Article 1
El Consell General es constituirà el quinzè dia posterior a la proclamació dels resultats electorals a les dotze hores del migdia.
Reglaments d'Andorra
Reglament, del 7 de febrer del 2019, del Consell General
146 articles3 versionsText oficial consolidatS'aplica:Llei qualificada del règim electoral i del referèndum (Llei 44/2022)
/
Títol I. De l’organització del Consell General
Capítol primer. De la sessió constitutiva del Consell General
Article 2
1. La sessió constitutiva del Consell General serà presidida pel Conseller General de més edat de la Parròquia de Canillo, que serà assistit pel secretari general del Consell General. Actuarà com a secretari el Conseller General de menys edat.
2. El Conseller General de més edat de la Parròquia de Canillo, en qualitat de President provisional, declararà oberta la sessió i tot seguit es procedirà a l’elecció de la Sindicatura, d’acord amb l’establert en aquest Reglament.
Capítol segon. Dels Consellers Generals
Article 3
La condició de Conseller General s’adquireix per elecció popular. La plenitud dels drets i deures de conseller general s’adquireix després d’haver presentat la credencial corresponent a la Secretaria del Consell General i d’haver prestat jurament o promesa d’acatament a la Constitució en la primera sessió a què assisteixi.
Article 4
1. Els Consellers Generals tenen el dret i el deure d’assistir a totes les sessions del Consell General i de les comissions en què estiguin integrats, i el dret d’emetre el vot en el Ple i en les comissions de què formin part. Poden fer ús de la paraula, segons les disposicions d’aquest Reglament, després d’haver-la demanat al Síndic General i d’haver-los estat concedida.
2. Els Consellers Generals tenen el dret i el deure de pertànyer a una comissió. Poden assistir, amb veu però sense vot, a les sessions d’aquelles comissions de les quals no formen part. Poden fer ús de la paraula, segons les disposicions d’aquest Reglament, després d’haver-la demanat al President de la Comissió.
Article 5
1. Per al compliment de l’activitat parlamentària, els Consellers Generals tenen el dret a que l’Administració Pública els faciliti les dades, informes o documents que obren en el seu poder. La demanda d’informació es realitzarà a través del Síndic General.
2. L’Administració requerida disposarà d’un termini de trenta dies per trametre la documentació sol·licitada o bé permetre al Conseller General l’accés directe a la documentació, justificant aleshores el perquè d’aquest procediment o, en cas contrari, per exposar les raons fonamentades en dret que impedeixen la tramesa o l’accés directe corresponent.
3. En cas que la informació tingui la consideració de reservada o de secreta d’acord amb la normativa que li sigui d’aplicació, la tramesa de la documentació o el seu accés directe seguiran el procediment establert en la referida normativa.
4. Una vegada transcorregut el termini, el Síndic General, a requeriment del conseller general sol·licitant, requerirà de l’Administració el compliment de l’obligació derivada del present article.
5. Si un conseller general considera que no se li ha tramés la documentació requerida o la que se li ha tramés és incompleta, pot formular un complement de demanda. Aquesta es realitzarà mitjançant escrit dirigit a la Sindicatura, i aquesta es tramitarà a través del Síndic General. L’Administració requerida disposarà d’un termini màxim de quinze dies per trametre la documentació sol·licitada o bé permetre al Conseller General l’accés directe a la documentació, justificant aleshores el perquè d’aquest procediment o, en cas contrari, per exposar les raons fonamentades en dret que impedeixen la tramesa o l’accés directe corresponent.
6. Quan les característiques de la documentació sol·licitada ho requereixin, l’Administració requerida podrà permetre al Conseller General sol·licitant l’accés directe a aquesta perquè la estudiï i prengui les notes que consideri escaients. En aquest supòsit, el Conseller General podrà accedir a la documentació acompanyat dels seus assessors, prèviament acreditats al Consell General.
7. Els assessors, als efectes determinats en el paràgraf anterior, hauran d’acreditar-se mitjançant comunicació del Conseller General sol·licitant al Síndic General, el qual ho comunicarà a l’Administració requerida.
8. Els terminis determinats en el present article es computaran amb els dies hàbils que correspongui segons l’administració objecte de la petició d’informació.
Article 6
Els Consellers Generals tenen el deure de complir les funcions i obligacions que els imposa aquest Reglament.
Article 7
Els Consellers Generals tenen l’obligació d’observar la cortesia deguda i de respectar les normes d’ordre i de disciplina establertes en aquest Reglament. El seu acompliment és garantit pel Síndic General, que cridarà a l’ordre al conseller general que no s’hi atengués. Tenen també l’obligació de guardar secret sobre les actuacions o resolucions que tinguin aquest caràcter, d’acord amb la Constitució i aquest Reglament.
Article 8
1. Els Consellers Generals han de presentar el seu currículum polític i professional i han de declarar els càrrecs públics que ocupen i, si fos el cas, a quin dels càrrecs incompatibles renuncien, segons el model i forma aprovat per la Sindicatura. També hauran de declarar aquells càrrecs que ostentin en empreses privades, així com les seves activitats professionals.
2. En el cas que hi hagi un canvi en la situació declarada pels consellers generals en l’apartat 1 del present article, aquests ho han de comunicar a la Comissió Permanent en el termini d’un mes des que s’hagi esdevingut, per tal que la Comissió emeti un informe, si escau, respecte a la nova situació, en el termini de vuit dies. Si el canvi que es declara consisteix en el cessament d’alguna de les activitats declarades, la Comissió no ha d’elaborar l’informe.
3. Els Consellers Generals no poden invocar o utilitzar la seva condició per a l’exercici d’activitats comercials, industrials o professionals.
Article 9
1. Els Consellers Generals rebran una assignació econòmica que determinarà el Consell General a càrrec del Pressupost d’aquest.
2. El Conseller General que, sense justificació suficient o sense autorització de la Sindicatura, deixi d’assistir a tres sessions consecutives del Consell General o a cinc d’alternes durant un any natural haurà d’ésser privat del dret a percebre l’assignació econòmica corresponent a dos trimestres.
Article 10
1. Els Consellers Generals no poden ésser sotmesos a cap procediment judicial o disciplinari, ni se’ls pot exigir cap tipus de responsabilitat fora del Consell General pels vots i opinions emesos en l’exercici del càrrec.
2. En el cas de detenció o retenció, inculpació o processament d’un Conseller General, el Síndic General n’informarà immediatament al Consell General.
Article 11
Els Consellers Generals perdran la seva condició per les causes següents:
a) per extinció del mandat, en expirar el del Consell General, excepte els membres de la Comissió Permanent, que la mantindran fins que estigui constituït el nou Consell General;
b) per decisió ferma que anul·li la seva elecció o proclamació;
c) per defunció;
d) per incapacitat judicialment declarada;
e) per l’exercici d’un càrrec públic incompatible amb el de Conseller General;
f) per sentència ferma que l’inhabiliti per a l’exercici de càrrecs públics per un temps superior al del període de mandat que li resta;
g) per renúncia, expressada per escrit al Síndic General i ratificada personalment davant la Sindicatura.La pèrdua de la condició de conseller general derivada per les causes enumerades en les lletres b), d), e) i f) esdevé efectiva una vegada constatada per la Comissió Permanent.
Article 12
La condició de Conseller General queda suspesa:
a) per sentència ferma que l’inhabiliti per a l’exercici de càrrecs públics per un temps inferior al que li resta de mandat;
b) per haver estat processat o haver estat condemnat per sentència ferma a penes distintes a la d’inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics, quan el Consell General ho acordi per majoria de tres cinquenes parts, atesa la naturalesa de la pena o la gravetat dels fets;
c) quan el Ple del Consell General, així ho decideixi, d’acord amb les previsions del Capítol desè del Títol II del present Reglament.
Article 13
En el cas que un Conseller General deixi vacant el seu escó per qualsevol de les causes de l’art. 11, aquesta vacant serà coberta d’acord amb la llei.
Capítol tercer. Del Síndic General i de la Sindicatura
Secció primera. De les funcions del Síndic General i de la Sindicatura
Article 14
1. La Sindicatura, com a òrgan rector del Consell General, està integrada pel Síndic General, el Subsíndic General i dos Secretaris.
2. La Sindicatura és presidida, dirigida i coordinada pel Síndic General.
3. La Sindicatura pren els seus acords per majoria. En cas d’empat, el Síndic General té vot de qualitat.
4. Els càrrecs de Síndic General i de Subsíndic General són incompatibles amb qualsevol altre càrrec o funció pública.
Article 15
1. El Síndic General representa el Consell General, assegura els seus treballs, ordena i dirigeix amb imparcialitat els debats de la Cambra, i compleix i fa complir el Reglament, que en cas de dubte interpreta.
2. El Síndic General vetlla pel manteniment de l’ordre dins de totes les dependències del Consell General. A aquests efectes, en el seu interior n’és l’autoritat màxima i pot prendre totes les mesures que consideri pertinents.
3. Exerceix també totes les altres funcions que la Constitució, aquest Reglament o les lleis li atribueixen.
Article 16
1. El Subsíndic General substitueix el Síndic General per vacança, absència o impediment. En aquest cas té la plenitud de drets, deures i atribucions que corresponen al Síndic General.
2. Pot ostentar, per delegació del Síndic General, la representació del Consell General.
3. Així mateix ha de complir qualsevol altra funció que li encomanin el Síndic General o la Sindicatura.
Article 17
Els Secretaris:
a) autoritzen, per torn, amb el vistiplau del Síndic General, les actes del Ple, de la Sindicatura i de la Junta de Presidents, i n’expedeixen les certificacions;
b) donen lectura als documents que hagin d’ésser comunicats al Consell General;
c) col·laboren, sota la direcció del Síndic General, en la realització dels treballs del Consell General;
d) asseguren la correcció de la crida i recompte en les votacions.
Article 18
1. Es competència de la Sindicatura:
a) aplicar el Reglament; i suplir-lo en cas d’omissió, escoltada la Junta de Presidents;
b) adoptar les decisions necessàries per a la realització dels treballs parlamentaris;
c) executar el pressupost del Consell General;
d) d’acord amb el Reglament, qualificar els escrits i documents de caràcter parlamentari, declarar-ne l’admissibilitat i decidir-ne la tramitació;
e) totes les altres que li siguin encomanades per aquest Reglament.
2. Si un Conseller General discrepés d’una decisió de la Sindicatura corresponent a l’apartat d) pot sol·licitar per escrit la seva revisió davant la mateixa Sindicatura. La resolució aleshores, haurà d’ésser motivada i tindrà caràcter definitiu.
Article 19
La Sindicatura es reuneix a convocatòria del Síndic General. És assessorada pel Secretari General qui en redacta les actes i atén a l’execució dels seus acords, sota la direcció del Síndic General. El Secretari General és nomenat pel Síndic General, escoltada la Sindicatura, d’entre persones titulades en Dret, preferentment, d’entre els lletrats del Consell General.
Secció segona. De l’elecció del Síndic General i de la Sindicatura
Article 20
El Ple elegeix, entre els seus membres, el Síndic General i els altres membres de la Sindicatura en la sessió constitutiva. El seu mandat comprendrà tota la legislatura. El síndic i subsíndic generals no poden exercir el seu càrrec més de dos mandats consecutius complets.
Article 21
1. Es procedirà en primer lloc a l’elecció conjunta del Síndic General i del Subsíndic General. Una cinquena part dels Consellers Generals podran presentar, fins a vint-i-quatre hores abans de l’inici de la sessió, les candidatures. Cada candidatura contindrà el nom i l’acceptació de les dues persones que la formen. Cada Conseller General només podrà signar una sola candidatura.
2. Després de donar lectura dels noms que composen cadascuna de les candidatures presentades, es procedirà tot seguit a la votació, que serà secreta per papereta. Cada Conseller General votarà una sola candidatura i resultarà elegida aquella que obtingui la majoria absoluta del Consell General. Si cap candidatura l’assolís, es procedirà a una segona votació entre les dues candidatures que hagin estat més votades i serà elegida aquella que obtingui més vots. Si es produís un empat, es procedirà a una nova votació i, si en aquesta encara es mantingués, resultarà elegida aquella en què el candidat a Síndic General sigui de major edat.
3. Anunciat el resultat de la votació conjunta de Síndic General i Subsíndic General, el Consell General procedirà tot seguit a l’elecció dels Secretaris de la Sindicatura. Cada Conseller General votarà un sol nom i resultaran elegits els dos que obtinguin més vots. Si es produís un empat, es procedirà com en el cas anterior, però arribat el cas, resultarà elegit Secretari el de menor edat.
Article 22
Realitzades de manera ininterrompuda totes les votacions i escrutinis per cobrir els càrrecs de la Sindicatura, el Síndic General electe prestarà jurament o promesa d’acatament a la Constitució i a continuació ocuparà el seu lloc. Després prestaran jurament o promesa el Subsíndic General i els dos Secretaris, que ocuparan tot seguit el seu lloc. Finalment, després de prestar el jurament o promesa la resta de Consellers Generals presents, el Síndic General aixecarà la sessió constitutiva.
Article 23
Si durant la legislatura es produís la vacant del càrrec de Síndic General o de Secretari, es procedirà a una nova elecció d’acord amb el procediment de l’article 21. Si la vacant es produís en el càrrec de Subsíndic General, el Síndic General proposarà un candidat que haurà d’ésser elegit pel Ple.
Capítol quart. Dels Grups Parlamentaris i de la Junta de Presidents
Secció primera. Dels Grups Parlamentaris
Article 24
1. Durant els primers cinc dies hàbils després de la constitució del Consell General, un mínim de tres Consellers Generals poden constituir un Grup Parlamentari, mitjançant una declaració signada pels seus membres amb indicació del nom del Grup Parlamentari, que serà traslladada al Síndic General. Esgotat aquest termini no és possible la creació de nous grups parlamentaris durant la legislatura.
2. Cada Conseller General només pot formar part d’un Grup Parlamentari.
3. Els Consellers Generals que en el termini establert en l’apartat 1 no hagin quedat integrats en cap Grup Parlamentari poden incorporar-se a un d’ells, prèvia acceptació del seu President, durant els sis primers dies de cada període de sessions, amb igualtat de drets i deures que els Consellers Generals que l’haguessin constituït.
4. Els Consellers Generals que no es trobin incorporats a cap Grup Parlamentari són Consellers Generals no adscrits. Quan hi hagi més de dos Consellers Generals que no estiguessin incorporats a un Grup Parlamentari, tots els qui es trobin en la mateixa situació quedaran incorporats a un Grup Mixt. La participació del Grup Mixt en les activitats del Consell General és anàloga a la dels altres Grups Parlamentaris, sense prejudici de les especificitats que es recullen en la present secció.
Article 25
1. El Consell General posarà a disposició dels Grups Parlamentaris els mitjans materials i recursos econòmics per a la realització de les seves funcions, per mitjà d’una subvenció fixa idèntica per a cadascun d’ells i d’una subvenció variable en funció del número de consellers generals de cada grup. L’import destinat a la subvenció fixa no podrà ser inferior al 50% del total de la subvenció destinada als grups parlamentaris.
Els recursos econòmics transferits han de ser destinats exclusivament a finançar activitats i altres despeses relacionades amb l’exercici de funcions parlamentàries.
2. Els grups parlamentaris han de portar una comptabilitat específica de la gestió de les assignacions rebudes del Consell General, la qual ha de ser lliurada a la Sindicatura, per ser tramesa al Tribunal de Comptes, abans de l’1 d’abril de l’any següent al del tancament de l’exercici, per la seva fiscalització.
3. La Sindicatura, escoltada la Junta de Presidents, estableix les regles a les quals s’ha d’ajustar la comptabilitat dels grups parlamentaris amb relació a les assignacions rebudes del Consell General.
4. Sense prejudici del que preveu l’apartat 2 del present article, al final de cada legislatura els grups parlamentaris han de presentar a la Sindicatura la liquidació dels comptes corresponent a les assignacions rebudes del Consell General. Aquesta presentació es realitzarà mitjançant una declaració responsable del president del grup parlamentari. La liquidació dels comptes serà publicada al
Butlletí del Consell General
, i tramesa al Tribunal de Comptes per la seva fiscalització.
5. El Consell General posarà també a la disposició dels Consellers Generals no adscrits els mitjans materials i recursos econòmics per a la realització de les seves funcions parlamentàries de forma proporcional als recursos atribuïts als grups parlamentaris. Hauran de portar una comptabilitat especifica de la gestió de les assignacions rebudes, en els termes regulats en el present article.
6. Els romanents que puguin existir de les assignacions rebudes pels grups parlamentaris i pels consellers generals no adscrits, un cop finalitzada la legislatura, han de ser retornats al Consell General.
Article 26
1. Cada Grup Parlamentari remetrà a la Sindicatura, dins el termini indicat en l’apartat 1 de l’article 24, la llista dels Consellers Generals que l’integren i indicarà el nom del President i del President suplent, així com el seu reglament intern. El seu President comunicarà a la Sindicatura les altes i baixes que puguin produir-se en el Grup Parlamentari.
2. Clos el termini indicat en l’apartat 1 de l’article 24 per la constitució voluntària de Grups Parlamentaris, i constatada l’existència d’un Grup Mixt, els seus membres disposaran d’un termini suplementari de deu dies a fi d’indicar per escrit al Síndic General el nom del President i del President suplent, així com el seu reglament intern, que haurà de respectar els principis de pluralitat i proporcionalitat.
Transcorregut aquest termini sense que el Grup Mixt hagi aprovat el seu reglament intern, la Sindicatura, escoltada la Junta de Presidents, dictarà les normes de funcionament d’aquest grup. Així mateix, i fins i tant no hagin determinat la Presidència i Presidència suplent del Grup Mixt, aquestes funcions de representació seran exercides de forma rotatòria per cada període de sessions. En qualsevol cas, el Grup Mixt podrà adoptar amb posterioritat les disposicions que consideri oportunes quan a la seva representació i organització.
3. Els canvis en la composició del Grup Mixt comporten necessàriament el cessament en els càrrecs de President i President suplent, així com la fi de la vigència del reglament intern, i l’obligació de comunicar al Síndic General els eventuals canvis que s’hagin produït tant en la presidència com en el reglament intern d’acord amb la nova composició, en el termini de deu dies des de que s’hagi produït el canvi. Transcorregut aquest termini sense haver-se rebut la comunicació, seran d’aplicació les previsions recollides en l’apartat anterior.
4. Mentre el Grup Mixt no procedeixi a la designació dels seus càrrecs representatius, els òrgans del Consell General dels què aquests formin part, en especial la Junta de Presidents, podran adoptar les decisions que resultin oportunes per garantir el funcionament normal del Consell General.
Article 27
Els Consellers Generals que accedeixin al seu càrrec després de la sessió constitutiva hauran d’incorporar-se a un Grup Parlamentari en els cinc dies posteriors al seu jurament o promesa, amb l’acceptació del seu President. En el cas que no es realitzi la incorporació, esdevindrà Conseller General no adscrit o, en el seu cas, quedarà incorporat al Grup Mixt.
Article 28
La separació d’un Conseller General d’un Grup Parlamentari comporta la pèrdua de la presència en les Comissions de què formava part.
Article 29
Si, com a conseqüència de les baixes produïdes, un Grup Parlamentari arriba a tenir dos o menys de dos Consellers Generals, el Grup Parlamentari quedarà automàticament dissolt i els seus integrants esdevindran Consellers Generals no adscrits o, en el seu cas, quedaran incorporats al Grup Mixt.
Secció segona. De la Junta de Presidents
Article 30
Els Presidents dels Grups Parlamentaris formen la Junta de Presidents, que és presidida pel Síndic General, assistit per un Secretari de la Sindicatura. El Secretari General aixeca acta de les sessions. Els Presidents dels Grups Parlamentaris poden ésser substituïts pel President suplent. Poden assistir-hi els altres membres de la Sindicatura i un representant del Govern, i a aquest efecte seran informats de les seves reunions. El Síndic General pot convocar-hi, si s’escau, els Presidents de les Comissions.
Article 31
La Junta de Presidents és convocada pel Síndic General a petició de dos Grups Parlamentaris o a iniciativa pròpia. La Junta de Presidents es reunirà, com a mínim, una vegada al mes durant els períodes de sessions.
Article 32
En cas de votació els vots es computaran pel sistema ponderat i, per tant, cada President de Grup Parlamentari tindrà tants vots com Consellers Generals integren el seu Grup Parlamentari.
Article 33
Sens perjudici de les altres atribucions que li atorga aquest Reglament, les funcions de la Junta de Presidents són:
a) establir els criteris per ordenar i facilitar els debats i les tasques del Consell General;
b) determinar la Comissió competent per a conèixer les iniciatives parlamentàries;
c) fixar el nombre de membres de cada Grup Parlamentari en les Comissions;
d) assignar els escons que corresponen a cada Grup Parlamentari en la Sala de Sessions.
Capítol cinquè. Del Ple
Article 34
El Ple és l’òrgan suprem del Consell General. És convocat pel Síndic General per iniciativa pròpia o a sol·licitud del Cap de Govern, de dos Grups Parlamentaris o d’una cinquena part dels Consellers Generals.
Article 35
1. Els Consellers Generals seuen sempre al mateix lloc en la Sala de Sessions. Els membres del Govern hi disposaran d’un lloc especialment destinat i podran intervenir d’acord amb el present Reglament.
2. Només tenen accés a la Sala de Sessions els Consellers Generals, els membres del Govern, els funcionaris del Consell General en l’exercici de la seva funció i les persones autoritzades de manera expressa pel Síndic General.
Article 36
El Consell General queda constituït quan els Consellers Generals es reuneixen a convocatòria del Síndic General per tractar d’un ordre del dia d’acord amb la Constitució i el present Reglament. La llista dels Consellers Generals presents quedarà incorporada a l’acta de la sessió.
Capítol sisè. De la Comissió Permanent
Article 37
1. El Consell General nomenarà una Comissió Permanent encarregada de vetllar pels poders de la Cambra quan aquesta estigui dissolta o en el període entre sessions. La Comissió Permanent està integrada pel Síndic General, tres Consellers Generals elegits pels Consellers Generals electes en col·legi nacional i tres elegits pels Consellers Generals electes en col·legis parroquials.
2. La Comissió Permanent vetlla pel compliment de les normes sobre incompatibilitats dels Consellers Generals. Demanaran als Consellers Generals que declarin els càrrecs que ocupen i, si fos el cas, a quin dels càrrecs incompatibles renuncien, i a aquest efecte podran reclamar la documentació que sigui necessària.
3. La Comissió Permanent exercirà aquelles competències que li siguin atribuïdes per llei.
4. La Comissió Permanent acompanyarà el Síndic General en la recepció dels juraments i en les preses de possessió que hagin de realitzar-se davant d’ell.
5. La Comissió Permanent és convocada pel Síndic General a iniciativa pròpia o a sol·licitud de tres Consellers Generals o del Cap de Govern.
6. La Comissió Permanent donarà compte al Consell General dels afers tractats i de les decisions adoptades en la primera sessió en què aquest es reuneixi.
Capítol setè. De les Comissions
Article 38
Les Comissions del Consell General estaran formades pel nombre de Consellers Generals establert per la Sindicatura, d’acord amb la Junta de Presidents, proporcional al nombre de Consellers Generals de cada Grup Parlamentari. Els Consellers Generals seran designats pels Grups Parlamentaris.
Article 39
Els membres de les Comissions poden ésser substituïts per Consellers Generals del mateix Grup Parlamentari, prèvia comunicació pel seu President al Síndic General. Quan la substitució serà per una sola vegada és suficient la comunicació al President de la Comissió a l’inici de la reunió, i els substituts seran admesos com a membres de la Comissió.
Article 40
Les Comissions podran convocar els membres del Govern a les seves reunions. Els membres del Govern podran demanar l’assistència a les mateixes. En ambdós casos hi tindran veu, així com dret a obtenir una còpia de l’acta que reculli la seva compareixença.
Article 41
Les Comissions han d’elegir un President i un Vice-president. El Vice-president substituirà el President en cas d’absència, vacant o impossibilitat del president. Tots dos hauran d’ésser elegits en la primera reunió ordinària que celebri la Comissió, després d’haver-se produït la vacant.
Article 42
Les presidències de les Comissions seran distribuïdes per la Sindicatura d’acord amb la Junta de Presidents entre els Grups Parlamentaris de manera proporcional en funció del nombre de Consellers Generals de cadascun.
Article 43
Els membres de la Sindicatura no poden presidir cap Comissió, a excepció del Síndic General que és President de dret de totes elles.
Article 44
El President convoca les reunions de la Comissió a iniciativa pròpia, a petició de dos Grups Parlamentaris o de dues cinquenes parts dels seus membres, amb un ordre del dia. Les Comissions no poden reunir-se al mateix temps que el Ple. Per tractar temes relatius al procediment legislatiu sotmès al tràmit d’urgència les Comissions poden ésser convocades en els períodes entre sessions, sense que sigui necessari l’acord de la Comissió Permanent.
Article 45
Les Comissions intervenen en tots aquells temes, projectes o propostes que, segons el Reglament, els encarregui la Sindicatura, d’acord amb la Junta de Presidents. Han de realitzar el seu treball en el període màxim de tres mesos, excepte quan la Sindicatura els autoritzi a allargar aquest termini, atesa la singularitat de la tasca o el volum de l’activitat.
Article 46
Hi hauran nou Comissions Legislatives permanents: 1) Justícia, Interior i Afers institucionals, 2) Política Exterior, 3) Economia (Agricultura, Indústria, Comerç i Turisme), 4) Finances i Pressupost, 5) Política Territorial, Urbanisme i Medi Ambient, 6) Sanitat, 7) Afers Socials i Igualtat, 8) Educació, Recerca, Cultura, Joventut i Esports, 9) Seguiment i sostenibilitat de les pensions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Cada Comissió Legislativa permanent comptarà amb un mínim de cinc Consellers Generals. Cada Conseller General pot ésser membre de quatre Comissions Legislatives permanents com a màxim.
Article 47
Les Comissions Legislatives permanents examinaran totes les propostes legislatives que els corresponguin per raó de la matèria i que els trameti la Sindicatura d’acord amb la Junta de Presidents. També examinaran totes aquelles propostes no legislatives, informacions o temes que per raó de la matèria els trameti el Síndic General.
Article 48
1. El Consell General podrà crear en cada legislatura Comissions d’estudi o d’enquesta sobre qualsevol qüestió d’interès públic, a proposta de la Sindicatura, de dos Grups Parlamentaris o d’una cinquena part dels consellers generals. El debat de la proposta de creació es farà d’acord amb allò establert per a les propostes d’acord. Els grups parlamentaris podran presentar-hi esmenes fins a 24 hores abans de l’hora fixada per a començar la sessió.
2. Pel mateix procediment podran crear-se Comissions de Legislatura de caràcter legislatiu o de tipus especial.
3. Tant la proposta com l’acord de creació de les comissions referides als dos apartats anteriors han de determinar com a mínim:
a) El tipus i la composició de la comissió que es crea.
b) L’objecte concret del treball que se li encarrega i la seva finalitat, i també les possibles directrius a les quals la comissió ha d’acomodar el seu treball. En qualsevol cas, l’objecte d’aquestes comissions no podrà versar sobre qüestions concretes que estiguin sotmeses a un procediment jurisdiccional.
c) Les normes específiques de funcionament i el règim general d’adopció d’acords, que en tot cas, han de respectar sempre els principis generals de funcionament de les comissions establerts per aquest reglament.
d) El caràcter secret o públic de la comissió en aplicació del què disposa l’article 53.
2. Dit caràcter podrà ser modificat en el decurs dels treballs de la comissió.
e) La possibilitat d’incorporar-hi especialistes o tècnics perquè participin en els treballs i assisteixin a les reunions amb veu però sense vot.
f) El termini per a cloure els treballs de la comissió.
4. Les comissions, a l’inici de les seves actuacions, han d’elaborar i aprovar un pla de treball i, si s’escau, el llistat de les compareixences previstes. Tanmateix, tant el pla de treball com el llistat de compareixences es podran modificar en la mesura que les noves necessitats sobrevingudes durant les seves actuacions així ho justifiquin.
5. Les conclusions de les comissions quedaran reflectides en un dictamen que ha de ser publicat en el
Butlletí del Consell General
i debatut pel Consell General.
6. Les conclusions aprovades pel Consell General han d’ésser comunicades al Govern, sens perjudici que el Síndic General, per acord de la Sindicatura, les pugui posar en coneixement del Ministeri Fiscal.
Article 49
Les Comissions, a través del Síndic General poden:
a) demanar al Govern i a qualsevol altra autoritat o funcionari públic la informació i documentació que considerin necessària per a la realització de llur tasca, que els haurà d’ésser facilitada, d’acord amb les previsions de l’article 5 del present Reglament.
b) requerir la presència davant seu dels membres del Govern, de les autoritats electes, dels funcionaris públics que en depenguin perquè informin d’aquelles qüestions que corresponen als temes que estan tractant d’acord amb l’article 47. Se n’exceptuen els membres del Poder Judicial i del Tribunal Constitucional.
c) D’acord amb la llei, podran reclamar també la presència de qualsevol ciutadà. No obstant, aquesta presència no podrà ser reclamada quan les persones estiguin sotmeses a un procediment jurisdiccional vinculat directament amb la qüestió objecte per la qual ha estat reclamada la seva presència o es tracti de persones privades de llibertat.
Les compareixences d’autoritats, funcionaris o altres persones, relatives a matèries declarades per llei secretes o confidencials, només es duran a terme davant la comissió si, prèviament, se n’ha declarat el caràcter secret de la mateixa.
Títol II. Del funcionament del Consell General
Capítol primer. De les sessions
Article 50
El Consell General es reuneix anualment durant dos períodes ordinaris de sessions compresos entre el primer de març i el 15 de juliol, i entre el primer de setembre i el 31 de gener.
Article 51
1. El Síndic General convoca totes les sessions del Ple del Consell General, siguin tradicionals, ordinàries o extraordinàries. Les sessions de les Comissions són convocades pel seu President.
2. Les sessions extraordinàries només poden ésser convocades per acord de la Comissió Permanent: per iniciativa pròpia, a petició del Cap de Govern, de dos Grups Parlamentaris o d’una quarta part de Consellers Generals. En el cas de les sessions extraordinàries de les comissions, aquestes, a més, podran ésser convocades a petició de la pròpia comissió interessada. En l’acord o petició ha de constar l’ordre del dia, que no pot ésser ni reduït ni ampliat.
Article 52
Una sessió comprèn totes les reunions necessàries per a tractar un ordre del dia. El Síndic General obre i tanca les sessions i determina el contingut de les reunions.
Article 53
1. Les sessions del Ple del Consell General i de les comissions són públiques. Les sessions de les Comissions no són públiques, únicament, quan elaboren informes per elevar al Ple o tracten qüestions relatives a l’organització dels seus treballs.
2. A iniciativa de la Sindicatura, de dos Grups Parlamentaris o d’una quarta part de Consellers Generals, el Ple del Consell General pot acordar per majoria absoluta dels seus membres celebrar sessions secretes del Ple del Consell General o d’una comissió.
Article 54
1. De totes les sessions del Ple i de les Comissions del Consell General se n’aixecarà una acta que contindrà una relació succinta de les matèries debatudes, de les persones que hi han intervingut, de les incidències esdevingudes i dels acords adoptats.
2. Les actes seran signades pel Síndic General i un dels Secretaris de la Sindicatura o, en el seu cas, pel President i el Vice-president corresponent, per ésser dipositades en el Consell General i trameses als Consellers Generals. Si en els quinze dies posteriors al dipòsit no existís cap reclamació escrita, l’acta es donarà per aprovada. En cas de reclamació escrita, decidirà la Sindicatura que podrà sotmetre la decisió final a la primera sessió ordinària del Ple o de la Comissió.
3. Quan una sessió hagi estat secreta, es realitzarà una única acta que serà custodiada pel Síndic General o, en el seu cas, pel President de la comissió corresponent. Per a la seva aprovació se seguirà el mateix procediment de l’apartat anterior.
Article 55
El públic assistent a les sessions del Consell General està obligat a mantenir silenci i ordre, i no li són permeses cap mena de manifestacions d’aprovació o de desaprovació. La Sindicatura determinarà el procediment i condicions per gestionar l’assistència del públic a les sessions, en funció de la disponibilitat de places i de les circumstàncies de cada sessió o per raons de seguretat.
Capítol segon. De l’ordre del dia
Article 56
1. L’ordre del dia del Consell General és fixat pel Síndic General, d’acord amb la Junta de Presidents. L’ordre del dia pot ser modificat o alterat per acord del Ple del Consell General a proposta del Síndic General, de dos Grups Parlamentaris o d’una cinquena part dels Consellers Generals.
2. L’ordre del dia de les Comissions és fixat pel seu President, el qual el comunicarà al Síndic General. L’ordre del dia de les Comissions pot ésser alterat o modificat per acord de la Comissió a proposta del President o d’una cinquena part dels Consellers Generals.
3. Si hom vol introduir en l’ordre del dia del Ple o d’una Comissió un nou tema, aquest haurà d’haver complert els tràmits reglamentaris.
Article 57
El Govern pot demanar que en una sessió s’inclogui un assumpte amb caràcter prioritari, sempre que aquest hagi complert els tràmits reglamentaris. En aquest sentit haurà de comunicar-ho al Síndic General.
Capítol tercer. Dels debats
Article 58
Llevat d’un acord en sentit contrari de la Sindicatura, no podrà començar cap deliberació o debat sobre una determinada qüestió si amb una antelació mínima de tres dies no ha estat distribuïda a cada Conseller General la documentació relativa a la qüestió objecte de la deliberació o debat. Tanmateix, la Sindicatura pot reduir aquest termini si existeixen motius degudament justificats d’urgència o necessitat. El mateix procediment regirà per a les deliberacions de les Comissions.
Article 59
1. D’acord amb l’establert en el present Reglament, els consellers generals han de sol·licitar del síndic general l’ús de la paraula. Si un conseller general cridat pel síndic general a intervenir no hi fos present, s’entendrà que renuncia a fer-ne ús.
2. Igualment, el cap de Govern i els ministres han de sol·licitar del síndic general l’ús de la paraula.
3. Com a norma general, els consellers generals parlaran des del seu escó i el cap de Govern i els ministres des del lloc que tenen destinat. La Junta de Presidents acorda en quins casos els consellers generals, el cap de Govern i els ministres parlaran des de la tribuna d’oradors.
Article 60
Els Consellers Generals, el Cap de Govern i els Ministres no poden ésser interromputs mentre realitzin les intervencions orals. Només el Síndic General té la facultat de fer-ho per avisar l’intervinent que ha consumit el temps, per retirar la paraula o per cridar a l’ordre. Els Consellers Generals seran cridats a atenir- se a la qüestió, sempre que se n’apartin.
Article 61
Si en una sessió del Consell General es fan al·lusions a la persona o a la conducta d’un Conseller General o al Cap de Govern o a un Ministre, el Síndic General podrà concedir la paraula a l’al·ludit per tal que, sense entrar en el fons de la qüestió i durant un breu espai de temps, pugui contestar les al·lusions. Només poden ser contestades les al·lusions dins la mateixa sessió.
Article 62
El Consell General, a iniciativa del Síndic General i sense debat, pot posar fi a una deliberació o debat, quan entengui que la qüestió ja ha estat degudament tractada. Si un Grup Parlamentari ho sol·licités, el Síndic General pot concedir un torn a favor i un en contra de cinc minuts cadascun i ho sotmetrà tot seguit a votació.
Article 63
1. Si el present Reglament no disposa altrament, en cada debat hi haurà un torn a favor i un torn en contra. El dret a consumir un torn en contra es manté si s’ha realitzat el torn a favor, encara que la proposta hagi estat retirada.
2. La durada de les intervencions dels grups parlamentaris i del Govern no pot sobrepassar els deu minuts. La durada de les intervencions dels consellers generals no adscrits no pot sobrepassar els tres minuts. Les intervencions del Grup Mixt tenen la mateixa durada que les corresponents als altres grups parlamentaris i el temps es distribueix entre els seus membres de forma proporcional a la importància numèrica de les forces polítiques que l’integren, sense perjudici que el seu reglament intern pugui determinar altrament.
Article 64
En els debats de totalitat les intervencions seran de quinze minuts per Grup Parlamentari. Els Consellers Generals no adscrits poden intervenir per cinc minuts.
Article 65
En cada debat, tot Conseller General o membre del Govern que sigui contradit per un o més oradors tindrà dret de replicar una sola vegada per un temps no superior a cinc minuts.
Article 66
En qualsevol moment del debat, un Conseller General pot demanar al Síndic General l’observança del Reglament i haurà d’invocar amb precisió l’article que reclama que s’apliqui. El Síndic General resoldrà i la seva decisió haurà d’ésser acatada.
Article 67
En qualsevol cas, el Síndic General té plenes facultats per a l’ordenació del debat.
Article 68
El President de les Comissions, en les sessions d’aquestes, té les mateixes facultats d’ordenació del debat que el Síndic General.
Capítol quart. De les votacions
Article 69
Si arribat el moment d’una votació o realitzada aquesta no hi fos present la meitat dels membres del Consell General, el Síndic General posposarà la votació i anunciarà una hora dins la mateixa sessió per realitzar- la. Si arribats a aquesta hora, tampoc no hi hagués quòrum suficient per procedir a la votació, aquesta quedarà ajornada per a un proper Ple, però el debat no es reiterarà.
Article 70
1. Els acords seran vàlids quan hagin estat aprovats per la majoria simple dels Consellers Generals presents, sens perjudici de les majories especials determinades per la Constitució, les lleis o el present Reglament.
2. Hi ha majoria simple quan els vots positius superen els negatius. Hi ha majoria absoluta quan el nombre de vots a favor supera la meitat del total de membres efectius del Consell General.
Article 71
1. El vot és personal i indelegable. Cada Conseller General té un sol vot. Ningú pot prendre part en les votacions que afectin al seu estatut personal com a Conseller General.
2. En els casos d’embaràs, maternitat, malaltia greu o hospitalització que impedeixin el desplaçament del conseller general pel desenvolupament normal de la funció parlamentària, si les circumstàncies que concorren ho justifiquen suficientment, la Sindicatura podrà autoritzar, mitjançant escrit motivat, que els Consellers Generals emetin el seu vot en les sessions plenàries, per procediments no presencials.
Amb aquesta finalitat, el Conseller General cursarà la sol·licitud oportuna, per escrit dirigit a la Sindicatura, la qual li comunicarà la seva decisió, precisant, en el seu cas, les votacions i el període de temps en el qual podrà emetre el seu vot mitjançant el procediment determinat. El vot emès per aquest procediment haurà d’ésser verificat personalment per mitjà del sistema que, amb aquesta finalitat, determini la Sindicatura i obrarà en poder del Síndic General amb caràcter previ a l’inici de la votació corresponent.
Article 72
1. Les votacions públiques poden ésser: ordinària o bé oral per crida. D’acord amb el Reglament i a proposta del Síndic General, es pot votar per assentiment. Les votacions secretes seran amb papereta.
2. Finalitzada una votació ordinària si un conseller general, de forma immediata i abans de passar a la següent qüestió, manifesta que s’ha produït un error en el sentit del seu vot podrà demanar la rectificació del mateix.
Article 73
En la votació pública oral per crida, la Sindicatura cridarà els Consellers Generals que respondran sí, no o declararan que s’abstenen. L’elecció de Cap de Govern, la moció de censura i la qüestió de confiança són sempre votacions orals per crida.
Article 74
En la votació pública ordinària el Síndic General demanarà als Consellers Generals presents els vots a favor, els vots en contra i les abstencions.
Article 75
Es consideraran aprovades per assentiment les propostes del Síndic General quan, després d’haver estat anunciades, no susciten cap objecció o oposició.
Article 76
La votació secreta es farà sempre per crida nominal als Consellers Generals i mitjançant paperetes introduïdes dins d’una urna. La votació serà secreta quan ho exigeixi aquest Reglament o quan ho acordi el Consell General, a proposta de dos Grups Parlamentaris o d’una cinquena part dels Consellers Generals.
Article 77
Si en una votació es produís un empat, aquella es repetirà i si encara persistís es considerarà desestimada la proposta.
Article 78
En el cas de les votacions públiques ordinària, per crida o per assentiment, una vegada realitzada la votació, anunciat el resultat i finalitzat el punt corresponent de l’ordre del dia, els Grups Parlamentaris podran explicar breument el seu vot. També podrà fer-ho el Conseller General que ha votat de manera diferent al seu Grup Parlamentari i, en el cas que no hagin intervingut en el debat, els Consellers Generals no adscrits. El Síndic General pot atorgar també aquesta possibilitat quan en un debat, subdividit en diverses parts diferenciades, s’hagi acabat una d’elles.
Capítol cinquè. Dels terminis
Article 79
El còmput dels terminis no establerts en la Constitució i regulats per aquest Reglament es computaran amb els dies hàbils compresos en els períodes ordinaris de sessions, llevat que l’afer en qüestió hagi estat inclòs en l’ordre del dia d’una sessió extraordinària. La Sindicatura ha de fixar els dies que s’han d’habilitar perquè hi hagi temps de complir els tràmits que permetin dur a terme la referida sessió. Els terminis indicats en mesos, es computaran de data a data. De manera excepcional, la Sindicatura podrà habilitar com a hàbils a efectes determinats els dies dels períodes entre sessions, per raons d’urgència.
Article 80
La Sindicatura a iniciativa pròpia, d’un Grup Parlamentari o d’una cinquena part de Consellers Generals pot acordar la pròrroga o reducció dels terminis establerts per aquest Reglament. Fora de casos excepcionals, les pròrrogues no han d’excedir un espai de temps igual al fixat.
Article 81
Els documents parlamentaris dirigits al Consell General o a qualsevol òrgan de la Cambra hauran de lliurar-se al Registre de la Secretaria General en els dies i hores que disposi el Síndic General, però en tot cas caldrà que en quedi garantit el registre de tal manera que puguin exhaurir-se els terminis dels dies i hores establerts.
Capítol sisè. De la declaració d’urgència
Article 82
1. A petició del Govern, de dos Grups Parlamentaris o d’una cinquena part dels Consellers Generals, la Sindicatura pot acordar que una qüestió tingui el procediment d’urgència a partir del tràmit següent a aquell en curs.
2. La declaració d’urgència implica la reducció de tots els terminis i la prioritat en la tramitació. Si la Sindicatura no indica altrament, els terminis quedaran reduïts a la meitat.
Capítol setè. De la caducitat de les iniciatives i tràmits parlamentaris
Article 83
1. Totes les iniciatives i tràmits parlamentaris realitzats en les qüestions no concloses caduquen en finalitzar la legislatura.
2. Els informes del Raonador del Ciutadà així com les memòries i els informes del Tribunal de Comptes s’han de traslladar a la legislatura següent. La comissió legislativa corresponent, per majoria absoluta, pot acordar de continuar el procediment en el tràmit on era quan el Consell General es va dissoldre.
3. En cas que una iniciativa legislativa, presentada d’acord amb la lletra d) de l’article 102, es trobi a tràmit parlamentari en el moment en què finalitzi la legislatura, aquesta no caducarà, però podrà retrotreure’s al tràmit que decideixi la Sindicatura, escoltada la Junta de Presidents, sense que sigui necessari, en cap cas, presentar una nova certificació acreditativa d’haver-se reunit el mínim de signatures exigides.
Capítol vuitè. De l’elecció de persones
Article 84
Per a les eleccions de persones que la Constitució o les lleis encomanin al Consell General i que no estiguin previstes de manera expressa en aquest Reglament, els Grups Parlamentaris podran presentar en el Registre de la Secretaria General, fins quatre dies abans del Ple en què s’hagi de procedir a la votació, les candidatures que reuneixin els requisits establerts en cada cas, juntament amb un currículum de les persones proposades. El Síndic General n’informarà als Consellers Generals el dia següent, els quals podran formular-hi objeccions en les següents vint-i-quatre hores. El dia abans del Ple la Sindicatura proclamarà els candidats.
Capítol novè. De l’acord del Consell General per a la convocatòria de referèndum
Article 85
Quan el Cap de Govern, fent ús de la facultat que li concedeix l’art. 76 de la Constitució, pretengui convocar un referèndum sobre una qüestió d’ordre polític, sol·licitarà l’acord del Consell General. A aquest fi, s’adreçarà a la Sindicatura perquè convoqui el Ple per celebrar un debat, que serà de totalitat. Finit el debat, es procedirà a la votació de l’acord, que serà pública i oral per crida.
Capítol desè. De l’ordre parlamentari
Article 86
1. Dins totes les dependències del Consell General, els Consellers Generals, el Cap de Govern, els Ministres i el públic estan sotmesos als poders disciplinaris del Síndic General, que els exerceix d’acord amb el present Reglament.
2. Tothom qui en les dependències del Consell General promogui desordres greus en serà expulsat de manera immediata. Si es tracta d’un Conseller General, la Sindicatura el suspendrà temporalment com a tal fins a un termini màxim d’un mes, sens perjudici que el Consell General, a proposta de la Sindicatura, pugui ampliar la sanció.
3. A iniciativa de la Sindicatura, el Ple pot sancionar amb suspensió temporal del Conseller General que incorri en els supòsits del paràgraf anterior o que de manera continuada i greu es negui a acatar una decisió ferma del Síndic General o dels òrgans del Consell General.
4. Si un Conseller General o un membre del Govern, després d’ésser cridat a l’ordre amb motiu d’adreçar paraules ofensives a les institucions públiques, a un altre membre del Consell General, del Govern, o a qualsevol altra persona, persisteix en la seva conducta, podrà ser expulsat de la cambra per a la resta de la sessió. Si hi ha hagut una rectificació, el Conseller General o el membre de Govern pot retirar les expressions a què es refereix l’apartat anterior i demanar que no constin en acta.
Article 87
El Síndic General pot suspendre la sessió del Consell General en cas d’aldarull o desobediència obstinada d’algun Conseller General o membre del Govern, sens perjudici d’aplicar les sancions que en Dret hi hagi lloc, ja sigui en la mateixa sessió o en la subsegüent. Abans de la suspensió de la sessió, el Síndic General advertirà de la possibilitat d’adoptar aquestes mesures.
Article 88
El Síndic General pot ordenar l’expulsió immediata de les persones que, entre el públic, no s’atinguin a allò que disposa l’art.
55. Si una persona del públic comet una infracció greu serà conduïda davant l’Autoritat competent. En cas de desordre el Síndic General pot ordenar el desallotjament del públic present a la Sala del Consell General.
Capítol onzè. De les publicacions
Article 89
El Diari Oficial del Consell General reproduirà totes les intervencions, incidències i acords adoptats en les sessions públiques del Consell General.
Article 90
El Butlletí del Consell General publicarà tots els projectes i proposicions de llei, les esmenes ordenades pel Ponent i l’informe de les Comissions legislatives amb les esmenes i vots particulars que hagin de debatre’s en el Ple, els acords de les Comissions i del Ple, les propostes de resolució, les preguntes i les respostes, les comunicacions i els acords que el Govern trameti al Consell General, i qualsevol altre text o document que exigeixi aquest Reglament o que ordeni el Síndic General, atès el seu interès en la tramitació parlamentària.
Article 91
Per raons d’urgència el Síndic General pot ordenar que, per tal que siguin debatuts i votats els documents a què es refereix el paràgraf anterior, aquests puguin ser reproduïts per un altre mitjà mecànic i repartits als membres de l’òrgan del Consell General que els hagi de conèixer. En tot cas hauran d’ésser publicats en el Butlletí del Consell General .
Títol III. Del procediment legislatiu
Capítol primer. Del procediment legislatiu comú
Secció primera. Dels projectes de llei
Article 92
1. Els projectes de llei aprovats pel Govern, amb l’exposició de motius corresponent, seran tramesos pel Cap de Govern al Consell General acompanyats d’una memòria justificativa i econòmica, d’una memòria justificativa de que la iniciativa legislativa contempla de manera adequada la perspectiva de gènere, així com de la documentació i antecedents necessaris perquè el Consell General s’hi pugui pronunciar.
2. La Sindicatura ordenarà la seva publicació en el
Butlletí del Consell General
i obrirà un període de quinze dies per a la presentació d’esmenes. Aquestes poden ésser presentades pels Consellers Generals i pels Grups Parlamentaris mitjançant un escrit dirigit a la Sindicatura.
Article 93
1. Les esmenes poden ésser a la totalitat o a l’articulat.
2. Són esmenes a la totalitat les que postulen el retorn del projecte de llei al Govern i aquelles en què es presenta un text articulat alternatiu. Les esmenes a la totalitat només poden ésser presentades pels Grups Parlamentaris o per un Conseller General amb la signatura de dos més. Quan un Grup Parlamentari hagi presentat una esmena a la totalitat, el seus membres no podran donar suport a esmenes a la totalitat presentades per Consellers Generals a títol individual, en considerar-se que ja han exercit el seu dret a la iniciativa de forma col·lectiva.
3. Les esmenes a l’articulat poden ésser de supressió, d’addició o de modificació. En els dos darrers casos, contindran el text concret que es proposa com a addició o com a modificació, el qual ha d’ésser congruent amb l’objecte material de la iniciativa legislativa. En concret:
a) Són esmenes d’addició aquelles que proposen l’addició d’un nou article, apartat o rúbrica en el que s’ordena l’article o la iniciativa legislativa. En aquests casos s’ha d’indicar amb precisió el nou text que es pretén inserir i el lloc on ha de figurar.
b) Són esmenes de modificació aquelles que proposen la modificació d’un article, ja sia parcialment o en la seva totalitat. En aquests supòsits, s’ha de transcriure el text que en resultaria d’aprovar-se l’esmena, indicant amb precisió l’article, apartat o rúbrica afectat per l’esmena.
c) Són esmenes de supressió aquelles que tenen com a objecte eliminar un article, apartat o rúbrica del mateix. En aquests casos, s’ha d’indicar amb precisió el que es pretén eliminar.
4. Les disposicions addicionals, transitòries, derogatòries o finals tenen la consideració d’article als efectes de presentació d’esmenes. També tenen aquesta consideració el Títol de la Llei, l’Exposició de Motius, els Annexes i les rúbriques de les diferents parts en què es troba ordenat el text.
5. L’esmena no pot incloure altres escrits que el propi. La motivació en el seu cas figurarà clarament diferenciada.
6. Les esmenes formulades que no facin referència a un article, a un apartat o a una rúbrica en la qual es trobi estructurada la Llei, no seran admeses a tràmit.
7. Podran ser admeses a tràmit aquelles esmenes que facin referència a varis articles, apartats o rúbriques si pretenen la modificació, addició o supressió d’un text que es repeteixi al llarg de tota la iniciativa legislativa.
Article 94
En el cas que s’haguessin presentat esmenes a la totalitat, el Síndic General les inclourà en l’ordre del dia de la primera sessió plenària. El debat serà de totalitat i es desenvoluparà d’acord amb allò que estableix aquest Reglament. Un cop finalitzat, el Síndic General sotmetrà a votació les esmenes a la totalitat presentades, començant per aquelles que proposin la devolució al Govern.
Article 95
1. Si el Ple acordés la devolució del projecte, el Síndic General ho comunicarà al Govern. En cas contrari, escoltada la Junta de Presidents, el remetrà juntament amb les esmenes a l’articulat a la Comissió corresponent per a la seva tramitació.
2. Si el Ple aprovés una esmena a la totalitat amb text alternatiu, el procediment legislatiu seguirà i el Síndic General obrirà un període d’esmenes a aquest text, que només podran ésser a l’articulat.
Article 96
Si les esmenes presentades només fossin a l’articulat, el Síndic General les trametrà juntament amb el text del projecte, a la Comissió corresponent.
Article 97
1. La tramitació en Comissió s’iniciarà amb l’elecció d’un Ponent que ordenarà les esmenes per tal que, dins un termini de quinze dies, siguin examinades per la Comissió.
2. Correspon al Ponent rebre les propostes de tècnica legislativa i d’adequació a les regles i als usos formals i lingüístics del Consell General respecte de totes les iniciatives legislatives, elaborades pels serveis jurídics de la cambra, i elevar-los a la Comissió.
Article 98
1. Realitzat l’examen de les esmenes i del text del projecte de llei, el President convocarà novament la Comissió i els esmenants per tal de debatre les esmenes presentades i votar aquestes i el text del projecte de llei.
2. La votació es farà article per article. Les esmenes corresponents a un article seran debatudes i votades prèviament a la votació de l’article. Per a cada esmena hi haurà un torn a favor i un torn en contra. Les esmenes que s’haguessin presentat als annexes, a l’exposició de motius i al títol seran debatudes i votades amb posterioritat a les presentades a l’articulat.
Article 99
1. Durant el debat de la Comissió, el President està habilitat per admetre a tràmit esmenes transaccionals adreçades a assolir un acord entre les ja formulades i el text de l’article. La seva presentació haurà de comportar la retirada de les esmenes respecte a les quals es transacciona.
2. Per a l’aprovació d’una esmena transaccional, a més de requerir la majoria de vots dels membres de la Comissió, aquesta haurà de comptar amb el vot favorable del conseller general que retira l’esmena respecte a la qual es transacciona. En cas que l’esmena que es pretén transaccionar hagi estat presentada per un conseller general del grup parlamentari que ostenti la majoria absoluta dels membres de la Comissió es requerirà, a més, l’acceptació de la mateixa per part d’un conseller general que no pertanyi al seu grup parlamentari.
3. Durant el debat de la Comissió, el President també està habilitat per admetre a tràmit esmenes tècniques, les quals tinguin per finalitat llevar del text les incorreccions, incoherències i els errors de tècnica legislativa, terminològics o gramaticals.
Article 100
1. Els acords de la Comissió constitueixen l’informe, que serà signat pel President de la Comissió i el Vice-president per ser presentat al Ple pel Ponent. Els Consellers Generals i els Grups Parlamentaris, dins de les quaranta-vuit hores següents a la finalització dels treballs de la Comissió, hi podran reservar les esmenes que hagin presentat i formular vots particulars per al Ple mitjançant un escrit adreçat al Síndic General.
2. El Síndic General ordenarà la publicació immediata en el
Butlletí del Consell General
de l’informe, els vots particulars, les esmenes i, en el seu cas, de la sol·licitud del Govern prevista a l’art. 62 de la Constitució.
Article 101
1. El debat del projecte de llei en el Ple s’iniciarà amb la presentació, per part del Ponent, de l’informe adoptat per la Comissió. Aquesta intervenció no podrà excedir de quinze minuts.
2. La votació es realitzarà article per article. Abans de procedir a la votació de l’article, es debatrà cadascuna de les esmenes reservades i vots particulars que hagin estat mantinguts amb un torn a favor i un torn en contra, i després es votarà cadascuna d’elles pel mateix ordre. Finida la votació d’un article, es passarà al següent. Finida la votació de tots els articles, es votaran els Annexes, l’Exposició de Motius i el Títol de la llei.
3. Si les característiques del text ho permeten, el Síndic General pot proposar l’ordenació de les votacions per grups d’articles o paràgrafs, o sotmetre el text sencer a votació.
4. Durant el debat en el Ple, el Síndic General està habilitat per admetre a tràmit esmenes tècniques, les quals tenen per finalitat llevar del text les incorreccions i els errors de tècnica legislativa, de coherència, terminològics o gramaticals.
5. Si, un cop acabat el debat d’un projecte de llei o d’una proposició de llei, i a conseqüència de l’aprovació d’un vot particular, d’una esmena o de la votació dels articles, algun punt del text resultant fos incongruent o incoherent, la Sindicatura, a iniciativa pròpia o a petició de la Comissió, pot trametre novament a la Comissió el text aprovat pel Ple, amb l’única finalitat que aquesta, en el termini de quinze dies, en prepari una redacció harmònica que no contradigui els acords del Ple. L’informe així redactat s’ha de sotmetre a la decisió final del Ple, que ha d’aprovar-lo o de rebutjar-lo en conjunt, en una sola votació.
Secció segona. De les proposicions de llei
Article 102
Les proposicions de llei poden ésser tramitades a iniciativa de:
a) un Grup Parlamentari.
b) tres Consellers Generals.
c) tres Comuns, de manera conjunta.
d) una desena part del cens electoral nacional, d’acord amb la llei.
Article 103
1. Les proposicions de llei, amb l’exposició de motius corresponent, es presentaran per mitjà d’un escrit dirigit a la Sindicatura, acompanyades d’una memòria justificativa, i sempre que sigui possible, d’una memòria econòmica i d’una memòria justificativa de que la iniciativa legislativa contempla de manera adequada la perspectiva de gènere, així com dels antecedents necessaris per poder-s’hi pronunciar.
2. Exercida la iniciativa, la Sindicatura ordenarà la publicació de la proposició i la remetrà al Govern perquè, en el termini de quinze dies, manifesti el seu criteri.
Article 104
1. Transcorreguts quinze dies des de la seva publicació, la proposició podrà ésser inclosa en l’ordre del dia del Ple perquè sigui presa en consideració pel Consell General. El debat serà de totalitat i s’iniciarà amb la lectura del criteri del Govern, si n’hi hagués. Acabat el debat, el Síndic General preguntarà si el Consell General pren en consideració o no la proposició de llei.
2. En cas afirmatiu, s’obrirà un termini d’esmenes, que no podran ésser a la totalitat. La proposició seguirà el tràmit previst per als projectes de llei.
Secció tercera. De la sol·licitud del Govern prevista a l’art. 62.2 de la Constitució
Article 105
El President de la Comissió legislativa encarregada d’examinar un projecte o una proposició de llei, a través del Síndic General, trametrà les esmenes presentades al Govern, el qual disposarà de deu dies per sol·licitar, mitjançant escrit adreçat a la Sindicatura, que no siguin debatudes aquelles que comportin un increment de despeses o disminució d’ingressos en relació amb els previstos en la Llei del Pressupost General. Si el Govern fes ús de la sol·licitud prevista en l’art. 62.2 de la Constitució, el Síndic General ho comunicarà al President de la Comissió i ordenarà la publicació de la sol·licitud al Butlletí del Consell General . En aquest cas, la Comissió s’abstindrà de tractar les esmenes afectades.
Article 106
Si el Govern hagués plantejat la sol·licitud esmentada en l’article anterior, un Grup Parlamentari o un Conseller General amb la signatura de dos més podrà proposar, mitjançant escrit adreçat al Síndic General fins dos dies abans del Ple, que aquest s’oposi a la sol·licitud amb una moció motivada acordada per majoria absoluta. Si la moció prosperés, l’esmena afectada serà debatuda en el Ple.
Article 107
Dins del mateix termini previst a l’art. 103, el Govern podrà sol·licitar que no sigui discutida una proposició de llei en cas que comporti un increment de despeses o disminució d’ingressos en relació amb els previstos en la Llei del Pressupost General. Si el Govern hagués plantejat la sol·licitud, es podrà procedir igual que en l’art. 106.
Secció quarta. De la retirada dels projectes i de les proposicions de llei
Article 108
1. El Govern pot retirar qualsevol projecte de llei del Consell General sempre que la discussió de l’informe no hagi estat inclosa en l’ordre del dia del Ple.
2. Les proposicions de llei podran ésser retirades a iniciativa del proposant abans de l’acord de la presa en consideració. Un cop produïda aquesta, la retirada només pot ésser efectiva si és acceptada pel Ple.
Capítol segon. Dels procediments especials
Secció primera. De la Llei del Pressupost General
Article 109
1. En l’examen i aprovació del projecte de Llei de Pressupost General s’aplicarà el procediment legislatiu comú excepte en el que estableix aquesta secció.
2. El projecte de Llei de Pressupost General tindrà preferència en la tramitació respecte d’altres qüestions i treballs de la Cambra.
3. Admès a tràmit el Projecte de Llei del Pressupost General, la Sindicatura obrirà dos períodes d’esmenes que s’inicien el mateix dia; un període improrrogable, d’una durada no inferior a deu dies, per a presentar les esmenes a la totalitat, i un altre període, d’una durada no inferior als vint dies, per a presentar les esmenes a l’articulat.
Article 110
Les esmenes al projecte de Llei del Pressupost General que proposin augment de crèdit en algun concepte només seran admeses a tràmit si alhora proposen una baixa d’igual o superior quantia en un altre concepte de la mateixa secció. S’entén per secció pressupostària cada un dels ministeris en els quals es pot dividir la direcció política i administrativa del Govern.
Article 111
El debat de totalitat del projecte de Llei del Pressupost General podrà tenir lloc en el Ple abans de la finalització del termini d’esmenes a l’articulat i de l’eventual tramitació en Comissió. En el referit debat quedaran fixades la previsió d’ingressos i la despesa global màxima. Els torns seran de trenta minuts per grup parlamentari i de nou minuts pels consellers generals no adscrits.
Secció segona. De les lleis qualificades
Article 112
1. Els projectes i proposicions de llei qualificades, un cop la Sindicatura els haurà atribuït aquest caràcter d’acord amb la Constitució, es tramitaran pel procediment legislatiu comú. Finalitzat aquest, es procedirà a una votació final en el Ple sobre el conjunt del text, que serà anunciada amb antelació pel Síndic General. La seva aprovació requerirà el vot favorable de la majoria absoluta dels membres del Consell General, feta excepció de les lleis que, segons l’art. 57.3 de la Constitució, requereixen la majoria absoluta dels Consellers Generals elegits en circumscripció parroquial i la majoria absoluta dels Consellers Generals elegits en circumscripció nacional. En aquest cas, la votació serà pública i oral per crida.
2. En cas d’iniciatives legislatives que siguin parcialment qualificades, la votació final prevista a l’apartat 1 es limita únicament a la part qualificada. Per la resta de parts del text és suficient el vot favorable de la majoria simple dels membres del Consell General per a la seva aprovació.
3. Si a un projecte o proposició de llei ordinària li fossin presentades esmenes relatives a matèries reservades a llei qualificada, la Sindicatura no podrà admetre-les a tràmit si prèviament no hagués estat atribuït aquest caràcter al projecte o proposició de llei, sens perjudici que la Sindicatura, a iniciativa pròpia, o a demanda d’una comissió en cas d’esmenes transaccionals, pugui reconsiderar la qualificació inicial a la vista de les esmenes presentades.
Secció tercera. De la legislació d’extrema urgència i necessitat
Article 113
1. Quan el Govern presenti al Consell General un text articulat per ésser aprovat com a llei d’acord amb l’article 60.1 de la Constitució, n’indicarà el seu caràcter d’extrema urgència i necessitat, així com la seva justificació a fi i efecte que la Sindicatura es pugui pronunciar. Les matèries reservades a llei qualificada no poden ésser objecte d’aquest procediment. Qualificat el document per la Sindicatura, el Síndic General convocarà directament el Ple en el termini de quaranta-vuit hores des de la seva recepció.
2. El debat s’iniciarà amb la presentació del text articulat per un membre del Govern i serà ordenat d’acord amb els debats de totalitat. El conjunt del text es sotmetrà a una única votació.
3. Si una cinquena part de Consellers Generals o un Grup Parlamentari discrepés del caràcter d’extrema urgència i necessitat del text proposat pel Govern, pot presentar una moció en aquest sentit abans de l’inici del Ple. En aquest cas, tindrà lloc un debat incidental amb torn a favor i torn en contra. Finit el debat, es votarà la moció presentada. Cas d’ésser aprovada, el text articulat serà tramitat pel procediment legislatiu comú, a menys que el Govern el retiri. Cas de no ésser aprovada, es procedirà al seu debat, d’acord amb el paràgraf segon.
4. Si la Sindicatura no li atorgués el caràcter d’extrema urgència i necessitat, una tercera part dels Consellers Generals pot demanar, dins els termini de 48 hores, el debat incidental regulat en l’apartat 3 d’aquest article. En aquest supòsit, i exhaurit aquest termini, el Síndic convocarà el Ple de manera immediata.
Secció quarta. De les lleis de lectura única
Article 114
Quan la naturalesa d’un projecte o proposició de llei ho aconselli, la seva simplicitat de formulació ho permeti, i no hagin estat presentades esmenes al text, el Consell General, a proposta del Síndic General escoltada la Junta de Presidents, podrà acordar que la iniciativa es tramiti directament davant del Ple per a la seva deliberació i votació en lectura única. En aquest cas, es procedirà a un debat de totalitat i es sotmetrà el conjunt del text a una única votació.
Secció cinquena. De la reforma constitucional
Article 115
1. Els Coprínceps de forma conjunta, o una tercera part dels membres del Consell General podran presentar propostes de reforma constitucional. Aquestes s’adreçaran per escrit a la Sindicatura i, un cop admeses, es tramitaran com a proposicions de llei pel procediment comú.
2. Si el Consell General prengués en consideració la proposició, es constituirà una Comissió especial, de la qual en formaran part, en tot cas, els Presidents de Grup Parlamentari, per elaborar l’informe que es debatrà en el Ple. Finit el debat i la votació de les esmenes, dels vots particulars i del text de l’informe, el Síndic General anunciarà amb antelació la votació sobre el conjunt de la reforma que serà pública i oral per crida. Es considerarà aprovada la reforma pel Consell General si obté el vot favorable de les dues terceres parts dels membres de la Cambra.
Secció sisena. Procediment per a la consolidació de la legislació vigent
Article 116
1. El procediment de consolidació de les lleis té per objecte elaborar un nou text legal que integri la legislació vigent sobre una matèria determinada, amb la finalitat de simplificar l’ordenament jurídic, millorar-ne la qualitat i contribuir a garantir la seguretat jurídica amb un millor coneixement del dret vigent.
2. El procediment de consolidació legislativa és aplicable sobre una matèria quan s’han produït modificacions legals parcials que, per la seva freqüència, diversitat o complexitat, fan aconsellable de consolidar en un únic text la legislació vigent.
3. El procediment de consolidació dóna lloc a un nou text amb valor de llei que substitueix i deroga les lleis que consolida, no podent, en cap cas, modificar la regulació substantiva de la matèria afectada.
4. Els textos consolidats són promulgats i publicats com a lleis, d’acord amb el que estableix l’article 63 de la Constitució. En la publicació d’un text consolidat, se n’ha d’indicar la naturalesa en el títol.
5. La iniciativa del procediment de consolidació correspon únicament al Govern, a un grup parlamentari o a tres consellers generals.
6. El projecte i proposició de consolidació, a més dels requisits que estableixen els articles 92.1 i 103 respectivament, s’ha d’acompanyar, com a document annex, amb la llista de les lleis que consoliden i que han de quedar derogades amb l’aprovació del text consolidat. Una vegada admès a tràmit, el Síndic General n’ordenarà la seva publicació al
Butlletí del Consell General
.
Si durant el mes següent cap Conseller General ni cap Grup Parlamentari hi formulen objeccions, s’entendrà aprovat el projecte o proposició de consolidació. Si, per contra, un Conseller General o un Grup Parlamentari formulés alguna objecció, s’adreçarà per escrit a la Sindicatura, que en donarà trasllat a la Comissió legislativa competent d’acord amb el què disposen els articles 45 i 47.
7. Les objeccions només poden tenir com a objecte:
a) Eliminar incoherències;
b) Eliminar contradiccions;
c) Eliminar redundàncies;
d) Harmonitzar el llenguatge, les denominacions i l’estructura del text;
e) Revisar possibles errades gramaticals.
8. La comissió proposa, si escau, recomanacions de modificació del text en base a les objeccions presentades i sempre dins dels límits inherents a la naturalesa del procediment de consolidació.
9. El text consolidat, serà debatut i aprovat en el Ple pel procediment de lectura única.
Capítol tercer. Dels Tractats internacionals
Article 117
Els Tractats internacionals que hagin de ser aprovats pel Consell General es tramitaran com a projectes de llei, amb les peculiaritats d’aquest capítol, i es consideraran aprovats d’acord amb allò que estableix la Constitució.
Article 118
Les propostes presentades pels Consellers Generals i els Grups Parlamentaris tindran la consideració d’esmenes a la totalitat de devolució, quan refusin l’aprovació del Tractat o bé quan proposin reserves o declaracions no previstes en aquest.
Article 119
En els casos de denúncia previstos en l’art. 64.3 de la Constitució, s’utilitzarà el mateix procediment que en l’article 118.
Article 120
El Consell General suspendrà la discussió sobre l’aprovació d’un Tractat quan aquest hagi estat objecte del requeriment de dictamen previ d’inconstitucionalitat previst a l’art. 101 de la Constitució, i el Tribunal Constitucional l’hagi admès a tràmit. La resolució estimatòria d’inconstitucionalitat farà decaure la seva tramitació.
Títol IV. De l’impuls i control de l’acció política del Govern
Capítol primer. De l’elecció del Cap de Govern
Article 121
Després de cada renovació del Consell General o en els supòsits en què quedi vacant el càrrec de Cap de Govern, la seva elecció es realitzarà d’acord amb les previsions d’aquest Capítol.
Article 122
1. Les propostes de candidat a Cap de Govern han d’ésser presentades, per una cinquena part dels membres del Consell General, davant la Sindicatura dins dels cinc dies següents a la sessió constitutiva. L’escrit de proposta ha de contenir el nom i l’acceptació del candidat, així com la signatura dels Consellers Generals que el presenten. Cada conseller només pot avalar una candidatura. Admeses a tràmit aquelles propostes que compleixen els requisits exigits, la Sindicatura proclamarà els candidats a Cap de Govern.
2. En el termini de vuit dies següents a la sessió constitutiva, es celebrarà la sessió plenària per a l’elecció del Cap de Govern, a la qual seran convocats els candidats que no tinguin la condició de Conseller General.
3. En el supòsit en què quedi vacant el càrrec de Cap de Govern, els terminis anteriors es comptaran des del dia en què s’ha produït la vacança.
Article 123
1. La sessió s’iniciarà amb la lectura per un Secretari dels candidats proclamats i dels Consellers Generals que els presenten.
2. A continuació, cada candidat presentarà, de manera successiva, el seu programa sense límit de temps. Les intervencions seran ordenades segons el nombre de Consellers Generals que el presentin, de major a menor. En cas d’igual nombre, s’ordenaran segons el moment de presentació de la candidatura. Un cop hauran finalitzat les presentacions dels candidats, els Grups Parlamentaris intervindran, per ordre de menor a major nombre de Consellers Generals, durant trenta minuts. A continuació, podran intervenir els Consellers Generals no adscrits per un temps màxim de nou minuts cadascun.
3. Els candidats, si ho sol·liciten, podran intervenir novament durant quinze minuts i, en aquest cas, s’obrirà un nou torn de deu minuts per a cada Grup Parlamentari, i de tres minuts per cadascun dels consellers generals no adscrits.
Article 124
1. La votació dels candidats a Cap de Govern tindrà lloc dins les vint-i-quatre hores següents a la finalització del debat. El Síndic General anunciarà en el Ple, després de la darrera intervenció, l’hora en què es realitzarà la votació.
2. La votació serà pública i oral per crida, i en ella cada Conseller General expressarà el nom del candidat a qui vota o l’abstenció. Un cop celebrat l’escrutini, el candidat que hagi obtingut la majoria absoluta del Consell General serà proclamat Cap de Govern pel Síndic General, qui comunicarà als Coprínceps el nom del candidat elegit.
Article 125
1. En cas que cap dels candidats hagués obtingut la majoria absoluta, el Síndic General fixarà la data per celebrar una segona votació, que haurà de tenir lloc dins dels set dies següents. A aquest efecte, proclamarà com a candidats els dos que hagin obtingut els millors resultats en la primera votació.
2. Els dos candidats proclamats presentaran el seu programa davant el Ple sense límit de temps. A continuació, els Grups Parlamentaris i els consellers generals no adscrits fixaran la seva posició durant quinze i cinc minuts respectivament. Finalitzat el debat, es procedirà a la votació, que serà pública i oral per crida. El candidat que obtingui més vots serà proclamat Cap de Govern. El Síndic General comunicarà als Coprínceps el nom del candidat elegit.
3. En cas que cap candidat assoleixi una majoria de vots s’iniciarà altre cop el procediment establert en els articles 122 i següents d’aquest Reglament.
Capítol segon. De la moció de censura
Article 126
1. La moció de censura ha d’ésser presentada almenys per una cinquena part dels Consellers Generals en un escrit motivat dirigit a la Sindicatura en el qual es farà constar les causes de la moció.
2. La Sindicatura, un cop comprovat que la proposta reuneix els requisits exigits, l’admetrà a tràmit, ho comunicarà al Cap de Govern i als Grups Parlamentaris i als Consellers Generals en un termini no superior a les vint-i-quatre hores, i convocarà, entre el tercer i el cinquè dia posterior a la seva presentació, una sessió del Consell General que tindrà com a únic punt de l’ordre del dia la deliberació i votació de la moció de censura.
Article 127
1. El debat de la moció s’iniciarà amb la seva defensa per part d’un dels signataris en una exposició de trenta minuts, a la qual li seguirà una intervenció del Cap de Govern també de trenta minuts. El Síndic General podrà suspendre la sessió per un termini no superior a les vint-i-quatre hores abans de donar pas a les intervencions dels Grups Parlamentaris, que no podran excedir de quinze minuts. El Síndic General concedirà la paraula als Consellers Generals no adscrits que ho sol·licitin per un màxim de cinc minuts.
2. Finalitzat el debat, es procedirà a la votació, que serà pública i oral per crida. Per tal que la moció de censura prosperi cal el vot favorable de la majoria absoluta del Consell General. Si la moció de censura és aprovada, el cap de Govern cessa.
3. No es pot presentar cap moció de censura abans que hagin transcorregut sis mesos des de la darrera elecció del cap de Govern. Els consellers que hagin presentat una moció de censura no en poden signar cap altra abans que hagi transcorregut un any.
Capítol tercer. De la qüestió de confiança
Article 128
La qüestió de confiança ha d’ésser presentada pel Cap de Govern mitjançant un escrit motivat adreçat a la Sindicatura acompanyat del programa, la declaració de política general o la decisió de transcendència especial que se sotmet al Consell General. Un cop admesa a tràmit, el Síndic General ho comunicarà als Grups Parlamentaris i als Consellers Generals. El Ple per a la seva deliberació i votació tindrà lloc entre el tercer i el cinquè dia a partir de la comunicació.
Article 129
1. El debat de la qüestió de confiança s’iniciarà amb una exposició del Cap de Govern sense límit de temps, acabada la qual el Síndic General podrà acordar la suspensió de la sessió per un termini no superior a les vint-i-quatre hores. El debat seguirà amb la intervenció dels Grups Parlamentaris, per un temps de quinze minuts. El Síndic General concedirà la paraula als Consellers Generals no adscrits que ho sol·licitin per un màxim de cinc minuts.
2. Un cop finalitzat el debat, se sotmetrà a votació la qüestió de confiança. La votació ha d’ésser pública i oral per crida. La confiança s’entendrà atorgada quan obtingui la majoria simple. En cas de no obtenir aquesta majoria el cap de Govern ha de presentar la seva dimissió.
Capítol quart. De les preguntes
Article 130
1. Els Consellers Generals poden adreçar preguntes al Govern sobre temes de política general o bé relatives a un fet, situació o informació concreta, per tal de saber si aquell en té coneixement, i quina posició manté al respecte.
2. Les preguntes s’han de presentar mitjançant un escrit dirigit a la Sindicatura, tot indicant si se sol·licita una resposta oral o escrita. S’entén que la resposta ha d’ésser escrita llevat que es faci constar el contrari. El Govern ha de trametre la resposta escrita en el termini de trenta dies a partir de la seva publicació. Si se sol·licita resposta oral s’entendrà que aquesta ha de tenir lloc davant del Ple.
3. En cap cas s’admetran les preguntes en interès exclusivament privat del formulant o de qualsevol persona.
4. Les preguntes seran admeses a tràmit per la Sindicatura que en manarà la seva publicació immediata.
Article 131
1. En cada període ordinari de sessions es celebraran, com a mínim, quatre sessions específiques de preguntes amb resposta oral del Govern.
2. Les preguntes que sol·licitin una resposta oral, hauran d’ésser incloses en l’ordre del dia del Ple a partir del setè dia de la seva publicació. L’ordre de substanciació es farà d’acord amb l’ordre de prioritat en la presentació.
3. Per a la substanciació, el Conseller General formularà la pregunta que serà contestada per un membre del Govern. El Conseller General disposarà d’un torn de rèplica i en aquest cas el membre del Govern disposarà d’un torn de dúplica. En cap cas el temps total per substanciar una pregunta pot excedir de vuit minuts, dividits en parts iguals. Finida la resposta del membre del Govern, si el Conseller General ho sol·licita, el Síndic General li concedirà la paraula per un minut per repregunta per tal que pugui formular fins un màxim de quatre repreguntes estrictament sobre la mateixa matèria. El Síndic General concedirà la paraula per un minut a la resta de Consellers Generals que ho demanin, per tal que formulin fins a dues repreguntes estrictament sobre la mateixa matèria. El membre del Govern disposarà per a la resposta del mateix temps.
4. Acabada una intervenció, el Síndic General donarà la paraula de manera immediata a qui haurà d’intervenir a continuació o bé passarà a la qüestió següent.
Article 132
En cada període de sessions cadascun dels Grups Parlamentaris té dret a obtenir la declaració d’urgència de tantes preguntes de resposta oral en el Ple com Consellers Generals tinguin adscrits. El mateix dret correspon al Conseller General no adscrit, si no existís Grup Mixt. Les preguntes de les quals se sol·licita declaració d’urgència poden ésser presentades fins a vint-i-quatre hores abans de l’inici del Ple. La publicitat quedarà assegurada per la seva distribució a l’inici de la sessió, sens perjudici de la posterior publicació en el Butlletí del Consell General .
Article 133
1. Les preguntes amb resposta oral poden menar a una moció, congruent amb la pregunta formulada, en què el Consell General manifesti la seva posició. Aquesta moció en cap cas serà de censura al Govern.
2. La moció serà presentada davant la Sindicatura pel Conseller General que ha formulat la pregunta i dos Consellers Generals més, o un Grup Parlamentari l’endemà de la substanciació de la pregunta, i s’inclourà en l’ordre del dia de la sessió següent. El debat i votació es faran d’acord amb allò establert per a les propostes d’acord.
3. Els consellers generals podran presentar-hi esmenes fins a 24 hores abans de l’hora fixada per a començar la sessió següent.
Capítol cinquè. Dels debats sobre l’orientació política del Govern
Article 134
1. Anualment, el Consell General celebrarà un debat sobre l’orientació política global del Govern. El debat s’iniciarà amb la intervenció del Cap de Govern que presentarà l’informe pertinent davant el Ple.
2. Realitzada l’exposició del Cap de Govern, el Síndic General pot suspendre la sessió per un termini no superior a vint-i-quatre hores. Tot seguit, s’obrirà un torn d’intervencions dels Grups Parlamentaris per un temps de trenta minuts per a cadascun. Els Consellers Generals no adscrits podran intervenir en el debat per un temps màxim de nou minuts cadascun. El Cap de Govern i els Ministres podran fer ús de la paraula tantes vegades com ho sol·licitin. Cada intervenció comportarà l’obertura d’un torn de rèplica per un temps proporcional.
3. Finalitzat el debat, el Síndic General fixarà un termini no superior a vint-i-quatre hores per tal que els Grups Parlamentaris o un Conseller General amb la signatura de dos més puguin presentar propostes de resolució que han d’ésser congruents amb la matèria objecte de debat i que no poden incloure una moció de censura.
4. Les propostes admeses es discutiran segons l’ordre de presentació. Podran ésser defensades per un temps no superior als deu minuts per Grup Parlamentari. Els Consellers Generals no adscrits podran defensar, per un temps no superior a tres minuts cadascun, les propostes de resolució admeses. Acabat el torn, cada Grup Parlamentari i els Consellers Generals no adscrits podran indicar la seva posició sobre les altres propostes presentades i precisar el text que sotmeten a votació.
5. Un cop finalitzada la discussió, cada proposta se sotmetrà a votació en el mateix ordre en què han estat exposades. Aprovada una proposta, totes les altres es votaran només en allò que faci referència als punts que no siguin idèntics o que no siguin contradictoris amb aquella.
Article 135
1. Prèvia sol·licitud del Cap de Govern poden celebrar-se debats sobre l’acció política i de govern. També poden sol·licitar-los una cinquena part dels Consellers Generals, cadascun dels quals només en podrà instar un en cada període de sessions. El Síndic General convocarà el Ple a aquests efectes en els quinze dies següents. Igualment podran tenir lloc aquests debats si així ho decideix la Sindicatura d’acord amb la Junta de Presidents, a iniciativa d’un Grup Parlamentari.
2. El debat s’iniciarà en tots els casos amb la intervenció d’un membre del Govern i es realitzarà d’acord amb allò que disposa l’article anterior. En el cas que el debat no sigui a sol·licitud del Cap de Govern, els sol·licitants disposaran d’un torn previ d’intervenció de deu minuts.
Capítol sisè. Dels programes, plans i comunicats del Govern
Article 136
1. Si el Govern envia al Consell General un programa, un pla o una comunicació en relació amb els quals desitgés que el Consell General es pronunciés, la Sindicatura n’ordenarà la publicació o la distribució entre els Consellers Generals i l’inclourà en l’ordre del dia corresponent per ésser debatut en el Ple.
2. El debat s’iniciarà amb la intervenció d’un membre del Govern. Seguidament, podran fer ús de la paraula els Grups Parlamentaris per un temps de quinze minuts, així com els consellers generals no adscrits, que ho sol·licitin, per un temps de cinc minuts.
3. Finit el debat, els Grups Parlamentaris o un Conseller General amb la signatura de dos membres de la Cambra, podran presentar propostes de resolució que seran tramitades d’acord amb les normes del Capítol novè d’aquest Títol.
4. Quan una llei estableix que un nomenament fet pel Govern està subjecte a ratificació per part del Consell General, la Sindicatura n’ordenarà la publicació o la distribució entre els Consellers Generals i l’inclourà en l’ordre del dia del Ple corresponent. La llista subjecta a ratificació es sotmetrà a una votació de totalitat.
5. Quan una llei estableix que una actuació administrativa del Govern està subjecte a un acord previ del Consell General, la proposta subsegüent es tramitarà davant del Ple d’acord amb les normes del procediment legislatiu comú.
Capítol setè. De les sessions informatives
Article 137
1. A petició del Consell General o d’una Comissió, o bé per iniciativa pròpia, el Cap de Govern o qualsevol dels Ministres compareixeran per tenir una sessió informativa davant del Consell General o d’una comissió, prèvia inclusió del tema en l’ordre del dia.
2. La sessió constarà d’una exposició oral del Cap de Govern o d’un dels Ministres. Els Consellers Generals podran formular preguntes o fer observacions. La sessió es clourà amb la resposta del Cap de Govern o del Ministre.
Capítol vuitè. Del control de la legislació delegada
Article 138
1. Quan, d’acord amb allò establert a l’art. 59 de la Constitució, el Govern aprovi un decret legislatiu, aquest serà tramès a la Sindicatura que n’ordenarà la seva publicació al
Butlletí del Consell General
.
2. Si durant el mes següent cap Conseller General ni cap Grup Parlamentari hi formulen objeccions, s’entendrà que el Govern ha exercit correctament la funció legislativa que li havia delegat el Consell General. Si, per contra, un Conseller General o un Grup Parlamentari formulés alguna objecció, s’adreçarà a la Sindicatura, que en donarà trasllat a la Comissió legislativa competent per tal que emeti un informe. Aquest serà debatut i votat en el Ple.
3. Aquest procediment de control no s’aplicarà quan la llei de delegació prevegi un procediment propi.
Capítol novè. De les propostes d’acord
Article 139
1. Un Grup Parlamentari o un Conseller General amb la signatura de dos membres de la Cambra, poden presentar al Ple propostes d’acord sobre matèries no legislatives.
Les propostes seran adreçades per escrit a la Sindicatura que, un cop admeses a tràmit, n’ordenarà la publicació i en trametrà còpia al Govern. Publicada la proposta, s’obrirà un període de quinze dies durant el qual els Grups Parlamentaris i els consellers generals hi podran presentar esmenes. Exhaurit aquest període, s’inclourà en l’ordre del dia del Ple.
2. El debat de les propostes d’acord s’iniciarà amb una exposició d’un dels proposants per un màxim de deu minuts. A continuació s’obrirà un torn exclusivament per als Grups Parlamentaris i els consellers generals que han presentat esmenes i un altre per a aquells que no ho han fet. Un cop finalitzades aquestes intervencions, el Grup Parlamentari o els Consellers Generals proposants indicaran les esmenes que accepten i el text final que sotmeten a votació.
Capítol sisè bis. Dels estats d’alarma i d’emergència
Article 136 bis
1. Quan el Govern declari l’estat d’alarma, ha de trametre immediatament al Síndic General una comunicació acompanyant el decret que hagi aprovat, a l’efecte de notificació. La Sindicatura en dona trasllat als Consellers Generals, que poden demanar la informació i la documentació que considerin procedents.
2. Per prorrogar l’estat d’alarma més enllà del termini de quinze dies que estableix l’article 42 de la Constitució, el Govern ha de sol·licitar autorització al Consell General. Aquesta sol·licitud l’ha d’adreçar al Síndic General abans que finalitzi l’esmentat termini.
3. Els Grups Parlamentaris o un Conseller General amb la signatura de dos membres de la Cambra poden presentar propostes sobre l’abast i les mesures vigents durant la pròrroga fins a dues hores abans de l’inici de la sessió en què s’hagi de debatre la concessió de l’autorització sol·licitada.
4. El debat del Ple s’ajusta a les normes del capítol tercer del Títol II per als debats de totalitat, i s’inicia amb l’exposició per un membre del Govern de les raons que justifiquen la sol·licitud de pròrroga de l’estat d’alarma. A continuació s’obrirà un torn exclusivament per als Grups Parlamentaris i els Consellers Generals que han presentat propostes i un altre per a aquells que no ho han fet.
5. Finalitzat el debat, se sotmeten a votació la sol·licitud i les propostes presentades. La decisió de la Cambra s’ha de notificar tot seguit al Cap de Govern.
Article 136 quater
1. En els supòsits previstos en els dos articles precedents, la petició d’autorització del Govern s’ha de sotmetre immediatament al Ple del Consell General, que s’ha de convocar a tal efecte, fins i tot en període entre sessions.
2. Quan el Consell General està dissolt o ha expirat el seu mandat, les competències que aquest capítol atribueix al Ple són exercides per la Comissió Permanent.
Article 136 ter
1. Quan el Govern vulgui declarar l’estat d’emergència o prorrogar el que ja estigui declarat, ha de sol·licitar la prèvia autorització al Consell General per mitjà d’una comunicació en la qual han de constar els aspectes regulats en la Llei. Aquesta sol·licitud es tramita d’acord amb el que estableix l’apartat 3 i següents de l’article precedent.
2. L’autorització per declarar o prorrogar l’estat d’emergència s’ha de pronunciar expressament sobre el termini, que no pot ser superior a trenta dies, sense perjudici de la possibilitat de pròrrogues, i sobre totes les mesures que proposi el Govern.
Títol V. De la transparència en l’activitat parlamentària
Capítol primer. Principis generals
Article 140
El Consell General ha de fer pública la informació actualitzada relativa a la seva organització, el seu funcionament, les seves activitats i el seu règim econòmic de manera objectiva i fàcilment accessible i comprensible.
Article 141
1. El Consell General ha de facilitar la informació en formats que permetin el tractament de les dades.
2. La informació pot ésser reutilitzada amb qualsevol objectiu lícit amb la condició de no alterar-ne o desnaturalitzar-ne el sentit i amb l’obligació de citar la font de les dades i la data de la darrera actualització.
Capítol segon. Informació i documentació subjecta a transparència
Article 142
El Consell General ha de fer pública, en aplicació del principi de transparència, la informació actualitzada sobre:
a) L’organització del Consell General.
b) Totes les iniciatives parlamentàries i l’estat de la seva tramitació.
c) El compliment de les obligacions pròpies dels consellers generals, d’acord amb el que estableix aquest reglament, i també les retribucions, per tots els conceptes, que perceben com a consellers generals.
d) Les dotacions econòmiques que reben els grups parlamentaris.
e) El currículum polític i professional dels consellers generals comprenent els càrrecs que ostentin en empreses privades, així com les seves activitats professionals.
f) El currículum de les persones proposades per a ocupar càrrecs públics el nomenament dels quals correspon al Consell General.
g) El pressupost del Consell General i la gestió econòmica, comptable, pressupostària i patrimonial.
h) Els contractes susceptibles d’ésser publicats d’acord amb la normativa vigent, les licitacions i els convenis signats pel Consell General.
i) En general, la documentació relacionada amb les activitats subjectes a dret administratiu.
Títol VI. De la reforma del Reglament
Article 143
La reforma d’aquest Reglament es durà a terme exclusivament per iniciativa del Consell General, a proposta de dos Grups Parlamentaris o d’una cinquena part dels Consellers Generals que hauran de presentar a la Sindicatura un text articulat amb les modificacions que es pretenen. La reforma del Reglament es tramitarà d’acord amb el procediment corresponent a les proposicions de llei, sense possibilitat d’intervenció del Govern. Si el Ple la prengués en consideració, es crearà una Comissió especial, presidida pel Síndic General, de la qual en formaran part els membres de la Sindicatura i els Consellers Generals designats pels Grups Parlamentaris d’acord amb allò que disposa l’article 38 d’aquest reglament, amb la finalitat que es respecti la proporcionalitat de la composició de la cambra. En cas de votació els vots es computaran pel sistema ponderat. L’aprovació de la reforma requerirà la majoria absoluta dels membres del Consell General en una votació de totalitat.
jurisprudència.ad