1. La notificació és l’actuació mitjançant la qual l’òrgan que dicta un acte administratiu ho comunica a la persona que resulta afectada en els seus drets o interessos pel dit acte, o al seu representant.
2. La notificació ha de contenir el text íntegre de l’acte, l’expressió del recurs que sigui procedent, l’òrgan davant del qual s’ha d’interposar el recurs, i el termini per a fer-ho, amb indicació de si posa fi, o no, a la via administrativa.
3. En els supòsits d’omissió d’algun dels requisits que estableix l’apartat anterior, si l’acte notificat conté almenys el text íntegre de la resolució, aquest produeix efectes a partir del moment en què la persona interessada realitza actuacions de les quals es desprèn el coneixement del seu contingut i abast, o hi interposa recurs.
4. Les notificacions estan vàlidament efectuades si permeten tenir constància de la seva posada a disposició de la persona interessada o facultada per aquesta llei, de la seva recepció, i de la data en què es practica.
5. Si la persona interessada rep una notificació per diversos mitjans, es considera notificada en la data de l’última notificació.
6. L’absència o la irregularitat de la notificació suspenen els terminis de recurs.
7. L’Administració pública ha de fomentar la utilització dels mitjans electrònics per practicar les notificacions.