1. Si es donen circumstàncies específiques que no permeten que un espai, un servei o un local pugui assolir el compliment de la normativa d’accessibilitat sense requerir mitjans tècnics o econòmics que comportin una càrrega desproporcionada, de conformitat amb l’apartat 4, s’han de plantejar solucions alternatives, sempre que siguin viables, per garantir que l’espai, el servei o el local sigui practicable, d’acord amb els principis d’ajustos raonables i proporcionalitat.
2. L’entitat pública o privada que proposi la solució alternativa ha de trametre al ministeri competent en matèria d’accessibilitat un informe tècnic on es justifiquin degudament les limitacions i els requeriments desproporcionats en relació amb els requisits d’accessibilitat, l’anàlisi econòmica detallada, la proposta de solució alternativa que se sol·licita admetre en el seu lloc i l’avaluació de l’impacte. En qualsevol cas, el ministeri competent en matèria d’accessibilitat pot elevar la proposta a la Comissió per al Foment de l’Accessibilitat.
3. El Govern ha de definir per via reglamentària el procediment d’avaluació i admissió de les solucions alternatives.
4. Per avaluar la proporcionalitat, s’han de tenir en compte especialment els factors següents:
a) Quant a la proporcionalitat dels mitjans econòmics:i. Cost de l’adaptació en relació amb el pressupost o ingressos anuals: El cost total estimat de les obres o les actuacions per millorar l’accessibilitat s’ha d’avaluar en relació amb els beneficis anuals de l’entitat o, en el cas de persones físiques, amb els beneficis anuals derivats de l’exercici de la seva activitat. Es considera llindar orientatiu de càrrega desproporcionada quan aquest cost representi, almenys, el 10% dels ingressos sempre que representi més del 30% dels beneficis anuals.ii. Cost de l’adaptació en relació amb el valor de l’immoble o la instal·lació: El cost total estimat de les obres i les mesures d’accessibilitat s’ha de comparar amb el valor taxat de l’immoble o la instal·lació objecte d’intervenció. Es considera llindar orientatiu de càrrega desproporcionada quan aquest cost representi, almenys, el 20 % del valor taxat de l’immoble o la instal·lació. Aquests criteris s’han de ponderar en funció de la disponibilitat de finançament extern, i de l’impacte social i d’ús de l’adaptació, d’acord amb el nombre potencial de beneficiaris, el caràcter del servei i la gravetat de la barrera, entre altres extrems.
b) Quant a la proporcionalitat dels mitjans tècnics: S’ha de valorar l’existència d’elements patrimonials o estructurals que impedeixin les intervencions, el grau de dificultat per integrar l’adaptació sense comprometre la seguretat, l’estanquitat o l’estabilitat de l’immoble, de manera que s’ha de tenir en compte la compatibilitat constructiva i la complexitat de l’obra.
En el cas d’obres que impliquin adaptacions d’accessibilitat que per la seva naturalesa i les característiques de l’edificació existent no disposin de l’espai suficient per realitzar aquestes obres d’accessibilitat, l’administració competent pot permetre que els elements estructurals ocupin espai públic de forma definitiva, amb un permís d’obres menors.
5. En aquells casos en què també resulti inviable proposar solucions alternatives, no és necessari presentar-ne cap. Aquesta impossibilitat ha de ser degudament justificada mitjançant l’informe tècnic corresponent, de conformitat amb els criteris establerts a l’apartat 2.