78 articles · 1 versions · Text oficial consolidat
Poden exercitar el dret a votar en les eleccions els andorrans que, gaudint del dret de sufragi segons la legislació vigent, figurin nominalment inscrits en la llista electoral de la parròquia de residència o d’origen, en la data en què la referida llista quedi completada.
Els comuns examinaran les peticions rebudes i s’hi pronunciaran dins el termini de 8 dies naturals, i inclouran o exclouran de la llista electoral provisional els noms corresponents; tot seguit, en publicaran una relació complementària al tauler d’edictes i decretaran les demandes acceptades i també les desestimades, amb la motivació que correspongui segons el seu criteri.
Els comuns, immediatament a la notificació d’una sentència ferma reconeixent o denegant el dret a votar a alguna persona, han de modificar el registre electoral i, en conseqüència, les llistes electorals provisionals o definitives, produint-se els efectes oportuns en ordre a la realització de la votació.
La resolució en període electoral o de referèndum de qualsevol expedient sobre adquisició de la nacionalitat andorrana, no dona dret a la persona interessada a fer-se inscriure en el registre electoral ni, en conseqüència, a la llista electoral fins a la primera revisió posterior a l’acabament del procés electoral o de referèndum en curs.
Són elegibles tots els andorrans, majors d’edat, en el ple ús dels seus drets civils i polítics, inscrits al registre electoral i a les llistes electorals i que no estiguin sotmesos a cap causa d’inelegibilitat.
Les candidatures a eleccions generals i a eleccions comunals han de tenir una composició equilibrada de dones i homes, de manera que en el conjunt de la llista les persones candidates de cadascun dels sexes suposin com a mínim el 40%. Quan el nombre de llocs per cobrir sigui inferior a cinc, la proporció de dones i homes ha de procurar el major equilibri numèric possible. A les llistes de persones suplents, s’han d’aplicar les regles anteriors.
L’exercici de la funció pública tant per part dels funcionaris en situació de servei actiu com per part de les persones que mantenen amb l’Administració una relació de caràcter laboral amb una contraprestació salarial és incompatible amb l’exercici de qualsevol càrrec electiu de l’Administració a la qual es trobin adscrits.
Ningú podrà ésser a la vegada candidat en dues o més candidatures en la mateixa elecció. Tampoc es podrà ésser candidat simultàniament al Consell General i al comú en el cas que l’elecció es realitzés en el mateix dia.
A l’efecte del càlcul previst en l’article 21.1, convocades eleccions al Consell General o convocat referèndum, els comuns notificaran al Govern el nombre d’electors inscrits en les respectives llistes electorals definitives, el següent dia hàbil després de la seva publicació.
Donat el cas que algun candidat perdés el dret a presentar-se per sentència ferma comunicada al cap de Govern o als cònsols, o per defunció, dins el període comprès entre la validació de la candidatura i el dia anterior al fixat per a les eleccions, serà reemplaçat en les votacions pel següent candidat en les llistes, sense necessitat de modificació de les paperetes.
En la convocatòria d’eleccions o un cop convocat un referèndum, el Govern fixa la durada del període de campanya electoral, que no podrà ser inferior a deu dies naturals ni superior a quinze dies naturals.
El vot s’efectua personalment o per delegació al Col·legi Electoral assignat a l’elector o per dipòsit judicial a la Batllia. El vot per dipòsit judicial a la Batllia es pot emetre presencialment o per correu.
No es podran realitzar actes propis de campanya electoral així com tampoc de demanda del vot el dia immediatament anterior al dels comicis.
A partir del segon dia hàbil anterior a l’inici del vot per dipòsit judicial, les paperetes electorals estaran a disposició dels electors, a cada casa comuna, en les hores habituals de despatx al públic, fins al dia de les eleccions. Les persones amb discapacitat visual i sordceguesa que ho hagin sol·licitat segons les condicions previstes en l’article 31, tenen dret a disposar del material de vot accessible, contenint aquell que facilita el Govern, o de paperetes electorals en Braille. Alternativament, el Govern podrà establir altres mecanismes que garanteixin l’accessibilitat del material de vot, el qual ha de tenir un format compatible, en tots els casos, amb el secret del vot.
Al local on tindran lloc les votacions hi haurà una o més cabines aïlladores, degudament il·luminades i accessibles, amb una taula o escriptori damunt de la qual hi haurà un nombre suficient de paperetes de cada candidatura proclamada, i d’altres en blanc. Els col·legis electorals disposaran del material de vot accessible, contenint aquell que facilita el Govern, o de paperetes electorals en Braille per a les persones amb discapacitat visual o sordceguesa que ho hagin sol·licitat segons les condicions previstes en l’article 31. El format d’aquest material de vot accessible ha de ser compatible, en tots els casos, amb el secret del vot.
Serà obligatori conservar les paperetes electorals no impugnades a la casa comuna fins que hagin transcorregut quinze dies des que l’elecció hagi quedat ferma.
En les eleccions al Consell General o en els referèndums el Govern, a la vista de les actes dels col·legis electorals, farà el recompte general i establirà l’acta nacional, i el cap de Govern en proclamarà els resultats.
Contra la proclamació dels resultats electorals, cap un recurs davant els tribunals, que es substanciarà pel procediment urgent i preferent a què es refereix la Constitució si es fonamentés en la lesió d’un dret fonamental.
El Consell General es compon de vint-i-vuit consellers generals, la meitat dels quals són elegits a raó d’un nombre igual per cadascuna de les set parròquies i l’altra meitat s’elegeix en circumscripció nacional.
En les candidatures de les circumscripcions parroquials han de figurar necessàriament dos candidats, acompanyats de tres suplents.
Les candidatures de la circumscripció nacional estaran compostes per una llista ordenada de 14 candidats i 3 suplents que determina els consellers generals elegits en funció dels resultats electorals i l’ordre correlatiu de substitució en cas de vacant.
Una mateixa persona, sigui candidat o suplent, no pot figurar simultàniament en una llista de la circumscripció parroquial i en una de la circumscripció nacional.
A més de les causes d’incompatibilitat previstes en els articles 17 i 18, el càrrec de conseller general és incompatible:
Els electors hauran de votar les candidatures de les circumscripcions parroquials completes sense alterar-les, altrament la seva papereta o vot serà nul·la.
Les candidatures de la circumscripció nacional seran votades en la seva totalitat, essent vots nuls aquells que, d’alguna forma, indiquin alteracions o preferències en l’ordre de les llistes.
Les candidatures, que seran presentades per un 0,5% del cens parroquial i, en qualsevol cas, per no menys de deu presentadors, estaran compostes per una llista ordenada de tants candidats com consellers de comú s’elegeixin en la parròquia i dos suplents. Els electors votaran les llistes en la seva totalitat, sense poder-ne alterar l’ordre ni indicar les seves preferències per un o altre candidat.
El mateix dia de la votació les meses electorals han d’establir una certificació dels resultats en llur respectiu col·legi electoral i trametre-la, de forma immediata, al Govern. Aquest ha de verificar les certificacions i aixecar l’acta de resultats, i el cap de Govern proclamarà el nom de tots els candidats que han resultat elegits.
A més de les causes d’incompatibilitat previstes en els articles 17 i 18, el càrrec de membre del Consell de Comú és incompatible amb el càrrec de cap de Govern, ministre o alt càrrec de Govern.
Endemés de les incompatibilitats previstes en l’article anterior, els càrrecs de cònsol major i menor són incompatibles amb qualsevol activitat que suposi estar en nòmina del Consell General, del Govern, d’un altre comú, d’entitats parapúbliques o de dret públic, de societats públiques o d’organismes o administracions que depenguin d’algun estat estranger, no havent-ne obtingut l’excedència.
El Govern prepararà i lliurarà als comuns i als batlles les paperetes de vot i els sobres oficials. En les paperetes hi figurarà impresa la pregunta, tal com hagi estat plantejada pel Consell General i també les dues alternatives de resposta, en unes paperetes “SI” i en altres “NO”. Hi haurà també paperetes blanques.
Els grups d’electors que donin suport a alguna opció en el referèndum tenen la mateixa consideració legal que les candidatures i estan sotmesos als mateixos requisits de presentació de signatures que aquelles, tal com es preveu en el capítol tercer del títol primer.
Fet el recompte, segons el que es preveu en l’article 49, el Govern estableix l’acta nacional del resultat del referèndum. La modificació de la Constitució quedarà aprovada si el nombre de vots afirmatius emesos pel poble andorrà supera el nombre de vots negatius. El cap de Govern proclamarà el resultat del referèndum immediatament.
Una vegada aprovat el projecte de reforma de la Constitució pel poble andorrà en referèndum, el síndic general el lliurarà als coprínceps per a la seva ratificació. Acompanyarà el text de la reforma una còpia certificada de l’acta nacional acreditativa del resultat.
Aprovada la realització d’un referèndum sobre una qüestió d’ordre polític, segons el que es preveu en la Constitució, el cap de Govern es dirigirà als coprínceps perquè el convoquin.
La data i la pregunta del referèndum seran fixades pel Govern amb l’acord del Consell General.
La proclamació dels resultats es farà de manera que quedi simultàniament clara i manifesta la voluntat expressada pels votants de totes i cadascuna de les parròquies i la del conjunt del poble andorrà.