Llei d'accessibilitat universal

A l’efecte d’aquesta Llei, s’estableixen les definicions següents: a)Accessibilitat universal: conjunt de condicions d’usabilitat i comprensibilitat que s’ha d’acomplir a l’entorn físic natural, urbanitzat i edificat, els mitjans de transport, l’accés a la informació i les formes d’interacció amb els serveis públics i d’ús públic i els sistemes d’informació, d’expressió i de comunicació, perquè totes les persones els puguin fer servir i puguin gaudir-ne amb seguretat i comoditat, i de la manera més autònoma i natural possible, en els termes establerts en aquesta Llei i els reglaments que la desenvolupin, sense detriment de l’eventual utilització de mitjans de suport alternatius.b)Accessible: entorn dissenyat o adaptat perquè totes les persones puguin utilitzar-lo amb seguretat, autonomia i comoditat, independentment de les seves capacitats.c)Practicable: entorn que és utilitzable amb certes limitacions o esforç addicional.d)Barreres a l’accessibilitat: impediments, traves o obstacles per a la interacció de les persones amb l’entorn físic, el transport, els productes, els serveis, la informació i les comunicacions.e)Persones amb mobilitat reduïda: persones que tenen dificultats per desplaçar-se, moure’s o interaccionar amb l’entorn amb seguretat i autonomia.f)Persones amb discapacitat: persones que tenen deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials a llarg termini que, en interactuar amb diverses barreres, poden impedir la seva participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb les altres persones.g)Entorn físic: entorn natural d’ús públic, entorn urbanitzat i entorn edificat.i. Entorns naturals d’ús públic: espais del medi natural amb accés rodat i amb serveis que permetin un ús públic, destinats a ser utilitzats per la ciutadania per a activitats recreatives, culturals, educatives o d’esbarjo.ii. Entorns urbanitzats: vies, parcs, places i altres espais exteriors d’ús públic situats en l’entorn urbà.iii. Entorns edificats: edificis i locals d’ús públic i edificis d’habitatges.h)Ús públic: usat per un nombre indeterminat de persones o pel públic en general. No es consideren edificis o espais d’ús públic els destinats a l’ús privatiu d’habitatge.i)Edificació: la part d’un edifici, l’edifici o el conjunt d’edificis amb identitat pròpia que es poden destinar a diverses finalitats. En l’edificació, hi són compresos les instal·lacions fixes i l’equipament propi i també els elements d’urbanització interior de la parcel·la o del solar que estan adscrits a l’edifici. El termeedificis’empra amb el mateix significat que el que s’indica per al termeedificació, incloent-hi els elements que hi són compresos.j)Edifici d’habitatges: edificació que es troba en l’entorn urbanitzat o natural, destinada a la residència de les persones físiques, inclosos els espais comuns de l’edifici que té aquesta finalitat.k)Elements d’urbanització: qualsevol component de les obres d’urbanització, referent al subministrament i la distribució d’aigua, el sanejament, la captació i la distribució d’energia, les telecomunicacions, la seguretat i la senyalització viàries, la jardineria i la pavimentació, així com tots els elements que materialitzen les indicacions dels plans urbanístics i els projectes d’urbanització.l)Itinerari de vianants: carrer, camí, trajecte o recorregut que relaciona els espais de trànsit de persones entre si o amb les edificacions o el seu interior o amb els mitjans de transport de l’entorn.m)Servei públic: servei prestat de forma regular i contínua per l’administració pública, directament o mitjançant proveïdors o concessionaris, per satisfer les necessitats generals públiques.n)Servei d’ús públic: qualsevol servei proporcionat per l’Administració pública o per entitats autoritzades que està dissenyat per satisfer les necessitats de la població en general.o)Comunicació: acció i procés de transmetre un missatge, establint una relació i una interacció social. La comunicació pot ser auditiva; tàctil, que pot incloure, entre altres aspectes, el sistema de lectoescriptura Braille, els símbols i gràfics en relleu o la llengua de signes amb o sense suport tàctil; o visual, que inclou el sistema gràfic alfabètic i simbòlic i els senyals lluminosos.p)Mitjans de suport: ajudes que actuen com a intermediàries entre l’entorn i les persones amb discapacitat i els permeten millorar la qualitat de vida o incrementar l’autonomia personal.q)Producte de suport: qualsevol producte (inclosos els dispositius, els instruments, les tecnologies i el programar.

Aquesta Llei té com a objecte garantir l’accessibilitat a l’entorn físic, els transports, la informació i les comunicacions, incloent-hi els sistemes i les tecnologies de la informació i la comunicació, els serveis i les instal·lacions públics o d’ús públic i els productes, a totes les persones perquè puguin viure d’una manera independent i participar plenament en tots els aspectes de la vida.

Les disposicions d’aquesta Llei vinculen qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, que dugui a terme en territori andorrà alguna de les actuacions que hi queden subjectes.

Aquesta Llei es regeix pels següents principis:

El Govern ha de definir per via reglamentària les característiques que han de reunir els edificis d’habitatges, edificis i locals d’ús públic de nova construcció i existents, en relació amb la informació, la senyalització i la seguretat en cas d’incendi, sinistre o d’una altra necessitat d’evacuació, quan sigui aplicable la normativa sectorial corresponent.

Per obtenir la llicència d’obres majors, la persona sol·licitant ha d’aportar una memòria d’accessibilitat. Per a les obres menors en locals d’ús públic i en zones comunes d’edificis, en el supòsit que aquests locals o zones estiguin subjectes a donar compliment a les condicions d’accessibilitat establertes, s’ha de presentar la memòria d’accessibilitat, que ha de tenir en consideració les exigències específiques que es determinin reglamentàriament, i com a mínim, els aspectes físics, els sorolls, la il·luminació i els sistemes de comunicació universals i, si escau, els ajustos raonables de conformitat amb l’article 5. g ).

Els poders públics han de garantir la usabilitat dels mitjans tècnics de suport per a la comunicació en totes les seves relacions oficials, sanitàries, educatives, judicials, administratives i, en general, en qualsevol servei públic, en els termes previstos reglamentàriament.

Els poders públics i els proveïdors de serveis públics han de garantir el dret a l’ús dels mitjans de suport a la comunicació en l’accés als serveis públics en condicions d’igualtat. S’han d’incorporar, progressivament, a les tecnologies de la informació i la comunicació que s’empren, els avenços i els sistemes nous que afavoreixen l’accessibilitat en la comunicació.

El Govern, mitjançant el servei d’assessorament i subministrament de productes de suport, ha de facilitar a totes les persones i als agents socials l’assessorament gratuït i la informació sobre l’àmbit de l’accessibilitat i sobre la utilització de mitjans de suport i llur adequació a les necessitats específiques, en els termes previstos a la normativa vigent en matèria de serveis i sociosanitaris.

Les administracions públiques han de destinar, si escau, anualment una part del seu pressupost d’inversió directa a suprimir les barreres a l’accessibilitat existents en els edificis d’ús públic de la seva titularitat o sobre els quals disposa, per qualsevol títol, del dret d’ús.