1. Als entorns naturals concebuts específicament per a l’ús públic que disposin d’accessos rodats on es duguin a terme activitats recreatives, culturals, educatives o d’esbarjo, fins al límit de l’accés rodat, s’han de complir les condicions d’accessibilitat en aquells espais, àmbits o elements, tals com els accessos, els aparcaments, els centres d’informació i interpretació, els materials orientatius i informatius i els elements de senyalització, les edificacions o les construccions de concurrència pública, els lavabos i les àrees higièniques i sanitàries, les fonts d’aigua potable i altres de naturalesa anàloga, en els casos i de la forma que siguin tècnicament possibles, garantint el respecte i la preservació del medi ambient.
2. Quan l’adaptació d’aquests entorns requereixi mitjans tècnics o econòmics que suposin una càrrega desproporcionada o per raons justificades de preservació del medi natural, es poden plantejar solucions alternatives, que han de disposar d’un informe favorable vinculant del ministeri responsable del medi ambient i del ministeri competent en matèria d’accessibilitat i s’han d’elevar a la Comissió per al Foment de l’Accessibilitat, d’acord amb el que preveu l’article 6.
2. 3. Les entitats públiques o privades encarregades de la gestió dels entorns naturals d’ús públic existents que compleixin els requisits de l’apartat 1, han d’elaborar el pla d’accessibilitat en els termes previstos a l’article 36.