportiu.
p) La col·laboració i la coordinació responsable entre les diferents administracions, i entre aquestes i l’organització esportiva privada.
q) El respecte per al medi ambient i la sostenibilitat en la pràctica esportiva.
r) La defensa del dret a la igualtat de tracte i a la no-discriminació per raó de sexe en el món de l’esport, mitjançant el foment de la incorporació, la participació i la continuïtat de les dones en tots els esports, a tots els nivells i en totes les etapes de la vida i la promoció dels esports en què participin les dones. A aquest efecte, les polítiques esportives han de facilitar els recursos materials i econòmics per assolir la igualtat d’oportunitats entre dones i homes en la pràctica esportiva. Així mateix, les polítiques esportives han de promoure la pràctica esportiva mixta en edat escolar i l’emissió i la cobertura mediàtica en els mitjans de comunicació i en la publicitat d’activitats esportives en què participin les dones.
s) La promoció del Principat d’Andorra com a seu d’esdeveniments esportius d’àmbit internacional.
4. L’Administració pública, les entitats esportives i els agents implicats en el món de l’esport han d’ajustar la seva actuació als principis enunciats anteriorment.
5. El Comitè Olímpic Andorrà, el Comitè Paralímpic Andorrà, la Fundació de l’Esport, en cas d’haver estat constituïda, i les federacions esportives han de tenir una composició equilibrada de dones i homes en els seus òrgans de govern. De conformitat amb l’article 12 de la Llei 6/2022, del 31 de març, per a l’aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i d’oportunitats i a la no-discriminació entre dones i homes, a l’efecte del paràgraf anterior, s’entén per representació equilibrada de dones i homes la situació en què cap sexe no supera el 60% del conjunt de persones que integren el grup en qüestió ni és inferior al 40%, i que ha de tendir a assolir el 50% de persones de cada sexe.

Article 3 — Funcions del Govern

Sentències

El Govern exerceix, mitjançant l’òrgan governamental competent en matèria d’esports o l’òrgan que correspongui en cada moment, totes les facultats i competències en matèria d’esports i d’educació física que no siguin atribuïdes als comuns o a altres entitats per aquesta Llei o per la resta de l’ordenament jurídic.

Article 4 — Funcions dels comuns

Sentències

Corresponen als comuns les atribucions en matèria d’esports que els atorga la legislació en matèria de delimitació de competències dels comuns vigent en cada moment.

Article 5 — L’esport sostenible

Sentències
1. Correspon al Govern i els comuns, dins l’àmbit de les competències respectives, implicar els actors públics i privats relacionats amb l’esport en les bones pràctiques mediambientals, en la gestió sostenible de l’esport i dels esdeveniments esportius, en la planificació i utilització responsable de les infraestructures i en qualsevol altre aspecte relacionat amb la pràctica esportiva.
2. Les bones pràctiques en matèria mediambiental es tenen en compte a l’hora d’autoritzar qualsevol manifestació o pràctica esportiva i de donar-hi suport públic.
3. El ministeri responsable de medi ambient proposa i aprova una proposta de bones pràctiques mediambientals en l’àmbit de l’esport.

Article 6 — L’esport inclusiu

Sentències
1. Correspon al Govern i als comuns, en l’àmbit de les competències respectives, fomentar la pràctica de l’esport com a vehicle d’integració i desenvolupament personal dels ciutadans i com a mitjà de cohesió i igualtat social.
2. En l’àmbit de la diversitat funcional, es reconeix la funció de “Special Olympics Andorra” com a entitat promotora i coordinadora de la pràctica esportiva per a persones amb discapacitat intel·lectual per afavorir-ne la plena integració i l’autonomia progressiva. Es reconeix la funció de la FADEA com a entitat esportiva encarregada del foment i de la coordinació de la pràctica esportiva per a persones amb discapacitats motrius i/o sensorials.

Article 7 — El Comitè Olímpic Andorrà

Sentències
1. El Comitè Olímpic Andorrà, constituït d’acord amb els principis i les normes del Comitè Olímpic Internacional, és un organisme amb personalitat jurídica, plena capacitat d’obrar, patrimoni propi, duració il·limitada i sense ànim de lucre.
2. El Comitè Olímpic Andorrà es regeix pels seus estatuts, pels reglaments aprovats pel Comitè Olímpic Internacional i per la legislació vigent en cada moment.
3. El Comitè Olímpic Andorrà actua en col·laboració amb el Govern, amb les federacions esportives afiliades a les federacions internacionals reconegudes pel Comitè Olímpic Internacional, i amb altres federacions esportives i organitzacions esportives pròpies o reconegudes legalment al Principat d’Andorra.
4. Les federacions esportives de modalitats olímpiques han de formar part del Comitè Olímpic Andorrà.
5. Com a Comitè Olímpic Nacional, té totes les competències que li atribueix la Carta Olímpica, entre les quals destaquen les següents:
a) Assumir la representació i la defensa adequades dels interessos de l’esport en l’àmbit olímpic en el si del Comitè Olímpic Internacional.
b) Confegir el pla d’actuacions biennal o quadriennal necessari per a la preparació dels esportistes i la seva participació en les competicions olímpiques.
c) Fixar els criteris de qualitat dels esportistes de cada especialitat o prova, tenint en compte els criteris fixats per les federacions esportives interessades, amb la finalitat d’adequar i posar els mitjans per a la preparació dels esportistes per a la participació en els Jocs Olímpics, els Jocs dels Petits Estats o altres manifestacions de caràcter olímpic.
d) Coordinar l’activitat de totes les federacions esportives en l’activitat olímpica dins el pla d’actuacions confegit pel Comitè.
e) Organitzar i gestionar la inscripció i la participació dels esportistes i dels tècnics en l’esport olímpic, col·laborar en la seva preparació o formació i estimular la pràctica de les activitats representades en aquest esport.
f) Autoritzar l’ús en el territori del Principat d’Andorra del símbol olímpic, de la bandera olímpica, del lema olímpic, de l’himne olímpic, de les identificacions olímpiques com les denominacions de “Jocs Olímpics, Jocs Paralímpics, Jocs de l’Olimpíada, etc.”, així com les designacions, els emblemes, la flama i les torxes, entre altres, tal i com es defineixen en la Carta Olímpica.

Article 8 — El Comitè Paralímpic Andorrà

Sentències
1. D’acord amb els objectius de foment d’una societat més inclusiva mitjançant l’esport, es reconeix el Comitè Paralímpic Andorrà com a organisme encarregat del foment de l’esport paralímpic i de la coordinació amb les organitzacions esportives d’àmbit internacional que regulen l’esport paralímpic.
2. El Comitè Paralímpic Andorrà, constituït d’acord amb els principis i les normes del Comitè Paralímpic Internacional, és un organisme amb personalitat jurídica, plena capacitat d’obrar, patrimoni propi i duració il·limitada, sense finalitat de lucre.
3. El Comitè Paralímpic Andorrà fixa els criteris de qualitat dels esportistes de cada especialitat o prova, d’acord amb les federacions nacionals esportives de cada especialitat, a les quals correspon dissenyar i executar els programes de tecnificació dels esportistes paralímpics.
4. El Comitè Paralímpic Andorrà té les mateixes competències en l’esport paralímpic que les que estableix aquesta Llei per al Comitè Olímpic Andorrà en l’esport olímpic.

Article 9 — Fundació de l’Esport

Sentències
1. El Govern pot crear la Fundació de l’Esport com una fundació privada del sector públic d’acord amb el que estableix la legislació en matèria de fundacions vigent en el moment que es constitueixi, i amb una duració indefinida. En la Fundació de l’Esport s’hi reuneixen els representants de tots els sectors i agents de l’esport andorrà i, en cas de ser constituïda, és un òrgan consultiu i té, entre d’altres, les finalitats establertes en l’apartat 3 d’aquest article.
2. L’òrgan de govern i de representació de la Fundació de l’Esport ha de ser un patronat integrat per persones físiques o jurídiques. En tot cas, són patrons nats les persones següents:
a) Les persones titulars dels ministeris competents en matèria d’economia, d’educació, d’esports, de finances, de turisme i de salut o les persones designades pels ministres a aquest efecte.
b) La persona que estigui al capdavant de l’òrgan governamental en matèria d’esports.
c) La persona directiva de turisme.
d) Un representant dels comuns.Són patrons no nats les persones següents:
e) Un representant del Comitè Olímpic Andorrà.
f) Una persona esportista designada pel ministeri competent en matèria d’esports. La presidència del patronat correspon a la persona titular del ministeri competent en matèria d’esports i està integrada, igualment, per vicepresidències representatives dels sectors i agents de l’esport andorrà. El patronat de la Fundació de l’Esport ha de nomenar una persona encarregada de la gerència entre els professionals que treballen a l’Administració pública i una persona del secretariat, amb les funcions que els encomani la legislació en matèria de fundacions vigent en cada moment i els estatuts de la Fundació, sense perjudici d’altres òrgans que es puguin establir d’acord amb la referida legislació i estatuts.
3. Especialment, correspon a la Fundació de l’Esport, en cas de ser constituïda:
a) Col·laborar amb les institucions i amb la resta d’entitats amb responsabilitat en l’àmbit esportiu per fomentar la pràctica de l’esport, la formació i la recerca, l’ètica i la seguretat en l’esport, i per facilitar la participació de les persones esportistes en proves de primer nivell d’àmbit internacional.
b) Col·laborar amb l’Agència Andorrana Antidopatge en la lluita contra el dopatge.
c) Promoure projectes d’interès comú de les entitats esportives per millorar l’esport andorrà i per proposar accions davant l’òrgan governamental competent en matèria d’esports.
d) Si l’entitat organitzadora ho sol·licita i l’òrgan governamental competent en matèria d’esports ho valida, coordinar-se i cooperar amb les empreses, entitats esportives i institucions públiques que hagin d’organitzar un esdeveniment d’àmbit internacional.
e) Altres finalitats que es puguin establir en els estatuts de la Fundació.

Títol II. Entitats i suport a l’esport

Capítol primer. Entitats esportives

Secció primera. Clubs esportius i seccions d’acció esportiva

Article 10 — Definició de club esportiu

Sentències
1. A l’efecte d’aquesta Llei els clubs esportius són associacions privades sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica pròpia i capacitat d’obrar plenes, que tenen per objecte l’estudi, la promoció d’una o més modalitats o especialitats esportives i/o la pràctica esportiva per part de les persones associades.
2. Els òrgans de govern del club esportiu són l’Assemblea General, la Junta Directiva i la Presidència. Els membres de la Junta Directiva exerceixen els càrrecs gratuïtament i no poden formar-ne part els socis o afiliats que exerceixen una activitat retribuïda per l’entitat esportiva, amb l’excepció del secretari, el qual pot ser remunerat, no obstant en aquest cas no té dret a vot pel que fa als acords de la Junta Directiva.
3. Per participar en activitats i competicions esportives i per organitzar-les, a més dels altres requisits que s’estableixen en aquesta Llei, cal que l’entitat estigui afiliada, almenys, en la federació esportiva corresponent, sense perjudici del que estableix l’article 42.3 en relació amb l’activitat no federada al Principat d’Andorra.

Article 11 — Constitució d’un club esportiu

Sentències
1. Per a la constitució d’un club esportiu, un mínim de tres fundadors han de manifestar la seva voluntat de constituir l’associació en una acta fundacional, s’han de dotar d’uns estatuts on s’expressin les regles d’organització i funcionament de l’associació i han de dur a terme la resta de formalitats establertes en la legislació en matèria d’associacions vigent en cada moment.
2. Sense perjudici de l’establert en l’apartat anterior, l’òrgan governamental competent en matèria d’esports haurà d’emetre el certificat de validació corresponent, que haurà de ser lliurat, amb la resta de documentació, en el moment de la constitució de l’associació.

Article 12 — Definició de secció d’acció esportiva

Sentències
1. Les entitats públiques o privades que duguin a terme activitats físiques esportives sense ànim de lucre de caràcter accessori a la seva finalitat principal, poden crear en el seu si seccions d’acció esportiva, que s’han d’inscriure, als efectes oportuns, al Registre d’Associacions.
2. Per participar en activitats i competicions esportives i per organitzar-les, les seccions d’acció esportiva han d’afiliar-se en la federació esportiva corresponent.

Article 13 — Constitució d’una secció d’acció esportiva

Sentències
1. Per a la constitució d’una secció d’acció esportiva, els representants legals de les entitats han de presentar a l’òrgan governamental competent la seva voluntat de constituir l’associació en una acta fundacional, s’han de dotar d’uns estatuts on s’expressin les regles d’organització i funcionament i han de dur a terme la resta de formalitats establertes en aquesta llei i en la legislació en matèria d’associacions vigent en cada moment.
2. Per a la inscripció al Registre d’Associacions s’han de presentar, a més dels estatuts, el certificat de validació de l’òrgan governamental.

Article 14 — Definició i constitució d’una agrupació esportiva

Sentències
1. Són agrupacions esportives, a l’efecte d’aquesta Llei, les associacions privades sense ànim de lucre constituïdes per persones físiques relacionades per vincles de caràcter personal, professional o social, que s’associïn per a l’estudi, la promoció o la pràctica d’activitats fisicoesportives, i que no tinguin una finalitat essencialment competitiva.
2. Per a la constitució d’una agrupació esportiva, un mínim de tres persones físiques han de manifestar la seva voluntat de constituir-se com associació en una acta fundacional i dur a terme les formalitats establertes en la legislació en matèria d’associacions vigents en cada moment.
3. Per a la inscripció al Registre d’Associacions s’han de presentar, a més dels estatuts, el certificat de validació de l’òrgan governamental.

Article 15 — Estatuts

Sentències

Els estatuts de les entitats esportives regulades en aquesta secció, han de tenir el contingut mínim del model aprovat reglamentàriament pel Govern, han de respondre al principi de representativitat d’acord amb les normes esportives que són aplicables i han de ser aprovats pels fundadors.

Article 16 — Comptabilitat

Sentències
1. Les entitats esportives regulades en aquesta secció han de portar una comptabilitat d’acord amb la normativa aplicable vigent en cada moment.
2. Les entitats esportives regulades en aquesta secció tenen el seu règim propi d’administració i gestió de pressupost i patrimoni, i els són aplicables, en tot cas, els principis següents:
a) Els beneficis econòmics que generi la seva activitat s’han d’aplicar al desenvolupament del seu objecte social.
b) Poden gravar i alienar els seus béns immobles, i disposar de diners en préstec, sempre que el negoci jurídic corresponent no comprometi de forma irreversible el patrimoni de l’entitat o el seu objecte social. Quan es tracta de béns immobles que hagin estat finançats, en tot o en part, amb fons públics, és preceptiva l’autorització de l’òrgan governamental competent per al gravamen o l’alienació.
c) Sense perjudici del que preveu l’apartat anterior, no poden contreure obligacions econòmiques sense disponibilitat pressupostària prèvia.
d) Poden exercir complementàriament activitats de caràcter econòmic i destinar els seus béns i recursos als mateixos objectius esportius, però en cap cas no poden repartir beneficis entre els seus membres.

Article 17 — Règim de responsabilitat

Sentències
1. La responsabilitat dels clubs esportius i de les agrupacions esportives correspon a la Junta Directiva d’acord amb l’establert en la legislació en matèria d’associacions vigent en cada moment i en les normes estatutàries.
2. La responsabilitat de les seccions d’acció esportiva recau en l’entitat fundadora.
Secció segona. Federacions esportives

Article 18 — Definició

Sentències
1. Les federacions esportives són entitats privades sense ànim de lucre, d’interès públic i social, constituïdes bàsicament per entitats esportives, tècnics, jutges, àrbitres, esportistes i per qualsevol altra persona dedicades a la promoció, la gestió i la coordinació de la pràctica dels esports específics reconeguts en l’àmbit nacional.
2. Les federacions esportives gaudeixen de personalitat jurídica pròpia i capacitat d’obrar plenes per al compliment dels seus fins. Estan acollides al règim de pressupost i patrimoni propis i han de sotmetre anyalment llur comptabilitat a la verificació comptable, d’acord amb les disposicions del Govern.
3. Les federacions esportives, a més de les seves pròpies atribucions, exerceixen per delegació funcions públiques de caràcter administratiu, i en aquest cas actuen com a agents col·laboradors de l’Administració pública.

Article 19 — Constitució d’una federació esportiva

Sentències
1. Per constituir una federació esportiva cal que es compleixin els requisits següents:
a) Ha d’existir la pràctica habitual prèvia d’una modalitat esportiva específica que no estigui assumida o no pugui ser assumida per cap federació reconeguda.
b) Hi ha d’haver una proposta formulada per una o més entitats esportives que acrediti la necessitat de l’existència de la federació.
c) Ha d’existir la federació internacional corresponent a la modalitat esportiva.
2. Correspon a l’òrgan governamental competent en matèria d’esports l’autorització o la denegació de la inscripció com a federació esportiva en funció de criteris de reconeixement internacional de la modalitat, d’interès esportiu i de la implantació real de la modalitat esportiva.
3. Perquè una federació esportiva tingui el reconeixement legal, cal que hagi estat inscrita en el Registre d’Associacions.
4. Per a la inscripció al Registre d’Associacions s’han de presentar, a més dels estatuts, el certificat de validació de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports. Reglamentàriament, es poden establir el procediment i el contingut mínim de les disposicions estatutàries a l’efecte d’obtenir el certificat de validació.
5. En relació amb les federacions, la normativa en matèria d’associacions s’aplica supletòriament en tot el que no estigui regulat per aquesta Llei.

Article 20 — Funcions de les federacions esportives

Sentències
1. Les federacions esportives, sota la coordinació i tutela de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports, exerceixen les funcions de caràcter públic següents:
a) Qualificar i organitzar –directament o indirectament– les activitats i les competicions esportives d’àmbit estatal i establir el programa oficial de competicions i altres esdeveniments.
b) Promoure amb caràcter general la modalitat esportiva de la federació i les seves especialitats, des de l’esport de base fins a l’esport d’elit.
c) Vetllar per la seguretat i la salut de les persones i les entitats federades, cooperar amb les federacions internacionals i amb l’Agència Andorrana Antidopatge en matèria de lluita contra el dopatge, i exercir una funció de prevenció i lluita contra el dopatge en tot l’entorn federatiu, d’acord amb el capítol segon del títol IV.
d) Dissenyar i executar els plans de preparació de les persones esportistes d’alt nivell i de les persones esportistes promesa en la modalitat esportiva pròpia, d’acord amb les directrius del Comitè Olímpic Andorrà i el Comitè Paralímpic Andorrà, amb l’acord de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports.
e) Triar les persones esportistes de les seleccions nacionals.
f) Organitzar o tutelar les competicions promogudes per les federacions internacionals que tinguin lloc al Principat d’Andorra.
g) Col·laborar amb l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya i altres entitats nacionals o internacionals en la formació de tècnics esportius.
h) Col·laborar en l’organització de l’esport de base en edat escolar i en els jocs escolars.
i) Vetllar pel compliment de la normativa esportiva.
j) Executar les resolucions de la Comissió Jurídica Esportiva.
k) Elaborar i aprovar la seva normativa estatutària i reglamentària.
l) Expedir les llicències en els termes previstos en aquesta Llei i desplegar els seus reglaments de desenvolupament.
m) Exercir la potestat disciplinària esportiva, de conformitat amb les disposicions de la lletra.
b) de l’article 86.
1. 2. Les federacions esportives exerceixen la representació del Principat d’Andorra en les activitats i les competicions esportives d’àmbit internacional. A aquest efecte, el president ha de ser de nacionalitat andorrana.

Article 21 — Règim de govern

Sentències
1. Els òrgans de govern i representació de les federacions esportives i el seu règim electoral i de funcionament es regeixen per criteris democràtics i representatius, d’acord amb les disposicions reglamentàries corresponents.
2. Els òrgans de govern i representació de les federacions esportives són l’Assemblea General, la Junta Directiva i la Presidència.
3. Correspon als fundadors l’aprovació inicial dels estatuts i correspon a l’Assemblea General la modificació dels estatuts i l’aprovació i la modificació dels reglaments, que ha de sotmetre a l’aprovació de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports.
4. Les disposicions estatutàries i els reglaments de les federacions s’han de publicar a les webs federatives o per qualsevol altre mitjà que garanteixi el coneixement del funcionament i l’actuació de les entitats per part de tot l’entorn de la federació. La difusió de la normativa és responsabilitat de cada federació.

Article 22 — Règim pressupostari

Sentències
1. Les federacions esportives han de posar en coneixement de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports el pressupost i el detall de la liquidació del pressupost en cada exercici pressupostari.
2. En el marc del que estableixi la normativa d’ajudes públiques del Principat d’Andorra les federacions i les altres entitats esportives han de posar la documentació que els sigui exigida a la disposició de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports que hagi de resoldre l’atorgament d’ajudes i fer-ne el seguiment i el control.
3. Les federacions no poden aprovar pressupostos deficitaris, sense autorització expressa de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports.

Article 23 — Codi de bones pràctiques

Sentències
1. Les federacions esportives han d’adoptar un codi que estableixi les pràctiques de bon govern inspirades en els principis de democràcia i participació. El codi ha de contenir normes sobre la gestió, la transparència, el patrocini esportiu i sobre el control de totes les transaccions econòmiques, així com sobre la direcció i organització que efectuïn les federacions, tant si estan finançades amb ajudes públiques com si no ho estan.
2. Les bones pràctiques establertes i realment executades per les federacions i les entitats que en formen part constitueixen un dels criteris de la classificació regulada a l’article 38 i es tenen en compte per a l’accés a les subvencions i les ajudes públiques, d’acord amb la resta de la legislació aplicable.
3. A fi de donar efectivitat al que preveu l’apartat 2, l’òrgan governamental competent en matèria d’esports ha d’establir un sistema de seguiment i avaluació periòdica del compliment del codi de bones pràctiques per part de les federacions esportives. Aquest seguiment es pot dur a terme mitjançant auditories, informes de transparència o altres mecanismes objectius i verificables que s’estableixin reglamentàriament.

Article 24 — Control financer

Sentències

La Intervenció General del Govern exerceix el control financer de les federacions en els termes previstos en la legislació en matèria de finances públiques vigent en cada moment, en cas de rebre subvencions o altres ajuts a càrrec del pressupost general.

Article 25 — Insolvència

Sentències

Si una federació esportiva és declarada insolvent conforme a la legislació mercantil, l’òrgan governamental competent en matèria d’esports pot assumir l’exercici de les funcions delegades de forma directa fins que conclogui la situació d’insolvència o es liquidi la federació insolvent amb la finalitat d’evitar la finalització o la interrupció de l’activitat esportiva.

Article 26 — Llicències federatives

Sentències
1. L’expedició de la llicència és competència de les federacions esportives i té com a conseqüència la integració de les persones físiques i de les entitats esportives en les federacions.
2. Les federacions esportives han d’exigir com a requisit previ i imprescindible per lliurar les llicències a les persones físiques la presentació del certificat mèdic oficial d’aptitud per a la pràctica de la modalitat o la disciplina esportiva corresponent.
3. L’expedició de llicències té caràcter reglat. Les federacions no poden denegar una llicència si la persona que la sol·licita compleix els requisits legals, estatutaris i reglamentaris per obtenir-la.
4. Les dades i els documents de caràcter personal i esportiu necessaris per obtenir una llicència esportiva es determinen reglamentàriament.
Secció tercera. Règim específic de les societats anònimes amb objecte esportiu (SAOE)

Article 27 — Règim general i denominació

Sentències
1. Els clubs esportius que participen en competicions oficials de qualsevol àmbit poden constituir una societat anònima amb objecte esportiu (SAOE). La decisió de constituir una SAOE és adoptada per l’Assemblea General del club esportiu, d’acord amb el que estableix la legislació en matèria d’associacions vigent en cada moment i amb els seus estatuts, i per majoria absoluta dels assistents o representats. Els estatuts poden fixar una majoria superior a la prevista en aquest apartat. Els associats del club esportiu tenen el dret de subscripció preferent de les accions de la futura SAOE, de conformitat amb el procediment establert reglamentàriament. La constitució de la SAOE no comporta la dissolució del club esportiu.
2. La constitució d’una SAOE es du a terme de conformitat amb el que estableixen aquesta Llei, el procediment previst reglamentàriament i la legislació en matèria de societats anònimes vigent en cada moment. Posteriorment a la constitució d’una SAOE, els clubs esportius poden transmetre les seves accions de la societat a favor de tercers, d’acord amb el que estableix aquesta Llei, el procediment previst reglamentàriament i la legislació en matèria de societats anònimes vigent en cada moment.
3. L’objecte social de les SAOE ha d’incorporar, de forma exclusiva, la participació en competicions oficials, sense perjudici que puguin dur a terme activitats accessòries i complementàries a aquest objecte. Les SAOE només poden participar en competicions oficials d’una única modalitat esportiva.
4. La inscripció de l’escriptura de constitució de les SAOE en el Registre de Societats queda supeditada a la presentació del certificat de validació de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports. A l’efecte d’obtenir el certificat referit, la SAOE en constitució ha de presentar el projecte d’estatuts, amb el contingut que es determini reglamentàriament, i el projecte del conveni referit a l’article 32.
5. L’administració i la gestió de les SAOE, el règim de responsabilitat, la retribució de càrrecs, el pressupost, la comptabilitat i qualsevol altre aspecte d’aquestes societats estan subjectes a les disposicions contingudes en aquesta Llei i en les normes que la despleguen, així com al règim general establert per la legislació vigent en matèria de societats anònimes, que s’aplica supletòriament en tot el que no estigui regulat per aquesta Llei.
6. No poden formar part de l’òrgan d’administració de les SAOE les persones en les quals concorri alguna de les prohibicions per ser persones administradores previstes en la normativa aplicable a les societats mercantils, ni les persones que, en els últims cinc anys, hagin estat sancionades per una infracció molt greu en matèria esportiva.
7. En la denominació social d’aquestes societats s’hi ha d’incloure la sigla‘SAOE’.

Article 28 — Obligacions registrals i obligacions d’informació

Sentències
1. Les SAOE s’han d’inscriure al Registre de Societats i a la federació andorrana corresponent.
2. Les modificacions dels estatuts de les SAOE han de ser comunicades a l’òrgan governamental competent en matèria d’esport en els termes previstos reglamentàriament, dins el termini màxim de tres mesos.

Article 29 — Capital social mínim i aportacions

Sentències
1. El capital social de les SAOE ha de ser com a mínim el que estableix la legislació en matèria de societats anònimes vigent en cada moment. No obstant això, reglamentàriament es pot exigir un capital social mínim superior en funció de determinades circumstàncies. No obstant això, reglamentàriament es pot exigir un capital social mínim superior en funció de les circumstàncies relatives al patrimoni del club que constitueix la societat i a l’àmbit de les competicions en què aquesta participarà, entre altres.
2. Les aportacions al capital social mínim de la SAOE han de ser dineràries i les accions han de ser nominatives.

Article 30 — Actes o negocis jurídics

Sentències
1. Les SAOE han de comunicar, prèviament, a l’òrgan governamental competent en matèria d’esports tots els actes o negocis jurídics de les seves persones accionistes que constitueixin una disposició inter vivos de les accions de la societat, en els termes establerts reglamentàriament.
2. Cap persona accionista no pot posseir accions en una proporció superior al percentatge de capital que es fixi reglamentàriament, de forma simultània, en dos o més SAOE que participen en la mateixa competició.
3. Per calcular el límit fixat a l’apartat anterior es tenen en compte no només les accions posseïdes directament pel titular, sinó també les que pertanyin a una altra persona o unes altres persones o entitats que formin part del mateix grup, segons defineix la normativa tributària, que actuïn de forma concertada o que constitueixin una unitat de decisió amb el titular per mitjà de qualsevol tipus de vinculació jurídica, comercial, de prestació de serveis d’assessoria o de tipus familiar. S’entén, llevat de prova en contrari, que actuen per compte d’una persona jurídica o de forma concertada amb ella els membres del seu òrgan d’administració. Quan la informació subministrada no permeti determinar les accions posseïdes o adquirides indirectament per una mateixa persona física o jurídica, l’òrgan governamental competent en matèria d’esports pot demanar qualsevol informació o documentació complementària en relació amb les persones accionistes i les societats o altres persones jurídiques en les quals tinguin participacions, i la identificació de les persones administradores en societats del mateix grup.
4. Les persones físiques que formin part de l’òrgan d’administració d’una SAOE no poden posseir accions d’una altra societat que participi en la mateixa competició que excedeixin el percentatge establert reglamentàriament. Tampoc no es pot:
a) Ser membre de dos o més òrgans d’administració d’una SAOE que competeixin en la mateixa competició;
b) Ser membre de dos juntes directives de dos clubs que competeixin en la mateixa competició;o.
c) Ser membre de l’òrgan d’administració d’una SAOE i d’una junta directiva d’un club que competeixin en la mateixa competició.
5. En cas que una persona accionista, persona física o jurídica, superi per qualsevol motiu qualsevol dels límits establerts en aquest article, té un termini de tres mesos, a comptar del moment en què ha arribat a aquesta situació irregular, per alienar la quantitat d’accions necessàries per respectar el límit legal de conformitat amb el que s’estableixi reglamentàriament. Fins al moment de l’alienació, la persona afectada no pot exercir el seu dret de vot.
6. Les juntes generals de persones accionistes de les SAOE no poden reconèixer l’exercici dels drets polítics als qui adquireixin accions incomplint les limitacions previstes en aquest article.

Article 31 — Dividends i préstecs

Sentències
1. Les SAOE no poden repartir dividends fins que no estigui constituïda una única reserva legal igual, almenys, a la mitjana de les despeses efectuades en els tres últims exercicis. Durant els tres primers exercicis, aquesta quantitat s’ha de calcular sobre la mitjana de les despeses fetes o sobre l’import del pressupost inicial si no es disposa del tancament anyal.
2. Les persones accionistes i administradores que efectuïn préstecs a favor de les SAOE no els poden exigir si la societat no ha obtingut beneficis en l’últim exercici anterior al seu venciment. En aquest cas, els préstecs queden renovats fins al tancament de l’exercici, moment en què són retornats si s’han obtingut beneficis.

Article 32 — Relacions i conveni entre SAOE i club esportiu

Sentències
1. Les relacions entre el club esportiu i la SAOE que ha creat el club es regeixen pel conveni que aproven les seves persones representants legals respectives i pel principi d’independència de cada entitat, sense perjudici de l’obligació d’ambdós d’actuar pel benefici conjunt de les seves persones esportistes i aficionades.
2. El conveni entra en vigor després de l’aprovació de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports i de la inscripció de la SAOE al Registre de Societats.
3. El conveni ha d’incloure, com a mínim, les qüestions següents, de conformitat amb les prescripcions d’aquesta Llei i de la seva normativa de desenvolupament:
a) El paper de cadascuna de les parts.
b) La independència de les parts.
c) El termini de vigència del conveni i el procediment per renovar-lo.
d) L’activitat que es trasllada a la SAOE i l’assumpció dels eventuals passius del club per part de la SAOE.
e) Les condicions d’utilització o cessió a la SAOE dels actius del club i, especialment, dels signes distintius del club (marques, logotips, escuts, etc.), i la contraprestació econòmica que ha de pagar la SAOE.
f) La informació obligatòria al club de les deliberacions dels òrgans socials de la SAOE.
g) Les obligacions recíproques en relació amb la formació i la cessió de persones esportistes, amb indicació de les mesures de foment de l’esport base a càrrec de la SAOE.
h) Les conseqüències i el règim aplicable en cas d’extinció d’alguna de les entitats.
i) Les altres qüestions que es determinen reglamentàriament.

Article 33 — Limitació d’equips en la mateixa categoria i competició

Sentències

Cap SAOE ni cap club poden tenir més d’un equip en la mateixa categoria d’una competició esportiva.

Article 34 — Pèrdua de la condició de SAOE

Sentències
1. La modificació de l’objecte social que impliqui la contravenció de les disposicions d’aquesta Llei o les normes de desplegament comporta la pèrdua de la condició de SAOE.
2. Les seccions professionals d’un club constituïdes en SAOE que deixin de participar en competicions oficials poden mantenir la seva condició sempre que no modifiquin l’objecte social amb vista a tornar a participar en aquestes competicions.
Secció quarta. Disposicions comunes a les entitats esportives

Article 35 — Registres

Sentències
1. El Registre d’Associacions és l’organisme administratiu dependent del Govern que té per objecte, entre altres fins, la inscripció de les entitats esportives regulades en aquesta Llei, llevat de les SAOE. L’existència d’una entitat esportiva constituïda s’acredita mitjançant certificat del Registre d’Associacions, llevat de les SAOE.
2. El Registre de Societats és l’organisme administratiu dependent del Govern en el qual s’inscriuen les SAOE, amb la presentació prèvia del certificat de validació emès per l’òrgan governamental competent en matèria d’esports, segons preveu l’apartat 4 de l’article 27. L’existència d’una SAOE s’acredita mitjançant certificat del Registre de Societats.
3. El Registre de Societats comunica al Registre d’Associacions la constitució de la SAOE amb les dades del club constituent a l’efecte de l’anotació corresponent al Registre d’Associacions. Així mateix, ha de comunicar la inscripció de la SAOE a l’òrgan governamental competent en matèria d’esports.
4. Les inscripcions de les altes i les baixes de les entitats esportives són objecte de publicació al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra , però no les inscripcions de les altes i baixes de les SAOE.
5. Els registres referits donen fe de les dades i d’altres informacions que s’hi contenen.
6. Les entitats esportives no poden utilitzar una denominació idèntica a la d’altres entitats ja registrades ni una altra denominació que s’hi pugui confondre, llevat de les SAOE en relació amb la denominació del club esportiu.

Article 36 — Dissolució i liquidació de les entitats esportives

Sentències
1. Els clubs esportius, les seccions d’acció esportiva i les federacions esportives es dissolen:
a) Per decisió de l’Assemblea General.
b) Per qualsevol causa prevista als estatuts.
c) Per la cancel·lació de la seva inscripció al Registre d’Associacions en el cas de les entitats esportives inscrites en aquest registre.
d) Per les altres causes que determinin les lleis.
2. El règim aplicable en relació amb la liquidació dels clubs esportius, les seccions d’acció esportiva i les federacions esportives serà el que es disposa en la legislació en matèria d’associacions vigent en cada moment.
3. L’extinció de les SAOE s’inicia amb la dissolució de la societat que n’obre la seva liquidació i es produeix quan concorre una de les causes previstes en aquesta Llei, en la legislació en matèria de societats vigent en cada moment o als estatuts de la societat. El procediment de dissolució i el règim aplicable per a la liquidació serà el que es disposa en la legislació en matèria de societats vigent en cada moment.
4. També s’extingeixen per insolvència econòmica en els termes que fixi la legislació mercantil en matèria d’insolvència vigent en cada moment.
5. En tot cas, el patrimoni net s’ha de destinar exclusivament al compliment de l’objecte i les finalitats de cada entitat esportiva d’acord amb les normes estatutàries.

Article 37 — Selecció nacional

Sentències

A fi de formar la selecció nacional, tant els clubs esportius com les SAOE han de posar a la disposició de la federació andorrana que correspongui els membres de la seva plantilla esportiva en les condicions que es determinin reglamentàriament

Capítol segon. Subvencions i altres ajuts a l’esport

Article 38 — Subvencions

Sentències
1. A fi de promoure l’esport, l’òrgan governamental competent en matèria d’esports pot fomentar els programes i les activitats que siguin coherents amb els criteris i les directrius de la política esportiva de l’Estat.
2. Les subvencions a l’esport poden consistir en prestacions o en ajuts de caràcter econòmic, i s’han de destinar a un o diversos objectius esportius precisos.
3. Els sistemes de suport econòmic poden ser directes o indirectes, i les bases per a l’atorgament de subvencions i ajuts a l’esport poden tenir caràcter plurianual, anual o puntual.
4. Es reconeixen nivells diferents de subvencions, amb obligacions, responsabilitats i drets que s’estableixen reglamentàriament en funció dels criteris que s’enumeren a continuació, sense caràcter de prelació entre ells:
a) La vinculació de la disciplina esportiva amb la neu, la muntanya i les característiques geopolítiques del Principat d’Andorra.
b) La prioritat de la disciplina esportiva dins els plans nacionals de foment de l’esport andorrà que pugui establir l’òrgan governamental competent en matèria d’esports.
c) Els resultats assolits de les persones esportistes federades en competicions internacionals oficials.
d) La incidència social, mediambiental i econòmica de la disciplina esportiva que representen.
e) El compliment del Codi de bones pràctiques regulat a l’article 23, la transparència i la bona gestió econòmica, i el funcionament democràtic de l’entitat.
f) El nombre de les persones esportistes federades en actiu.
g) La promoció i la contribució de la disciplina esportiva al desenvolupament de l’esport de base.
h) El projecte i la planificació esportiva a mitjà termini amb especial indicació els plans destinats a l’esport base.
i) El programa i el calendari d’activitats que es desenvoluparan durant el curs o l’exercici que es proposa amb especial incidència de les destinades a l’esport base.
j) La participació en els programes d’integració social per a infants, adolescents i joves amb risc d’exclusió a través de l’esport.
k) La participació en els programes destinat al foment d’hàbits saludables destinats al global de la població i amb especial incidència amb col·lectius amb major dificultats per la pràctica esportiva com ara la gent gran, les persones amb discapacitat, i altres.
l) La composició equilibrada de dones i homes en els seus òrgans de govern.
m) L’aplicació de mesures efectives per a la promoció de la igualtat de gènere, la igualtat de tracte i la no discriminació en l’activitat esportiva i en el funcionament de les federacions.

Article 39 — Règim d’atorgament

Sentències
1. L’atorgament de qualsevol subvenció o ajuda es regeix pels principis de transparència i equitat, té en compte els criteris de l’article 23 i està sotmès a l’obligació d’aplicar íntegrament la subvenció o ajuda al programa o l’activitat subvencionada.
2. En tot cas, les subvencions a l’esport reuneixen les característiques administratives derivades del caràcter facultatiu i la condicionalitat de l’atorgament, el qual està supeditat a la consignació i la disponibilitat que s’estableixi en la Llei del pressupost de cada exercici.
3. La convocatòria i l’adjudicació de subvencions es publica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.

Article 40 — Requisits

Sentències
1. Les entitats que sol·liciten una subvenció o ajut han de complir els requisits generals següents:
a) Estar inscrites al registre que correspongui segons el tipus d’entitat esportiva.
b) Formalitzar la sol·licitud i la documentació requerida per al tipus de subvenció, dins dels terminis establerts en la convocatòria i d’acord amb les bases corresponents.
c) Complir, amb caràcter general, les prescripcions contingudes en aquesta Llei i en la normativa de desplegament.
2. Es poden establir altres requisits específics per garantir l’aplicació efectiva de la subvenció a les finalitats subvencionades.

Article 41 — Remissió a la normativa general

Sentències

El règim d’atorgament, la supervisió i la rendició de comptes així com les obligacions dels perceptors de qualsevol ajuda s’han d’ajustar a la legislació en matèria de subvencions del Principat d’Andorra.

Títol III. Pràctica esportiva

Capítol primer. Manifestacions esportives

Article 42 — Competicions esportives

Sentències
1. S’entén per competició esportiva, la manifestació esportiva consistent en l’enfrontament, individual o per equips, de diversos adversaris en una prova o un conjunt de proves organitzades habitualment per una entitat esportiva reconeguda legalment, d’acord amb unes regles concretes emanades dels òrgans esportius competents i acceptades lliurement pels participants.
2. Les competicions de caràcter oficial són les que promouen, organitzen, tutelen o autoritzen les federacions esportives.
3. També poden tenir la consideració d’oficials altres competicions de caràcter puntual o regular, d’acord amb l’òrgan governamental competent en matèria d’esports.
4. Correspon a l’òrgan governamental competent en matèria d’esports l’aprovació de la reglamentació general que autoritzi la participació en competicions esportives oficials de persones que no tinguin residència legal al Principat d’Andorra d’acord amb la legislació andorrana sobre residència i nacionalitat. En tot cas, s’ha de fomentar que les persones esportistes residents formades al Principat d’Andorra tinguin una representació majoritària com a participants en competicions esportives oficials.
5. Els organitzadors de les competicions esportives poden encomanar-ne la gestió material, mitjançant qualsevol negoci jurídic vàlid en dret, a entitats públiques o privades. Els termes de l’encàrrec i les responsabilitats recíproques es determinen en el negoci jurídic corresponent.

Article 43 — Proves esportives

Sentències

S’entén per prova esportiva la manifestació esportiva consistent en l’enfrontament, individual o per equips, de diversos adversaris d’acord amb unes regles concretes emanades de l’entitat organitzadora i acceptades lliurement pels participants.

Article 44 — Lluita contra la violència i seguretat de les manifestacions esportives

Sentències
1. Correspon a tots els organismes i entitats amb responsabilitat en alguna manifestació esportiva prevenir i combatre qualsevol tipus d’actuació violenta, racista, xenòfoba i intolerant, i també fomentar els valors associats especialment en el camp de la prevenció i la lluita contra el dopatge.
2. L’organitzador d’una manifestació esportiva elabora una proposta de recursos materials i humans per garantir la seguretat de la manifestació i la sotmet a la validació de l’òrgan governamental competent en matèria de protecció civil perquè sigui aprovada d’acord amb la legislació vigent.
3. Els organismes públics competents poden exonerar l’organitzador de la manifestació de la prestació efectiva de tot o una part del dispositiu.
4. L’obligació del paràgraf 1 ha de constar als estatuts de les federacions esportives.
5. Les mesures de seguretat adoptades pels organitzadors d’una manifestació esportiva s’han d’adequar a les circumstàncies concretes de cada esdeveniment. Entre altres previsions, han de tenir en compte, si escau:
a) La presència de personal de seguretat als estadis o llocs de grans aglomeracions de persones i a les vies d’accés a aquests indrets.
b) La separació dels aficionats rivals.
c) El control rigorós de les vendes de bitllets.
d) La prohibició d’introduir o vendre begudes alcohòliques als estadis o llocs de grans aglomeracions de persones.
e) Els controls de seguretat amb vista a detectar objectes susceptibles de ser utilitzats per a actes violents.
f) El condicionament del lloc on s’hagi de dur a terme la manifestació esportiva per garantir la seguretat dels espectadors.
6. Les federacions esportives i qualsevol altra entitat promotora o organitzadora d’una manifestació esportiva cooperen amb els poders públics en la difusió i el suport de les mesures socioeducatives que s’estableixin per prevenir la violència i el racisme en l’àmbit de les entitats i els esportistes que hi estan federats i en les competicions que organitzen o en què participen.
7. En les grans competicions internacionals, els òrgans públics responsables en matèria policial i esportiva cooperen amb les autoritats dels països afectats per identificar riscos possibles, prevenir actes de violència i assegurar la seguretat dels espectadors.
8. El Govern pot desautoritzar la realització d’una manifestació esportiva i la participació de les entitats andorranes en algun esdeveniment per causa justificada relacionada amb la violència, el racisme, la xenofòbia, la intolerància o altres pràctiques tipificades com a infracció molt greu en aquesta Llei i, en general, en cas de risc per a la seguretat dels espectadors o els participants.

Article 45 — Responsabilitat de les entitats organitzadores

Sentències

Tota manifestació esportiva obliga l’entitat organitzadora, d’acord amb les característiques de l’acte, a la concertació prèvia d’una modalitat específica d’assegurança que cobreixi els danys eventuals i els perjudicis que es puguin causar tant als participants com a terceres persones amb motiu de la seva realització, així com, quan s’escaigui, a les instal·lacions en les quals es dugui a terme la manifestació esportiva de què es tracti.

Capítol segon. Instal·lacions esportives

Article 46 — Seguretat i qualitat de les instal·lacions esportives

Sentències
1. Correspon al Govern, i als comuns en el marc de les seves competències, establir el règim i les condicions d’utilització de les instal·lacions esportives i les obligacions de les persones que hi acudeixen tant per practicar un esport com per assistir a un esdeveniment.
2. L’òrgan governamental competent en matèria d’esports pot adoptar directrius vinculants per al reconeixement esportiu de les instal·lacions amb vista a la seguretat, la qualitat i la utilització per a usos esportius, d’acord amb els articles 44 i 45.
3. Les directrius sobre les instal·lacions han d’incloure l’obligatorietat de garantir a les persones amb discapacitat l’accés a aquestes instal·lacions.
4. La normativa reguladora de les instal·lacions públiques ha de garantir-ne un ús responsable, sostenible i respectuós amb el medi ambient.

Article 47 — Cessió d’ús de les instal·lacions esportives

Sentències
1. El Govern ha de fomentar la utilització de les instal·lacions esportives escolars fora de les hores lectives per a la pràctica de l’esport, d’acord amb les condicions de cessió, les prioritats i els preus públics establerts.
2. Els centres escolars i qualssevol altres entitats que rebin suport públic han de promoure la utilització de les seves instal·lacions esportives fora de les hores lectives o d’activitat programada, a altres entitats, d’acord amb la normativa de foment de l’ús social de les instal·lacions públiques del Govern i dels comuns.

Capítol tercer. Agents de la pràctica esportiva

Article 48 — Esportistes

Sentències

Es considera esportista qualsevol persona, independentment de l’edat i de les capacitats, que practica alguna modalitat o especialitat esportiva, encara que no estigui federada o no participi en competicions.

Article 49 — Esportistes menors i esport de base

Sentències
1. Els poders públics i les federacions esportives han d’articular, dins la seva planificació esportiva, mesures per incentivar que totes les entitats esportives fomentin l’esport de base, especialment en aquelles seccions esportives en què un dels sexes estigui infrarepresentat, i evitin qualsevol actuació que constitueixi una explotació d’aquest nivell esportiu.
2. Les entitats esportives i, en particular, les SAOE, en virtut del conveni amb el club esportiu corresponent, segons previst a l’article 32, han de promoure i incentivar el desenvolupament de l’esport de base.
3. Les federacions esportives, els clubs esportius, les agrupacions esportives i les seccions d’acció esportiva han d’implementar els mecanismes per prevenir i detectar situacions que puguin afectar la protecció dels infants i adolescents en l’àmbit esportiu i han de nomenar el delegat de protecció segons es prevegi en el protocol que aprovi el Govern en la matèria. Les SAOE han de vetllar perquè el club esportiu corresponent compleixi amb aquestes obligacions.
4. No poden exigir-se drets de retenció, de pròrroga, de formació, de compensació o anàlegs sobre les persones esportistes menors de setze anys, entre entitats radicades al Principat d’Andorra.

Article 50 — Esportistes d’alt nivell

Sentències
1. Es considera esportista d’alt nivell la persona que practica una modalitat o especialitat esportiva caracteritzada per les altes exigències tècniques i científiques de la preparació, per l’excel·lència esportiva i per la participació en competicions d’àmbit internacional en condicions de màxim rendiment i competitivitat.
2. Correspon a l’òrgan governamental en matèria d’esports, amb l’assessorament de les federacions esportives concernides i els comitès Olímpic i Paralímpic, establir els criteris objectius específics i les condicions concretes per obtenir la qualificació de persona esportista d’alt nivell.
3. La condició de persona esportista d’alt nivell s’adquireix amb la inclusió en la llista de persones esportistes d’alt nivell que publica anyalment al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra l’òrgan governamental competent en matèria d’esports, a la vista de les propostes fetes per les federacions esportives.
4. Ser titular de la condició d’esportista d’alt nivell durant un cicle olímpic, atorga a l’esportista mèrits en les proves d’aptituds físiques en cas que en el moment de finalitzar la seva carrera esportiva vulgui optar a desenvolupar el seu futur professional en un lloc de treball de l’Administració pública. L’acreditació d’aquests mèrits es fa a través d’un certificat emès pel Comitè Olímpic Andorrà.

Article 51 — Promoció de l’esport d’alt nivell

Sentències
1. Correspon al Govern, a les federacions, al Comitè Olímpic Andorrà i al Comitè Paralímpic Andorrà, en les seves competències respectives, promoure coordinadament l’esport d’alt nivell.
2. El Govern i els comuns, dins l’àmbit de les competències respectives, han d’adoptar les mesures necessàries per facilitar la preparació tècnica, la formació i la plena integració social i professional dels esportistes d’alt nivell durant la seva carrera esportiva i també al final de la seva carrera.
3. Les federacions esportives i, si escau, les altres entitats concernides, acorden amb l’òrgan governamental competent en matèria d’esports, que exerceix la tutela i el control de l’esport d’alt nivell, els programes, els plans de preparació, el sistema d’execució i seguiment, i les tasques de recerca.
4. Entre altres, es poden adoptar les mesures específiques de suport següents:
a) Promoure disposicions, acords i programes que permetin a la persona esportista d’alt nivell compaginar l’activitat esportiva amb el desenvolupament i el bon resultat dels seus estudis de conformitat amb les condicions que s’estableixin per via reglamentària.
b) Establir ajuts que s’assignin a les federacions esportives per a esportistes amb aquesta qualificació.
c) Fixar exempcions de requisits específics, exigits per a l’accés a l’ensenyament de l’esport, de la forma que es determini reglamentàriament.
d) Establir, si l’esportista d’alt nivell presta servei a l’Administració pública, condicions de treball que li permetin l’entrenament i la participació en competicions esportives.
5. L’òrgan governamental competent en matèria d’esports pot impulsar l’establiment de convenis entre empreses públiques o privades i les persones esportistes d’alt nivell, per garantir la formació i la promoció professional d’aquestes persones esportistes i per assegurar-los unes condicions de treball compatibles amb l’entrenament i amb la participació en les competicions esportives. Igualment, pot promoure l’establiment de convenis amb centres d’alt rendiment públics d’altres països.
6. La condició d’esportista d’alt nivell es considera, en els termes que estableixi la normativa de funció pública, un mèrit avaluable a l’efecte de l’accés i la promoció en l’àmbit de l’Administració pública.
7. L’òrgan governamental competent en matèria d’esports és l’òrgan competent a l’efecte de reconèixer els centres de formació i promoció de les persones esportistes d’alt nivell radicats en el territori nacional. Reglamentàriament es poden establir els procediments i els requisits per atorgar el reconeixement referit, així com la classificació d’aquests centres.

Article 52 — Esportistes promesa

Sentències
1. Es considera promesa l’esportista de categoria inferior a l’absoluta que practica una modalitat o especialitat esportiva reconeguda d’alt nivell sense complir els criteris per ser inclòs a la llista de l’article 50.3, però amb un nivell de realització excel·lent i un potencial i una capacitat de progressió que fan preveure amb moltes probabilitats el compliment de les condicions per ser esportista d’alt nivell.
2. Coincidint amb la publicació anyal de la llista de les persones esportistes d’alt nivell, l’òrgan governamental competent en matèria d’esports publica els noms de les persones esportistes reconegudes com a promesa.
3. L’òrgan governamental competent en matèria d’esports estableix, amb l’assessorament de les federacions esportives concernides i els comitès Olímpic i Paralímpic, els programes, els plans de preparació i el sistema de seguiment de les persones esportistes promesa, i coordina les mesures de suport aplicables amb la resta de ministeris i administracions implicats.
4. Entre altres, es poden adoptar les mesures específiques de suport a les persones esportistes promesa següents:
a) Promoure disposicions, acords i programes que permetin a la persona esportista promesa compaginar l’activitat esportiva amb el desenvolupament i el bon resultat dels seus estudis. En especial preveure adaptacions específiques o generals de l’horari escolar per la planificació d’entrenament o de projectes d’esport-estudi de conformitat amb les condicions que s’estableixin per via reglamentària.
b) Establir ajuts que s’assignin a les federacions esportives per a esportistes amb aquesta qualificació.
c) Fixar exempcions de requisits específics, exigits per a l’accés a l’ensenyament de l’esport, de la forma que es determini reglamentàriament.

Article 53 — Esportistes professionals

Sentències
1. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per esportista professional la persona que, estant subjecta a una relació establerta amb caràcter regular amb una entitat esportiva, es dedica a la pràctica de l’esport per compte i dins l’àmbit d’organització i direcció d’aquesta entitat a canvi d’una retribució, i també la persona que es dedica a la pràctica de l’esport com a activitat per compte propi.
2. Els esportistes que reuneixen la condició establerta a l’apartat anterior han d’estar afiliats a la Caixa Andorrana de Seguretat Social en les condicions establertes legalment.
3. La relació laboral establerta entre l’esportista professional i l’entitat esportiva per compte de la qual practica l’esport es regeix per allò expressament pactat entre les parts, per l’eventual normativa especial relativa a aquestes relacions laborals vigent en cada moment, i per la legislació en matèria laboral vigent en cada moment, la qual s’hi aplica amb caràcter subsidiari o supletori.

Article 54 — Tècnics esportius

Sentències
1. El tècnic esportiu és aquell que exerceix funcions professionals en l’àmbit de les activitats físiques i esportives i que ha obtingut l’autorització d’exercici professional de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports, previ reconeixement de la seva qualificació per part de la Comissió nacional de reconeixement professional esportiu.
2. Els tècnics esportius que exerceixen en el marc d’una federació esportiva han de disposar de la llicència federativa corresponent.
3. No poden exercir la funció descrita a l’apartat 1 les persones menors de 16 anys, les que tinguin antecedents penals per delictes contra la integritat física i moral o per delictes relacionats amb persones menors d’edat, les que hagin comès una infracció del capítol segon del títol IV durant el termini de compliment de la sanció, i les que siguin objecte d’una mesura administrativa que els prohibeixi participar, per qualsevol causa, en activitats amb joves o amb persones menors d’edat.
4. El Govern, mitjançant els ministeris encarregats de l’esport i de l’educació, pot establir formacions en l’àmbit de les activitats físiques i esportives. Les formacions que resultin en qualificacions estatals s’han de registrar al Repertori Nacional de Competències i s’han de referenciar al Marc andorrà de qualificacions esportives (MAQES).

Article 55 — Àrbitres i jutges esportius

Sentències
1. A l’efecte d’aquesta Llei, es considera àrbitre o jutge esportiu la persona que té la funció de jutjar, interpretar i aplicar les regles tècniques en el desenvolupament d’una competició esportiva.
2. En el transcurs de la competició els àrbitres i els jutges esportius gaudeixen de l’autoritat que els atorga la seva responsabilitat, i els comportaments agressius o antiesportius envers ells són objecte de les sancions establertes al títol V.
3. L’àrbitre o el jutge esportiu ha de disposar de la llicència federativa corresponent a la modalitat o especialitat esportiva d’acord amb els estatuts federatius.
4. Els àrbitres i els jutges esportius exerceixen la seva funció amb independència i imparcialitat, d’acord amb les normes establertes per a cada modalitat esportiva.
5. Correspon a cada federació esportiva fomentar la realització dels cursos i les activitats que siguin necessaris per a la formació i el perfeccionament dels àrbitres i els jutges esportius.

Article 56 — Sense contingut

Sentències

Sense contingut

Article 57 — Voluntaris

Sentències

Es consideren agents de la pràctica esportiva les persones que efectuen una prestació voluntària de serveis relacionats amb la pràctica de l’esport o l’organització d’alguna manifestació esportiva que comporti un compromís d’actuació a favor de la societat, d’acord amb el concepte de voluntariat establert a la Llei 90/2010, del 16 de desembre, del voluntariat d’Andorra o la norma que la substitueixi.

Capítol quart. Educació, formació tècnica i professions esportives

Article 58 — Educació física i esport escolar

Sentències
1. L’educació física s’imparteix com a matèria, d’acord amb els programes, els nivells i els graus educatius establerts legalment.
2. Els plans i els programes per a l’ensenyament i la pràctica de l’educació física i de l’esport escolar estan orientats a:
a) L’educació integral dels escolars i el desenvolupament harmònic de la seva personalitat.
b) La consecució d’unes condicions físiques i d’una formació que possibilitin la pràctica continuada de l’esport en edats posteriors.
3. Tots els centres docents, públics o privats, han de tenir accés als equipaments i al material esportiu suficient per atendre l’educació física i la pràctica de l’esport.
4. La pràctica de l’esport escolar ha de ser poliesportiva i no orientada exclusivament a la competició, de manera que els escolars, cíclicament, coneguin practicant-les les diverses modalitats esportives, d’acord amb la seva aptitud i la seva edat.

Article 59 — Esport extraescolar

Sentències
1. L’esport extraescolar és el que practiquen els infants en edat escolar fora de l’horari lectiu i al marge de l’esport federat.
2. La pràctica de l’esport extraescolar ha de ser poliesportiva i no orientada exclusivament a la competició.

Article 60 — Esport universitari

Sentències

Sense perjudici de les titulacions acadèmiques universitàries relacionades amb l’esport que es puguin establir, la Universitat d’Andorra i qualsevol altra institució universitària o centre d’ensenyament superior implantats al Principat d’Andorra han de promoure la pràctica de l’esport tant competitiu com de lleure entre els estudiants.

Article 61 — Formació tècnica esportiva

Sentències
1. És missió de l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya i del ministeri encarregat de l’educació proporcionar formacions i reciclatges tècnic-esportius, que poden tenir caràcter oficial.
2. El Govern pot acreditar institucions públiques o privades per realitzar formacions i reciclatges tècnic-esportius de caràcter oficial, garantint sempre el compliment dels estàndards de qualitat, d’acord amb la normativa vigent.
3. La supervisió de la formació tècnica esportiva que duen a terme altres institucions, públiques o privades, correspon a l’òrgan governamental competent en matèria d’esports en coordinació amb al ministeri encarregat de l’educació i l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya.

Article 62 — Professions esportives

Sentències
1. El Marc andorrà de qualificacions esportives (MAQES) recull tant les qualificacions estatals esportives com els diferents nivells d’exercici professional dels tècnics esportius.
2. El reconeixement de titulacions correspon al ministeri competent en matèria d’educació.
3. La Comissió nacional de reconeixement professional esportiu té les funcions d’acreditació i reconeixement de les competències professionals adquirides per la via formal, no formal i informal. La Comissió nacional de reconeixement professional esportiu és un òrgan col·legiat en què participen els ministeris encarregats de l’esport, de l’educació i l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya com a membres permanents. El règim de funcionament i la composició s’estableixen reglamentàriament.
4. En l’àmbit de l’activitat física i esportiva, s’ha d’establir reglamentàriament el procediment i els requisits per a l’avaluació, el reconeixement i l’acreditació de les competències professionals adquirides per les persones a través de l’experiència laboral, de vies formals, no formals de formació i informals, així com els seus efectes.

Títol IV. Seguretat, salut i lluita contra el dopatge

Capítol primer. Seguretat i salut dels esportistes

Article 63 — Valors de la pràctica esportiva

Sentències

Totes les persones i entitats integrants del sistema esportiu andorrà tenen la responsabilitat de promoure la concòrdia en l’esport, el joc net, la convivència i la integració en la societat, i s’han d’implicar activament en l’eradicació de la violència, el racisme, la intolerància i la xenofòbia en l’esport.

Article 64 — Coordinació governamental

Sentències
1. Correspon a l’òrgan governamental competent en matèria d’esports, en coordinació amb tots els ministeris i organismes afectats, impulsar les mesures necessàries amb la cooperació de les federacions esportives per protegir la seguretat i la salut dels esportistes, i per lluitar contra el dopatge.
2. El Govern ha d’impulsar actuacions de prevenció i orientació dels efectes que l’esport i l’activitat física tenen sobre la salut, i ha de garantir que les persones participants en competicions esportives tinguin accés a informació i recomanacions sobre els riscos i els beneficis de la seva participació en aquestes competicions.

Article 65 — Reconeixement mèdic

Sentències

Per autoritzar la participació en una competició esportiva federada, les federacions esportives han d’exigir com a requisit previ i imprescindible que l’esportista se sotmeti a un reconeixement mèdic d’aptitud per a la pràctica de la modalitat o la disciplina esportiva corresponent i el superi. Reglamentàriament es determinaran les proves que el reconeixement mèdic ha d’incloure per obtenir el certificat mèdic oficial d’aptitud.

Article 66 — Responsabilitat de les federacions

Sentències

Les federacions esportives són responsables del seguiment mèdic dels seus esportistes d’alt nivell i promesa i dels seus esportistes que representen l’esport andorrà en competicions internacionals.

Article 67 — Assegurança obligatòria dels esportistes

Sentències
1. Tots els esportistes federats que participin en competicions oficials han de disposar d’una assegurança obligatòria que cobreixi els possibles riscos per a la salut derivats de la pràctica esportiva corresponent.
2. Reglamentàriament es pot establir l’obligació d’una assegurança específica per a qualsevol altra manifestació esportiva organitzada per una entitat esportiva, que per les seves característiques específiques de risc ho justifiqui.

Capítol segon. Lluita contra el dopatge

Article 68 — Agència Andorrana Antidopatge (AGAD) i lluita contra el dopatge

Sentències
1. De conformitat amb la seva llei de creació, l’Agència Andorrana Antidopatge és l’organització antidopatge independent del Principat d’Andorra amb autoritat i competència per actuar en matèria antidopatge d’acord amb el Codi mundial antidopatge dins el marc de l’ordenament jurídic andorrà.
2. La lluita contra el dopatge, de conformitat amb els compromisos internacionals assumits pel Principat d’Andorra, té per finalitat garantir el desenvolupament de la pràctica de l’esport i de les competicions esportives en condicions d’igualtat i d’adaptació a les capacitats naturals pròpies de les persones esportistes, evitant qualsevol adulteració mitjançant la utilització de substàncies i mètodes prohibits, en els termes establerts tant per la normativa internacional com per la normativa nacional.

Article 69 — Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge

Sentències

La lluita contra el dopatge al Principat d’Andorra es regeix per les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge establertes de conformitat amb el Codi mundial antidopatge i aprovades pel Consell de l’Agència Andorrana Antidopatge.

Article 70 — Funcions del Govern

Sentències
1. D’acord amb el Conveni internacional contra el dopatge en l’esport, del 19 d’octubre de 2005, i amb la resta de l’ordenament jurídic andorrà, correspon al Govern l’impuls i la realització d’una política pública activa per a la prevenció i repressió del dopatge en l’àmbit de l’activitat física, en general, i de l’activitat esportiva, en particular.
2. A aquest efecte presta el suport necessari a l’Agència Andorrana Antidopatge en l’objectiu de l’Estat de prevenir i evitar l’ús intencional o no intencional de substàncies i mètodes prohibits o la comissió de qualsevol altra infracció de les Regles antidopatge.
3. El Govern, per mitjà dels diversos òrgans implicats en la prevenció i la lluita contra el dopatge, potencia els instruments de col·laboració entre administracions, organitzacions responsables de lluita contra el dopatge i entitats esportives.

Article 71 — Responsabilitat de les federacions nacionals esportives andorranes

Sentències
1. Les federacions nacionals esportives andorranes exerceixen la funció de prevenció i lluita contra el dopatge entre tots els esportistes i tot el personal de suport als esportistes que participen, a títol d’entrenadors, preparadors, mànagers, membres d’equip, oficials, personal mèdic o personal auxiliar sanitari, en una competició o en una activitat autoritzada o organitzada per la mateixa federació o una de les seves organitzacions membre o afiliada.
2. Les federacions nacionals esportives andorranes i els seus membres estan sotmesos a les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge, que han d’incorporar als documents de base federatius aplicables als membres de l’organització o a qualsevol persona que participi en algun dels seus esdeveniments.
3. A aquest efecte, correspon a les federacions nacionals esportives andorranes garantir que totes les persones que estan sota la seva responsabilitat en el sentit d’aquest article estan informades i accepten estar vinculades per les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge, incloses les que fan referència als diversos tipus de control, a les obligacions de localització, a les normes per al tractament de dades personals i sobre confidencialitat del sistema de gestió i administració antidopatge de l’Agència Mundial Antidopatge i als procediments de decisió i recurs sobre infraccions de les Regles antidopatge, com a condició prèvia a l’adhesió, l’acreditació o la participació a qualsevol esdeveniment autoritzat o organitzat per la federació nacional.
4. Les federacions nacionals esportives andorranes han de comunicar qualsevol informació relativa a una infracció de les Regles antidopatge a l’Agència Andorrana Antidopatge i a la seva federació internacional, i cooperar en les investigacions que duguin a terme les organitzacions antidopatge competents.

Article 72 — Responsabilitats dels comitès Olímpic i Paralímpic andorrans

Sentències

El Comitè Olímpic Andorrà i el Comitè Paralímpic Andorrà col·laboren amb l’Agència Andorrana Antidopatge en la lluita per eradicar qualsevol actuació constitutiva d’infracció de l’esport andorrà i hi cooperen imposant les sancions que són de la seva competència.

Article 73 — Cooperació i intercanvi d’informació en la lluita contra el dopatge

Sentències
1. Qualsevol organisme, entitat esportiva o entitat organitzadora d’una manifestació esportiva que, en l’exercici de les seves competències, té coneixement de la comissió d’una infracció relacionada amb la lluita contra el dopatge té l’obligació d’informar-ne l’Agència Andorrana Antidopatge i de cooperar-hi.
2. Els òrgans administratius que rebin informació sobre el tràfic o la venda de substàncies i procediments prohibits per aquesta Llei han de crear mecanismes de cooperació i intercanvi de dades amb vista al compliment dels objectius de lluita contra el dopatge.
3. L’Agència Andorrana Antidopatge està habilitada per intercanviar informació sobre el tràfic i la venda de substàncies i els procediments prohibits esmentats al paràgraf anterior amb els organismes reconeguts per l’Agència Mundial Antidopatge amb competències anàlogues.

Article 74 — Tractament de les dades i cessió de dades

Sentències
1. L’Agència Andorrana Antidopatge pot procedir al tractament de les dades de què disposi i fer servir el sistema de gestió i administració antidopatge de l’Agència Mundial Antidopatge dins el respecte de la legislació sobre protecció de dades personals d’Andorra aplicable al Principat d’Andorra.
2. Les dades relatives als controls de dopatge poden ser cedides, en els termes establerts en la Llei qualificada de protecció de dades, als organismes internacionals públics o privats que participin en la lluita contra el dopatge en l’àmbit esportiu, en el marc del que disposin els compromisos internacionals legalment vinculants.
3. Les dades també poden ser cedides per efectuar estadístiques o estudis d’investigació. La cessió de dades relatives a controls de dopatge amb fins estadístics o d’investigació científica només pot fer-se quan sigui proporcional a l’objectiu perseguit, respecti en l’essencial el dret a la protecció de dades i es protegeixin suficientment els interessos i drets fonamentals de la persona interessada.

Article 75 — Àmbit subjectiu

Sentències

Les disposicions d’aquest capítol s’apliquen a:

a) Les persones esportistes incloses dins el grup sotmès a control de l’Agència Andorrana Antidopatge, que han de mantenir una conducta activa de lluita contra el dopatge i contra la utilització de mètodes prohibits en l’esport.
b) Les persones esportistes, entrenadores, preparadores, mànagers, membres de l’equip i el personal mèdic o personal auxiliar sanitari, així com les entitats esportives a les quals estigui adscrita la persona esportista i les persones directives de les entitats esportives i les organitzacions esportives en general.
c) Les persones esportistes no federades, i el seu personal de suport, que participen o s’entrenen per participar en esdeveniments d’una federació nacional esportiva andorrana o d’una organització membre o afiliada a una federació nacional esportiva andorrana, o que participen en qualsevol esdeveniment nacional o en una lliga nacional que no estiguin afiliats a una federació nacional.
d) Les persones esportistes nacionals, i el seu personal de suport, que participen o s’entrenen per participar en competicions internacionals en disciplines que no disposen d’una federació nacional andorrana.
e) Les persones que exerceixen un poder disciplinari en les federacions nacionals esportives, i les federacions nacionals esportives andorranes.
f) Les persones que han intervingut com a còmplices en les infraccions establertes en aquest capítol.

Article 76 — Dopatge

Sentències
1. En matèria de prevenció i de lluita contra el dopatge, les persones esportistes i la resta de persones sotmeses a les normes d’aquest capítol tenen les obligacions següents:
a) Conèixer i complir les normes antidopatge aplicables a la pràctica esportiva o la funció que duen a terme.
b) Conèixer les substàncies i els mètodes prohibits de la llista de prohibicions de l’article 77 d’aquesta Llei i no fer-ne ús si no és en les circumstàncies autoritzades legalment.
c) Responsabilitzar-se dels productes i les substàncies que penetren en el seu organisme o que faciliten.
d) Estar disponibles per a l’obtenció de mostres dels controls.
e) Informar el personal mèdic de les prohibicions a les quals estan sotmesos.
2. Conforme al Codi mundial antidopatge, es considera dopatge:
a) La presència d’una substància prohibida, els seus metabòlits o els seus marcadors en una mostra proporcionada per una persona esportista.
b) La utilització o l’intent d’utilització per part d’una persona esportista d’una substància prohibida o d’un mètode prohibit.
c) El fet que un esportista eludeixi l’extracció d’una mostra, es negui a l’extracció d’una mostra o incompleixi l’obligació de sotmetre’s a l’extracció d’una mostra.
d) L’incompliment de les obligacions en matèria de localització per part d’una persona esportista.
e) La manipulació o la temptativa de manipulació de qualsevol element de control de dopatge per part d’una persona esportista o una altra persona.
f) La possessió d’una substància prohibida o d’un mètode prohibit per part d’una persona esportista o d’un membre del personal de l’esportista.
g) El tràfic o la temptativa de tràfic d’una substància prohibida o d’un mètode prohibit per part d’una persona esportista o una altra persona.
h) L’administració o la temptativa d’administració per part d’un esportista o d’una altra persona a un esportista en competició d’una substància prohibida o d’un mètode prohibit, o l’administració o la temptativa d’administració a un esportista fora de competició d’una substància prohibida o d’un mètode prohibit que estiguin prohibits fora de competició.
i) La complicitat o la temptativa de complicitat per part d’una persona esportista o una altra persona.
j) L’associació prohibida d’una persona esportista o una altra persona.
k) Les actuacions dutes a terme per una persona esportista o una altra persona per dissuadir d’informar les autoritats en relació amb una infracció en matèria antidopatge o per prendre represàlies contra qui ho faci quan aquesta conducta no constitueixi una vulneració de la infracció prevista a la lletra.
e) anterior.
l) Qualsevol altra infracció en matèria antidopatge que incorporin les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge, en compliment de les normes internacionals antidopatge i d’acord amb l’ordenament jurídic andorrà.
3. Les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge poden establir especificacions i graduacions en relació amb les infraccions previstes anteriorment, de conformitat amb les disposicions del Codi mundial antidopatge.

Article 77 — Llista de prohibicions

Sentències
1. La relació de les substàncies i els mètodes prohibits tant en les competicions com fora de les competicions i tenint en compte les especificitats de cada esport constitueix l’Estàndard internacional d’harmonització de les polítiques de lluita contra el dopatge i és la que aprova, actualitza i fa pública periòdicament l’Agència Mundial Antidopatge en compliment de l’article 4 del Codi mundial antidopatge.
2. Les condicions de les prohibicions de les substàncies i els mètodes prohibits esmentats al paràgraf 1 s’estableixen a les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge.
3. La Llista de substàncies i mètodes prohibits actualitzada ha de ser publicada per l’Agència Andorrana Antidopatge al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra i al seu web. L’òrgan governamental competent en matèria d’esports coopera en la difusió mitjançant la publicació de la llista als mitjans físics i telemàtics oficials.
4. L’ús d’una substància prohibida per part d’un esportista per raons terapèutiques pot ser autoritzat en les condicions establertes a les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge.

Article 78 — Controls

Sentències
1. Correspon a l’Agència Andorrana Antidopatge, a les federacions esportives nacionals organitzadores d’esdeveniments esportius nacionals, a l’Agència Mundial Antidopatge o a l’organització internacional responsable d’un esdeveniment internacional, dur a terme els controls i les investigacions de lluita contra el dopatge d’acord amb l’Estàndard internacional per als controls i les investigacions, en les condicions establertes a les Regles antidopatge i al Codi mundial antidopatge.
2. Les persones habilitades per l’Agència Andorrana Antidopatge per efectuar controls tenen la condició de persones jurades i estan sotmeses al secret professional.
3. Amb l’objectiu d’optimitzar l’eficàcia dels controls i evitar repeticions, l’Agència Andorrana Antidopatge planifica i coordina els controls mitjançant el sistema de gestió i administració antidopatge de l’Agència Mundial Antidopatge, dins el marc de la legislació sobre protecció de dades personals aplicable al Principat d’Andorra.
4. L’anàlisi d’una mostra proporcionada per un esportista per detectar la presència d’una substància prohibida, els seus metabòlits o els seus marcadors només es pot fer en laboratoris acreditats o aprovats per l’Agència Mundial Antidopatge, i en les condicions fixades a les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge i per l’Estàndard internacional per als laboratoris.

Article 79 — Gestió de resultats

Sentències
1. L’Agència Andorrana Antidopatge és responsable de la gestió dels resultats de les persones sobre les quals exerceix la competència antidopatge, en les condicions establertes a les Regles antidopatge.
2. La gestió dels resultats inclou l’examen de resultats anormals o atípics dels controls, l’examen de les formes de dopatge establertes a les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge, la verificació d’eventuals vulneracions anteriors i d’eventuals autoritzacions per a ús terapèutic de la persona afectada, les condicions de l’establiment de la mesura de suspensió provisional i de resolució sense audiència, la notificació de les decisions sobre gestió de resultats i el procediment en cas de retirada esportiva.

Article 80 — Procediment posterior a la gestió de resultats

Sentències
1. El procediment d’audiència i de decisió sobre una o més infraccions de les Regles antidopatge constatades per l’Agència Andorrana Antidopatge correspon a la Comissió de Disciplina contra el Dopatge (CDD), amb reserva de la competència que té atribuïda el Tribunal d’Arbitratge de l’Esport en relació amb els esportistes i esdeveniments internacionals que estan sota la seva jurisdicció, en les condicions establertes a les Regles antidopatge i el Reglament de la Comissió de Disciplina contra el Dopatge.
2. El procediment es regeix pels principis d’audiència, imparcialitat, equitat i d’establiment de terminis de durada raonable i es regula a les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge i els seus reglaments.

Article 81 — Sancions en matèria de dopatge

Sentències
1. El règim disciplinari en matèria de lluita contra el dopatge s’estableix a les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge sense perjudici de la responsabilitat penal que escaigui a cada supòsit.
2. El que es disposa en aquest article s’entén sense perjudici del règim disciplinari establert en aquesta Llei per causes diferents de les establertes a les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge.

Article 82 — Audiència i recursos

Sentències
1. Les qüestions relatives a audiència i recursos en el marc del règim disciplinari en matèria de lluita contra el dopatge s’estableixen en les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge i en el Reglament de la Comissió de Disciplina contra el Dopatge.
2. Les decisions de la Comissió de Disciplina contra el Dopatge (CDD) posen fi a la via administrativa i són directament recurribles davant la jurisdicció administrativa, en la forma i en els terminis establerts per la llei que regula el procediment davant aquesta jurisdicció.
3. Les resolucions sancionadores de la Comissió de Disciplina contra el Dopatge (CDD) dictades en relació amb persones esportistes qualificades oficialment com de nivell internacional, o les que es dictin en el marc d’una competició internacional, també poden ser objecte de recurs, alternativament, davant l’òrgan i de conformitat amb el sistema de resolució de conflictes previst en el Codi mundial antidopatge o, si és el cas, en la normativa de la federació internacional corresponent.

Article 83 — Confidencialitat

Sentències
1. L’Agència Andorrana Antidopatge només pot recollir, conservar, tractar o divulgar dades personals sobre una infracció de les Regles antidopatge en les condicions estrictes establertes a l’Estàndard internacional per a la protecció de les dades personals i la resta d’estàndards internacionals de l’Agència Mundial Antidopatge, d’acord amb les Regles antidopatge de l’Agència Andorrana Antidopatge i amb la legislació andorrana sobre protecció de dades personals aplicable al Principat d’Andorra.
2. El personal que desenvolupa les funcions de control de dopatge ha de guardar confidencialitat respecte dels assumptes que conegui per raó de les funcions que desenvolupa.
3. Les dades personals obtingudes en el desenvolupament de les seves funcions per les persones directives i per la resta de personal d’entitats esportives competents només poden utilitzar-se amb les finalitats per a les quals van ser recollides i, si escau, per a la denúncia dels fets que puguin ser constitutius d’una infracció administrativa o delicte.
4. Qualsevol altra persona que participi en els controls de dopatge té la mateixa obligació de confidencialitat i deure de secret respecte de les dades personals o informacions que conegui per raó de l’exercici de les seves funcions.

Article 84 — Aplicació i reconeixement de les decisions sobre normes antidopatge

Sentències

Les decisions adoptades per òrgans competents en matèria de lluita contra el dopatge segons aquesta Llei i el Codi mundial antidopatge són aplicables, reconegudes i respectades al Principat d’Andorra.

Article 84 bis — Cooperació i intercanvi d’informació en la lluita contra el dopatge

Sentències
1. Qualsevol organisme, entitat esportiva o entitat organitzadora d’una manifestació esportiva que, en l’exercici de les seves competències, té coneixement de la comissió d’una infracció relacionada amb la lluita contra el dopatge té l’obligació d’informar-ne l’Agència Andorrana Antidopatge i de cooperar amb aquesta Agència.
2. Els òrgans administratius que rebin informació sobre el tràfic o la venda de substàncies i procediments prohibits per aquesta Llei han de crear mecanismes de cooperació i intercanvi de dades amb vista al compliment dels objectius de lluita contra el dopatge.
3. Si l’Agència Andorrana Antidopatge té coneixement, en l’exercici de les seves funcions, de la possible existència d’una conducta que pugui ser constitutiva d’un delicte, ha de posar-ho en coneixement del Ministeri Fiscal.

Títol V. Règim disciplinari

Capítol primer. Règim disciplinari general

Article 85

Sentències
1. L’àmbit de la disciplina esportiva d’aquest capítol comprèn les infraccions de les regles del joc o la competició, les relacionades amb la conducta esportiva i les que es cometen contra les normes generals esportives en el marc de les manifestacions esportives nacionals i, si és el cas, internacionals comeses per les persones que hi participen.
2. Les infraccions es tipifiquen amb caràcter general en aquesta Llei, a les disposicions de desplegament i a les normes estatutàries específiques de les federacions esportives andorranes, que poden completar el règim legal en aspectes directament relacionats amb les peculiaritats de l’activitat esportiva corresponent.
3. Les federacions esportives han d’incloure en els estatuts un sistema tipificat d’infraccions, i qualificar-les segons la gravetat en molt greus, greus i lleus. Si les disposicions estatutàries federatives tipifiquen les mateixes infraccions que aquesta Llei quant a disciplina esportiva, la qualificació dels estatuts ha de coincidir amb la gradació establerta en aquest títol.
4. El procediment disciplinari i de determinació de la responsabilitat disciplinària és el que s’estableixi reglamentàriament.
5. El règim disciplinari de les infraccions en matèria de dopatge és el que estableixen les disposicions del capítol segon del títol IV.

Article 86 — Titulars de la potestat disciplinària

Sentències
1. L’exercici de la potestat disciplinària esportiva correspon:
a) Als clubs esportius, a les seccions esportives i a les SAOE, en el marc del règim disciplinari dels seus propis estatuts.
b) A les federacions esportives, en relació amb totes les persones que formen part de l’estructura orgànica; els seus esportistes, tècnics i directius; els jutges i els àrbitres i, en general, totes les persones i entitats federades que duen a terme l’activitat esportiva corresponent en el seu àmbit de competència.
c) A l’òrgan governamental competent en matèria d’esports, en relació amb totes les federacions esportives.
d) A la Comissió Jurídica Esportiva, que exhaureix la via administrativa en relació amb les persones i entitats esportives enumerades anteriorment. La resolució de la Comissió Jurídica Esportiva pot ser impugnada en la via jurisdiccional.
2. No es considera exercici de la potestat disciplinària esportiva la facultat de direcció del joc, la prova o la competició per part dels jutges o àrbitres mitjançant la mera aplicació.

Article 87 — Infraccions

Sentències
1. Les infraccions d’aquest títol poden ser molt greus, greus i lleus.
2. Són infraccions molt greus:
a) Els comportaments, les actituds i els gestos agressius o antiesportius quan s’adrecin a l’àrbitre, al jutge, a esportistes o al públic.
b) L’alineació indeguda i la incompareixença o la retirada injustificades de les proves, els jocs o les competicions.
c) La negativa injustificada a assistir a les convocatòries, als entrenaments, a les proves o a les competicions de les seleccions esportives nacionals.
d) Les modificacions fraudulentes del resultat de les proves o competicions, incloses les conductes prèvies a la celebració que intentin influir en el resultat mitjançant acord, intimidació, preu o qualsevol altre mitjà fraudulent.
e) La manipulació o l’alteració del material d’equipament esportiu, en contra de les regles tècniques, quan pugui alterar el resultat de les proves o posi en perill la integritat de les persones.
f) Els abusos d’autoritat i la usurpació d’atribucions.
g) Les declaracions públiques de directius, tècnics, àrbitres, esportistes o afeccionats que incitin els seus equips o els espectadors a la violència, el racisme, la xenofòbia o la intolerància en l’esport.
h) Els actes dirigits a predeterminar no esportivament el resultat d’un joc, una prova o una competició.
i) El trencament de la sanció imposada per infracció molt greu o greu d’acord amb les disposicions d’aquest títol.
j) La inexecució de les resolucions de la Comissió Jurídica Esportiva.
k) Les que estableixin amb aquest caràcter les federacions, els clubs esportius o les seccions esportives com a infracció de les regles del joc, la prova o la competició i de la conducta esportiva.
l) L’exercici d’una professió esportiva sense la titulació esportiva corresponent quan posa en perill o constitueix un risc per a les persones.
3. Amb independència de les infraccions establertes a l’apartat anterior, són infraccions específiques molt greus de les persones directives de les entitats esportives les següents:
a) L’incompliment dels acords de l’Assemblea General i també de les disposicions estatutàries o reglamentàries.
b) La no convocatòria de forma sistemàtica i reiterada, en els terminis o les condicions legals, dels òrgans col·legiats esportius.
c) La utilització incorrecta dels fons privats de l’entitat esportiva o de les subvencions, els crèdits, els avals i els altres ajuts que pugui atorgar l’Administració pública, sense perjudici de les reclamacions que puguin correspondre per la via jurisdiccional competent. L’apreciació de la utilització incorrecta de fons públics es regeix pels criteris fixats en la legislació vigent pel que fa a l’ús d’ajudes i subvencions públiques. Per apreciar la utilització incorrecta de fons privats es té en compte el caràcter culpable o dolós de les conductes.
d) L’organització d’activitats o competicions esportives de caràcter internacional sense l’autorització preceptiva.
e) Contreure obligacions econòmiques que puguin comportar un perjudici greu per a l’economia de l’entitat sense la disponibilitat pressupostària prèvia.
f) Els actes dirigits a predeterminar o alterar els resultats de les eleccions dels càrrecs de representació o de direcció d’entitats esportives.
g) Les que estableixin amb aquest caràcter les entitats esportives a què es refereix aquesta Llei.
h) El trencament de les sancions greus imposades d’acord amb les disposicions d’aquest títol.
i) La no expedició injustificada de llicències federatives i també l’expedició fraudulenta d’aquestes llicències.
j) En el cas de les SAOE, l’incompliment de les obligacions envers el club esportiu, segons preveu el conveni subscrit amb el club esportiu regulat a l’article 32.
4. Són infraccions greus:
a) Actuar públicament i notòriament contra la dignitat o el respecte que exigeix el desenvolupament de l’activitat esportiva, sempre que aquesta actuació no tingui el caràcter d’infracció molt greu.
b) Els insults i les ofenses greus a jutges, àrbitres, esportistes, tècnics, autoritats esportives, públic assistent i altres participants en els esdeveniments esportius.
c) La manipulació i l’alteració, ja sigui personalment ja sigui mitjançant persona interposada, del material o l’equipament esportiu en contra de les regles tècniques de cada esport quan la conducta no sigui considerada com a infracció molt greu.
d) La no convocatòria, en els terminis o les condicions legals, dels òrgans col·legiats esportius.
e) El trencament de la sanció o de la mesura cautelar imposada per una falta lleu d’acord amb les disposicions d’aquest títol.
f) Les que estableixin amb aquest caràcter les entitats esportives com a infracció de les regles del joc, la prova o la competició i de la conducta esportiva.
g) L’incompliment de les regles d’administració i gestió del pressupost i patrimoni previstes en aquesta Llei i en les disposicions de desplegament.
h) L’exercici d’activitats públiques o privades declarades incompatibles amb l’activitat o la funció esportiva exercida.
i) L’exercici d’una professió esportiva sense la titulació esportiva corresponent quan no posa en perill ni constitueix un risc per a les persones.
j) L’ús de la denominació de competició oficial sense el reconeixement preceptiu quan en resultin perjudicis econòmics greus per a terceres persones.
5. Són infraccions lleus:
a) Les observacions formulades, de manera incorrecta, a jutges, àrbitres, tècnics i directius, i totes les altres autoritats esportives en l’exercici de llurs funcions.
b) La incorrecció amb el públic, els companys i els subordinats.
c) L’actitud passiva en el compliment de les ordres i les instruccions rebudes de jutges, àrbitres i totes les altres autoritats esportives en l’exercici de llurs funcions.
d) Les conductes clarament contràries a les normes esportives que no es tipifiquen com a molt greus o greus en aquesta Llei i en les seves disposicions de desplegament, o en les normes reglamentàries o estatutàries de les entitats esportives.
e) Les que estableixin amb aquest caràcter les entitats esportives com a infracció de les regles del joc, la prova o la competició, i de la conducta esportiva.

Article 88 — Circumstàncies modificadores de la responsabilitat

Sentències
1. Són circumstàncies agreujants de la responsabilitat:
a) La reiteració.
b) La reincidència.
c) La remuneració o l’ànim de lucre.
d) El perjudici econòmic ocasionat.
2. Són circumstàncies atenuants de la responsabilitat:
a) La provocació suficient, immediatament anterior a la comissió de la infracció.
b) El penediment espontani.
c) El fet de no haver estat sancionada la persona infractora, amb anterioritat, en el transcurs de la seva vida esportiva.

Article 89 — Sancions

Sentències
1. Les sancions susceptibles d’aplicació són les següents:
a) Inhabilitació, suspensió o privació de llicència esportiva, amb caràcter temporal o definitiu, proporcionalment adequada a la infracció o les infraccions comeses.
b) Sanció econòmica, que ha de constar quantitativament en el reglament disciplinari de cada federació. Aquesta sanció només es pot imposar a les persones infractores que perceben retribució econòmica per la seva tasca.
c) Clausura del recinte esportiu.
d) Prohibició d’accés al recinte on es practica l’esport, pèrdua de la condició de soci, o realització de la competició esportiva a porta tancada.
e) Advertència privada o amonestació de caràcter públic.
f) Inhabilitació temporal o definitiva.
g) Destitució del càrrec.
h) Descens de categoria, pèrdua de punts en la classificació i pèrdua del partit o de la trobada o prova o celebració de l’acte sense l’assistència de públic.
2. Es pot establir, a petició de la part interessada, la suspensió provisional de l’execució d’una sanció fins que es produeixi la resolució definitiva de l’expedient disciplinari.
3. Amb independència de les sancions que puguin correspondre, els òrgans disciplinaris tenen la facultat d’alterar el resultat dels jocs, les proves o les competicions per causa de predeterminació no esportiva del resultat d’un joc, una prova o una competició, en supòsits d’alineació indeguda i, en general, en tots els casos en què la infracció suposi una alteració greu de l’ordre del joc, la prova o la competició.
4. Les sancions econòmiques s’apliquen tenint en compte els imports següents:
a) Per infraccions lleus: sanció d’un import màxim de 1.000 euros.
b) Per infraccions greus: sanció d’un import entre 1.001 i 3000 euros.
c) Per infraccions molt greus: sanció d’un import entre 3.001 i 12.000 euros.
5. Les quanties de les sancions poden ser actualitzades pel Govern.
6. Sanció molt greu a les federacions esportives andorranes. Per la comissió de les infraccions previstes en l’article 87.3 podrà imposar-se una sanció pecuniària a la Federació que es tracti, amb independència del dret d’aquesta a repetir contra la persona o persones que poguessin ser responsables directes d’aquesta infracció.

Article 90 — Procediment disciplinari i mesures cautelars

Sentències
1. Per imposar sancions per qualsevol tipus d’infracció és preceptiva la instrucció prèvia d’un expedient disciplinari d’acord amb el procediment establert reglamentàriament.
2. Les sancions per infracció de les regles del joc, la prova o la competició que, per raó del desenvolupament normal de la prova o la competició, necessiten l’acord immediat dels òrgans disciplinaris s’han de tramitar pel procediment d’urgència.
3. El procediment ha de regular la forma i els terminis preclusius per al compliment del tràmit d’audiència. En qualsevol cas, la persona presumptament infractora té dret a conèixer, abans que caduqui el tràmit d’audiència, l’acusació que se li formula en contra, a fer les al·legacions que cregui pertinents, a recusar l’instructor i el secretari de l’expedient, i a proposar proves.
4. Les actes dels jutges o àrbitres de la prova o competició constitueixen un mitjà documental necessari en el conjunt de la prova de les infraccions de les regles i normes esportives. També tenen aquest caràcter les ampliacions o els aclariments de les actes dels mateixos jutges o àrbitres, bé d’ofici bé a sol·licitud dels òrgans disciplinaris. No obstant això, els fets rellevants per al procediment i la seva resolució es poden acreditar per qualsevol mitjà de prova, que les persones interessades poden proposar que es practiquin o aportar directament.
5. Es pot acordar, motivadament i amb audiència prèvia de la persona interessada, la suspensió cautelar dels membres dels òrgans de direcció de les entitats esportives, quan s’incoï contra aquestes persones expedient sancionador com a conseqüència de presumptes infraccions qualificades com a molt greus.

Article 91 — Extinció de la responsabilitat i prescripció de les infraccions i les sancions

Sentències
1. La responsabilitat disciplinària s’extingeix:
a) Pel compliment de la sanció.
b) Per prescripció de les infraccions o de les sancions.
c) Per mort de la persona inculpada o sancionada.
d) Per aixecament de la sanció.
2. Les infraccions lleus prescriuen al cap d’un mes; les infraccions greus, al cap d’un any, i les infraccions molt greus, al cap de tres anys d’haver estat comeses. En cas de ser infraccions continuades en el temps, els indicats terminis es compten a partir del dia en què cessa l’acció o l’omissió de què es tracti.
3. Les sancions prescriuen al cap d’un mes, si han estat imposades per infracció lleu; al cap d’un any, si ho han estat per infracció greu, i al cap de tres anys si corresponen a una infracció molt greu, sempre que no siguin definitives.
4. El termini de prescripció de la sanció comença a comptar l’endemà del dia que adquireix fermesa la resolució sancionadora o el dia que se n’ha violat el compliment, si la sanció havia començat a complir-se.

Article 92 — Concreció del règim disciplinari per les entitats esportives

Sentències

D’acord amb l’article 85 d’aquesta Llei, els estatuts de les entitats esportives han de determinar, dins el marc general d’aquesta Llei i en les seves disposicions de desplegament, en relació amb la disciplina esportiva, les qüestions següents:

a) La tipificació de les infraccions i les sancions.
b) La determinació de les circumstàncies eximents, les atenuants i les agreujants de la responsabilitat, i els requisits d’extinció i prescripció.
c) La qualificació de les infraccions, amb especificació de les que són molt greus, greus i lleus, i amb l’establiment dels criteris de diferenciació i proporcionalitat de la sanció aplicable.
d) La prohibició de sancionar per infraccions tipificades després d’haver estat comeses.
e) El sistema de reclamacions o recursos contra les sancions imposades.

Capítol segon. Òrgans de decisió i mediació

Article 93 — Comissió Jurídica Esportiva

Sentències
1. La Comissió Jurídica Esportiva (CJE) és l’entitat adscrita orgànicament a l’òrgan governamental competent en matèria d’esports que, actuant amb total independència, decideix en darrera instància administrativa sobre les qüestions esportives de la seva competència.
2. Les resolucions de la Comissió Jurídica Esportiva exhaureixen la via administrativa i només s’hi poden interposar en contra els recursos jurisdiccionals que escaiguin.

Article 94 — Competències de la Comissió Jurídica Esportiva

Sentències
1. Són competència de la Comissió Jurídica Esportiva el coneixement i la resolució dels recursos interposats contra els acords dels òrgans directius de les entitats esportives legalment constituïdes al país, adoptats en l’exercici de les funcions públiques de caràcter administratiu que els corresponen legalment.
2. La Comissió Jurídica Esportiva també té competència per resoldre en qualsevol altra acció o omissió que, per la seva transcendència dins l’activitat esportiva, estimi oportú tractar d’ofici o a instància de l’òrgan governamental competent en matèria d’esports.

Article 95 — Composició i funcionament de la Comissió Jurídica Esportiva

Sentències
1. La Comissió Jurídica Esportiva està integrada per tres membres i un secretari, amb experiència acreditada en la matèria, nomenats pel Govern.
2. Les condicions del mandat i les normes de funcionament són les que fixen les normes reglamentàries, d’acord amb les normes administratives i els principis generals disciplinaris i sancionadors d’aquest títol.
3. En tot cas, la Comissió, abans de resoldre, ha d’instruir expedient i respectar el dret d’audiència de la persona interessada, la qual pot comparèixer en el procediment amb l’assistència de la persona que designi.

Article 96 — Mediació i Arbitratge

Sentències

Per a la solució de les controvèrsies sorgides en les relacions esportives de caràcter no disciplinari, les parts es poden sotmetre als procediments de mediació i arbitratge establerts legalment.

Jurisprudència.ad
Totes les lleis