Aquesta Llei es regeix pels següents principis:
a) Accessibilitat universal: els entorns i els serveis han de permetre l’autonomia de les persones, assegurant que puguin accedir-hi i utilitzar-los sense necessitat de l’ajuda d’altres.
b) Disseny universal: els entorns, els productes i els serveis han de ser accessibles i utilitzables per totes les persones, sense necessitat d’adaptacions particulars.
c) Igualtat d’oportunitats: s’assegura que totes les persones, independentment de la seva capacitat o altres circumstàncies, tinguin el mateix accés als serveis, els entorns, les tecnologies, la informació i les comunicacions. Això inclou la identificació i l’eliminació d’obstacles i barreres d’accés i d’interacció.
d) No-discriminació: és l’absència de tota discriminació, directa o indirecta, per a l’accés a l’entorn físic, el transport, la informació i les comunicacions, entre altres àmbits, inclosos els sistemes i les tecnologies de la informació i les comunicacions, i als serveis i les instal·lacions oberts al públic o d’ús públic.
e) Autonomia personal: implica que tots els entorns, els productes i els serveis han d’estar dissenyats perquè qualsevol persona, independentment de la seva condició, pugui accedir-hi i utilitzar-los de manera autònoma.
f) Normalització: les solucions accessibles han de ser integrades de manera normalitzada, per tal que no es percebin com a excepcions, sinó com una part essencial del disseny.
g) Ajustos raonables: són les mesures d’adequació física, social i actitudinal que, d’una manera eficaç i pràctica, i sense que comportin una càrrega desproporcionada, faciliten l’accessibilitat i la participació de qualsevol persona en igualtat de condicions.
h) Proporcionalitat: es garanteix que es facin ajustos raonables per permetre l’accés a entorns, productes i serveis, sense que això suposi una càrrega desproporcionada, atenent els criteris següents:i. Els efectes discriminatoris que comportaria per a les persones amb discapacitat que la mesura no es dugués a terme.ii. Les característiques de la persona, l’entitat o l’organització que ha de dur a terme la mesura.iii. El cost d’incorporar la mesura.iv. La possibilitat d’obtenir finançament públic o altres ajuts.
i) Participació i inclusió: l’accessibilitat és una de les eines per garantir que totes les persones puguin participar de manera efectiva en la societat, eliminant les barreres que dificulten aquesta participació.
j) Seguretat i usabilitat: els entorns i els productes accessibles han de ser segurs i fàcils d’utilitzar per tothom.
k) Perspectiva de gènere: totes les actuacions relatives a l’accessibilitat han de tenir en compte i integrar les qüestions de gènere, que inclouen activitats específiques en l’àmbit de la igualtat i l’acció positiva davant de posicions de desavantatge.
l) Transversalitat: l’accessibilitat ha d’estar present en totes les polítiques públiques, incloent-hi àrees com la justícia, l’educació, la sanitat, el transport i les tecnologies.
m) Innovació: la recerca i el desenvolupament de nous materials, dissenys i tecnologies han de contribuir a millorar la qualitat de vida de totes les persones.