L’ordenament jurídic del Principat es subjecta als principis de legalitat, de jerarquia, de publicitat de les normes jurídiques, de no retroactivitat de les disposicions restrictives dels drets individuals que comportin un efecte desfavorable o estableixin una sanció, de seguretat jurídica, de responsabilitat dels poders públics i d’interdicció de tota arbitrarietat.
Els andorrans tenen el dret de participar en els afers públics per mitjà de representants lliurement elegits. Tenen el dret d’accedir en pla d’igualtat a les funcions i als càrrecs públics, segons les condicions exigides pel Dret.
Tothom contribuirà a les despeses públiques en proporció a la seva capacitat econòmica, mitjançant un sistema fiscal just, establert per la Llei i fonamentat en els principis de generalitat i de distribució equitativa de les càrregues fiscals. L’establiment i l’execució dels pressupostos de les entitats públiques es regiran per principis d’eficàcia i d’economia.
Es reconeix la propietat privada. Només podrà limitar-se, de conformitat a la Llei, per motius d’utilitat pública o d’interès social, i mitjançant una justa indemnització.
L’Administració respectarà el principi del caràcter subsidiari de l’activitat pública respecte a la iniciativa privada. Les administracions públiques limitaran llur activitat als serveis essencials per a la comunitat, procurant en qualsevol cas que llur gestió, quan sigui possible i no impliqui l’exercici de funcions d’autoritat, es porti a terme mitjançant fórmules de gestió indirecta.
Cap norma de rang inferior no podrà, sota pena de nul·litat de ple dret, infringir les regles establertes per una norma superior. En cap cas els jutges, els tribunals, les autoritats o els funcionaris no aplicaran disposicions generals o reglaments que transgredeixin el principi de jerarquia de les normes.
Hom podrà recórrer als principis generals del dret com a mitjà d’interpretació de les normes escrites, o per suplir-les quan faltin.
Les lleis i les normes reglamentàries no obliguen mentre no s’han publicat oficialment. Llevat que la norma no disposi altrament, la seva entrada en vigor es produeix al cap de quinze dies de ser publicada íntegrament al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra .
En l’acompliment de llurs actes individuals o particulars, totes les autoritats han de respectar les normes de caràcter general, àdhuc aquelles que emanin d’autoritats inferiors.
La jurisdicció administrativa i fiscal controlarà la subjecció al Dret en l’exercici de la potestat reglamentària per part del Consell Executiu, la subjecció al Dret en l’activitat de l’Administració pública enumerada a l’article 13 del Codi, així com la subjecció als fins que legitimen la dita activitat.
L’Administració pública és el conjunt d’institucions, organismes i persones per mitjà dels quals el poder executiu general i les autoritats locals garanteixen l’execució de les normes jurídiques i el funcionament dels serveis públics.
Constitueixen l’Administració pública:
Les corporacions locals estan també constituïdes per administracions jerarquitzades i especialitzades, sota l’autoritat de llurs propis òrgans. Aquestes administracions només resten sotmeses a les autoritats superiors pel que fa als controls establerts per la llei.
Les Autoritats i els funcionaris vetllaran sempre per l’interès general. Els fets i les raons que motivin els actes de l’Administració han d’ésser sempre presentats de manera exacta.
La desviació de poder, entesa com la utilització de competències administratives per a finalitats altres que aquelles que els han estat atribuïdes per l’ordenament jurídic, serà motiu de nul·litat dels actes i de responsabilitat per a autoritats i funcionaris.
Les Autoritats i els funcionaris garantiran el funcionament continuat i regular dels serveis públics.
L’Administració pública està sotmesa al Dret. Dins el marc de les competències creades per l’ordenament jurídic i de les condicions previstes per a l’exercici d’aquestes competències, l’Administració té la iniciativa de les decisions a prendre i pot apreciar l’oportunitat de la seva acció.
Tothom és igual davant l’Administració pública, sense que pugui ésser establerta cap discriminació per raó de naixença, de raça, de sexe, de religió, d’opinions o de qualsevol altra consideració personal o social. L’Administració ha de tractar tots els ciutadans amb igualtat, objectivitat, neutralitat i imparcialitat. Els serveis administratius no poden comportar cap altra remuneració que la que autoritzin les lleis i els reglaments.
Cap autoritat administrativa ni cap funcionari no té altres poders o competències que els que li són conferits per la llei o que li són delegats de conformitat amb la llei.
Els actes administratius es presumeixen vàlids i són executoris, sense perjudici dels recursos administratius o jurisdiccionals de què disposen els administrats contra les actuacions administratives que lesionin llurs drets o llurs interessos legítims. La subjecció al dret en l’exercici de les facultats reglamentàries i en l’activitat de l’Administració serà controlada per la jurisdicció administrativa i fiscal.
Tot agent de l’Administració pública és responsable davant els seus superiors de l’acompliment del seu servei. Està sotmès al poder disciplinari, però només pot ésser sancionat per l’autoritat determinada per la llei, segons un procediment que garanteixi l’audiència i la defensa de l’interessat, i amb les sancions establertes per una norma jurídica preexistent.
La llei establirà procediments de reclutament que proporcionin a l’Administració funcionaris i agents amb totes les garanties d’aptitud i de competència. Aquests procediments tindran igualment per objecte garantir la igualtat d’accés als càrrecs públics tenint en compte els mèrits, els títols i la capacitat de cadascú. La Llei determinarà les condicions en què podran ésser reclutades les persones que no gaudeixin de la nacionalitat andorrana.
Tot funcionari està obligat als deures de diligència i de reserva. Els funcionaris estan sotmesos a les mateixes lleis civils i penals que els altres ciutadans. La Llei pot tipificar delictes especials per reprimir les faltes particularment greus que presentin un lligam amb la funció.
L’Administració és responsable dels perjudicis patrimonials que pogués ocasionar. Aquesta responsabilitat és exigible d’acord amb allò que estableix el Capítol V del present Codi.
Els conflictes d’atribucions que oposin diversos òrgans d’una mateixa Administració han de ser resolts pel superior jeràrquic comú. Els conflictes d’atribucions entre els ministres han de ser resolts pel cap de Govern.
Els actes administratius, els efectes dels quals depenguin de la manifestació de voluntat d’una autoritat, col·legial o personal, o del seu consentiment o acord, o que siguin preparatoris de contractes o d’altres actes administratius, estan sotmesos a les regles generals del present Capítol. Les lleis i els reglaments poden establir regles particulars per a certes categories d’actes o per a certs actes que no siguin contràries a les regles del present Codi.
Dins el marc de l’organització administrativa jerarquitzada, els superiors poden donar ordres o instruccions de servei a llurs subordinats. Les mesures d’ordre interior no tenen efectes directes sobre els administrats. Si una ordre o una instrucció contenia disposicions en virtut de les quals es generessin obligacions per als administrats, aquesta disposició només seria vàlida si reunia les condicions de l’acte reglamentari corresponent.
Per a ésser vàlids, els actes administratius han d’haver estat dictats en virtut d’una competència segons dret i per una autoritat o agent que tingui regularment atribuïda aquesta competència.
No pot dictar-se vàlidament cap acte administratiu abans que el seu autor no tingui regularment atribuïda la competència per a fer-ho. Tampoc no pot dictar-se vàlidament després de la cessació oficial de les funcions del seu autor. Els actes que comportin atribució o cessació de competència han d’ésser publicats.
Tota autoritat, sense perjudici del poder discrecional de la tria de l’objecte i del moment de les seves decisions, ha d’exercir les seves competències. La passivitat o la inacció administrativa poden ésser constitutives d’il·legalitat i generar responsabilitat administrativa. En els supòsits en què l’autoritat administrativa no tingui prescrit cap termini per a prendre les mesures d’execució de les lleis i dels reglaments, la seva inacció no ha de prolongar-se més enllà d’un període raonable.
El titular d’una competència només pot delegar-ne les funcions si la norma jurídica que li atribueix la competència no en prohibeix la delegació. En cap cas són delegables les funcions sobre les competències següents:
Per regla general, només es produeixen delegacions de signatura. La delegació és feta a una persona nominalment designada. El delegat és habilitat per a signar els actes o per a prendre decisions en lloc del delegant. Aquest conserva el poder d’avocar els afers inclosos en la delegació. El delegant resta responsable dels actes dictats pel delegat. Excepcionalment, i dins els casos previstos per la norma que autoritza la delegació, es poden produir delegacions de poders administratius. La delegació és feta al titular d’una funció i beneficia els titulars successius de la funció mentre no s’hi posi fi. El delegant transmet al delegat l’exercici d’algunes de les seves competències i no pot avocar afers inclosos dins el marc de la delegació. El delegat esdevé responsable dels actes per ell dictats. El delegant pot tanmateix controlar la seva acció. El delegant pot en tot moment posar fi a les delegacions que hagi establert.
Abans de prendre una decisió, poden ésser prescrits determinats actes preparatoris a fi de fornir a l’Administració elements de judici o de conferir una garantia als administrats. Sense que aquesta enumeració sigui limitativa, els actes preparatoris poden consistir en la consulta de persones o d’organismes qualificats, investigacions, audiència dels interessats, etc. Si aquests procediments són establerts en interès de particulars, aquests han d’ésser informats amb precisió dels dies, llocs i objecte de la consulta i han de poder presentar degudament llurs observacions. En el cas que les formalitats prescrites hagin estat omeses o s’hagin portat a terme de forma irregular, l’acte serà anul·lat quan hom pugui pensar raonablement que la decisió hauria pogut ésser diferent si l’Administració hagués respectat aquelles formalitats.
Les deliberacions dels òrgans col·legials han de realitzar-se en les formes prescrites per les lleis, els reglaments i els costums que en regulen l’organització i el funcionament. Sense perjudici d’aquestes regles particulars, hauran de respectar-se les regles següents:
Els actes administratius han d’ésser escrits, i datats i signats per l’autoritat competent.
Els actes administratius han d’ésser obligatòriament motivats quan produeixin un efecte desfavorable a aquells a qui s’apliquen i quan, tot i produir un efecte favorable, s’apartin d’altres decisions precedentment adoptades en supòsits semblants. La motivació ha de comportar l’enunciat de les consideracions de dret i de fet que constitueixen el fonament de la decisió.
No obstant les disposicions de l’article 37, el silenci guardat per l’Administració sobre una sol·licitud que li ha estat feta pot tenir valor de decisió:
Les dades contingudes en l’acte administratiu gaudeixen de presumpció d’exactitud. En cas de recurs, la prova de la inexactitud ha d’ésser aportada pel recurrent. L’Administració sempre pot corregir els errors materials que siguin advertits. Aquestes correccions no poden modificar en cap mesura el contingut, el sentit o l’abast de l’acte.
L’accés a la informació pública es regeix per les disposicions de la Llei de transparència, accés a la informació pública i govern obert i per la normativa específica que resulti d’aplicació.
Tota decisió ha d’ésser exempta de vici. La voluntat de l’autoritat administrativa no ha d’haver estat provocada per l’engany o per la violència. Tampoc no ha de contenir errors de dret o de fet.
Els actes administratius no poden, en principi, produir efectes que es remuntin a una data anterior a llur promulgació. L’acte administratiu existeix i entra en vigor a partir del moment en què ha estat realitzada la manifestació de voluntat de l’autoritat administrativa que el dicta. Aquesta manifestació de voluntat és normalment certificada per la signatura de l’acte.
L’eficàcia de l’acte respecte a aquells a qui s’aplica està condicionada per l’acompliment regular de mesures de publicitat destinades a fer conèixer oficialment l’acte als interessats i a fer-lo executori. Aquestes mesures són: la publicació, pel que fa a les normes reglamentàries la notificació, pel que fa als actes individuals.
La mesura de publicitat ordinària és la publicació en el Butlletí Oficial. A més a més, podrà utilitzar-se la publicació tradicional per edictes o qualsevol altre procediment expressament establert per una norma.
Són nuls de ple dret els actes administratius:
Els actes administratius regularment dictats i publicats o notificats són executoris, llevat que estiguin sotmesos a condició o a una ulterior aprovació, s’imposen tant a les autoritats administratives i judicials com als administrats. Han d’ésser obeïts per tots aquells a qui imposin obligacions. La interposició de qualsevol recurs no suspendrà l’execució de l’acte impugnat. Això no obstant l’Autoritat que hagi de resoldre el recurs podrà suspendre l’execució de l’acte recorregut en el cas que l’execució pogués causar perjudicis de difícil o impossible reparació o quan es tracti d’actes nuls de ple dret.
Són òrgans competents per decidir l’execució forçosa dels actes administratius que siguin executoris i per dictar la provisió de constrenyiment:
L’adjudicació de tots els contractes d’obres, de subministraments i de gestió de serveis públics que celebra l’Administració tindrà lloc amb respecte dels principis de publicitat i concurrència. S’exceptuen d’aquesta regla els supòsits en què es requereixi una qualificació especial, i els contractes de petita quantia. Els contractes que transgredeixin la prescripció de l’apartat anterior seran nuls, llevat que motius d’urgència i d’extrema necessitat en justifiquin l’adjudicació sense formalitats prèvies.
Les formalitats a acomplir per a les subhastes, licitacions, concursos i anuncis d’ofertes, així com els casos en els quals caldrà emprar cada un d’aquests procediments, seran fixats prèviament per l’autoritat competent.
Els dubtes i qüestions litigioses relatius a la interpretació, modificació o resolució dels contractes d’obres, subministraments o serveis públics seran resolts per l’administració contractant. Les decisions d’aquesta podran ésser objecte de recurs davant la jurisdicció administrativa i fiscal.
Els contractants tindran dret a ésser indemnitzats pels perjudicis que els siguin causats per les mesures o decisions de caràcter general que afectin de manera greu un element del contracte, així com pels que puguin resultar de fets nous, estranys a la voluntat de les parts i que comportin una alteració de les condicions econòmiques previstes per a llur execució.
Sense perjudici del dret d’indemnització previst pels articles precedents, els titulars de convenis d’obres públiques i els concessionaris de serveis públics estan obligats a garantir l’execució de llurs obligacions sense cap interrupció.
Qualsevol fet, acció o omissió d’una de les administracions públiques esmentades a l’article 13 d’aquest Codi, que produeixi un dany, si és susceptible d’originar responsabilitat administrativa d’acord amb l’article 63, obliga l’administració responsable a reparar el perjudici causat. Per a donar lloc al dret a la reparació, el perjudici ha d’ésser cert, avaluable econòmicament, ha de poder-se individualitzar en una persona o grup de persones, i ha de lesionar una situació protegida pel dret. Si el dany té l’origen en un fet dolós o en una negligència greu imputable directament a una autoritat, funcionari o agent, i aquest fet o negligència pot deslligar-se de la funció, podrà exigir-se la responsabilitat personal del seu autor per la via civil. Si l’Administració pública actua en relacions de dret privat, respondrà directament i per la via civil dels danys i perjudicis causats per les seves autoritats, funcionaris o agents, i les actuacions de tots ells seran considerades actes propis de l’Administració pública. Llevat de disposició contrària, l’Administració pública no respondrà dels danys causats pels titulars de concessions administratives, ni dels ocasionats pels contractistes que executin obres, serveis o subministraments per a l’Administració.
Constitueixen causes de responsabilitat administrativa:
Per al càlcul de la indemnització hom tindrà en compte la situació tal com estava abans de produir-se el fet danyós. El perjudici serà avaluat a la data en què tingui lloc la reparació. La indemnització ha de cobrir exactament el perjudici causat, ha de compensar el dany sofert per la víctima i no ha de produir un enriquiment d’aquesta.
La reclamació ha de presentar-se davant l’Administració responsable. El dret a reclamar prescriu en el termini d’un any a comptar de la data en què es produí el fet, l’acció o l’omissió que el motiva. La reclamació se sotmetrà a les regles establertes en el Capítol VII d’aquest Codi. Contra la decisió de l’Administració responsable podrà interposar-se recurs administratiu, d’acord amb el Capítol VIII d’aquest Codi, recurs que serà requisit necessari per a l’accés a la via jurisdiccional.
La jurisdicció administrativa i fiscal és, en tot cas, competent per a entendre de l’acció de responsabilitat administrativa si el perjudicat no obtingués satisfacció per la via administrativa.
Si l’Administració pública estima que el fet danyós està deslligat en tot o en part del servei i que és personalment imputable a l’autoritat, funcionari o agent que n’és l’autor, per raó de dol o negligència greus, pot demanar a la jurisdicció administrativa i fiscal que l’emplaci com a part en el judici, per tal que se sotmeti a la Sentència. Si l’Administració pública és condemnada sense haver emplaçat l’autoritat, funcionari o agent a què es refereix el paràgraf precedent, podrà repetir contra ell per mitjà d’una acció de rescabalament. Aquesta acció serà plantejada davant la jurisdicció administrativa i fiscal.
Si una autoritat, funcionari o agent és perseguit per la víctima d’un dany davant la jurisdicció civil, i estima que els fets que li són imputats donen lloc a responsabilitat d’una Administració pública, ha de plantejar l’excepció d’incompetència de jurisdicció.
Els béns de les persones públiques andorranes, general i locals, es classifiquen en béns de domini públic o béns públics, i béns de domini privat o patrimonials. Són béns de domini públic els béns de les persones públiques andorranes afectats a l’ús públic, almenys tàcitament, o a un servei públic com a element essencial d’aquest, o al foment de la riquesa nacional, i aquells als quals una llei atribueixi expressament aquest caràcter. Pertanyen també al domini públic els béns mobles que integren el patrimoni artístic, històric o documental en possessió de l’Administració pública. Les disposicions del present capítol no són aplicables als béns pertanyents als Coprínceps o a l’Església.
Els béns de domini públic perdran aquesta qualitat i seran integrats en el patrimoni privat de les persones públiques de què es tracti:
Els béns patrimonials adquiriran la qualitat de béns de domini públic:
Sense necessitat de cap acte formal, tindran la consideració de béns de domini públic els béns adquirits per via d’usucapió per les persones públiques, quan vinguin essent destinats a l’ús o al servei públic durant els terminis de prescripció.
Els béns adquirits per expropiació forçosa es consideraran afectats als fins dels organismes o serveis que hagin originat la declaració d’utilitat pública o d’interès general.
El Consell General i el Consell Executiu, els Comuns i els Quarts tenen plena capacitat per a adquirir per tots els mitjans jurídics i posseir béns de tota mena, i per a exercitar els recursos i les accions que calguin en defensa de llurs drets.
Els béns vacants pertanyen a l’Estat, en qualitat de béns patrimonials. La declaració de vacança o abandó correspon a la jurisdicció civil mitjançant un procediment abreujat que, en tot cas, comprendrà les fases següents:
Les institucions enumerades a l’article 75 i les administracions públiques amb personalitat jurídica podran adquirir béns a títol gratuït sense cap restricció. Tanmateix, si l’adquisició estigués sotmesa a condicions o a modalitats oneroses, l’acceptació només serà possible previ expedient en el qual es demostri que el valor del gravamen no ultrapassa el valor del bé adquirit. L’acceptació d’herència s’entendrà sempre a benefici d’inventari.
Les adquisicions a títol onerós estaran sotmeses a regles de publicitat i concurrència i es desenvoluparan segons els procediments previstos per a la contractació administrativa. Tanmateix, i encara que no sigui utilitzat el procediment d’expropiació, el Consell General, el Consell Executiu, i els Comuns i Quarts podran prescindir del procediment de contractació i autoritzar l’adquisició directa d’immobles o de terrenys en els quals s’hagi de construir, quan l’adquisició sigui feta atenent a les particularitats del bé, quan les necessitats del servei públic ho exigeixin o quan l’operació hagi d’ésser efectuada amb extrema urgència.
Els béns de domini públic són inalienables, imprescriptibles i inembargables mentre conservin aquest caràcter.
L’alienació de béns immobles requerirà la prèvia declaració d’alienabilitat i es realitzarà mitjançant subhasta pública. Correspon al Consell General, als Comuns i als Quarts la declaració d’alienabilitat dels béns immobles no afectats al servei públic i la utilització dels quals per a aquests fins no prevegi a curt termini.
Els béns immobles patrimonials declarats alienables en les condicions previstes a l’article precedent, podran ésser permutats per altres d’aliens, prèvia taxació pericial i a condició que la diferència de valor entre els béns permutats no sigui superior al cinquanta per cent del que el tingui més elevat.
Els béns la utilització o l’explotació pública dels quals no sigui previsible poden ser cedits temporalment i gratuïtament a altres administracions públiques o entitats del sector públic, a l’efecte de destinar-los o cedir-los al seu torn a entitats o societats participades per aquestes administracions o entitats, sempre que sigui per a fins d’utilitat pública o social o per a projectes estratègics que hagin estat declarats d’interès nacional. Sense perjudici de les disposicions establertes a la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, pels projectes declarats d’interès nacional, per poder cedir o destinar els béns en les condicions establertes al paràgraf anterior, caldrà l’autorització del Consell General si es tracta de béns de titularitat del Govern, del Consell del Comú, si es tracta de béns de titularitat dels Comuns i de l’òrgan sobirà dels Quarts si es tracta de béns titularitat dels Quarts.
No es podran crear càrregues que gravin els béns i drets patrimonials sinó en les condicions requerides per a llur alienació.
La utilització dels béns afectats a serveis públics estarà sotmesa a les regles pròpies d’aquests serveis, així com a les regles establertes per les autoritats i els funcionaris que en siguin responsables.
Els béns patrimonials han de ser explotats cercant la millor rendibilitat i mitjançant les formes usuals de la pràctica civil i mercantil. Tanmateix, els contractes d’explotació dels béns patrimonials se sotmeten als procediments de publicitat i concurrència i s’atorguen mitjançant subhasta o concurs públics, a excepció dels supòsits en què, per raó de les particularitats del bé, la limitació de la demanda o la singularitat de l’operació, sigui procedent l’adjudicació directa. En tot cas, les circumstàncies determinants de l’adjudicació directa s’han de motivar suficientment mitjançant una memòria justificativa i acreditativa en l’expedient. Cal informar al Consell General de les adjudicacions directes acordades en mèrits del present article, en el termini de 48 hores a partir de la decisió d’adjudicació i publicar-les al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra .
L’Administració podrà procedir a la delimitació entre els béns que li pertanyen i els béns pertanyents a tercers quan els límits siguin imprecisos o apareguin indicis d’usurpació. La delimitació es farà mitjançant un procediment administratiu que comporti l’audiència dels interessats. Un cop indicat aquest procediment administratiu de delimitació, no es podrà iniciar cap procediment judicial amb el mateix objecte, ni seran admesos interdictes sobre l’estat possessori de les finques, fins al terme del procediment de delimitació.
El Consell General i el Consell Executiu, els Comuns i els Quarts podran recuperar per ells mateixos la possessió de llurs béns de domini públic a qualsevol moment. Podran recuperar els béns de domini privat dins el termini d’un any a partir de la data de la usurpació. Passat aquest termini, hauran d’exercitar l’acció reivindicatòria davant els tribunals ordinaris. No s’admetran interdictes contra les actuacions de l’Administració en aquesta matèria.
Els particulars que per les informacions donades o de qualsevol altra manera hagin ajudat les persones públiques a recuperar llurs béns, seran recompensats de la manera que reglamentàriament es determini i sense que el valor de la recompensa pugui superar el deu per cent del valor del bé recuperat.
El Consell General, el Consell Executiu, els Comuns i els Quarts aixecaran un inventari dels béns de domini públic i patrimonials que comprendrà especialment les construccions i terrenys adjacents i els béns mobles de caràcter històric, documental, artístic o de valor econòmic considerable.
L’extinció dels drets constituïts sobre els béns de domini públic en virtut de permís, autorització, concessió o de qualsevol altre títol i de les situacions possessòries que en siguin conseqüència, tindrà lloc per via administrativa prèvia instrucció d’un expedient en el curs del qual els interessats hauran d’ésser escoltats. Seguint les regles jurídiques aplicables, l’interessat tindrà o no dret a indemnització.
Els funcionaris encarregats de la gestió dels béns de les persones públiques que, per dol o per negligència, hagin estat a l’origen de la pèrdua o de la degradació d’aquests béns respondran davant l’Administració del dany o perjudici sofert per aquesta. Aquesta responsabilitat se substanciarà en un procediment administratiu independent o en un procediment disciplinari. L’Administració podrà rescabalar-se del dany a partir del sou o del patrimoni del funcionari, sense perjudici de recurs per part d’aquest davant la jurisdicció administrativa i fiscal.
Els particulars que per dol o per negligència ocasionin danys als béns de domini públic o els usurpin, seran castigats amb una multa l’import de la qual s’elevarà al doble del perjudici causat o del valor del bé usurpat, sense perjudici de la reparació del dany o de la restitució del bé.
Quan els fets a què es refereixen els articles anteriors constitueixin infraccions de caràcter penal, els procediments administratius restaran en suspens mentre aquella jurisdicció no es pronunciï.
La utilització dels béns afectats a un ús públic serà considerada:
L’ús comú especial dels béns de domini públic podrà ésser sotmès a una llicència ajustada a la naturalesa del bé, als actes de la seva afectació i de la seva obertura a l’ús públic i als preceptes de caràcter general. Les autoritzacions seran atorgades directament, llevat que, per alguna circumstància, llur nombre hagi d’ésser limitat; en aquest cas seran concedides per via de licitació, i si això no fos possible perquè tots els candidats reunissin les mateixes condicions, mitjançant sorteig. Les autoritzacions concedides atenent consideracions personals del subjecte o les concedides en nombre limitat, no seran transmissibles.
Les utilitzacions privatives del domini públic que no requereixin la realització d’obres de caràcter permanent seran objecte de permisos d’ocupació temporal que l’Administració podrà revocar en tot moment sense indemnització per a l’ocupant. Quan hi hagi diversos candidats a l’ocupació temporal, la concessió es farà seguint les regles de publicitat i concurrència.
Les ocupacions privatives de domini públic que requereixin la realització d’obres de caràcter permanent seran objecte de concessió administrativa pel procediment de competència de projectes i per un temps limitat que no podrà ultrapassar els noranta-nou anys. La concessió no afectarà el dret de propietat i haurà de respectar els drets de tercers, i comporta, encara que no sigui explicitat, la facultat de l’Administració de rescatar-la abans del seu venciment si hi ha raons d’interès públic que ho justifiquin. L’Administració haurà de reparar els danys causats al concessionari, llevat que aquest no sofreixi cap perjudici.
Els béns comunals, siguin o no afectats a l’ús públic o a un servei públic, o al foment de la riquesa nacional, estaran sempre sotmesos al règim jurídic dels béns de domini públic. La utilització dels béns comunals pot ésser objecte d’expropiació per a ésser afectada a un servei públic. Acabada aquesta afectació la seva utilització retornarà al titular del bé comunal. La utilització de béns comunals per a la realització de projectes d’interès nacional o plans sectorials d’incidència supracomunal és objecte de cessió al Govern, en els termes previstos en la legislació urbanística. Sense perjudici dels drets adquirits, l’ús privatiu dels béns comunals ha de ser objecte de concessió administrativa, que no pot excedir el termini màxim de noranta-nou anys. Es podran permutar porcions de territori comunal amb porcions de territori privat o comunal, prèvia taxació judicial i mitjançant expedient amb informació pública i a condició que la diferència de valor entre els béns permutats no sigui superior al cinquanta per cent del que el tingui més elevat.
Qualsevol procediment establert per normes de rang inferior a la llei ha de respectar les disposicions d’aquest capítol, excepte en el cas que desenvolupi un procediment especial establert en una altra llei.
El procediment administratiu pot ésser iniciat a iniciativa de l’Administració o de persona interessada. Es considera persona interessada:
Els interessats amb capacitat d’obrar podran actuar per mitjà de representant. Les actuacions administratives s’entendran amb el representant quan així ho sol·liciti l’interessat. Per a formular reclamacions, desistir d’instàncies i renunciar a drets en nom d’altri, caldrà acreditar la representació mitjançant document públic, document privat amb signatura notarialment legitimada i, si fa al cas, legalitzada, o poder “apud acta”. Per als actes o gestions de pur tràmit, la representació es presumirà. Quan un escrit estigui signat per diversos interessats, les actuacions a les quals doni lloc l’escrit s’entendran amb el primer signatari, tret del cas que en l’escrit s’expressi altrament.
Llevat que les disposicions en vigor disposin altrament, tota sol·licitud ha d’ésser formulada per escrit i ha d’anar datada i signada per l’interessat o pel seu representant. El sol·licitant, eventualment, haurà d’aportar una prova de la representació de la sol·licitud i de la data. L’Administració té l’obligació de lliurar-li els acusaments de recepció, rebuts, certificats d’inscripció o qualsevol altre document necessari a aquest efecte. Els interessats en un expedient administratiu tindran dret a conèixer, en qualsevol moment, l’estat de la seva tramitació, i a tal fi podran sol·licitar l’oportuna informació prop de les oficines corresponents. Els interessats podran sol·licitar que els sigui expedida còpia certificada de qualsevol extrem concret contingut en l’expedient. L’expedició d’aquestes còpies no podrà ésser negada quan hagi recaigut resolució en l’expedient. A la presentació d’un document, els interessats hi podran acompanyar una còpia amb la finalitat que l’Administració, prèvia la corresponent comprovació, els retorni l’original. Els interessats podran sol·licitar el desglossament dels documents que presentin i llur devolució, cosa que acordarà el funcionari que instrueixi el procediment, el qual en deixarà nota o testimoni en l’expedient. Si es tracta d’un document acreditatiu de la representació i el poder fos de caràcter general per a d’altres qüestions, el desglossament d’aquest i la seva devolució a l’interessat haurà d’acordar-se en el termini de tres dies.
La sol·licitud ha de contenir les raons o motivacions de dret o de fet en les quals es fonamenta. La motivació ha d’ésser presentada de manera precisa i explícita a fi que l’Administració estigui en condicions de decidir amb ple coneixement de causa.
La sol·licitud ha d’anar acompanyada dels corresponents documents annexos o de les justificacions necessàries, de què el sol·licitant pugui disposar. Quan en qualsevol moment es consideri que algun dels actes dels interessats no reuneix els requisits necessaris, l’Administració ho posarà en coneixement del seu autor, atorgant-li, per a complimentar-los, un termini que no podrà excedir els deu dies.
La sol·licitud ha d’ésser presentada a l’autoritat competent per a prendre la decisió d’acord amb les normes vigents i dins els terminis establerts. L’Administració pública determinarà les oficines o serveis als quals els interessats s’hauran d’adreçar, segons la naturalesa i l’objecte de l’afer.
Quan una autoritat es consideri incompetent per a entendre en una sol·licitud rebuda, la traslladarà a l’autoritat que consideri competent tot informant l’interessat d’aquest trasllat. Els conflictes d’atribucions seran resolts segons les disposicions de l’article 26 del present Codi.
L’autoritat o funcionari en el qual es doni alguna de les circumstàncies que es detallen en el paràgraf següent, s’abstindrà d’intervenir en el procediment i ho comunicarà al seu superior immediat, el qual resoldrà allò que sigui adient. Són motius d’abstenció:
En els casos previstos a l’article anterior podrà promoure’s recusació en qualsevol moment de la tramitació de procediment davant el mateix funcionari o el seu superior immediat. La recusació es plantejarà mitjançant escrit en el qual es detallarà la causa o causes en què es fonamenta. L’endemà, el recusat manifestarà al seu superior immediat si concorre o no en ell la causa al·legada. En el primer cas, el superior acordarà tot seguit la substitució. Si hom nega la causa de recusació, el superior resoldrà en el termini de tres dies, previs els informes i les comprovacions que consideri adients. Contra les resolucions adoptades en aquesta matèria, no hi cap la interposició de recurs, sense perjudici, però, d’al·legar la recusació en el moment d’interposat el recurs administratiu o jurisdiccional, segons que sigui procedent, contra l’acte amb el qual es conclogui el procediment.
En el curs de la instrucció, l’interessat haurà d’aportar a l’Administració, dins els terminis fixats, tots els documents, informacions, proves i indagacions que esdevinguin necessaris.
Si durant la instrucció d’un procediment que no hagi gaudit de la publicitat en forma legal, s’adverteix l’existència d’interessats que ostentin drets que puguin resultar directament afectats per la resolució i que no hagin comparegut en el procediment, es comunicarà a aquestes persones la tramitació de l’expedient.
En el curs de la instrucció, l’Administració pot adoptar les mesures conservatòries i les mesures provisòries necessàries per a salvaguardar la decisió que ha de prendre. Aquestes mesures no prejutjaran la decisió definitiva. Seran prohibides les mesures que ocasionin un perjudici irreparable als interessats o que comportin violació de drets garantits per la llei.
Acabada la instrucció de l’expedient es notificarà als interessats que disposen d’un termini de deu dies per a informar-se de l’estat del mateix expedient, per al·legar allò que estimin pertinent i per a presentar els documents i justificacions que creguin necessaris per a la resolució de l’afer. Es podrà prescindir d’aquest tràmit quan no es recullin en l’expedient ni siguin tinguts en compte en la resolució altres fets o al·legacions i proves que els adduïts per l’interessat.
D’acord amb l’article 32 del present Codi, l’Administració que hagi estat objecte d’una sol·licitud ha de prendre, en principi, una decisió i notificar-la al sol·licitant, dins els terminis establerts per les lleis o pels reglaments. Si l’Administració refusa o negligeix de respondre, el seu silenci produirà els efectes previstos a l’article 39. El termini de dos mesos que confereix al silenci de l’Administració el sentit d’una decisió tàcita de refús pot ésser prorrogat d’acord amb l’article 113.
Qualsevol interessat pot desistir de la seva petició o renunciar al seu dret. Si la sol·licitud fos formulada per dos o més interessats, el desistiment o la renúncia afectarà solament els qui l’hagin formulat. L’Administració es limitarà a acceptar el desistiment o la renúncia i dictarà resolució declarant el procediment acabat, llevat del cas que tercers interessats hagin comparegut en el procediment i en demanin la continuació dins el termini de deu dies des que se’ls notificà el desistiment. Si la qüestió suscitada en el procediment comportés un interès general, l’Administració podrà seguir el procediment privant la decisió de tot efecte davant els interessats.
Quan un expedient estigui paralitzat per causa imputable a l’administrat, l’Administració advertirà a aquest darrer que, transcorreguts dos mesos, es produirà la caducitat del dit expedient i s’arxivarà. No s’aplicarà aquesta regla quan hi hagi tercers interessats en l’expedient que en demanin la continuació dins el termini de deu dies des que se’ls notifiqui la resolució de caducitat.
Qualsevol persona subjecta a un expedient sancionador té els drets següents:
La resolució del recurs ha de decidir sobre totes les qüestions que plantegi, encara que no hagin estat al·legades per les persones interessades; en aquest darrer cas, se’ls ha de donar un tràmit d’audiència prèvia per un termini de deu dies hàbils. No obstant això, la resolució ha de ser congruent amb les peticions formulades per la persona que recorre, la qual no pot veure empitjorada la seva situació com a conseqüència del recurs.
Transcorregut un termini de dos mesos des de la interposició del recurs administratiu sense que s’hagi notificat la corresponent resolució, el recurs es considerarà desestimat i quedarà oberta la via jurisdiccional.
La interposició prèvia d’un recurs administratiu és un requisit necessari per tenir accés a la via jurisdiccional. S’exceptuen d’aquesta disposició, i són, doncs, directament impugnables en via jurisdiccional, els actes següents:
Contra la desestimació, expressa o presumpta, d’un recurs administratiu, les persones interessades poden interposar recurs davant de la jurisdicció administrativa, en la forma i els terminis establerts per la Llei que regula el procediment davant d’aquesta jurisdicció.
Quan en un recurs administratiu o jurisdiccional es formulin al·legacions que afectin terceres persones o quan la resolució pugui perjudicar-les en llurs drets o interessos, es donarà trasllat del recurs a aquestes persones, atorgant-los un termini de tretze dies perquè presentin les al·legacions que estimin adients en defensa de llurs drets.
La interposició de qualsevol recurs no implica la suspensió de l’acte impugnat, però l’autoritat a la qual competeixi la seva resolució podrà acordar-la d’ofici o a instància de part, sempre que l’execució de l’acte recorregut pogués causar perjudicis d’impossible o de difícil reparació o que l’acte s’impugni per les causes de nul·litat de ple dret.
L’Administració, llevat de precepte contrari, podrà atorgar, a petició dels interessats, una pròrroga dels terminis establerts, sempre que aquesta no excedeixi la meitat dels referits terminis, si les circumstàncies ho aconsellen i amb aquesta pròrroga no es perjudiquen drets de tercers. Aquesta possibilitat no pot afectar mai els terminis dels recursos administratius i jurisdiccionals. Les lleis poden establir, excepcionalment, per a supòsits determinats, terminis més curts dels que estableix aquest Codi, però en cap cas els terminis que hi són fixats no podran reduir-se de més de la meitat.
Els terminis es comptaran sempre a partir de l’endemà de la notificació o publicació de l’acte de què es tracti. Sempre que no s’estableixi expressament altra cosa, els terminis determinats en dies ho seran en dies hàbils, i s’exclouran del còmput els dies festius. Els terminis determinats en mesos o en anys es comptaran data a data. Si en el mes del venciment no hi havia un dia equivalent al de l’inici del còmput, el termini finalitzarà el dia primer del mes següent. Si el darrer dia del termini era festiu, el termini finalitzarà el primer dia hàbil següent.
Quan un acte hagi d’ésser executat en una oficina pública, el termini expirarà l’últim dia a l’hora normal de tancament de les oficines, llevat del cas que s’estableixi altrament.
Totes les administracions i les entitats titulars de documents públics han de disposar d’un únic sistema de gestió documental que abasti la producció, la tramitació, el control, l’avaluació i la conservació dels documents i l’accés a aquests i en garanteixi el tractament correcte mentre siguin utilitzats administrativament en les fases activa i semiactiva i que permeti de complir amb les obligacions de transparència i accés a la informació.