1. La quantia de les sancions s’ha de graduar en consideració a la gravetat del fet constitutiu de la infracció i les conseqüències lesives que ha comportat o que podia haver comportat. Altres elements que cal tenir en consideració són:
a) La intencionalitat de la persona infractora.
b) La negligència de la persona infractora.
c) El frau o la connivència en el frau.
d) L’incompliment dels advertiments previs.
e) La xifra de negoci o els ingressos de l’empresa o l’entitat.
f) El benefici econòmic que s’hagi generat per a la persona infractora.
g) El nombre de persones afectades o susceptibles de ser afectades.
h) La permanència o la transitorietat de les repercussions de la infracció.
i) La irreversibilitat de la pèrdua d’oportunitats per a l’afectat.
j) La reincidència.
k) L’alteració social produïda per l’incompliment de les condicions d’accessibilitat o de les mesures d’ajustos raonables establertes per aquesta Llei o per l’incompliment del deure de supressió de barreres a l’accessibilitat.
l) L’especial vulnerabilitat o el risc específic d’exclusió social de les persones afectades, sigui per raó de discapacitat, per raó de la dificultat o impossibilitat d’exercir l’autonomia personal o de prendre decisions lliurement, sigui per raó de la concurrència de la discapacitat amb altres factors d’eventual vulnerabilitat, com poden ser el cas de les dones, els infants o la gent gran.
2. Si la comissió d’una infracció implica necessàriament la comissió d’altres infraccions, s’ha d’imposar la sanció corresponent a la infracció més greu en el seu nivell superior.